UNIVERSITAT POLITÈCNICADE CATALUNYA

Procésd’avaluacióinstitucionalMemòria anualCurs 1998-99

Servei d’Informació, Imatge i Publicacions de la UPC, 2000 (5153)

Dipòsit legal:Imprès en paper ecològic

El concepte de la qualitat ha anat evolucionant amb el temps. D’u-

na qualitat entesa com un producte sense errades s’evolucionà a un

concepte de la qualitat que centrava els seus esforços en la correcció

dels processos. Fer els processos impecables garantia uns productes

de qualitat. Més recentment, vinculat al concepte de la qualitat

total, s’ha insistit en la necessitat d’incorporar-hi la satisfacció del

client, és a dir, la qualitat ha d’incorporar també el resultat final. La

qualitat és, en aquest sentit, el compliment dels objectius de la mis-

sió de la institució. Aquesta visió de la qualitat l’ha anat convertint

en una actitud oberta a la millora contínua. L’excel·lència s’assoleix

quan les organitzacions generen uns resultats que a més de deixar

satisfets els seus clients, aconsegueixen implicar activament els

mateixos col·laboradors en els seus projectes estratègics. L’organit-

zació estableix uns objectius estratègics, aquests s’avaluen mit-

jançant un sistema d’indicadors que necessàriament ha d’incorpo-

rar un seguiment del procés i del resultat, i finalment s’apliquen els

resultats de l’avaluació per alimentar el procés de millora contínua.

Aquesta és la concepció de la qualitat que ens ha orientat a la Uni-

versitat Politècnica de Catalunya. Lluny d’una fotografia fixa, ente-

nem la qualitat com la capacitat de donar resposta als requeriments

dels nostres estudiants, dels empleadors, de les empreses amb les

quals establim acords de transferència de tecnologia, dels sectors

professionals amb què compartim la necessitat de la formació con-

tínua, amb les apostes d’innovació que requereix la societat del

coneixement, etc. Tot i així, mai no hem renunciat a la qualitat

entesa com un procés ben fet. Al contrari, per aquest motiu, va

constituir una gran satisfacció per a tota la Universitat Politècnica

de Catalunya que l’Escola Universitària del Baix Llobregat assolís la

ISO 9001 en la integritat del seu procés de formació.

En aquest sentit, tenim una gran sensibilitat per a les opinions for-

jades amb rigorositat per les persones que, realment, contrasten la

qualitat de la nostra formació, recerca o transferència de tecnologia.

3

Ens preocupa quan descobrim mancances en la nostra relació amb

les empreses malgrat els 4.800 MPTA que va facturar l’any passat el

nostre Centre de Transferència de Tecnologia, tot situant-nos en

una clara posició de lideratge en la relació universitat-ciutat. Ens

preocupa que, malgrat que més del 96 % dels nostres titulats es

col·loquen sense problemes en un termini molt breu, hi hagi la per-

cepció entre els empleadors que encara hi ha un decalatge excessiu

entre la formació i la pràctica professional. Ens preocupa que mal-

grat tenir un índex de pràctiques d’estudiants a les empreses que

supera les 50.000 hores, encara hi hagi algun titulat a la UPC que

no hagi viscut aquesta experiència. Com també ens preocupa que

malgrat ser la universitat amb un índex de mobilitat internacional

més important d’Espanya i amb un doctorat més internacionalit-

zat, llevat d’alguna petita universitat, encara hi hagi estudiants que

no hagin pogut o volgut tenir aquesta experiència bàsica per a la

formació. Ens preocupa que malgrat haver posat en marxa un

ambiciós programa de formació d’emprenedors, el nombre d’em-

preses nascudes de la iniciativa dels estudiants i professors de la

Universitat no sigui encara tan alt com hauria de ser. Igualment ens

preocupa que, tot i disposar d’una de les millors ratios de PC perso-

nals per alumne, encara no tots els alumnes tinguin Internet com

un instrument bàsic per al progrés del seu aprenentatge. Ens preo-

cupen les coses serioses de la qualitat i no voldríem distreure aques-

ta actitud per les lectures frívoles de la qualitat.

Hem establert un esquema de la qualitat que reclama a totes les

unitats, i a la institució globalment, una planificació estratègica que

estableixi uns objectius transparents i uns acords amb el govern

(contracte programa) i acords interns entre el Rectorat i les unitats

per fer una distribució de recursos estratègica. Aquest esquema cul-

mina amb l’avaluació de cada unitat i de la Universitat globalment

per poder corregir el que no surt bé i per incorporar-hi les estratè-

gies emergents que el canvi social, i el canvi tecnològic, ens recla-

ma. Som conscients que encara ens queda molt per aprendre, però

4

crec que podem defensar davant d’aquells que més interessa, els

nostres estudiants, els grups interessats en la nostra Universitat i

davant la societat a la qual ens devem, que a la Universitat Politèc-

nica de Catalunya ens hem pres l’assignatura de la qualitat molt

seriosament i estem disposats a passar l’examen davant de qualsevol

professor disposat a fer preguntes ben fonamentades.

Jaume Pagès, rector

5

És des de la prudent satisfacció que escric aquestes línies. Satisfac-

ció, certament, perquè és evident que el procés iniciat des de fa

temps per aconseguir millors nivells de qualitat a la nostra Univer-

sitat avança de manera sostinguda i amb una àmplia participació de

tots els departaments, centres i unitats. Però a la vegada prudent

perquè som conscients que aquest és un procés que no s’esgota mai

i que ens exigirà de manera constant noves fites, nous objectius i

una flexible adaptació a la realitat canviant del nostre entorn.

L’any 2000 representa un repte en tots els sentits. Però a la Universi-

tat Politècnica de Catalunya en tenim un que l’acceptem com a molt

important: l’esgotament del contracte programa signat amb la Gene-

ralitat de Catalunya ens obliga a plantejar-nos-en, des d’ara, la reno-

vació. Però aquesta renovació s’haurà de fer sobre la base d’indicadors

objectius que permetin contrastar la qualitat i l’eficiència de la nostra

Universitat, de tal manera que la nostra condició de pioners ens per-

meti obrir camps per a tot al sistema públic universitari català.

El repte és important, i és el gran moment d’ajustar i adaptar els

nostres indicadors a vessants més internacionalitzats per tal que el

funcionament universitari trobi en l’eficiència comparativa vies de

compensació econòmica que justifiquin l’esforç i el sacrifici que

tots hi hauríem de fer.

Per a tot això hem definit un bon instrument: el Consell de la Qua-

litat de la nostra Universitat s’ha manifestat durant aquest exercici

com una eina important de coordinació i impuls de l’objectiu de la

qualitat a la nostra comunitat universitària. És una satisfacció per al

Consell Social ajudar en aquesta tasca per facilitar-ne l’eficàcia.

Aquesta és, certament, una de les funcions que correspon al Consell

Social, i em plau remarcar que l’hem acceptada amb tot l’entusias-

me que un projecte tan il·lusionant requereix.

Miquel Roca, president del consell social

7

Procés d’Avaluació Institucional Memòria del Programa 98 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Informe final de les avaluacions realitzades en el

programa 1998 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Informes Finals de Centres i Departaments . . . . . . . 45Facultat de Matemàtiques i Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . 49Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial

de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Facultat de Nàutica de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

de Terrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119Escola Universitària Politècnica de Manresa

(Química Industrial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153Escola Universitària Politècnica de Manresa

(Mecànica Industrial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa . . . . 195Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola

de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

d’Igualada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261Departament d’Enginyeria Mecànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 277Departament d’Enginyeria Química . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293Departament d’Estadística i Investigació Operativa . . . . . . . 315Departament de Física i Enginyeria Nuclear . . . . . . . . . . . . 337Departament de Matemàtica aplicada I . . . . . . . . . . . . . . . . 357Departament d’Òptica i Optometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . 375Departament de Projectes d’Enginyeria . . . . . . . . . . . . . . . . 393Departament de Ciències i Enginyeria Nàutiques . . . . . . . . 415Glossari d’Acrònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 435Sigles d’Unitats Estructurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 437

9

ÍNDEX

•

•

••

Informe final de les avaluacions realitzades

en el programa 1998

11

PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL MEMÒRIA

DEL PROGRAMA 98

12

INTRODUCCIÓ

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va accedir a la pri-

mera convocatòria del Pla nacional d’avaluació amb un projecte

global que la vincula a aquest pla amb un programa que s’ha anat

concretant anualment i que ha previst avaluar una mostra significa-

tiva de les titulacions que s’imparteixen a cadascun dels centres, de

la recerca associada als departaments més implicats en aquestes

titulacions i dels serveis universitaris més rellevants.1

El procés d’avaluació a la UPC forma part del sistema de Qualitat

definit pel Claustre que es va fer al mes de març de 1997, que

comprèn les fases de planificació, execució i avaluació, en els àmbits

institucional, sectorial, d’unitats i de persones i s’emmarca en el

programa promogut per l’Agència per a la Qualitat del Sistema

Universitari a Catalunya.

Concretament, el curs 1996-97 (Programa 97) es van avaluar cen-

tres i departaments de les àrees de les telecomunicacions i de la

informàtica,2 el curs 1997-98 (Programa 98) s’han avaluat les àrees

d’enginyeria industrial i la cientificotècnica i és previst d’avaluar

durant el curs 1998-99 (Programa 99) les titulacions i els departa-

ments de l’àmbit de la construcció.3

En concret, les unitats avaluades en el Programa 98, són les

següents:

13

1. La proposta d’actuació es recull en la memòria presentada per la UPC a la DGUel mes de març de 1996.2. Vegeu Procés d’avaluació institucional. Memòria anual. Curs 1996-97.UPC,1998.3. En el programa 97 es va avaluar el Servei de Biblioteques. És previst avaluar, enel programa 99, la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (Biblioteca del CampusNord) i el procés d’accés i acollida dels estudiants a la Universitat.

Centres i titulacions:

Àrea industrial:

� Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

(ETSEIB).

– Enginyeria Industrial.

� Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa

(EUETIT).

– Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Química Industrial.

� Escola Universitària Politècnica de Manresa (EUPM).

– Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Química Industrial.

– Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Mecànica.

� Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelo-

na (EUETIB).

– Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Química Industrial.

– Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Mecànica.

� Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada

(EUETII).

– Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Química Industrial.

Àrea cientificotècnica:

� Facultat de Matemàtiques i Estadística de Barcelona (FME).

– Llicenciatura en Matemàtiques.

� Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB).

– Diplomatura en Màquines Navals.

� Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa (EUO-

OT).

– Diplomatura en Òptica i Optometria.

� Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelo-

na (EUETAB).

– Enginyeria Tècnica Agrícola especialitat Explotacions Agro-

pecuàries.

– Enginyeria Tècnica Agrícola especialitat Indústries Agroali-

mentàries.

14

Departaments:

� Enginyeria Mecànica.

� Enginyeria Química.

� Projectes d’Enginyeria.

� Estadística i Investigació Operativa.

� Física i Enginyeria Nuclear.

� Matemàtica Aplicada I.

� Ciència i Enginyeria Nàutiques.

� Òptica i Optometria.

Les avaluacions transversals

En el marc de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a

Catalunya i com a fet diferencial respecte del model adoptat pel

Consejo de Universidades, s’ha promogut la realització d’avaluacions

transversals o paral·leles de titulacions que s’imparteixen simultà-

niament a les universitats catalanes públiques amb la finalitat d’ofe-

rir una visió de conjunt de la titulació avaluada.

Les avaluacions transversals proposades per al Programa 98 relacio-

nades amb la UPC són:

� Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Química Industrial

(EUPM, EUETIT, EUETIB i EUETII).

� Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Mecànica (EUPM i

EUETIB).

Avaluació conjunta UPC-UPV

D’altra banda, durant el curs 1997-98 s’ha avaluat la titulació d’En-

ginyeria Industrial que s’imparteix a l’Escola Tècnica Superior

15

d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) com a integrant

d’una avaluació conjunta amb la Universitat Politècnica de València.

L’elecció d’aquesta titulació respon al fet que és una de les titula-

cions que s’imparteix en ambdues universitats i que té les con-

dicions exigides dels plans d’estudis reformats.

Els objectius d’aquesta avaluació conjunta són:

� Valorar les experiències de cada universitat, les metodologies

docents diferenciades i l’establiment d’un vincle que permeti

una lectura conjunta dels resultats que estimulin la implantació

de processos de millora.

� Aprofundir en els aspectes diferencials dels ensenyaments

politècnics:

– L’existència del projecte de fi de carrera.

– El caràcter pràctic dels ensenyaments.

– La cooperació educativa.

– El paper de la transferència de tecnologia.

– Altres aspectes rellevants.

En la primera fase del procés (la interna) s’ha seguit la metodologia

prevista per a la resta de titulacions. Una vegada acabada la fase

interna, els comitès d’avaluació de les dues escoles han elaborat un

informe integrat en el qual es materialitza l’autoavaluació conjunta

de la titulació. Posteriorment, en una segona fase, l’autoinforme i el

procés han estat validats per un únic Comitè d’Experts Externs

(CEE), que ha visitat les dues escoles i ha elaborat un informe par-

ticular per a cadascuna, amb algunes recomanacions de caràcter

comú.

16

EL COMITÈ D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL

Un procés d’aquesta envergadura necessita una Direcció que vetlli

pel compliment i pel manteniment dels objectius de millora amb

què neix aquest pla. Aquest paper s’ha assignat al Comitè d’Avalua-

ció Institucional (CAI) de la UPC.

El Comitè és el màxim òrgan de decisió del Programa d’avaluació

institucional i és l’encarregat de coordinar i fer un seguiment de tot

el procés d’avaluació. Té com a funcions principals, les següents:

� Aprovar els protocols i les guies d’avaluació.

� Ratificar les propostes d’experts externs.

� Sancionar els informes realitzats per cada unitat avaluada i l’in-

forme final de la Universitat.

� Donar el vistiplau a les propostes de millora que es desprenguin

de l’avaluació i que s’hauran d’incloure en el pla estratègic de la

unitat estructural considerada.

� Resoldre les possibles incidències que es produeixin durant el

procés.

� I, d’acord amb la programació elaborada per la Universitat

Politècnica de Catalunya i per l’Agència per a la Qualitat del

Sistema Universitari a Catalunya en el Marc del programa d’a-

valuació institucional, una vegada finalitzades les fases correspo-

nents a l’autoavaluació i a l’avaluació externa, elaborar l’informe

final i publicar, prèviament validats, els resultats més significa-

tius de tot el procés.

La composició del Comitè d’Avaluació de la Universitat Politècnica

de Catalunya, en el període de 1998, ha estat la següent:

� Jaume Pagès, rector.

� Lluís Jofre, vicerector de Política Acadèmica.

� Pere Botella, vicerector d’Ordenació d’Estudis.

17

� Antoni Marí, vicerector de Recerca.

� Francesc Solà, gerent.

� Miquel Puig, delegat del president del Consell Social.

� Antoni Elías, vicepresident del Consell de Directors de Cen-

tre.

� Joseba Quevedo, vicepresident del Consell de Directors de De-

partament.

� Benjamín Suárez, president de la CSAPIU.

� Mercè Sala, membre del Consell Social.

� Francesc Fayos, membre del Personal Acadèmic de la Junta

de Govern.

� Consuelo Jurado, membre del PAS de la Junta de Govern.

� Ginés Mora, universitari expert internacional en temes

d’avaluació i qualitat.

� Roberto Hernández, estudiant.

Igualment, hi han intervingut:

� Anna Serra, secretària del Consell Social.

� Miquel Amorós, cap del Gabinet de Planificació i Avaluació.

� Santi Roca, tècnic del Gabinet de Planificació i Avalua-

ció en qualitat de coordinador del Programa

d’avaluació institucional.

LA METODOLOGIA D’AVALUACIÓ

La metodologia del procés d’avaluació és l’anomenada metodologia

mixta; consta d’una fase d’avaluació interna, feta i aprovada pels

membres de la mateixa unitat avaluada, i d’una etapa de contrasta-

ció externa, que du a terme un comitè d’experts externs a la comu-

nitat avaluada però pertanyents al món acadèmic i a sectors pro-

ductius propers als de l’activitat de la unitat avaluada.

18

Per a la fase d’avaluació interna, cada unitat subjecta a l’avaluació ha

escollit, entre el personal vinculat a la unitat, un comitè d’avaluació4

que ha estat el responsable d’emplenar els protocols, procurant que en

l’elaboració quedin recollides totes les sensibilitats de la comunitat

acadèmica implicada en el procés. Per a la realització òptima d’aquesta

tasca, la Universitat ha donat el suport necessari per tal de facilitar aque-

lles eines no previstes en els protocols (estadístiques, dades de gestió i

indicadors sobre els inputs, processos i resultats de l’activitat de la unitat

avaluada, etc.) però considerades d’importància per la unitat avaluada.

El resultat final d’aquest procés ha estat un informe d’autoavalua-

ció en què s’han exposat i analitzat els principals processos que

intervenen en el desenvolupament quotidià de l’activitat acadèmi-

ca, amb una valoració crítica del funcionament i la remarca de

quins han estat els punts forts i febles en cada cas. En cadascun dels

diversos informes, s’han recollit propostes que permetin la millora

dels punts febles que es considerin més prioritaris.

La fase d’avaluació externa s’ha iniciat amb l’anàlisi de l’autoestu-

di, que fa el Comitè d’Experts Externs, el qual té a la seva disposi-

ció l’informe d’autoavaluació, a banda de les estadístiques, les dades

de gestió i els indicadors referits a la unitat avaluada. Així mateix, i

mitjançant la visita personal, cada comitè extern ha fet les observa-

cions que ha considerat oportunes i ha recollit opinions i valora-

cions per emetre, finalment, la seva pròpia valoració per mitjà de

l’informe d’avaluació externa.

De la síntesi d’ambdues fases hem obtingut l’informe final d’ava-

luació de cada centre, departament o servei avaluat, el qual s’anne-

xa a aquest document.

19

4. El Comitè ha estat, en la majoria dels casos, format per cinc persones, amb lacomposició següent: el director, el cap d’Estudis (o secretari en cas d’un departa-ment), un professor, l’administrador de la unitat (o un representant del PAS) i unestudiant dels darrers cursos (o de tercer cicle, en cas de departaments).

El procés d’avaluació fins ara esmentat s’ha sotmès a reflexió i anàli-

si a fi d’assegurar tant la validesa del que s’ha fet com les condicions

i el context en què s’ha de generar el pla de millora i els mecanismes

de seguiment corresponents.

La fase més significativa en un model d’avaluació institucional

orientat a la millora de la qualitat de les unitats avaluades, tal com

està previst a la UPC, és la corresponent a la incorporació al pla

estratègic de la unitat. L’acceptació i el compromís institucional de

dur-lo a terme, formalitzat mitjançant l’Acord per a l’impuls del pla

estratègic, la provisió dels recursos i les millores necessaris, la clara i

pertinent definició dels objectius, les accions i els indicadors d’èxit

són algunes de les característiques d’aquest pla.

La fase de seguiment del pla de millora ens ha de permetre valorar

els canvis reals (millora de la qualitat) esdevinguts en la titulació o

en la unitat d’anàlisi inicialment avaluada. D’aquesta manera s’ini-

cia un nou cicle d’avaluació continuada de la qualitat.

L’ADAPTACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL A LA UPC PER AL PROGRAMA 1998

En el moment en què es van fer públics els protocols proposats pel

Consejo de Universidades i, posteriorment per l’Agència per a la

Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, per dur a terme

aquest procés, i després d’estudiar-los acuradament, la UPC va con-

siderar més adequat a la seva estructuració separar l’avaluació de

docència de la de recerca. Així, s’acordà avaluar l’activitat dels cen-

tres a partir de les seves titulacions i dels seus serveis, avaluar l’acti-

vitat dels departaments a partir de la seva activitat docent, de recer-

ca i de transferència tecnològica i avaluar els serveis d’universitat

«horitzontals» més significatius.

20

En aquesta segona convocatòria s’ha fet un segon pas en la direcció

d’adaptar els protocols a les necessitats actuals de la nostra Univer-

sitat, per fer-los més consistents amb l’estructura centres-departa-

ments de l’LRU, i per fer-los encaixar millor amb el procés d’intro-

ducció de les millores mitjançant la planificació estratègica de totes

les nostres unitats d’acord amb el Marc per a la qualitat a la UPC,

aprovat pel Claustre General de la UPC i que estableix l’estructura-

ció interna del conjunt d’actuacions desplegades per la Universitat

per millorar la qualitat del conjunt de la seva activitat. Aquest

document defineix un sistema de qualitat basat en tres grans pilars

d’actuació: avaluació, planificació i execució de millores.

En el pilar de la planificació, la UPC desenvolupa des de l’any

1995 un procés de planificació estratègica que estableix la missió,

els eixos estratègics i els objectius de millora per tal d’oferir uns ser-

veis acadèmics de qualitat i excel·lència comparables a les institu-

cions capdavanteres de la Unió Europea. El pla estratègic s’ha

desenvolupat horitzontalment amb l’establiment de les polítiques i

els plans sectorials als diversos àmbits de la UPC: docència reglada,

recerca i transferència de tecnologia, formació, serveis, extensió

universitària, gestió i organització interna, etc.

Alhora, actualment cada una de les unitats estructurals de la Uni-

versitat elabora i desenvolupa la seva pròpia planificació estratègica

(d’acord amb el marc general establert per la Universitat, la situació

i l’entorn proper de cada unitat, i les demandes futures de la socie-

tat(, a partir de la qual es concretarà un grup d’objectius i accions

específics per dur a terme.

A partir de l’anàlisi de l’experiència del Programa 97, s’ha redefinit

el procés d’avaluació institucional amb l’objectiu d’adaptar el pro-

cés a la UPC, i fer-lo compatible amb la convocatòria promoguda

per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

21

Concretament, s’hi han introduït els canvis següents:

1. Centrar l’avaluació en la unitat (centre, departament o servei)

en comptes de centrar-la en l’activitat (docència, recerca o

gestió).

2. Adaptar el procés a l’estructura dels elements analitzats pel

model de l’European Foundation for Quality Management.

3. Preveure la participació de les unitats de manera diferent segons

l’estat en què estiguin la planificació o l’execució de les millores

de les unitats.

4. Integrar la informació que habitualment genera la Universitat

en els diversos mecanismes d’avaluació establerts.

5. Desenvolupar de forma pilot un model d’avaluació creuada

entre centre i departament.

6. Incorporar un titulat «recent» al Comitè d’Avaluadors Externs.

1. Centrar l’avaluació en la unitat (centre, departament o servei) en

comptes de centrar-la en l’activitat (docència, recerca o gestió)

La proposta de modificació de la UPC adapta l’àmbit d’avaluació a

l’àmbit d’actuació de les unitats estructurals, per garantir que els

resultats de l’avaluació puguin derivar en plans d’actuació de les

mateixes unitats. Altrament, si no es desenvolupa l’avaluació per

unitats podria ser que hi haguessin greus problemes per valorar el

creuament d’activitats (recerca-docència), derivats de l’estructura

matricial.

No obstant això, per simplificar el procés, l’avaluació d’alguns pro-

cessos s’ha centrat exclusivament en la titulació escollida per par-

ticipar en el projecte.

2. Adaptar l’estructura dels elements analitzats pel model de

22

l’European Foundation for Quality Management (EFQM)

Durant el curs 1996-97 gairebé la totalitat dels centres participà en

un procés d’autoavaluació basat en el model d’avaluació de

l’EFQM,5 procés que ha estat valorat positivament.

Una de les principals contribucions de l’EFQM ha estat l’elabora-

ció del model europeu de la qualitat, que serveix de punt de

referència perquè les empreses i les institucions puguin comparar-se

i fer un diagnòstic intern del grau de qualitat de la seva gestió. A

aquest diagnòstic s’arriba per mitjà d’una avaluació.

El model europeu de la qualitat centra l’atenció en nou elements

que considera bàsics en l’excel·lència d’una institució. A cada ele-

ment se li assigna un percentatge que representa el pes específic que

té cadascun en la gestió de la qualitat. Aquests elements són els que

es presenten en la figura de la pàgina següent:

Respectant els nou elements del model i els subcriteris per a la valo-

23

5. Com a reconeixement del potencial d’avantatge competitiu que s’obté per mitjàde la qualitat total, catorze de les principals empreses d’Europa occidental vandecidir constituir el 1988 la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat(EFQM - European Foundation for Quality Management). El nombre de mem-bres que la constitueixen ha anat augmentant i ara com ara supera els 350 de gai-rebé tots els països europeus i de tots els sectors d’activitat.Els objectius principals d’aquest organisme són:– Accelerar l’acceptació de la qualitat com a estratègia per a un avantatge compe-

titiu general.– Estimular la posada en marxa d’activitats per a la millora de la qualitat i donar-

hi suport.

ració, a la UPC prenem com a referència un model similar, però

posem més èmfasi en els processos i no tenim en compte el pes de

cadascun d’aquests criteris:

Concretament, en l’apartat dels processos6 s’examina la forma en

24

Model Europeu de la Qualitat

AGENTS (50%) RESULTATS (50%)

GESTIÓ DE PERSONAL

(9%)

POLÍTICA IESTRATÈGIA

(8%)

RECURSOS(9%)

SATISFACCIÓDEL PERSONAL

(9%)

SATISFACCIÓDEL CLIENT

(20%)

IMPACTE ENLA SOCIETAT

(6%)

PROCESSOS(14%)

RESULTATS(15%)

LIDERATGE(10%)

POLÍTICA IESTRATÉGIA

PROCESSOS

LIDERATGE

GESTIÓ DEPERSONAL

GESTIÓ DERECURSOS

SATISFACCCIÓDEL PERSONAL

SATISFACCIÓ DEL’USUARI

IMPACTE EN LASOCIETAT

RESULTATS

què el centre o el departament en gestiona els principals, tot distin-

gint els processos clau (entesos com aquells que tenen impacte

directe en la seva activitat principal( dels que són de suport (que

faciliten el funcionament general de l’organització. Per a cada pro-

cés cal considerar els mecanismes de control i millora de la qualitat

que s’apliquen.

Com a proposta inicial, els processos següents es consideren proces-

sos clau del centre:

� Disseny del pla d’estudis.

� Desenvolupament de la docència.

� Captació d’estudiants.

� Inserció professional.

O els processos que es consideren com a claus del departament:

� Desenvolupament de la docència de primer i segon cicles.

� Disseny i desenvolupament del doctorat.

� Disseny i desenvolupament de docència de formació continua-

da i postgrau.

� Recerca.

� Transferència de tecnologia.

També es considera d’interès analitzar els processos de suport

següents:

� Serveis de suport a la docència.

� Vida universitària.

25

6. Vegeu la Guia d’avaluació de la UPC. Programa 1998.

3. Adaptar el procés de manera diferent segons l’estat en què

estiguin la planificació o l’execució de millores de les unitats

El procés d’avaluació establert comprèn una anàlisi aprofundida de

tota la unitat, procés que és especialment recomanable per a aque-

lles unitats que encara estan a l’inici de l’elaboració de la seva plani-

ficació estratègica o bé estan acabant la fase d’execució de les millo-

res programades.

Per a les unitats que tot i haver dut a terme la planificació estratègi-

ca han participat aquest curs en el procés d’avaluació, s’ha previst

que l’anàlisi pugui centrar-se en alguns dels elements que comprèn

el model, d’acord amb els seus interessos específics. En tot cas, s’ha

recomanat que com a mínim s’acari l’autoavaluació dels apartats

referents als processos que duen a terme i als resultats que obtenen.

En funció de la fase en què es trobin en relació amb el procés de pla-

nificació estratègica (PE), les unitats s’han agrupat en tres subcon-

junts:

26

UNITATS ENFASE INICIAL

DE PE

� Fer l’avaluació d’acord amb la metodologia i elscontinguts previstos a la Guia d’avaluació.

� Motivar per realitzar el pla estratègic (PE) un copfinalitzat el procés d’Avaluació Institucional (AI).

UNITATSEN FASE

AVANÇADADE PE

� Basar l’AI en aspectes o factors que la Guia d’ava-luació proposa d’estudiar, que no s’hagin tractat alllarg del procés de PE.

� Fer constar explícitament a l’Acord per a l’impulsde la PE que les principals conclusions que se’nderivin es tindran en compte i/o s’incorporaran enla primera revisió anual de la PE.

UNITATSAMB ACORDDE PE SIGNAT

� Fer l’avaluació perquè els diagnòstics derivats d’a-quest procés s’incorporin en el seguiment anual dela PE de cada unitat, amb especial incidència enaquells aspectes que no s’han tractat al llarg delprocés de PE.

� Realitzar el contrast extern personalitzant l’exper-tesa dels externs en cada cas.

4. Integrar la informació que habitualment genera la Universitat

en els mecanismes d’avaluació sectorial

La UPC té una llarga tradició a emprar mecanismes d’avaluació

sectorial o de diferents tipus d’activitat.

En aquest procés d’avaluació no s’han volgut generar nous mecanis-

mes redundants, sinó que aprofitant el conjunt d’indicadors dispo-

nibles, s’ha pretès que es pugui fer una doble lectura, per tal de:

� Contextualitzar l’anàlisi de la unitat en el conjunt de la Univer-

sitat.

� Interpretar aquest conjunt d’indicadors, que normalment no-

més s’analitzen des d’una perspectiva unidimensional, en el con-

text global de la unitat.

5. Desenvolupar de forma pilot un model d’avaluació creuada

entre centre i departament

Per facilitar l’avaluació dels aspectes d’activitat creuada entre centre

i departament; per exemple, l’impacte de la recerca d’un departa-

ment en la docència d’una determinada titulació, s’han elaborat

uns qüestionaris pilot, d’acord amb el que preveia el document

marc per a l’avaluació de la docència. Aquest qüestionari vol reco-

llir l’opinió del centre/departament respecte de les condicions en

què imparteix la docència i desenvolupa la seva activitat el departa-

ment/centre avaluat.

Així, l’opinió d’un centre respecte d’un departament inclou, entre

d’altres, aspectes com:

� La valoració respecte dels continguts dels programes i la meto-

dologia emprada pel professorat del departament considerat.

27

� La valoració respecte de l’impacte de les activitats de recerca i de

transferència tecnològica en la docència.

� La valoració sobre la implicació d’aquest departament en l’orga-

nització docent del centre.

O bé, la valoració d’un departament respecte d’un centre inclou,

entre d’altres, aspectes com:

� La valoració respecte de les directrius del centre per al desenvo-

lupament de les seves titulacions.

� La valoració respecte de la infraestructura disponible.

� La valoració respecte de l’organització docent.

6. Incorporació d’un titulat «recent» al Comitè d’Avaluadors

Externs

La metodologia per dur a terme l’avaluació externa adoptada per

l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya

preveu un comitè d’avaluadors externs amb una composició equili-

brada en el qual es conjuguin experiències de tipus acadèmic, de

recerca, professional i avaluador. Concretament, proposa un comitè

format per tres persones que responguin als perfils d’un expert

acadèmic, d’un representant del món empresarial i d’un expert en

metodologia de l’ensenyament i l’avaluació universitària.

Enguany a la UPC s’ha proposat incorporar al Comitè d’Avalua-

dors Externs un titulat o doctor «recent» (que faci dos o tres anys

que s’hagi graduat a l’escola o al departament, per garantir expe-

riència professional) amb capacitat per aportar un valor afegit a la

resta d’avaluadors externs, atès que aportaria la visió d’usuari recent

i el vessant professional en estar inserit al món laboral.

28

VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL A LA UPC

Les principals conclusions del procés d’avaluació institucional a la

UPC, en el marc del Pla nacional d’avaluació, que s’extreuen de

cadascun dels informes finals i que caldrà tenir en compte, si escau,

per a la millora en la convocatòria del proper curs són:

� Respecte dels comitès d’avaluació interna (CAI).

En cada unitat avaluada s’ha constituït un comitè que ha estat el

responsable d’elaborar l’autoestudi. La implicació d’agents signifi-

catius de la unitat dels àmbits de la Direcció, el professorat, el per-

sonal d’administració i serveis i l’alumnat ha estat un requeriment

important per donar credibilitat al procés.7

– En general, els comitès d’avaluació externa valoren positiva-

ment la metodologia de treball adoptada pels diversos comitès

interns, i també la implicació i participació dels seus membres.

– Un punt que cal millorar és la implicació dels alumnes en

alguns comitès interns.

� Respecte de la formació.

S’han organitzat dues jornades de formació per a comitès interns

d’avaluació amb l’objectiu de donar a conèixer el programa d’ava-

luació institucional, els seus objectius i la seva metodologia i per

fomentar la participació interna de tots els agents que intervenen en

el procés.

S’han organitzat tres sessions de formació per a membres de comitès

externs d’avaluació, tot personalitzant l’adaptació del model a la

UPC.

29

7. En la majoria dels casos, el Comitè ha estat format per cinc persones, amb unacomposició similar pel que fa als centres: el director i el cap d’Estudis, un professordel centre, l’administrador del centre i un estudiant dels darrers cursos. I pel que faals departaments: el director i el secretari del departament, un professor del depar-tament, el cap d’Administració del departament o un membre del PAS i un estu-diant de doctorat.

S’han fet tres sessions de benchmarking intern amb representants

de membres de tots els comitès interns d’avaluació per fomentar

l’intercanvi d’experiències.

S’han organitzat sessions informatives sobre el procés en aquelles

unitats que ho han sol·licitat.

– En general, es valoren positivament les jornades de formació,

però es fa esment, amb tot, que cal incidir en aspectes forma-

tius i de difusió per fer augmentar la participació interna i la

implicació dels diversos col·lectius que formen la unitat.

– Cal garantir la formació de tots els agents que intervenen en

el Comitè d’Avaluació Externa.

� Respecte de la participació.

En la primera fase del procés d’autoavaluació s’ha tractat d’aconse-

guir un clima propici que eliminés concepcions errònies sobre l’ava-

luació mitjançant mecanismes de publicitat a tot el col·lectiu uni-

versitari del centre i de participació. S’ha donat publicitat sobre els

objectius, el procés (planificació) i els agents implicats en l’avalua-

ció interna, per mitjà de documents breus (tríptics i cartes), audièn-

cies públiques, cartells informatius, etc.

D’altra banda, s’ha promogut la participació directa dels diversos

col·lectius, mitjançant procediments d’enquestes o organitzant po-

nències sobre punts concrets i s’ha fet ús de les intranets de les unitats

per organitzar fòrums de debat sobre els diversos temes analitzats.

– Amb tot, es valora que cal potenciar una més gran participació

de tots els agents implicats i fomentar la comunicació interna.

La participació activa en el procés ha esta baixa, tot i que s’han

fomentat molt els canals d’informació i les possibilitats de par-

ticipació per mitjà d’intranets, reunions d’informació, etc.

– De manera particular, cal incidir més en la participació dels

estudiants en les diverses fases del procés, especialment en l’e-

tapa d’elaboració de l’autoinforme. Aquest col·lectiu ha tin-

gut una participació més baixa en l’avaluació dels departa-

ments que no pas dels centres.

30

– La participació del professorat ha estat igualment baixa, espe-

cialment en la fase d’elaboració de l’informe intern. La impli-

cació d’aquest col·lectiu ha augmentat considerablement en

l’etapa de contrast extern.

– Quant al PAS, en general, hi ha la percepció que és un

col·lectiu que s’ha implicat força, ha demostrat tenir un bon

coneixement del procés i les seves opinions s’han reflectit en

l’informe intern.

– En alguns departaments, la dispersió territorial de les seus ha

augmentat encara més la baixa participació de la comunitat

avaluada.

– En alguns casos, la participació en l’autoinforme s’ha limitat,

per a la majoria de membres de la unitat, a respondre a

enquestes ad hoc per a aquest procés.

– En la fase d’avaluació externa, la participació dels diversos

col·lectius ha augmentat considerablement, encara que el

nivell de coneixement del procés i de l’informe intern ha estat

irregular.

– Sembla recomanable fomentar igualment la participació dels

titulats recents.

� Respecte de la difusió.

S’ha donat publicitat a l’esborrany d’autoestudi i s’ha fet difusió

vers els centres i departaments implicats, serveis, associacions d’estu-

diants... amb prou antelació perquè s’hi poguessin fer les considera-

cions pertinents, segons el procediment acordat prèviament.

En alguns casos, s’han fet audiències públiques a l’inici i al final del

procés.

S’ha fet ús de les intranets de les unitats per difondre els resultats.

– En general, es valoren positivament els mitjans utilitzats per

les unitats per fer difusió del procés i dels resultats, encara

que aquesta difusió no ha tingut, en la majoria dels casos, els

resultats esperats quant a participació o implicació.

– En general, es considera que el procés ha estat transparent

31

quant a difusió, tot i que els estudiants tenen la percepció

que no n’han estat prou informats.

– Algunes unitats han reclamat que, prèviament a l’inici del

procés, el Rectorat es dirigeixi a tots els estaments d’aquesta

per informar-los dels objectius del procés i motivar cadascun

a participar-hi.

� Respecte de la Guia d’avaluació.8

– L’adaptació de la Guia d’avaluació a la unitat (centre, depar-

tament i servei) en comptes de l’adaptació de l’activitat

(docència, recerca i gestió) ha estat valorada molt positiva-

ment per les unitats. Es considera un punt clau per a l’encaix

amb el procés de planificació estratègica.

– Quant a l’adaptació dels protocols a l’estructura de l’EFQM,

la valoració és, amb matisos, igualment positiva. Les princi-

pals dificultats són les d’adaptació «cultural» als conceptes

derivats de l’EFQM.

– En general, la Guia d’avaluació de la UPC és considerada un

bon instrument de suport tècnic, tot i que cal evitar-hi alguns

elements repetitius amb vista a futures edicions.

– Es valora molt positivament la inclusió de protocols d’avalua-

ció creuada centres-departament, atès que es una eina que

aporta informació al procés i s’hi identifiquen els punts

crítics. Ha estat utilitzada per la majoria de les unitats ava-

luades.

– Respecte de l’adaptació de la participació de les unitats

segons l’estat de planificació estratègica (PE) o l’execució de

millores.8

– Es valora positivament l’adaptació del procés de manera dife-

rent segons l’estat en què estiguin la planificació o l’execució

de millores de les unitats. Es considera prioritari vetllar per la

32

8. Vegeu el capítol «L’adaptació del procés d’avaluació institucional a la UPC peral Programa 1998»

sincronia del procés d’avaluació institucional amb el procés

de planificació estratègica. Amb tot, cal vetllar per l’encaix

quan el procés d’avaluació institucional coincideix en una

unitat amb l’elaboració del pla estratègic.

– Pel que fa a les unitats amb pla estratègic en marxa, s’ha valo-

rat el procés d’avaluació interna com una ajuda a l’execució,

revisió i millora d’aquest.

� Respecte de la informació de suport.

Per tal de poder accedir a la informació (dades estadístiques, resul-

tats d’enquestes, estudis analítics, etc.) que es generen a la Universi-

tat, s’ha previst donar accés al Sistema d’Informació Directiva

(SID) als ponents dels comitès d’avaluació.9

– Es valora positivament integrar la informació que genera la

Universitat en els diversos mecanismes d’avaluació establerts

en el procés d’avaluació institucional, la qual cosa ha permès

oferir una informació significativa per a l’anàlisi de les unitats

que calia avaluar.

– Es valora molt positivament l’accés al Sistema d’Informació

Directiva (SID) i la preparació a priori dels annexos de dades

feta des del Gabinet de Planificació i Avaluació (GPA).

– L’accés al SID i la preparació de documentació que ha fet el

GPA ha suposat, per a alguns comitès, un excés d’informació

no del tot ajustada a les necessitats del procés.

– Es valora molt positivament la informació de context facilita-

da, la qual ha permès situar la unitat en el conjunt de la Uni-

versitat.

33

9. El Sistema d’Informació Directiva consta de dos elements bàsics:� Una base de dades que integra informació procedent dels diversos àmbits de la

gestió universitària. Aquesta base de dades permet disposar de dades úniquesper a cadascun dels aspectes d’interès, a partir de les quals s’elaboren resultatsconsolidats de l’activitat universitària.

� Una plataforma única d’accés a aquests resultats i indicadors, que constitueixenla informació institucional, oficial i validada que els òrgans directius requerei-xen per a la presa de decisions.

– En alguns casos es considera que la informació qualitativa i

quantitativa subministrada és adequada per descriure la situa-

ció actual, però no permet desenvolupar detalladament el

marc de possibles futurs escenaris. Igualment es considera

que de vegades les dades facilitades han tingut un nivell mas-

sa agregat, adequat per donar una visió global de la situació

de la unitat, però insuficient per aprofundir en les causes dels

problemes i proposar accions de millora. En aquesta línia,

l’excés d’informació dificultava la síntesi. Se suggereix, per a

futures edicions, poder disposar d’un material prèviament fil-

trat i orientat als objectius establerts.

– Algunes de les titulacions avaluades corresponen a plans

reformats recentment, la qual cosa no permet disposar, enca-

ra, de sèries significatives d’estudiants o de resultats acadè-

mics, com tampoc de titulats, la qual cosa ha obligat a ava-

luar el pla nou acompanyat de dades de l’antic.

– En general, es valoren positivament els esforços de recollida

d’informació sobre l’opinió dels diversos col·lectius (enques-

tes al professorat, estudiants, PAS i titulats), amb la finalitat

d’aportar dades sistemàtiques al procés d’autoavaluació. En

cada cas s’han aportat les dades de participació, que han faci-

litat la feina del Comitè Extern a l’hora d’avaluar-ne la repre-

sentativitat.

– Un punt en el qual cal incidir és la manca d’un seguiment sis-

tematitzat de l’opinió dels alumnes, professors i PAS. Cal sis-

tematitzar, en futures edicions, la valoració de la satisfacció

des de la doble perspectiva interna i externa amb la confecció

d’un qüestionari i una metodologia ad hoc.

� Respecte dels informes d’avaluació.

– En general, els informes s’ajusten bastant fidelment al que

estableix la Guia d’avaluació.

– Alguns informes d’autoavaluació, si bé s’ajusten als protocols,

haurien d’haver desenvolupat els apartats amb més profundi-

34

tat i haurien d’haver incorporat les dades en què es basen les

valoracions.

– A criteri d’alguns comitès externs d’avaluació, en general els

informes d’avaluació interna són analítics i crítics, tot i que

en alguns casos es descriu la realitat però no s’arriba a valorar

si el que existeix és bo o dolent i per què.

– En alguns casos, s’ha trobat a faltar més capacitat de sínte-

si en l’especificació de fortaleses, debilitats i propostes de

millora.

– En alguns cas, la concentració de les tasques en poques perso-

nes ha limitat la capacitat d’autocrítica.

– Cal garantir la implicació institucional en les propostes de

millora i també vetllar per la difusió de resultats obtinguts del

procés. Accions derivades del procés d’avaluació institucio-

nal, com també resultats obtinguts a partir de les propostes

de millora resultaran del tot imprescindibles per dotar aquest

procés d’una més gran credibilitat per estimular tothom a

implicar-se en la millora continuada de cara al futur.

– En la majoria dels casos els terminis d’execució de les diverses

fases no s’han ajustat a la programació prevista.

� Respecte de l’avaluació externa.

– Els comitès interns valoren la fase d’avaluació externa com

una de les més positives de tot el procés, tot i que no tots els

informes externs han aportat novetats significatives a l’anàlisi

interna.

– Es valoren molt positivament les jornades de formació

adreçades als membres dels comitès d’avaluadors externs

(CAE), i sobretot l’elaboració de la Guia d’avaluació externa i

quaderns de treball (EINES) per als avaluadors, adaptada al

model UPC.

– Es valora molt positivament la incorporació d’un titulat

«recent» de l’àmbit dels ensenyaments avaluats com a mem-

bre del Comitè Extern, atès que suposa un punt de vista

35

necessari i indispensable per fer una anàlisi global de la unitat

i del seu entorn.

– Es considera convenient, si fos possible, un contacte previ

d’algun/s membre/s del CAE amb la unitat que s’ha d’ava-

luar, perquè podria, segons les característiques pròpies de la

unitat, suggerir aspectes de l’autoavaluació que caldria emfa-

sitzar. Igualment, sembla recomanable, prèviament a l’avalua-

ció externa, una més gran immersió dels membres del CAE

en la dinàmica i la realitat universitàries.

– Es valora molt positivament el clima de col·laboració entre

els comitès intern i extern de totes les unitats.

– En general, els CAE lamenten no disposar de prou temps per

tractar tots els temes que se’ls han plantejat durant la visita.

– Alguns avaluadors externs fan la proposta de poder disposar

d’un glossari que aclareixi la terminologia específica de la

UPC.

PROPOSTES DE MILLORA SIGNIFICATIVES A PARTIR

DE LES MESURES PROPOSADES PER LES UNITATS

Política i estratègia

� Establir una proposta de mecanismes de reconeixement d’aque-

lles persones que treballen per impulsar i millorar les unitats.

� Reconèixer la participació del professorat en tasques de gestió

en la valoració d’aquest col·lectiu.

� Fomentar la renovació de la metodologia didàctica per garantir

un ensenyament de qualitat.

� Revisar els plans d’estudis per millorar el rendiment de la fase

selectiva.

� Fomentar contactes amb el món empresarial.

� Promoure l’increment de l’autonomia dels centres docents.

36

Lideratge

� Sistematitzar els mecanismes de comunicació.

� Promoure la professionalització en tasques de gestió i direcció

dels membres de l’Escola per millorar la capacitat de gestió dels

futurs membres de l’equip directiu.

� Fomentar la participació activa dels membres en comissions de

centres/departaments.

� Promoure la definició de responsabilitats dels actors que partici-

pen en l’estructura matricial de la Universitat per tal d’eliminar

les disfuncions que dificulten el lideratge.

� Creació de mecanismes ben definits per a la distribució de res-

ponsabilitats.

� Augmentar l’ús dels canals oficials d’informació.

Gestió de personal

� Cal incorporar professors que puguin liderar o ajudar a poten-

ciar projectes de recerca.

� Facilitar la promoció acadèmica dins del marc de la política uni-

versitària.

� Promoure la figura del personal de recerca dins de la Universitat.

� Augmentar el nombre de becaris de col·laboració.

� Promoure mecanismes de mobilitat del professorat.

� Desenvolupar un marc adequat per al professorat de nou ingrés.

� Cal fomentar polítiques que estimulin la innovació docent i la

millora de la qualitat docent.

� La Universitat hauria de generar nous mecanismes de reconeixe-

ment que no depenguin exclusivament de l’opinió dels mateixos

alumnes.

� Cal disminuir el nombre de professors contractats i augmentar

el nombre de professors ordinaris per estabilitzar la plantilla i

establir una política clara per a la promoció del personal.

37

� Cal incrementar les accions de caràcter formatiu adreçades al

professorat, especialment per al de nou ingrés.

� Cal afavorir la formació dels professors a TC perquè puguin

aconseguir el grau de doctor.

� Cal incidir en les condicions laborals del professorat i del PAS:

estabilitat, promoció, formació...

� Cal revisar les necessitats del personal per tal de complementar-

les.

� Cal estructurar polítiques de reconeixement per al PAS.

� Cal millorar la comunicació dels objectius al personal i establir

mecanismes per millorar la comunicació interna.

� Cal crear mecanismes per mesurar el grau de motivació i satis-

facció, i també per mesurar el rendiment.

� Cal promoure l’assistència del professorat a cursos de formació

pensats per a la indústria i incorporar, en la mesura que això

sigui possible, professionals de la indústria a la docència reglada.

Gestió de recursos

� Potenciar la immersió dels alumnes en les activitats de campus.

� Cal augmentar els recursos i els mitjans tècnics i informàtics

destinats a la millora docent. Especialment, cal augmentar la

inversió en els laboratoris.

� Cal millorar les infraestructures dels centres dedicades a recerca

i transferència de tecnologia.

� Establir un procediment objectiu que permeti mesurar l’eficièn-

cia en la utilització dels espais i que permeti detectar les àrees

menys afavorides.

� Elaborar plans complets i detallats en els quals es defineixin les

accions per a la renovació i el manteniment dels edificis i les ins-

tal·lacions.

38

Processos

Docència de primer i segon cicle

� Reforma acadèmica del pla d’estudis.

� Potenciar l’aparició d’assignatures Opt./ALE que continguin

coneixements de gestió.

� Cal desenvolupar programes d’intercanvi dels estudiants a l’es-

tranger.

� Cal fomentar les pràctiques en empreses dels estudiants.

� Cal avançar en l’adequació dels continguts docents a la realitat

industrial.

� Cal millorar les condicions i l’organització de les classes pràcti-

ques.

� Cal millorar el baix rendiment acadèmic en la fase selectiva.

� Cal prendre mesures per reduir l’excés de la durada dels estudis.

� Cal millorar la definició dels objectius formatius de les assigna-

tures.

� Establir seminaris de formació continuada per a postgraduats.

� Definir uns mecanismes per al seguiment i l’avaluació de les

activitats de docència.

� Cal incidir perquè la UPC millori el procés d’anàlisi de l’en-

questa docent.

� Cal millorar el procés d’assignació de crèdits docents.

� Cal col·laborar amb empreses de l’entorn perquè els estudiants

puguin realitzar-hi formació pràctica i el PFC experimental.

� Cal fomentar polítiques per fer augmentar el nombre de PFC

relacionats amb demandes i necessitats socials i industrials de

l’entorn.

� Cal fomentar els contactes amb centres de Secundària per inten-

tar apropar els seus programes a les necessitats de les escoles.

� Cal establir procediments per valorar la qualitat en la formació

dels titulats.

� Cal promoure que les ALE tinguin, a la UPC, el sentit de la seva

concepció inicial.

39

� Cal fomentar l’apropament a l’entorn industrial per mitjà de

visites, conferències, entrevistes, estades curtes, etc.

Disseny i desenvolupament del doctorat

� Fomentar una major implicació del professorat doctor en les

activitats de tercer cicle.

� Fomentar la realització i direcció de tesis doctorals entre el per-

sonal acadèmic de la unitat.

� Cal promoure la promoció internacional dels programes de

doctorat i establir criteris per a la distribució dels estudiants

entre els diversos grups que participen en el programa.

� Cal fomentar les tesis doctorals vinculades a interessos indus-

trials.

� Cal fomentar controls de la qualitat del programa de doctorat

mitjançant l’avaluació de les assignatures i dels professors entre

els alumnes.

� Cal fomentar l’avaluació de la qualitat de les tesis i del seu

impacte.

Formació continuada i postgrau

� Cal promoure la impartició de cursos de postgrau o similars, di-

rigida a professionals de l’ensenyament secundari o d’empreses.

� Cal fomentar mesures per millorar la qualitat de les pràctiques

als cursos de formació continuada i postgrau.

Recerca i transferència de tecnologia

� Cal augmentar el nombre de becaris de col·laboració per tal de

facilitar al professorat la seva dedicació a la recerca.

� Definir uns mecanismes per al seguiment i l’avaluació de les

activitats de recerca.

� Facilitar la incorporació de persones i de grups tot fomentant els

ajuts per a mobilitat i els grups precompetitius.

� Potenciar els acords que existeixen amb altres universitats o ins-

titucions.

40

� Difondre entre el món empresarial, amb la col·laboració de la

UPC, l’oferta d’R+D i el potencial dels departaments amb vista

a diversificar els fons de finançament d’aquesta activitat.

� Intentar aconseguir que tots els grups de recerca entrin en els

circuits de finançament.

� Impulsar els projectes per aconseguir que tots els professors

siguin actius en recerca.

� Millorar la promoció de la recerca.

� Estudiar seriosament i amb discreció cada cas particular de les

persones que no fan recerca i intentar trobar alguna possible

solució (incorporació a alguna de les línies de recerca existents,

etc.).

Satisfacció de personal

� Cal estructurar polítiques de reconeixement per al PAC i el PAS

destinats a la millora.

� Posar en marxa un sistema de reconeixement de les activitats de

millora de la qualitat que realitzi el professorat en la seva tasca

docent.

� Cal crear mecanismes sistematitzats que permetin conèixer la

satisfacció del personal.

� Cal elaborar una planificació de la gestió administrativa amb

objectius i indicadors.

� Cal desenvolupar formació en gestió de recursos humans

adreçada als caps dels serveis.

� Cal sistematitzar mecanismes de comunicació.

� Cal consolidar la participació del personal en l’establiment dels

objectius.

� Cal crear mecanismes regulars per conèixer el grau de satisfacció

del personal.

41

Satisfacció de l’usuari

� Cal crear mecanismes sistematitzats que permetin conèixer la

satisfacció de l’usuari extern i formalitzar els indicadors de se-

guiment de la satisfacció d’aquests.

� Elaborar enquestes d’opinió adreçades a les empreses.

� Cal iniciar l’anàlisi dels requeriments futurs de les empreses i de

la societat que puguin afectar els ensenyaments i les escoles.

� Cal aprofundir en el control de la qualitat del programa de doc-

torat mitjançant l’avaluació de les assignatures i dels professors

entre els estudiants.

� Cal definir uns estàndards de satisfacció per a cadascun dels

usuaris dels diversos processos.

Impacte en la societat

� Cal fomentar els contactes internacionals amb altres escoles.

� Cal endegar un procés de divulgació entre les empreses.

� Cal organitzar accions encaminades a donar a conèixer les possi-

bilitats de servei de les escoles.

� Cal augmentar la mobilitat dels investigadors amb mesures que

la facilitin.

� Cal impulsar les relacions institucionals i amb societats científi-

ques.

� Cal potenciar les tasques de divulgació científica cap a la socie-

tat i de suport a l’ensenyament secundari.

� Cal millorar, articulant un mecanisme per institucionalitzar-les,

les relacions amb el món empresarial.

42

Resultats

� Cal motivar els responsables de les assignatures perquè prenguin

les mesures per mantenir els paràmetres de rendiment previstos

en l’elaboració dels plans d’estudis.

� Cal promoure el seguiment dels titulats per millorar la qualitat

de la formació i revisar el contingut de les assignatures.

� Fomentar la millora dels plans d’estudis per unificar les direc-

trius per a la impartició de les classes i els calendaris d’exàmens.

43

45

INFORMES FINALS DE CENTRES I DEPARTAMENTS

A continuació figuren els informes finals de cadascuna de les uni-

tats avaluades. L’informe final es el document de síntesi de les fases

interna i externa del procés i s’elabora a partir dels informes resul-

tants d’ambdues fases.

Els informes finals contenen:

� Una valoració del procés intern i extern

� una síntesi de la valoració de les diferents dimensions de la uni-

tat

� una relació dels principals punts forts i punts febles

� i, com a element fonamental del document, una identificació de

les accions que s’han d’emprendre que permetin aprofundir en

els punts forts i la resolució o millora dels punts febles

A criteri de la Comissió d’Avaluació Institucional (CAI) s’ha inclòs,

a l’inici de cada informe, una taula amb les dades estadístiques i els

indicadors més significatius de cada unitat i un annex, al final, amb

una sèrie d’orientacions elaborades per la CAI.

47

Informe final de la titulació

Llicenciatura de Matemàtiques

49

FACULTAT DE MATEMÀTIQUES I ESTADÍSTICA

50

Indicadors i ràtios

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Llic. de Matemàtiques 01 92 1r i 2n 10 quadr. 300 2 quadr. 67.5 8 quadr. 232.5

Dipl. d’Estadística 02 90 1r cicle 3 anys 219 – – – –

Dipl. d’Estadística 02 96 1r cicle 6 quadr. 207 2 quadr. 69 4 quadr. 138

200 UPC %

100 5.315 1,9113 5.952 1,6410 30.748 1,311 663 1,724 12.917 0,249 3.971 1,2

282,1 21.415,8 1,3967,0 44.131,0 2,240,3 1.838,8 2,2

18 419 4,37,5 312,5 2,437 3,544 1,0

0,50 0,69 0,720,72 0,54 1,330,80 0,74 1,08

21,90 36,40 1,667,00 11,65 1,660,45 0,23 1,96

130.081 165,506 0,79

A – Oferta de places (curs 1999-2000)B – Demanda en la opción (curs 1999-2000)C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

51

3,0% –1,5% 0,0% 1,5% 3,0%

–1,5 –1,0 –0,5 0,0 0,5 1,0 1,5

N

M

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

J=

L

O

P**

Q**

R

S

� El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.02), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (400) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22264); on ‘estudiantsteòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis. La repre-sentació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de la UPC. **La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta.

� Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats)

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

450

350

250

150

50

250

200

150

100

50

092 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99 O

fert

a, d

eman

da, n

ous

de 1

r. tit

ular

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) FME

Representació gràfica *

52

20001 20002

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q Aptes tp+2q

27,45%

13,73%

11,76%26,00%

46,00%

8.00%

20.00%

47,06%

93 94 94 95 95 96 96 97 07 98

01 92 02 90 02 96

6

5

4

3

2

1

0

Any

s

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

Evolució del profesorat Distribució de la càrrega lectiva per departaments

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després de titular-se) Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

FME Pes %726 Dep. de Matemàtica Aplicada II 271.75 24.26%715 Dept. d’Estadística i Investigació

Operativa 243.18 21.71%725 Dept. de Matemàtica Aplicada I 207.37 18.51%728 Dept. de Matemàtica Aplicada i

Telemàtica 122.55 10.94%723 Dept. de Llenguatges i Sistemes

Informàtics 116.75 10.42%727 Dept. de Matemàtica Aplicada III 69.42 6.20%716 Dept. d’Estructures a l’Arquitectura 34.87 3.11%732 Dept. d’Organització d’Empreses 33.86 3.02%721 Dept. de Física i Enginyeria Nuclear 20.54 1.83%

14

12

10

8

6

4

2

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

FME UPC

Treballa 83,78% 94,85%

Busca feina 5,41% 2,44%

Altres situaciones 10,81% 2,71%

FME UPC

Promig en mesos 1,81 1,97

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

1. INTRODUCCIÓ

Aquest document és l’informe final d’avaluació de la Llicenciatura

de Matemàtiques, realitzat en el marc del Pla nacional d’avaluació

de la qualitat de les universitats, i estructurat segons la normativa

aprovada pel claustre de la UPC el mes de març de 1997.

1.1. Presentació

La Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC inicia l’acti-

vitat acadèmica el curs 92-93 incorporant professorat dels diver-

sos departaments de matemàtiques de la UPC, creats en virtut de

l’LRU de 1986. La Facultat imparteix els estudis de la Llicenciatura

de Matemàtiques i la Diplomatura d’Estadística.

Els departaments que tenen assignat professorat a la Llicenciatura

de Matemàtiques són els següents: Matemàtica Aplicada I, Ma-

temàtica Aplicada II, Matemàtica Aplicada III, Matemàtica Aplica-

da i Telemàtica, Estadística i Investigació Operativa, Llenguatges

i Sistemes Informàtics, Estructures a l’Arquitectura, i Física i Engi-

nyeria Nuclear.

Cada any l’oferta de places de primer curs ha estat de 50. Fins al

moment de la redacció de l’informe del Comitè d’Avaluació Intern

s’han titulat dues promocions, que fan un total de 32 titulats.

Actualment la llicenciatura té uns 230 alumnes, repartits en 5 cur-

sos (fins al període 1997-98, el nombre de cursos han estat 4).

La Facultat impulsa i gestiona el programa de doctorat Matemàtica

Aplicada, d’acord amb els departaments de matemàtiques de la

UPC, i el programa de postgrau Mètodes Matemàtics per als Pro-

ductes Financers Derivats.

53

La Facultat ha elaborat un pla estratègic amb data de febrer de 1998 i

signat el 29 de juny de 1998. Segons aquest pla, l’objectiu de la

Facultat, expressat com a «missió genèrica», és: «Formar titulats en

matemàtiques i estadística capaços d’integrar-se i ser innovadors en

l’entorn científic, tecnològic i empresarial que ens envolta, sota prin-

cipis d’excel·lència i aplicabilitat, i consolidar una posició de prestigi

com a centre docent per la qualitat dels estudis que s’imparteixen.»

1.2. El Comitè d’Avaluació Intern (CAI)

La Comissió Permanent de la Facultat de Matemàtiques i Estadísti-

ca ha nomenat un Comitè d’Avaluació Intern (CAI) per elaborar

l’informe d’autoavaluació. La composició d’aquest comitè s’ha fet

seguint l’esquema suggerit pel Gabinet de Planificació i Avaluació

(GPA), i ha estat constituït pels membres següents:

Pere Pascual, degà de l’FME, president del CAI.

Josep Grané, vicedegà cap d’Estudis de la Llicenciatura de Matemà-

tiques de l’FME.

Roser Piera, administradora de l’FME.

Lluís Nacenta, estudiant de la Llicenciatura de Matemàtiques.

Carles Bonet, professor de l’FME, ponent del CAI.

El treball dut a terme pel CAI començà l’abril de 1998. El Comitè

ha establert el calendari de reunions i els continguts dels diversos

protocols de l’informe d’autoavaluació. El llançament del projecte

s’ha fet a tots els estaments involucrats, i han estats cridats a partici-

par-hi. S’ha analitzat el pla estratègic de l’FME, i s’han programat

les reunions del professor ponent amb els col·lectius que participen

en la Llicenciatura: estudiants (delegats), professorat (mitjançant

una enquesta elaborada amb la intenció de recollir les seves impres-

sions sobre els aspectes més rellevants de la Llicenciatura), i perso-

nal d’administració i serveis.

54

El mes d’octubre es va elaborar una redacció interna de l’informe

d’autoavaluació, que s’ha difós a tota la comunitat. Finalment, el

13 de novembre de 1998 es convocà una audiència pública per pre-

sentar l’informe i recollir els suggeriments dels diversos col·lectius.

Amb tot el material recollit, el Comitè d’Avaluació Intern ha apro-

vat la redacció final de l’informe, que s’ha fet arribar al GPA perquè

el trametés als membres del Comitè d’Avaluació Extern.

1.3. El Comitè d’Avaluació Extern (CAE)

La composició del Comitè d’Avaluació Extern ha estat la següent:

Antonio Córdoba, catedràtic de la Universitat Autònoma de Ma-

drid, com a representant de l’àmbit acadèmic. President del CAE.

Miquel García, director de Desenvolupament Empresarial i Tec-

nològic del Parc Tecnològic del Vallès, com a representant de l’àm-

bit professional.

Marta Vilalta, cap de l’Oficina de Suport a la Docència de la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona, com a experta en temes d’ava-

luació.

Judith Monés, departament financer de Caixa Catalunya i llicen-

ciada en Matemàtiques per l’FME.

La visita del CAE va tenir lloc entre el 14 i el 16 de desembre de

1998. Durant aquests dies es van fer reunions amb el CAI, amb

representants del professorat, amb representants dels estudiants,

amb el personal d’administració i serveis i amb graduats de l’FME.

També es va fer una visita al centre. Finalment el CAE es va reunir

amb el CAI per fer una primera valoració del procés i presentar les

primeres conclusions provisionals.

55

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

Els eixos fonamentals de l’autoavaluació han estat examinar el grau

d’entesa sobre els objectius de la titulació entre tots els estaments

implicats; analitzar el programa docent; analitzar els paràmetres

globals i assignatura per assignatura; percebre el grau de satisfacció

de tots els estaments; advertir dels possibles perills de la titulació i

proposar mesures per complir i millorar els objectius.

D’entrada, cal dir que per la «joventut» de la llicenciatura no es pot

fer una valoració significativa de la seva evolució segons els objec-

tius marcats. Encara no hi ha prou informació com perquè es

puguin fer afirmacions concloents. Tanmateix, els indicis són que

la Facultat està complint bé els seus objectius.

També cal dir que la Guia d’avaluació està pensada per a centres i

departaments, no per a titulacions. Això ha comportat que no s’ha-

gi pogut seguir la Guia de manera sistemàtica, alhora que ha provo-

cat algunes confusions, tant al CAI com al CAE, sobre el que calia

avaluar.

Tot apunta que la Guia és una adaptació d’un protocol d’avaluació

empresarial. Això creiem que ha de ser reformat, ja que el llenguat-

ge sovint xoca amb el que tradicionalment i actualment és usat dins

de la comunitat universitària. Tot llenguatge té una càrrega deriva-

da del seu àmbit natural, i el proposat no sempre és el propi de la

Universitat.

Cal insistir en un aspecte, i és una certa desconfiança cap a aquests

mètodes entre els principals actors de tot el procés, que són els pro-

fessors. La queixa per la poca participació del professorat és una

qüestió que sovint s’adverteix en els informes de la majoria de cen-

tres, participació que en el nostre cas, si atenem el grau de resposta

en les enquestes entre el professorat, considerem correcta. Pensem

56

que si no és més alta no es pot atribuir a una manca d’interès del

professorat per la seva feina. Aquí hi veiem, com es nota en els

informes intern i extern d’avaluació, un distanciament respecte de

la dinàmica pedagògica i docent que porta la Universitat.

Dins d’aquesta línia és oportú comentar les dificultats per obtenir

dades sobre la satisfacció del professorat. De fet, no hi ha enquestes

(tan abundoses en altres estaments o processos( sobre el pensament

del professorat respecte de la política docent i investigadora de la

Universitat. Això pot ser una causa o un efecte del distanciament a

què ens referíem, però denota una mancança. En tot cas, les respos-

tes obtingudes en l’enquesta realitzada mostren un cert grau d’insa-

tisfacció del professorat, que cal tenir en compte si es volen aprofi-

tar totes les possibles sinergies.

I la implicació és fonamental si es vol millorar tot el procés educatiu.

En aquest sentit, pensem que el procés és positiu perquè, com a

mínim, ha aconseguit que els objectius generals de la titulació siguin

més coneguts i debatuts. És per això que prenem aquest procés, i el

del pla estratègic, com les eines bàsiques per estimular el debat.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

El Comitè d’Avaluació Externa (CAE) ha vingut molt ben predis-

posat, però tal com consigna al seu informe, no ha disposat de prou

temps per tractar tots els temes que li van ser plantejats. Aquesta

manca de temps s’ha palesat especialment en les reunions progra-

mades amb els diversos col·lectius, en les quals no s’han pogut

debatre tots els problemes que sorgits. En general, el Comitè ha

tingut la impressió que per avaluar la titulació cal fer una anàlisi

més global, i analitzar més a fons la relació de la recerca amb l’apli-

cabilitat, la col·laboració del professorat amb la indústria i l’evolu-

ció de les relacions entre la Facultat i els departaments.

57

El CAE ha centrat el seu treball al voltant dels eixos següents: el

projecte d’una Llicenciatura de Matemàtiques en un entorn

politècnic, els ensenyaments de la llicenciatura (pla d’estudis, estu-

diants, accés...), el professorat i la seva identificació amb el projecte,

i els serveis de la Facultat.

El CAE ha assenyalat alguns aspectes que, segons el seu criteri, no

estan prou documentats en l’informe d’autoavaluació. En particu-

lar, el CAE creu que, amb vista a futures avaluacions, cal reforçar la

informació sobre les qüestions següents: posar més èmfasi en la

relació entre hores de pràctica i teoria; analitzar la càrrega docent

del professorat implicat en la titulació; analitzar la distribució de la

docència entre els departaments i disposar d’una taula de la catego-

ria del professorat (catedràtics, titulars...). També seria convenient

una anàlisi més acurada sobre les necessitats d’aules i una anàlisi

més acurada de la inserció laboral dels titulats.

Alguns d’aquests punts ja estan recollits en l’informe d’autoavalua-

ció, encara que potser de forma implícita, per la qual cosa prenem

l’observació del CAE com una mostra de la urgència amb què s’ha

produït el procés d’avaluació externa, com ja hem assenyalat.

Considerem molt positives les aportacions del CAE, per bé que la

majoria ja han estat advertides pel CAI. En línies generals, creiem

que el CAE ha copsat els objectius específics de la titulació de

Matemàtiques dins de la UPC.

4. PUNTS FORTS, PUNTS FEBLES I PROPOSTES

DE MILLORA

De l’anàlisi del pla estratègic i dels informes del CAI i del CAE, en

resulten els punts forts i els punts febles de la Llicenciatura, i se’n

desprenen algunes propostes de millora, resumides tot seguit.

58

4.1 Els principals punts forts

� Una Llicenciatura de Matemàtiques nova, que incorpora l’im-

portant fet diferencial d’estar adscrita a una universitat politèc-

nica, amb les possibilitats d’interacció amb el món de la tecno-

logia que això representa.

� Èmfasi en la formació de matemàtics vinculats a l’entorn

tecnològic, preparats per exercir en empreses i/o en l’ensenya-

ment.

� Una política activa de promoció de la llicenciatura, basada en la

informació als instituts, en les jornades de portes obertes, en

conferències dirigides als futurs estudiants i en la col·laboració

activa en totes les activitats destinades a prestigiar les matemàti-

ques a Secundària.

� Gran prestigi de la titulació entre els estudiants de Secundària,

que provoca una demanda elevada i notes de tall altes.

� La dimensió reduïda de l’FME, que permet fer un seguiment

acurat de tots els processos vinculats a la Llicenciatura de

Matemàtiques, i assegura una comunicació àgil entre la direc-

ció, el professorat, el personal d’administració i serveis i els

alumnes, com també amb els departaments involucrats.

� El pla d’estudis, que és coherent amb la titulació que defineix,

presenta un bon percentatge d’assignatures optatives i propor-

ciona, a més, una sòlida formació informàtica, molt valorada

per les empreses.

� Majoritària adscripció simultània del professorat a altres centres

de la UPC, que possibilita la relació amb altres estudis tecnolò-

gics de la Universitat.

� Bona proporció de doctors entre el professorat, amb un bon

nivell investigador i una gran predisposició a l’actualització dels

coneixements.

� Política activa de promoció dels titulats, mitjançant un progra-

ma d’estímul de la relació d’empreses i institucions no acadèmi-

ques amb estudiants i llicenciats en Matemàtiques, completada

59

amb el seguiment, des del començament, de la inserció profes-

sional dels graduats.

� Participació en programes de tercer cicle, com el doctorat en

Matemàtica Aplicada i, sobretot, l’impuls de programes de post-

grau interdisciplinaris, com el de Matemàtica dels Mercats

Financers, que apropen els titulats a un entorn professional.

4.2. Els principals punts febles

4.2.1 Quant al projecte

� Si bé la relació Facultat-departaments presenta el punt fort d’u-

na gran oferta de professorat per escollir, la rigidesa d’adscripció

d’assignatures als departaments condiciona negativament una

política general de l’FME, tant pel que fa a la rotació d’assigna-

tures com al resolució de dèficits en àrees específiques.

� Manca de professorat especialitzat en algunes àrees, especial-

ment Anàlisi Matemàtica. Poca mobilitat del professorat que

prové majoritàriament de la mateixa UPC.

� Manca de tradició empresarial en la contractació de matemàtics.

Es detecta un cert desconeixement, en el món empresarial, de

les potencialitats dels matemàtics. Hi ha un nombre baix de

convenis de cooperació educativa, en part derivat de la manca

de tradició d’aquestes accions en l’entorn matemàtic.

� El professorat té, en general, poca experiència en relació amb el

món empresarial, i més concretament en convenis de trans-

ferència de tecnologia.

� La dispersió del professorat en seus departamentals diferents, no

ubicades a l’entorn de l’edifici on s’imparteix la llicenciatura,

dificulta la seva relació, la relació amb els estudiants i l’acció

tutorial.

� Dificultat per explorar i conèixer noves aplicacions de les

matemàtiques.

60

4.2.2 Quant al professorat

� Es detecta un cert grau d’escepticisme entre una part del profes-

sorat perquè es pugui aconseguir amb èxit l’equilibri necessari

entre la formació «clàssica» i la formació aplicada, i sobre l’im-

pacte de l’FME dins de la UPC.

� Hi ha un cert grau de desconfiança entre el professorat per si hi

ha un interès real entre la comunitat de la UPC per l’ús i l’apli-

cabilitat de les matemàtiques.

� Hi ha un distanciament del professorat respecte de les polítiques

pedagògiques institucionals.

4.2.3 Quant als estudiants

� Dificultat docent per mantenir el perfil diferencial que marquen

els objectius, perquè els conceptes teòrics, que són imprescindi-

bles, tendeixen a ocupar tot el temps.

� Previsible dificultat d’enllaçar una oferta com la presentada amb

l’ensenyament secundari, i de saber l’evolució d’aquest. En

aquest sentit, els estudiants de primer curs detecten un fort salt

en la intensitat docent respecte de l’ensenyament secundari, que

la reestructuració en 5 anys no ha aconseguit de minorar.

4.2.4 Quant a les infraestructures

� Tot i l’esforç que anualment realitza la Facultat, la Biblioteca de

l’FME presenta una manca de recursos important, i més quan la

bibliografia és una part essencial del «laboratori» del matemàtic.

Aquesta mancança és especialment rellevant en les revistes espe-

cialitzades.

� El nombre d’aules és molt limitat, i impedeix l’organització de

sessions paral·leles i petits grups de treball. No es disposa de lloc

adient per al treball en grup.

� El professorat només disposa, a l’edifici de la Facultat, d’una

61

sala comuna per atendre les consultes dels estudiants i preparar

les classes.

� El material informàtic és molt volàtil, sobretot el maquinari, i

també el programari, però resulta necessari per a la docència.

Una llicenciatura amb el component aplicat com aquesta és

especialment sensible a aquest fet.

� Els estudiants, la Delegació d’Estudiants i el Club Esportiu de

l’FME no disposen de locals adequats on poder-se reunir i pro-

gramar les seves activitats, i els locals que la UPC posa a la seva

disposició estan allunyats del centre.

� Hi ha un continuat augment de la feina d’administració i serveis

que fa difícil l’assistència del personal d’administració als cursos

de reciclatge organitzats per la UPC.

4.3 Principals accions i propostes de millora

4.3.1 Quant al medi

� Mantenir i fomentar el caràcter distintiu aplicat i tecnològic de

la llicenciatura.

� Establir mecanismes per captar les noves direccions en les apli-

cabilitats de les matemàtiques.

� Augmentar el nombre d’assignatures optatives compartides amb

altres centres de la UPC.

� Intensificar les relacions amb el món empresarial i la inserció

laboral dels titulats per mitjà del programa d’estímul de l’FME,

i de l’increment de convenis de cooperació educativa.

� Impulsar el Projecte Tecnològic de la Llicenciatura de Matemà-

tiques com a eina fonamental d’apropament dels estudiants a

l’entorn tecnològic de la UPC.

� Impulsar la relació amb els departaments tecnològics (compartir

assignatures, coordinar programes de doctorat, màsters, recerca

i transferència tecnològica).

62

� Establir relacions amb altres facultats similars d’arreu del món,

amb l’intercanvi d’experiències i accions.

4.3.2 Quant al professorat

� Establir mecanismes per poder contractar i formar professorat

en àrees deficitàries i, en general, perquè l’FME pugui desenvo-

lupar polítiques pròpies de personal docent i investigador.

� Fomentar la mobilitat del professorat i els estudiants en altres

universitats tecnològiques.

4.3.3 Quant als estudiants

� Establir mecanismes per al seguiment de la reforma de l’ensen-

yament secundari (sobretot amb vista a la fase selectiva).

� Fer més flexible l’oferta d’assignatures optatives per tal d’equili-

brar-la i adequar-la a les noves línies científiques i tecnològi-

ques.

� Elaborar procediments per valorar la qualitat matemàtica dels

nostres llicenciats. Oferir possibilitats d’actualització periòdica.

Intensificar els cursos d’especialització i de postgrau.

� Sistematitzar el seguiment laboral dels titulats, donar informa-

ció detallada als alumnes sobre la professió dels titulats i crear

una borsa de treball.

� Analitzar la idoneïtat de la semestralitat en algunes assignatures,

especialment als primers cursos.

4.3.4 Quant a les infraestructures

� Mantenir la prioritat per incrementar el fons bibliogràfic de la

Biblioteca per tal de suplir el dèficit d’inversió inicial.

� Programar la renovació de l’equipament de les aules i dels labo-

ratoris informàtics, i millorar les prestacions de la xarxa in-

formàtica.

63

� Habilitar més espais per tal de millorar la integració de professo-

rat i departaments a la Facultat.

5. EL REPTE DE LA FACULTAT DE MATEMÀTIQUES

DE LA UPC

El repte de la Llicenciatura de Matemàtiques de l’FME és aconse-

guir uns titulats que hagin adquirit tant els aspectes teòrics com

que siguin capaços de fer-se un lloc com a professionals dins el món

de la tecnologia i de l’empresa, i que col·laborin en equips interdis-

ciplinaris.

Tant en l’informe intern d’avaluació com en l’extern es posa de

manifest que la viabilitat de l’FME pressuposa l’interès i la recepti-

vitat de tota la UPC. Però també és clara la responsabilitat dels

departaments de matemàtiques, i el seu professorat, a buscar més

possibilitats d’interrelació amb els departaments tecnològics de la

UPC i amb les escoles on tinguin assignada docència.

El repte no és fàcil. Perquè a més d’aquesta voluntat de formar titu-

lats amb mentalitat aplicada, temperament competitiu i afeccions

interdisciplinàries, aquests han de continuar sent matemàtics. Cal

vigilar que, en funció de l’aplicabilitat, els nostres graduats esdevin-

guin tècnics amb una formació matemàtica excessivament descrip-

tiva o superficial. El prestigi tradicional del matemàtic, persona que

sap acarar metòdicament els problemes, que sap aprofundir en els

temes que treballa, que és capaç d’autoreciclar-se, els nostres titulats

també l’han de tenir.

64

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

FME

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

Tot i això, la CAI considera que hauria estat més positiu exercir un

major nivell d’autocrítica.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Incrementar el caràcter aplicat i tecnològic de la llicenciatura,

tot augmentant la permeabilitat amb altres centres de la UPC,

d’una banda, i la relació i la vinculació amb l’entorn empresa-

rial.

� Fomentar la mobilitat internacional del professorat i dels estu-

diants.

65

66

Informe final de la titulació

Enginyer Industrial

67

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

INDUSTRIAL DE BARCELONA

68

Indicadors i ràtios

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Eng. Industrial 01 64 1r i 2n 5 anys+1 PFC 381 – – – –

Eng. Industrial 01 94 1r i 2n 10 quadr. 375 2 quadr. 69 8 quadr. 306

Eng. en Organització Ind. (2n cicle) 03 95 2n cicle 4 quadr. 150 – – 4 quadr. 150

Eng. Química 04 96 1r i 2n 10 quadr. 340 2 quadr. 58.5 8 quadr. 281.5

Eng. de Materials (2n cicle) 05 97 2n cicle 4 quadr. 150 – – 4 quadr. 150

240 UPC %

540 5.315 10,2712 6.952 10,2

4.125 30.748 13,41144 663 21,7847 12.917 6,6508 3.971 12,79

2.616 21.415,8 12,25.709 44.131,0 12,9237,9 1.838,8 12,9

52 419 12,4137,4 312,5 12,0275 3.544 7,8

0,96 0,69 1,390,56 0,54 1,040,80 0,74 1,08

34,40 36,40 1,0611,00 11,65 1,060,25 0,23 1,09

104.992 163.409 0,64

A – Oferta de places (curs 1999-2000) ***B – Demanda en la opción (curs 1999-2000) ***C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

69

–10,0% –5,0% 0,0% 5,0% 10,0% –0,6 –0,3 0,0 0,3 0,6

N

M

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

O

P**

Q**

R

S

* El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.13), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (2950) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22349); on ‘estu-diants teòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis. Larepresentació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de laUPC. ** La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta. *** Noinclou els estudiants amb accés directe a segon cicle.

* Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats)

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

4500

4000

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

10009008007006005004003002001000

92 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Ofe

rta,

dem

anda

, nou

s de

1r.

titul

ar

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) ETSEIB

Representació gràfica *

70

93 94 94 95 95 96 96 97 97 98

01 64 03 95

10

8

6

4

2

0

Any

s

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

ETSEIB Pes %713 Dept. d’Enginyeria Química 719.01 11.59%725 Dept. de Matemàtica Aplicada I 660.65 10.65%721 Dept. de Física i Enginyeria Nuclear 630.90 10.17%732 Dept. d’Organització d’Empreses 598.20 9.64%712 Dept. d’Enginyeria Mecànica 559.77 9.02%736 Dept. de Projectes d’Enginyeria 471.01 7.59%724 Dept. de Màquines i Motors Tèrmics 330.61 5.33%702 Dept. de Ciència dels Materials

i Enginyeria Metal·lúrgica 325.62 5.25%710 Dept. d’Enginyeria Electrònica 308.49 4.97%709 Dept. d’Enginyeria Elèctrica707 Dept. d’Enginyeria de Sistemes,

Automàtica i Informàtica Industrial 224.70 3.62%717 Dept. d’Expressió Gràfica a l’Enginyeria 212,82 3,43%723 Dept. de Llenguatges i Sistemes Informàtics 211.27 3.40%729 Dept. de Mecànica de Fluits 200.80 3.23%737 Dept. de Resistència de Materials i

Estructures a l’Enginyeria 192.32 3.10%715 Dept. d’Estadística i Investigació Operativa 140.50 2.26%706 Dept. d’Enginyeria de la Construcció 62.66 1.01%711 Dept. d’Enginyeria Hidràulica,

Marítima i Ambiental 43.18 0.70%716 Dept. d’Estructures a l’Arquitectura 11,62 0,19%

160

140

120

100

80

60

40

20

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després detitular-se)

ETSEIB UPC

Treballa 96.80% 94.85%

Busca feina 1,07% 2.44%

Altres situaciones 2.14% 2,71%

ETSEIB UPC

Promig en mesos 2.13 1,97

Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

28002 28003

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q Aptes tp+2q

23,05%

20,19%

23,50% 27,63%

27,63%

25,00%

19,44%

32,82%

1. Introducció

Aquest document recull les conclusions de l’autoavaluació que l’Es-

cola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona ha rea-

litzat de la titulació d’Enginyer Industrial que s’imparteix al centre,

dins del marc del procés d’Avaluació Institucional de la Universitat

Politècnica de Catalunya.

Aquest procés d’avaluació ha estat realitzat conjuntament amb

l’ETSE de la Universitat Politècnica de València.

A proposta de la Comissió Permanent del centre s’ha creat un Co-

mitè d’Autoavaluació de l’Escola, format per les persones següents:

Inés Alomar Brutau, estudianta de l’ETSEIB.

Lluís Bilurbina Alter, sotsdirector de Política Acadèmica de

l’ETSEIB.

Ramon Companys Pascual, director de l’ETSEIB.

Francesc Roure Fernández, professor de l’ETSEIB.

Maria Cinta Solé Besalduch, administradora de l’ETSEIB.

L’esmentat Comitè inicia la seva tasca el mes d’abril de 1998 i du a

terme els seus treballs fins al final de novembre del mateix any.

Durant aquest període es realitzen actes dirigits a la comunitat de

l’Escola per presentar-lo, i els successius esborranys del document

es distribueixen a bastament a través de la xarxa de l’Escola, per tal

de possibilitar i afavorir la participació i la implicació de la comuni-

tat de l’ETSEIB, que hi fa aportacions valuoses.

El 18 de gener de 1999 s’envia a la UPC el document definitiu

d’autoavaluació del Comitè Intern del Centre.

El Comitè Intern d’Autoavaluació de la Universitat de València,

per diverses circumstàncies es retarda en la seva autoavaluació. A

71

final de gener envien una còpia del seu document i es redacta un

document conjunt.

El mes de febrer de 1999 els comitès interns envien el document

d’autoavaluació conjunta de la titulació d’Enginyer Industrial de

l’Escola de Barcelona i de València a les universitats respectives. La

redacció d’aquest document és complexa, ja que els documents par-

ticulars de cada centre estan estructurats de manera diferent i no

existeixen indicadors homòlegs per poder comparar-los.

El febrer de 1999 la UPC tramet la llista de membres del Comitè

Extern.

Carmen Martínez Del Valle, Universitat de Alcalá de Henares

(experta temes avaluació).

Antoni Mercadé Santacana, Béndix (àmbit professional)

Manuel Salvadó i Tenessa, Meder Depuració Industrial (titulat del

centre).

Javier Zubillaga Zubimendi, Universitat del País Basc (àmbit

acadèmic).

El Comitè d’Avaluació Externa es trasllada, els dies 10, 11 i 12 de

març, a l’Escola de Barcelona. Aquests dies tenen lloc entrevistes

amb el Comitè Intern d’Autoavaluació, equip directiu, estudiants,

representats del PAS, representats del professorat, representants dels

graduats i una audiència oberta a tota la comunitat del centre.

Els representants de cada estament han estat escollits d’acord amb

els criteris següents:

– Professorat: membres de la Comissió Permanent del centre dels

anys 1998 i 1999.

– PAS: representats de les diverses seccions administratives.

– Graduats: escollits pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Cata-

72

lunya entre graduats de promocions antigues i de les darreres

promocions.

– Estudiants: escollits per la Delegació d’Estudiants entre els

representants dels estudiants als òrgans de l’Escola.

El mes de maig de 1999 el Comitè Extern envia el document d’ava-

luació.

2. Valoració del procés d’avaluació interna

Com a resum, es pot considerar que el procés d’avaluació ha seguit

el curs previst, encara que s’ha produït un retard considerable per

haver de fer l’avaluació conjuntament amb l’Escola de València. En

general, creiem que tot el procés ha resultat molt positiu per la

necessitat de reflexionar a fons sobre la situació dels ensenyaments i

la gestió dels centres.

Encara que la situació de València i Barcelona és bastant diferent, és

positiu per a futures actuacions conèixer els problemes i la manera

com es duen a terme als dos centres els ensenyaments i la gestió.

En l’informe conjunt Barcelona-València s’ha pretès identificar la

problemàtica i els aspectes comuns als dos centres, tot evitant expo-

sar cada situació particular. Els dos comitès estan d’acord a conside-

rar molt positiva la informació recollida i reflecteixen en el docu-

ment els principals trets comuns.

73

Nombre d’estudiants 4.125

Estudiants de nou ingrés (cjt. titulacions) 660

Estudiants titulats (cjt. titulacions) 508

Superfície construïda (m2) 40.000

Prof. equiv. a temps complet 275,75

PAS adscrit a l’Escola 52

Nombre dept. amb docència al centre 18

Adjuntem les dades generals de l’Escola de Barcelona.

S’ha observat una transformació cultural envers la qualitat, pel

nombre elevat de membres de la comunitat universitària que s’han

vist involucrats en les diverses parts del procés

S’han estudiat els sistemes d’informació com a base per millorar la

gestió dels processos claus.

S’ha produït una operació de benchmarking entre els centres ava-

luats que enriqueix notablement les universitats respectives.

3. Valoració del procés d’avaluació externa

Les sessions s’han desenvolupat amb normalitat i hi han participat

molt activament els diversos representants, tal com recull el mateix

Comitè Extern.

L’informe d’avaluació del Comitè Extern és molt ponderat i, en els

trets més importants, és coincident amb les valoracions del Comitè

Intern.

Creiem que la participació dels diversos estaments del centre en

aquest procés de reflexió ha estat molt positiva.

Recollim com a trets més importants, destacats pel Comitè Extern,

entre els punts que cal millorar, a continuació:

– Estat lamentable de l’edifici.

– Falta de sales d’estudi adequades i aules per a exàmens.

– Millora de la informació i tutela als estudiants de la fase selec-

tiva.

– Falta d’homogeneïtat entre els estudis dels estudiants de nou

ingrés.

– Excessiu nombre d’intensificacions.

74

– Dificultats a implantar l’avaluació continuada per les dimen-

sions dels grups.

– Defectes en les assignatures de lliure elecció.

4. Punts forts i punts febles. Oportunitats i dificultats

S’indica, tot seguit, el conjunt de punts forts, punts febles, oportu-

nitats i amenaces detectats per l’Escola, fruit del procés d’autoava-

luació i anàlisi de l’entorn.

A sota de cadascun, s’esmenta el programa o els programes concrets

(dels 12 programes del pla estratègic de l’Escola) en què es duran a

terme les actuacions principals per potenciar els punts forts, elimi-

nar els punts febles, aprofitar les oportunitats i superar les dificul-

tats.

Els 12 programes esmentats són el mecanisme operatiu per aplicar

el pla estratègic (1999-2001), format per un conjunt de 169 plans

d’acció concrets, englobats en 30 objectius estratègics que donen

suport als 6 eixos estratègics del Pla. Els responsables dels progra-

mes estan pendents de nomenament.

Programes establerts:

1 Programa de gestió dels processos

2 Programa de gestió de la informació

3 Programa de gestió dels recursos

4 Programa de reforma institucional

5 Programa de reforma acadèmica

6 Programa d’integració amb l’entorn

7 Programa d’integració interdepartamental

8 Programa d’innovació docent

9 Programa d’ambientalització

10 Programa d’internacionalització

75

11 Programa d’accés a la fase selectiva

12 Programa d’infraestructura i serveis

Eixos estratègics període 99-01

Eix estratègic 1: Adaptació dels plans d’estudi a les necessitats de

la societat, tot millorant la qualitat de la formació

per assolir la màxima eficiència del procés.

Eix estratègic 2: Adequació dels espais físics per poder desenvolu-

par amb seguretat i dignitat la missió de l’Escola.

Eix estratègic 3: Adequació dels equipaments docents i de recerca

per poder assumir els reptes plantejats per la socie-

tat.

Eix estratègic 4: Millora de la integració de l’Escola amb la indús-

tria i la societat.

Eix estratègic 5: Adequació de l’organització i dels processos de

l’Escola en suport de la docència.

Eix estratègic 6: Millora de la qualitat de vida, la participació i el

compromís del professorat, el PAS i els estudiants

de l’Escola.

Punts forts

A. Tradició de l’Escola en els seus 150 anys d’història.

B. Elevat prestigi i reconeixement professional i social de la titula-

ció d’Enginyer Industrial en totes les seves àrees d’especialitza-

ció i la d’Enginyer Químic, derivada de la primera.

C. Existència del fòrum d’empreses amb més prestigi i assistència

d’empreses de tot l’Estat espanyol.

D. L’Escola és la seu de diverses entitats científiques, tecnològiques

i professionals que col·laboren amb l’ETSEIB en l’àmbit de la

docència i de la recerca.

E. Bona demanda en primera opció en Enginyeria Química i una

demanda en primera opció clarament per sobre de l’oferta en

Enginyeria Industrial, tot i haver davallat els darrers anys.

76

F. Escola líder a la UPC, pel que fa referència a l’intercanvi d’es-

tudiants a nivell internacional.

G. Progrés dels estudiants, que en línies generals s’acosta als resul-

tats previstos, amb estabilització del flux d’estudiants a la fase

no selectiva de les diverses titulacions.

H. Existència de gran quantitat de material docent preparat pels

departaments.

I. Existència de procediments formalitzats per a l’avaluació de les

assignatures, exàmens finals, projecte de fi de carrera, etc.

J. Alt grau de participació dels estudiants de l’Escola, tant a nivell

associatiu com de participació als òrgans de representació per

mitjà de la Delegació d’Estudiants.

K. Excel·lent servei de Biblioteca.

L. Bons serveis d’atenció per als estudiants, que inclouen un punt

d’informació permanent.

M. Capacitat i imatge per generar recursos propis.

N. Relació amb altres universitats i institucions públiques i priva-

des, consolidades i recollides en acords.

O. Increment important del nombre de convenis de cooperació

educativa els darrers anys.

P. Bona disponibilitat del PAS i clara voluntat de millora.

77

Programa / Punt fort A. B. C. D. E. F. G. H. I. J. K. L. M. N. O. P.

1. Programa de gestió dels processos � � � � �

2. Programa de gestió de la informació �

3. Programa de gestió dels recursos

4. Programa de reforma institucional � �

5. Programa de reforma acadèmica � � �

6. Programa d’integració amb l’entorn � � � � � � �

7. Programa d’integració interdepartamental � �

8. Programa d’innovació docent �

9. Programa d’ambientalització

10. Programa d’internacionalització �

11. Programa d’accés a la fase selectiva

12. Programa d’infraestructura i serveis �

Punts febles

Q. Evolució de la demanda en primera opció de la titulació

d’Enginyer Industrial.

R. Manca de prou nombre de crèdits per dur a terme una

docència de qualitat.

S. Poc pes en crèdits de les intensificacions que condicionen el

nivell d’especialització de l’Enginyer Industrial i un nombre

excessiu que n’absorbeixen més recursos dels disponibles.

T. Coordinació horitzontal i vertical de les assignatures (tema-

ris, horaris, planificació acadèmica).

U. L’estructura dels plans d’estudis (assignatures amb diferents

nombre de crèdits, condicionants externs en l’aprovació del

pla d’estudis d’Enginyer Químic, manca de previsió) dificul-

ten l’aprofitament dels recursos per mitjà d’assignatures

comunes a diversos plans.

V. No hi ha prou esforços d’innovació pedagògica i d’introduc-

ció de noves metodologies docents o tractament de contin-

guts de temàtica mediambiental en el conjunt de les assigna-

tures dels plans d’estudis.

W. Accions d’acollida per als estudiants nous de fase selectiva i

nivell d’informació que se’ls proporciona sobre l’organització

dels estudis, el funcionament organitzatiu, etc.

X. Poc contacte amb la realitat industrial pel que fa al conjunt

de les activitats pràctiques realitzades en les assignatures.

Y. La interacció amb el món professional està molt per sota del

que caldria perquè aquesta tingui un impacte beneficiós en la

docència i no hi ha prou interès dels recent titulats per acce-

dir a la docència a l’Escola.

Z. Estat lamentable de l’edifici, que en condiciona la seguretat i

habitabilitat, i males condicions del conjunt d’equipaments,

especialment laboratoris docents i sales d’estudi.

AA. Existència de 18 departaments multicentre, fet que dificulta

la implicació del professorat i la coordinació de les activitats i

l’establiment d’objectius en un projecte comú.

78

BB. Els canals de comunicació interns entre col·lectius diferents

són deficients, especialment entre l’Escola i els departaments,

i hi ha una manca total de comunicació entre els mateixos

departaments amb docència al centre.

CC. Els sistemes d’informació de l’Escola són clarament inefi-

caços, cosa que condiciona la gestió de tots els processos, i no

es disposa de prou indicadors per mesurar el rendiment dels

processos claus.

DD. Els recursos de personal i materials disponibles, especialment

en àrees com la planificació, els sistemes d’informació i la ges-

tió de la mobilitat internacional, són clarament insuficients.

Oportunitats

EE. La indústria del país, amb un teixit empresarial basat en la

petita i mitjana empresa, atorga plena vigència a una titulació

de caire generalista com la d’Enginyer Industrial.

FF. El descens de natalitat ha de permetre reduir la pressió exter-

na per mantenir l’oferta de places universitàries per sobre de

la seva capacitat. Això implica una disminució de la massifi-

cació i un entorn que afavoreix la qualitat de la docència.

79

Programa / Punt fort Q. R. S. T. U. V. W. X. Y. Z. AA. BB. CC. DD.

1. Programa de gestió dels processos � � � �

2. Programa de gestió de la informació � � �

3. Programa de gestió dels recursos � �

4. Programa de reforma institucional � � �

5. Programa de reforma acadèmica � � � �

6. Programa d’integració amb l’entorn � � � �

7. Programa d’integració interdepartamental � �

8. Programa d’innovació docent �

9. Programa d’ambientalització �

10. Programa d’internacionalització �

11. Programa d’accés a la fase selectiva �

12. Programa d’infraestructura i serveis � � �

GG. L’existència dels departaments i les seves atribucions estatutà-

ries, que concentren la seva activitat en la recerca, ha de per-

metre a l’Escola centrar-se en la seva principal activitat: la

docència.

HH. La introducció de la planificació estratègica a la Universitat

conduirà l’Escola a fer una anàlisi i a donar impuls a tota la

seva potencialitat, desaprofitada parcialment a causa de les

seves grans dimensions i la inèrcia històrica.

II. El procés de revisió dels plans d’estudi creen un clima favora-

ble en la redefinició d’aquells aspectes millorables de les

noves titulacions de l’Escola abans que la primera promoció

finalitzi els estudis.

JJ. El procés d’unificació europea afavoreix una Escola amb

vocació internacional, capdavantera en xifres absolutes i rela-

tives del programa europeu d’intercanvi d’estudiants.

80

Programa / Oportunitat EE. FF. GG. HH. II.. JJ.

1. Programa de gestió dels processos �

2. Programa de gestió de la informació �

3. Programa de gestió dels recursos �

4. Programa de reforma institucional � � � �

5. Programa de reforma acadèmica � � �

6. Programa d’integració amb l’entorn � �

7. Programa d’integració interdepartamental �

8. Programa d’innovació docent � � �

9. Programa d’ambientalització �

10. Programa d’internacionalització � �

11. Programa d’accés a la fase selectiva �

12. Programa d’infraestructura i serveis �

Dificultats

KK. El descens de la natalitat a partir de la segona meitat dels

setanta es tradueix en un decreixement de la demanda uni-

versitària d’estudis de primer cicle (81 % de la oferta pel cen-

tre), qüestió que a mig termini podria afectar la titulació

d’Enginyer Industrial.

LL. Les directrius del nou ensenyament secundari poden afectar

seriosament el nivell i l’homogeneïtat dels coneixements dels

candidats a l’entrada i condicionar el grau d’exigència i resul-

tats en la fase selectiva.

MM. L’estructura matricial de la Universitat, amb la coexistència

de departaments i centres, dificulta l’establiment d’objectius

comuns per al professorat de l’Escola, que sovint veu com la

seva unitat d’assignació i el centre on du a terme la docència,

tenen objectius no convergents i a vegades fins i tot contra-

posats.

NN. Totes les titulacions tècniques i especialment les enginyeries

han de compartir una demanda limitada d’estudiants, que

sovint no tenen una idea prou clara sobre quina pot acomplir

millor llurs expectatives laborals i de realització personal.

OO. L’aparició de noves titulacions, algunes de les quals limiten

i s’interseccionen clarament amb els tradicionals camps

d’actuació de la titulació majoritària de l’Escola (75 % de l’o-

ferta).

PP. La nova política de ciclicitat entra en contradicció amb el

concepte de titulacions de cicle llarg, com les que ofereix

principalment l’Escola (86 % de l’oferta), ja que l’estudiant

no rep cap reconeixement per la finalització d’aquests pri-

mers cicles, respecte del reconeixement en una titulació de

cicle curt.

81

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

ETSEIB

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

Tot i això, la CAI considera que hauria estat més positiu exercir un

major nivell d’autocrítica.

82

Programa / Oportunitat KK. LL. MM. NN. OO. PP.

1. Programa de gestió dels processos

2. Programa de gestió de la informació

3. Programa de gestió dels recursos

4. Programa de reforma institucional �

5. Programa de reforma acadèmica � �

6. Programa d’integració amb l’entorn � � � �

7. Programa d’integració interdepartamental �

8. Programa d’innovació docent

9. Programa d’ambientalització

10. Programa d’internacionalització

11. Programa d’accés a la fase selectiva �

12. Programa d’infraestructura i serveis

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Cercar una solució definitiva a la problemàtica de l’edifici de

l’Escola i la gestió dels seus espais.

� Revisar els plans d’estudi del centre, l’estructura d’intensifica-

cions, la seva interrelació i l’organització acadèmica.

� Fomentar els canals de comunicació interna i la coresponsabilit-

zació entre els diversos agents de l’Escola.

83

84

Informe final de la titulació

Diplomatura en Màquines Navals

85

FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA

86

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Llicenciatura de la Marina 5 anys+Civil 01 77 1r i 2n 1 PFC 378 – – – –

Diplomatura en Màquines Navals 02 95 1r cicle 6 quadr. 207 2 quadr. 73.5 4 quadr. 133.5

Diplomatura en Navegació Marítima 03 95 1r cicle 6 quadr. 207 2 quadr. 73.5 4 quadr. 133.5

Llic. en Nàutica i Transp. Marítima (2n cicle) 04 95 2n cicle 4 quadr. 150 – – 4 quadr. 150

Llic. en Màquines Navals (2n cicle 05 95 2n cicle 4 quadr. 150 – – 4 quadr. 150

E.T. Naval-Propulsió i Serveis del Vaixell 06 95 1r cicle 6 quadr. 225 2 quadr. 73.5 4 151.5

280 UPC %

120 5.315 2,3162 6.952 2,3479 30.748 1,6*** 66310 12.917 0,129 3.971 0,7

387,5 21.415,8 1,8946,0 44,131,0 2,139,4 1.838,8 2,1

16 419 3,88,5 312,5 2,775 3.544 2,1

0,12 0,69 0,170,59 0,54 1,090,74 0,74 1,00

30,70 36,40 1,199,84 11,65 1,180,41 0,23 1,78

194.300 165.506 1,17

A – Oferta de places (curs 1999-2000) ***B – Demanda en la opción (curs 1999-2000) ***C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

Indicador i ràtios

87

–3,0% –150% 0,0% 1,5% 3,0% –1,00 –0,50 0,0 0,50 1,00

N

M

A

B

C

E

F

G

H

I

J

K

L

O

P**

Q**

R

S

* El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.02), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (440) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22264); on ‘estudiantsteòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis. La repre-sentació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de la UPC. **La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta. *** No hi haestudiants ERASMUS.

* Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats)

Representació gràfica *

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

500

400

300

200

100

0

160

140

120

100

80

60

40

20

092 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Ofe

rta,

dem

anda

, nou

s de

1r.

titul

ar

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) FNB

88

28002 28003

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q Aptes tp+2q

22,86%

28,57%

37,14%16,67%

36,11%

27,78%

19,44%

11,43%

93 94 94 95 95 96 96 97 97 98

01 77

12

10

8

6

4

2

0

Any

s

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

FNB Pes %742 Dept. de Ciència i Enginyeria

Nàutiques 619.83 66.19%726 Dept. de Matemàtica Aplicada II 70.13 7.49%707 Dept. d’Enginyeria de Sistemes,

Automàtica i Informàtica Industrial 64.20 6.86%736 Dept. de Projectes d’Enginyeria 46.23 4.94%720 Dept. de Física Aplicada 40.92 4.37%710 Dept. d’Enginyeria Electrònica 40.74 4.35%709 Dept. d’Enyia Elèctrica 37.61 4.02%713 Dept. d’Enginyeria Química 16.72 1.79%

30

25

20

15

10

5

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després de titular-se) Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

FNB UPC

Treballa 100,00% 94,85%

Busca feina 0,00% 2.44%

Altres situaciones 0,00% 2,71%

FNB UPC

Promig en mesos 1,54 1,97

Evolució del profesorat - FNB Distribució de la càrrega lectiva per departaments

1. Introducció

La Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) va començar a implan-

tar els nous plans d’estudis el curs 1995-96. El curs 1997-98 sortia

del centre la primera promoció de titulats dels nous plans d’estudis,

s’implantava la nova titulació d’ETNPSV i el mateix any 1997 se

signava l’Acord de planificació estratègica de l’FNB.

Durant el segon quadrimestre del curs 1997-98, segons acord de la

Junta de Govern de la UPC, es decideix que, entre altres unitats

estructurals, s’avaluïn dins del Pla nacional d’avaluació, la Facultat

de Nàutica de Barcelona (FNB) i la Diplomatura en Màquines

Navals (DMN). En aquells moments es presentava l’oportunitat

d’analitzar profundament la posada en marxa dels nous plans d’es-

tudis i de valorar tant les oportunitats com les amenaces que es pre-

senten en l’entorn en què es duen a terme les activitats de les uni-

tats avaluades.

Aquest informe final d’avaluació és una síntesi dels informes d’ava-

luació elaborats pels dos comitès implicats en el procés d’avaluació

institucional del centre i la titulació: el Comitè Intern d’Avaluació i

el Comitè Extern d’Avaluació.

L’inici de la fase per a la realització de l’informe d’autoavaluació del

centre, Facultat de Nàutica de Barcelona, i de la titulació, Diplo-

matura en Màquines Navals, ha estat la Jornada de Formació dels

Comitès Interns d’Avaluació (18.3.98), amb l’assistència de mem-

bres del Comitè Intern d’Avaluació.

El 31.3.98 es va fer la primera reunió del Comitè Intern d’Avalua-

ció (CIA), de constitució i nomenament del professor ponent.

89

El Comitè Intern d’Avaluació és constituït pels membres següents:

Degà-president: Germán de Melo Rodríguez.

Vicedegà cap d’Estudis: Ignacio Echevarrieta Sazatornil.

Vicedegà de pla estratègic: Joan Antoni Moreno Martínez.

Administrador: José Miguel Quiñones Ruiz.

Professor: Alejandro Rodríguez de Torres.

Professor ponent: Alexandre Monferrer de la Peña.

Estudiant secretari: Raül Alarcón Ruiz.

El procediment de treball adoptat ha estat el següent:

� Realització dels treballs encarregats pel Comitè als diversos

membres i reunions de tot el Comitè un dia a la setmana per

decidir sobre els treballs realitzats, tot prenent les decisions

corresponents.

� El llançament del projecte de l’autoavaluació dins del marc de la

Universitat en general i del nostre centre, FNB, i de la titulació,

DMN, en particular, ha estat fet amb la distribució d’un comu-

nicat amb gràfics explicatius de tot el sistema d’avaluació, la pre-

sentació del Comitè i les convocatòries a les reunions informati-

ves. La primera presentació abreujada de tot el procés

d’avaluació va ser feta a la Junta de Facultat el 14.5.98, i sessions

informatives específiques per a cada estament de la Facultat:

alumnes, professors i personal d’administració i serveis (PAS) el

18.5.98.

� Per tal d’obtenir informació de tots els membres de la Facultat,

s’han creat enquestes específiques per a cada col·lectiu de la FNB:

per als professors i alumnes del centre i de la DMN, i per al perso-

nal d’administració i serveis. També s’han fet enquestes creuades

centre-departament, per a tots els professors amb docència a

l’FNB, respecte dels departaments de Ciència i Enginyeria Nàu-

tiques (CEN), Projectes d’Enginyeria (PE) i Enginyeria Química

(EQ), que estan fent la seva pròpia autoavaluació.

90

� El primer esborrany de l’informe d’autoavaluació, finalitzat el

31.7.98, ha estat enviat al Gabinet de Planificació i Avaluació

(GPA) i se n’ha fet difusió mitjançant una còpia a cada profes-

sor, a tots els membres del PAS i als representants dels alumnes,

a més de deixar diverses còpies a la Biblioteca. D’altra banda,

s’ha publicat en la intranet de la Facultat, on s’ha pogut entrar

utilitzant un nom d’usuari genèric per a cada estament (profes-

sors, alumnes i PAS). D’aquesta manera, cada membre de l’esta-

ment corresponent ha pogut incloure els seus comentaris a l’in-

forme, i també llegir tots els comentaris que haguessin entrat

anteriorment els seus companys o, si ho preferien, enviar un

missatge al professor ponent o a l’alumne secretari, o també

introduir-ne un a la bústia del Comitè, per salvaguardar l’anoni-

mat.

� Finalitzat el període d’opinió pública, el 30.9.98 s’ha fet l’infor-

me definitiu d’autoavaluació per enviar-lo al GPA i s’ha difós

mitjançant una còpia a cada professor, a tots els membres del

PAS i als representants dels alumnes, a més de deixar diverses

còpies a la Biblioteca.

Els dies 23, 24 i 25 de novembre va tenir lloc la visita del Comitè

d’Avaluació Externa per valorar i validar les conclusions de l’infor-

me d’autoavaluació. El Comitè ha estat format pels membres

següents:

Acadèmics: Emilio Eguía López.

Antonio Fraidías Becerra.

Professional: Joaquín Buelga García.

Metodòleg: Juan Mateo Andrés.

Titulat (exalumne): Santiago Ordás Jiménez.

91

El pla de treball seguit pel Comitè d’Avaluadors Externs s’ha dut a ter-

me d’acord amb el programa establert a la Guia d’avaluació. El proce-

diment de treball per elaborar l’informe d’avaluació extern ha estat:

� Visita a les instal·lacions del centre.

� Reunions amb els col·lectius del centre: professors, alumnes i

PAS.

� Reunions amb el Comitè d’Avaluació Intern.

� Reunions internes del mateix Comitè.

� Redacció de l’informe.

� L’informe d’avaluació extern es va enviar el dia 22.12.98 al

Comitè Intern d’Avaluació, que l’ha analitzat i n’ha fet les valo-

racions pertinents referents als aspectes més rellevants i aquells

en què s’ha mostrat en desacord amb el Comitè d’Avaluadors

Externs.

� El Comitè d’Avaluadors Externs va enviar el 16.1.99 el seu

informe definitiu d’avaluació externa al Comitè Intern d’Ava-

luació i al Gabinet de Planificació i Avaluació de la UPC.

L’informe final d’avaluació ha estat redactat pel Comitè Intern d’A-

valuació, com a síntesi dels informes intern i extern, i va ser tramès

al Gabinet de Planificació i Avaluació el 28.2.99, tot acabant la fase

d’avaluació institucional.

� A partir d’ara s’inicia una nova fase, la de les actuacions, que ha

de servir per refermar els punts forts i per fer les actuacions

necessàries, per part de tots els responsables de les millores, per

aconseguir millorar tots els punts febles detectats, dels quals

s’haurà de fer un seguiment periòdic, tot englobant-los, si escau,

dins del pla estratègic del centre.

92

2. Valoració del procés d’avaluació interna

El procés d’avaluació interna o autoavaluació de la Facultat de

Nàutica de Barcelona i la titulació Diplomatura en Màquines

Navals no ha estat una tasca senzilla, ja que ha implicat la reflexió

interna de tot un centre, amb les dificultats que això comporta.

En la primera fase del procés d’autoavaluació s’ha tractat d’aconse-

guir un clima propici que elimini concepcions errònies sobre l’ava-

luació mitjançant mecanismes de publicitat i participació de tot el

col·lectiu universitari del centre. Se n’ha fet publicitat mitjançant

documents breus (tríptics i cartes), audiències públiques, cartells

informatius, etc. D’altra banda, s’ha promogut la participació

directa del col·lectiu mitjançant enquestes i la possibilitat d’inclou-

re comentaris a la intranet.

La importància de la implicació, en graus diferents, de la comunitat

del centre en aquest procés d’autoreflexió és evident, però també ha

calgut difondre els resultats obtinguts i les conseqüències derivades

de la participació dels diversos col·lectius. En aquest sentit, el Comitè

ha emprat comunicats dirigits als diversos col·lectius, s’han publicar

els resultats de les enquestes i s’ha difós l’esborrany d’autoestudi i l’in-

forme final d’autoavaluació fent ús de la intranet i enviant una còpia

a cada professor, PAS, representants dels alumnes i a la Biblioteca.

El Comitè considera que la metodologia emprada durant el procés

d’avaluació interna ha garantit en tot moment la possibilitat de par-

ticipació de tota la comunitat, i vol destacar que l’informe d’autoa-

valuació pertany al curs 1997-98 i no s’hi ha ignorat cap aspecte; és

a dir, l’informe reflecteix la realitat del moment tant en dades com

en valoracions.

Una de les eines més eficaces i útils que el Comitè ha emprat per

elaborar l’autoinforme són, de bon grat, les enquestes. Sense dubte,

93

les enquestes han esdevingut un mecanisme de recollida d’informa-

ció fidel que reflecteix amb claredat l’opinió de la comunitat del

centre en relació amb la qualitat dels serveis, la docència i l’organit-

zació interna de l’FNB i la titulació DMN. D’altra banda, els resul-

tats de les enquestes han reflectit una realitat inherent al centre que

no emmascara cap dels seus punts forts i febles; així, l’informe ha

guanyat en credibilitat i realisme, i ha evitat caure en interpreta-

cions subjectives del mateix Comitè.

La redacció de l’autoinforme ha seguit fidelment tots els apartats de

la Guia d’avaluació, amb un estudi profund previ a la realització de

cada apartat. El Comitè considera que una gran part de l’informe

d’autoavaluació correspon a resultats d’enquestes i valoració d’a-

questes, tot posant de manifest un caràcter crític i en cap cas fona-

mentalment descriptiu. D’altra banda, les valoracions i interpreta-

cions de l’informe emanen d’un estudi rigorós de cada aspecte,

sempre evitant fer una avaluació sobre cap persona o persones en

particular.

Des del punt de vista formal, l’informe està ben construït, seguint

un ordre que facilita la recerca d’informació i remarcant al final de

cada capítol els punts forts i febles de l’aspecte avaluat, segons valo-

racions del Comitè i segons els resultats de les enquestes a la comu-

nitat del centre. També s’inclouen, al final de cada capítol, les pro-

postes de millora suggerides per a cada punt feble i el responsable

de la millora que es considera més adient.

3. Valoració del procés d’avaluació externa

En el procés d’avaluació institucional del centre Facultat de Nàuti-

ca de Barcelona i la titulació Diplomatura en Màquines Navals,

s’ha dut a terme la fase d’avaluació externa amb la presència d’un

Comitè d’Avaluadors Externs (CAE).

94

El Comitè Intern d’Avaluació coincideix amb el Comitè d’Avalua-

dors Externs en el fet que l’avaluació externa és un element que aju-

da a l’orientació, dinamització i suport al mateix centre en l’anàlisi,

la reflexió i la presa de decisions sobre la seva realitat. El CAE ha

disposat d’estadístiques, dades de gestió i els indicadors necessaris

per a la seva tasca, és a dir, analitzar la manera com el centre i la

titulació gestionen la qualitat de la seva oferta educativa.

Tanmateix, el CIA opina que l’objectiu general de l’informe extern

no és el de formular judicis de valor sobre la unitat i la titulació

objecte d’anàlisi, amb el consegüent risc d’implicar una càrrega

excessiva d’opinions personals no contrastades, sinó valorar les uni-

tats globalment d’acord amb l’informe d’autoavaluació elaborat pel

CIA i les visites i reunions del CAE.

El CAE ha complert l’objectiu general de valorar l’organització de

l’ensenyament, el desenvolupament dels processos educatius, el dis-

seny del programa, els serveis, l’organització interna i els resultats

obtinguts, en relació amb els objectius de la unitat avaluada. No cal

dir que aquesta és una tasca molt difícil per a un grup de persones

externes que desconeixen en gran part com es duen a terme les acti-

vitats al centre avaluat, i és per això que l’autoinforme els ha estat

una eina fonamental per conèixer els punts forts i febles del centre i

la titulació analitzada. Però l’exercici no es pot quedar en una sim-

ple lectura i interpretació de dades de l’autoinforme, sinó que el

CAE s’ha hagut d’enriquir amb el coneixement real dels recursos

del centre i la seva gestió mitjançant la visita a les instal·lacions i les

opinions dels diversos col·lectius que integren la unitat per mitjà de

reunions.

El procés d’avaluació extern s’ha dut a terme de manera exhaustiva i

profunda, tenint en compte el temps de què han disposat els ava-

luadors externs. Durant les reunions amb el CIA, els avaluadors

externs han demanat aclariments sobre dades de l’informe i han

95

revisat la metodologia emprada per elaborar-lo. Cal valorar positi-

vament la rigorositat amb què s’han efectuat aquestes reunions, tot

sotmetent a revisió i anàlisi el procés d’avaluació intern a fi d’asse-

gurar tant la validesa com les condicions i el context en què s’han

generat.

També s’ha de destacar el paper dels avaluadors en les reunions amb

alumnes, professors i PAS, en oferir la participació activa i directa

dels diversos col·lectius, durant les quals s’han recollit opinions i

valoracions, fet de vital importància per poder avaluar un centre de

forma àmplia i rigorosa sense que cap col·lectiu se senti discriminat

o en inferioritat de condicions.

En síntesi, el CIA valora molt positivament el treball del CAE en el

procés d’avaluació externa, fruit d’una gran capacitat d’anàlisi dels

seus membres i d’un alt grau de cooperació entre ells.

De totes maneres, el CIA creu que l’estada del CAE mesos després

de l’elaboració de l’autoinforme i durant un curs que no correspon

a l’avaluat, pot falsejar la informació que els membres del Comitè

Extern puguin rebre’n, perquè la realitat del moment històric del

centre durant el qual s’ha realitzat l’avaluació interna no es corres-

pon amb la realitat actual, més llunyana en el temps, durant la qual

es realitza l’avaluació externa.

4. Principals punts forts i febles detectats. Accions estratègiques

de millora

En primer lloc, es pretén fer una valoració dels principals punts

forts i febles detectats, tenint en compte l’autoestudi i l’informe

extern. Les valoracions que s’obtenen d’ambdós informes s’exposen

en aquest capítol en tres blocs: el primer fa referència a aquells

punts en què els dos comitès fan la mateixa valoració, el següent

96

correspon a l’informe del Comitè Intern, i l’últim, a les valoracions

del Comitè Extern.

Fruit de l’anàlisi i el diagnòstic de la situació del centre i la titulació

avaluats, cal fer una reflexió respecte de les possibles solucions dels

seus punts febles i la potenciació dels seus punts forts. En aquest

sentit, els dos comitès proposen una sèrie d’accions prioritàries de

millora que han d’emprendre tant el mateix centre com òrgans

afins externs.

Per tal d’evitar una simple constatació d’accions de millora, els

objectius i plans d’actuació detallats tot seguit han de ser factibles a

curt i mig terminis. És voluntat de tots els membres del Comitè

que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, perquè el procés d’a-

valuació esdevingui un acte de reflexió útil i que mostri la seva via-

bilitat en el present i el futur del centre i de tota la Universitat en

general.

97

4.1 Política i estratègia

Els dos comitès coincideixen, respecte de la política i estratègia, en:

Punts febles

Pla estratègic Propostes de millora Responsable

� El baix nombre d’alumnes, la � Tenir referència dels indica- � Vicedeganat

recent posada en marxa dels dors històrics que es van de pla estratègic

nous plans d’estudis i la norma- generant.Crear un històric per

tiva depermanència de la UPC ajustar aquests índexs.

fan que la valoració dels indica-

dors establerts en el pla estratègic

sigui especialment sensible a

qualsevol desviació.

98

L’informe del CIA, respecte de la política i estratègia, indica:

Punts forts

Pla estratègic

� Alt coneixement del pla estratègic

� Adequació dels objectius del pla estratègic

� Acceptació i valoració del professorat i PAS respecte del pla estratègic.

Pla d’estudis

� Adequació del pla d’estudis a la demanda social.

� La Diplomatura en Màquines Navals es beneficia de la tradició de l’FNB en la formació de

professionals per al sector marítim, portuari i industrial català.

L’informe del CAE, respecte de la política i estratègia, indica:

Punts forts

Pla d’estudis

� Única Facultat de Nàutica a Catalunya i de les primeres a perfeccionar l’adequació dels

plans d’estudis per a l’exercici professional en les flotes i la indústria terrestre amb visió

integral i incorporant una nova titulació.

Punts febles

L’FNB dins la UPC Propostes de millora

� Falta de tradició universitària. � Major i més concreta implicació de la UPC com

a garantidora de millores per implementar en

l’FNB.

Pla estratègic

� Potenciar l’actual pretensió d’oferta acadèmica de

qualitat en transport, logística portuària, cons-

trucció i equipament naval, negoci marítim i tec-

nologia.

99

� Impulsar decididament les activitats del sector

nàutic i esportiu, ja en fort creixement i en el qual

Catalunya és líder, tot i que en posició llunyana de

l’esgotament de possibilitats.

� Baix nombre de titulats respecte � Vigilar el pla estratègic, tot corregint possibles

de les previsions del pla estratègic entrades de dades que produeixin una desviació

i possible massificació d’alumnes molt gran dels objectius que es volen aconseguir.

en els quadrimestres inicials.

Comentari del CIA: el pla estratègic es va signar el novembre de 1997 i és a partir d’aquesta data

que s’han de comptar tots els objectius marcats, amb els seus indicadors corresponents. El nombre de

titulats respecte de les previsions del pla estratègic correspon a totes les titulacions de l’FNB i no tan

sols a la DMN.

4.2 Lideratge

Els dos comitès coincideixen, respecte del lideratge, en:

Punts forts

Equip directiu

� Motivació i dedicació elevada de l’equip directiu.

Òrgans de govern

� Dedicació dels membres dels òrgans de govern del centre.

Punts febles

Reconeixement al personal Propostes de millora Responsable

� No existeixen mecanismes de � Caldria desenvolupar mecanis- � Universitat

reconeixement dels esforços mes de reconeixement dels

del personal acadèmic i PAS, esforços destinats a la millora.

destinats a la millora.

100

4.3 Gestió de personal

Els dos comitès coincideixen, respecte de la gestió de personal, en:

Punts febles

Encàrrec docent Propostes de millora Responsable

� No sembla adequat per al � Segons el CAE, caldria recórrer

funcionament intern del centre a una modificació estructural de

que un departament tingui un departaments per garantir el

67,8 % d’assignacions dels desenvolupament vital de la

crèdits docents de l’FNB. Facultat.

Recerca i transferència de tecnologia

� Poca activitat de recerca i � Augment de les infraestructures � Universitat i

transferència de tecnologia del del centre dedicades a recerca i equip directiu

professorat. transferència de tecnologia.

Motivació al professorat, segons

el CAE incloent-hi accions de

suport a professors amb

destacats valors marítims, però

escassa tradició universitària.

L’informe del CIA, respecte de la gestió de personal, indica:

Punts forts

Encàrrec docent

� Definició molt concreta de l’encàrrec docent als departaments.

� Existeix, en general, una adequació de la plantilla assignada dels departaments als objectius

de la titulació i del centre.

� Experiència docent del professorat en la impartició d’aquests estudis.

101

Motivació del pas

� Identificació del PAS amb els objectius estratègics del centre.

� Bon nivell de professionalitat i formació del PAS.

Punts febles

Encàrrec docent Propostes de millora Responsable

� Dificultat de valorar els resul- � Cercar nous mètodes d’obten- � Universitat

tats de l’activitat docent del ció d’indicadors de l’activitat

professorat amb paràmetres docent.

objectius.

Recerca i transferència de tecnologia

� L’elevada càrrega docent del � Augmentar el nombre de � Universitat i

professorat dificulta la seva becaris de col·laboració per tal

dedicació a la recerca. de facilitar al professorat la seva

dedicació a la recerca.

Centre de càlcul

� Poc personal. Només un ana- � Augment de la plantilla amb, � Universitat

lista per a tota l’FNB, i donant almenys, un operador o

suport a diversos departaments. programador.

Aula d’informàtica

� L’obertura lliure per als alum- � Augment dels becaris per al � Universitat i

nes és de només 20+10 hores suport a l’aula d’informàtica equip directiu

setmanals.

102

L’informe del CAE, respecte de la gestió de personal, indica:

Punts febles

Personal acadèmic Propostes de millora

� Baix percentatge de professors � Incrementar el professorat amb grau de doctor.

doctors.

4.4 Gestió de recursos

Els dos comitès coincideixen, respecte de la gestió de recursos, en:

Punts forts

Biblioteca

� Tots els col·lectius de l’FNB estan satisfets amb els serveis que presta la Biblioteca.

Serveis administratius

� Reconeixement de l’eficàcia de la gestió administrativa i de serveis del PAS.

Punts febles

Aula d’estudis Propostes de millora Responsable

� Les condicions ergonòmiques � Fer un condicionament � Equip directiu

de l’aula d’estudis no són adequat de l’aula d’estudis o bé

adients. cercar altres indrets d’ubicació.

Reprografia

� La infraestructura i les condi- � Incrementar les infraestructures � Administrador

cions ergonòmiques del Servei del Servei de Reprografia. Fer

de Reprografia no s’adeqüen a un control i seguiment de les

les noves necessitats del centre. actuacions d’aquest servei.

103

Espais i recursos

� Manca d’espais i de recursos � Dotar l’FNB de més espais, tot � Universitat i

econòmics. incorporant al pla estratègic la equip directiu

utilització d’espais del nou

edifici NT2.

L’informe del CIA, respecte de la gestió de recursos, indica:

Punts forts

Informació

� Informació proporcionada per la Guia docent del centre.

Biblioteca

� Els llibres de consulta de la Biblioteca s’adeqüen a les demandes de les assignatures.

� La selecció de revistes de la Biblioteca serveix per a l’actualització dels coneixements.

Serveis administratius

� El centre compta amb els mitjans necessaris per desenvolupar les tasques que té encoma-

nades el PAS.

Serveis informàtics

� El web i la intranet de l’FNB són gestionades i ofereixen un servei totalment satisfactori.

� Valoració positiva de l’aula d’informàtica, per a la realització de pràctiques de diverses

assignatures i l’ús obert per a l’alumnat.

104

Punts febles

Propostes de millora Responsable

Serveis informàtics per al departament CEN

� Manca de personal informàtic � Contractar personal informàtic � Universitat i

al departament CEN, amb la per al departament CEN. equip directiu

dedicació de recursos dels del departa-

serveis informàtics de l’FNB ment CEN

per a aquest departament.

L’informe del CAE, respecte de la gestió de recursos, indica:

Punts forts

Serveis administratius

� Cal destacar l’esforç realitzat pel servei de Secretaria i Gestió Acadèmica per adaptar-se a

les necessitats dels nous plans d’estudi.

Espais i recursos

� Les instal·lacions de què disposa l’FNB estan en bon estat de conservació.

� Els laboratoris, aules i, en general, totes les instal·lacions de l’FNB aprofiten al màxim les

possibilitats d’espai disponible que ofereix l’edifici NT1.

� Bon accés diari dels estudiants al centre, ja que aquest està ben comunicat amb transports

públics.

� Valoració positiva, en general, dels serveis presents a l’FNB.

Laboratoris

� L’equipament dels laboratoris existents s’ajusta i és bastant actual per a les necessitats de la

docència que s’hi imparteix.

105

Punts febles

Recursos Propostes de millora

� Competència desigual amb altres � Dotar l’FNB d’espais i mitjans materials similars

centres d’Espanya dotats de més als d’altres facultats de Nàutica i escoles superiors

i millors mitjans materials. de la Marina Civil d’Espanya.

� Aparents llacunes o deficiències � Estudiar, clarificar, establir i comunicar deguda-

en la creació d’un Centre de ment tot el que afecta el Centre de Logística.

Logística.

Serveis diversos

� L’FNB no disposa de restaurant � Arribar a un acord entre l’FNB i algun restaurant

menjador. proper per pal·liar la manca de restaurant al centre.

� Manca un servei d’orientació per � Crear un servei d’orientació per als nous estu-

als nous estudiants que accedeixen diants que accedeixen a l’FNB.

a l’FNB.

� No existeix cap borsa de treball. � Implantar una borsa de treball gestionada per

l’FNB.

Biblioteca

� Caldria la catalogació del fons antic de la Biblioteca, perquè pogués ser emprat per estu-

diants i investigadors.

Delegació d’alumnes

� La delegació d’estudiants realitza les seves funcions en un despatx de dimensions reduïdes.

Despatxos

� Manca de despatxos per als professors, i els que hi ha necessiten, en general, millor dispo-

sició, condicionament i dotació.

106

4.5 Processos

En aquest apartat es valoren aspectes com: realització de la docència, elaboració del pla d’estu-

dis, l’acció tutorial, la metodologia docent, la vida universitària i la inserció laboral dels titu-

lats. En general, s’hi examina la forma en què el centre gestiona els processos principals, tant

processos clau com de suport a la docència.

Els dos comitès coincideixen, respecte dels processos, en:

Punts forts

Docència

� Els estudiants de l’FNB reben una bona formació.

Atenció a l’alumnat

� Atenció individualitzada als alumnes. Bon clima entre alumnes i professors, amb interac-

cions positives normalment menys apreciables i fins i tot inexistents en facultats o escoles

grans.

� El fet de tractar-se d’un centre amb un nombre reduït d’estudiants resulta beneficiós per al

suport de les activitats acadèmiques del professorat.

Pràctiques acadèmiques

� Es valora positivament el fet de poder realitzar les pràctiques acadèmiques en vaixell.

Inserció laboral

� Bona inserció laboral dels titulats en l’àmbit marítim i industrial, en particular dels diplo-

mats i llicenciats en Màquines Navals.

107

Punts febles

Docència Propostes de millora Responsable

� No hi ha els coordinadors � Establir els mecanismes corres- � Comissió

que estableix el reglament per ponents per al nomenament Permanent

a l’avaluació de les fases dels coordinadors que estableix

selectiva i no selectiva. el reglament per a l’avaluació de

les fases selectiva i no selectiva.

L’informe del CIA, respecte dels processos, indica:

Punts forts

Desenvolupament de la docència

� Alt nivell d’exigència de la carrera.

� L’assistència a classe permet la superació amb èxit de les assignatures.

Disseny del pla d’estudis

� L’existència de la fase selectiva es considera adequada als objectius docents.

� Els objectius docents de les assignatures s’adeqüen al nombre de crèdits d’aquestes.

Programació docent

� Es valoren positivament la programació de la disponibilitat d’aules i laboratoris i de les

necessitats docents en funció dels plans d’estudis (professors i grups).

Processos administratius

� El PAS proporciona un bon suport amb relació a les activitats acadèmiques del professorat.

� Els processos de gestió acadèmica, econòmica i administrativa estan ben definits.

108

Punts febles

Disseny del pla d’estudis Propostes de millora Responsable

� L’organització quadrimestral � Fer que les assignatures dels � Universitat

durant els dos primers cursos dos primers cursos de primer

de primer cicle no resulta cicle siguin anuals.

beneficiosa per als alumnes.

� Excessiu nombre d’assignatures � El nombre de crèdits mínims � Junta de Facul-

per quadrimestre. per assignatura hauria de ser tat i Universitat

de 4,5.

Informació

� Es valora negativament la � Millorar els mecanismes de � Junta de Facul-

informació que arriba als tramesa d’informacions. tat i Consell

alumnes dels seus representants d’Estudiants

sobre les decisions que prenen

els òrgans de govern de la

Facultat.

L’informe del CAE, respecte dels processos, indica:

Punts forts

Vida universitària

� Bon clima entre els estudiants, que perceben diversos avantatges derivats de ser una Facul-

tat petita, tot i que això suposa alguns inconvenients.

109

Punts febles

Pràctiques acadèmiques Propostes de millora Responsable

� Gestió i condicions de l’embar- � La responsabilitat acadèmica � Universitat i

cament per a la realització de ’aquesta assignatura troncal és equip directiu

l’assignatura Pràctiques en d exclusiva de la UPC, per la

Vaixell. qual cosa la gestió i les condi-

cions de l’embarcament les

hauria de fer i negociar la

mateixa FNB.

Comentari del CIA: l’FNB realitza convenis universitat-empresa amb totes aquelles empreses del

sector marítim que així ho desitgin perquè els alumnes de l’FNB realitzin les seves pràctiques

acadèmiques.

Disseny del pla d’estudis

� Les classes pràctiques a l’FNB són, en general, escasses i pobres, i en particular en la DMN

objecte de l’avaluació.

Comentari del CIA: el Comitè està en total desacord amb aquesta afirmació, ja que totes les assig-

natures compleixen el nombre de crèdits pràctics assignats al pla d’estudis, i a més, creu que aquesta

afirmació no està fonamentada, ja que no especifica quines classes pràctiques són pobres i per què.

� Alguns professors manifesten la no adequació entre els objectius docents de diverses assig-

natures i els crèdits assignats a aquestes (teòrics i pràctics).

Comentari del CIA: en les enquestes realitzades als professors, aquests no manifesten aquest desa-

cord entre els objectius docents de diverses assignatures i els crèdits assignats.

� Tot i reconeixent els avantatges que proporciona cursar de nou les matèries que no s’han

superat en un quadrimestre de la fase selectiva (Q1 i Q2), el fet d’existir una sola avaluació

final per quadrimestre es valora com un aspecte negatiu del pla d’estudis.

� Cal adoptar l’idioma anglès com a matèria obligatòria a causa de la normativa de l’Orga-

nització Marítima Internacional (OMI) expressada en el Conveni de Formació, Titulació i

110

Guàrdia de la Gent de Mar (Conveni STCW’95), per evitar possibles conseqüències nega-

tives per al conjunt de titulats procedents de l’FNB.

Acció tutorial

� Manca d’acció tutorial integral planificada.

Comentari del CIA: el Comitè considera que no cal una acció tutorial planificada i, a més, entén

que seria contraproduent. El cap d’Estudis emet a principis de cada quadrimestre l’horari d’atenció

als alumnes i el lloc on els professors la duen a terme. Ara bé, la Direcció no coarta la llibertat del

professorat i dels alumnes per realitzar consultes als llocs on ells considerin apropiat.

4.6. Satisfacció del client

Els dos comitès coincideixen, respecte de la satisfacció del client, en:

Punts forts

Titulació

� Els estudiants estan satisfets de l’estudi de les titulacions impartides.

L’informe del CIA, respecte de la satisfacció del client, indica:

Punts forts

Atenció a l’alumnat

� Reduït nombre d’estudiants del centre.

Pràctiques acadèmiques

� Es valora positivament el fet de realitzar pràctiques en vaixell.

111

Punts febles

Reprografia Propostes de millora Responsable

� El Servei de Reprografia. � Control i seguiment de les � Administrador

actuacions del Servei.

4.7 Satisfacció del personal

Els dos comitès coincideixen, respecte de la satisfacció del personal, en:

Punts febles

Laboratoris Propostes de millora Responsable

� Insatisfacció per la manca de � Incorporar al pla estratègic la � Equip directiu

laboratoris per a la docència. utilització d’espais del nou

edifici NT2.

L’informe del CIA, respecte de la satisfacció del personal, indica:

Punts forts

Gestió administrativa i serveis

� Reconeixement de l’eficàcia de la gestió administrativa i de serveis del PAS de suport a la

docència.

Informació

� Satisfacció del professorat i PAS per l’eficàcia de la UPC i l’FNB en la tramesa de la infor-

mació.

Distribució de trameses

� Satisfacció del professorat i PAS per la distribució del correu, fax i missatges.

112

Punts febles

Reconeixement al personal Propostes de millora Responsable

� No hi ha mecanismes de � Caldria desenvolupar mecanis- � Universitat

reconeixement dels esforços mes de reconeixement dels

del personal acadèmic i PAS, esforços destinats a la millora.

destinats a la millora.

4.8 Impacte social

Aquí es valoren altres conseqüències derivades de l’activitat del centre, és a dir, tots aquells

punts que indiquen la presència del centre en el seu entorn social i la imatge que aquest té del

centre i dels seus titulats, a més de les relacions que el centre manté amb altres centres i orga-

nitzacions empresarials.

Els dos comitès coincideixen, respecte de l’impacte social, en:

Punts forts

Inserció laboral

� Reconeguda qualificació dels titulats, amb demanda creixent en les flotes i empreses terres-

tres.

L’informe del CIA, respecte de l’impacte social, indica:

Punts forts

Relacions amb organismes nacionals

� Es valora positivament la realització al centre dels exàmens professionals marítims per als

titulats universitaris.

Relacions amb altres universitats

� Bona relació amb totes les escoles i facultats d’Espanya que imparteixen les titulacions uni-

versitàries marítimes.

113

Punts febles

Intercanvi d’estudiants Propostes de millora Responsable

� Manca d’integració de l’FNB � Desenvolupar programes � Personal

en programes d’intercanvi d’intercanvi. acadèmic

d’estudiants, convenis

Sòcrates-Erasmus i d’altres.

Atribucions professionals dels titulats

� Invasió de competències dels � Col·laborar amb organismes � Junta de

titulats d’FP de grau superior afins per aconseguir la derogació Facultat

en les atribucions professionals del RD 930/1998.

dels titulats universitaris

de l’FNB.

L’informe del CAE, respecte de l’impacte social, indica:

Punts forts

Relacions amb l’entorn

� Bona situació al Port de Barcelona, que permet la relació amb empreses.

D’altra banda, l’informe del CAE proposa les accions següents:

� Suport de la UPC a l’FNB en els assumptes en què aquesta vegi dificultats els seus objectius

per l’actuació negativa del Ministeri de Foment.

� Fer promoció especial de l’FNB en països d’Amèrica del Sud i Àfrica, acció que pot aportar

excel·lents beneficis.

114

5. SÍNTESI DE PUNTS FORTS I FEBLES DETECTATS I LES SEVES ACCIONS DE

MILLORA

5.1 Punts forts i febles segons els dos comitès

Punts forts segons els dos comitès

FactorAnalitzat Aspecte avaluat Punts forts / Oportunitats

Processos i DESENVOLUPAMENT Els estudiants de l’FNB reben una bona formació i estan satisfets satisfacció DE LA DOCÈNCIA de l’estudi de les titulacions impartides. del client I TITULACIÓ

Processos i INSERCIÓ LABORAL Bona inserció laboral dels titulats en l’àmbit marítim i industrial, impacte en particular dels diplomats i llicenciats en Màquines Navals. social Reconeguda qualificació dels titulats, amb una demanda creixent

en les flotes i empreses terrestres.

Satisfacció ATENCIÓ A Atenció individualitzada als alumnes. Bon clima entre alumnes i del client L’ALUMNAT professors, amb interaccions positives normalment menys i processos apreciables i fins i tot inexistents en facultats o escoles grans. El

fet de tractar-se d’un centre amb un nombre reduït d’estudiantsresulta beneficiós per al suport de les activitats acadèmiques delprofessorat.

Gestió de SERVEIS Tots els col·lectius de l’FNB estan satisfets i reconeixen l’eficàcia recursos ADMINISTRATIUS dels serveis de la gestió administrativa, del PAS i de la Biblioteca.

I BIBLIOTECA

Punts febles i propostes de millora segons els dos comitès

Factor Responsable Analitzat Aspecte avaluat Punts febles / Amenaces Propostes de millora millora

Política i RECONEIXEMENT No existeixen mecanis- Caldria desenvolupar Universitatestratègia AL PERSONAL mes de reconeixement mecanismes de reconei-

dels esforços del perso- xement dels esforços nal acadèmic i PAS, des- destinats a la millora.tinats a la millora.

Gestió de LABORATORIS, Manca d’espais, sobre- Dotar l’FNB de més Universitat recursos I ESPAIS I tot laboratoris, i de espais i incorporar al i equip

RECURSOS recursos econòmics. pla estratègic la utilitza- directiució d’espais del nou edifici NT2.

115

5.2 Punts forts i febles segons el Comitè Intern d’Avaluació

Punts febles i propostes de millora segons els dos comitès (continuació)

Factor Responsable Analitzat Aspecte avaluat Punts febles / Amenaces Propostes de millora millora

Gestió de ENCÀRREC No sembla adequat per Segons el CAE, caldria personal DOCENT al funcionament intern recórrer a una modifi-

del centre que un cació estructural de departament tingui un departaments per garan-67,8 % d’assignacions tir el desenvolupament dels crèdits docents de vital de la Facultat.l’FNB.

Processos DESENVOLUPA- No hi ha els coordina- Establir els mecanismes Comissió MENT DE LA dors que estableix el corresponents per al PermanentDOCÈNCIA reglament per a l’ava- nomenament dels

luació de les fases coordinadors que selectiva i no selectiva. estableix el reglament

per a l’avaluació de les fases selectiva i no selectiva.

Punts forts segons el Comitè Intern d’Avaluació

FactorAnalitzat Aspecte avaluat Punts forts / Oportunitats

Impacte RELACIONS AMB Es valora positivament la realització al centre dels exàmens social ORGANISMES professionals marítims per als titulats universitaris.

NACIONALS

RELACIONS AMB Bones relacions amb totes les escoles i facultats d’Espanya que ALTRES imparteixen les titulacions universitàries marítimes.UNIVERSITATS

Processos DESENVOLUPAMENT Alt nivell d’exigència de la carrera. L’assistència a classe permet DE LA DOCÈNCIA la superació amb èxit de les assignatures.

Política i PLA ESTRATÈGIC Alt coneixement del pla estratègic, que és acceptat i valorat estratègia positivament pel professorat i PAS.

116

5.3 Punts forts i febles segons el Comitè Extern d’Avaluació

Punts febles i propostes de millora segons el Comitè Intern d’Avaluació

Factor Responsable Analitzat Aspecte avaluat Punts febles / Amenaces Propostes de millora millora

Processos DISSENY DEL L’organització quadri- Fer les assignatures Junta de PLA D’ESTUDIS mestral i l’excessiu anuals per als dos Facultat i

nombre d’assignatures primers cursos de Universitatper quadrimestre durant primer cicle i establir el els dos primers cursos nombre mínim de del primer cicle no crèdits per assignatura resulta beneficiós per en 4,5.als alumnes.

Impacte ATRIBUCIONS Invasió de competències Col·laborar amb orga- Junta de social PROFESSIONALS dels titulats d’FP de nismes afins per Facultat

DELS TITULATS grau superior en les aconseguir la derogació atribucions professionals del RD 930/1998.dels titulats universitaris de l’FNB.

INTERCANVI Manca d’integració de Desenvolupar Personal D’ESTUDIANTS l’FNB en programes programes d’intercanvi. acadèmic

d’intercanvi d’estudiants, convenis Sòcrates-Erasmus i d’altres.

Gestió de CENTRE DE Poc personal. Només Augment de la plantilla Universitatpersonal CÀLCUL un analista per a tota amb almenys un ope-

l’FNB donant suport a rador o programador.diversos departaments.

Punts forts segons el Comitè Extern d’Avaluació, que assumeix el Comitè Intern d’Avaluació

FactorAnalitzat Aspecte avaluat Punts forts / Oportunitats

Política i PLA D’ESTUDIS Única Facultat de Nàutica a Catalunya i de les primeres a estratègia perfeccionar l’adequació dels plans d’estudi per a l’exercici pro-

fessional en les flotes i la indústria terrestre amb visió integral iincorporant una nova titulació.

Gestió de LABORATORIS, Totes les instal·lacions de l’FNB aprofiten al màxim les recursos ESPAIS I RECURSOS possibilitats d’espai disponible que ofereix l’edifici NT1.

L’equipament dels laboratoris existents s’ajusta i és bastantactual per a les necessitats de la docència que s’hi imparteix.

SERVEIS Cal destacar l’esforç realitzat pel servei de Secretaria i Gestió ADMINISTRATIUS Acadèmica per adaptar-se a les necessitats dels nous plans

d’estudi.

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

FNB

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

No obstant això, l’informe final no és del tot coherent amb l’infor-

me extern ni les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió recullen tota l’anàlisi de punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Resoldre la insuficiència dels espais al centre.

� Millorar la relació amb els departaments presents al centre.

117

Punts febles i propostes de millora segons el Comitè Extern, que assumeix el Comitè Intern

Factor Responsable Analitzat Aspecte avaluat Punts febles / Amenaces Propostes de millora millora

Gestió de RECURSOS Competència desigual Dotar l’FNB d’espais i recursos amb altres centres mitjans materials

d’Espanya, dotats de similars als d’altres més i millors mitjans facultats de Nàutica i materials. escoles superiors de la

Marina Civil d’Espanya.

BIBLIOTECA Caldria la catalogació del fons antic de la Biblioteca, perquè pogués ser emprat per estudiants i investigadors.

118

Informe final de la Titulació

Enginyeria Tècnica Industrial – Química Industrial

119

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICA

INDUSTRIAL DE TERRASSA

120

Indicadors i ràtios

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Enginyeria Tècnica 01 72 1r cicle 3 anys+1 Industrial PFC 256 – – – –

Eng. Tècn. Ind. – Tèxtil 02 93 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Eng. Tècn. Ind. – Mecànica 03 93 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Eng. Tècn. Ind. – Química Ind. 04 93 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Eng. Tècn. Ind. – Electrònica Ind. 05 93 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Eng. Tècn. Ind. – Electricitat 06 93 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

320 UPC %

400 5.315 7,540 6.952 0,6

1.638 30.748 5,310 663 1,5

372 12.917 2,9317 3.971 8,0

1.160 21.415,8 5,42.721 44.131,0 6,2113,4 1.838,8 6,2

20 419 4,818,8 312,5 6,0

88 3.544 2,5

0,79 0,69 1,140,57 0,54 1,060,62 0,74 0,84

32,00 36,40 1,1410,23 11,65 1,140,18 0,23 0,77

76.128 165.506 0,46

A – Oferta de places (curs 1999-2000) ***B – Demanda en la opción (curs 1999-2000) ***C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

121

–5,0% –2,5% 0,0% 2,5% 5,0%

A

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

* El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.05), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (1200) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22264); on ‘estu-diants teòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis. Larepresentació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de laUPC. ** La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta.

* Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats)

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

2000

1500

1000

500

0

700

600

500

4900

300

200

100

092 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Ofe

rta,

dem

anda

, nou

s de

1r.

titul

ar

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) EUETIT

Representació gràfica *

–1,50 –1,00 –0,50 0,00 0,50 1,00 1,50

N

M

O

P**

Q**

R

S

B

122

32002 32003 32004 32005 32006

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q

47,98%

16,44%

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

35,59%

41,77%

43,04%

15,19

50,72%

23,19%

26,09%

39,71%

22,79%

37,50%

41,54%

30,77%

27,69%

93 94 94 95 95 96 96 97 97 98

01 72 02 93 03 93 04 93

05 93 05 93

9876543210

Any

s

EUETIT Pes %7413 Dept. d’Enginyeria Química 345.57 13.76%710 Dept. d’Enginyeria Electrònica 325.95 12.98%709 Dept. d’Enginyeria Elèctrica 292.19 11.63%717 Dept. d’Enginyeria Gràfica a

l’Enginyeria 230.56 9.18%727 Dept. de Matemàtica Aplicada III 211.14 8.41%714 Dept. d’Enginyeria Tèxtil i Pepelera 207.05 8.24%721 Dept. de Física i Enginyeria Nuclear 181.93 7.24%712 Dept. d’Enginyeria Mecànica 163.27 6.50%707 Dept. d’Enginyeria de Sistemes,

Automàtica i Informàtica Industrial 148.83 5.93%729 Dept. de Mecànica de Fluids 107.67 4.29%723 Dept. de Llenguatges i Sistemes

Informàtics 83.40 3.32%732 Dept. d’Organització d’Empreses 70.54 2,81%702 Dept. de Ciències dels Materials i

Enginyeria Mel·lúrgica 65.12 2.59%724 Dept. de Màquines i Motors Tèrmics 52.79 2.10%737 Dept. de Resistència de Materials i

Estructures a l’Enginyeria 25.45 1.01%

60

50

40

30

20

10

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després de titular-se) Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

EUETIT UPC

Treballa 93,17% 94,85%

Busca feina 1,46% 2.44%

Altres situaciones 4.88% 2,71%

EUETIT UPC

Promig en mesos 2.62 1,97

Evolució del profesorat - EUETIT Distribució de la càrrega lectiva per departaments

1. Introducció

L’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa

va iniciar el procés de reforma dels plans d’estudis l’any 1992 i va

començar-ne la implantació l’any 1993. El juliol de 1996 sortia de

l’Escola la primera promoció de titulats amb els nous plans d’estu-

dis. La possibilitat de participar en el procés d’avaluació proposat

des del Consell d’Universitats i del Comissionat per Universitats i

Recerca durant el primer quadrimestre del curs 96/97 va ser valorat

per l’equip directiu de l’Escola com una bona oportunitat per siste-

matitzar tot un conjunt de factors que s’havien anat plantejant en el

procés de posada en marxa dels nous plans d’estudis i obrir, a l’Es-

cola i més específicament en l’àmbit del títol de Química, un debat

per anar orientant les actuacions necessàries cap la millora de la

qualitat dels ensenyaments.

La composició del primer comitè d’autoavaluació va ser la següent:

Miquel Ralló Capdevila, director

Juan Martínez Magaña, sotsdirector acadèmic

Alfred Gil Bonet, administrador

Manuel J. Lis Arias, ponent

Joaquín Pérez Folch, representant de la Unitat Departa-

mental d’E. Q.

Ramón Sans Fonfría, coordinador de la Unitat Docent

d’E. Q.10

Fernando González Lagunas, professor

Susana Zaguirre Valverde, representant dels estudiants

Durant el procés d’autoavaluació va tenir lloc un canvi de l’adreça

de l’EUETIT, pel qual el Comitè d’Avaluació Interna (CAI), va

passar a ser el següent:

123

10. E. Q.: Enginyeria Química.

Rafael PINDADO RICO Director

Juan Antonio GALLARDO LEÓN Sotsdirector acadèmic

Alfred GIL BONET Administrador

Manuel J. LIS ARIAS Ponent

Joaquín PÉREZ FOLCH Representant de la Unitat Departa-

mental d’E. Q.

Ramón SANS FONFRÍA Coordinador de la Unitat Docent d’E. Q.

Fernando GONZÁLEZ LACUNAS Professor

Susana ZAGUIRRE VALVERDE Representant dels estudiants

La idea inicial respecte a la metodologia de treball va ser la de dur a

terme un debat intern en diversos àmbits per tal d’implicar els prin-

cipals agents en un procés d’anàlisi del funcionament de la docèn-

cia que donés com a resultat la detecció de punts febles i punts forts

i l’elaboració de propostes de millora.

� Unitat docent

� Unitats departamentals

� Col·lectiu d’estudiants

1.2. Valoració del procés d’avaluació interna

A causa dels canvis, ja comentats, i de la pressa, la planificació pre-

establerta de convocatòries va quedar reduïda a un conjunt d’entre-

vistes entre els diferents membres del Comitè d’Avaluació Interna

(CAI) i els estaments implicats en la titulació.

En el cas dels estudiants, es va utilitzar un procediment diferent.

Aprofitant la publicació feta per la UPC de l’Informe de resultats del

qüestionari per al seguiment dels titulats i titulades de la UPC, 11 de

124

11. Promoció 1994-95. Document de treball de desembre de 1997. Oficina Tèc-nica de Programació. Gabinet de Planificació i Avaluació.

caràcter genèric, es van utilitzar les enquestes disponibles perquè les

fessin els estudiants ja graduats de la titulació que es volia avaluar.

Per tal de contrastar opinions entre els estudiants que estaven cur-

sant els diferents blocs optatius, es van aprofitar les reunions del

ponent i del representant dels estudiants amb els alumnes d’aquests

blocs perquè també emplenessin les enquestes pel que fa als apar-

tats corresponents a organització interna i a continguts docents.

La participació dels estaments implicats en el procés d’autoavalua-

ció es pot considerar bona, encara que sempre lligada, de forma

ineludible, a la pregunta «Per a què servirà, això?». Per això accions

derivades del procés d’avaluació institucional, com també resultats

obtinguts a partir de les propostes de millora, resultaran del tot

imprescindibles per dotar l’esmentat procés d’una credibilitat sufi-

cient per estimular tothom perquè s’ impliqui en la millora conti-

nuada per al futur.

1.3. Valoració del procés d’avaluació externa

La composició del Comitè d’Avaluació Externa (CAE) ha estat la

següent:

José COCA PRADOS President

Emilio TIJERO MIQUEL Erquimia

Albert LLAGUÉS Universitat Autònoma de Barcelona

José ALCAÑIZ INTOR Enginyers Consultors

L’avaluació d’una titulació en un centre determinat és una pràctica

comuna en universitats estrangeres i és encomiable que aquesta

pràctica s’hagi iniciat ja en alguns centres universitaris d’Espanya.

És lògic que totes les avaluacions siguin parcials ja que el mateix

CAE té les seves idees pròpies, de vegades no transferibles a un cen-

125

tre. De vegades pot haver-hi omissions, que no s’han recollit per no

fer l’informe massa pesat. Hi pot haver, finalment, una informació

parcial per part dels col·lectius entrevistats. Tanmateix, en el procés

d’avaluació externa de l’EUETIT, el CAE ha destacat els aspectes

següents:

� El CAE ha trobat durant el procés d’avaluació tot classe de faci-

litats per a l’accés a persones, instal·lacions i documentació del

seu interès.

� Tots els col·lectius entrevistats han mostrat una gran col·labora-

ció i un gran interès en el procés d’avaluació, cosa que reflecteix

la seva gran inquietud per la millora de la qualitat del sistema.

També s’ha d’agrair l’ambient de franquesa i cordialitat amb què

s’han fet les trobades.

� El procés també ha estat d’indubtable utilitat per al CAE.

� Hi ha hagut, per part dels membres del CAE, coincidència res-

pecte de la seva missió i finalitat. Malgrat el lògic poc temps de

treball en comú, el CAE ha aconseguit un bon funcionament

com a equip.

El CAE, conscient que molt aviat l’EUETIT complirà cent anys

(1901, creació; 1902, començament de les classes; 1904, acaba-

ment de l’edifici), fa vots perquè la UPC doti el centre de les infra-

estructures bàsiques que requereix i perquè es puguin realitzar algu-

nes de les recomanacions per eliminar les disfuncions observades.

Serà el millor homenatge a un centre centenari, que s’ha sabut for-

jar un prestigi en el sector industrial, tant local com nacional.

1.4. Principals punts forts i punts febles detectats

A causa que l’informe del CAE presenta una estructura una mica

diferent del del CAI i que els aspectes comentats com a punts forts

i punts febles es concreten en aspectes molt específics, primer s’e-

126

numeraran els principals punts forts i febles detectats en l’informe

d’autoavaluació i, després, els procedents del procés d’avaluació

externa.

A partir de l’informe d’autoavaluació:

1. Política i estratègia

Punts forts

� Tradició dilatada en la formació universitària multidisciplinària

que ha conduït a un prestigi reconegut i a una excel·lent acollida

dels seus titulats en el sector professional.

� Pes en l’entorn local.

� Personal de serveis administratius i de suport a la docència i la

recerca amb alta qualificació i eficiència.

� Protagonisme en la construcció del projecte i participació activa

en la realitat del Campus de Terrassa, i també una excel·lent

relació amb la resta dels seus centres.

� Forta experiència en el camp de la formació continuada.

� Incipient, encara que decidida, obertura a l’entorn europeu.

� Existència de blocs d’intensificació creats a partir de les necessi-

tats de l’entorn.

� Criteris d’avaluació específics i amb divulgació suficient.

Punts febles

� Escassa vinculació dels estudiants al projecte d’escola.

� Insuficient presència institucional en la vida de la ciutat.

� Insuficiència de recursos humans i procés de gestió molt crític

en determinades èpoques del curs.

� Problemes derivats de la ubicació en un campus urbà i de les

dificultats de coordinació entre centres o departaments.

� Dificultat per motivar els professors implicats en projectes d’ín-

dole social de dubtosa rendibilitat lucrativa.

� Insuficiència de recursos econòmics i de gestió. Escassa partici-

127

pació de professors i alumnes en els plans de mobilitat interna-

cional.

� Baix percentatge d’estudiants que supera la fase selectiva en el

primer intent.

� Majoria d’estudiants amb el «pas canviat».

� Matrícules diferents per a cada quadrimestre.

� Acumulació d’estudiants en 2A-1B.

� Quadrimestres de primavera amb rendiments inferiors.

2. Relació amb els departaments

Punts forts

� Realització d’accions puntuals per millorar l’adequació del

nivell dels estudiants (coneixements) a les necessitats prèvies de

la titulació.

� Malgrat les dificultats, els departaments acompleixen els encà-

rrecs de l’Escola, i fins i tot més; però això, com que no consta

en l’encàrrec, no se’ls reconeix.

� El 75% de la plantilla del Departament assignat a la titulació és

ordinari.

Punts febles

� El desnivell entre la formació prèvia dels alumnes i la requerida

és prou gran per demanar mesures addicionals, però no és del tot

clar que sigui el mateix Departament qui les hagi de dur a terme.

� L’encàrrec acadèmic no es pot utilitzar per planificar les necessi-

tats docents perquè no deixa cap marge de maniobra al Depar-

tament. A més, l’encàrrec docent no preveu assignatures de lliu-

re elecció que permetin complementar altres aspectes formatius

per assolir millor els objectius del pla d’estudis.

� Les iniciatives d’innovació docent són escasses i bàsicament per-

sonals, no institucionals.

� Les accions de caràcter formatiu dels professors ordinaris i dels

professors de nou ingrés són inexistents.

128

� Atès l’excés de càrrega que pateix la plantilla de professors que

desenvolupa la titulació, els departaments es veuen obligats a

donar responsabilitats als professors associats, cosa que, en teo-

ria, no els correspon.

3. Personal acadèmic

Punts forts

� El centre ha intentat aportar la infraestructura tècnica necessària

per a les innovacions pedagògiques.

� El centre estableix clarament els criteris comuns d’avaluació dels

estudiants.

� El centre facilita tota la gestió administrativa per poder dur a

terme activitats acadèmiques i la relativa a la mobilitat d’estu-

diants i a la formació en empreses.

� El perfil de formació del professorat és altament qualificat.

� La proporció de doctors i doctores i de professorat ordinari és

alta (al Departament d’E. Q.).

� El professorat participa, en una gran majoria, en processos elec-

torals del seu departament.

� L’estructura de la plantilla del professorat és idònia per assegurar

un ensenyament de qualitat.

Punts febles

� La comunicació entre els professors no sempre assoleix l’objec-

tiu de mantenir-los informats.

� El reconeixement dels esforços destinats a la millora és pura-

ment testimonial. El reconeixement de crèdits de gestió és insu-

ficient i, d’altra banda, inaplicable pels departaments atesa la

plantilla ajustada de professors.

� L’excés de càrrega implica que professors associats hagin de fer-

se responsables d’assignatures.

� La imatge d’eficàcia i eficiència que tenen a la Unitat els dife-

129

rents òrgans de gestió no és prou bona, encara que es reconeixen

els esforços fets.

� No hi ha cap fòrum on pugui assistir tota la titulació.

� Hi ha un percentatge baix (inferior al 25%) d’enginyers a la

plantilla que els departaments assignen a la titulació.

4. Personal d’administració i serveis

Punts forts

� Sistematització del procés d’enquestes a estudiants sobre l’activi-

tat docent.

� Arran d’una avaluació de la qualitat dels serveis a l’EUETIT,

posada en marxa d’accions de millora.

� Satisfacció dels estudiants per sobre de la mitjana de la UPC.

� Els estudiants senten l’Escola com un entorn favorable.

Punts febles

� Escassetat de personal, sobretot en èpoques de matriculació i

avaluació.

5. Gestió de recursos

Punts forts

� Optimització, per part de tots els estaments implicats en el pro-

cés docent, dels escassos recursos disponibles mitjançant inicia-

tives purament personals.

� Implicació total del professorat per a l’obtenció de recursos

externs per suplir les deficiències de les dotacions oficials

� Facilitat d’accés mitjançant Internet a tots els recursos disponi-

bles a la Biblioteca del Campus de Terrassa (BCT).

130

Punts febles

� Recursos docents a través del pressupost insuficients, fins i tot

per poder fer alguna compra de material inventariable necessari

per a la docència de les classes pràctiques.

� Escassa infraestructura informàtica que faciliti l’accés de tot el

professorat a la consulta del fons de la BCT i a tots els serveis

que ofereix.

6. Processos

6.1. Disseny del Pla d’estudis

Punts forts

� El procés d’elaboració del Pla d’estudis que s’ha seguit ha estat

bo, i la distribució de les càrregues pràctica, teòrica, d’optativi-

tat i de lliure elecció és adequada.

Punts febles

� La situació d’algunes assignatures en el currículum assignat no

és adequada, i tampoc la seva assignació temporal (assignatures

de 3 crèdits).

� Els mecanismes de seguiment i control de resultats i de revisió i

incorporació de millores no han funcionat de forma satisfactò-

ria i han quedat aturats, o gairebé aturats, esperant la revisió ins-

titucional del Pla d’estudis.

� L’únic mètode per valorar la càrrega lectiva dels estudiants són

les enquestes, i es considera insuficient.

5.2. Desenvolupament de la docència

Punts forts

� Esforç del professorat per al seguiment adequat de les matèries

impartides.

� Blocs d’optativitat amb assignatures obligatòries.

131

� Els resultats acadèmics dels estudiants són molt satisfactoris

segons l’opinió dels centres i dels mateixos estudiants.

Punts febles

� Nombre excessiu d’estudiants a les aules, cosa que fa difícil una

adquisició de coneixements adequada.

� Poques visites a fàbriques.

� Metodologies docents poc innovadores i que substitueixen gene-

ralment les manques de formació degudes a l’escassetat de recursos.

7. Impacte social

Punts forts

� El volum de mobilitat aconseguit, especialment d’estudiants, és

satisfactori.

� Els centres amb els quals es mantenen relacions tenen, en gene-

ral, el perfil i el ritme d’activitat externa adequats.

� Les relacions amb alguns centres són intenses i satisfactòries.

� Programa de doble titulació amb el Politecnico di Torino.

� Els serveis i estructures complementaris i de suport aconseguits.

Punts febles

� El finançament per a la mobilitat internacional, tant del profes-

sorat com dels estudiants, és insuficient, la qual cosa desmotiva

alguns candidats.

� Seria desitjable un major coneixement d’idiomes estrangers,

tant per part dels estudiants com del professorat.

� La motivació en el conjunt global d’estudiants és insuficient,

encara que entre els que participen és molt alta.

� Seria desitjable més participació en activitats internacionals del

conjunt del professorat i els departaments, i no només d’una part.

� Els dos punts anteriors indiquen que la promoció o el disseny

d’activitats s’ha de millorar.

� S’ha d’augmentar les relacions amb Llatinoamèrica.

132

8. Resultats

Punts forts

� Els percentatges d’estudiants que superen la fase selectiva són

prop de la mitjana de la UPC.

� Ciclicitat dins del Campus de Terrassa

� Durada raonable dels estudis per titular-se.

� Petició com a primera prioritat clarament superior a l’oferta.

� Bona acollida dels titulats en el món laboral. El temps de mitja-

na que necessiten per trobar feina és de 3,6 mesos. Hi ha una

implantació important en la petita i mitjana empresa.

� Formació adequada per a les funcions que exerceixen.

Punts febles

� La majoria dels estudiants que superen la fase selectiva ho fan a

la segona oportunitat (efecte de «pas canviat»).

� Durada dels estudis per titular-se superior a la prevista pel Pla

d’estudis.

� Algunes titulacions presenten una tendència a la disminució de

la demanda com a primera prioritat (Tèxtil, per exemple).

� Baixa inserció laboral en grans empreses.

� Rendiment mitjà de la fase no selectiva del 35%.

� No es fa un seguiment dels titulats de l’EUETIT quant a inser-

ció laboral i condicions d’activitat professional.

� Ciclicitat incompleta al Campus de Terrassa.

Segons la valoració del CAE, els punts forts i els punts febles detec-

tats han estat els següents:

Pla docent

� Atès que el primer any dels estudis és de caràcter molt general,

els alumnes cursen durant un any i mig essencialment assigna-

tures d’Enginyeria Química, cosa que és certament insuficient.

� En general, el professorat i els alumnes estan d’acord amb l’es-

133

tructura de quadrimestres en la docència, però voldrien que s’e-

vitessin les disfuncions que origina el període d’interrupció

entre el primer i el segon quadrimestre.

� La fase selectiva, que es produeix al final del primer quadrimes-

tre, provoca greus problemes a l’alumne i a la continuïtat dels

ensenyaments. La interrupció de cada curs acadèmic entre el 8

de gener i el 15 de febrer a causa dels exàmens, la matriculació de

febrer, les reunions de comitès, etc., és totalment absurda. Els

alumnes comencen les vacances de Nadal cap al 22 de desembre,

i això implica que, a meitat de curs, s’estan gairebé dos mesos

sense classe, amb la qual cosa perden el ritme d’estudi i fins i tot

tenen temps d’oblidar tot el que han après en el primer quadri-

mestre. En definitiva, els alumnes no tenen més de 28 de setma-

nes de classe per curs acadèmic. Aquest punt és un dels que pro-

voca més frustració entre els alumnes, i molts professors no estan

convençuts de la planificació de la matrícula.

� Com es dedueix de l’annex 2 de l’informe d’autoavaluació i es

comprova a les entrevistes, no hi ha programes detallats de les

assignatures que s’imparteixen dipositats a l’Administració del

centre i a disposició dels alumnes. Es detecta poca coordinació

dels programes de les diferents assignatures i també poca coordi-

nació docent entre els professors.

� Algunes assignatures de primer curs, com que no tenen denomi-

nacions específiques, no imparteixen els continguts que serien

de més aplicació en Enginyeria Química.

� Alguns continguts d’assignatures de primer curs ja són coneguts

pels alumnes a través dels seus estudis de COU. Això es reflec-

teix en el percentatge de suspesos, que no és molt alt respecte a

altres assignatures de dificultat similar.

� A més de les assignatures d’experimentació, amb crèdits assig-

nats en el Pla d’estudis, algunes assignatures tenen pràctiques de

laboratori com a part dels seus crèdits globals. Això comporta

una feina excessiva per als alumnes a l’hora de dur a terme

aquestes pràctiques i d’elaborar-ne els informes. De vegades

134

arriben a ser prop de 30 informes per curs. Aquest tipus de

pràctiques són en general curtes, disperses i de poca qualitat.

� El contingut d’algunes assignatures és massa ampli i té un nivell

alt, de vegades anàleg al de la titulació d’Enginyeria Química.

Professorat

� Els alumnes valoren positivament els professors, considerats glo-

balment. Tanmateix, tenen queixes sobre la seva escassa coordi-

nació docent, i en determinats casos sobre la capacitat i dedica-

ció de determinats professors (es refereixen a alguns encarregats

de classes pràctiques).

� Hi ha horaris de tutories, però són de difícil aplicació. Les hores

que es proposen són hores en què els alumnes són a classe. D’al-

tra banda, hi ha professors amb una vinculació al Departament o

a altres centres en comptes de una vinculació a l’escola, cosa que

es tradueix en el fet que, una vegada impartida la seva docència,

tornen al Departament/altres Centres per dur a terme feines de

recerca; lògicament, no poden estar possiblement a disposició

dels alumnes. Els professors «d’anada i tornada» en centres del

tipus de l’EUETIT estan causant un greu deteriorament a la

seva docència i professionalitat.

� Els departaments estan molt desvinculats de l’EUETIT i sembla

que són pràcticament nul·les les visites i les reunions amb

equips directius departamentals.

� Atès l’alt nombre d’assignatures optatives, el professorat de

l’EUETIT té una càrrega docent més gran que altres professors

que pertanyen al mateix departament però que imparteixen

docència en altres centres de Catalunya. S’haurien de suprimir

les assignatures optatives molt específiques i s’hauria de dismi-

nuir la càrrega docent d’alguns professors.

Classes

� Es detecta escassetat de seminaris de problemes, que són essen-

cials per a la formació en enginyeria.

135

Exàmens

� En moltes assignatures els alumnes tenen un sol examen final,

cosa que és totalment insuficient ja que l’alumne es juga tot el

seu esforç en un examen. D’altra banda, no hi ha uniformitat

per part dels professors en la forma de proposar els exàmens. El

mètode seguit és clarament poc pedagògic i aquesta pot ser una

de les raons perquè els estudiants d’Enginyeria Tècnica Quími-

ca facin els seus estudis en un període de 4,5-5 anys.

Recerca

� La promoció del professorat, la concessió dels trams de recerca,

etc., fins i tot en l’àmbit de les escoles universitàries tècniques,

poden distorsionar en poc temps les funcions concretes i impor-

tants que aquests centres feien en el passat. Pot passar que el

professorat acabi dedicant la major part del temps de per-

manència en seus departamentals o altres centres, lluny de

l’EUETIT, a feines de recerca, que en molts casos serviran per a

la promoció personal però que tindran poc impacte -que fins i

tot pot arribar a ser molt negatiu- en la funció que les EUETI

han de dur a terme en la formació de professionals com els

enginyers tècnics que han de desenvolupar la seva activitat en

feines de planta industrial.

� A l’EUETIT, i a l’àrea d’Enginyeria Química, s’observa una inci-

pient activitat de recerca, duta a terme per alguns professors amb

gran esforç i entusiasme, la font de finançament de la qual són

els contractes amb indústries. És convenient el suport en infraes-

tructura d’aquests grups, però sempre que la seva recerca tingui

un marcat caràcter aplicat, de desenvolupament, i que es faci

amb la idea de resoldre determinats problemes industrials, no

trivials. És necessari potenciar i valorar adequadament aquest

tipus de recerca de desenvolupament, de manera que el professo-

rat futur de les EUETI tingui les seves arrels a les mateixes esco-

les i pugui aconseguir amb l’activitat que hi dugui a terme la seva

eventual promoció. El tema requereix una àmplia reflexió, ja que

136

s’ha de tenir en compte que la dispersió de mitjans de recerca a la

universitat pot tenir un efecte molt negatiu, i que mai no s’arri-

barà, per les lògiques limitacions econòmiques, a disposar de

laboratoris de recerca de qualitat, amb una massa crítica sufi-

cient per realitzar treballs amb originalitat i creativitat.

� És totalment necessari que el professorat de les EUETI estigui

vinculat a l’Escola i que hi trobi els mitjans per realitzar determi-

nats projectes en col·laboració amb la indústria. Exigir o fomen-

tar que el professorat de les EUETI publiqui els seus treballs en

revistes amb índexs d’impacte alts, assisteixi a congressos a l’es-

tranger en temes punters de recerca, etc. és un disbarat.

Serveis

Resulta sempre difícil l’adaptació de les infraestructures bàsiques

d’un centre com l’EUETIT, amb gairebé 100 anys des de la seva

creació, a un centre modern que reuneixi les exigències d’un centre

d’enginyeria tècnica de l’any 2000. A continuació es comenten

alguns aspectes que el CAE considera que necessiten una remodela-

ció urgent:

� Amb grans espais per al trànsit d’alumnes s’observa que hi ha

simultàniament altres punts, com determinades escales, que són

molt estrets i esdevindrien un coll d’ampolla en cas que calgués

evacuar el centre. Moltes zones del centre necessiten pintura i la

renovació de l’enllumenat per evitar el seu aspecte descurat i poc

professional. Cal que el centre disposi de sortides d’evacuació en

totes les àrees i que aquestes sortides estiguin senyalitzades ade-

quadament.

� Les aules, la biblioteca i la sala de lectura són modestes pel que

fa al mobiliari, però es poden considerar adequades per a les

seves finalitats. Els horaris són amplis. L’ampliació dels fons

bibliogràfics (fonamentalment revistes internacionals), suggeri-

da per alguns professors, potser no està justificada.

137

� Els laboratoris de Química i Enginyeria Química necessiten una

gran remodelació a causa de la seva obsolescència. Cal adquirir

nou mobiliari de laboratori i equips. Així mateix, cal que

aquests laboratoris compleixin les normes de seguretat i higiene

respecte a ventilació, renovació d’aire, vitrines de gasos, etc.

Actualment no compleixen les condicions mínimes perquè pro-

fessors i alumnes puguin treballar amb eficàcia i seguretat. No

hi hauria d’haver despatxos de professors i PAS als laboratoris si

no disposen de sistemes de ventilació i renovació d’aire ade-

quats.

� Les sales d’ordinadors del centre es troben en molt bon estat i

són confortables i adequades.

� La zona de direcció i administració ha estat molt ben remodela-

da i pot marcar la pauta del que es pot fer en altres zones de l’e-

difici.

� Alguns dels despatxos de professors tenen ja un aspecte centena-

ri, amb un mobiliari gairebé d’antiquari i sense condicionadors

d’aire, cosa que deu fer impossible cap activitat a partir de maig

o juny.

� Els serveis d’administració de l’EUETIT semblen adequats i

amb un bon funcionament. Hi ha poc personal, sobretot a les

èpoques de matriculació dels alumnes, fet que es resol amb l’a-

juda de becaris. El sistema d’adscripció dels alumnes a assigna-

tures optatives és molt complex i ocasiona massa feina adminis-

trativa. Els diferents equips directius del centre donen un

enfocament particular a la gestió i administració, cosa que

repercuteix en la modificació dels esquemes de treball quan

entra un nou equip directiu. Fa la impressió que els successius

equips directius no accepten els suggeriments del PAS sobre

aspectes administratius.

� Els serveis de cafeteria són adequats, si bé hi ha alguna queixa

sobre els preus, que són una mica cars. El servei s’hauria de

millorar en aquest sentit, tenint en compte que els alumnes amb

classes pràctiques han de fer una jornada continuada.

138

1.5. Accions de millora

1. Política i estratègia

� Amb la revisió dels plans d’estudis, millorar el rendiment en fase

selectiva mitjançant la resituació d’assignatures per intentar eli-

minar el «pas canviat».

� Agregació d’1A i 1B en una sola fase selectiva.

2. Relació amb els departaments

� L’optativitat en l’encàrrec acadèmic docent hauria d’estar com-

pleta en primera i segona prioritat, i a la segona hi hauria d’ha-

ver assignatures de lliure elecció i/o optatives en les quals el

Departament pogués tenir algun marge de gestió de l’encàrrec.

� Convindria augmentar, a la plantilla de professors assignats pel

Departament de la titulació, el percentatge de professors amb

formació en enginyeria tècnica o enginyeria industrial, o dur a

terme alternativament accions de caràcter formatiu per als pro-

fessors que hi hagi.

� Ja que eliminar càrrega docent en els departaments suposaria

eliminar algunes especialitats, i això aniria en contra dels objec-

tius del Pla d’estudis, no queda cap altre remei que incrementar

la plantilla de professors per disminuir la càrrega, amb la qual

cosa s’aconseguiria augmentar la implicació dels professors en

qüestions de gestió, innovació, proposta d’ALE, etc.

3. Personal acadèmic

� S’haurien de millorar els mecanismes de comunicació del centre

amb els professors.

� Els acords presos a la Junta de Centre, i sobretot a la Comissió

Permanent, no tenen un tractament informatiu prou extens i la

comunicació es fa de forma oral i espontània.

139

� S’hauria d’augmentar la dotació de mitjans audiovisuals de l’Es-

cola.

� S’hauria de crear un «consell general de titulació» on es pogués

informar dels aspectes formals i informals que afecten la titula-

ció i debatre’ls i on es pogués incidir en les activitats acadèmi-

ques i extraacadèmiques.

� La contractació de nou professorat implicaria un marge de

maniobra de gestió al Departament per poder fer una assignació

adequada de responsabilitats coordinades, de les assignatures i

del perfil d’activitat docent del professorat en general.

4. Personal d’administració i serveis

� Identificació de clients.

� Falta mesurar la satisfacció de diversos clients: administració,

empreses, titulats...

� Definició d’indicadors de satisfacció.

� Mecanismes d’atenció a l’estudiant.

� Mecanismes de recollida de queixes.

5. Processos

5.1. Disseny del Pla d’estudis

� Iniciar la revisió del Pla d’estudis o, almenys, deixar constància

dels problemes que es detecten en l’actualitat i, en tot cas, apli-

car les possibles solucions per poder integrar-les a la revisió del

nou Pla d’estudis.

5.2. Desenvolupament de la docència

� Divisió dels grups de més de 30 estudiants, almenys a les classes

d’aplicació, per poder personalitzar, en certa mesura i en règim

de seminari, els moviments que es vol desenvolupar i establir

dinàmiques de participació creativa.

140

6. Resultats

� Avançar en una definició adequada de propostes de ciclicitat al

Campus de Terrassa per millorar i completar l’oferta.

� Malgrat tenir una demanda en primera opció superior a l’oferta,

s’ha de fer un esforç per promoure aquests estudis dins de l’en-

torn social d’influència, sobretot en algunes titulacions.

� Estudiar l’evolució dels estudiants que superen la fase selectiva a

la primera oportunitat i comparar la seva evolució amb els que

la superen a la segona oportunitat, cosa que permetria establir el

grau de compliment de la funció, que el Pla d’estudis li atribuïa.

7. Recomanacions proposades pel CAE

� Eliminar el caràcter selectiu del primer curs (ja hi ha la selectivi-

tat prèvia en l’examen de COU). Establir prerequisits per a la

matrícula d’assignatures. Eliminar les compensacions amb assig-

natures sense entitat. Reduir el nombre de classes diàries per

donar temps als alumnes perquè estudiïn.

� El pla docent ha de ser reconsiderat globalment, tenint en

compte els aspectes següents:

– Introduir assignatures d’Enginyeria Química en el quadri-

mestre 1B de caràcter bàsic.

– Excessiva especialització (reduir el nombre d’assignatures

optatives).

– Millorar la formació bàsica.

– Concentrar assignatures optatives i admetre un major nom-

bre d’alumnes per assignatura.

– Passar Oficina Tècnica a 3B i coordinada amb PFC, per

col·locar alguna assignatura complementària (encara que

troncal) i poder col·locar-ne d’altres a 2A i 2B. Una mica de

formació en polímers i medi ambient en cada una de les espe-

cialitats.

141

� Per eliminar els laboratoris de poca entitat, concentrar les pràc-

tiques en laboratoris amb crèdits assignats.

� Per millorar l’escassa coordinació docent dels professors, establir

programes detallats de les assignatures. Prendre models de pro-

grames de centres estrangers amb els quals hi ha intercanvis.

� Tendir a esquemes comuns i deixar de banda consideracions

subjectives.

� Uniformar tipus d’exàmens (parcials i final: problemes i teoria).

No acumular exàmens en pocs dies. Formular exàmens del

mateix tipus en totes les assignatures (parcials: 1 problema/4

qüestions curtes; finals: 2 problemes/4 qüestions curtes). Mínim

de dos parcials (40%) i un de final (60%) per assignatura.

� Remodelar el centre i adquirir equipament de laboratori, tenint

el màxim de cura de la seguretat i la higiene a l’edifici i als labo-

ratoris per evitar accidents i incórrer en responsabilitats civils.

142

143

1. POLÍTICA I ESTRATÈGIA

1.1. Objectius estratègics

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Elaboració del Pla Aprovació molt recent, per Establir responsables de cada EDEestratègic de l’EUETIT. la qual cosa no se n’ha iniciat punt i posada en marxa.

encara la implantació.

Personal de serveis Poca participació de Considerar dins d’un estudi EDE-UPCadministratius molt professat i alumnes en ja realitzat l’augment de motivat. programes de mobilitat plantilla.

internacional.

Incipient encara que Finançament insuficient per Crear una subdirecció de EDE-UPCdecidida obertura a a la mobilitat internacional relacions internacionals i l’entorn europeu. de professorat i estudiants. millorar la promoció o el

dissseny d’activitats.

Existència de blocs Menor percentatge d’estu- Aprofitar la revisió dels plans UDT-EDEd’intensificació. diants que supera la fase d’estudis per reestructurar

selectiva al primer intent. continguts, objectius i Majoria d’estudiants amb ubicació d’algunes pas canviat. Acumulació assignatures. d’estudiants en 2A-1B. Quadrimestres de primavera amb rendiments inferiors.

Programa de doble titulació amb el Politecnico di Torino.

144

1.2. Relació amb els departaments

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Malgrat les dificultats, L’encàrrec acadèmic no Creació del Consell de EDEels departaments permet planificar als Representants d’Unitat acompleixen l’encàrrec departaments les necessitats Departamental (CRUD).de l’Escola. docents. No es preveuen

ALE.

El 75% de la plantilla del Demanda per part d’EDE a EDE-DEPT-UPCDepartament assignat a la CRUD dels canvis i les la titulació és ordinari. modificacions que cada

unitat consideri necessaris segons les seves necessitats.

Intentar estructurar l’encàrrec docent complet en primera prioritat i reservar la segona prioritat per al reconeixement de tutories i ALE.

Atès l’excés de càrrega Dins de la reforma dels plans lectiva que pateix la plantilla d’estudis, planificar per a cada de professors, els titulació la plantilla de departaments han d’assignar professors mínima per a una responsabilitats als docència de qualitat.professors associats.

Els departaments amb seus Fixar des del Departament DEPTcentrals allunyades estan reunions periòdiques a molt desvinculats de l’EUETIT l’EUETIT.i són pràcticament nul·les les visites i les reunions amb equips directius departamentals.

145

1.3. Personal acadèmic

1.4. Personal d’administració i serveis

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

El perfil de formació és Excés de càrrega lectiva Estudiar la plantilla necessària DEPT-UPCmolt qualificat. d’alguns professors. per a una docència de Proporció alta de qualitat i, en la contractació doctors i de professors de nous professors, ordinaris. considerar la seva formació

com a enginyers.

Baix percentatge (<25%) No hi ha cap fòrum on es Promoure la creació del UDT-DEPTd’enginyers a la plantilla trobi tot el professorat de Consell de la Titulació per que els departaments la titulació. informar dels aspectes assignen a la titulació. formals i informals que

afecten la titulació i debatre’ls.

Els alumnes, en general, Poca coordinació docent. Estimular la unitat docent EDE-UDTvaloren positivament el perquè compleixi els seus professorat. objectius i millori el seu

funcionament.

Alguns professors tenen Revisar les assignacions de DEPT-EDEvinculació preferent amb professorat a l’EUETIT cada Departament/altres centres any per estudiar-ne la per fer recerca, cosa que dedicació.redueix la dedicació a l’Escola.

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Avaluació de la qualitat Escassetat de personal, Fer un seguiment de l’estudi EDE-UPCdels serveis de l’EUETIT sobretot en èpoques d’avaluació i la realització de i posada en marxa d’avaluació i matriculació, les propostes de millora d’accions de millora. cosa que es resol amb l’ajuda establertes.

de becaris.

146

1.5. Gestió de recursos

CT: Campus de Terrassa; EDE: equip directiu de l’EUETIT; UDT: unitat docent del títol; DEPT: departaments.

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Optimització per part Recursos docents a través Estudi per a la revisió dels EDE-DEPT-UPCde tots els estaments del pressupost insuficients coeficients d’experimentalitat implicats en el procés per a la compra de material de les partides docent dels escassos inventariable necessari per a pressupostàries per a recursos disponibles la docència en classes docència.mitjançant iniciatives pràctiques.purament personals.

Implicació del Pla d’inversions en EDE-UPC-DEPTprofessorat per a infraestructura docent del l’obtenció de recursos Pla estratègic de l’EUETIT.externs per tal de suplir les deficiències de les dotacions oficials.

Facilitat d’accés Poca infraestructura Avaluació de les necessitats DEPT-UPC-EDEmitjançant Internet a informàtica que permeti a mínimes en infraestructura tots els recursos tot el professorat l’accés a la informàtica perquè tot el disponibles a la consulta del fons de la BCT professorat pugui accedir a Biblioteca del Campus i tots els seus serveis. la BCT i per a l’elaboració de Terrassa (BCT). de material docent d’accés

informàtic i les classes no presencials previstes en el nou Pla d’estudis.

147

2. PROCESSOS

2.1. Disseny del Pla d’estudis

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Procés seguit a Situació d’algunes Revisió dels plans d’estudis. EDE-UDTl’elaboració del Pla assignatures. Incorporació d’assignatures d’estudis. obligatòries.

Anàlisi insuficient dels resultats obtinguts cada curs en la titulació per part de l’UDT.

Professorat i alumnes Contingut insuficient de Revisió dels plans d’estudis. estan d’acord amb matèries d’enginyeria Estudi de procediments l’estructura cuadrimestral. química. administratius alternatius.

Disfuncions temporals entre els dos quadrimestres, pels processos administratius d’avaluació i matriculació, de gairebé un mes.

Nivell alt d’experimen- No hi ha programes detallats Recollir, la Direcció d’Estudis, EDEtalitat necessària per a de les assignatures dipositats els programes detallats de uns estudis d’aquest a la Direcció d’Estudis del totes les assignatures.tipus. centre.

En algunes assignatures de Revisar els plans d’estudis. EDE-UDTprimer curs, com que no Incidir en els continguts de tenen denominacions les assignatures genèriques.específiques, no s’imparteixencontinguts de més aplicació en enginyeria química. Els continguts ja són coneguts pels alumnes dels seusestudis de COU.

A més de les assignatures Revisar els plans d’estudis. UDTtroncals experimentals, hi ha Potenciar les assignatures pràctiques de laboratori en experimentals troncals.diverses assignatures, cosa que incideix en una feina excessiva per als alumnes, tant per la realització de les pràctiques com per l’elaboració d’informes.

148

2.1. Disseny del Pla d’estudis (continuació)

CT: Campus de Terrassa; EDE: equip directiu de l’EUETIT; UDT: unitat docent del títol; DEPT: departaments.

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Càrrega docent excessiva Substituir crèdits de UDTper l’alt nombre laboratori en algunes d’assignatures optatives. assignatures per seminaris

de problemes, amb un reconeixement previ dels crèdits anàleg al dels de laboratori.

Horaris de les tutories. Difícil aplicació de les Revisar els plans d’estudis. UDT-EDE-UPCtutories ja que els horaris Estudiar l’oferta d’optativitat coincideixen amb els de de la titulació.classe. Això dificulta que els Eliminar assignatures de alumnes les utilitzin. durada bimestral.

Pocs seminaris de problemes essencials per a la formació en enginyeria.

Un sol examen final en algunes assignatures.

149

3. RECERCA

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Incipient activitat de Supeditació de la promoció Potenciar i valorar adequa- UPCrecerca que fan alguns del professorat de les escoles dament les recerques de professors amb gran tècniques a la recerca. El desenvolupament perquè el esforç i entusiasme, la professorat pot acabar amb professorat de l’EUETIT font de finançament de més dedicació a departa- estigui arrelat a l’Escola i la qual són contractes ments/altres centres per fer pugui aconseguir amb amb indústries. recerca d’escàs impacte en la l’activitat que hi dugui a

formació de professionals terme la seva eventual amb activitat en planta promoció.industrial, objectiu primordial de l’EUETIT.

És totalment necessari que el UPCprofessorat de l’EUETIT quedi vinculat a l’Escola i que hi trobi els mitjans per realitzar projectes en col·laboració amb la indústria. És un disbarat exigir o fomentar que el professorat de les escoles universitàries publiqui els seus treballs en revistes amb índexs d’impacte alts o assisteixi a congressos a l’estranger sobre temes de recerca capdavanters.

150

4. SERVEIS

Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable de la millora

Aules, biblioteca i sales Zones «coll d’ampolla» que Disposar de sortides CT-UPC-EDEde lectura modestes pel dificultarien l’evacuació del d’evacuació en totes les que fa al mobiliari, però personal en cas d’emergència. àrees senyalitzades que es poden considerar adequadament.adequades per a les seves finalitats.

Moltes zones del centre Aprofitar la celebració del CT-UPC-EDEnecessiten pintura i centenari de l’Escola per renovació de l’enllumenat millorar l’aspecte i la per evitar un aspecte il·luminació de zones descurat o poc professional. comunes.

Els laboratoris de Química o Adquirir per als laboratoris Enginyeria Química nou mobiliari i equips.necessiten una gran remodelació a causa de la seva obsolescència.

Espais dedicats a Serveis Els laboratoris no compleixen Pla de seguretat i higiene en Administratius i Direcció les condicions mínimes el treball.molt ben remodelats. perquè professorat i alumnes Poden marcar la pauta puguin treballar amb eficàcia del que es pot fer en i seguretat.altres zones de l’edifici.

Sales d’ordinadors de Alguns despatxos del Instal·lar equips d’aire l’Escola per a alumnes professorat tenen un aspecte condicionat.molt ben condicionades ja centenari, amb un i amb espai suficient. mobiliari gairebé d’antiquari.

La major part dels despatxos dels professors no tenen condicionadors d’aire, cosa que hi fa impossible cap activitat a partir de maig o juny.

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUETIT

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

No obstant això, cal destacar que l’informe final no és del tot cohe-

rent amb l’informe extern, i que s’hi detecta una certa descompen-

sació entre els punts forts i punts febles.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI manté una

posició discrepant sobre l’orientació i el nivell d’exigència de l’acti-

vitat de recerca del professorat de l’Escola que es deriva de l’infor-

me final.

De la resta de conclusions, la CAI considera que les accions en què

cal posar un major èmfasi són les següents:

� Revisar els plans d’estudis del centre i millorar la coordinació i

permeabilitat entre les diverses titulacions.

� Millorar la dotació d’equipament de l’Escola.

151

152

Informe final de la titulació

Enginyeria Tècnica Industrial – Química Industrial

153

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE

MANRESA

154

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Engingeria Tècnica 3 anys+Industrial 01 72 1r cicle 1 PFC 256 – – – –

Enginyeria Tècnica de 3 anys+Mines 02 72 1r clicle 1 PFC 260 – – – –

Eng. Tècn. Ind. – Mecànica 03 94 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Eng. Tècn. Ind. –Química Ind. 04 94 1r clicle 6 quadr. 225 1 quadr. 37,5 5 quadr. 187,5

Eng. Tècn. Ind. –Electrònica Ind. 05 94 1r clicle 6 quadr. 225 1 quadr. 39 5 quadr. 186

Eng. Tècn. Ind. –Explot. de Mines 06 94 1r clicle 6 quadr. 225 1 quadr. 37,5 5 quadr. 187,5

Eng. Tècn. Telec. –Sist. Electrònics 07 94 1r clicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

330 UPC %

360 5.315 6,8272 6.952 3,9

1.541 30.748 5,05 663 0,8

149 12.917 1,2290 3.971 7,3

1.069,5 21.415,8 5,02.346,0 44.131,0 5,3

97,8 1.838,8 5,320 419 4,8

17,3 312,5 5,5174 3.544 4,9

0,80 0,69 1,160,54 0,54 1,000,78 0,74 1,05

34,20 36,40 1,0610,94 11,65 1,070,20 0,23 0,90

162.776 165.506 0,98

A – Oferta de places (curs 1999-2000) B – Demanda en la opción (curs 1999-2000) C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

Indicador i ràtios

155

–5,0% –2,5% 0,0% 2,5% 5,0%

A

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

* El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.05), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (1080) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22364); on ‘estu-diants teòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis.La representació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de laUPC. ** La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta

* Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats)

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

2000

1500

1000

500

0

450

400

350

300

250

200

150

100

50

092 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Ofe

rta,

dem

anda

, nou

s de

1r.

titul

ar

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) EUPM

Representació gràfica *

–1,00 –0,60 –0,20 0,20 0,60 1,00

N

M

O

P**

Q**

R

S

B

156

33003 33004 33005 33006 33007

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q

43,22%

22,03%

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

34,75%

44,64%

39,29%

16,07%

25,00%

26,67%

48,33%

40,35%

31,58%

28,07%

34,55%

34,55%

30,91%

EUPM Pes %741 Dept. d’Enginyeria Minera i

Recursos Naturals 546.00 26.98%727 Dept. de Matemàtica Aplicada III 309,47 15.29%710 Dept. d’Enginyeria Electrònica 189.17 9.35%720 Dept. de Física Aplicada 169.54 8.38%717 Dept. d’Espressió Gràfica

a l’Enginyeria 147.79 7.30%739 Dept. de Teoria del Senyal i

Comunicacions 102.83 5.08%709 Dept. d’Enginyeria Elèctrica 101.26 5.00%712 Dept. d’Enginyeria Mecànica 90.38 4.47%702 Dept. de Ciència dels Materials i

Enginyeria Metal·lúrgica 67.96 3.36%737 Dept. de Resistència de Materials i

Estructures a l’Enginyeria 67.88 3.35%732 Dept. d’Organització d’Empreses 67.72 3.35%723 Dept. de Llenguatges i Sistemes

Informàtics 63.94 3.16%707 Dept. d’Enginyeria de Sistemes,

Automàtica i Informàtica Industrial 52.53 2.60%724 Dept. de Màquines i Motors Tèrmics 47.23 2.33%

60

50

40

30

20

10

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després de titular-se) Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

EUPM UPC

Treballa 90,63% 94,85%

Busca feina 6,25% 2.44%

Altres situaciones 3,13% 2,71%

EUPM UPC

Promig en mesos 2.01 1,97

Evolució del profesorat - EUPM Distribució de la càrrega lectiva per departaments

93 94 94 95 95 96 96 97 97 98

01 72 02 72

9876543210

Any

s

1. INTRODUCCIÓ

D’acord amb la programació elaborada per la UPC i per l’Agència

per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya en el marc

del Programa d’avaluació institucional per al curs 1997-98, s’acor-

da avaluar, entre d’altres, l’Escola Universitària Politècnica de Man-

resa (EUPM) i dues de les cinc titulacions que imparteix: Enginye-

ria Tècnica Industrial en Química Industrial i Enginyeria Tècnica

Industrial en Mecànica.

A l’EUPM, el procés d’avaluació institucional, assumit positiva-

ment pel centre, va començar el mes de febrer de 1998, en consti-

tuir-s’hi el Comitè d’Avaluació Intern (CAI), format per:

– La directora, Imma Torra Bitlloch.

– La cap d’Estudis, Immaculada Martínez Teixidor.

– L’administradora del centre, Josefina Pla Playà.

– Una professora ponent de la titulació d’Enginyeria Tècnica

Industrial en Química Industrial, Anna Bonsfills Pedrós.

– Un professor ponent de la titulació d’Enginyeria Tècnica Indus-

trial en Mecànica, J. J. de Felipe Blanch.

– Un estudiant representant de la titulació d’Enginyeria Tècnica

Industrial en Química Industrial, Jordi Tarradellas Algué.

– Un estudiant representant de la titulació d’Enginyeria Tècnica

Industrial en Mecànica, Jorge González Cayuela.

Aquest Comitè va assistir a una jornada de formació (11/2/98)

organitzada per l’Agència per a la Qualitat en la qual persones alta-

ment experimentades en processos d’avaluació a la universitat van

presentar diverses ponències. Alguna de les ponències va tenir espe-

cial rellevància per poder centrar la tasca que el Comitè ha hagut de

fer posteriorment.

L’11 de març de 1998 es va signar l’Acord per a la realització del

157

procés d’avaluació institucional, en què es recullen els compromi-

sos que assumeixen, d’una banda el Comitè d’Avaluació Institucio-

nal de la UPC, representat pel vicerector de Política Acadèmica,

Sr. Lluís Jofre i Roca i, de l’altra, el Comitè d’Avaluació Interna,

representat per la directora de l’Escola, Sra. Immaculada Torra

Bitlloch.

La UPC ha fet arribar al Comitè tota la informació disponible per

tal d’ajudar en aquest procés, i també ha permès l’accés dels profes-

sors ponents al SID (Sistema d’Informació Directiva). Cal dir que

tota aquesta informació és molt general i ha servit de poc per fer

l’anàlisi de les titulacions. Bàsicament ha servit per fer compara-

cions entre centres. D’altra banda, s’han analitzat els estudis refor-

mats (Pla 94) i d’aquests plans d’estudis es té poca informació a

causa de la seva recent implantació (el juny de 1998 va sortir la pri-

mera promoció de titulats).

Per poder fer un treball ordenat, el Vicerectorat envia la Guia d’ava-

luació, en la qual hi ha, entre d’altres, les pautes bàsiques que s’han

seguit per fer l’informe d’autoavaluació.

A partir d’aquest moment va començar el procés de difusió del pro-

cés d’avaluació institucional a l’EUPM.

S’han fet les accions següents:

� Ubicació d’un tauler d’anuncis i bústies de suggeriments per

informar el personal del centre sobre el procés d’avaluació insti-

tucional i poder rebre possibles suggeriments de professors,

estudiants de mecànica, estudiants de química i de tot el centre,

com a suggeriments de tipus general.

� Penjada de cartells als taulers d’anuncis del centre per sensibilit-

zar els diversos col·lectius del centre que estem immergits en un

procés d’avaluació institucional. El text dels cartells és el

158

següent: «Vols millorar la nostra Escola? Ho tens a l’abast! Parti-

cipa i col·labora en el procés d’avaluació del nostre centre.»

� Jornada informativa del procés d’avaluació institucional al pro-

fessorat i al personal d’administració i serveis de l’EUPM el

dijous 2 d’abril de 1998. Es realitzen dues sessions de matí i tar-

da, respectivament, per facilitar-hi l’assistència. Prèviament

s’envia per escrit i per correu electrònic una informació breu

sobre el procés d’avaluació institucional i la convocatòria per a

la jornada informativa. L’assistència del professorat i PAS és del

30 %.

� Informació per correu, al domicili de cada estudiant, sobre el

procés d’avaluació i la realització d’una jornada informativa per

als estudiants, que té lloc el 14 d’abril de 1998 en dues sessions

de matí i tarda, respectivament. Per facilitar l’assistència de tots

els estudiants se suprimeixen les classes a l’hora de la reunió.

L’assistència és del 12 %.

El Comitè Intern s’ha reunit setmanalment, des del febrer fins al

juliol, amb un total de 25 reunions. En les reunions s’han fet sugge-

riments respecte dels objectius que s’han avaluat i els mètodes

seguits, s’ha repartit la feina, que s’ha fet fora dels horaris de les reu-

nions.

Els principals continguts treballats pel Comitè Intern han estat:

� Continguts de les assignatures.

� Sincronització de les assignatures.

� Oferta d’optativitats i acceptació entre els estudiants.

� Oferta d’ALE.

� Evolució dels convenis de cooperació i l’impacte en la formació

final de l’estudiant.

� Evolució de la demanda de beques Erasmus i Leonardo.

159

El Comitè Intern, entre d’altres, s’ha qüestionat la necessitat de

conèixer l’opinió del professorat i dels estudiants en aspectes sobre

els quals mai no han estat preguntats. Les accions que s’han fet són:

� Enquesta a tot el professorat de l’EUPM (participació global:

64 %; participació del professorat químic: 65 %).

� Enquesta als estudiants de totes les titulacions que repeteixen la

fase selectiva per poder conèixer el motiu de la repetició (partici-

pació global: 54 %; els estudiants químics hi han participat en

un 91 %).

� Enquesta als estudiants de Q4 i Q6 de totes les titulacions (par-

ticipació global: 73 %; els estudiants químics hi han participat

en un 57 %).

� Enquesta a tots els titulats d’Enginyeria Tècnica Industrial en

Mecànica i en Química Industrial, excepte els del curs 1994-95,

ja que ho ha fet la UPC (participació del 31 % dels titulats en

Química).

� Enquesta sobre els serveis (feta per la mateixa Universitat) a:

1) Tots els estudiants en matricular-se del quadrimestre de pri-

mavera (participació del 52 %).

2) Personal acadèmic (PAC) (participació del 36 %).

3) Personal d’administració i serveis (PAS) (participació del

48 %).

� Reunió (7.5.98) amb el professorat i PAS que imparteix matè-

ries químiques en la titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial en

Química Industrial, per tal de debatre aspectes inclosos en l’ava-

luació institucional (contingut i sincronització de les assignatu-

res, repetició de quadrimestres, assignatures dels blocs d’optati-

ves, assignatures de lliure elecció, pràctiques en empreses,

beques Erasmus i Leonardo, funcionament dels laboratoris...).

La participació ha estat del 82,4 %.

� Durant el mes de juny s’estableixen contactes amb el professorat

no químic que imparteix docència a la titulació (Física, Càlcul,

Mètodes Numèrics, Administració d’Empreses, Organització de

160

la Producció...) per conèixer l’opinió del professorat sobre

aquestes assignatures que imparteixen als estudiants químics.

� Reunió amb diversos titulats amb l’objectiu de conèixer la seva

opinió sobre la formació que l’Escola els ha donat. Hi assistei-

xen 17 titulats amb activitat professional de la titulació d’Engin-

yeria Tècnica Industrial en Química Industrial.

Un cop reunida i elaborada tota la informació i amb l’ajuda de

becaris, es comença a elaborar l’informe d’autoavaluació intern.

El mes d’octubre es reinicien les reunions del CAI per preparar la

visita del Comitè d’Avaluació Extern (CAE), que va tenir lloc els

dies 14, 15 i 16 de desembre de 1998. El CAE que ha avaluat la

titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial en Química Industrial ha

estat format per:

– J. Ángel Irabien Gulías, expert acadèmic que actua com a presi-

dent de la Comissió, catedràtic d’Enginyeria Química de l’ET-

SIIiT, Universitat de Cantàbria.

– Jordi Bessa Feixas, expert professional, responsable de Care Lea-

der Tarragona Operations. Dow Chemical Ibérica, SA.

– Miquel Armengol Figuls, titulat del centre, actualment exercint

en Enginyeria del Producte, OVI Ingenieros, SA. Manresa.

– Meritxell Chaves Sánchez, experta en avaluació, responsable de

Qualitat, Universitat de Barcelona.

L’objectiu del CAE ha estat analitzar el procés d’avaluació interna

de la titulació, valorar-lo d’acord amb les evidències contrastades en

les visites realitzades, i finalment fer una valoració general en la

qual s’estableixin els principals punts forts i febles de la titulació

avaluada i les principals conclusions i recomanacions com a conse-

qüència del procés d’avaluació realitzat.

161

El CAE ha considerat com a aspectes principals:

� Detectar les evidències de qualitat (punts forts i febles) proce-

dents de l’informe d’autoavaluació o trobades en la visita.

� Contrastar l’elaboració de l’informe amb els requisits de la

Guia.

� Equilibrar i ponderar les conclusions de l’informe d’autoavalua-

ció.

� Validar el document públic d’avaluació.

� Realitzar les entrevistes amb els sectors implicats.

� Visitar les instal·lacions.

� Establir una interrelació amb els diversos col·lectius del centre.

� Contrastar i valorar l’opinió interna amb la informació rebuda.

� Elaborar els suggeriments de millora, considerats com a priori-

taris.

Les audiències preparades pel CAI han permès que el CAE s’hagi

pogut reunir amb:

� 11 professors de la titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial en

Química Industrial.

� 10 estudiants d’Enginyeria Tècnica Industrial en Química

Industrial dels diversos quadrimestres.

� 10 titulats en Enginyeria Tècnica Industrial en Química Indus-

trial.

� 10 membres del PAS. En aquesta audiència van ser presents el

Comitè Extern de Química i el de Mecànica. En aquest grup de

PAS hi havia membres assignats a la titulació de Química, a la

titulació de Mecànica i PAS general de l’Escola.

162

2. Valoració del procés d’avaluació interna

2.1 Sobre el procés d’avaluació

El CAI destaca els aspectes següents:

� La Guia d’avaluació institucional facilitada per la UPC té alguns

punts el contingut dels quals es repeteixen en d’altres. S’hauria

de millorar.

� Creiem que hauria estat bo que, prèviament a l’inici del procés,

el Rectorat s’hagués dirigit a tots els estaments de l’EUPM

(PAC, PAS i estudiants) per informar-los dels objectius del pro-

cés d’avaluació institucional i motivar cadascun a participar-hi.

El CAE també ha considerat d’interès aquesta intervenció insti-

tucional.

� Respecte de la titulació que s’avalua, cal dir que la participació

del professorat químic ha estat bona.

Per al CAE el procés d’avaluació interna es considera ben liderat per

l’equip de Direcció del centre i pel CAI, tot aportant una crítica sin-

cera i de conjunt a partir d’un procés en el qual s’ha donat participa-

ció a tots els agents del centre. El CAE considera que l’informe d’a-

valuació intern és integral, analític i crític amb relació a la titulació.

Els objectius de la titulació estan ben definits, essent els aspectes

relacionats amb perspectives i formes d’aconseguir-los desenvolu-

pats d’una manera més qualitativa, sense detallar els mitjans i el

processos necessaris per aconseguir-ho.

2.2 Presa de decisions sobre l’avaluació

La selecció del CAI ha estat realitzada per la Direcció del centre. Els

criteris d’elecció i nomenament han tingut el consens dels sectors

163

entrevistats, almenys no s’ha detectat cap comentari negatiu en les

entrevistes realitzades, per la qual cosa es consideren com a repre-

sentatius de la titulació.

En la selecció de les persones que han participat en les audiències

s’han seguit criteris de representativitat més que no pas criteris alea-

toris, però excepte una de les audiències (resolta durant la visita), al

CAE no li consta que hi hagi hagut cap desacord.

El procés ha estat portat a terme de manera autònoma pel mateix

CAI, amb el consens dels diversos sectors implicats, com es pot

deduir de les audiències realitzades.

En conclusió, el CAI ha consensuat els punts forts i febles correspo-

nents a les diverses accions de l’informe, atès l’alt nivell d’acord

mostrat en les entrevistes.

2.3 Realització del procés. Recollida de la informació

S’han realitzat esforços de recollida d’informació sobre l’opinió dels

diversos col·lectius (enquestes a professorat, estudiants i titulats),

amb la finalitat d’aportar dades sistemàtiques al procés d’autoava-

luació. En cada cas s’han aportat les dades de participació, que han

facilitat la feina del Comitè Extern a l’hora d’avaluar-ne la represen-

tativitat. Així mateix, s’ha posat a disposició del CAE, tant per

endavant com amb annexos, o in situ, suficient informació per fer

l’avaluació externa.

S’ha consultat la informació general de la UPC, de la qual s’ha des-

tacat el caràcter agrupat amb poca aplicabilitat al centre. Aquesta

informació es considera de difusió regular al centre.

El CAE considera que la informació qualitativa i quantitativa sub-

164

ministrada és adequada per descriure la situació actual, però no

permet desenvolupar detalladament el marc de possibles futurs

escenaris. Tot i així, la informació que apareix en l’informe resulta

rellevant per dur a terme l’avaluació de la titulació.

El CAE inicialment ha considerat que respecte dels documents de

referència esmentats a la Guia, en molts casos no queda constància

que hagin estat utilitzats. Una de les causes indicades pel Comitè

Intern ha estat la relativa utilitat de la informació subministrada, ja

que fonamentalment aporta mesures de caràcter massa general (no

especificades per titulació) com per ajudar en el diagnòstic. Una

altra causa podria ser un possible excés d’informació, no del tot

ajustada a les necessitats del procés, encara que el CAE no ha tingut

temps de contrastar-ho amb les fonts originals.

Apareixen algunes dificultats addicionals en el procés d’avaluació

de la titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial (Química Industrial)

a causa de la recent implantació del nou pla d’estudis (1994). S’ava-

lua aquest pla nou, però no obstant això els titulats corresponen al

pla antic.

Des d’un punt de vista general, les conclusions de l’informe d’auto-

avaluació intern vénen corroborades per la informació recollida en

les audiències realitzades als diversos col·lectius implicats en els

estudis avaluats, havent portat a terme el CAI el procés de recollida

d’informació exigit per desenvolupar els punts claus de l’informe.

3. Valoració del procés d’avaluació externa

El CAE ha considerat que la composició del Comitè ha estat ade-

quada a les necessitats, ja que ha permès enfocar l’avaluació externa

des de perspectives complementàries, tot permetent el contrast

entre la visió academicouniversitària i la professional externa; en el

165

seu doble vessant de professional amb àmplia experiència en el sec-

tor objectiu de la titulació i com a professional recent, procedent

del centre i de la titulació avaluada; tot assegurant-se, igualment, el

suport tècnic al procés d’avaluació.

Cal esmentar especialment la utilitat de la participació del titulat

del centre en exercici professional, que ha servit al Comitè no sola-

ment per incorporar la visió de l’usuari, sinó també perquè ha faci-

litat el treball del Comitè mitjançant una visió més pròxima i

recent respecte del centre, que en alguns casos ha servit de contrast

amb la informació recollida, i en d’altres ha aportat elements de

guia, atès el seu coneixement i la connexió amb l’Escola, però a la

vegada independent d’aquesta.

Així mateix, tenint en compte la complexitat tècnica dels procedi-

ments d’avaluació de la qualitat, es considera imprescindible la par-

ticipació continuada d’un expert en avaluació en el CAE.

Per últim, i amb la finalitat de millorar futures avaluacions, cal

esmentar el fet que el Comitè ha compartit l’expert en avaluació

amb el Comitè d’Avaluació de Mecànica. El Comitè considera que

tot i que ha pogut fer el seu treball sense incidències, seria desitjable

que cada comitè disposi d’un expert extern en avaluació, tot evitant

la inevitable elecció d’assistència a determinades audiències que

s’han fet en paral·lel per a ambdues avaluacions, i la impossibilitat

de donar suport simultani a ambdós comitès en la redacció final in

situ de l’informe extern.

El pla de treball durant la visita del CAE s’ha ajustat al previst amb

algunes modificacions d’horaris a petició del CAE.

Quant a incidències, a criteri del CAE s’ha ampliat l’audiència al

PAS per garantir que les impressions rebudes són correctes.

166

167

4. Principals punts forts i febles detectats i accions estratègiques de millora

ASPECTES AVALUATS PUNTS PUNTS PROPOSTA DE MILLORA RESPONSA-FORTS FEBLES BLE DE LA

MILLORA

1. POLÍTICA I ESTRATÈGIA

Formació de professionals XCapacitat titulatsActualització titulació

Equipaments X – Renovació equips laboratori UPC/EUPMAnàlisi Química Instrumental.

– Continuar dotant el laboratori d’Enginyeria Química.

Desenvolupament de futur: X – Interacció amb el teixit EUPMEnginyeria Tècnica Industrial industrial. CTM.(Química Industrial)

Ampliació dels estudis X – Creació de l’Enginyeria en EUPM/UPCOrganització Industrial amb intensificació en Gestió Ambiental.

Noves vies de recerca X – Gestió Ambiental, Riscos i Professors/Qualitat. EUPM

CTT (Escorxador) X – Organitzar i dotar el CTM EUPM/UPCen funció de la demanda industrial.

2. LIDERATGE

Comunicació X – Sistematitzar els mecanismes Estudiants/PAS/de comunicació interna i Professors/externa. EUPM/UPC

3. GESTIÓ DEL PERSONAL

Innovació docent Xdepartament d’EnginyeriaMinera i Recursos Naturals

168

ASPECTES AVALUATS PUNTS PUNTS PROPOSTA DE MILLORA RESPONSA-FORTS FEBLES BLE DE LA

MILLORA

Perfil formació professorat X – Seria bo que el professorat Dept. EMRN i que entrés en el futur tingués els altres

formació d’Enginyeria Química. departaments implicats en latitulació

Professorat associat X – Contractar professorat Dept. EMRNassociat que estigui en contacte amb el món industrial.

Mecanismes reconeixement X – Incentius docents i econòmics. Professors/esforços destinats a la Integració amb el CTM EUPM/UPCmillora mitjançant l’article 11.

Mobilitat estudiants X – Augmentar la mobilitat. Dept. EMRN/EUPM

Pràctiques en empreses X – Proposar-les en el pla EUPM/ d’estudis com a matèria Dept. EMRNobligatòria.

Coordinació assignatures Xquímiques

Motivació X – Estructurar política de UPC/EUPMreconeixement.

Àrees específiques X – Actualització. Professors

Comunicació i coordinació X – Estructurar procediments Professorsen la titulació sistemàtics.

Mobilitat professors X – Promoure mecanismes de UPC/mobilitat, atès l’interès departaments/mostrat pel professorat. professors

Formació continuada X – Desenvolupament del marc UPC/adequat per a professorat de departaments/nou ingrés i professorat professorsnumerari.

Mitjans humans per a les X – Concentració de recursos. Dept. EMRN/ pràctiques EUPM

4. GESTIÓ DE RECURSOS

Assignació docent titulació X – Augmentar pressupost UPC/EUPMfuncionament químic.

– Renovar i dotar d’equips els laboratoris químics (plans biennals d’infraestructura).

– Estudiar a fons el mante-niment d’equips docents.

169

ASPECTES AVALUATS PUNTS PUNTS PROPOSTA DE MILLORA RESPONSA-FORTS FEBLES BLE DE LA

MILLORA

Laboratoris ETI en Q. X – Redistribució d’espais. PAS/ Industrial docents i de Integració CTM. professors/ recerca EUPM

Servei Biblioteca X – Capacitat. UPC/EUPM – Recursos humans.– Xarxes informàtiques.– Aules aprendre a aprendre.

Aules d’informàtica X – Desenvolupament UPC/EUPMd’informàtica a nivell d’usuari.

Mitjans per a les pràctiques X – Desenvolupament i aplicació Dept. EMRN/ de Pla d’Inversions. UPC/EUPM

Serveis generals X – Creixement de serveis al EUPM/UPCvoltant de l’Escola.

5. PROCESSOS

Matèries bàsiques X – Ponderar-ne l’extensió en Professors de Enginyeria Tècnica. les matèries

Matèries de Química X – Ponderar-ne l’extensió en Professors de Enginyeria Tècnica i avançar les matèriesen nous continguts tècnics.

Matèries d’Enginyeria X – Recursos humans: per Conjunt Química impartir nous continguts EUPM/UPC

(Risc, Qualitat, Seguretat, Pràctiques en plantes pilot...).

Matèries d’Enginyeria X – Actualitzar/Intensificar Professors/segons la realitat industrial. EUPM

Experimentació en Enginyeria X – Dotació d’equips docents UPC/EUPMQuímica d’enginyeria química.

Crèdits experimentals X – Intentar augmentar-los amb UPC/EUPM/ALE. Dept. EMRN

Pràctiques en el pla d’estudis X – Millorar equips. EUPM/UPC– Dotació equips nous.– Potenciar pràctiques en

indústries.

Pràctiques en empreses X – Desenvolupar i estendre el programa iniciat.

Projectes de fi de carrera X – Interacció amb el medi indus- EUPMtrial en la definició de temes.

– Interacció dels projectes mitjançant el CTM.

170

ASPECTES AVALUATS PUNTS PUNTS PROPOSTA DE MILLORA RESPONSA-FORTS FEBLES BLE DE LA

MILLORA

Modificació del pla d’estudis X – Ponderació d’especialista/ EUPMgeneralista. S’haurien d’introduir coneixements d’Electricitat i Mecànica en la revisió dels plans d’estudi.

Beques Erasmus i Leonardo X – Potenciar-les en l’àmbit de la EUPM/UPCtitulació d’ETI en Química Industrial.

Avaluació fase curricular final X – Revisar la figura del EUPM«compensable».

Reunió titulats Química Industrial X – Continuar-les. EUPM

Sincronització cicles superiors X – Incorporar-ho en la revisió EUPMdel pla d’estudis.

Altres activitats de formació: X – Interacció amb el sector EUPMdiploma de Gestió Industrial industrial.

6. SATISFACCIÓ DEL CLIENT

Satisfacció dels empresaris X – Fer enquestes per conèixer EUPMrespecte dels titulats de aquesta informació.l’EUPM

Satisfacció titulats d’ETI en XQuímica Industrial

Coneixements professorat Xtitulació, accessibilitat, capacitat pedagògica

Enquestes estudiants sobre X – Vetllar per un bon EUPM/ les assignatures i sobre aprenentatge. Dept. implicatsl’actuació del professorat

Intensificacions Medi XAmbient i Gestió Industrial

Formació pràctica titulats X – Potenciar-la: convenis de EUPM/ d’ETI en Química Industrial cooperació i ALE. Dept implicats

Jornada portes obertes X – Potenciar-la. UPC/EUPM

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUPM – Enginyeria Tècnica Industrial – Especialitat en

Química Industrial

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

171

ASPECTES AVALUATS PUNTS PUNTS PROPOSTA DE MILLORA RESPONSA-FORTS FEBLES BLE DE LA

MILLORA

7. SATISFACCIÓ DEL PERSONAL

Valoració del conjunt de Xl’Escola entre el professorat

Valoració de la tasca docent X – Intentar que el professorat se EUPM/UPCde professor universitari senti més valorat i

desenvolupar procediments d’incentivació.

Polivalència PAS X – Augmentar-la. EUPM

8. IMPACTE SOCIAL

Acord projecte Escorxador X

Avaluació de la satisfacció dels X – Implicar el Patronat en empresaris accions sobre els empresaris.

Patronat EUPM X – Potenciar-lo. EUPM/ – Estudiar representació Patronat

sector industrial.

Estades a l’estranger X – Desenvolupar i estendre EUPMprogrames existents.

Dept. d´EMRN: Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals.

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Incrementar la vinculació amb el teixit industrial i l’activitat de

recerca vinculada a l’àrea d’aquesta titulació.

� Millorar la dotació d’equipament de l’Escola.

172

Informe final de la titulació

Enginyeria Tècnica Industrial – Mecànica Industrial

173

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE

MANRESA

174

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Enginyeria Tècnica 3 anys+1 Industrial 01 72 1r cicle PFC 256 – – – –

Enginyeria Tècnica de 3 anys+1 Mines 02 72 1r cicle PFC 260 – – – –

Eng. Tècn. Ind. – Mecànica 03 94 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Eng. Tècn. Ind. – Química Ind. 04 94 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 37.5 5 quadr. 187.5

Eng. Tècn. Ind. – Electrònica Ind. 05 94 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 39 5 quadr. 186

Eng. Tècn. Mines – Explot. de Mines 06 94 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 37.5 5 quadr. 187.5

Eng. Tècn. Telec. – Sist. Electrònics 07 94 1r cicle 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

330 UPC %

360 5.315 6,8272 6.952 3,9

1.541 30.748 5,05 663 0,8

149 12.917 1,2290 3.971 7,3

1.069,5 21.415,8 5,02.346,0 44.131,0 5,3

97,8 1.838,8 5,320 419 4,8

17,3 312,5 5,5174 3.544 4,9

0,80 0,69 1,160,54 0,54 1,000,78 0,74 1,05

34,20 36,40 1,0610,94 11,65 1,070,20 0,23 0,90

162.776 165.506 0,98

A – Oferta de places (curs 1999-2000)B – Demanda en la opción (curs 1999-2000)C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

Indicador i ràtios

175

–5,0% –2,5% 0,0% 2,5% 5,0%

A

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

* El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.05), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (1080) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22364); on ‘estu-diants teòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis. Larepresentació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de laUPC. ** La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta.

* Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats).

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

2000

1500

1000

500

0

450

400

350

300

250

200

150

100

50

092 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Ofe

rta,

dem

anda

, nou

s de

1r.

titul

ar

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) EUPM

Representació gràfica *

–1,00 –0,60 –0,20 0,20 0,60 1,00

N

M

O

P**

Q**

R

S

B

176

33003 33004 33005 33006 33007

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q

43,22%

22,03%

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

34,75%

44,64%

39,29%

16,07%

25,00%

26,67%

48,33%

40,35%

31,58%

28,07%

34,55%

34,55%

30,91%

EUPM Pes %741 Dept. d’Enginyeria Minera i

Recursos Naturals 546.00 26.98%727 Dept. de Matemàtica Aplicada III 309,47 15.29%710 Dept. d’Enginyeria Electrònica 189.17 9.35%720 Dept. de Física Aplicada 169.54 8.38%717 Dept. d’Espressió Gràfica

a l’Enginyeria 147.79 7.30%739 Dept. de Teoria del Senyal i

Comunicacions 102.83 5.08%709 Dept. d’Enginyeria Elèctrica 101.26 5.00%712 Dept. d’Enginyeria Mecànica 90.38 4.47%702 Dept. de Ciència dels Materials i

Enginyeria Metal·lúrgica 67.96 3.36%737 Dept. de Resistència de Materials i

Estructures a l’Enginyeria 67.88 3.35%732 Dept. d’Organització d’Empreses 67.72 3.35%723 Dept. de Llenguatges i Sistemes

Informàtics 63.94 3.16%707 Dept. d’Enginyeria de Sistemes,

Automàtica i Informàtica Industrial 52.53 2.60%724 Dept. de Màquines i Motors Tèrmics 47.23 2.33%

60

50

40

30

20

10

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després de titular-se) Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

EUPM UPC

Treballa 90,63% 94,85%

Busca feina 6,25% 2.44%

Altres situaciones 3,13% 2,71%

EUPM UPC

Promig en mesos 2.01 1,97

Evolució del profesorat - EUPM Distribució de la càrrega lectiva per departaments

93 94 94 95 95 96 96 97 97 98

01 72 02 72

9876543210

Any

s

1. Introducció

El procés d’avaluació institucional consisteix en una sèrie d’accions

encaminades a reflectir l’estat real del nostre centre i de les nostres

titulacions en termes de qualitat.

El procés d’avaluació forma part integrant del sistema de qualitat

definit pel claustre celebrat durant el mes de març de 1997, com a

conseqüència del Pla d’avaluació elaborat pel Consell d’Universitats

i impulsat a Catalunya mitjançant el conveni entre el Comissionat i

la Secretaria d’Estat d’Universitats, mitjançant l’Agència per a la

Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya..

Aquest procés es va iniciar el mes de febrer d’aquest any (1998),

amb la comunicació del Vicerectorat de Política Acadèmica que es

començava el procés d’avaluació institucional del nostre centre,

particularitzat en dues titulacions de les cinc que s’imparteixen al

nostre centre:

� Enginyeria Tècnica Industrial en Química Industrial.

� Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica.

A partir d’aquest moment s’han fet dues reunions: una entre la

Direcció d’aquest centre i el coordinador del Programa d’avaluació

institucional, Santiago Roca i Martín, i l’altra amb el vicerector,

Lluís Jofre Roca, que han informat sobre els objectius de l’avaluació

i el procediment per realitzar-la, i la temporització del procés.

A partir d’aleshores s’ha procedit segons els passos definits en la

temporització del procés:

� Formalització del procés d’avaluació (mes de març), amb:

– Constitució del Comitè d’Avaluació.

– Curs de formació per als membres del Comitè.

177

– Signatura de conveni contracte.

– Lliurament de documentació.

� Autoavaluació (mes de abril, maig i juny):

– Informació a la comunitat universitària, a partir de:

• Cartes, e-mails, audiències públiques tant al professorat

com als alumnes, reunions amb diversos professors, tauler

d’anuncis, bústies de suggeriments.

– Realització de diverses enquestes per a diversos estaments de

la comunitat universitària.

• Estudiants de 4t i 6è quadrimestre (totes les titulacions del

centre).

• A tot el professorat de l’EUPM.

• Als titulats d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial i

d’Enginyeria Tècnica Mecànica (excepte els de l’any 1994-

95, que ja ho va fer la UPC).

• Estudiants que han fet dues vegades la fase selectiva (per

saber per què l’han hagut de repetir).

• També ens vam servir de l’enquesta sobre SERVEI que ha

passat la UPC a tots els:

1) Estudiants en matricular-se del quadrimestre de prima-

vera.

2) PAC.

3) PAS.

• Reunió amb diversos titulats, amb l’objectiu de conèixer la

seva opinió sobre la formació que els ha donat l’Escola.

� Redacció de l’informe d’autoavaluació (mes de juliol).

• Després de l’anàlisi de les dades obtingudes en el procés

d’autoavaluació, es fa la redacció d’aquest informe.

� Informació pública de l’informe d’autoavaluació (mes de setem-

bre).

Per part de la Universitat, el llançament d’aquest projecte, tant pel

que fa a informació com a publicitat, ha estat correcte; l’única difi-

cultat ha estat concretar específicament els objectius per avaluar, en

178

què hem tingut una mica de problemes i no hem tingut assessora-

ment específic.

Per part del centre, el llançament d’aquest projecte ha tingut dos

vessants: moltes dificultats per la poca resposta obtinguda de l’esta-

ment docent relacionat amb la titulació de Mecànica, i una bona

participació dels estudiants de l’especialitat. A pesar que s’han uti-

litzat tot tipus de mitjans de comunicació per fer-los partícips d’a-

quest procés: audiències públiques (1 sol assistent d’aquesta espe-

cialitat), missatges per correu electrònic (cap contestació), etc.

El Comitè d’Avaluació Interna ha estat compost per:

• La directora, Imma Torra Bitlloch,

torra@bages.eupm.upc.es..

• La cap d’Estudis, Immaculada Martínez Teixidor,

imma@bages.eupm.upc.es..

• L’administradora del centre, Josefina Pla Playà,

jose@bages.eupm.upc.es..

• La professora ponent de la titulació d’Enginyeria Tècnica

en Química Industrial, Anna Bonsfills Pedrós,

annab@bages.eupm.upc.es..

• El professor ponent de la titulació d’Enginyeria Tècnica

Mecànica, J. J. de Felipe Blanch, felipe@bages.eupm.upc.es.

• Un estudiant representant de la titulació d’Enginyeria

Tècnica en Química Industrial, Jordi Tarradellas Algué.

• Un estudiant representant de la titulació d’Enginyeria

Tècnica Mecànica, Jordi González Cayuela.

El mètode de treball adoptat per aquest Comitè ha estat el de reu-

nions periòdiques (normalment setmanalment), en què s’ha repar-

tit la feina i s’han fet suggeriments respecte dels mètodes i objectius

que calia avaluar, tot deixant la feina de cadascun per ser realitzada

fora d’aquest horari.

179

Els objectius principals assumits per aquesta Comissió han estat:

� Valorar la qualitat docent en la titulació d’Enginyeria Tècnica

en Química Industrial i en la titulació d’Enginyeria Mecànica,

mitjançant l’anàlisi dels:

– Continguts de les assignatures.

– Sincronització de les assignatures.

– Oferta d’optativitat i l’acceptació de l’alumnat.

– Oferta d’ALE.

– Evolució dels convenis de cooperació i el seu impacte en la

formació final de l’estudiant.

– Evolució de la demanda de beques Erasmus i Leonardo.

Com a resultat d’aquesta anàlisi, hem mesurat:

� El grau d’acompliment dels objectius descrits en el pla d’estudis

de cadascuna de les titulacions.

� El funcionament dels mecanismes de millora, control i segui-

ment del pla d’estudis.

� El grau de satisfacció dels clients (estudiants).

Per poder fer aquest estudi i valoració hem disposat d’informació

variada procedent del Gabinet de Planificació i Avaluació, i la

informació elaborada per nosaltres mateixos.

La informació procedent del Gabinet i SID és una informació molt

completa però molt general, ens ha servit per fer comparacions

amb altres centres, però no per fer una anàlisi particular de cadas-

cuna de les titulacions. D’altra banda, nosaltres hem analitzat els

estudis reformats (pla d’estudis 1994), i d’aquests plans d’estudis

tenim molt poca informació a causa de la seva recent implantació

(el juny d’aquest any –1998– ha sortit la primera promoció de titu-

lats).

180

El pas següent d’aquest procés ha estat:

� Constitució del Comitè d’Avaluadors Externs (mes de novem-

bre), compost per:

– José Agüera Soriano, catedràtic de l’Escola Universitària

Politècnica de la Universitat de Còrdova.

– Miquel Aixalà Trilla, enginyer industrial, de THEKNA

Enginyeria, com a membre representant del món industrial.

– Jordi Jorba Bergua, enginyer tècnic mecànic, de Constructo-

ra de Calaf, com a membre representant dels titulats de les

últimes promocions.

– Meritxell Chaves Sánchez, responsable del Programa de Qua-

litat de la UB, com a experta en temes d’avaluació i qualitat.

� Fase d’avaluació externa (mes de desembre):

Durant tres dies el Comitè d’Avaluadors Externs va realitzar les

activitats següents:

Dilluns 14 de desembre:

� Reunió interna del CAE a l’EUPM.

� Reunió amb professors de la titulació.

� Reunió interna del CAE i CAI a l’EUPM.

� Reunió del CAE amb tot l’equip directiu de l’EUPM.

� Reunió amb els titulats.

Dimarts 15 de desembre:

� Reunió del CAE amb el PAS.

� Visita a les instal·lacions de l’EUPM.

� Reunió interna del CAE a l’EUPM.

� Reunió amb els estudiants de la titulació.

� Sopar institucional.

181

Dimecres 16 de desembre:

� Reunió del CAE amb el CAI per contrastar les impressions

rebudes.

� Reunió interna del CAE.

� Reunió del CAE amb el CAI per fer una valoració final de l’ava-

luació institucional a la titulació.

La participació en les reunions del CAE ha estat molt bona en tots

els estaments de l’Escola.

� Informe d’avaluació externa (mes de gener 1999).

� Síntesi del procés amb l’elaboració d’aquest informe (mes de

febrer de 1999).

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

En general, el procés d’avaluació interna ha estat molt positiu per a

tota la comunitat universitària de la nostra Escola; un cop finalitzat

es nota que s’ha començat a crear la cultura de la reflexió o avalua-

ció de la nostra tasca acadèmica, tota la comunitat està pendent de

les conclusions i accions de millora que se suposa que es duran a

terme.

Aquest procés ens ha fet fer per primera vegada una anàlisi en pro-

funditat de la situació de la nostra Escola i la nostra titulació en

l’entorn social, i també dels seus mecanismes de funcionament,

relació amb els seus clients i dels seus objectius. Això ens ha portat

a tenir una visió més objectiva de la nostra Escola i de la nostra titu-

lació, de les nostres mancances i dels nostres punts forts.

Fent una valoració més detallada dels factors metodològics i de pro-

cés, tenim aspectes positius i negatius.

182

Així, podem destacar, com a punt positiu, la metodologia adoptada

pel Comitè Intern, basada en reunions periòdiques, en les quals

s’ha comentat l’evolució del procés i s’ha planificat l’evolució poste-

rior, sense cap tipus de pressió. També ha estat molt positiu tot el

procés d’informació a la comunitat universitària, que en un princi-

pi feia la sensació que no s’hi interessava, sensació totalment errò-

nia, com s’ha comprovat posteriorment, sobretot durant i després

de la visita del Comitè Extern.

D’altra banda, la dificultat més gran trobada durant aquest procés

ha estat la concreció dels objectius del mateix procés (què havíem

d’analitzar?), cosa que va provocar en un començament accions una

mica erràtiques (enquestes confeccionades demanant moltes coses),

però que una vegada definits (mesurar la qualitat docent de la titu-

lació) ha anat molt bé.

En l’autoinforme, malgrat que les conclusions han estat interes-

sants i fonamentals, hauria estat millor posar un punt específic amb

l’explicació del funcionament de la UPC i del mateix centre

(òrgans de gestió, mecanismes per prendre decisions, etc.) per faci-

litar la tasca del Comitè Extern.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

EXTERNA

La fase d’avaluació externa ha estat fonamental, primer per la

imparcialitat de la seva visió, que en certs punts ha donat suport a

l’anàlisi que fa l’autoinforme i en d’altres ens ha donat una visió

que nosaltres no teníem, com per exemple la situació general dels

laboratoris, que nosaltres consideràvem molt precària i el CAE ha

considerat molt normal respecte dels d’altres centres de les mateixes

característiques.

183

Fent una valoració més detallada dels factors metodològics i de pro-

cés, tenim aspectes positius i negatius.

Tenint en compte la durada de la visita dels membres del CAE, dos

dies i mig, creiem que la visió que s’ha endut del nostre centre i de

la nostra titulació, després de les audiències, és bastant real.

Un punt que seria bo tenir en compte en els futurs processos d’ava-

luació d’unitats estructurals és que en la configuració dels col·lec-

tius de les audiències caldria introduir membres aleatoris escollits

pel mateix CAE, a part dels membres representatius de la comuni-

tat universitària.

La visita de dos comitès externs amb un sol especialista compartit

en processos d’avaluació també ha suposat en alguns moments un

retard en la feina dels membres dels comitès, i creiem que seria con-

venient en els futurs processos d’avaluació tenir metodòlegs en

cadascun dels comitès.

L’informe extern és molt breu i sembla no recollir tota l’amplitud

dels aspectes desenvolupats en l’autoinforme. Però en els punts

desenvolupats estem bastant d’acord.

4. PRINCIPALS PUNTS FORTS I FEBLES DETECTATS I

ACCIONS ESTRATÈGIQUES DE MILLORA

Els punts analitzats en aquest procés són:

� Política i estratègia. En aquest apartat s’han analitzat els aspec-

tes següents:

– Objectius estratègics del centre: el Comitè Extern ha analit-

zat el contingut del pla estratègic del centre, que es valora

com un punt fort, però s’hi recomanen una sèrie de millores:

184

proposar accions prioritàries, com la millora de les titulacions

existents, la millora de la política de personal, i més detall

sobre les accions que s’han de prendre i millora de la planifi-

cació operativa.

– Objectius de la titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial en

Mecànica: es considera un punt fort; es troben ben definits i

són correctes.

– Mecanismes per a la valoració de l’acompliment dels objec-

tius: es considera un punt feble, i hi hauria d’haver enquestes

periòdiques a titulats i empresaris del sector, per la qual cosa

caldria crear una comissió o un responsable de la realització

i control d’aquests mecanismes vinculats a la Direcció del

centre.

– Mecanismes de revisió d’actuacions: es considera un punt

feble; caldria potenciar la figura del coordinador d’estudis,

amb el suport d’una comissió específica o bé un altre organis-

me, que li donés més poder d’actuació dintre de l’àmbit

docent i dels continguts i la temporització de les assignatures.

� Lideratge. En aquest punt s’han analitzat els aspectes següents:

– Compromís de l’equip directiu: es considera un punt fort; és

un equip amb gran dinamisme, entusiàstic i amb un gran

potencial de lideratge.

– Mecanismes de distribució de responsabilitats: es considera

un punt fort, però millorable; es fa una distribució de res-

ponsabilitats entre el personal docent, però sense un meca-

nisme definit. Caldria crear mecanismes específics.

– Mecanismes de reconeixement: es considera un punt fort,

però millorable; caldria estendre els reconeixements a altres

àmbits, no solament respecte de les enquestes als alumnes.

� Gestió de personal. En aquest punt s’han analitzat els aspectes

següents:

– Relació amb els departaments: es considera un punt feble;

185

no hi ha mecanismes de control de l’encàrrec acadèmic, i cal-

dria crear mecanismes de control, com assistència del profes-

sorat a les aules, control dels laboratoris i pràctiques, control

del compliment de programes, etc.

– Mecanismes de comunicació al personal acadèmic: es consi-

dera un punt feble; hi ha uns bons mecanismes de comunica-

ció de les decisions preses pels òrgans de govern via correu

electrònic, bústies i taulers d’anuncis públics, però no hi ha

una informació clara sobre els temes que es tracten en aquests

òrgans ni de la política presa per aquests òrgans, per això, el

personal docent es troba amb falta d’informació. Caldria

publicar i donar a conèixer a tota la comunitat universitària

els continguts d’aquestes reunions.

– Mecanismes d’optimització de l’activitat docent: es conside-

ra un punt fort; el centre com a tal ha emprès dues accions

significatives per tal d’optimitzar el funcionament i els resul-

tats de l’activitat docent:

• Forta inversió en infrastructures.

• Creació de la figura del coordinador d’estudis.

– Mecanismes d’estimulació de la participació en la resta

d’activitats acadèmiques: es considera un punt feble; caldria

reconèixer mitjançant crèdits la resta d’activitats acadèmi-

ques.

– Perfil formació professorat: es considera un punt feble; cal-

dria la substitució de professors TP per TC, i facilitar la for-

mació a la resta del personal acadèmic.

– Planificació i estructura organitzativa del personal d’admi-

nistració i serveis: es considera un punt feble; una vegada

aprovat el pla estratègic del centre caldria fer-ne el desplega-

ment quant a objectius de gestió.

– Actuacions de selecció, promoció i formació del personal

d’administració i serveis: es considera un punt feble; caldria

revisar les necessitats de formació del personal per tal de com-

plementar-la.

186

– Polítiques de comunicació i participació respecte del

col·lectiu PAS: es considera un punt feble; caldria millorar la

comunicació dels objectius al personal i establir mecanismes

per millorar la comunicació interna.

– Mecanismes per conèixer el grau de satisfacció i motivació, i

també el rendiment del PAS: es considera un punt feble; cal-

dria crear mecanismes per mesurar el grau de motivació i

satisfacció, i també mesurar-ne el rendiment.

� Gestió de recursos. En aquest punt s’han analitzat els aspectes

següents:

– Distribució dels recursos econòmics del centre: es considera

un punt fort; es fa la distribució del pressupost docent per

cadascuna de les assignatures que componen les titulacions

en funció del nombre d’estudiants, tenint en compte el con-

tingut teòric o pràctic de l’assignatura mitjançant una fórmu-

la matemàtica.

– Adequació d’aules, laboratoris, tallers i aules informàtiques:

es considera un punt fort l’adequació d’aules i despatxos; els

últims anys s’ha fet una bona inversió en mobiliari i adequació

d’espais, però es considera un punt feble la situació de les aules

informàtiques i laboratoris/tallers, els uns per la manca de per-

sonal, que suposa una infrautilització d’aules de informàtica a

certes hores del dia, i els altres perquè en general no n’hi ha una

bona gestió i plans de viabilitat, tot provocant que en general

el material sigui molt vell; excepte el laboratori del Departa-

ment de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica.

– En cas d’existir, les activitats socials, culturals i esportives:

es considera un punt feble, ja que la participació de la comu-

nitat universitària és molt baixa en aquest tipus d’activitats.

Caldria promoure la participació mitjançant mecanismes,

com deixar una hora a la setmana dintre de l’horari lectiu per

a aquest tipus d’activitats.

187

– Mecanismes d’opinió dels usuaris de les instal·lacions: es

considera un punt feble, perquè no hi ha mecanismes especí-

fics per conèixer l’opinió dels usuaris; caldria crear enquestes

específiques amb aquest fi.

� Processos. En aquest punt s’han analitzat els aspectes següents:

– Disseny del pla d’estudis: es considera un punt fort, però

s’han detectat alguns problemes d’incompatibilitats entre

diverses assignatures, i algunes assignatures massa sobredi-

mensionades respecte dels seus continguts. També es detecta

el fet que no hi ha cap mena de mecanisme de seguiment i

control de resultats; considerem que seria important tenir-lo,

per tal d’ajustar els continguts del pla d’estudis. Aquest meca-

nisme podria ser una comissió de seguiment del pla d’estudis,

en què estiguin representats tot els departaments de la titula-

ció, com també la Direcció, que es reuneixi periòdicament i

prengui decisions vinculants, que doni suport a la figura del

coordinador d’estudis de la titulació.

– Desenvolupament de la docència: es considera un punt fort

que caldria millorar; tant en els horaris, per facilitar els estu-

dis als estudiants que treballen, com en fer un seguiment acu-

rat del compliment dels programes de les diverses assignatu-

res, i dels horaris d’atenció a l’estudiant.

– Captació d’estudiants: es considera un punt fort, en què es

treballa molt els darrers anys.

– Inserció laboral i vinculació amb els titulats: es considera un

punt fort, però caldria millorar la vinculació amb els titulats,

mitjançant accions del tipus associacions de titulats, etc.

� Satisfacció del client. En aquest punt s’han analitzat els aspectes

següents:

– Identificació dels clients: es considera un punt fort.

– Mecanismes d’obtenció d’informació: es considera un punt

fort; caldria mantenir en el temps les enquestes als titulats i

188

189

empresaris.

– Valoració dels resultats de l’opinió dels clients: es considera

un punt feble, sobretot en el col·lectiu d’estudiants, que

tenen una visió molt negativa dels processos del nostre cen-

tre.

� Satisfacció del personal. En aquest punts s’han analitzat els

aspectes següents:

– Procediments emprats per saber l’opinió del professorat i el

PAS del centre respecte de la seva satisfacció: és un punt

feble; caldria crear mecanismes fixos, com enquestes a aquests

col·lectius.

– Valoració dels resultats obtinguts i la seva tendència: és un

punt feble; en les enquestes i entrevistes es detecta que el per-

sonal no es troba satisfet.

– Impacte social: a nivell general es considera un punt fort, el

centre cada vegada més es troba vinculat a l’entorn social.

Factor Aspecte Punts forts / Punts febles / Propostes de Responsable analitzat avaluat Oportunitats Amenaces millora millora

Política i Objectius X – Proposar accions EUPMestratègia estratègic centre prioritàries, com

millora de les titulacions existents, millora política de personal.

– Millora de la planificació operativa i més detall sobre les accions.

Política i Objectius Xestratègia de la titulació

Política i Mecanismes per X – Suport a la figura del EUPMestratègia a la valoració de coordinador d’estudis,

l’acompliment amb la creació d’una dels objectius comissió específica de

seguiment del nou pla d’estudis.

190

Factor Aspecte Punts forts / Punts febles / Propostes de Responsable analitzat avaluat Oportunitats Amenaces millora millora

Política i Mecanismes de X – Suport a la figura del EUPMestratègia revisió coordinador d’estudis,

d’actuacions amb la creació d’una comissió específica de seguiment del nou pla d’estudis.

Lideratge Compromís de Xl’equip directiu

Lideratge Mecanismes X – Caldria crear meca- EUPMde distribució nismes específics per de responsa- fer una distribució de bilitats responsabilitats més

imparcial.

Lideratge Mecanismes de X – Caldria reconeixe- EUPMreconeixement ments en altres àmbits,

a part dels que es fan ara.

Gestió de Relació X – Caldria crear EUPMpersonal amb els mecanismes de

departaments control de l’encàrrec acadèmic.

Gestió de Mecanismes de X – Intensificar meca- EUPMpersonal comunicació nismes de comunicació

amb el personal centre-professorat.acadèmic

Gestió de Mecanismes Xpersonal d’optimització

de l’activitat docent

Gestió de Mecanismes X – Reconeixements UPC i EUPMpersonal d’estimulació de mitjançant crèdits de la

la participació resta d’activitats en la resta acadèmiques.d’activitats acadèmiques

Gestió de Perfil formació X – Substitució de UPC i Depar-personal professorat professors TP per TC. taments

– Facilitar la formació implicats endel professorat. la docència

Gestió de Planificació i X – Una vegada aprovat el EUPMpersonal estructura pla estratègic del

organitzativa del centre, caldria fer-ne personal PAS el desplegament quant

a objectius de gestió.

191

Factor Aspecte Punts forts / Punts febles / Propostes de Responsable analitzat avaluat Oportunitats Amenaces millora millora

Gestió de Selecció, X – Cal revisar les neces- UPC i EUPMpersonal omoció i sitats de formació

prformació del del personal per tal personal PAS de complementar-la.

Gestió de Polítiques de X – Millorar la comunica- EUPMpersonal comunicació i ció dels objectius al

participació del personal i establir PAS mecanismes per

millorar la comuni- cació interna.

Gestió de Mecanismes per X – Caldria crear meca- EUPMpersonal conèixer el grau nismes per mesurar el

de satisfacció, grau de motivació i motivació i satisfacció, i també rendiment del mesurar-ne el PAS rendiment.

Gestió de Distribució dels Xrecursos recursos del

centre

Gestió de Adequació X X – Caldria solucionar UPC i EUPMrecursos d’aules, problemes de personal

laboratoris i aules al centre de Càlcul informàtiques per donar més serveis.

– Caldria crear plans de viabilitat dels labora-toris vells.

Gestió de Existència X – Caldria promoure la EUPMrecursos d’activitats participació.

socials, culturals i esportives

Gestió de Mecanismes X – Caldria crear meca- EUPMrecursos d’opinió dels nismes específics.

usuaris de les instal·lacions

Processos Disseny pla X – Caldria corregir els EUPMd’estudis problemes detectats

d’incompatibilitats i assignatures sobredi-mensionades.

192

Factor Aspecte Punts forts / Punts febles / Propostes de Responsable analitzat avaluat Oportunitats Amenaces millora millora

Processos Desenvolupa- X – Caldria millorar els EUPM, ment de la horaris. departaments docència – Caldria fer un segui- i professorat

ment acurat del compliment dels programes de les assignatures.

Processos Captació Xd’estudiants

Processos Inserció laboral X – Caldria sistematitzar EUPMi vinculació amb les enquestes a els titulats estudiants i empresaris.

– Caldria mantenir la vinculació amb els titulats.

Satisfacció Identificació dels Xdel client clients

Satisfacció Mecanismes X – Caldria sistematitzar EUPMdel client d’obtenció les enquestes.

d’informació

Satisfacció Valoració de X – Millora de la qualitat EUPM i del client l’opinió dels docent, sobretot a departaments

clients nivell pràctic.

Satisfacció Procediments X – Caldria sistematitzar EUPM i UPCdel personal emprats per les enquestes.

saber l’opinió del professorat i el PAS

Satisfacció Valoració de X – Caldria millorar la EUPMdel personal l’opinió del comunicació

professorat i centre-col·lectius.PAS

Impacte Impacte social Xsocial

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUPM – Enginyeria Tècnica Industrial – Especialitat en

Mecànica

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

No obstant això, la CAI ha detectat que l’informe final no és gaire

coherent amb l’informe extern i que les accions de millora que es

presenten com a conclusió no tenen del tot coherència amb els

punts forts i febles detectats al llarg de tot el procés.

De les conclusions proposades per la Unitat, i les proposades pel

Comitè Extern que no han estat incorporades en l’informe, la CAI

considera que cal posar un major èmfasi en les següents:

� Augmentar la cohesió i l’estructura departamental, com també

la dedicació a temps complet del professorat.

� Consolidar la titulació de primer cicle abans de planificar la

implantació de titulacions de segon cicle.

193

194

Informe final de la titulació

Diplomatura de Òptica i Optometria

195

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ÒPTICA I OPTOMETRIA

DE TERRASSA

196

Codi Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

Dipl. d’Òptica i 3 anys+1 Optometria 01 82 1r cicle PFC 252 – – – –

Dipl. d’Òptica i Optometria 01 93 1r cicle 6 quadr. 225 2 quadr. 71 4 quadr. 154

370 UPC %

200 5.315 3,8147 6,952 2,1667 30.748 2,211 663 1,7

284 12.917 2,2166 3,971 4,2

519,3 21.415,8 2,41.302,0 44.131,0 3,0

54,3 1.838,8 2,013,0 419 3,110,5 312,5 3,4122 3.544 3,4

0,82 0,69 1,190,63 0,54 1,170,81 0,74 1,09

29,90 36,40 1,229,56 11,65 1,220,24 0,23 1,05

235.692 165.506 1,42

A – Oferta de places (curs 1999-2000)B – Demanda en la opción (curs 1999-2000)C – Nombre d’estuduantsD – Beques ERASMUSE – Conveni de Cooperació EducativaF – Titulats (curs anterior)G – Est. equivalente a temps complt. – TC – (EEIC)H – Assignació de crédits docentsI – Professors assignats equivalents a TC (PAEIC)J – PAS (assignats a centres)K – Assignacions generals (capítol 2n)L – Valor equivalent s/inventari en MPTA (fins 31-12-98)

M – Titulars curs anterior/Estudiants nous de 1r i 2n cicleN – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase selec. (curs ant.)O – Paràmetre de rendiment mitjà a la fase no selec. (curs ant.)P – Grup equivalentQ – EFIC/PAEICR – PAS/PAEICS – Valor equipament/EEIC (fins 31-12-98)

Indicador i ràtios

197

–2,0% –1,0% 0,0% 1,0% 2,0%

A

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

* El valor de referència de la representació gràfica de la primera part de la taula (0.03), és igual a la propor-ció d’estudiants teòrics del centre (600) respecte dels estudiants teòrics de la UPC (22264); on ‘estudiantsteòrics’ és igual a la oferta de places del curs 98-99 multiplicat per la durada teòrica dels estudis. La repre-sentació gràfica de la segona part fa referència a la desviació del valor del centre respecte al de la UPC. **La representació gràfica i el valor % d’aquest índex, es calcula de forma inversa a la resta.

* Paràmetre de rendiment: percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats (sense comptabilitzaradaptats ni convalidats)

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

1200

100

800

600

400

200

0

400

350

300

250

200

150

100

50

092 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Ofe

rta,

dem

anda

, nou

s de

1r.

titul

ar

Mat

rícu

la

Evolució (nombres absoluts) EUOOT

Representació gràfica *

–0,50 –0,25 –0,00 0,25 0,50

N

M

O

P**

Q**

R

S

B

198

94 95 95 96 96 97

100

%

80%

60%

40%

20%

0%

No aptes Aptes tp Aptes tp+1q Aptes tp+2q

19,58%

27,51%

23,81%

Estudi de promocions a la fase selectiva Evolució de la mitjana de permanència

29,10

17,71%

36,98%

26,04%

19,27%

18,56%

35,57%

25,77%

20,10%

EUOOT Pes %731 Dept. d’Òptica i Optometria 1.191.00 81.52%713 Dept. d’Enginyeria Química 119.83 8.20%727 Dept. de Matemàtica Aplicada III 86.77 5.94%736 Dept. de Projectes d’Enginyeria 40.45 2.77%717 Dept. d’Expressió Gràfica a

l’Enginyeria 11.82 0,81%742 Dept. de Ciència i Enginyeria

Nàutiques 11.17 0,76%

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

Catedràtics

Associats i visitants

Titulars

Resultats de l’enquesta de seguiment dels titulats. Promoció 1996/97

Situació laboral (24 mesos després de titular-se) Temps per trobar la primera feina (després de tutular-se)

EUOOT UPC

Treballa 95,04% 94,85%

Busca feina 4,26% 2.44%

Altres situaciones 0,71% 2,71%

EUOOT UPC

Promig en mesos 1,62 1,97

Evolució del profesorat - EUOOT Distribució de la càrrega lectiva per departaments

93 94 94 95 95 96 96 97 97 98

01 82 01 93

14

12

10

8

6

4

2

0

Any

s

1. Introducció

Amb data 21 de març de 1998 la Direcció de l’Escola i el màxim

representant del Comitè d’Avaluació Institucional de la UPC van

signar l’Acord per a la realització del procés d’avaluació institucio-

nal, d’acord amb la programació elaborada per la Universitat

Politècnica de Catalunya i l’Agència per a la Qualitat del Sistema

Universitari a Catalunya en el marc del Programa d’avaluació insti-

tucional per al curs 1997-98.

El procés d’autoavaluació de l’EUOOT ha consistit a avaluar l’estat

real de la nostra Escola en termes de qualitat i, mitjançant el proto-

col adaptat a la Universitat, agafant el model d’excel·lència empre-

sarial europeu de l’EFQM.

Un Comitè d’Avaluació Interna, liderat per un professor ponent,

ha estat l’encarregat d’elaborar el document (memòria) que més

tard ha servit de base de treball per al Comitè Extern d’Autoavalua-

ció. A l’Escola, el Comitè Intern ha estat constituït amb els mem-

bres següents:

Josep Pladellorens, director.

M. Dolores Merindano, professora ponent.

Aurora Torrents, cap d’Estudis.

Xavier Massó, cap d’Administració.

Un representant dels estudiants.

Val a dir que és la mateixa Guia d’autoavaluació la que proposa l’es-

tructura de la comissió i, per tant, l’Escola hi té poc a dir, en la con-

figuració.

A aquest Comitè, s’hi ha afegit un becari, que ha ajudat la professo-

ra ponent en el tractament de dades referents a l’Escola i en la

redacció de la memòria. Aquesta memòria, la Guia d’autoavaluació

199

per a la UPC l’estructura en els punts següents, seguint com ja s’ha

comentat el model d’avaluació de l’EFQM:

Lideratge.

Política i estratègia.

Gestió de recursos.

Gestió de personal.

Processos.

Satisfacció del client.

Impacte en la societat.

Satisfacció del personal.

Resultats.

Es tracta, doncs, de reflectir en cada punt les activitats pròpies del

centre i, en definitiva, establir els punts forts del centre en cadascun

i les àrees susceptibles de ser millorades, tot establint accions de

millora amb els corresponents responsables per dur-les a terme.

Per a la realització del document, s’han aprofitat, a més de les dades

facilitades per l’Oficina Tècnica de Programació de la Universitat,

les dades de les enquestes de satisfacció dels serveis, realitzades a

l’EUOOT durant el mes de març de 1998. Així mateix, s’ha realit-

zat una petita enquesta complementària al professorat, incloent-hi

els punts pendents de reflectir.

Posteriorment, un cop elaborat el document per la professora

ponent, s’ha posat en coneixement dels diversos col·lectius la fina-

lització d’aquest procés i s’ha exposat públicament durant una set-

mana per a la consulta de qualsevol persona interessada.

Aquest procés, es complementa amb l’avaluació d’un Comitè

Extern al centre. Aquesta avaluació es realitza amb l’assistència d’a-

quest CE durant dos dies al centre i, mitjançant el suport de la

memòria realitzada pel Comitè Intern i les diverses reunions amb

200

els dos col·lectius, es validen o se’n rectifiquen les conclusions

exposades en el document sobre punts forts i punts febles i/o àrees

de millora.

Aquest Comitè Extern, en el cas de l’EUOOT, ha estat format pels

membres següents:

Representants de l’àmbit acadèmic:

� Javier Romero Mora, catedràtic d’Òptica de la Universitat de

Granada.

� Begoña Domènech Amigot, directora de l’Escola d’Òptica i

Optometria de la Universitat d’Alacant.

Experta en temes d’avaluació:

� Mercedes Lecue Gochicoa, del Gabinet d’Estudis i Avaluació de

la Universitat de Valladolid.

Representants de l’àmbit professional:

� Salvador Utset Masdefiol, de l’empresa INDO SA.

� Ramón Noguera Cabanellas, de l’empresa CONÔPTICA SA.

Titulat del centre:

� Xavier Oliver i Ràfales.

La visita del Comitè Extern es va realitzar els dies 20 i 21 de gener

de 1999, amb audiència als membres dels diversos col·lectius:

� Comitè Intern: dia 20, de 13 a 14 hores.

� Professorat: dia 20, de 16 a les 17 hores.

� Equip directiu: dia 20, de 17 a 18 hores.

� Visita al conjunt d’instal·lacions: dia 20, de 18 a 19 hores.

� Reunió amb els graduats: dia 20, de 19 a 20 hores.

� Reunió amb l’alumnat de primer cicle: dia 21, de 9 a 10,30

hores.

201

� Reunió amb el PAS: dia 21, de 10,30 a 11,30 hores.

� Audiència oberta: dia 21, d’11,30 a 12,30 hores.

Per últim, el dia 21 de gener, de 16 a 17,30 hores, es va realitzar

l’informe oral preliminar del Comitè Extern d’Avaluació al Comitè

Intern.

Prèviament, la Direcció del centre havia enviat una carta, una set-

mana abans, a cadascun dels membres del col·lectiu, tot posant a la

disposició de qui ho volgués el document a Secretaria.

2. Valoració del procés d’avaluació interna

El procés d’avaluació interna ha vingut marcat, entre d’altres, pels

aspectes següents:

� Prèviament al procés d’avaluació, concretament durant els

darrers mesos de l’any 1997, l’EUOOT i el DOO havien estat

immergits en un procés de planificació estratègica i, per tant, en

un procés de reflexió interna per establir els objectius per assolir

en el proper curt/mig termini. Això, acompanyat del fet que

més del 80 % de les persones assignades a l’EUOOT pertanyen

al Departament d’Òptica i Optometria, ha fet que el personal ja

estigués una mica cansat d’aquest procés.

� Aquest darrer punt ha anat acompanyat també de la realització,

paral·lelament, del procés d’autoavaluació en el Departament

d’Òptica i Optometria.

� El retard en les jornades de formació, i amb el període de vacan-

ces enmig del procés, juntament amb els processos crítics de la

Universitat en aquestes dates, com són matriculacions i avalua-

cions, ha fet que al final (mesos de setembre i octubre) hi hagi

hagut una pressió afegida per a l’acabament del procés.

� L’agenda que s’ha seguit en el procés ha fet que coincidissin els

202

períodes d’exàmens amb els de l’assistència al centre del Comitè

Extern d’Avaluació, fet que ha motivat que les audiències d’a-

lumnes i de professorat no tinguessin gaire assistència. Tot i així,

s’ha volgut assegurar com a mínim l’assistència dels delegats de

curs en el cas dels estudiants.

3. Valoració del procés d’avaluació externa

En la valoració del Comitè Extern queda resumit aquest procés

com a positiu, tot i que aquest Comitè també creu que, segura-

ment, la visita ha estat massa comprimida en el temps i les dates no

han estat les idònies a causa del període d’exàmens en el qual esta-

ven involucrats el professorat i l’alumnat.

Respecte de la valoració general, creiem important reflectir literal-

ment el que exposa el mateix Comitè Extern d’Autoavaluació:

«Amb referència al mateix autoinforme, volem indicar que hem

estat conscients del gran treball de reflexió que ha suposat per al

centre. En valorem positivament la redacció, l’elaboració de les

enquestes, la presentació i, en general, el treball que ha suposat per

a les persones que l’han tirat endavant, amb el valor afegit de ser la

primera vegada que es realitza. Per això, algunes de les deficiències

que hem apuntat en l’apartat 2 són fàcils d’entendre i justificar,

com la falta de concreció que a vegades es nota en les propostes de

millora, o la d’opinions i anàlisis en determinats temes. Afegit al

procés, s’ha trobat a faltar la valoració del procés d’avaluació inter-

na, l’audiència oberta amb el Comitè Intern i una més gran pers-

pectiva dels estudiants en l’autoinforme. L’execució de l’enquesta

referent al PAS i als serveis i la seva repercussió en l’autoinforme

han presentat també deficiències.

Com a punts dèbils del procés podem assenyalar la confusió que

203

s’ha produït en relació amb l’audiència oberta. Observem que no es

coneixien els objectius que aquesta sessió pretén (que no quedi cap

veu sense ser escoltada). I, d’altra banda, aquest Comitè ha trobat a

faltar que, en la sessió amb els estudiants, no hi ha hagut estudiants

de primer curs, encara que aquest fet està relacionat, com ja s’ha

comentat anteriorment, amb el fet que estaven realitzant exàmens

en els dies que aquest Comitè Extern ha visitat el centre.

L’EUOOT, com a centre de docència universitària, trobem que

presenta una alta qualificació per a la formació de diplomats en

Òptica i Optometria. Valorem com un important punt fort del

centre el bon clima general que es manifesta, de forma clara i senzi-

lla, entre professors, estudiants, PAS i equip directiu, la qual cosa,

sense cap mena de dubte, afecta positivament la qualitat de l’ensen-

yament. Prova d’això és la satisfacció general que trobem en els gra-

duats amb la formació rebuda a l’Escola.

Hem valorat molt positivament l’adequada capacitat per realitzar

les seves funcions que hem trobat en el professorat i el PAS, com

també la disponibilitat i accessibilitat al centre, encara que fos fora

de l’horari de classes. Són així mateix punts forts destacables, l’e-

xistència i el funcionament de la clínica optomètrica i els progra-

mes d’intercanvi i col·laboració.

Encara que, en totes aquestes fortaleses, en major o menor mesura

la quota d’èxit de l’equip directiu és evident, volem, a més, valorar

els esforços realitzats per aquest per a l’elaboració i concreció del pla

estratègic de l’Escola, amb la qual cosa es manifesta que aquest

equip és conscient dels problemes que afecten l’EUOOT i reflexio-

na sobre les millores que tendeixen a resoldre’ls. Així mateix, s’ha

d’apuntar la bona gestió de la docència que s’hi fa.

Quant a les debilitats, una part vénen donades pel relatiu aïllament

de l’EUOOT al Campus de Terrassa i, en general, de la UPC. Així,

204

per exemple, la falta de participació dels estudiants en activitats cul-

turals extracurriculars i en la vida universitària fora de l’horari de

classes. D’altra banda, la capacitat de l’edifici sembla que està al

límit, atès el nombre d’alumnes existents, tot presentant-se situa-

cions conflictives pel que fa als serveis en el moment de la matricu-

lació, o en la docència pel que fa als laboratoris i gabinets de pràcti-

ques, que en determinades assignatures no poden atendre les

demandes de la docència al complert. En aquests últims es detecta

una certa manca de serveis de manteniment de la instrumentació,

sotmesa a un ús anual excessiu.

Sembla que hi ha una clara deficiència en les possibilitats de forma-

ció i reciclatge en diverses matèries, sobretot en informàtica, entre

el professorat i el PAS. Entenem que la UPC no subministra els

suficients cursos i places a aquests perquè es realitzin aquests pro-

cessos. Així mateix, trobem a faltar un reconeixement notable res-

pecte de la dedicació extra del PAS i del professorat en les tasques

de gestió i docència. Això ho trobem, en part, relacionat amb la

situació de l’EUOOT en el context de la UPC.

Tot i que la informació que rep l’estudiant de nou ingrés és abun-

dant, a aquest li pren massa temps ubicar-se a l’escola. Hem detec-

tat, a més, una certa falta de coincidència entre les expectatives

d’un gran nombre d’alumnes i l’orientació exclusiva sanitària que

ha adoptat l’escola. D’una part, hi ha una menysvaloració de les

assignatures de caràcter cientificotècnic, i d’una altra, es troba a fal-

tar més gran formació en aspectes relacionats amb la gestió comer-

cial, de la qual tenen necessitat molts graduats en la sortida habitual

d’aquests estudis.

Per últim, és un punt d’alta presència en l’ambient del centre la

conjunció entre l’estructura quadrimestral adoptada, la fase selecti-

va, el sistema d’avaluació i el calendari de matriculacions, que fa

que tant alumnes com professors manifestin un estrès molt notable

205

en la seva activitat. El reduït nombre de setmanes de classe, la

impossibilitat d’assegurar un desenvolupament complet de les pràc-

tiques, el nombre d’exàmens, unit al d’assignatures, algunes (com

en el cas d’optatives( de continguts que resulten escassos, són mani-

festacions d’això apuntat.»

A més d’això, el document fa una sèrie de recomanacions, però

entenem que estan incloses en el document annex de punts forts,

àrees de millora i recomanacions per a la millora.

4. Principals punts forts i febles detectats i accions estratègiques

de millora

206

PUNTS FORTS

– Existència d’un pla estratègic aprovat.

– Existència dels acordsper impulsar laplanificacióestratègica, signatsamb la Universitat.

ÀREES DE MILLORA

– Falta de continuïtatamb els estudis

– Falta d’assignaturesque tinguin relacióamb màrqueting igestió.

PROPOSTES DEMILLORA

– Proposar la creaciódels estudis de segoncicle en Òptica iOptometria.

– Aprofitar la reformadel pla d’estudis perintegrar assignaturaoptativa que incloguiaquests àmbits.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Direcció

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica/ComissióDocent

CRITERI 1: POLÍTICA I ESTRATÈGIA

207

CRITERI 2: LIDERATGE

PUNTS FORTS

– Fort compromíspersonal de l’equipdirectiu enl’elaboració del’estratègia del centre.

– Valoració positiva,entre el personal, dela gestió realitzadaper l’equip directiu iimplicació d’altrespersones en activitatsde gestió, com borsade treball, rel.internacionals...

– Intenció de crearl’Associació d’Amicsde l’EUOOT.

– El personal del centrese sent amb suportde la direcció en lesactuacionsencaminades amillorar la qualitat

ÀREES DE MILLORA

– Falta de mecanismesde reconeixement capa les persones i elsgrups que impulsen lamillora del centre(ex.: reducció decrèdits per a gestió).

– Nombre baixd’enquestesrealitzades.

PROPOSTES DEMILLORA

– Establir proposta demecanismes dereconeixement capaquelles persones quetreballen per impulsari millorar l’EUOOT.

– Reconèixer laparticipació delprofessorat entasques de gestió enla valoració d’aquestcol·lectiu.

– Creació del’Associació d’Amicsde l’EUOOT.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Secretari acadèmic/C.Permanent

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica/ capd’Estudis

– Direcció

208

PUNTS FORTS

– La docència recaumajoritàriament en elDepartamentd’Òptica iOptometria.

– El perfil delprofessorat cobreixtotes les àrees del plad’estudis.

– El professorat estàimplicat en totes lesactivitats del centre.

ÀREES DE MILLORA

– Mecanismes dereconeixement delsesforços destinats a lamillora de la qualitatdocent

– Nombre baix dedoctors, i dificultatsd’accedir a un segoncicle universitari en elseu propi perfil.

– Necessitatd’incrementar elnombre de becaris.

PROPOSTES DEMILLORA

– Estudiar conjuntamentamb el departament laforma de potenciar ifacilitar estudis desegon i tercer cicleper a professors ambla titulació pròpia delcentre.

– Fer una proposta perpresentar a laUniversitat pergenerar nousmecanismes dereconeixement que nodepenguinexclusivament del’opinió dels mateixosalumnes.

– Millorar el procésd’informació alsalumnes sobre lautilitat de lesenquestes.

– Fer un estudi per al’optimització de lestasques dels becaris iPAS de suport alaboratori

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica.

– Cap d’Estudis /Sotsdirector PolíticaAcadèmica

– Cap d’Estudis.

– Cap d’Administració.

CRITERI 3: GESTIÓ DE PERSONAL ACADÈMIC

Professorat

209

PUNTS FORTS

– Bona predisposició delpersonal a la milloracontínua dels serveisque s’ofereixen.

– Alt grau devoluntarisme.

ÀREES DE MILLORA

– Manca d’informaciósobre els mecanismesde formació,promoció i selecciódel PAS.

– Mecanismes dereconeixement noinstitucionalitzats.

– Millorar lacomunicació internaper conèixer lesiniciatives que calposar enfuncionament a

PROPOSTES DEMILLORA

– Establir nousmecanismes de difusióde la informació sobreformació, promoció iselecció de plantilla.

– Fer un estudi sobre eldimensionamentòptim de la plantilladel PAS a l’EUOOT.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

CRITERI 3: PERSONAL

Personal d’administració i serveis

PUNTS FORTS

– Política d’optimitzacióde recursos i gestióintegrada de l’Escola iel Departamentd’Òptica iOptometria.

– Especificitat de laBiblioteca.

– Serveis de laBiblioteca.

– Bon dimensionament iqualitat recursosinformàtics per aalumnes.

– Escola ben dotada eninstrumentació imaterial per apràctiques.

ÀREES DE MILLORA

– Falta d’espais enl’actual edifici.

– Elevats costos dematerial de laboratori.

– Pressupost correntinsuficient.

– Síndrome d’edificimalalt.

– Mala adequació de lesaules docents i de lasala d’audicions.

– Cursos de formacióen eines informàtiquesper a professorat.

– Escassos recursosdedicats a activitatsculturals.

PROPOSTES DEMILLORA

– Resoldre el problemade ventilació del’edifici.

– Remodelar algunsespais del centre.

– Proposar l’adequació imodernització de lesaules docents i la salad’audicions.

– Potenciar la immersiódels alumnes en lesactivitats de Campus.

– Integrar-se en lacomissió d’usuaris delsSI del Campus deTerrassa.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Direcció / capd’Administració

– Direcció

– Cap d’Administració

– Sotsdirector RelacionsUniversitat-Empresa

– Direcció

CRITERI 4: GESTIÓ DE RECURSOS

210

PUNTS FORTS

– Programa Sòcrates iInterCampus, iProgramaInteruniversitari deCooperació.

– Convenis decooperació educativa.

– Borsa de treball.

– Bona organització delcentre en la docència ien la coordinació ambels diversosdepartaments.

– Convenis decooperació, ambservei social i lligats aassignaturespràctiques.

– Tutorització delsalumnes i direcció deprojectes dediplomatura.

– Bona inserció laboraldels titulats.

ÀREES DE MILLORA

– Organitzacióquadrimestral de ladocència i períodesinterquadrimestrals.

– Avaluació continuada.

– Massificació de lesaules i laboratoris.

– Adequació de lacàrrega lectiva de lesassignatures al nouRD/1997, sobre plansd’estudi de títolsuniversitaris.

PROPOSTES DEMILLORA

– Replantejarl’estructuraquadrimestral,especialment en la faseselectiva.

– Replantejar elconcepte d’avaluaciócontinuada peraconseguir que en elsexàmens l’alumnetingui una visió mésglobal de les diversesassignatures.

– Fer una proposta, alConsell Social,d’adequació de lacapacitat del centre i,per tant, adaptar elnombre d’alumnes pergrup per garantir unensenyament dequalitat, especialmenten les matèries decaràcter sanitari.

– Reforma acadèmicadel pla d’estudis.

– Classes pràctiques perals alumnes querepeteixen elquadrimestre.

– Reforçar la figura delprofessor tutor.

– Potenciar l’apariciód’alguna assignaturaOpt/ALE quecontinguiconeixements degestió.

– Establir seminaris deformació continuadaper a postgraduats.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica

– Cap d’Estudis

– Sotsdirector PolíticaAcadèmica/ capd’Estudis

CRITERI 5: PROCESSOS

211

PUNTS FORTS

– Personal acadèmicadequat i benqualificat.

– Contingut de lesassignatures.

– Servei de Biblioteca.

– Valoració positiva delsserveis i de laBiblioteca entre elsestudiants.

– Bona valoració de lesassignaturesd’Optometria iContactologia.

– S’ha incrementat elsúltims temps lademanda de titulatsper centresoftalmòlegs; per tant,hi ha unreconeixement a l’alçadels titulats des de lasocietat.

ÀREES DE MILLORA

– Falta de comunicacióentre el PAS i elsalumnes.

– Servei de Reprografia.

– Servei de màquines devenda automàtica(vending).

– Desbordament delPAS en períodes puntade feina.

– Escàs aprofundimentdels temes enassignatures optatives.

– Falta de dades mésconstants de lavaloració dels titulatsper part de lesempreses.

– Potenciar la pràcticaen determinadesassignatures, p.ex.Patologia Ocular

PROPOSTES DEMILLORA

– Facilitar lacomunicació entre elPAS d’atenció i elsalumnes.

– Crear nousmecanismesd’informació engeneral i del tràmit debeques decol·laboraciótemporal, en àrees desuport a la docència.

– Proporcionar serveisexterns de qualitat:reprografia i màquinesde venda automàtica(vending).

– Reforçar el PAS ambbecaris de suport enperíodes dematriculació iavaluació.

– Realitzar enquesta devaloració desatisfacció sobre elsserveis més sovint,però anant amb compte amb la

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

CRITERI 6: SATISFACCIÓ DEL CLIENT

212

PUNTS FORTS

– Gestió administrativageneral.

– Serveis deconsergeria.

– Biblioteca.

ÀREES DE MILLORA

– Gestió administrativade l’anàlisi del’activitat docentrealitzat pels serveiscentrals.

– Gestió de l’inventari.

– Servei informàtic delCampus.

– Resolució deproblemes informàticsper part del PAS delCentre de Càlcul.

– Resolució deproblemes per partdel servei demanteniment delCampus.

– Serveis externs.

– Manca de mecanismesinstitucionals dereconeixement de lesmillores.

– Millorar notablementel sistema d’airecondicionat iventilació en laSecretaria de l’escola, il’espai.

PROPOSTES DEMILLORA

– Realitzar un pla demillora dels serveisque incloguil’establiment demecanismes quepuguin resoldreproblemes sensenecessitat d’acudir adiverses persones.

– Realitzar un pla demillora dels serveisque inclogui la recercadels recursosnecessaris per garantirla qualitat dels serveispropis del centre.

– Garantir la resolucióde problemes sorgitsfora de l’horarihabitual.

– Conscienciar laUniversitat de lanecessitat de millorarla gestió administrativade l’AAD.

– Elaborar un inventariactualitzat de lainfraestructura delcentre.

– Garantir el correctefuncionament delservei de mantenimentdel CT.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració/Sotsdirecció PolíticaAcadèmica.

– Cap d’Administració.

– Cap d’Administració.

CRITERI 7: SATISFACCIÓ DEL PERSONAL. PERSONAL ACADÈMIC

213

PUNTS FORTS

– Compromís personaldels caps en la millorade qualitat delsserveis.

– Facilitats per posar enmarxa iniciativespersonals.

– La millora de laqualitat dels serveiscontribueix alsobjectius globals.

– Potenciació del treballen equip.

– Identificació clara delsresponsables delsdiversos processos.

– Existènciad’organigrama clar idefinit.

ÀREES DE MILLORA

– Falta dereconeixement de lesmillores que el PASintrodueix en el seutreball.

– Inexistència d’undocument en el qualquedin reflectits elsobjectius dels llocs detreball.

– Falta de participaciódel PAS en l’elaboraciódels objectius del seulloc de treball.

– Falta de participacióen les decisions queafecten el seu lloc detreball.

– Falta d’informaciósobre els processosde promoció.

PROPOSTES DEMILLORA

– Realitzar un pla demillora dels serveisque inclogui els puntssegüents:

– Establir mecanismesde reconeixement deles milloresincorporades

– Consolidar laparticipació delpersonal de base en lafixació dels objectiusdels llocs de treball.

– Consolidar laparticipació delpersonal en lesdecisions que afectenels seus llocs detreball.

– Establir mecanismesper millorar lacomunicació interna.

– Revisar i completar lesnecessitats deformació en elsdiversos llocs detreball.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Cap d’Administració

CRITERI 7: SATISFACCIÓ DE PERSONAL. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ

I SERVEIS

214

PUNTS FORTS

– Existència d’una basesòlida per al futur dela clínica optomètrica.

– Coneixement delprofessorat de lesnecessitats del futurprofessional.

– Inserció de l’escola enl’entorn industrial.

– Convenis de col·labo-ració amb institucionsmunicipals i sanitàriesper a la realització depràctiques clíniques.

– Convenis decooperació educativauniversitat-empresa.

– Participació enprogrames d’intercanvieuropeu.

– Relació amb el sectorindustrial/optomètric iamb la resta de lesescoles d’òptica.

– Projectes solidaris(ONG: ÒpticsxMón).

ÀREES DE MILLORA

– Clínica optomètrica iel nombre d’hores quel’estudiant hi fapràctiques.

– Inserció delsestudiants en lesactivitats generals deCampus i de laUniversitat.

– Establiment desistemes de seguimentde les tasques querealitzen els alumnesgraduats en l’empresa.

– Insuficient nombred’alumnes en activitatsd’intercanvi.

– Deficient nivell deretolació de l’edifici.

– Poca presència en elmon sanitari.

– Falta de mobilitat delprofessorat.

PROPOSTES DEMILLORA

– Accelerar el procés decreació de la novaclínica optomètrica, ipotenciar així lespràctiques docents enaquesta unitat.

– Potenciar elsintercanvis amb altresescoles, a nivellnacional iinternacional.

– Donar més a conèixerentre els estudiantsles activitats del’ONG ÒpticsxMón

– Intentar vincularexestudiants ambÒpticsxMón.

– Sotsdirector deClínica Optomètrica.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Sotsdirecció deRelacions Universitat-Empresa.

– Sotsdirecció deRelacions Universitat-Empresa.

– Sotsdirecció deRelacions Universitat-Empresa.

CRITERI 8: IMPACTE SOCIAL

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUOOT

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés i estan ben orientades cap al nivell de decisió per-

tinent.

Tot i això, la CAI considera que hauria estat més recomanable

incorporar una visió de l’Escola més participativa i haver realitzar

un estudi més analític i no tan descriptiu.

215

PUNTS FORTS

– Única escola aCatalunya queimparteix els estudisd’Òpti-ca iOptometria.

– Majoritàriament,l’accés és produït peralumnes amb demandaen primera opció.

– Significativa presènciade dones cursant elsestudis.

ÀREES DE MILLORA

– No s’han detectatàrees de milloradignes de serremarcades.

PROPOSTES DEMILLORA

– Establir nousmecanismes de difusióde l’Escola dins i forade Catalunya.

RESPONSABLE DE LA MILLORA

– Sotsdirecció dePolítica Acadèmica.

– Sotsdirecció RelacionsExternes.

CRITERI 9: PARÀMETRES I RESULTATS GENERALS

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Incrementar la relació amb l’entorn i la disponibilitat d’espais

de l’edifici mitjançant el canvi d’ubicació i potenciació de la

Clínica Optomètrica.

� Incrementar l’orientació científica tècnica, de gestió i comercial

tot revisant el pla d’estudis.

� Cal adequar la dimensió del centre a la seva capacitat.

216

Informe final de les titulacions

Enginyeria Tècnica Industrial – Química Industrial

Enginyeria Tècnica Industrial – Mecànica

217

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICA

INDUSTRIAL DE BARCELONA12

12. Centre Adscrit a la UPC.

218

820 EUETIBEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona

820-01 – Enginyeria Tècnica Industrial - Pla 72 Estudi no reformat820-02 – Eng. Tècn. Industrial, especialitat Mecànica - Pla 95 Estudi reformat (inici el curs 1995-96)820-03 – Eng. Tècn. Industrial, especialitat Electricitat - Pla 95 Estudi reformat (inici el curs 1995-96)820-04 – Eng. Tècn. Industrial, especialitat Química

Industrial - Pla 95 Estudi reformat (inici el curs 1995-96)820-05 – Eng. Tècn. Industrial, especialitat Electrònica

Industrial - Pla 95 Estudi reformat (inici el curs 1995-96)

Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

820-01 Curt 3+1 ANYS 252

820-02 Curt 6 quadr. 225 1 quadr. 37,5 5 quadr. 187,5

820-03 Curt 6 quadr. 225 1 quadr. 37,5 5 quadr. 187,5

820-04 Curt 6 quadr. 225 1 quadr. 37,5 5 quadr. 187,5

820-02 Curt 6 quadr. 225 1 quadr. 37,5 5 quadr. 187,5

Indicadors i ràtios

Preinscrits 1a. Matriculats Nota de Tall

preferencia Nous de 1r. PAAU FP II

429 206 6,33 7,47

147 81 6,06 7,62

169 150 6,02 7,09

321 172 6,13 7,77

1066 609

Oferta

(Limit d’accés)

820-02 200

820-03 80

820-4 150

820-5 170

Total 820 - EUETIB 600

RESULTATS ACADÈMICS - Curs 1997-98

Crèdits Crèdits Crèdits % Pres/ % Aprov/ Matriculats Presentats Aptovats Mat. Pres

Total 820 (FS) 42.885,0 39.648,0 17.191,5 92,45% 43,36%

Total 820 (FNS) 97.300,0 93.551,5 45.075,0 96,15% 48,18%

Total 820 - EUETIB 140.185,0 133.199,5 62.266,5 95,02% 46,75%

219

TITULATS

Excés durada estudis en %

Nombre Mitjana %Titults Temps 1 any 2 Anys 3 anysde de perma- vs nous previst més més més

titulars nència 1r*

Total 820 - EUETIB 428 7,47 7,08% 9.58% 14,02% 17,99% 52,10%

ActualizacióTitulats % de1997-98 Variació

565 32,01

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

090 91 91 92 92 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

* [% de titulars en el temps previst] / [nous de primer ‘n’ cursos enrera], on ‘n’ es igual a la durada teórica de l’estudi.

1. INTRODUCCIÓ

El procés d’avaluació de l’EUETIB, adscrita a la UPC, es va dur a

terme entre els mesos d’abril i novembre de 1998 i afecta dues titu-

lacions: Mecànica i Química Industrial. L’Acord per a la realització

del procés d’avaluació institucional fou signat el 24 d’abril de 1998.

El procés ha coincidit, en el temps, amb la renovació de l’equip

directiu i amb l’inici d’una nova etapa històrica del centre. En efec-

te, a final de juliol de 1998, l’Escola va ser transferida de la Diputa-

ció de Barcelona al Consorci Escola Industrial de Barcelona

(CEIB), integrat per la Generalitat de Catalunya, la UPC i la Dipu-

tació de Barcelona.

1.1 Característiques específiques més rellevants de l’EUETIB

� Es regeix pel Decret de la Presidència de la Generalitat de Cata-

lunya, regulador del règim d’adscripció a universitats públiques

de centres docents d’ensenyament superior i pels Estatuts de la

UPC, pel Conveni d’adscripció entre l’EUETIB i la UPC, com

també, pel que fa a gestió, pels Estatuts del Consorci Escola

Industrial de Barcelona (CEIB).

� Els nous plans d’estudis s’hi van implantar el curs 1995-96, pels

quals s’imparteixen quatre titulacions d’Enginyeria Tècnica

Industrial, en les especialitats següents: Electricitat, Electrònica

Industrial, Mecànica i Química Industrial.

� Amb els plans d’estudis de 1995 cohabiten (per bé que sense

docència( fins a l’any 2000, en què s’extingiran, els plans d’estu-

dis del 72.

� El curs 1997-98 ha generat 566 nous titulats (509 del Pla 72 i

57 del Pla 95).

� Anualment, l’oferta és de 600 places de nou ingrés: Electricitat,

80; Electrònica Industrial, 170; Mecànica, 200, i Química

Industrial, 150.

220

� El curs 1997-98 s’han matriculat 1.313 estudiants de Pla 72 i

una mitjana de 1.450 estudiants de Pla 95 en cada quadrimes-

tre.

� El curs 1997-98, el col·lectiu docent de l’Escola ha estat format

per dos grups: 77 professors fixos, és a dir, de plantilla i amb

contracte laboral, i els professors associats contractats adminis-

trativament a temps parcial (41 en el quadrimestre de tardor i

46 en el de primavera).

� Aquest mateix curs la plantilla del PAS de l’Escola (35 persones)

s’ha integrat en el cos de funcionaris de la Diputació de Barcelo-

na (desembre de 1997).

� L’Escola està estructurada en nou departaments acadèmics:

Electrònica – Electrotècnia – Enginyeria Química – Gestió

Empresarial – Matemàtiques – Mecànica Aplicada – Mecànica

de Fluids – Termotècnia i Física – Projectes.

1.2. Procediment seguit per a l’avaluació

El procés seguit per dur a terme l’avaluació ha estat el següent:

� Constitució del Comitè d’Avaluació Interna de l’EUETIB, inte-

grat per: Martí Llorens Morraja, director; Eduard Ballester Por-

tillo, cap d’Estudis; Elvira Bertrán Pujol, responsable del servei

de Gestió Acadèmica; Juan Gámiz Caro, professor ponent; San-

dra Tobías Grau i Francisco Galiano Sánchez, estudiants.

� Elaboració del pla de treball, amb reunions de freqüència míni-

ma setmanal, i de la metodologia per dur-lo a terme. S’ha basat

en tres idees principals:

– Donar la màxima difusió al procés entre els professors, PAS i

estudiants.

– Tractar d’implicar en l’avaluació el major nombre de persones.

– Consensuar les propostes de millora en el si del Comitè.

� Presentació del procés mitjançant comunicats, 10 en total, dirigits

221

de forma personalitzada a tots els professors, membres del PAS, i

també a la Delegació d’Alumnes i al Comitè d’Empresa. Igual-

ment, presentació d’una ponència sobre el procés en el VI Con-

greso Universitario sobre Innovación Educativa en las Enseñanzas

Técnicas, celebrat a Las Palmas del 9 a l’11 de setembre de 1998.

� Realització de 12.902 enquestes a estudiants, professors i PAS.

� Elaboració de la memòria d’autoavaluació (entre maig i setem-

bre de 1998).

� Presentació de l’autoinforme a la comunitat universitària, inclo-

ent-hi els gestors, amb l’objecte que aquests poguessin fer arri-

bar al Comitè les seves observacions i els suggeriments (setem-

bre de 1998). Les aportacions han estat analitzades, debatudes i,

quan s’ha escaigut, incorporades al text pel Comitè.

� Redacció dels ajustaments finals de l’autoinforme i lliurament

del document a la Universitat (octubre de 1998).

� Visita del Comitè d’Avaluació Extern (CAE) (dies 24, 25 i 26 de

novembre de 1998). Aquest Comitè ha estat format per: Manuel

de la Sen Parte, catedràtic d’universitat, president del Comitè i

expert acadèmic; Xavier Aymerich Pla, catedràtic d’universi-

tat, expert en metodologia de l’ensenyament i l’avaluació univer-

sitària; Joan Amorós Pla, representant del món professional;

Daniel Cortina Munuera, titulat recent de la mateixa EUETIB.

� Recepció de l’informe confidencial d’avaluació externa del CAE

(gener de 1999) i redacció de l’informe final del procés d’ava-

luació de l’EUETIB, que inclou les propostes de millora (gener

i febrer de 1999).

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

La valoració del procés d’avaluació interna és extraordinàriament

positiva, perquè, a més de constituir un excel·lent exercici d’anàlisi i

reflexió col·lectiva, en el cas de l’EUETIB es donen les circumstàn-

cies següents:

222

� Oportunitat en el temps. El procés ha coincidit amb el canvi

històric d’entitat titular del centre: Diputació de Barcelona-

CEIB.

� Manca d’un procés d’avaluació institucionalitzat. Ningú en el

passat havia liderat, llevat una vegada l’estament estudiantil, un

procés per a la realització d’enquestes.

És per això que el CAI, des del primer moment, ha cregut oportú

ampliar l’àmbit de l’avaluació a tot el centre. Així, en particular, en

avaluar el centre s’ha parat atenció especial a les dues titulacions,

Mecànica i Química Industrial, objecte específic del procediment

d’avaluació institucional encarregat per la UPC.

Les enquestes i la participació

� Per primera vegada s’han fet enquestes als estudiants sobre les

assignatures (5.048 enquestes contestades de 123 assignatures,

amb una participació del 64 %) i sobre l’actuació docent del

professorat (6.351 enquestes contestades de 117 professors,

amb una participació del 62 %). També s’han realitzat enques-

tes als estudiants de valoració global de l’EUETIB i cada una de

les prestacions de l’Escola (662 enquestes contestades, amb una

participació del 48 %).

� També, per primera vegada, s’ha fet una enquesta al PAS sobre

el funcionament dels serveis. El grau de participació ha estat

baix (32 %).

� Els professors han estat enquestats sobre la valoració global de

l’EUETIB i sobre cada un dels serveis que aquesta ofereix. Així

mateix, s’ha dut a terme una enquesta específica sobre els depar-

taments. En tots els casos el grau de participació ha oscil·lat

entre el 50 i el 100 % de la mostra enquestada.

� No s’ha pogut fer l’enquesta sobre el grau de satisfacció dels

titulats per manca dels recursos econòmics necessaris.

� El grau de participació s’ha de qualificar de relativament satis-

223

factori. El procés ha despertat més curiositat que entusiasme, en

particular en alguns professors. Els directors de departament

han donat tot el seu suport al CAI en totes els casos en què s’ha

demanat la seva col·laboració. Els estudiants han ofert una molt

bona acollida a les enquestes.

L’informe del CAE indica:

Sobre la realització del procés i recollida de la informació

� Les enquestes són molt completes i s’han efectuat a tots els esta-

ments i col·lectius.

� Per les dades que va recollir el CAE en les audiències als col·lec-

tius, el procés ha estat transparent quant a publicitat. També ha

estat participatiu quant a concepció i realització.

Sobre la redacció de l’autoinforme

� L’informe s’ajusta bastant fidelment al que estableix la Guia d’a-

valuació. No obstant això, el CAE ha trobat a faltar documenta-

ció de referència sobre els punts següents:

– Pla estratègic, ja que l’Escola no en té.

– PAS (regulació reglamentària).

– Indicadors de producció científica i de transferència de

tecnologia.

– Pla d’informació, orientació per a l’accés i acollida als estudis

de la UPC; memòria de l’Oficina d’Orientació i Inserció

Laboral i qüestionari per al seguiment de titulats.

– Vies adequades de canalització sobre queixes i suggeriments o

peticions de canvis de grup o modificacions de matrícula de

l’estament estudiantil.

� L’autoinforme descriu clarament totes les dades utilitzades i

explica els criteris de valoració.

� És digne de lloança la capacitat d’autocrítica que ha demostrat

224

el CAI en l’elaboració del que considera punts febles, en no

limitar-se a posar èmfasi únicament en els seus punts forts.

� S’ha trobat a faltar més capacitat de síntesi en l’especificació de

fortaleses, debilitats i propostes de millora.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

L’avaluació externa s’ha dut a terme segons el pla de treball propo-

sat pel centre amb canvis menors d’ajustament d’horari, alhora que

ha suposat una reunió extra entre el CAI i el CAE al final del pro-

cés. En aquesta sessió final de treball, el CAE va comunicar oral-

ment al CAI les seves impressions i conclusions generals sobre els

punts forts i febles observats durant el programa de treball. En tot

moment s’ha detectat una perfecta sintonia entre ambdós comitès,

la qual cosa ha facilitat en gran manera la tasca encomanada .

El CAE ha rebut en audiència tots els col·lectius invitats segons el

programa establert, tot constatant en tots els casos una assistència

molt completa dels representants convocats. Així mateix, l’audiència

pública oberta ha reunit nombrosos membres de tots els col·lectius.

Valoracions del CAE:

1.3. Ensenyament

� Cal establir algun mecanisme per controlar que el contingut

dels programes s’ajusti racionalment a la càrrega lectiva corres-

ponent.

� La publicitat i el control efectiu de les tutories és millorable.

� És convenient la millora de la dotació de material del Taller

Mecànic. També seria d’interès disposar d’un informe d’algun

organisme competent en matèria de seguretat.

225

� Destaca el treball exhaustiu del personal del grup de Mecànica

de Fluids, Termotècnia i Física i d’alumnes de TFC per a la

posada al punt del laboratori de Màquines Tèrmiques.

1.4. Serveis

� S’ha de completar la senyalització de l’edifici central. En parti-

cular, la zona d’accés, hall, Direcció, Secretaria, localització dels

departaments, laboratoris, etc.

� S’ha de dotar el centre d’accessos per a discapacitats.

� S’han d’incrementar els serveis públics de telèfon.

� S’hauria d’ampliar el bar, tot adequant-lo a les dimensions del

centre.

� La informatització dels Serveis de Gestió és millorable i cal més

dotació de places en aules informàtiques. Amb aquesta finalitat

se suggereix un estudi complementari a càrrec d’un especialista

en la matèria.

� El procés de matriculació d’estudiants és millorable.

� La nova Biblioteca s’ha de completar amb més dotació de places

en aules d’estudi. S’ha de dotar d’un arxiu en condicions, d’un

millor accés informàtic a la informació, d’una millor retolació i

se n’ha d’ampliar l’horari d’obertura i ús. També s’ha d’incre-

mentar substancialment el nombre percentual de llibres regis-

trats al centre que estiguin regularment presents en la Biblioteca.

� S’han de potenciar les possibilitats d’accés a correu electrònic,

Internet, i ús directe dels telèfons dels despatxos.

4. PRINCIPALS PUNTS FORTS DETECTATS

Tot seguit es presenten els principals punts forts detectats pels

comitès d’Avaluació Interna (CAI) i Externa (CAE).

226

Ambdós comitès coincideixen en:

� Per raons de tradició històrica, prestigi en l’entorn social i facili-

tat d’accés gràcies a la seva localització cèntrica, l’EUETIB té

una gran demanda d’alumnat. Aquesta demanda facilita la

selecció d’alumnat més capacitat i, en aquest sentit, s’observa

l’exigència d’una nota de selectivitat per a l’admissió de l’alum-

ne superior a la d’altres centres del mateix àmbit docent.

� En l’entorn social pròxim, les enginyeries tècniques industrials

són carreres de gran demanda social.

� Els darrers anys el nombre de titulats de l’Escola ha estat sempre

creixent (s’ha passat de 273 el curs 1993-94 a 566 el curs 1997-

98). És el centre adscrit a la UPC que més titulats ha aportat els

últims anys i té una de les millors ratios de titulats-estudiants de

nou accés.

� L’equip de Direcció està cohesionat i ha tingut gran capacitat

d’autocrítica mitjançant el CAI per fer la diagnosi de l’estat del

centre.

� La majoria del professorat de plantilla té dedicació completa i,

així mateix, l’EUETIB reuneix els requisits legals de proporcio-

nalitat de doctors.

� En termes generals, els estudiants valoren positivament la

docència que se’ls imparteix i la dedicació i actuació dels pro-

fessors com a docents de les seves matèries respectives. En gene-

ral, els estudiants consideren bastant acceptables els serveis

externs.

� El personal acadèmic es mostra satisfet dels serveis de suport a la

docència i generals. En general, també es mostra satisfet de

la qualitat dels serveis externs.

� Existeixen convenis de mobilitat estudiantil amb universitats de

la UE en el si dels programes Sòcrates i Erasmus. L’Escola també

disposa de convenis de cooperació educativa. Així mateix, dis-

posa d’una borsa de treball que facilita la inserció de titulats en

el mercat laboral. Els titulats, antics estudiants del centre, valo-

227

ren molt positivament la formació que hi ha rebut, la qual cosa

ha facilitat la seva inserció en el mercat laboral.

� L’especialitat de Mecànica és la més sol·licitada de les quatre que

ofereix l’EUETIB. Té la ratio oferta-demanda favorable, la qual

cosa permet seleccionar bé l’alumnat dintre de l’especialitat.

Així mateix, és l’especialitat tècnica amb més demanda de la

indústria.

� L’especialitat de Química Industrial de l’EUETIB és la que té

més ratio preferència-places de les vuit actualment existents a

Catalunya.

� L’especialitat de Química Industrial gaudeix de bones ins-

tal·lacions en despatxos i laboratoris, tant en espai físic com en

dotació de material, la qual cosa les fa adequades tant per a la

realització de pràctiques docents com per usar-les en el desenvo-

lupament de possibles convenis de col·laboració universitat-

empresa.

L’informe del CAE indica:

� La impressió general que ofereixen les parts reformades de l’edi-

fici i les instal·lacions, en conjunt, és molt bona i donen al visi-

tant una sensació d’ordre tant en els vestíbuls, com en les aules,

departaments i laboratoris. Existeix una altra part de l’edifici, i

de les instal·lacions que conté, que està en vies de reforma, i

que, segons que vagin avançant, possiblement permetran esten-

dre el judici al conjunt del centre.

� La cohesió i la capacitat d’autocrítica de l’equip de Direcció és

actualment un punt fort considerable, perquè obre les vies per a

la millora dels punts febles i també per a la potenciació dels

punts forts.

L’informe del CAI també considera els punts forts següents:

� La recent creació de l’Àrea de Serveis Informàtics per promoure,

potenciar i optimitzar els recursos informàtics.

228

� La política impulsada per millorar la dotació de la nova Biblio-

teca.

� La càrrega lectiva de 12 hores/setmana dels professors de planti-

lla de l’Escola a temps complet, i la de 10 hores/setmana dels

professors a temps parcial.

� La implicació de la Delegació d’Alumnes de l’Escola en la millo-

ra dels processos i la seva participació activa en la vida acadèmi-

ca de la comunitat. La delegació estudiantil, Aula Nostra, presta

un servei eficaç a l’estudiant en termes de comunicació, infor-

mació i assessorament.

5. PRINCIPALS PUNTS FEBLES DETECTATS

Ambdós comitès coincideixen en:

� L’EUETIB no està dotada d’un pla estratègic. Així mateix, man-

ca un reglament de funcionament intern i la reglamentació exis-

tent ha de ser actualitzada per ser clarament aplicable en certs

casos.

� La primera promoció del Pla 95 ha revelat que només el 9,5 %

dels estudiants han finalitzat els seus estudis en el temps previst.

� No existeix, ni ha existit, un seguiment dels titulats.

� En ocasions, hi ha classes teòriques altament massificades.

� Les enquestes i les audiències revelen que no hi ha publicitat

adequada dels horaris de tutories.

� Existeixen desequilibris en la dotació de despatxos entre els

diversos departaments, dotació que en alguns és dolenta. També

hi ha desequilibris comparatius pel que fa a confort. En particu-

lar, no hi ha la mateixa (o semblant( proporcionalitat entre el

nombre de professors i despatxos assignats en totes les unitats

estructurals. Així mateix, s’observen desequilibris en les dota-

cions d’ordinadors personals entre les diverses unitats, com tam-

bé quant a material informàtic, en general.

229

� És urgent millorar els serveis informàtics de gestió i, en particu-

lar, el sistema de matriculació.

� No existeixen plans de perfeccionament del personal ni de pro-

moció en les seves carreres docents o, si s’escau, administrativa.

� Existeixen certes mancances en els serveis d’accés a correu

electrònic i a Internet, i també en les possibilitats efectives d’ús

telefònic des dels despatxos. A més a més, alguns no disposen de

ventilació. Hi ha altres mancances que poden considerar-se

menors, tenint en compte la situació cèntrica de l’Escola, com

és la dotació de telèfons públics i bar amb capacitat adequada.

� Una part de les instal·lacions són de difícil accés per a discapa-

citats.

� L’especialització de Química Industrial ha de potenciar els

mecanismes de captació d’alumnes i la seva especialització apro-

fitant al màxim l’optativitat del pla docent.

L’informe del CAE indica:

� L’EUETIB sembla no tenir organigrames de plantilla aprovats

reglamentàriament.

� Sembla que hi ha desequilibris en Ordenació Acadèmica quant

a mecanismes clars de distribució de la docència, dotació de pla-

ces docents entre els diversos departaments, i també en les ratios

estudiants-professor.

� Els òrgans de representació fan la impressió de no estar prou

reglamentats i hi ha col·lectius que semblen no estar deguda-

ment representats en alguns departaments. Aquesta qüestió és

viscuda com un autèntic problema per alguns col·lectius, segons

que es dedueix de les audiències efectuades pel CAE en la seva

visita al centre.

� Sembla que falta comunicació eficaç entre diversos col·lectius, i

també que la comunicació no circula, a vegades, amb la fluïdesa

suficient, encara aquestes qüestions semblen no afectar per igual

el conjunt d’unitats estructurals del centre.

230

� No existeixen mecanismes clars de substitució de les baixes

docents durant el període lectiu, bé amb personal del mateix

departament afectat o, si s’escau, pel procediment d’urgència de

contractació temporal pel període de durada de la baixa.

� Cal potenciar el Taller Mecànic amb dotació de material actua-

litzat.

L’informe del CAI també considera els punts febles següents:

� L’EUETIB presenta, en el conjunt de centres adscrits a la UPC,

la pitjor ratio estudiants-professors (superior a 25), en ser la mit-

jana del conjunt de l’ordre de 17.

� L’EUETIB disposa d’un pla d’ordenació acadèmica (organigra-

ma de places de professorat estable o de plantilla) basat en la

Pla 72.

� Els últims anys no han existit expectatives de promoció del per-

sonal ni a curt ni a mig termini.

� L’assignació de funcions del PAS que presta els seus serveis en

els departaments acadèmics de l’Escola no és idònia i presenta

situacions de greuge comparatiu.

� La metodologia de les proves d’avaluació de l’alumnat es du a

terme amb criteris excessivament dissemblants.

� La xarxa de comunicacions del centre continua sent una assig-

natura pendent. L’EUETIB continua aïllada de «l’anella cientí-

fica» de la UPC. L’ús del correu electrònic és molt precari; en

gran mesura, per falta de recursos.

� Els crèdits destinats a la gestió (de direcció i coordinació de

departaments) són molt escassos, atès que representen només

un 3 % del total de crèdits.

� Els projectes d’innovació docent són pocs i, en la conjuntura

actual, difícils de realitzar. Tampoc no hi ha mecanismes de

reconeixement dels esforços destinats a la millora.

� El lloc de treball de l’alumne a les aules no és, en general, ade-

quat en els aspectes següents: estat lamentable de les pissarres i,

231

en alguns casos, convé introduir millores en aïllament acústic,

il·luminació, ventilació i climatització. La bona predisposició

del professorat contribueix a mitigar aquestes mancances.

� L’Escola presenta un dèficit notable d’espais per a usos comuni-

taris: Tuna universitària, Delegació d’Estudiants, Comitè d’Em-

presa.

� Les sales d’aprenentatge són insuficients i el seu nivell de dota-

ció és molt pobre.

� La infraestructura de despatxos del Departament d’Electrònica

és molt deficient, la del Departament de Mecànica Aplicada,

despatxos i laboratoris, és la pitjor de l’Escola. El Departament

d’Electrotècnia necessita més espai per a dur a terme les seves

activitats.

� En no produir-se la repetició de tots els quadrimestres lectius,

l’alumne repetidor de primer quadrimestre és abocat a una

estructura temporal il·lògica dels estudis.

� Cal revisar el pla d’estudis a causa, en particular, de la seva

excessiva fragmentació (excés d’assignatures que cal cursar).

� La cultura de l’aprenentatge és poc practicada.

� La recerca, els cursos de postgrau i la transferència de tecnologia

constitueixen accions aïllades i són purament testimonials.

� La imatge de l’Escola que es projecta a l’exterior està poc poten-

ciada.

� L’EUETIB té establerts escassos vincles amb l’estranger.

6. ACCIONS ESTRATÈGIQUES DE MILLORA

A conseqüència de l’anàlisi i reflexió dels objectius, del funciona-

ment i dels resultats de l’avaluació de l’EUETIB que es desprenen

dels informes d’ambdós comitès, i tenint molt en compte les reco-

manacions del CAE, es proposa desenvolupar un conjunt objectius

tendents a solucionar punts febles, tot emprenent un seguit de pro-

postes de millora.

232

233

Factor Aspecte Punts febles Propostes Responsable analitzat avaluat de millora d’impulsar la

millora i termini

Unitats Els departaments de Impulsar un debat tendent Direcció de estructurals l’Escola són heterogenis en a dotar l’Escola d’unes l’EUETIB

dimensió, infraestructura, unitats estructurals més desembre recursos i objectius eficients de 1999

Política, Reglament L’Escola no disposa d’un Impulsar un nou reglament Direcció de estratègia reglament actualitzat. l’EUETIBi lideratge El vigent és dels anys abril del 2000

setenta

Pla estratègic Inexistència d’objectius Impulsar un pla estratègic Direcció de estratègics l’EUETIB

Juliol del 2000

Personal Inadequació del POA al Elaborar un model de CEIB-Direcció-docent model de plantilla docent carrera docent en línia amb Comitè

i manca de model de l’LRU i definició de la d’Empresa: carrera docent plantilla docent juliol del 2000

PAS Inexistència d’organigrames Elaborar una proposta de CEIBfuncionals clars plantilla amb estructures, juliol del 2000

càrrecs, funcions i objectius

Gestió de Incentius a la Inexistència d’incentius Elaborar plans d’incentivació CEIBpersonal qualitat per a la millora de les i promoció del personal setembre del

tasques docents, del PAS docent i del PAS. Reduir la 2000i de la qualitat càrrega docent

Substitucions Inadequació dels Redefinir la política de CEIB-Comitè mecanismes de substitució substitucions temporals del d’Empresadel personal docent en el personal docent desembre del context dels nous plans 2000

Formació Inexistència d’accions que Elaborar plans de formació Direcció i CEIBtendeixin a millorar la del personal docent i desembre del formació del personal del PAS 2000docent i del PAS

Equipament Pissarres en molt mal estat, Dotar les aules de Direcció de docent mitjans audiovisuals l’equipament docent l’EUETIBde les aules precaris adequat setembre de

1999

Aules d’estudi Poques places a l’única Incrementar el nombre Direcció de Gestió aula d’estudi d’aules d’estudi l’EUETIBde setembre de recursos 1999

Infraestru- Inadequada infraestructura Impulsar l’avantprojecte de CEIBcturade les d’espais i equipaments a remodelació dels departa- desembre de plantes –1 i 0 les plantes –1 i 0 ments de Mecànica Aplicada 1999

i Electrotècnia

234

Factor Aspecte Punts febles Propostes Responsable analitzat avaluat de millora d’impulsar la

millora i termini

Xarxa Inadequada xarxa Dotar l’Escola d’una nova Direcció-CEIBinformàtica i informàtica i necessitats xarxa informàtica i dotar gener del 2000equipaments d’equipaments a Gestió Gestió A. i Biblioteca dels

Acadèmica i Biblioteca mitjans adients

Gestió de Instal·lacions Deficiències en les Realitzar un projecte per a CEIBrecursos dels instal·lacions d’alguns la millora de les instal·la- febrer del 2000

laboratoris i laboratoris i despatxos cions i de les condicions despatxos d’habitabilitat

Aules No hi ha aules per a Dotar l’Escola d’aules CEIBd’aprenentatge l’aprenentatge d’aprenentatge juliol del 2000

Barreres Existeixen barreres Executar el projecte del CEIBArquitectò- arquitectòniques en els CEIB per suprimir les setembre del niques edificis 12 i 14 barreres arquitectòniques a 2000

l’edifici 12

Equipament Hi ha equipaments de Impulsar un pla d’amor- Direcció de dels laboratori en estat defi- tització, obsolescència i l’EUETIBlaboratoris cient obsolet o malmès renovació d’equipaments desembre del

2000

Infraestructura La dotació informàtica Dotar d’equipaments Direcció de Informàtica destinada a alguns serveis informàtics aquelles unitats l’EUETIBdels serveis i a unitats docents és que encara en són desembre del

incompleta deficitàries 2000

Accés telèfon Inadequat mecanisme Suprimir intermediacions CEIBi cabines d’accés al servei telefònic i en l’accés a l’ús del telèfon i juliol de 1999públiques manca de cabines públiques incrementar les cabines

públiques

Senyalització Deficient senyalització Executar el projecte de CEIBd’algunes zones de l’Escola: senyalització del centre en setembre de accessos, hall, etc. totes les zones que en són 1999

deficitàries

Serveis Informació Deficient difusió dels Desenvolupar mecanismes Direcció de serveis que ofereix l’Escola més eficients per a la difusió l’EUETIB

de la informació setembre de 1999

Biblioteca Deficient política de Executar el projecte CEIBpréstec; horari de servei i d’integració de la Biblioteca gener del 2000fons bibliogràfic manifes- a la de la xarxa de la UPC tament millorables

Serveis a Inexistent mecanisme de Plantejar un model de Direcció de l’estudiant seguiment dels titulats. cooperació que impulsi els l’EUETIB

Manca d’estímul en altres serveis a l’estudiant setembre del serveis 2000

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUETIB

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

235

Factor Aspecte Punts febles Propostes Responsable analitzat avaluat de millora d’impulsar la

millora i termini

Matrícula Procés de matriculació Fer més eficient el procés CEIBmillorable de matriculació febrer del 2000

Processos Plans d’estudis Elevada càrrega acadèmica Revisar els plans d’estudis Ordenació dels actuals plans d’estudi d’acord amb les bases d’estudisa causa del fraccionament aprovades pel claustre de juliol del 2000dels temaris la UPC

Tutories i Deficient mecanisme Potenciar el procés de Direcció de atenció d’atenció als alumnes i consultes dels alumnes i l’EUETIBals alumnes inexistència d’un servei crear un servei de tutories setembre del

eficaç de tutories 2000

� Fomentar les activitats de recerca i transferència tecnològica.

� Implementar mecanismes de reconeixement i incentivació que

facilitin la innovació docent.

� Millorar la dotació d’equipament de l’Escola.

236

Informe final de les titulacions

Eng. Tèc. Agrícola – Explotacions Agropecuàries

Eng. Tèc. Agrícola – Indústries Agràries i Alimentàries

237

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICA

AGRÍCOLA DE BARCELONA13

13. Centre Adscrit a la UPC.

238

830 EUETABEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola i Explitacions Agroprecuàries de Barcelona

830-01 – Enginyeria Tècnica Agrícola - Pla 72 Estudi no reformat830-02 – Eng. Tècn. Agrícola, especialitat Indústries Agràries

i Alimentàries - Pla 93 Estudi reformat (inici el curs 1993-94)830-03 – Eng. Tècn. Agrícola, especialitat Explotacions

Agropecuàries - Pla 93 Estudi reformat (inici el curs 1993-94)830-04 – Eng. Tècn. Agrícola, especialitat Hortofruticultura

i Jardineria - Pla 93 Estudi reformat (inici el curs 1993-94)

Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

830-01 Curt 3+1 anys 258,75

830-02 Curt 6 quadr. 225 2 quadr. 67,5 4 quadr. 157,5

830-03 Curt 6 quadr. 225 2 quadr. 67,5 4 quadr. 157,5

830-04 Curt 6 quadr. 225 2 quadr. 67,5 4 quadr. 157,5

Indicadors i ràtios

Preinscrits 1a. Matriculats Nota de Tall

preferencia Nous de 1r. PAAU FP II

128 70 6,33 6,84

78 76 6,17 6,28

82 71 6,08 6,17

288 233

Oferta

(Limit d’accés)

830-02 75

830-03 75

830-04 75

Total 830 - EUETIB 225

RESULTATS ACADÈMICS - Curs 1997-98

Crèdits Crèdits Crèdits % Pres/ % Aprov/ Matriculats Presentats Aptovats Mat. Pres

Total 830 (FS) 21.368,0 19.390,5 11.760,5 90,75% 60,65%

Total 830 (FNS) 34.521,5 33.356,0 28.125,0 96,62% 84,32%

Total 830 - EUETAB 55.889,5 52.746,5 39.885,5 94,38% 75,62%

239

ActualizacióTitulats % de1997-98 Variació

245 34,62

TITULATS

Excés durada estudis en %

Nombre Mitjana %Titults Temps 1 any 2 Anys 3 anysde de perma- vs nous previst més més més

titulars nència 1r*

Total 830 - EUETIB 198 6,66 2,54% 15,39% 63,29% 112,93% 45,14%

* [% de titulars en el temps previst] / [nous de primer ‘n’ cursos enrera], on ‘n’ es igual a la durada teórica de l’estudi.

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

090 91 91 92 92 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació i descripció del programa d’avaluació

L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona es va incorporar al

procés d’avaluació institucional de la UPC atenent la proposta del

Vicerectorat de Política Acadèmica, del qual depenien en aquell

moment els centres adscrits. A proposta del director de l’Escola, la

Junta de Govern de l’ESAB, en data 17 de març de 1998 en va

autoritzar l’avaluació i l’1 d’abril de 1998 es va signar l’Acord per a

la realització del procés d’avaluació institucional.

El programa d’avaluació seguit es correspon, a grans trets, amb el

protocol establert per a l’avaluació dels centres en la Guia d’avalua-

ció curs 1997-98, publicada per la UPC i l’Agència per a la Quali-

tat del Sistema Universitari a Catalunya. Atès que l’ESAB és una

única unitat docent i de recerca (els departaments se circumscriuen

al mateix àmbit escolar), en l’informe d’autoavaluació de la qualitat

de l’ESAB s’han inclòs alguns ítems del protocol de departaments,

la qual cosa permet una visió més completa de la realitat del centre.

Per les raons exposades anteriorment, l’informe d’autoavaluació de

la qualitat de l’ESAB inclou les tres especialitats que s’hi impartei-

xen, tot i que l’Acord per a la realització del procés només es refe-

reix a les especialitats d’Explotacions Agropecuàries i d’Indústries

Agràries i Alimentàries.

1.2. Fases

Formalització del procés d’avaluació

Aquesta fase ha estat més llarga del que acostuma a ser als centres

propis de la UPC atès que, amb anterioritat a la signatura de l’A-

cord entre el Vicerectorat i la Direcció del centre, la Junta de

240

Govern de l’ESAB va estudiar la proposta inicial i, després d’una

anàlisi aprofundida de la temàtica, va resoldre autoritzar la realitza-

ció del procés tot establint un conjunt de consideracions quant al

procediment i als continguts de l’avaluació.

El Comitè d’Avaluació Interna es va preconstituir abans de la signa-

tura de l’Acord i els seus membres van assistir a la Jornada de For-

mació dels Comitès Interns organitzades per la UPC el mes de

març de 1998. Durant les Jornades es va lliurar i presentar la Guia

d’avaluació (curs 1997-98) i, posteriorment, el Gabinet de Planifi-

cació i Avaluació de la UPC ha lliurat la documentació de base per

iniciar el procés.

La primera reunió de treball del Comitè d’Avaluació Interna es va

dur a terme el dia 1 d’abril de 1998, és a dir, en la mateixa data en

què es va signar l’Acord per a la realització del procés.

Autoavaluació

La fase d’autoavaluació, que ha estat molt més llarga del que s’havia

previst inicialment, ha tingut una durada de 10 mesos (abril 98-

gener 99).

En una primera etapa el CAI ha acordat la metodologia de treball

intern del Comitè. Aquesta ha consistit a encarregar l’elaboració

d’un primer esborrany de cadascun dels capítols de l’autoavaluació

a un o dos membres del mateix Comitè, amb l’objectiu de disposar

de ponències prèvies a la discussió. Per fer la seva tasca, aquests

equips han interactuat amb un cert nombre de membres de la

comunitat escolar, per tal d’ampliar el ventall d’opinions i promou-

re la participació activa (política de «la taca d’oli»). A mesura que

s’han anat redactant els esborranys s’han discutit al plenari del CAI

per tal de millorar-ne el contingut, complementar-los amb infor-

mació nova i obtenir-hi el consens.

241

Quant a la informació general a la comunitat escolar s’han progra-

mat sessions informatives amb els tres estaments (estudiants, pro-

fessors i PAS) per donar a conèixer el propòsit del procés i dema-

nar-ne la participació i implicació actives. També s’ha editat un

tríptic i cartells d’informació.

Per tal de conèixer l’opinió dels diversos col·lectius de l’Escola, el

CAI ha elaborat tres enquestes d’opinió (estudiants, professors i

PAS) que es van realitzar en el període maig-juny de 1998.

Els resultats de les enquestes s’han anar incorporant en els esbo-

rranys inicials i s’ha anat avançant progressivament en l’elaboració

de l’informe d’autoavaluació.

Després de correccions i adaptacions molt diverses, s’ha elaborat

l’informe d’autoavaluació de la qualitat de l’ESAB que s’ha sotmès

a audiència general de tota la comunitat escolar i a la consideració

de la Junta de Govern. Aquest òrgan de govern es va donar per assa-

bentat del contingut en data 28 de gener de 1999.

Finalment, el document s’ha lliurat al Gabinet de Planificació i

Avaluació de la UPC, el qual l’ha tramès al CAE, i s’ha difós a tota

la comunitat escolar i als seus òrgans de govern.

Avaluació externa

L’avaluació externa s’ha fet d’acord amb les etapes que s’indiquen

en la Guia d’avaluació. Una vegada nomenat el Comitè d’Experts

Externs (CEE), els seus membres han seguit el procediment

següent:

� Anàlisi dels documents guia: Guia d’avaluació, protocols de

l’autoavaluació i instruccions per a avaluadors externs.

� Anàlisi de l’autoinforme i de la documentació addicional.

242

Aquesta documentació ha estat lliurada pel Gabinet de Planifi-

cació i Avaluació de la UPC a cadascun dels membres del CEE.

� Visita al centre avaluat. El CEE va fer una primera visita a l’E-

SAB els dies 18 i 19 de febrer de 1999. Durant aquesta visita es

va detectar que mancava temps per realitzar la totalitat de les

tasques previstes. Per aquest motiu es va fer una segona visita el

dia 12 de març que ha permès finalitzar la tasca.

Durant les visites el CEE ha realitzat les activitats següents:

– Reunió amb l’equip directiu (5 membres) i amb la gerenta.

– Reunió amb el professorat (3 professors per cadascun dels 4

departaments).

– Reunió amb els graduats (3 d’Explotacions Agropecuàries, 3

d’Hortofructicultura i Jardineria i 4 d’Indústries Agràries i

Alimentàries).

– Reunió amb els estudiants (7).

– Reunió amb el PAS (8 membres d’àrees i categories dife-

rents).

– Audiència oberta a la comunitat escolar (més de 150 assis-

tents).

– Visita a les instal·lacions de l’Escola.

– Visita a les instal·lacions de Torre Marimon (Caldes de

Montbui).

� Redacció de l’informe d’avaluació externa. El CEE ha lliurat el

seu informe al Gabinet de Planificació i Avaluació de la UPC, el

qual el va trametre al CAI el mes de juny de 1999.

Quan el CAI va disposar de l’informe d’avaluació externa (juny

1999), els seus membres el van estudiar i analitzar. La valoració que

els membres del CAI han fet del contingut d’aquest informe ha

estat força negativa, per la qual cosa se’n va assabentar el Gabinet

de Planificació i Avaluació de la UPC, a fi que en fes la seva valo-

ració.

243

Informe final

L’elaboració de l’informe final s’ha anat retardant tot esperant rebre

alguna indicació del Gabinet de Planificació i Avaluació sobre l’in-

forme d’avaluació externa. En no rebre’n cap resposta, se n’ha pro-

gramat l’elaboració.

L’informe d’avaluació final s’ha redactat d’acord amb les instruc-

cions del Gabinet de Planificació i Avaluació, i seguint la mateixa

metodologia de treball establerta pel CAI per a l’elaboració de l’au-

toinforme (ponència individual, discussió conjunta i consens). Els

apartats de què consta són els següents:

1. Introducció.

2. Valoració del procés d’avaluació interna.

3. Valoració del procés d’avaluació externa.

4. Principals punts forts i febles detectats i accions estratègiques

de millora.

L’informe final es va redactar durant els mesos de setembre i octu-

bre de 1999 i va ser lliurat al Gabinet de Planificació i Avaluació el

dia 18 de novembre de 1999.

Aquest informe final s’ha elaborat en un nou context institucional.

Des del passat dia 1 de juliol, l’Escola Superior d’Agricultura de

Barcelona s’ha integrat al Consorci Escola Industrial de Barcelona

(CEIB), com a pas previ a la seva incorporació definitiva al sistema

universitari públic de Catalunya.

Aquest important fet obre un nou i estimulant horitzó per a l’Esco-

la, que s’anirà desenvolupant els propers anys, i és un primer i deci-

siu pas endavant en relació amb la recomanació d’integració a la

UPC que fa el CEE que, segons el seu criteri i amb total coincidèn-

cia amb el del CAI, permetrà resoldre una bona part dels aspectes

negatius i de les mancances de l’Escola.

244

Entre altres temes de rellevància, la incorporació de l’ESAB al

CEIB implicarà el trasllat de l’Escola al Campus de Castelldefels de

la UPC, on caldrà donar solució definitiva a les infraestructures per

a la docència, la recerca, la transferència tecnològica i als serveis a la

comunitat universitària. En aquest context, la Universitat Politècni-

ca de Catalunya ha d’elaborar un pla d’actuacions que inclogui

la potenciació i millora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barce-

lona.

Tots aquests fets representen una immillorable oportunitat per

tenir en compte el procés d’avaluació realitzat i, d’acord amb als

seus resultats, incorporar en el pla d’actuacions les estratègies de

millora que permetin potenciar els punts forts i corregir els punts

febles detectats.

1.3 Composició dels comitès

CAI

La composició del Comitè d’Avaluació Interna de l’ESAB ha estat

la següent:

F. Xavier Martínez Farré, director, president de la Comissió.

Jordi Valero i Bayà, sotsdirector d’Estudis.

Àngel Bosch i Bosch, professor ponent.

Elena Gordún i Quiles, professora.

Elvira Bertran i Pujol, cap de Gestió Acadèmica.

Jordi Matoses i Duran, estudiant.

Carles Martínez i Roca, estudiant (fins al mes de juny de 1998).

Marc Comalrena de Sobregrau i Esteve, estudiant (a partir de juny

de 1998).

La participació de la representació de l’administració de l’Escola en

245

les reunions i les tasques del CAI ha estat molt baixa. Aquest fet ha

provocat molt diverses dificultats en el funcionament del Comitè,

especialment en relació amb l’elaboració dels apartats de l’informe

que fan referència a temes vinculats a la gestió acadèmica i a les

altres àrees administratives i de serveis.

CAE

La composició del Comitè d’Experts Externs ha estat la següent:

Juan Francisco Gálvez Morros, representant de l’àmbit acadèmic i

president.

Ramon Rosell i Rius, representant de l’àmbit professional.

Daniel García i Laborda, titulat de l’Escola.

M. Jesús Mairata i Creus, experta en temes d’avaluació.

1.4. Llançament i documents generats

� Tres sessions informatives a l’inici del procés, especialment pen-

sades per a estudiants, professors i PAS.

� Edició i àmplia difusió d’un tríptic informatiu sobre l’avaluació

institucional i de cartells promovent la participació en el procés.

� Elaboració de tres enquestes d’opinió adreçades a estudiants,

professorat i PAS.

� Obertura d’una adreça electrònica interna a nom del CAI en

què professors i PAS (els estudiants no disposen de correu

electrònic) han pogut fer arribar al CAI opinions i comentaris.

� Redacció d’esborranys progressius de l’informe d’autoavaluació

que s’han sotmès a revisió i ampliació pels membres del CAI i

grups de professors, estudiants i PAS interessats.

� Edició de l’informe d’autoavaluació de la qualitat de l’ESAB

(gener 99).

� Edició de l’informe final d’avaluació de la qualitat de l’ESAB

246

(novembre 99) i la seva audiència pública a tota la comunitat

escolar.

1.5. Resum de magnituds de l’ESAB

A l’ESAB s’imparteixen estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola en

les especialitats següents:

� Explotacions Agropecuàries.

� Hortofructicultura i Jardineria.

� Indústries Agràries i Alimentàries.

Els plans d’estudis vigents són els que corresponen als estudis refor-

mats anomenats Plans 1993.

Com a síntesi de les magnituds de l’Escola, tot seguit es presenta un

resum dels indicadors bàsics que fan referència a la docència i a les

activitats de recerca i de transferència tecnològica:

a) Docència (curs 1997-98)

247

Indicador Explotacions Hortofructi- Indústries Agrope cultura i Agràries i cuàries Jardineria Alimentàries

Estudiants entrada 76 71 70

Estudiants fase tardor: 118 83 126selectiva primavera: 106 117 97

Estudiants fase tardor: 177 170 165no selectiva primavera: 174 231 219

Est. equiv. matr/quad. fase sel. 92,0 106,0 98,1

Est. equiv. matr/quad. fase no sel. 66,2 64,8 80,0

Taxa rendiment fase selectiva 64,0 % 69,2 % 84,5 %

Taxa rendiment fase no selectiva 89,6 % 87,3 % 92,7 %

b) Recerca i transferència tecnològica

248

Indicador Total ESAB

Estudiants equivalents 718,1

Professors de plantilla 59

Associats 4

Doctors 28

PAS 40

Estudiants equivalents/professors 11,4

Estudiants equivalents/PAS 18,0

% Doctors /Professors de Plantilla 47,5 %

Nombre de titulats

Expl. Agropecuàries 33

Hortofruct. i Jard. 44

Ind. Agra. i Alim. 71

Eng. Tèc. Agr. Pla 72 50

Total 198

Indicador Núm. Import % partici-total pació prof.

plantilla

Projectes de recerca propis subvencionats (1989-98) 11 96 MPTA 41,4 %

Participació en projectes de recerca d’altres institucions (1989-98) 45 – 59 %

Convenis de transferència tecnològica (1990-98) 68 62,7 MPTA 46,5 %

Publicacions nacionals (1990-98) 591 – –

Publicacions internacionals (1990-98) 165 – –

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

2.1 Dificultats sorgides durant el procés

L’elaboració de les enquestes ha estat molt dificultosa a causa de les

opinions diferents dels membres del Comitè. A més, aquestes

enquestes han hagut de ser sotmeses al vistiplau de la Junta de

Govern de l’Escola abans de ser lliurades als destinataris (estu-

diants, PAS, professors). L’elaboració d’enquestes també s’ha res-

sentit de la manca d’experiència del Comitè en aquest afer.

Un dels problemes que han aparegut ha estat que el procés s’ha

encavalcat amb l’època d’exàmens i molts estudiants no han respost

les enquestes, però malgrat tot aquest ha estat el col·lectiu més par-

ticipatiu, mentre que la participació del professorat ha estat la més

baixa.

Per emplenar els epígrafs de la Guia ha calgut elaborar dades que

no es coneixien prèviament (acadèmiques i de funcionament), la

qual cosa ha generat moltes dificultats i retard en la confecció de

l’informe.

La forma de treball emprada pel CAI ha comportat la discussió

conjunta de les ponències que cada membre havia elaborat indivi-

dualment. Aquest procés no sempre ha seguit el ritme necessari ni

l’estructura més idònia de funcionament. La discussió ha introduït

correccions que ha calgut consensuar i incorporar a l’esborrany.

La falta de sincronia en el ritme de treball dels diversos ponents, els

problemes de sintonia i la falta d’assistència del membre d’adminis-

tració del Comitè, com també la dificultat d’assolir el consens, han

esdevingut els problemes principals.

Els terminis proposats per a la finalització de l’informe han exercit

249

una forta pressió que ha comportat que s’hagi presentat a la comu-

nitat escolar un esborrany no prou consensuat pel Comitè. Amb

això s’ha pretès donar a conèixer l’estat corrent de l’informe i copsar

les modificacions i opinions del col·lectiu per tal d’introduir-hi les

correccions proposades, alhora que paral·lelament el CAI ha anat

continuant la tasca d’elaboració d’alguns capítols en els quals no

encara hi havia una redacció consensuada.

El procediment anterior ha comportat una notable dificultat afegi-

da, atès que hi ha intervingut fortament la Junta de Govern de

l’Organisme Autònom, que ha creat molt de malestar entre el pro-

fessorat i els membres del CAI.

D’altra banda, la manca d’una estructura de funcionament adequa-

da, la manca d’experiència de la becària en aquestes tasques i la gran

càrrega de treball extra que ha suposat, han fet que s’hagin produït

mancances en la inclusió de les correccions derivades dels debats

del CAI.

Durant tot el procés la participació i col·laboració dels col·lectius

ha estat baixa, malgrat els esforços realitzats per donar a conèixer el

procés i la seva importància.

2.2. Recomanacions per a properes avaluacions

� Millorar la Guia d’avaluació de la UPC: la Guia d’avaluació que

proporciona la UPC és en molts aspectes massa complexa, i

amb duplicitat en alguns subepígrafs. En alguns apartats (capí-

tol 9, per exemple) no es disposa de prou informació per elabo-

rar-los. Convindria, doncs, una guia molt més sintètica i clara,

ja que l’actual complica molt les tasques del Comitè.

� Disposar d’un gabinet d’experts: es consideren molt interessants

les Jornades de Formació dels CAI, però fóra interessant que

250

existís un gabinet d’experts que durant el procés ajudés a con-

duir les tasques o, si més no, que donés les pautes de treball més

idònies i fos un referent davant de possibles entrebancs. La

manca d’experiència en aquests processos fa que els membres

del CAI perdin molt de temps a implementar un procediment

de treball que no sempre és prou eficient.

� Emprar la mateixa metodologia de treball intern del Comitè utilit-

zada en aquesta primera avaluació: el fet de distribuir els epígrafs

als diversos ponents i de realitzar reunions periòdiques per dis-

cutir i consensuar els esborranys enriqueix molt la reflexió i el

coneixement de tots els membres. No obstant això, cal indicar

que aquesta alternativa alenteix el procés i, en una propera ava-

luació, caldria pautar molt l’estructura i el calendari de funcio-

nament.

� Disposar d’enquestes tipus elaborades pel gabinet de la UPC:

aquesta alternativa permetria obtenir una informació comuna

en tots els centres sotmesos a avaluació i alleugerir molt la tasca

del Comitè. Aquesta enquesta hauria de permetre apartats

oberts, amb la qual cosa es poguessin incloure ítems específics

de cada centre.

� Disposar de becaris especialment formats per dur a terme la seva

tasca: això es podria aconseguir si fos el mateix Gabinet de Pla-

nificació i Avaluació de la UPC qui assignés el becari a cada

Comitè.

� Facilitar la tasca del professor ponent: el professor ponent és una

figura clau per al funcionament del CAI. Per aquest motiu cal

establir que aquest disposi de mitjans, com ordinador, despatx i

reducció de l’assignació de tasques acadèmiques per tal que

pugui disposar de temps i mitjans per coordinar la confecció de

l’informe d’autoavaluació. Tot això permetria poder avançar

més ràpidament en les tasques encomanades i coordinar amb

més eficiència la feina de la resta dels membres del CAI.

� Millorar les estratègies que afavoreixin la participació: s’haurien

d’establir mecanismes bàsics i prou validats que afavoreixin la

251

participació de la comunitat escolar en el procés d’avaluació.

Aquest element és clau per a l’autoavaluació i cal dedicar-hi

molts esforços des del CAI i des del Gabinet de Planificació i

Avaluació de la UPC.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

3.1. Visita a l’ESAB

La visita que ha realitzat el CEE a l’ESAB es valora molt positiva-

ment des de tots els punts de vista. Aquest Comitè ha manifestat,

en tot moment, molt d’interès a conèixer la realitat de l’ESAB, tot

mostrant-hi una actitud molt oberta i participativa.

La comunitat universitària de l’ESAB ha acollit el procés d’avalua-

ció externa amb molt d’interès i expectació, i ha motivat tots els

col·lectius a participar-hi i transmetre-hi les seves opinions. Això ha

quedat reflectit en l’alt nivell de participació en les diverses reu-

nions i sobretot en l’audiència general oberta a tota la comunitat.

La programació prèvia d’aquestes audiències feta pel CAI, com

també el tracte cordial i distès mostrat per membres del Comitè

d’Experts Extern (CEE) han estat determinants per obtenir aquesta

resposta tan satisfactòria.

En relació amb el programa establert (dos dies) i com a conseqüèn-

cia d’aquesta resposta tan favorable, les audiències han resultat més

llargues del que s’havia programat, i el pla de treball elaborat s’ha

vist alterat. A més a més, el CEE ha considerat adequada la propos-

ta del CAI d’incloure una visita a les instal·lacions que l’Escola té a

la Torre Marimon. La visita, a la qual han assistit els dos comitès i

membres de l’equip directiu, ha resultat molt profitosa.

252

Davant dels problemes sorgits per finalitzar el programa previst,

s’ha proposat una nova visita d’un dia de durada, per tal de comple-

tar el coneixement de les instal·lacions de l’ESAB i possibilitar que

el CEE disposés de més temps per reunir-se.

Les reunions entre ambdós comitès han estat molt cordials. La pri-

mera ha servit per presentar l’autoinforme i que el CEE ens en

transmeti una primera valoració general. En l’última reunió el CEE

ens ha comunicat les seves percepcions i valoracions preliminars de

l’ESAB.

3.2. Informe d’avaluació externa de l’ESAB

L’informe d’avaluació externa de l’ESAB no es correspon amb les

expectatives que havia creat la visita del CEE. La lectura d’aquest

informe ha suposat una decepció tant pel que fa a la forma com al

contingut, per la qual cosa es considera que no s’ha assolit l’objec-

tiu de l’informe de l’avaluació externa.

L’informe presenta dues parts principals: anàlisi del procés d’ava-

luació interna i valoracions del CEE (valoracions de Comitè i valo-

ració general).

Anàlisi del procés d’avaluació interna

El CAI no comparteix les afirmacions i valoracions del CEE respec-

te del procés i l’informe d’autoavaluació. El seu informe resulta en

molts aspectes repetitiu, contradictori i superficial. La percepció del

CAI és que sembla que el CEE no ha entès l’autoinforme o bé no

l’ha analitzat en profunditat.

253

Valoracions del CEE

Respecte de la segona part de l’informe, quant a la valoració del

Comitè i valoració general, es considera igualment molt superficial,

tot palesant una falta d’anàlisi i reflexió, i no aporta gairebé idees

noves en relació amb les de l’autoinforme.

4. PRINCIPALS PUNTS FORTS I FEBLES DETECTATS

I ACCIONS ESTRATÈGIQUES DE MILLORA

Atès que l’avaluació de l’ESAB pot representar una eina clau per a

la futura planificació estratègica de l’Escola, el CAI ha considerat

adient estructurar aquest apartat de punts forts i punts febles i les

accions estratègiques de millora, d’acord amb l’estructura dels

objectius de la planificació estratègica de la UPC, és a dir:

� Docència.

� Recerca i desenvolupament del personal.

� Relació amb l’entorn.

El contingut d’aquest apartat s’ha redactat d’acord amb l’esquema

recomanat pel Gabinet de Planificació i Avaluació de la UPC.

En l’esquema que tot seguit s’exposa no són inclosos els responsa-

bles de la millora, els quals seran proposats per la Junta d’Escola.

254

255

Factor Aspecte Punts forts/ Punts febles/ Propostes de milloraanalitzat avaluat oportunitats amenaces

Docència Entrada Alta demanda dels estudis Manca d’actuacions Fer accions que permetin de l’Escola. específiques per a la millorar la captació

captació d’estudiants. d’estudiants de nou ingrés.

Docència Desenvo- Atenció molt personalupament litzada dels professors

als estudiants.

Elevat contingut mediam-biental dels estudis.

Grups reduïts d’estudiants en pràctiques i teoria, i suficient disponibilitat de mitjans per a l’acompli-ment dels objectius docents.

El fet de disposar de la Insuficient dotació d’espais Augmentar la dotació finca experimental Torre i mitjans que afecten la d’espais i mitjans que Marimon. docència, com: aules, aules afecten la docència,

informàtiques, Centre de com: aules, aules Càlcul, Biblioteca, sala de informàtiques, Centre revistes, despatxos de de Càlcul, Biblioteca, sala professors, Delegació de revistes, despatxos de d’Estudiants, menjador... professors, Delegació

d’Estudiants, menjador...

Molt baix nivell d’inver- Sol·licitar als òrgans de sions i escassos recursos govern de l’ESAB que per adquirir material incrementin els recursos inventariable. destinats a inversions, tot

proposant actuacions concretes per a la millora de l’Escola.

Bona valoració global del Alguns desequilibris entre Elaborar una plantilla tipus professorat i del personal les necessitats docents i la de professorat, en relació d’administració i serveis. plantilla de professors. amb la docència que s’ha

d’impartir i cap a la qual s’hauria de convergir.

Plans d’estudi amb alt En el pla d’estudis les Revisar els plans d’estudis contingut experimental, assignatures estan molt per tal que, sense disminuir percentatge elevat de fragmentades, amb la la proporció de crèdits crèdits pràctics i de qual cosa un estudiant ha optatius, no s’hagin de crèdits optatius i de cursar moltes assigna- cursar tantes assignatures assignatura obligatòria de tures simultàniament simultàniament i que la fase Pràctiques en Empreses. (8 de mitjana cada selectiva sigui de només un

quadrimestre ). quadrimestre.

256

Factor Aspecte Punts forts/ Punts febles/ Propostes de milloraanalitzat avaluat oportunitats amenaces

Docència Desenvo- La fase selectiva és La fase selectiva no ha de lupament excessivament llarga ser l’actual primer (cont.) (2 quadrimestres), i els quadrimestre.

estudiants que la superen ho fan amb una mitjana En la revisió dels plans superior a d’estudis, s’han de fusionar 3 quadrimestres. i redimensionar

assignatures i reassignar el quadrimestre en què s’imparteixen.

Les assignatures no es Cursar les assignatures en cursen cada quadrimestre, cada quadrimestre, no un sinó un cop a l’any. cop a l’any com a mínim en Aquest fet és especialment la fase selectiva i, a 6è greu en: a) la fase selectiva; quadrimestre, les troncals i b) la fase selectiva quan obligatòries. Per a la resta aquesta se supera en un d’assignatures, si no quadrimestre més del s’imparteixen en cada previst, c) al sisè quadrimestre, s’hauria de quadrimestre per finalitzar definir el pla d’estudis la carrera. revisat per tal que en

faciliti el seguiment encara Llarga durada real que no es cursi la carrera de la carrera. en el temps previst.

Oferta d’assignatures L’oferta d’assignatures Definir perfils o optatives molt àmplia i optatives, exceptuant les intensificacions dinàmica, amb especialitzacions Jardineria d’assignatures optatives especialitzacions reglades: i Paisatgisme i Viticultura que facilitin l’elaboració de Jardineria i Paisatgista i i Enologia, no estan currículums coherents i Viticultura i Enologia, i organitzades en compactes.l’existència d’altres no intensificacions, la qual reglades. cosa dificulta als estudiants

l’elaboració del seu currículum i la seva organització temporal.

257

Factor Aspecte Punts forts/ Punts febles/ Propostes de milloraanalitzat avaluat oportunitats amenaces

Docència Sortida Alt nombre de demandes rebudes en la borsa de treball.

Relació dels estudiants La no integració de l’ESAB conseguir la integració de amb el món empresarial en l’Oficina d’Orientació Al’ESAB en l’OOIL de la durant la carrera i Inserció Laboral (OOIL) UPC.(Pràctiques en Empreses de la UPC.obligatòria i alt nombre de TFC vinculats a empreses i centres de recerca....) i bona acceptació i valoració, en les empreses, dels nostres estudiants i titulats.

Accions endegades per No efectuar un seguiment Efectuar enquestes facilitar la inserció laboral sistemàtic de la inserció sistemàtiques als titulats i del titulats: Comissió laboral dels titulats i de la empleadors.d’Inserció Laboral, valoració entre els assignatura d’Inserció empleadors.Laboral, borsa de treball...

Existència d’una forta Dificultat per a la Modificar la normativa tradició i demanda en realització d’estudis de actual per tal de potenciar formació de postgrau i postgrau i de formació la realització d’estudis de formació continuada. continuada en relació amb postgrau i la formació

la normativa existent a continuada.l’ESAB (Normativa per a Fomentar que els la realització de màsters, departaments organitzin postgraus, seminaris i activitats de formació altres activitats docents i continuada.formatives autofinançables).

Recerca i Recerca Una bona part de la desenvolu- recerca està relacionada

pament amb la docència.del

personal. La publicació de la revista Arxius.

Elevada activitat i bons Manca de promoció i Fomentar les activitats de resultats en els àmbits de valoració de les activitats recerca i transferència la recerca i de la trans- de RiTT que duen a terme tecnològica i articular un ferència tecnològica els professors. procediment que en (RiTT), molt especialment permeti la valoració i el en el Departament reconeixement en el d’Agronomia. context de la tasca

acadèmica.

258

Factor Aspecte Punts forts/ Punts febles/ Propostes de milloraanalitzat avaluat oportunitats amenaces

Recerca i Recerca Existència d’equips i línies Insuficient rendiment en desenvolu- (cont.) de recerca sòlides. publicacions per manca

pament de temps i facilitats per del a la redacció.

personalEl fet que una part important de l’activitat de recerca del nostre professorat es realitzi en projectes dirigits en altres centres.

Insuficient suport Millorar el suport administratiu i de serveis administratiu, tècnic i de per a la realització i gestió gestió per a les activitats de recerca i transferència de recerca i transferència tecnològica. tecnològica.

Recerca i Qualifi- Elevat percentatge de desenvolu- cació doctors entre el

pament profes- professorat.del sional del

personal. personal Bona adequació dels Alguns desequilibris entre Elaborar una plantilla tipus acadèmic. perfils professionals del les necessitats docents i la de professorat cap a la qual

professorat en relació plantilla de professors. s’hauria de convergir.amb l’activitat acadèmica que cal realitzar.

Actual manca de meca- Generar mecanismes que nismes de promoció del permetin la promoció del professorat. professorat.

Inexistència de mecanis- Establir procediments de mes per avaluar i estimular valoració i reconeixement l’activitat de RiTT del de les activitats de recerca professorat. i transferència tecnològica.

Manca de programes de Establir programes de formació del professorat formació de professorat en metodologia docent. en metodologia docent.

El no reconeixement de Arbitrar mecanismes de la tutoria de l’assignatura reconeixement de la de Pràctiques en Empreses tutoria de les Pràctiques en el pla d’ordenació en Empreses.acadèmica dels professors ni en la seva activitat lectiva.

259

Factor Aspecte Punts forts/ Punts febles/ Propostes de milloraanalitzat avaluat oportunitats amenaces

Relació Marc La comunitat universitària Realitzar actuacions que amb UPC de l’ESAB no se sent propiciïn un major

l’entorn. integrada en el context apropament a la UPC.general de la UPC i opina que la UPC no té en consideració la realitat de l’Escola, la qual cosa comporta una desvincu-lació «real» de l’Escola respecte de la UPC.

Marc El notable grau de Potenciar les relacions social cooperació i relacions de exteriors i les activitats de

l’ESAB amb universitats, formació continuada i de institucions públiques i postgrau.privades i organitzacions empresarials i Elaborar una llista professionals. d’empreses que signen

convenis d’estades de Bon lligam de molts pràctiques amb l’ESAB i professors amb el sector promoure l’establiment de de la seva especialitat. convenis marc de

col·laboració que permetin aquestes i altres col·laboracions.

La bona imatge de l’ESAB Donar a conèixer a la i dels seus titulats en el societat els serveis que fa nostre entorn social. l’Escola per tal de potenciar

la percepció que en té l’entorn social.

Establir els mecanismes que permeten obtenir i automatitzar els indicadors dels resultats per tenir informació fiable i completa a temps i poder-la analitzar i difondre a la societat.

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUETAB

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Les propostes de millora de l’informe final semblen coherents amb

la política general de la UPC, donat que la integració i Castelldefels

van en la línia apuntada al llarg del procés.

El moment concret en què s’ha fet l’avaluació a l’Escola s’ha vist

influenciat, en part, per la coincidència amb el procés d’integració a

la UPC.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Elaborar una plantilla tipus de professorat, en relació amb la

docència que s’ha d’impartir i cap a la qual s’hauria de convergir.

� Fomentar les activitats de recerca i transferència tecnològica i

articular un procediment que en permeti la valoració i el reco-

neixement en el context de la tasca acadèmica.

� Realitzar actuacions que propiciïn un major apropament a la

UPC.

260

Informe final de la titulació

Enginyeria Tècnica Industrial – Química Industrial

261

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICA

INDUSTRIAL D’IGUALADA14

14. Centre Adscrit a la UPC.

262

860 EUETIIEscola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada

860-01 – Enginyeria Tècnica Industrial- Pla 72 Estudi no reformat860-02 – Enginyeria Tècnica Química Industrial - Pla 95 Estudi reformat (inici el curs 1995-96)

Cicle Durada Càrrega FS (durada) FS FnS FnS total (crèdits) (durada) (crèdits)

(crèdits)

860-01 Curt 3+1 anys 253 – – – –

860-02 Curt 6 quadr. 225 1 quadr. 36 5 quadr. 189

Indicadors i ràtios

Preinscrits 1a. Matriculats Nota de Tall

preferencia Nous de 1r. PAAU FP II

47 72 5,48 6,48

Oferta

(Limit d’accés)

Total 860 - EUETIB 45

RESULTATS ACADÈMICS - Curs 1997-98

Crèdits Crèdits Crèdits % Pres/ % Aprov/ Matriculats Presentats Aptovats Mat. Pres

Total 860 (FS) 4.500,0 4.135,5 2.652,0 91,90% 64,13%

Total 860 (FNS) 13.363,5 12.409,5 9.507,0 92,86% 76,61%

Total 860 - EUETII 17.863,5 16.545,0 12.159,0 92,62% 73,49%

263

ActualizacióTitulats % de1997-98 Variació

47 67,86

TITULATS

Excés durada estudis en %

Nombre Mitjana %Titults Temps 1 any 2 Anys 3 anysde de perma- vs nous previst més més o més

titulars nència 1r*

Total 860 - EUETII 28 5,2 18,87% 35,71% 14,29% 35,71% 14,29%

* [% de titulars en el temps previst] / [nous de primer ‘n’ cursos enrera], on ‘n’ es igual a la durada teórica de l’estudi.

Matrícula total Oferta de places Nous de 1r. TitularsDemanda en la 1a. pref.

350

300

250

200

150

100

50

090 91 91 92 92 93 93 94 94 95 95 96 96 97 97 98 98 99

1. Introducció

1.1. L’informe intern

El novembre de 1997, des de la UPC es va consultar l’aleshores cap

d’Estudis de l’EUETII, Jaume Soler, sobre la incorporació del cen-

tre en un procés d’avaluació institucional.

La proposta va ser acceptada i presentada al claustre de professors.

La majoria del personal va respondre positivament al procés. Es va

pensar en una sèrie d’objectius: com la discussió per a la millora del

pla d’estudis, seguir la política d’avaluació de la qualitat marcada

per la UPC i la millora general del servei ofert pel centre en tots els

àmbits (docent, recerca i de servei a la indústria).

A partir d’aquí el centre (alumnat, professorat, equip directiu i per-

sonal d’administració i serveis) ha donar les màximes facilitats per

dur a terme aquesta avaluació.

El primer que s’ha fet ha estat escollir un equip, que ha quedat for-

mat per les persones següents:

Antoni Rius Professor

Miquel Solé Professor

Joan Francesc Martí Secretari del centre

Jaume Soler Director

Jesús Brugués Sotsdirector

Xavier Cabello Alumne

Ramon Sans Delegat de la UPC al centre

Òscar Bertran Ponent

S’han anat realitzant reunions del Comitè Intern cada dues setma-

nes, en les quals s’han discutit els punts en què s’havia de basar l’in-

forme intern.

264

S’ha fet una sessió informativa inaugural a la qual han estat convi-

dats tots els membres del centre (professorat, administració i alum-

nes); hi ha intervingut Santi Roca com a coordinador de l’avaluació

institucional i Òscar Bertran com a ponent del centre.

Per donar-hi publicitat s’ha editat un tríptic i ha sortit anunciat a la

premsa local l’inici del procés.

La participació en les enquestes realitzades ha estat variada: profes-

sors, 70 %; alumnes, 57 %; exalumnes, 42 %, i PAS, 22 %. Cal

destacar que la participació del personal d’administració i serveis a

les enquestes ha estat baixa, però també cal dir que han participat

activament en la redacció de l’informe intern. Així, la participació

dels alumnes ha estat relativament elevada en les enquestes, però

nul·la en la redacció de l’informe intern, tot i que aquest informe

ha estat a la seva disposició tant a Secretaria com a la intranet de

l’Escola.

El mes de juny ja es disposava d’un esborrany que, gràcies a la par-

ticipació de diversos col·lectius que formen el centre (professorat i

PAS), s’ha anat configurant fins a arribar a ser l’informe intern defi-

nitiu.

1.2. L’informe extern

El dia 25 de novembre de 1998 es va constituir el Comitè d’Avalua-

ció Extern, que ha estat format per:

Gumersindo Feijoo Costa Expert acadèmic (president del CAE).

Alfredo Vara del Campo Representant del món professional.

Mercè González Martínez Titulada del centre l’any 1989.

Javier Vidal García Expert avaluador.

265

Els dies 25, 26 i 27 de novembre aquest Comitè va visitar el centre

i es va reunir amb representants dels col·lectius que el formen i amb

exalumnes.

Segons el mateix Comitè Extern, les sessions s’han realitzat amb

normalitat i l’organització de les audiències ha estat correcta, tot i

que, en alguns casos, hauria estat desitjable la participació de més

persones: com en el cas dels graduats, en què només hi han assistit

3 (del contacte amb uns 20 graduats, 16 es van excusar per motius

laborals i 1 al final no va poder venir), o dels alumnes, a la qual han

assistit 9 de 255 (a causa, segurament, de la manca de motivació

per un procés definit per ells mateixos «sense utilitat»).

1.3. El centre

Resum històric:

L’any 1970 es van establir els estudis d’Enginyeria Tècnica en Quí-

mica Industrial a l’Escola Superior d’Adoberia d’Igualada (de grau

mitjà), que funcionava des de l’any 1958 impartint estudis no

reglats.

L’establiment dels estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial en Quí-

mica va ser l’alternativa donada a la negativa d’implantar a l’escola

els estudis d’enginyeria tècnica en adoberia. La negativa va ser fona-

mentada en el fet que només s’impartirien aquests estudis en una

sola escola: la d’Igualada.

El pla d’estudis inicial va ser el Pla 1969, que era el que en aquells

moments s’impartia a tot l’Estat espanyol.

L’any 1979 es va transformar en escola universitària i es va adscriu-

re a la Universitat Politècnica de Catalunya. Un cop feta l’adscrip-

266

ció es va començar a impartir el pla d’estudis 1972 experimental,

mentre s’anava extingint progressivament el Pla 1969.

El pla d’estudis 1972 experimental s’ha impartit, amb algunes peti-

tes modificacions, fins a l’any 1995. El 1995 es va començar a

impartir el pla d’estudis 1995 amb estructura quadrimestral, men-

tre que es va anar extingint el Pla 72.

El curs 1997-98 és el primer curs en què ja està gairebé implantat

totalment el nou pla d’estudis 1995.

Administrativament, l’escola d’enginyeria, juntament amb l’escola

d’adoberia, ha estat mantinguda en diferents èpoques pels esta-

ments següents:

De 1970 fins a 1976 era totalment dependent de la CNS (Sin-

dicat Vertical).

De 1976 fins a 1978 va dependre de l’AISS ( Presidència del

Govern espanyol).

De 1978 fins a 1983 va dependre de l’INEM (Ministeri del Tre-

ball).

El 1983 va ser transferida a la Generalitat i quedà dependent del

Departament d’Ensenyament.

De 1990 fins a 1993 depèn de la Direcció General d’Universi-

tats (Departament d’Ensenyament).

Des de 1993 fins ara depèn del Comissionat per a Universitats i

Recerca (Departament de la Presidència).

Cal afegir que des de l’any 1973 fins al 1993 convivia a l’escola el

centre de formació professional «escola d’adoberia» en el qual s’im-

partien inicialment les branques de Mecànica, Delineació, Electri-

citat, Química i Adoberia provisionalment. L’especialitat d’adobe-

ria és deixà d’impartir l’any 1983.

267

Situació actual: curs 1997-98

L’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada

(EUETII) i l’Escola Superior d’Adoberia d’Igualada (ESAI) com-

parteixen alhora edifici i una part del professorat, que imparteix

ensenyaments totalment o parcialment a Enginyeria Tècnica i a

Adoberia.

El solar té unes dimensions aproximades de 30x30 m i l’edifici ocu-

pa tot el solar. L’estil de construcció és la típica construcció pesant

dels anys cinquanta, amb parets mestres molt gruixudes, amb

poques possibilitats de fer-hi modificacions importants a un cost

assumible.

L’edifici consta de 4 plantes: un semisoterrani on anirà instal·lada la

planta d’adoberia; una primera planta en la qual aniran la Bibliote-

ca, aula d’estudi, dues aules d’informàtica, un aula de teoria, la

Secretaria i la Consergeria; una segona planta, amb aules de teoria,

sala de professors i despatxos de l’equip directiu; en la tercera i últi-

ma planta hi ha els laboratoris, tant dels cursos normals com dels

alumnes que fan el projecte de fi de carrera. També hi ha en aques-

ta última planta els laboratoris d’anàlisi química i física, que poden

donar servei a la indústria, principalment química i adobera.

L’edifici també té un pati interior ampli que dóna llum natural a

totes les quatre plantes. A la primera planta hi ha instal·lades unes

màquines de cafè i begudes.

L’edifici està situat al barri antic de la ciutat, i això fa que no hi hagi

facilitat d’aparcament a la rodalia.

En total hi ha 30 professors i uns 300 alumnes d’Enginyeria Tècni-

ca Química, procedents en un 66 % aproximadament de fora de la

comarca de l’Anoia.

268

El professorat és nat i resident majoritàriament a la comarca de l’A-

noia o bé a les comarques veïnes.

Molts alumnes que no són de l’Anoia s’hi desplacen des de Barcelo-

na o rodalia cada dia, i alguns resideixen en pisos compartits, ja que

a la ciutat d’Igualada no són fàcils de trobar allotjaments assequi-

bles per a estudiants.

L’actual pla d’estudis d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial

(1995), a més de les assignatures troncals, inclou quatre especialit-

zacions: Processos Químics; Anàlisi Química i Gestió de Qualitat;

Tècniques Mediambientals i Tractament d’Aigües, i Adoberia.

A l’Escola també s’imparteixen cursos de màster i postgrau en Ado-

beria, els diplomes dels quals són atorgats per la UPC i supervisats

pel Dr. Puigjaner.

1.4 La recerca

Les línies de recerca existents actualment a l’EUETII són les

següents:

1. Línia de recerca: química analítica aplicada a l’adoberia.

Responsable: Joaquim Font.

Professors involucrats: Rosa M. Cuadros.

Col·laboradors: M. Reyes Reyes.

Professors que participen en alguns treballs: Antoni Rius.

Rosa Cantero.

2. Línia de recerca: reconeixement de formes i defectes: visió artifi-

cial.

Responsable: Jordi-Roger Riba.

Professors involucrats: Òscar Bertran.

Joan Torras.

269

3. Línia de recerca: gestió ambiental.

Responsable: Rita Puig.

Professors involucrats: Antoni Rius.

Elena Martí.

Miquel Solé.

Trini Canals.

4. Línia de recerca: calibració multivariada aplicada a l’anàlisi de

control mitjançant tècniques espectrofotomètriques (UV-Vis,

IR, IR proper, etc.).

Responsable: Trini Canals.

Professors involucrats: Rosa Cantero.

5. Línia de recerca: estadística mediambiental i quimiometria apli-

cada a l’automatització de mètodes analítics.

Responsable: Antoni Rius.

Professors involucrats: Jordi-Roger Riba.

Rosa Cantero.

6. Línia de recerca: estudis d’algoritmes per a sistemes de modelat-

ge de sòlids.

Responsable: Miquel Solé.

7. Línia de recerca: innovació i optimització de processos i mèto-

des de control en la indústria adobera i afins.

Responsable: Josep M. Morera.

Professors involucrats: Esther Bartrolí.

Dolors Borràs.

Òscar Bertran.

Lluís Ollé.

Antoni Rius.

Joana Lalueza.

Rosa M. Cuadros.

270

2. Valoració del procés d’avaluació interna

Tant el Comitè d’Avaluació Interna com el Comitè Extern sembla

que coincideixen en el fet que el procés d’avaluació interna ha estat

adequat a les normes subministrades pel Gabinet de Planificació i

Avaluació de la UPC, i els terminis d’execució de l’informe han

estat els correctes.

El nivell de participació dels diversos col·lectius que formen el cen-

tre ha estat desigual i cal destacar la baixa col·laboració dels alum-

nes en l’elaboració de l’informe intern. Un altre col·lectiu que sem-

bla que hagi col·laborat poc és el PAS, però (segons que indica el

CAE) aquest col·lectiu hi ha estat interessat, ha demostrat tenir un

bon coneixement del procés i les seves opinions s’han reflectit en

l’informe intern.

Un punt en el qual cal incidir és la manca d’un seguiment sistema-

titzat de l’opinió dels alumnes en el desenvolupament de la docèn-

cia (punt feble segons el CAE). L’explicació cal cercar-la en la man-

ca d’eines per al tractament de les dades extretes de possibles

enquestes per al seguiment dels alumnes. Les dades que han possi-

bilitat el desenvolupament d’aquest aspecte en l’informe intern han

estat tractades com bonament s’ha pogut i amb una gran despesa de

temps per treure unes conclusions més o menys adequades.

Un altre aspecte que cal destacar a petició del CAE és que després

del procés d’avaluació interna s’han dut a terme obres importants

(ampliació i trasllat de la Biblioteca, trasllat del laboratori d’aca-

bats) que permeten aprofitar millor els espais i donar als alumnes i

a les empreses un millor servei; també s’ha renovat el material

informàtic amb l’arribada de 30 nous ordinadors que han permès

deixar de banda ordinadors obsolets.

271

3. Valoració del procés d’avaluació externa

Com en el procés d’avaluació interna, sembla que els dos comitès

coincideixen en el fet que el procés d’avaluació externa ha estat l’a-

dequat, tot el procés s’ha seguit segons l’itinerari establert prèvia-

ment, tot i que sembla que en la majoria de reunions del Comitè

Extern han assistit pocs representants dels col·lectius, a parer del

CAE (per al CAI, en la majoria dels casos, han semblat grups prou

representatius de la realitat del centre).

Quant als integrants del Comitè Extern, sembla que tenir un

expert acadèmic, un expert en avaluacions, una persona relacionada

amb el món de l’empresa i una exalumna ha estat molt profitós, ja

que, a partir de la seva visita, pels seus comentaris i abans que ens

arribés l’informe extern ja s’han començat a prendre mesures per

resoldre punts febles detectats.

4. Principals punts forts i febles detectats i accions estratègiques

de millora

Després de la visita del CAE s’han creat una sèrie de comissions en

les quals participa la majoria del centre. Cada comissió té un res-

ponsable, que haurà d’exposar la feina feta en reunions periòdiques.

El primers objectius marcats són potenciar els punts forts i actuar

sobre els punts febles detectats.

4.1 Punts forts

� Comunicació directa i fluida entre tots els col·lectius del centre.

Segons el CAE: un dels handicaps del sistema universitari

espanyol radica en la massificació dels centres, la qual cosa

impedeix una comunicació directa alumne-professor. Per les

272

dimensions de l’EUETII s’ha aconseguit establir una bona

comunicació entre els col·lectius que la formen. Per potenciar

aquest aspecte ens proposem posar èmfasi en les tutories de fase

i els taulers temàtics d’anuncis del centre.

� Voluntat de tots els sectors de l’Escola en la millora dels serveis i

innovació educativa. La creació de comissions involucra la

majoria de personal del centre en la millora de serveis.

� Seguiment personalitzat de l’alumne. El petit nombre d’alum-

nes en la majoria de grups del centre permet realitzar una ava-

luació continuada i, per tant, analitzar globalment el rendiment

i impedir que, en la majoria dels casos, el nombre d’anys per

finalitzar els estudis sigui molt elevat.

� Gran inserció laboral, sobretot en l’àmbit de la indústria d’ado-

beria.

� Dedicació generosa del professorat a la tutela de projectes fi de

carrera, sense cap contraprestació.

4.2. Punts febles

� El marc jurídic de l’Escola com a centre adscrit a la UPC i

dependent de la Direcció General d’Universitats (DGU) l’allun-

ya de la dinàmica universitària. La gestió del centre per un orga-

nisme com és la DGU és complicada a causa de la manca d’ei-

nes legals en aquest sentit. Per resoldre aquest problema

properament es crearà un consorci que gestionarà l’Escola i que

estarà format pel Comissionat per a Universitats i Recerca, la

UPC i l’Ajuntament d’Igualada. S’espera que durant el mes de

maig s’hagi avançat per crear-lo.

� Insuficient personal d’administració i serveis, amb especial

incidència en els serveis de Biblioteca i tècnics de laboratori.

Esperem que aquest tema es pugui solucionar dins el Consorci,

ja que actualment és difícil de solucionar amb la infraestructura

de la Generalitat.

273

� Elevada durada del procés de matriculació a causa d’una actitud

excessivament paternalista cap a l’estudiant. Aquest tema s’està

solucionant i en la matrícula de febrer 99 s’ha reduït substan-

cialment el temps emprat per matricular-se.

� Excessiva oferta d’orientacions. Aquest va ser un tema de debat

a l’Escola el mes de juny de 1998 (després de l’informe intern) i

les conclusions ja van ser que cal augmentar la troncalitat i que,

per evitar disfuncions, esperar l’anunciada nova reforma dels

plans d’estudis.

� Els laboratoris del centre són clarament millorables en equipa-

ment i en seguretat. A causa de la forta inversió necessària per

solucionar aquest tema, s’espera que el Consorci el solucioni.

� Poca implicació del professorat en recerca. La manca de persona-

litat jurídica de l’Escola impossibilita la gestió de la recerca del

personal del centre, cosa que pot solucionar-se amb la creació del

Consorci. També s’espera que la finalització de les tesis doctorals

que hi ha en marxa creï una massa crítica que ens dugui a una

major col·laboració amb altres universitats en temes de recerca.

� Falta de seguiment sistematitzat de l’opinió dels alumnes sobre

la docència. La causa d’això és una manca d’eines i de personal

d’administració per tal de tractar àgilment les dades resultants

de possibles enquestes. Per solucionar aquest tema es demana

l’ajuda de la UPC perquè tracti aquestes dades.

4.3. Accions estratègiques de millora

Aquesta avaluació ha de servir com a llavor d’un pla estratègic de

l’Escola en el si del Consorci de propera formació. A més dels punts

plantejats en els apartats anteriors, es proposa que s’estudiï la viabi-

litat d’aconseguir nous estudis universitaris, la qual cosa portaria,

entre altres coses, el trasllat de l’Escola a un edifici més gran. La cre-

ació d’una massa crítica universitària a Igualada hauria de ser un

tema prioritari per a l’Ajuntament.

274

També es pensa que una senyalització adequada de la localització

del centre dins la ciutat seria molt interessant, ja que actualment no

hi ha cap indicació d’on està l’EUETII.

275

Factor Aspecte Punts forts / Punts febles / Propostes de millora Responsable de analitzat avaluat Oportunitats Amenaces la millora

Organització Relacions Comunicació directa Potenciar els taulers Equip directiu EUETIIinterna entre entre els diversos temàtics d’anuncis i les

col·lectius col·lectius del centre. tutories de fases.

Personal Voluntat de tots els Creació de comissions que Equip directiu en primer sectors de l’Escola en involucrin la majoria de terme i tot el personal.la millora de serveis i personal amb vista a Aquestes comissions han innovació educativa. organitzar les accions que de tenir reunions

cal dur a terme. periòdiques per estudiar els problemes i donar-hi solucions

Insuficient PAS. Contractació de més Comissionat per personal per afrontar les Universitats i Recerca i, tasques de servei a les endavant, Consorciempreses i de Biblioteca.

Gestió Personal Dedicació generosa Organització de l’oferta Caps de les àrees de Acadèmica del professorat a la de projectes. coneixement de l’EUETII

tutela de PFC

Estudis Excessiva oferta Augmentar la troncalitat. Cap d’Estudis i director de d’orientacions l’EUETII.

S’ha d’esperar la reforma dels plans d’estudis per evitar greus disfuncions

Seguiment personali- Aquest aspecte està lligat a Equip directiutzat de l’alumne. la comunicació directa entre

professor-alumne.

Infraes- Laboratoris Millorables substancial- S’han de millorar en tots els Comissionat per a tructures ment en equipaments aspectes, des maquinària Universitats i Recerca i,

i en seguretat fins a l’accessibilitat. El més endavant, Consorciproblema és l’elevat cost econòmic per fer unes reformes importants.

Personal Insuficient espai perquè Amb la redistribució La redistribució d’espais el professorat pugui fer d’espais sembla que aquest recau en l’equip directiu, tasques de qualsevol aspecte millorarà, tot i això però la manca d’infraes-mena al centre. cal veure si encara es pot tructura és un problema

millorar. econòmic que recau en el Comissionat/Consorci

Processos Matrícula Alta durada del procés Millorar el procés de Secretaria de l’EUETIIde matrícula matrícula per tal que cada

alumne tardi menys a matricular-se. Aquesta proposta ja s’ha aplicat el febrer de 1999.

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

EUETII

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfase són les següents:

� Integrar-se, en general, en una dinàmica més universitària.

� Reformar el pla d’estudis.

� Millorar la dotació dels espais i equipament del centre.

276

Factor Aspecte Punts forts / Punts febles / Propostes de millora Responsable de analitzat avaluat Oportunitats Amenaces la millora

Recerca Cada vegada es du a Encara poca implicació – Cal esperar que s’acabin terme més recerca al del professorat en les tesis doctorals que centre recerca estan en marxa per crear

una massa crítica que dugui a més vinculació en recerca.– Amb la creació del consorci se’ns obrirà una via de gestió de la recerca i un marc legal que possibi-litarà rebre ajudes en aquest sentit.

Creació del Manca d’un seguiment Sol·licitar l’ajuda de la UPC UPCconsorci. sistematitzat de per al tractament de les Dintre de dades l’opinió dels dades resultants de dos mesos. alumnes sobre la possibles enquestes.Recollida de docència.

Informe final

277

DEPARTAMENT D’ENGINYERIA MECÀNICA

278

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DEN Pes %

240 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 559,77 45,07%

220 Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa 279,88 22,53%

320 Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa 163,27 13,15%

340 Escola Universitària Politècnica de BVilanova i la Geltrú 113,70 9,15%

330 Escola Universitària Politècnica de Manresa 90,38 7,28%

Doctorat 35 2,82%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 43.172,5 1.598.910,6 2,70 %

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,46 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,72 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 20,3% 16,1% 17,5% 17,4%

professorat % Avaluats – (<=2) 8,5% 6,5% 1,6% 1,4%

Valoració global % Avaluats + (>=4) 10,8% 15,4% 8,4%

assignatures % Avaluats – (<=2) 3,1% 0 % 1,1%

279

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 27 1679 1.6%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,10 0,48 0,21

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 3 0 0 2

Temps promig per obtenir el títol 4,3

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 161,3 19.854 0,8%

PAR notable Curs 1997-98 25 4.913 0,5%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 7 889 0,8%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 97.383.368 3.257.274.262 3,0%

Projectes Europeus 206.717 552.865.714 0,0%

Ingressos CICYT/DGICYT 2.120.000 810.071.640 0,3%

Ingressos contractes i serveis 56.719.559 1.320.034.608 4,3%

Ingressos cursos i altres 10.174.594 331.066.473 3,1%

280

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

12

15

6

18

11

19,65

9,05

3

712 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

2.879.136

2.012.3192.136.864

1.045.912

1.663.3201.679.785

2.705.094

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 36 1.518 2,4%

Professorat Curs 97-98 62 2.242 2,8%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 52 2.021 2,6%

Doctors Curs 97-98 21 1.016 2,1%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,56 0,68 0,83

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,47 0,58 0,80

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,12 0,12 0,96

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,03 0,11 0,24

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

712 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

34%

45% 45% 43%

21%

12%

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació i descripció del programa d’avaluació

L’avaluació del Departament d’Enginyeria Mecànica (DEM) s’ins-

criu en el marc de l’avaluació institucional que la UPC està duent a

terme i que aprovà en el claustre general del mes de març de 1997,

en el qual es va decidir impulsar la participació de la UPC en el pla

d’avaluació de la qualitat de les universitats que promou l’Agència

per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Així doncs,

l’1 d’abril de 1998 es va signar l’acord que estableix l’avaluació del

DEM i que inicià formalment el procés d’avaluació.

Anteriorment, i seguint el protocol establert per la UPC, la Junta

de Departament ha nomenat el Comitè d’Avaluació Interna (CAI),

que ha quedat format per:

Director del Departament: Sr. Munir Andrawes Khamashta

Shahin.

Secretari del Departament: Sr. Salvador Cardona i Foix.

Professora ponent: Sra. Lluïsa Jordi i Nebot.

Membre del PAS: Sra. Anna Ma. Carrera i Abella.

Estudiant de doctorat: Sr. Guillermo Reyes Pozo.

Per tal que tota la comunitat afectada estigués assabentada del pro-

cés, a mitjan mes de març es va fer arribar un comunicat a tots el

membres del DEM i a tots els estudiants de doctorat. Posterior-

ment, el 10 de juny, se celebrà una assemblea extraordinària del

DEM, a la qual estaven convidats tots els estudiants de doctorat,

amb l’assistència del Sr. Santiago Roca i Martín -coordinador del

Programa d’avaluació institucional-, que va informar del procés

endegat per la Universitat. Es va informar del punt en què es troba-

va el procés que du a terme el CAI i de la creació d’una intranet,

operativa des de mitjan juny, en la qual s’incorporarien tots els

281

documents que aniria elaborant el CAI. El CAI s’ha reunit amb

una freqüència de quinze dies i cap al final del procés molt més fre-

qüentment. L’autoinforme, amb els pocs suggeriments que han

arribat dels membres del DEM, es va donar per finalitzat el 9

setembre. El termini per presentar comentaris i suggeriments es va

ampliar fins al 18, i el dia 20 de setembre es va fer arribar al Gabi-

net de Planificació i Avaluació de la UPC.

Posteriorment s’ha iniciat la segona part del procés, amb la visita al

Departament del Comitè d’Avaluadors Externs (CAE), de la qual

tot el personal del DEM ha estat assabentat. Aquest Comitè,

seguint el que especifica la Guia d’avaluació externa, va quedar for-

mat oficialment el 23 de novembre per:

Representant de l’àmbit acadèmic: Sr. Javier García-Lomas Jung

(president).

Representant de l’àmbit professional: Sr. Antoni Abad Pous.

Expert en temes de metodologia: Sr. Joaquín Gairin Sallan.

Doctorat pel DEM: Sr. Joaquim Ciurana de Gay.

La visita al Departament va tenir lloc del 9 al 12 de desembre. El

programa de treball ha estat confeccionat d’acord amb el DEM i és

el que s’esmenta tot seguit:

9 desembre: 16:00-17:00 Reunió preparatòria interna del CAE.

17:00-17:30 Recepció institucional al Vicerectorat

amb l’assistència del director del De-

partament i la ponent del CAI.

18:00-19:00 Reunió amb el CAI per a la presenta-

ció de l’autoinforme.

19:00-20:00 Reunió interna del CAE.

10 desembre: 9:30-10:30 Visita a l’ETSEIT i a l’EUETIT.

11:00-12:30 Audiència oberta a Terrassa.

13:30-14:00 Reunió amb el PAS (ETSEIB).

282

15:30-17:00 Visita a l’ETSEIB i reunió amb el pro-

fessorat a Barcelona.

17:00-18:00 Reunió amb l’equip directiu del DEM.

18:00-19:00 Reunió amb l’alumnat de tercer cicle.

19:00-20:00 Reunió interna del CAE.

11 desembre: 9:30-10:30 Reunió amb l’alumnat de 1r i 2n cicle.

10:30-12:30 Reunió interna del CAE per preparar

l’informe i distribuir tasques.

12:30-13:30 Informe oral preliminar del CAE al

CAI.

El 15 de març es va rebre l’informe d’avaluació que havia elaborat

el CAE.

El grau de participació dels diversos grups implicats en el procés

d’avaluació ha variat en funció de la fase del procés d’avaluació.

Així, en la fase interna la participació ha estat més aviat baixa, tal

com demostra el fet que l’enquesta destinada al PAC ha estat con-

testada per un 62 % del personal a temps complet i només per un

29 % de personal a temps parcial, mentre que la destinada al PI i

PAS ha tingut una participació del 64 %, que globalment suposa

una participació del 49 %. D’altra banda, els accessos a la intranet

fins al 15 de setembre van ser 100, dels quals, el 90 % corresponen

a membres del CAI o al becari assignat. Les enquestes creuades cen-

tre-departament només han tingut resposta del professorat de l’ET-

SEIB i de les direccions de l’ETSEIB i l’EUPM. D’altra banda, la

gran majoria de membres del DEM no han expressat la seva opinió

durant el procés d’elaboració de l’autoinforme, malgrat que se’ls ha

demanat de participar-hi en diverses ocasions. Aquest fet ha posat

de manifest la poca motivació i desconfiança que hi ha entre els

membres del Departament per aquest procés.

En canvi, en la fase d’avaluació externa la participació del PAC a

283

temps complet i del PI i del PAS ha estat gairebé total, mentre que

la presència del PAC a temps parcial ha estat nul·la. La participació

de l’alumnat ha estat més aviat escassa per la dificultat de trobar-ne

que s’impliqués directament en el procés d’avaluació.

La diferència de participació es pot atribuir al fet que en les audièn-

cies amb el CAE el personal del DEM ha expressat la seva opinió i

les seves queixes directament a algú que no és del Departament i

que, en principi, les desconeix.

1.2. Principals magnituds del DEM

El DEM va aprovar el seu primer reglament el desembre de 1987.

Actualment està constituït en dues seccions: la secció A, formada

pel personal assignat a l’ETSEIB, i la secció B, formada pel perso-

nal assignat a l’ETSEIT, l’EUTEIT, l’EUPM i l’EUPVG.

Al final dels curs 1997-98, el DEM està constituït per un total de

76 persones, de les quals 65 són membres del professorat, 3 són

membres del cos de personal investigador i 8 són membres del PAS.

El 52,3 % del professorat del DEM (34 persones) té dedicació

completa a la Universitat. La dedicació de la resta de professorat

equival a 18,875 ETC. Amb aquesta dedicació, la relació professo-

rat-PAS és de 8,13, i si es té en compte l’equivalència ETC, tant per

a PAC com per a PAS, és de 7,53. Aquesta relació s’ha d’analitzar

amb relació a les necessitats de tasques de suport als laboratoris, és a

dir, el DEM té necessitat de personal assignat a laboratoris que

altres departaments no tenen. Tot el personal de recerca té dedica-

ció a temps complet.

La capacitat docent del DEM (1.248 crèdits efectius en finalitzar el

curs 1997-98) representa el 2,72 % del total de la UPC, i la càrrega

docent del curs 1997-98 va ser del 94 % (UPC 93 %).

284

Les línies de recerca del DEM són: Mecànica i acústica, Teoria de

màquines i vibroacústica, Contaminació ambiental per emissió

acústica, Disseny de màquines i transmissions: simulació mecànica

i anàlisi estructural, Optimització del disseny de mecanismes i ele-

ments de màquines, Processos de fabricació mecànica –amb les

sublínies: Fabricació amb l’ajut de l’ordinador i Fabricació integra-

da per ordinador Centre CIM– i Enginyeria i explotació del trans-

port.

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

El procés d’avaluació interna comença amb el nomenament, per

part de la Junta del Departament, del CAI. Aquest Comitè inicia el

procés d’avaluació seguint les directrius marcades en la Guia d’ava-

luació amb l’ajut de material propi del DEM i amb la documenta-

ció proporcionada pel Vicerectorat. Durant aquest procés s’han

presentat dificultats de diversa mena:

1. Des del punt de vista tècnic, el Departament disposa de poca

informació respecte d’ell mateix. Aquest fet es pot atribuir a

diverses raons:

a) Manca de recursos administratius, agreujada per la dispersió

geogràfica de les seus del DEM.

b) Manca de manuals de procediments, a causa que el professo-

rat no té cap afició burocràtica ni metodològica, quant a

aspectes funcionals del DEM.

c) Manca de tradició de departament, ja que el personal assig-

nat al DEM tradicionalment ha treballat de manera lligada a

les escoles. A més a més, hi ha àmbits d’activitat docent i de

recerca allunyats entre si, tant temàticament com històrica-

ment.

d) Actituds diferents respecte de la tasca universitària, que fa

que hi hagi un grup que té consciència d’Universitat però

285

que s’implica només lleugerament en la gestió i un altre grup

que actua força individualment i per iniciatives concretes,

prescindint gairebé totalment de l’existència del Departa-

ment i que l’utilitza només com a suport quan cal.

2. Des del punt de vista participatiu, els mateixos punts b), c) i d)

anteriors han conduït a una minsa col·laboració del personal en

el procés d’autoavaluació.

3. Pel que fa a la informació, cal dir que les bases de dades i fonts

d’informació subministrades per la UPC per realitzar el procés

no estan actualitzades, ni són totalment consistents entre si, i

alguna informació important ni tan sols queda reflectida enlloc.

Ha calgut, doncs, un procés d’aprenentatge no gens negligible

per saber moure’s en la teranyina d’informacions creuades.

Tot això ha fet que el procés d’autoavaluació pugui presentar un

cert biaix causat per les impressions d’un petit col·lectiu del DEM.

Cal dir, però, que malgrat la poca implicació en el procés entre el

personal, la col·laboració en aspectes concrets ha estat satisfactòria.

Malgrat que en l’informe del CAE es posin de manifest algunes

reticències quant al nomenament del CAI, durant el procés d’auto-

avaluació, i un cop finalitzat aquest, el Departament ha donat

suport a les idees del CAI i, si més no, ningú no ha mostrat reticèn-

cies a donar el vistiplau i la seva conformitat a l’autoinforme.

Per tal que el proper CAI pugui actuar de manera més eficaç, cal-

dria:

Tenir un Departament més cohesionat i amb membres amb afi-

ció burocràtica disposats a dedicar un esforç considerable al pro-

cés d’autoavaluació mentre duri.

286

Però, per tal que l’actuació d’aquests membres sigui fàcil i real-

ment profitosa, cal disposar d’una base de dades fiable, actualit-

zada i de fàcil d’usar, ja sigui elaborada per la UPC o pel mateix

Departament. Ara bé, la precarietat de recursos humans i les

poques aficions burocràtiques fan que la creació i el manteni-

ment d’una base de dades pròpia del Departament sigui, a crite-

ri del CAI, una utopia. Per tant, és previsible que el gruix d’in-

formació amb qual pugui comptar el proper comitè serà la

subministrada per la UPC i, per tant, caldria millorar-la mit-

jançant el Gabinet corresponent.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

En línies generals, el treball del CAE ha estat correcte i ha seguit les

directrius establertes pel protocol de l’Agència per a la Qualitat del

Sistema Universitari a Catalunya.

Tot i que el CAE en el seu informe considera com a anecdòtic el fet

que un dels seus membres no hagi assistit a les reunions durant els

dos primers dies de visita, el CAI opina que no és anecdòtic ni

apropiat, i més si es té en compte que durant aquests dies han tin-

gut lloc la majoria de reunions i visites. Cal destacar que aquest

membre ha estat teòricament l’expert en temes de metodologia i no

deixa de ser «curiós» que hagi estat aquesta persona qui presentés

l’informe provisional del CAE, tot exposant opinions sobre el con-

tingut de reunions a les quals no havia assistit.

L’activitat, el comportament, l’interès mostrat i l’actuació general

de tots els membres del CAE ha estat satisfactòria. Els punts de vis-

ta diferents dels seus membres, a causa del seu diferent àmbit de

treball han permès una gran diversitat en les qüestions plantejades a

les reunions amb els membres del DEM, tant de contingut com

d’actitud.

287

La valoració que fa el CAE en el seu informe, i que diu: «Sorprende

el que haya diferentes planes de estudios de la carrera de Ingeniero

Industrial en diferentes sedes que pertenencen a la misma Universi-

dad y al mismo Departamento» posa de manifest que, tot i la pro-

cedència universitària d’una part del CAE, l’estructura matricial de

la UPC no és entesa o si més no considerada com a lògica, la qual

cosa mostra la dificultat d’implantació de criteris unificats de

Departament.

L’actuació del CAE s’ha vist dificultada per l’existència de cinc seus

al DEM i per la manca de temps programat per a la realització de

l’avaluació externa. Això ha fet que només s’hagin visitat tres de les

cinc seus i que en una calgués fer una audiència oberta amb l’as-

sistència de diversos col·lectius: PAS, PAC i estudiants.

4. PRINCIPALS PUNTS FORTS I FEBLES DETECTATS I

ACCIONS ESTRATÈGIQUES DE MILLORA

El procés d’avaluació ha posat de manifest que els principals punts

forts del DEM es poden resumir en:

� La demanda d’ensenyaments en les matèries que són pròpies del

DEM és elevada i tendeix a incrementar-se en totes les escoles

on té presència el Departament.

� Els resultats de les enquestes dels estudiants, en general, són

satisfactòries i es troben lleugerament per sobre de la mitjana de

la UPC.

� L’activitat global del DEM, docència, recerca i transferència de

tecnologia és notable.

Quant als punts febles, cal destacar:

� La desigual participació dels membres del DEM en les activitats

288

d’innovació docent (creació de nou material i reciclatge), recer-

ca i tercer cicle. No hi ha política de Departament per compar-

tir activitats i dirigir-les.

� El biaix notable de l’activitat no docent cap a la transferència de

tecnologia i poca participació en projectes de recerca, en parti-

cular a nivell europeu.

� Els membres del DEM no se senten, en general, integrats en

una estructura departamental, cosa que encara es reflecteix més

en el personal a temps parcial, la proporció del qual està molt

per sobre de la mitjana de la UPC.

� La dispersió geogràfica de les seus fa difícil el suport administra-

tiu i la manca de suport professional als laboratoris i tallers

suposa un sobreesforç per a una part del professorat, que s’ha de

dedicar a temes que no li són del tot propis.

� La mancança d’equipaments i d’infraestrucura en alguns centres

on té presència el DEM queda reflectida per la no existència de

laboratoris per a algunes assignatures (fins i tot troncals) i per

l’antiguitat dels elements en la majoria dels existents.

Les principals accions estratègiques de millora per als punts febles

detectats es troben parcialment recollides en l’Acord per impulsar la

planificació estratègica del DEM signat l’octubre de 1998 i que

s’han dut a terme, en part, en paral·lel amb el procés d’autoavalua-

ció institucional. Entre les quals es poden destacar:

� El DEM espera que es pugui estructurar un únic programa de

doctorat de qualitat amb l’eliminació definitiva del programa

Enginyeria i explotació del transport i el nou responsable del

programa de doctorat Enginyeria mecànica. A causa de l’estruc-

tura universitària és difícil, però, aconseguir una participació de

les persones que no s’hi senten atretes, de la mateixa manera que

és difícil corregir el biaix de l’activitat no docent cap a la trans-

ferència de tecnologia de les persones que no se senten atretes

per la recerca.

289

� L’adequació, des de la UPC, de la plantilla de professorat del

DEM a fi que no sigui deficitària en nombre de crèdits, sense

suprimir matèries que són pròpies del Departament, permetrà

renovar i revisar les assignatures optatives i possibles ALE

impartides als diversos centres. A partir d’aquest moment el

DEM suggerirà als seus membres la participació en programes

per a la creació i millora de material docent i pedagògic de qua-

litat.

� El pas previ per aconseguir el nombre adequat de professorat

per tal que la plantilla del DEM assignada a les diverses escoles

sigui estable i suficient afavorirà la bona convivència entre els

diversos col·lectius del Departament i la possible col·laboració

entre ells. Sens dubte, aquest fet reforçarà l’estructura departa-

mental i s’aconseguirà un avenç qualitatiu amb vista a la valora-

ció i el desenvolupament del Departament.

� Les creixents exigències, d’altra banda plenament raonables, al

professorat quant a la seva dedicació a la docència i a la recerca

fan que li calgui un suport administratiu i informàtic als labora-

toris i tallers. Pel que fa al suport administratiu i informàtic, la

dispersió geogràfica del DEM provoca que no tots els centres en

disposin amb agilitat, cosa que suposa un sobreesforç per al pro-

fessorat. Caldria que la UPC defineixi de manera clara quin és

el suport administratiu i informàtic que ha de rebre cada profes-

sor i com es pot fer efectiu de manera àgil.

Les matèries pròpies del DEM fan que una bona part de la docèn-

cia calgui realitzar-la amb suport experimental, per a la qual cosa és

del tot necessària la creació, per part de les escoles, dels laboratoris i

tallers per a les assignatures deficitàries en aquest aspecte (en parti-

cular les troncals) i dotar-los del suport professional adient amb

càrrec als pressupostos de docència. El DEM col·laborarà en la defi-

nició d’aquest laboratoris i tallers quan li sigui demanat.

290

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament d’Enginyeria Mecànica

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Replantejar en l’àmbit de la Universitat una millor configuració

organitzativa del conjunt de departaments que conflueixen en

l’àrea de mecànica entesa en sentit general (mecànica, motors,

resistència, transports) en els seus diversos campus.

� Des d’aquesta darrera perspectiva, cal reestructurar igualment el

programa de doctorat.

291

292

Informe final

293

DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA

294

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per centres docents

DEQ Pes %

240 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 719,01 38,41%

320 Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa 345,57 18,46%

340 Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú 256,39 13,70%

220 Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Terrassa 220,16 11,76%

Doctorat 133 7,10%

370 Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa 119,83 6,40%

230 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona 61,31 3,28%

280 Facultat de Nàutica de Barcelona 16,72 0,89%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 39.482 1.598.910,6 2,47 %

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,56 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,72 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 21,1% 12,5% 14,1% 8,3%

professorat % Avaluats – (<=2) 0% 4,2% 5,1% 2,4%

Valoració global % Avaluats + (>=4) 6,7% 11,5% 8%

assignatures % Avaluats – (<=2) 1,9% 2,9% 0,7%

295

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 72 1679 4,3%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,10 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 11 8 12 10

Temps promig per obtenir el títol 4,4

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 1295,6 19.854 6,5%

PAR notable Curs 1997-98 530 4.913 10,8%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 46 889 5,2%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 170.168.734 3.257.274.262 5,2%

Projectes Europeus 41.237.974 552.865.714 7,5%

Ingressos CICYT/DGICYT 52.311.836 810.071.640 6,5%

Ingressos contractes i serveis 64.557.245 1.320.034.608 4,9%

Ingressos cursos i altres 11.951.679 331.066.473 3,6%

296

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP35

30

25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

12

15

28

19

31

19,65

30,11

22

713 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

2.362.1392.812.3192.136.864

4.248.664

2.177.704

1.679.385

2.558.928

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 67 1.518 4,4%

Professorat Curs 97-98 84 2.242 3,7%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 78 2.021 3,9%

Doctors Curs 97-98 54 1.016 5,3%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,79 0,68 1,15

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,76 0,58 1,31

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,23 0,12 1,92

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,24 0,11 2.10

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

713 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

64%

45%

25%

43%

11% 12%

1. INTRODUCCIÓ

1.1. El programa d’avaluació

En el marc del procés d’avaluació de la qualitat del sistema univer-

sitari en què participa la UPC, el Departament d’Enginyeria Quí-

mica (DEQ) ha realitzat la seva avaluació, igual que altres departa-

ments de l’àmbit de producció, durant l’any 1998.

El procés s’ha dut a terme a partir de l’encàrrec del Comitè d’Ava-

luació Institucional de la UPC, durant el període febrer 1998-maig

1999, en diverses fases:

� Llançament (febrer-març 1998):

– Constitució per la Junta de Departament de la Comissió d’A-

valuació Interna (CAI).

– Formació sobre aspectes metodològics i suport institucional

des de la UPC.

� Autoavaluació (maig 1998-gener 1999):

– Comunicació del procés i sol·licitud d’aportacions a tots els

membres del DEQ,.

– Recollida i anàlisi de la informació.

– Anàlisi de la situació amb una intensa participació de l’equip

directiu.

– Elaboració en successives reunions del CAI.

– Seguiment del procés des de la UPC.

– Exposició del procés al Consell Ordinari de Departament.

– Informació a tots els membres del DEQ,.

– Modificacions i redacció final.

� Avaluació externa (març-abril 1999):

– Visita del Comitè d’Experts Externs (CEE).

– Elaboració de l’informe del CEE.

297

� Informe final (maig 1999):

– Revisió i estudi de l’informe del CEE.

– Preparació, discussió i difusió interna.

– Modificacions i redacció final.

Els membres del CAI han assistit a una jornada de presentació i

formació organitzada per la UPC. Han analitzat la situació i han

debatut les propostes en sis reunions plenàries que s’han realitzat

durant les diverses fases del procés. S’han efectuat diverses reunions

entre alguns membres amb la finalitat de comprovar dades, redac-

tar diversos apartats, etc. S’ha comptat amb la col·laboració del per-

sonal d’administració del DEQ per a l’elaboració de dades i infor-

mes. Durant el procés la UPC ha organitzat tres trobades amb els

ponents de les diverses unitats avaluades durant aquest any. El

seguiment, l’assistència, la flexibilitat i el suport personal des del

Rectorat ha estat en tot moment una gran ajuda.

Per conèixer l’opinió dels membres del DEQ s’ha emplenat un

qüestionari al qual han respost de manera anònima aproximada-

ment una tercera part del personal del DEQ. Durant les reunions

del CAI els seus membres han expressat les opinions rebudes mit-

jançant contactes personals. Els resultats, juntament amb l’esbo-

rrany de l’informe d’autoavaluació, s’han enviat a tots els membres

del Departament per correu electrònic i s’han dipositat a la Secreta-

ria del Departament. Per mitjà d’aquesta, o personalment als mem-

bres del CAI, han arribat alguns comentaris i rectificacions de l’es-

borrany. Durant les audiències del CEE s’ha obtingut informació

addicional. Per a informació pública, el document ha estat incorpo-

rat a la pàgina web del DEQ.

La visita del CEE (dos dies) ha inclòs: recepció institucional; reu-

nions amb el CAI, amb l’equip directiu del DEQ, amb el professo-

rat, personal investigador, PAS i estudiants (primer cicle, segon

cicle i doctorat); visita a les instal·lacions del DEQ a Barcelona i a

298

Terrassa; audiència pública; reunions internes del CEE i informe

oral preliminar del CAI.

Aquest informe recull les propostes de l’informe d’autoavaluació,

degudament contrastades amb l’informe escrit del CEE. També

inclou recomanacions que són fruit de l’anàlisi del CEE i opinions

del mateix personal del DEQ manifestades durant les reunions

amb el CEE. Ha estat comunicat a tots els membres del DEQ per

mitjà de correu electrònic i en la redacció final s’han tingut en

compte les opinions rebudes. S’ha tramès al Rectorat i al final del

procés se’n lliurarà una còpia a cada membre del DEQ.

� Composició del CAI:

– Joaquim Casal Fàbrega, director del Departament.

– Ana M. Sastre Requena, secretària del Departament.

– José M. Fernández Santín, com a professor (ponent).

– Pere Garriga Solé, com a professor.

– Francesc Dapia de Dios, cap d’Administració.

– Maria Serra Prat, com a estudiant de doctorat.

� Composició del CEE:

– Norberto Piccinini (president), acadèmic. Politecnico di

Torino.

– Ana Muñoz Gonzalo, metodòloga. Universitat Politècnica de

València.

– Juan Pons Romaní, professional. Basf Curtex.

– César Sanz Álvarez, titulat del DEQ (1995). Catalana de

Polímers.

1.2. Resum descriptiu del DEQ

El DEQ està format per 83 professors, 14 investigadors, 39 becaris

postgraduats (101 estudiants de tercer cicle) i 18 persones d’admi-

299

nistració i serveis. L’existència d’escoles universitàries i escoles supe-

riors i la dispersió geogràfica marquen fortament el seu funciona-

ment i la seva idiosincràsia. Està organitzat en tres seccions: Barce-

lona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, participa en 7 centres docents,

on imparteix docència en 10 titulacions, de les quals coordina:

Enginyeria Industrial, intensificacions Química i Medi Ambient, i

Enginyeria Química (ETSEIB) i Enginyeria Tècnica en Química

Industrial (EUETIT, EUPVG).

Coordina també dos programes de doctorat (Enginyeria de proces-

sos químics i Polímers) i tres programes màster (Enginyeria i gestió

ambiental, Materials plàstics i Direcció tècnica d’adobatges).

Pel que fa a la recerca del DEQ, simultàniament es realitzen activi-

tats en l’àrea química, sobre coneixements bàsics i sobre enginyeria

en les línies següents:

� Anàlisi de risc i impacte ambiental.

Sublínies:

– Efluents industrials: caracterització i tractament.

� Cinètica, transferència de matèria, reactors químics.

Sublínies:

– Transferència de matèria en sistemes multifàsics.

– Aplicacions de la tecnologia de reactors a la protecció

mediambiental.

� Disseny, operació i control de processos químics i biotecnolò-

gics.

Sublínies:

– Anàlisi i modelització de contaminants en el medi ambient.

– Estudi de processos de separació/concentració.

� Enginyeria molecular i disseny i síntesi de molècules bioactives

assistit per ordinador.

� Estructura i propietats de macromolècules.

� Estudi i tractament de residus industrials. Anàlisi química,

300

monitorització i modelització de processos fisicoquímics d’in-

terès mediambiental.

Sublínies:

– Tècniques de recuperació i eliminació de metalls.

– Anàlisi i modelització de contaminants en el medi ambient.

– Avaluació del comportament dels residus radioactius en el

medi ambient.

– Desenvolupament de nous sensors químics.

� Fisicoquímica de processos industrials. Materials polimèrics i

tensioactius.

� Medi ambient.

� Polímers i química de materials.

� Tecnologia de materials polimèrics.

� Tecnologia de l’aigua i gestió de residus.

Sublínies:

– Minimització, reutilització i tractament d’aigües i residus.

� Tecnologia de la fluïdització i sistemes fluid/partícula.

� Tecnologia química, bioquímica i alimentària.

Sublínies:

– Electrodeposició i cristal·lització.

– Enginyeria i anàlisi de molècules orgàniques i biomolècules.

– Extracció, separació i identificació de components orgànics

volàtils.

Durant el curs 1996-97 el DEQ va publicar 85 articles en revistes,

13 capítols de llibres, 4 llibres i 95 comunicacions en actes de con-

gressos. Es van editar 3 llibres i s’han llegit 12 tesis doctorals. En el

mateix període es va treballar en 21 projectes de recerca per a

empreses privades, 11 projectes de recerca per a la Unió Europa i

26 projectes per a l’Administració. En conjunt, aquests projectes

van suposar una facturació per valor de 206 MPTA..

El DEQ té una participació notable (a diversos nivells( en la gestió

de la UPC.

301

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

El DEQ valora el procés d’avaluació interna com una ajuda a l’exe-

cució, revisió i millora del pla estratègic que està en desenvolupa-

ment (1998-2000). En realitat, el fet d’haver signat l’Acord per

impulsar la planificació estratègica (discutida i aprovada en el Con-

sell de Departament( poc temps abans de l’inici del procés d’ava-

luació, li pot haver restat protagonisme com a eina d’anàlisi. Els

objectius de qualitat són comuns i les conclusions i propostes

d’ambdós són similars. No obstant això, l’avaluació, especialment

amb motiu de la intervenció d’experts externs, ha contribuït a la

dinàmica del procés i sens dubte ha servit per prendre contacte amb

la metodologia associada a la cultura de la qualitat.

Reunir dades existents pot ser enutjós i inútil si manquen referèn-

cies adequades, la part més rica és la d’opinió, de debat i de síntesi.

Pel que fa a les dades, el suport de l’Oficina Tècnica de Planificació

de la UPC ha estat valuós. Diverses circumstàncies alienes a l’orga-

nització del procés han retardat l’elaboració del primer esborrany

de l’informe d’autoavaluació. Amb més temps per discutir-lo s’hau-

rien incorporat més opinions i més iniciatives que haurien produït

una major participació dels membres del DEQ en el procés d’auto-

avaluació. Per aquesta causa, les fases interna i externa del procés

s’han sobreposat i algunes opinions s’han expressat directament en

les audiències. Totes, com que quedaven recollides en l’informe

dels experts externs, s’han pogut tenir en compte en les propostes

d’aquest informe.

La informació aportada pels diversos estaments és essencial per con-

cretar i establir una priorització de les propostes de millora i molt

més valuosa com més plural és. En aquest sentit, es considera que cal

una major participació tant abans com durant l’avaluació externa.

En opinió del CEE, l’informe d’autoavaluació, si bé s’ajusta al pro-

302

tocol, hauria d’haver desenvolupat els diversos apartats amb més

profunditat i hauria d’haver incorporat les dades en què es basen les

valoracions. Aquestes dades figuren, en general, en la memòria

anual del DEQ i en l’anàlisi comparativa dels departaments de la

UPC que s’han inclòs com a annex.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

El DEQ valora molt favorablement el procés d’avaluació externa i

entén que ha assolit plenament els objectius d’orientació, dinamit-

zació i suport assignats a la seva tasca.

Cal destacar la contribució del CEE a la dinàmica del procés d’au-

toavaluació, potser per la condició de persones externes i també per

una certa esperança dels diversos col·lectius que per mitjà d’aquell

podrien fer conèixer les seves inquietuds i les seves necessitats d’una

manera més efectiva.

La durada de dos dies per a la visita del CEE ha estat insuficient,

hauria calgut un dia més. La pluralitat d’opinions recollides en les

audiències hauria milloraria si algunes, especialment la dels estu-

diants de primer i segon cicle, i la general, s’haguessin fet per sec-

cions. Tot i així, gràcies a un lloable esforç d’ajustament i de dedi-

cació, el CEE ha pogut copsar i valorar la situació del DEQ, tal

com es reflecteix en el seu informe.

Es considera convenient, si fos possible, un contacte previ d’algun

membre del CEE amb la unitat que s’ha d’avaluar. Aquest membre

podria, segons les característiques pròpies de la unitat, suggerir

aspectes de l’autoavaluació que caldria emfasitzar i també participar

en l’elaboració del programa de la visita. D’aquesta manera, el con-

junt del procés probablement en sortiria afavorit, especialment si es

tracta d’una primera avaluació.

303

4. PUNTS FORTS I FEBLES. PROPOSTES DE MILLORA

En allò que és essencial hi ha una coincidència entre les conclusions

de l’autoestudi i de l’avaluació externa. Les opinions recollides en

les audiències han enriquit l’anàlisi, tot confirmant les considera-

cions generals i aportant-hi matisacions i detalls interessants. En

aquesta part s’inclou el conjunt de valoracions i propostes sobre les

activitats encarregades al DEQ, com també al seu funcionament i

als recursos amb què compta.

4.1. Docència

Primer i segon cicle

L’objectiu és millorar l’activitat docent innovant en els mètodes,

impulsant l’aprenentatge pràctic i la participació dels estudiants i

oferint material docent de qualitat. Tot això en un context de noves

titulacions i amb vista a un apropament cap a les iniciatives i els

interessos del món industrial en l’àmbit de l’enginyeria química.

Punts forts:

� Professorat amb una bona disposició, amb il·lusió, valorat pels

alumnes i accessible sense limitació d’horaris.

� Formació molt completa per la diversitat d’assignatures i bon

disseny de l’avaluació de les assignatures.

� Augment dels crèdits d’experimentació i d’activitats pràctiques.

Punts febles:

� Laboratoris docents: capacitat, adequació, condicionament i

dotació totalment insuficients.

� Desequilibris de càrrega docent entre seccions.

� Coordinació entre assignatures, desenvolupament teoria-pràcti-

ca, temaris molt extensos per a un quadrimestre.

304

� Escassa relació amb les empreses: visites, difusió de les noves ti-

tulacions, desaparició del professorat procedent de la indústria.

� Insuficiència de llibres i materials de consulta sobre enginyeria

química, tant al DEQ com a les biblioteques de la UPC.

Propostes de millora:

� Potenciar la innovació en mètodes i en material docent.

� Reduir desequilibris de càrrega docent entre seccions i potenciar

la permeabilitat.

� Coordinació entre assignatures, especialment entre teoria i pràc-

tica.

� Actualització, ajustament de continguts i elaboració de material

docent, amb èmfasi en la integració harmònica de temes me-

diambientals.

� Facilitar l’apropament a l’entorn industrial per mitjà de visites,

conferències, entrevistes, estades curtes, etc.

� Augmentar el nombre de projectes fi de carrera relacionats amb

demandes i necessitats socials i industrials de l’entorn.

� Promoure l’assistència del professorat a cursos de formació pen-

sats per a la indústria i incorporar, en la mesura que sigui possi-

ble, professionals de la indústria a la docència reglada.

� Fomentar la participació de professors i alumnes en programes

d’intercanvis europeus.

Doctorat

Aquesta activitat és un element fonamental en la destacada produc-

ció científica del DEQ i es du a terme en el marc de les diverses

línies de recerca establertes, si bé la distribució és desigual. Hi ha

dos programes, centrat l’un en Enginyeria de processos i l’altre en

Polímers. L’objectiu és la millora contínua dels programes pel que

fa a qualitat, difusió i adaptació a l’entorn. Es pretén fomentar la

realització del doctorat, millorar-ne l’impacte social i promoure la

inserció dels doctors en l’entorn industrial i empresarial.

305

Punts forts:

� Alt nombre de doctorands amb un elevat percentatge d’estu-

diants estrangers.

� Elevada proporció de tesis llegides i un bon nivell general d’a-

questes.

� Satisfacció dels doctorands per la preparació i dedicació dels

seus mentors en el seguiment del seu treball.

Punts febles:

� Escassa participació de les seccions de Terrassa i Vilanova.

� Desajustament entre el contingut d’assignatures obligatòries i

determinats temes de tesi, associat a l’existència de més línies de

recerca que programes de doctorat.

� Treball experimental limitat als equips de què disposa cada

grup.

Accions de millora:

� Fomentar la realització i direcció de tesis doctorals entre el per-

sonal acadèmic de la unitat.

� Fomentar la participació dels professors de Terrassa i de Vilano-

va en els programes de doctorat i impartir algunes assignatures

en aquestes seccions.

� Encarregar a la Comissió de Doctorat del DEQ (ampliant-la si

cal( un estudi de l’oferta d’assignatures i el seu contingut i nivell

segons les línies de treball.

� Promoure la promoció internacional dels programes de doctorat

i establir criteris per a la distribució dels estudiants entre els

diversos grups que participen en el programa.

� Fomentar les tesis doctorals vinculades a interessos industrials.

Postgrau i formació continuada

L’activitat de postgrau, per la seva pròpia naturalesa, està molt lliga-

da a la indústria i permet establir vincles que es poden reflectir en

306

altres activitats. S’efectua per mitjà de la Fundació Politècnica i de

l’Institut Català de Tecnologia (ICT), que se’n fan càrrec de l’orga-

nització. El DEQ realitza tres programes màster i diversos cursos de

postgrau i especialització.

Punts forts:

� Adequació a les necessitats de l’entorn.

� Consolidació i continuïtat dels programes.

Punts febles:

� Percepció com si fossin accions aïllades.

� Escassa implicació de la unitat.

� Desigual participació del professorat.

Accions de millora:

� Fomentar la participació activa de les indústries tot propiciant-

ne la contribució en la definició dels programes, augmentant la

col·laboració dels seus professionals i obrint tant com sigui pos-

sible les seves instal·lacions a persones i grups.

� Potenciar la relació amb activitats de doctorat i d’R+D de caire

aplicat.

� Disposar, a mig termini, de laboratoris i equips orientats a les

necessitats de formació en sectors industrials específics.

4.2. Recerca i transferència de tecnologia

En els darrers anys el DEQ ha augmentat l’activitat investigadora,

en quantitat i en qualitat, gradualment. En general, els grups són

estables i la seva mida adequada. Actualment és un dels departa-

ments més actius de la UPC, té una bona producció de punts PAR

que reflecteixen la publicació de treballs en revistes amb un alt

índex d’impacte i també s’aconsegueix finançament per a un elevat

nombre de projectes. En aquest sentit, són favorables la diversitat

307

d’objectius i d’orientacions que generen les línies de recerca que

existeixen. La incidència de l’activitat de recerca del professorat en

la seva tasca docent és molt diversa, segons l’àrea d’especialització

de cada professor. La interacció amb la indústria del sector és bona,

encara que convindria augmentar-la; l’obtenció de contractes

depèn bàsicament de gestions personals dels membres del DEQ. La

relació amb organitzacions empresarials i professionals és desigual i

depèn essencialment del caràcter bàsic o aplicat de la recerca realit-

zada per cada grup.

Punts forts:

� Quantitat i qualitat de la recerca. Línies capdavanteres i consoli-

dades.

� Distribució entre recerca bàsica i aplicada concorde amb la

composició del DEQ.

� Bon nivell d’equips, encara que amb desigualtat entre les sec-

cions, i escassos recursos per mantenir-los.

Punts febles:

� Desequilibris entre seccions, amb una elevada concentració per

raons històriques a la Secció de Barcelona.

� Coneixement mutu i col·laboració entre els diversos grups.

� Finançament lligat a recursos públics. Baixa proporció de con-

tractes i convenis amb la indústria.

Accions de millora:

� Prosseguir amb els esforços ja iniciats per augmentar aquesta

activitat a la Secció de Terrassa i sobretot a la de Vilanova i la

Geltrú.

� Facilitar la incorporació de persones i de grups tot fomentant els

ajuts per a mobilitat i els grups precompetitius.

� Potenciar els acords que existeixen amb altres universitats o ins-

titucions.

� Difondre entre el món empresarial, amb la col·laboració de la

308

UPC, l’oferta d’R+D i el potencial del DEQ amb vista a diversi-

ficar els fons de finançament d’aquesta activitat.

4.3. Estructura, organització i recursos

Si s’ha de jutjar per les opinions recollides, el DEQ està força ben

estructurat i organitzat. Es poden millorar diversos aspectes tot

augmentant l’operativitat de les comissions internes i creant-ne de

noves, però sobretot el que s’ha de millorar és la comunicació i pro-

bablement la consciència de grup. La permeabilitat entre seccions

és mínima, la col·laboració entre els grups és escassa i en molts

casos les persones ni es coneixen.

La plantilla és raonablement adequada als objectius i a l’activitat a

càrrec del DEQ. No obstant això, la introducció dels nous plans

d’estudis (fet que implica fer assignatures noves, quadrimestralitat,

més nombre de grups, més contingut experimental i necessitats

urgents de coordinació( s’està fent amb el mateix personal que ja hi

havia. Es detecta un dèficit de professorat per atendre adequada-

ment les noves titulacions, especialment en les seccions de Terrassa

i de Vilanova que imparteixen la docència a escoles universitàries i

tenen una excessiva càrrega docent. També caldria augmentar la

dotació de personal d’administració i serveis.

Els recursos econòmics, d’equips i instal·lacions i d’espais són total-

ment insuficients. Aquesta situació, que ja s’evidencia en el pla

estratègic, no es pot ometre malgrat que sigui coneguda. De

moment els resultats són clarament superiors als que caldria esperar

pels recursos de què es disposa, però cal pensar fins quan es podrà

continuar així, amb espais inadequats o insuficients, amb situacions

de provisionalitat permanent, equips obsolets, laboratoris docents

mal dotats i que incompleixen normes de seguretat o que simple-

ment no existeixen. Tot això en un marc de forta competència, de

309

dinamisme en l’entorn industrial, de mobilitat internacional d’es-

tudiants i amb altres factors que posen clarament de manifest les

mancances.

La manca d’espais afecta els laboratoris, els despatxos i la Secretaria.

Hi ha situacions de provisionalitat a la Secció de Terrassa que

influeixen molt negativament en el rendiment dels professors, tant

pel que fa a la docència com a la recerca. Els laboratoris de docència

exigeixen, en general, una forta inversió per adequar-los. Una gran

part del material, especialment a escala de planta pilot, s’ha de con-

siderar obsolet, la qual cosa repercuteix negativament en la imatge i

l’eficàcia de la unitat.

Punts forts:

� Dinàmica positiva creada per les noves titulacions, el pla estratè-

gic i el mateix procés d’avaluació.

� Millora notable en els serveis generals de la UPC (biblioteques,

equips audiovisuals, xarxes d’informació i comunicacions, etc.).

� Lideratge i eficàcia de l’administració interna.

� Relacions externes.

Punts febles:

� Falta de comunicació i cooperació entre persones i grups.

� Desequilibris entre seccions.

� Falta de personal d’administració i serveis; el que hi ha no rep

formació continuada (Secretaria, laborals, informàtics, etc.).

Concretament, a la Secció de Terrassa és imprescindible poder

disposar d’un auxiliar administratiu a temps complet, i a la de

Vilanova un a temps parcial.

� Falta d’espai. S’haurien de millorar també els laboratoris exis-

tents.

� Falta de manteniment dels laboratoris. No compleixen les nor-

mes de seguretat.

� Falta d’equips docents.

310

� El suport informàtic és totalment insuficient, tant en equips

com en personal.

Accions de millora:

� Potenciar els esforços que s’estan fent per corregir gradualment

els desequilibris entre seccions.

� Explotar l’ús dels sistemes d’informació propis per facilitar la

difusió de procediments per a la presa de decisions, actes de reu-

nions, debat, etc.

� Establir mecanismes per a la proposta, difusió i integració d’ini-

ciatives, amb la participació de tots els estaments i amb el major

nombre de persones possible.

� Afavorir actes entre els diversos col·lectius i seccions, no subjec-

tes a condicionaments històrics ni de nombre, amb l’objectiu de

millorar la comunicació, el coneixement mutu i la cooperació.

� Promoure la formació continuada del personal del DEQ en tots

els seus estaments d’acord amb la seva funció.

� Resoldre amb urgència mancances bàsiques d’espais, instal·la-

cions, equips, etc. imprescindibles per a la docència i per a la

recerca.

� Creació d’una comissió interna per al seguiment del Pla de

seguretat i salut laboral de la UPC, tant per als laboratoris

docents com de recerca, i també per a altres dependències del

DEQ.

5. SÍNTESI

Es valora positivament l’esforç col·lectiu per aconseguir una major

qualitat a la UPC. El procés d’avaluació ha permès plasmar el senti-

ment general que, a partir d’una situació raonablement bona, cal

corregir desequilibris, augmentar la col·laboració, millorar la comu-

nicació i, en definitiva, sentir-se partícips de les fites i els èxits de la

unitat.

311

Convindria redefinir el paper de les seccions de Terrassa i Vilanova

en els seus respectius campus. El seu pes s’hauria d’adequar al

volum de professorat, a la diversitat de la docència i de la recerca

realitzada, i això s’hauria de reflectir adequadament en la dotació de

mitjans.

El DEQ compta, en principi, amb un entorn favorable pel pes que

té la indústria química establerta a Catalunya, encara que caldria

fer matisacions perquè en molts casos la seu central és en altres

llocs. D’altra banda, la competència per aconseguir alumnes i

recursos és molt forta, atesa l’abundància de departaments, facul-

tats i centres diversos que afecten l’àrea d’enginyeria química.

S’haurà de vigilar especialment que els nostres titulats continuïn

tenint un bon accés al món empresarial. S’hauria de considerar

molt seriosament la recomanació del CEE de crear una comissió

universitat-empresa per avaluar continuadament l’ajustament de la

formació universitària a les necessitats laborals de la indústria quí-

mica.

Mantenir el nivell en la recerca, augmentar la interacció amb la

indústria, ajustar el desenvolupament de la docència, millorar equi-

paments i resoldre algunes mancances bàsiques és el més essencial.

És tracta de fites assolibles que demanen, però, unes inversions ade-

quades, com també, i de manera molt important, impliquen el

convenciment i l’acord de les parts implicades.

312

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament d’Enginyeria Química

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Impulsar la permeabilitat entre les seccions del Departament,

tot equilibrant les activitats docents en tots els campus.

� Millorar la dotació d’equipament del Departament, especial-

ment a les seus de Vilanova i de Terrassa.

� Complir la normativa de seguretat i salut laboral als laboratoris

docents i de recerca del Departament.

313

314

Informe final

315

DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ

OPERATIVA

316

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DEIO Pes %

200 Facultat de Matemàticas i Estadística 243,18 31,79%

270 Facultat d’Informàtica de Barcelona 224,26 29,32%

240 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 140,50 18,3%

220 Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa 81,06 10,60%

Doctorat 76 9,93%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 22.605 1.598.910,6 1,41%

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,68 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,78 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 13,9% 11,1% 16,7% 2,6%

professorat % Avaluats – (<=2) 2,8% 2,8% 0,0% 0,0%

Valoració global % Avaluats + (>=4) – 18,5% 12,5% 25,5%

assignatures % Avaluats – (<=2) – 1,9% 0,0% 0,0%

317

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 56 1679 3,3%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,73 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 4 2 2 2

Temps promig per obtenir el títol 6,1

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 289,9 19.854 1,5%

PAR notable Curs 1997-98 32 4.913 0,6%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 19 889 2,1%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 110.573.346 3.257.274.262 3,4%

Projectes Europeus 61.136.143 552.865.714 0,0%

Ingressos CICYT/DGICYT 10.556.558 810.071.640 0,3%

Ingressos contractes i serveis 24.414.945 1.320.034.608 4,3%

Ingressos cursos i altres 14.465.700 331.066.473 3,1%

318

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

12

15

18 18

2119,65

17,55

13

715 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)5.000.0004.500.0004.000.0003.500.0003.000.0002.500.0002.000.0001.500.0001.000.000

500.0000

ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

4.603.515

2.812.5192.136.864

3.648.359

1.679.385

2.352.447

3.949.048

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 28 1.518 1,8%

Professorat Curs 97-98 36 2.242 1,6%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 32 2.021 1,6%

Doctors Curs 97-98 23 1.016 2,3%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,75 0,68 1,10

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,67 0,58 1,14

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,13 0,12 1,04

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,07 0,11 0,62

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

715 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

64%

45%36%

43%

0%

12%

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació i descripció del programa d’avaluació

El Departament d’Estadística i Investigació Operativa (DEIO) ha

estat un dels departaments que, en el marc del procés d’avaluació

institucional de la UPC, ha dut a terme la seva avaluació l’any

1998.

El procés d’avaluació ens ha permès detectar els punts forts i febles

de la nostra organització i així poder veure cap on han d’anar les

mesures per a la millora de la qualitat de les tasques que té encoma-

nades el nostre Departament.

El procés d’avaluació ha donat pas a l’elaboració del pla estratègic

del Departament.

Composició del Comitè d’Avaluació Interna

Per dur a terme l’avaluació de l’activitat del Departament, s’ha

constituït la Comissió d’Avaluació del Departament (CAD), for-

mada per:

� President: Albert Prat Bartés (director del Departament).

� M. Pilar Muñoz Gràcia (secretària del Departament i professora

ponent).

� Xavier Tort-Martorell Llabrés (professor del Departament).

� Pia Margarit Guilera (administradora del Departament).

� Maria Albareda Sambola (estudianta de doctorat).

Composició del Comitè d’Avaluació Externa

Els membres del Comitè d’Avaluació Externa (CAE), designats per

l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya,

han estat els següents:

319

� Rafael Romero (catedràtic i sotsdirector del Departament d’Es-

tadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de

València i membre de la Comissió de Qualitat de l’esmentada

Universitat), ha actuat en concepte d’expert acadèmic i ha rea-

litzat la funció de oresident del Comitè.

� Enric Guasch (Quality System Program Manager de l’empresa

Hewlett Packard), ha actuat com expert en metodologia de l’a-

valuació de la qualitat.

� Josep Casco (sotsdirector d’assistència tècnica de l’Institut d’Es-

tadística de Catalunya), ha actuat com a representant del món

professional relacionat amb les activitats del Departament.

� Daniel Farras (enginyer industrial de l’empresa Cebal Entec), ha

actuat en concepte de recent titulat que ha rebut formació al

Departament.

Pla de treball

El procediment emprat per a l’avaluació ha estat:

� Creació de la Comissió d’Avaluació del Departament (Junta de

Departament, 9 de febrer de 1998).

� Presentació del procés d’avaluació i la seva metodologia als

membres del Departament (carta del director de data 6 de maig

de 1998).

� Inventari de totes les fonts documentals disponibles amb el

suport de la becària Laura Ruiz.

� Reunions periòdiques del CAD per elaborar la memòria de l’a-

valuació, aproximadament cada quinze dies al començament del

procés i posteriorment setmanals.

� Desenvolupament de cadascun dels punts del protocol d’avalua-

ció institucional.

� Creació d’un fòrum de discussió electrònic a la pàgina web del

Departament, en el qual, a mesura que s’han anat elaborant els

diversos capítols, se n’ha fet una difusió que ha permès la parti-

cipació de tots els membres del Departament.

320

� Audiència pública oberta a tots els membres del Departament el

dia 22 de setembre de 1998 per donar a conèixer les conclusions

de la Comissió i debatre-les.

� Elaboració de l’informe d’avaluació interna, una vegada recolli-

des les opinions del fòrum de discussió electrònic i les de l’au-

diència pública.

� Visita del Comitè d’Avaluació Extern (CAE) al Departament

amb la finalitat de valorar i validar la memòria de l’autoavalua-

ció del Departament i també servir d’instrument de millora per

al procés de reflexió de la mateixa unitat avaluada respecte de la

seva realitat, perquè pugui arribar a formular un conjunt d’ac-

cions de millora viables i en què tots els seus membres se sentin

compromesos. (La visita al Departament es va realitzar del 18 al

20 de novembre de 1998.)

� Elaboració de l’informe final del procés d’avaluació, que haurà

de contenir una identificació de les accions que s’han de d’em-

prendre que permetin aprofundir en els punts forts i la resolució

o millorar els punts febles

El Gabinet d’Organització i Control ha elaborat diversos qüestio-

naris, la resposta als quals ha estat anònima, per tal de recollir l’opi-

nió del personal del Departament sobre el funcionament de la

nostra unitat. Aquests qüestionaris s’han tingut en compte en l’ela-

boració de la memòria. Així mateix, el Gabinet de Planificació i

Avaluació ha elaborat un altre qüestionari per conèixer l’opinió que

els centres docents, on el Departament imparteix docència, tenen

de les tasques que realitzem. Els diversos qüestionaris estan inclosos

com a annexos en l’informe d’autoavaluació.

Estructura de l’informe

Aquest informe segueix, en la seva estructura, les directrius establer-

tes pel Gabinet de Planificació i Avaluació de la UPC.

321

Després d’aquesta introducció, en el capítol 2 es valora el procés

d’avaluació interna dut a terme pel Departament. En el capítol 3 es

valora el procés d’avaluació externa. El capítol 4 sintetitza en una

valoració global les principals fortaleses i debilitats del Departa-

ment. Finalment, les conclusions i accions estratègiques de millora

són al capítol 5.

1.2. Estructura del Departament d’EIO

El Departament d’Estadística i Investigació Operativa (EIO) de la

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va ser creat el 1987

com a conseqüència de la Llei de reforma universitària (LRU), tot

reunint la majoria dels grups dedicats a l’estadística i la investigació

operativa preexistents dins la mateixa Universitat.15

El Departament d’EIO dóna servei docent a l’Escola Tècnica Supe-

rior d’Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB), a l’Escola Tèc-

nica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa (ETSEIT), a l’Es-

cola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB), a la Facultat

d’Informàtica de Barcelona (FIB) i a la Facultat de Matemàtiques i

Estadística (FME).

El Departament d’EIO és un Departament de tipus horitzontal, tal

com es dedueix de l’apartat precedent.

És responsable del programa de doctorat propi Aplicacions tècni-

ques i informàtiques de l’estadística, la investigació operativa i l’op-

timització, i imparteix docència de formació continuada i postgrau.

El Departament manté una intensa activitat de recerca centrada

especialment en el camp de l’estadística, el desenvolupament d’in-

322

15. Fullet del Departament d’Estadística i Investigació Operativa.

terfícies intel·ligents i sistemes per al tractament automàtic de

dades, l’optimització i la simulació de fluxos en xarxes i les seves

aplicacions. Aquesta activitat té un finançament estable mitjançant

la participació en programes amb finançament europeu i progra-

mes amb finançament nacional o autonòmic (DGICYT, CICYT,

CIRIT)

La intensa activitat del Departament en transferència de tecnologia

té bàsicament tres components: convenis i serveis, contractes amb

les empreses i/o institucions, i cursos de formació impartits pel

Departament.

Pel que fa al personal, és un Departament petit en el context de la

UPC. Està format per 36 professors, 28 dels quals a temps com-

plet, tots adscrits a l’àrea de coneixement d’Estadística i Investiga-

ció Operativa, 4 membres del personal d’administració i serveis

(PAS), 1 col·laborador de recerca i 2 becaris graduats. El personal

del Departament està distribuït en 3 campus de la Universitat.

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ INTERNA

La valoració global del procés és positiva, ja que ha permès al

Departament fer una anàlisi i reflexió sobre les seves fortaleses i

debilitats, mitjançant el qual s’han proposat un conjunt de mesures

de millora que han estat incloses en la planificació estratègica de la

nostra unitat.

Pel que fa a protocol, utilitzar el del model l’EFQM ha estat una

bona guia, tot i que amb vista a futures edicions caldrà actualitzar-

lo a la nostra institució.

Pel que fa a les dades que ens ha subministrat la Universitat, tenen

un nivell massa agregat. Aquest nivell d’agregació és l’adequat per

323

donar una visió global de la situació del Departament, però no és

suficient per aprofundir en les causes dels problemes i proposar

accions de millora.

Pel que fa a la participació dels estudiants en el procés, ha estat

pràcticament nul·la, ja que en l’àmbit de la universitat no ha estat

possible recollir informació addicional sobre l’opinió de l’alumnat,

mitjançant una enquesta específica dirigida als estudiants dels

darrers cursos i del doctorat. Tanmateix, hauria estat molt valuosa

l’opinió de titulats recents.

Finalment, la UPC hauria de donar més informació sobre quin és

l’abast real del procés d’avaluació d’institucional, ja que el desconei-

xement fa caure en la poca motivació d’algunes persones per parti-

cipar-hi activament.

El CAD assumeix les percepcions següents del CAE

2.1. Punts forts

� Informe amb excel·lent estructura formal, adaptada al model de

‘EFQM, utilitzant la informació quantitativa disponible per a

avalar les conclusions. Tal com va remarcar en la recepció inicial

el vicerector de Política Acadèmica, l’informe pot constituir un

model de referència per als que s’hagin de dur a terme en el

futur en altres unitats de la UPC.

� Informe realista, que evita caure en l’autocomplaença.

� S’ha intentat aconseguir la participació del personal del Depar-

tament (carta inicial del director, obertura d’un fòrum electrò-

nic de discussió, reunió oberta de presentació de conclusions).

� Esforç notable de treball i dedicació dels membres del CAD, i

molt especialment de la ponent, que ha dedicat moltes hores a

una tasca d’interès col·lectiu per a la qual no hi ha cap sistema

de reconeixement ni al Departament ni a la Universitat

324

� El CAD ha comptat entre els seus membres amb professors amb

un ampli coneixement i experiència en el model de l’EFQM per

a l’avaluació de la qualitat d’empreses i institucions.

2.2. Punts febles

� Composició millorable del CAD, que hauria pogut incloure un

professor addicional, preferiblement de la Secció del Vallès, que

ha estat pràcticament absent en el procés

2.3. Propostes de millora

Tot i que en principi el Departament no realitzarà de nou el procés

d’autoavaluació, tot seguit s’indiquen algunes propostes de millora

que poden ser d’utilitat a altres unitats o per a processos similars en

el futur:

� Conveniència de triar amb cura els membres del CAD amb la

finalitat que recullin en el mesura possible la diversitat de situa-

cions i sensibilitats de la unitat.

� Aconseguir de la UPC la participació dels «clients» del Departa-

ment en el procés d’avaluació, especialment l’alumnat de primer

i segon cicle. Completar la informació disponible amb les seves

opinions mitjançant una enquesta específicament elaborada

amb aquesta finalitat.

� Desagregar, des de la UPC, sempre que sigui possible, la infor-

mació quantitativa utilitzada, amb la finalitat de permetre la

detecció de punts febles que puguin amagar-se rere d’uns valors

mitjans satisfactoris.

� Establir un sistema que permeti reconèixer d’alguna manera

l’esforç que han de realitzar els membres dels CAD (potser seria

possible reconèixer aquesta dedicació assignant-hi un nombre

325

de crèdits per tenir en compte en el repartiment de la càrrega

docent per al curs acadèmic en què es realitzi l’autoavaluació).

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

La valoració del CAD sobre el treball del CAE és molt positiva.

L’informe proporcionat pel CAD és clar, precís i segueix fidelment

l’estructura establerta en el protocol.

La composició una mica eclèctica del CAE, en el qual només un

membre era professor universitari, ha afavorit una visió de la unitat

molt enfocada des del punt de vista dels clients, com també un

intercanvi positiu de plantejaments i opinions entre els compo-

nents.

Tanmateix, cal remarcar com a qüestió per millorar que no hi ha

hagut oportunitat d’una reunió prèvia dels membres del CAE, per

posar en comú les seves respectives anàlisis de l’informe d’autoava-

luació, preparar les reunions amb els diversos grups i sol·licitar

informació complementària a la indicada en l’autoinforme

Tot seguit s’indiquen les següents percepcions del Comitè Extern.

3.1. Punts forts

� La tasca del CAE ha tingut un suport magnífic en tot moment

dels membres del CAD, i molt especialment de la seva ponent i

del representant del Gabinet de Planificació i Avaluació de la

UPC.

� La participació en el procés d’avaluació ha estat una experiència

valuosa i enriquidora per als membres del CAE.

326

3.2. Punts febles

� La documentació (guies de la avaluació interna i externa, infor-

me d’autoavaluació, etc.) ha estat donat als membres del CAE

amb molts pocs dies d’antelació sobre la data de la visita.

� No hi ha hagut un procés de formació prèvia dels membres del

Comitè, cap dels quals ha participat prèviament com a avalua-

dor d’una institució universitària.

� El temps de dos dies disponible per a la visita al Departament

ha resultat escàs, sobretot tenint en compte que una de les tres

seccions departamentals està desplaçada geogràficament al

Vallès (de fet, no ha estat possible visitar-la).

� Las reunions amb els diversos grups pot haver estat esbiaixada

per la absència, a pesar dels esforços realitzats per la ponent en

l’organització, de representants d’algunes seccions o grups.

4. PRINCIPALS PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES

DETECTATS

A continuació es presenten els principals punts forts i punts febles

detectats. Aquesta síntesi s’ha elaborat tenint en compte tant la

memòria de l’autoestudi elaborada pel CAD com l’informe extern

proporcionat pel CAE.

4.1. En l’àmbit de la formació

Docència de primer i segon cicle

Punts forts

� Les assignatures impartides són molt ben valorades pels estu-

diants.

327

� Incidència positiva de les activitats de recerca i transferència de

tecnologia en la docència.

� Hi ha un procés ben definit i acceptat pels afectats, per a la dis-

tribució de la càrrega docent.

� S’actua quan, en casos excepcionals, hi ha alguna incidència en

els resultats de les enquestes d’opinió dels estudiants.

� Es produeix força material docent.

� Nombre significatiu d’ajuts per a l’elaboració de material

docent, concedits per la UPC i el MEC.

� Hi ha assignatures que tenen processos definits de control i

millora.

� Els resultats de l’enquesta al professorat mostren un nivell d’ac-

ceptació raonable.

� Bon rendiment acadèmic dels estudiants en les assignatures del

Departament.

� Increment de l’encàrrec docent.

Punts febles

� El Departament no compta amb un mecanisme propi per al

seguiment i l’avaluació de l’activitat de docència del professorat.

� El Departament no pot atendre una part de la demanda de for-

mació que té dels centres (demandes en segona prioritat) perquè

no disposa de personal suficient.

� Insuficient coordinació horitzontal de les experiències, metodo-

logies i material docent entre les assignatures impartides pel

Departament.

� Nombre insuficient de becaris docents en algunes seccions.

� Pel que fa al procés de docència de primer i segon cicle, les com-

paracions s’han de poder realitzar entre grups comparables, la

qual cosa obliga la UPC a haver de replantejar-se l’anàlisi de les

enquestes.

328

Propostes de millora

� Sistematització del procés de formació dels professors que s’in-

corporen a la docència d’una assignatura.

� Definir uns mecanismes per al seguiment i l’avaluació de les

activitats de docència i recerca.

� Tenir un responsable del procés de docència que ataqui els

punts febles esmentats i dotar-lo dels recursos necessaris tant en

temps com econòmics.

� Incidir, en la mesura que sigui possible, perquè la UPC millori

el procés d’anàlisi de l’enquesta docent.

Doctorat

Punts forts

� El programa de doctorat compta amb anys d’experiència, i s’ha

anat millorant i adaptant.

� Existeix un bon sistema per atorgar la suficiència investigadora i

acceptar les propostes de títols de tesis i director, com també el

seguiment corresponent.

� Reconeixement, per part del rector, del programa experimental.

� Els ajuts rebuts com a programa de doctorat de qualitat.

� El relativament elevat nombre d’alumnes que inicien el progra-

ma cada any.

� Elevat nombre d’alumnes procedents de fora de la UPC que

s’inscriuen al doctorat, tant d’altres universitats de l’Estat espan-

yol com de l’estranger, majoritàriament d’Amèrica Central i del

Sud. Aquest fet implica la qualitat dels estudis de doctorat del

Departament.

� El nombre de professors doctors del Departament que partici-

pen en els cursos de doctorat: 21.

� Increment del nombre d’inscripcions de tesis.

329

Punts febles

� L’elevada taxa d’abandonament sense acabar la tesi doctoral.

� Les direccions de tesis estan concentrades en uns pocs doctors.

� El temps, massa llarg, per realitzar les tesis.

Propostes de millora

� Incrementar el nombre d’estudiants nous del programa de doc-

torat i el nombre de tesis llegides per any.

Formació continuada i postgrau

Punts forts

� Increment del nombre d’alumnes matriculats i d’hores ofertes

en formació continuada i postgrau

� Prestigi consolidat dels programes en el món empresarial i la

seva continuïtat.

� Títol de màster europeu amb una entitat de prestigi internacio-

nal en el món de la qualitat, l’EFQM.

� Participació de destacats professionals.

� Primer programa de postgrau de la UPC que es realitza en un

país estranger.

� Part dels ingressos aconseguits per aquestes activitats s’utilitzen

per atendre necessitats generals del Departament.

Punts febles

� Tot i que hi ha activitat de formació continuada i postgrau amb

tradició i bona acceptació, el Departament no té un pla de for-

mació continuada discutit i consensuat.

Propostes de millora

� Definir una política de formació continuada en l’àmbit del

Departament.

330

4.2. En l’àmbit de la recerca i la transferència de tecnologia

Punts forts

� L’activitat del Departament es du a terme en una àrea prioritària i

amb una forta demanda de recerca i transferència de tecnologia.

� El Departament té diversos grups consolidats de reconegut pres-

tigi científic i tecnològic.

� Inserció de les activitats del Departament en les prioritats d’or-

ganismes de finançament de la recerca.

� Existència d’un nombre de professors significatiu que lideren els

processos de recerca i transferència de tecnologia.

� Estar molt per sobre de la UPC en tots els indicadors compara-

bles.

Punts febles

� La recerca queda desigualment distribuïda entre el personal aca-

dèmic i fins i tot entre el personal acadèmic a temps complet.

� Els diversos grups duen a terme de manera autònoma la recerca

i la transferència de tecnologia, sense que hi hagi mecanismes

departamentals per al seguiment i el control.

� En general, el suport obtingut del CTT i de la UPC en tasques

de promoció de la recerca i gestió de convenis i projectes no és

prou bo.

Propostes de millora

� El Departament vol reflexionar sobre la necessitat de desenvolu-

par un sistema per al seguiment, els controls i la millora que rea-

litzen els grups del Departament en l’àrea d’R+D.

� Continuar incrementant la publicació en revistes indexades al

Science Citation Index.

� Demanar a la UPC, i en especial al CTT, la millora de les seves

activitats de suport en R+D del nostre Departament.

331

4.3 En l’àmbit de les relacions exteriors

Punts forts

� El Departament està ben considerat i integrat en les organitza-

cions empresarials i professionals del seu entorn, com també en

moltes de les universitats privades i institucions públiques o pri-

vades de caràcter no lucratiu.

� Alt grau de cooperació amb els centres on el Departament

imparteix docència.

� El Departament té un responsable de relacions internacionals.

Punts febles

� Les moltes iniciatives personals que existeixen en aquest àmbit

no estan coordinades en l’àmbit del Departament.

Propostes de millora

� Coordinar millor les moltes iniciatives personals que hi ha al

Departament, tant pel que fa a relacions institucionals amb

altres universitats com a relacions amb organitzacions empresa-

rials i professionals de l’entorn de l’estadística i la investigació

operativa.

4.4. En l’àmbit de l’estructura, l’organització i les persones

Punts forts

� El Departament compta amb diversos professors de reconegut

prestigi, dins i fora de la UPC, que són líders reconeguts en els

seus grups de treball.

� Professors del Departament vénen realitzant una important tas-

ca formativa en l’entorn socioeconòmic, i són punt de referència

en la promoció de valors de la qualitat total.

332

� El percentatge de doctors al Departament és superior al de la

UPC.

� El percentatge de CU i TU al Departament és superior al de la

UPC, i el de TEU és inferior.

� La proporció de professors a temps complet del Departament

sobre el total de professors és superior a la de la UPC.

� El 26 % dels professors a temps complet fan recerca, transfe-

rència de tecnologia i es dediquen a tasques de gestió. Aquest

percentatge ha estat calculat sobre el total de professors del

Departament.

� El 60 % dels professors a temps complet fan recerca i trans-

ferència de tecnologia. Percentatge calculat sobre el total del

professorat del Departament.

� El voluntarisme existent en algunes persones a l’hora de la rea-

lització de determinades tasques.

� Més del 80 % del pressupost que podríem qualificar d’ordinari,

l’autofinança el Departament a partir dels seus excedents de les

seves activitats de recerca i transferència de tecnologia.

Punts febles

� La disponibilitat d’espai del Departament no és gaire satisfactò-

ria, i són gairebé lamentables en la Secció d’Informàtica.

� Els esforços en tasques col·lectives de millora solen ser el fruit de

poques persones, i són nombrosos els membres de la unitat que

no s’hi impliquen personalment.

� El Departament es veu, com a mínim des de l’exterior, com poc

cohesionat entre les seves tres seccions, entre les quals sembla

que hi ha certes diferencies de plantejament.

� No hi ha incentius que promoguin la participació del professo-

rat i del PAS en accions de millora.

� La plantilla del PAS és insuficient per atendre les necessitats

d’un Departament dispers geogràficament i amb elevats nivells

de productivitat.

� Escassos recursos en personal per al suport informàtic.

333

Propostes de millora

� Elaborar un pressupost en funció dels objectius del pla estratè-

gic.

� Incrementar els recursos del PAS tant per a suport informàtic

com administratiu.

� Posar en marxa un sistema de reconeixement de les activitats de

millora de la qualitat que realitzi el professorat en la seva tasca

docent. Aquest sistema resulta necessari per compensar el biaix

d’un sistema com l’universitari espanyol, en el qual en realitat

només les activitats de recerca, transferència de tecnologia o ges-

tió són objectiu de recompenses motivadores per al professorat.

334

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament d’Estadística i Investigació Operativa

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

D’altra banda, la CAI vol remarcar que la documentació aportada

per aquest Departament (autoinforme i informe final) són molt

complets i exhaustius. Igualment, cal destacar-ne l’informe extern.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Cal incrementar la coordinació entre seccions.

� Cal que el Departament «defineixi» la seva missió dins de la

UPC.

� Cal reorientar i potenciar el programa de doctorat.

335

336

Informe final

337

DEPARTAMENT DE FÍSICA I ENGINYERIA NUCLEAR

338

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DFEN Pes %

240 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 630,90 33,65%

220 Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa 331,59 17,68%

270 Facultat d’Informàtica de Barcelona 293,44 15,65%

340 Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú 293,44 15,65%

320 Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa 181,93 9,70%

290 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès 82,16 4,38%

Doctorat 41 2,19%

200 Facultat de Matemàticas iEstadística 20,54 1,10%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 55.354 1.598.910,6 3,46%

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,49 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,69 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 32,1% 21,0% 14,6% 17,5%

professorat % Avaluats – (<=2) 0,0% 0,0% 1,2% 0,0%

Valoració global % Avaluats + (>=4) – 12,9% 15,9% 16,3%

assignatures % Avaluats – (<=2) – 0,0% 0,0% 0,0%

339

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 44 1679 2,6%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,73 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 1 1 4 4

Temps promig per obtenir el títol 4,5

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 918,7 19.854 4,6%

PAR notable Curs 1997-98 452 4.913 9,2%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 46 889 5,2%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 57.369.257 3.257.274.262 1,8%

Projectes Europeus 8,825.027 552.865.714 1,6%

Ingressos CICYT/DGICYT 22.427.257 810.071.640 2,8%

Ingressos contractes i serveis 26.117.620 1.320.034.608 2,0%

Ingressos cursos i altres 0 331.066.473 0,0%

340

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

12

15

16 18

20 21,0619,65

12

721 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

439.289

2.012.519

2.136.864

824.850

1.679.385

431.823

858.831

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 67 1.518 4,4%

Professorat Curs 97-98 82 2.242 3,7%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 78 2.021 3,9%

Doctors Curs 97-98 56 1.016 5,5%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,84 0,68 1,23

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,72 0,58 1,23

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,14 0,12 1,17

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,03 0,11 0,26

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

721 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

68%

45%

32%

43%

0%

12%

1. INTRODUCCIÓ

El Departament de Física i Enginyeria Nuclear (FEN) ha estat una

de les unitats escollides per tal de ser avaluades per l’Agència per a

la Qualitat del Sistema Universitari, en el procés d’avaluació de la

UPC de l’any 1998. L’objectiu d’aquest procés és detectar el màxim

nombre de punts forts i febles de la nostra organització, i també

revisar els objectius del Departament, tot analitzant-ne el grau d’a-

compliment i proposar-hi accions concretes de millora. Els contin-

guts d’aquest informe han de servir de base per a l’elaboració del

pla estratègic del Departament.

Com a breu resum de les principals magnituds de la unitat, en el

moment de la redacció de l’autoinforme d’avaluació treballen al

Departament de FEN un total de 101 persones, entre professors i

investigadors (83), personal d’administració i serveis (10), mestres

de taller (3) i becaris (5). Aquesta xifra ens situa entre els departa-

ments de la UPC amb més personal. Els professors estan adscrits a

una d’aquestes dues àrees de coneixement: Física Aplicada (≈83 %)

i Enginyeria Nuclear (≈17 %). El Departament de FEN té assigna-

da docència en 7 escoles i facultats repartides entre Barcelona, el

Vallès i Vilanova i la Geltrú. La seva organització interna en quatre

seccions i tres subseccions, es correspon gairebé isomorfament amb

la localització geogràfica dels centres on s’imparteix docència. La

recerca s’articula al voltant de 13 línies, amb temàtica molt diversa,

i amb una mitjana d’uns 6 investigadors per línia. La principal font

de finançament són els projectes públics de recerca. Destaquem

que les seccions d’Enginyeria Nuclear i d’Arquitectura del Vallès

generen importants ingressos per convenis amb empreses.

El procediment que s’ha seguit per a la realització de l’avaluació, a

partir de l’encàrrec del Comitè d’Avaluació Institucional, ha estat:

� Creació de la Comissió d’Avaluació Interna (CAI) del Departa-

341

ment, formada per Joaquim Valls (director del Departament fins

al 23.10.98), pels professors Ramon Vilaseca (actual director del

Departament), Agustí Poch i Raül Rodríguez, per una represen-

tant del PAS, Ana Calle, un estudiant del tercer cicle, Llorenç

Brualla, i pel professor ponent Domingo García. La composició

del CAI fou aprovada per la Junta de Departament el 06.05.98.

� Contractació d’una becària per tal d’ajudar en les tasques admi-

nistratives i en la redacció del document (data: 01.06.98).

� Primera reunió de la Comissió d’Avaluació, per tal de clarificar

els passos que ha calgut seguir en l’elaboració de l’informe. En

aquesta reunió també s’ha enllestit el qüestionari que posterior-

ment s’ha enviat a tot el personal del Departament (data:

10.06.98).

� Segona reunió de la CAI (data: 27.07.98).

� Introducció del document provisional al web del Departament

per recollir els suggeriments de tots els seus membres (data:

07.09.98).

� Tercera reunió de la CAI per tal d’analitzar i discutir els suggeri-

ments i els canvis proposats pel personal del Departament (data:

17.09.98).

� Aprovació de la Junta de Departament del document d’avalua-

ció (data: 10.11.98).

� Visita al Departament d’un Comitè d’Experts Externs per valo-

rar i completar les conclusions de l’informe d’avaluació redactat

per la CAI. La composició del Comitè d’Avaluació Extern ha

estat: Fernando Tejerina, de la Facultat de Ciències de la Uni-

versitat de Valladolid, com a representant de l’àmbit acadèmic

(president del Comitè); Anna Sanahuja, del Museu de la Cièn-

cia de Barcelona, com a representant de l’àmbit professional;

Pedro García Moreno, de la Universitat Rey Juan Carlos, com a

expert en temes d’avaluació; Ignasi Pavón i Besalú, antic alumne

de la UPC (visita el 10 i 11 de desembre de 1998).

� Recepció de l’informe redactat pel Comitè d’Experts Externs al

Febrer de 1999 i difusió dins del Departament (data: 11.03.99).

342

� Elaboració a càrrec del CAI de l’informe final del procés d’ava-

luació i difusió dins del Departament a l’Abril de 1999.

2. Valoració del procés d’avaluació interna

El document d’autoavaluació del Departament és el resultat de la

síntesi de les contribucions següents:

� Fonts bibliogràfiques: Memòria anual del Departament (1998-

99), llibre Dades estadístiques i de gestió de la UPC (1997 i ante-

riors), guies docents dels diversos centres, Servei d’Informació

Directiva (SID) de la UPC (accessible per intranet) i consultes

directes i específiques tant als serveis administratius del Depar-

tament com al Gabinet de Planificació i Avaluació de la UPC.

1. Aspectes més positius:

– Abundància de material bibliogràfic; especialment les

dades contingudes al llibre Dades estadístiques i de gestió

han estat de gran utilitat per tal de situar estadísticament el

Departament en el context de la UPC.

– L’ajuda rebuda del Gabinet de Planificació i Avaluació de

la UPC i dels serveis administratius de la mateixa unitat ha

estat excel·lent.

2. Aspectes més problemàtics:

– A vegades la gran quantitat d’informació ha dificultat la

síntesi. Potser seria interessant poder disposar d’un mate-

rial prèviament filtrat i orientat a l’elaboració d’aquests

tipus d’informes.

– Per contra, un cert tipus d’informació ha estat difícil de

trobar, especialment les dades referents a l’encàrrec docent

detallat que fan alguns centres a les seccions departamen-

tals. Seria bo millorar tant la nostra gestió interna com la

comunicació amb els centres per tal de fer més transparent

343

la informació referent a la distribució interna de l’encàrrec

docent, les hores assignades a cada professor, etc.

– El Comitè d’Experts Extern ha disposat d’un exemplar

més recent del llibre Dades estadístiques i de gestió que el

que ha fet servir el Comitè Intern. Algunes dades, per tant,

no coincidien.

� Treball dels membres del Comitè d’Avaluació Interna (CAI)

Tot i que el nombre de reunions realitzades ha estat limitat, l’am-

bient de treball dins del CAI ha estat excel·lent. Atès que, per diver-

ses raons, la constitució del CAI no es va poder completar fins a la

segona quinzena de maig, l’estratègia de treball ha consistit en el fet

que el professor ponent i el cap de Departament han redactat un

esborrany del text, capítol rere capítol, tot seguint les indicacions

de la Guia d’avaluació subministrada pel Gabinet d’Avaluació de

la UPC. Una vegada enllestits un o diversos capítols, han estat lliu-

rats a la resta de components de la CAI i, seguidament, discutida

i completada conjuntament la proposta feta a l’esborrany. Un cop

completada la reelaboració del capítol corresponent, aquest s’ha

introduït a la intranet del Departament per tal de rebre les crítiques

i les aportacions de la resta de membres del Departament.

� Aportacions de la resta del col·lectiu que constitueix el Departa-

ment: tots els professors ordinaris i contractats, personal d’ad-

ministració i serveis i estudiants del tercer cicle, especialment els

becaris.

Aquestes aportacions han provingut bàsicament de dues fonts:

1. Enquesta anònima elaborada pel CAI i lliurada a tots els

membres del Departament. L’índex de participació ha estat

de gairebé el 50 %.

2. Aportacions personals al document d’autoavaluació. Tot i

344

que els diversos suggeriments s’han fet majoritàriament via

correu electrònic, algunes persones del Departament han

contribuït a la millora del document conversant directament

amb els membres del CAI.

Un aspecte positiu d’aquest procediment de treball ha estat que el

CAI no s’ha hagut de reunir gaires vegades, fet que és d’agrair, atesa

la dispersió geogràfica del Departament i el fet que el gruix de l’ac-

tivitat s’ha dut a terme en plena època d’exàmens.

Entre els aspectes negatius, cal assenyalar els següents:

� La concentració de les tasques en poques persones ha limitat la

capacitat d’autocrítica. En opinió dels membres del Comitè

d’Experts Extern, el document d’autoavaluació està mancat de

crítica interna, amb uns continguts d’orientació més aviat rei-

vindicatius.

� Tot i amb l’ajuda de la intranet, el marge de temps per elaborar

l’esborrany, rebre crítiques i aportacions del col·lectiu, elaborar

el document final i donar-lo a conèixer novament a tots els

membres del Departament ha estat massa curt.

� La participació i implicació dels diversos col·lectius que formen

el Departament ha estat bastant baixa. Aquesta actitud pot ser

deguda a la barreja d’una manca de tradició i d’una des-

confiança intrínseca en els resultats tangibles d’aquest tipus d’i-

niciatives. Transmetent les paraules del Comitè d’Experts

Externs: «La ausencia de estos procesos de maduración y enri-

quecimiento explica alguna de las singularidades de l’autoinfor-

me, sobre todo, desde el punto de vista del ejercicio de la auto-

crítica...».

� El Comitè d’Experts Externs ha criticat l’absència d’un repre-

sentant dels alumnes (preferentment del primer cicle) al CAI.

Una altra crítica ha estat que el CAI no ha informat prou el

col·lectiu d’alumnes de primer i segon cicles de l’existència del

345

procés d’avaluació. Aquest aspecte negatiu s’hauria d’esmenar

en futures avaluacions.

3. Valoració del procés seguit pel Comitè d’Avaluació Externa

(CAE)

El programa de treball del CAE ha estat elaborat pel Gabinet de

Planificació i Avaluació de la UPC, juntament amb el CAI del

Departament de FEN. Tot i que el pla de treball de la visita (durant

els dies 10 i 11 de desembre de 1998) ha estat molt atapeït, s’ha

completat totalment. Tant el CAI com el CAE coincideixen que

hauria estat profitós ampliar el programa de la visita almenys mig

dia més. A l’informe emès pel CAE trobem: «Dadas las peculiarida-

des del Departamento de Física i Enginyeria Nuclear, con múltiples

subsedes, entendemos que la duración de la visita ha sido insufi-

ciente para recoger la información con la profundidad que hubiése-

mos deseado y realizar las audiencias de forma que puedan ser escu-

chados los diversos sectores de la Comunidad Universitaria.

Teniendo en cuenta la dispersión geográfica del Departamento, así

como el número de titulaciones en las que imparte docencia,

podría haber resultado beneficioso ampliar el programa media, o

una jornada».

L’activitat del CAE durant la visita ha estat meritòria. Ha assenyalat

les llacunes principals del document d’autoavaluació redactat pel

CAI i, en la mesura possible, ha intentat omplir aquestes mancan-

ces amb la seva pròpia aportació. Tot i que l’ambient de treball

entre els comitès ha estat bo, potser no ha arribat a ser excel·lent.

En termes generals, les valoracions fetes pel Comitè Extern coinci-

deixen amb les manifestades al document d’autoavaluació del

Departament.

El CAE ha incidit molt en la necessitat que els col·lectius implicats

346

haurien d’haver estat informats adientment durant tot el procés

d’avaluació. En conseqüència, el CAE ha demanat a la unitat

còpies de les actes de les reunions del CAI, de la Junta de Departa-

ment en què s’hagi tractat del tema de l’avaluació institucional, i

també dels comentaris i les crítiques realitzades pels membres del

Departament al CAI durant l’etapa de redacció del document d’au-

toavaluació. El CAE també ha demanat als serveis administratius

de la unitat tota una sèrie de dades que a parer seu haurien d’haver

estat incloses en l’informe d’autoavaluació. Aquesta informació

(referent bàsicament a l’índex d’aprovats per assignatura impartida i

repartiment intern de l’encàrrec docent) han estat enviades per

correu electrònic amb posterioritat a la visita. Potser seria bo, en

properes avaluacions, que el CAE manifesti al Gabinet de Planifica-

ció i Avaluació o directament a la mateixa unitat avaluada, una idea

prèvia dels seus requeriments més importants una mica abans de la

visita.

D’altra banda, el Comitè Extern ha manifestat aparentment un

interès més pronunciat pel vessant docent del Departament que per

l’activitat de recerca i la transferència de tecnologia. Una part subs-

tancial del temps de visita ha estat consumida en entrevistes amb

alumnes, tant del primer com del segon cicle dels diversos centres

on impartim docència.

4. Principals punts forts i febles i accions estratègiques de

millora

De la lectura conjunta de l’informe d’avaluació redactat pel CAI i

de l’informe d’avaluació externa del Departament FEN, elaborat

pel CAE, es posen en relleu una sèrie de fortaleses i debilitats del

Departament. Enumerem tot seguit una síntesi del punts forts i

dels punts susceptibles de millora sobre els quals tots dos docu-

ments coincideixen.

347

Punts forts

� Elevat nombre de professors amb el títol de doctor.

� Les adequacions i adaptacions dels programes d’algunes assigna-

tures al perfil de la titulació corresponent.

� La confiança dels alumnes en el procés d’avaluació de les assig-

natures. Bona valoració de les actuacions docents entre els estu-

diants de primer i segon cicle.

� La quantitat i qualitat, d’acord amb l’índex d’impacte de la

revista corresponent, dels treballs de recerca.

� El nombre de projectes d’R+D i de contractes, d’acord amb l’ar-

ticle 11 de l’LRU. Especialment, tenint en compte que no tots

els doctors estan involucrats en les tasques de recerca, fonamen-

tal o aplicada.

Punts febles i/o susceptibles de millora

� Departament molt gran i dispers, circumstància que s’agreuja

amb l’escassa relació d’unes seccions amb les altres i amb la

mateixa seu central del Departament.

� Poca participació dels membres del Departament en la seva

dinàmica. Manca d’intercanvi d’experiències entre els membres

de les diverses seccions.

� Manca d’adaptació del planter de recursos humans a les necessi-

tats reals i a les relacions, càtedres/titularitats que es fan servir a

la UPC.

� Infraestructura deficient a totes les instal·lacions del Departa-

ment, excepte al Campus Nord.

� Relació de l’àrea de Física Aplicada amb l’entorn empresarial i

productiu.

� La proporció de tesis doctorals llegides en relació amb el nom-

bre de doctors i al nombre d’alumnes matriculats al tercer cicle

s’hauria d’incrementar.

� Existeix un subconjunt de professors que no desenvolupen o fan

molt poca activitat de recerca.

348

� Disposar de procediments per tal de conèixer i dur a terme el

seguiment del grau de satisfacció dels centres, dels alumnes, del

sector extern i, en general, de tots els serveis que ofereix el

Departament.

El Comitè d’Experts Extern ha inclòs, al final del seu informe, un

seguit de conclusions i recomanacions generals amb vista al futur

del Departament i a l’elaboració del seu pla estratègic.

Conclusions del CAE:

a) «El Departamento está muy disperso, circunstancia que se

acrecienta con la escasa relación de unas secciones con otras y

con la propia sede central del Departamento.

b) El Departamento no confía en que este proceso pueda tener

efectos beneficiosos.

c) El Departamento carece de hábito de reflexión como tal y de

intercambio de experiencia docente, investigadora, relación

con el entorno, organizar seminarios, etc.

d) No existe proyecto de Departamento ni ha sido elaborado su

Plan Estratégico.

e) El Departamento está integrado por áreas de conocimiento

heterogéneas.

f ) El estándar de las instalaciones del Departamento es muy

diferente.

g) La estructura y dotación de las plantillas del PDI y del PAS

debiera responder a los criterios que la Institución tenga

aprobados por los correspondientes órganos de gobierno.

h) El reciente cambio en la Dirección del Departamento puede

servir de catalizador para que el Departamento adquiera su

naturaleza como tal, desde el punto de vista universitario, y

llevar a cabo las actuaciones necesarias para optimizar los

recursos que la sociedad les destina».

349

Recomanacions del CAE:

1) «El Departamento debe reflexionar sobre su propia misión y

elaborar un Plan Estratégico.

2) Debe realizar una reorganización a fin de racionalizar su fun-

cionamiento, y optimizar los recursos disponibles.

3) El Departamento debe adaptar sus recursos humanos a las

necesidades docentes que solicitan los Centros, de acuerdo

con los parámetros que tenga aprobados la UPC en sus órga-

nos de gobierno.

4) Se deberá establecer un programa de inversiones para adecuar

las instalaciones del Departamento en los diferentes Centros

a los módulos existentes en el Campus Nord, de acuerdo, asi-

mismo, con la normativa vigente de Riesgos Laborales.

5) La actividad del Departamento como tal debe aumentar. A

tal fin sugerimos reuniones itinerantes periódicas de la Junta

de Departamento y del Consejo de Departamento, en las

diferentes sedes del Departamento, reuniones periódicas de

carácter científico, reuniones para intercambio de experien-

cias de innovación pedagógica, etc.

6) Elaborar un Plan de Mejora de Laboratorios de Alumnos, el

cual deberá estar integrado en el Plan Estratégico.

7) Elaborar un Plan de Mejora y actualización de la metodolo-

gía docente, el cual se integraría, asimismo, en el Plan Estra-

tégico. Entre sus objetivos debiera incluirse un mayor uso de

todo tipo de medios audiovisuales, incentivar el uso de tuto-

rías, incluso por «E-mail», elaboración de material de trabajo

para los alumnos, etc.

8) Realización de un análisis anual de las actividades docentes e

investigadoras, adoptando las medidas correctoras que se esti-

men pertinentes. Elaborar un Plan de racionalización de fun-

ciones y de gasto (debe ser incluido en el Plan Estratégico).

9) En coordinación con el Centro y el Vicerrectorado corres-

pondientes, es conveniente elaborar un Plan de atención e

350

información al alumno. En él podrán ser incluidos temas

como: acogida a los nuevos alumnos, información sobre

becas, información sobre proyectos fin de carrera, prácticas

en alternancia en empresas, programas de intercambio, etc.».

Tenint en compte totes aquestes consideracions, i com a resum de

tot el procés, proposem les accions següents:

Aspecte Avaluat: Organització Interna.

Punts forts: Autonomia de les diverses seccions i de les línies de

recerca per tal de planificar les tasques docents i de recerca.

Punts febles: Estanquitat, manca de comunicació entre les persones

de les diverses seccions, manca d’intercanvis d’activitats pedagògi-

ques i científiques. Reticència dels professors a qualsevol tipus de

mesura de mobilitat.

Propostes de millora: Incloure en el pla estratègic del Departament

(que cal elaborar a partir dels propers mesos) mesures que, tot i

mantenint la capacitat d’iniciativa de les diverses seccions i línies de

recerca, promoguin una major comunicació entre elles i, per tant,

un major enriquiment de les persones que les integren, com també

una major consciència del paper del Departament en la nostra Uni-

versitat. Un exemple d’aquestes activitats serien les proposades pel

CAE al punt 5 de les seves recomanacions, recollides en aquest

informe.

Aspecte Avaluat: Docència

Punts forts: Adequació dels continguts de les assignatures a les titu-

lacions corresponents. Publicació de material docent de qualitat.

En termes generals, percepció positiva dels alumnes quant als crite-

ris i la metodologia docent emprada.

Punts febles: Desequilibri entre els crèdits docents que es demanen

al Departament i el seu potencial lectiu. Baixa incidència de la

docència del Departament en el segon cicle dels estudis. Baixa

quantitat de projectes de fi de carrera dirigits en algunes seccions

351

del Departament. Laboratoris mal equipats en algunes seccions.

Baixa quantitat de tesis llegides/professors doctors en l’àrea de Físi-

ca Aplicada.

Propostes de millora: Incloure en el pla estratègic propostes per arti-

cular la possible impartició d’assignatures optatives i de lliure elec-

ció en el primer i segon cicles dels estudis. Promoure la direcció

d’un major nombre de projectes de fi de carrera i la impartició de

cursos de postgrau o similars, dirigida a professionals de l’ensenya-

ment secundari o d’empreses. Incrementar la mobilitat entre sec-

cions del Departament. Proposar en la reforma dels plans d’estudis

noves assignatures per impartir.

Aspecte Avaluat: Recerca

Punts forts: Quantitat i qualitat de les publicacions científiques

derivades de la recerca. Estabilitat i maduresa de les diverses línies

de recerca. Volum important d’ingressos per projectes d’R+D.

Volum important d’ingressos per convenis i serveis a empreses a l’à-

rea d’Enginyeria Nuclear.

Punts febles: A l’àrea de Física Aplicada existeix poca relació de la

recerca amb el món industrial. Poques visites d’investigadors

estrangers de prestigi. Manca de personal de manteniment de labo-

ratoris de recerca i dels equips informàtics. Existeix un subconjunt

de professors que fan molt poca recerca.

Propostes de millora: Incloure en el pla estratègic fites de manteni-

ment i, fins i tot, d’increment de la quantitat i qualitat de les publi-

cacions científiques de les diverses línies de recerca. Per tal d’assolir

aquestes fites és imprescindible aconseguir ajut del Rectorat per a la

contractació de personal per al manteniment dels laboratoris de

recerca i equips informàtics, com també programar regularment

visites d’investigadors de prestigi. Estudiar seriosament i amb dis-

creció cada cas particular de les persones que no fan recerca i inten-

tar trobar-hi alguna possible solució (incorporació a alguna de les

línies de recerca existents, si estan disposats a treballar-hi, etc.).

Organitzar reunions dels membres de les línies de recerca del

352

Departament per articular possibles vessants aplicats dels seus

objectius de recerca.

Aspecte Avaluat: Personal i infraestructura

Punts Forts: Elevada proporció de professors amb títol de doctor.

En termes generals el grau de satisfacció del personal és elevat o

acceptable. La coordinació entre el PAS és bona o suficient.

Punts Febles: Bastants TEU/ATC amb títol de doctor sense promo-

cionar-se a TU/CEU. Baixa proporció de CU. Dèficit de PAS, si

tenim en compte la grandària i dispersió del Departament. La

infraestructura de les instal·lacions del Departament és, en general,

deficitària i presenta grans desigualtats entre les diverses seccions.

Baix nombre de llibres disponibles a la Biblioteca en relació amb les

assignatures que imparteix el Departament.

Propostes de millora: Demanar al Rectorat que convoqui concursos

per a la promoció dels professors que hagin fet i estiguin fent una

tasca meritòria. Demanar també al Rectorat que ens concedeixi el

PAS addicional que reclamem des de fa temps, i que uniformitzi, al

nivell apropiat de qualitat, la infraestructura disponible en les

diverses seccions del Departament. Incloure aquest objectius en el

pla estratègic, vinculats al manteniment i l’increment de l’eficiència

de la nostra activitat.

Aspecte Avaluat: Relacions externes

Punts forts: Bones relacions de la Subsecció de l’ETSAV i de la Sec-

ció d’EN amb el sector productiu i industrial. A nivell personal,

molts dels membres del Departament pertanyen a societats científi-

ques i/o tecnològiques de nivell estatal o internacional. A nivell

personal, alguns membres duen a terme una encomiable tasca de

divulgació científica.

Punts febles: Tot i ser un dels departaments més grans, la unitat té

poc pes dins de la UPC. Les relacions del Departament amb enti-

tats no acadèmiques és molt baixa.

Propostes de millora: Incloure en el pla estratègic actuacions destina-

353

des a incrementar el nostre pes a la UPC i en la societat en general.

Aconseguir incrementar la participació de membres del Departa-

ment en activitats institucionals. Elaborar i difondre projectes o

memòries que recullin la nostra activitat. Reflexionar sobre el paper

de la Física Aplicada i l’Enginyeria Nuclear en les activitats de for-

mació i de recerca pròpies de la UPC. Potenciar les tasques de

divulgació científica cap a la societat i de suport a l’ensenyament

secundari.

Els objectius i plans d’actuació per a la millora del Departament de

Física i Enginyeria Nuclear que deriven d’aquest procés d’avaluació

s’hauran d’integrar al pla estratègic del Departament, de propera

elaboració. Durant el procés d’elaboració del pla estratègic, si es

considera oportú, es definirà un responsable específic per a cadas-

cuna de les actuacions proposades en aquest informe. Tot i que s’ha

d’intentar que tots els estaments del Departament participin activa-

ment en les tasques de reflexió, adaptació i millora, correspon a la

Junta de Departament i al seu director el paper de dinamitzador de

tot aquest procés.

354

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament de Física i Enginyeria Nuclear

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Incloure en el pla estratègic accions per articular de forma real la

coordinació de les tasques docents i de recerca del Departament

en tots els campus universitaris amb un projecte comú de

Departament, tot cercant ponts de col·laboració real entre les

dues àrees de coneixement del Departament.

� Incloure en el pla estratègic accions per augmentar la producti-

vitat científica, la transferència de tecnologia i el nombre de

tesis doctorals del Departament, tot elaborant un pla d’incorpo-

ració del personal acadèmic a les tasques de recerca i transferèn-

cia de tecnologia del Departament.

� Elaborar un pla d’adequació dels seus excedents de plantilla en

relació amb les necessitats docents.

355

356

Informe Final de l’Avaluació

357

DEPARTAMENT DE MATEMÀTICA APLICADA I

358

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DMA1 Pes %

240 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 660,65 58,88%%

310 Escola Universitària Politècnica de Barcelona 239,97 21,39%

200 Facultat de Matemàticas iEstadística 207,38 18,48%

Doctorat 14 1,25%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 42.377 1.598.910,6 2,65%

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,52 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,86 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 31,4% 20,4% 16,7% 13,0%

professorat % Avaluats – (<=2) 2,0% 6,1% 4,2% 1,9%

Valoració global % Avaluats + (>=4) – 22,0% 4,8% 7,7%

assignatures % Avaluats – (<=2) – 0,0% 0,0% 0,0%

359

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 0 1679 0%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,25 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 1 0 4 1

Temps promig per obtenir el títol 4,7

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 517,8 19.854 2,6%

PAR notable Curs 1997-98 100 4.913 2,0%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 30 889 3,4%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 13.385.252 3.257.274.262 0,4%

Projectes Europeus 12.131.252 552.865.714 2,2%

Ingressos CICYT/DGICYT 1.254.000 810.071.640 0,2%

Ingressos contractes i serveis 0 1.320.034.608 0,0%

Ingressos cursos i altres 0 331.066.473 0,0%

360

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

6

13

15

13

1819,6517,16

12

725 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

60.837

2.012.519

2.136.864

186.815

1.679.385

50.375334.631

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 40 1.518 2,6%

Professorat Curs 97-98 52 2.242 2,3%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 47 2.021 2,3%

Doctors Curs 97-98 24 1.016 2,4%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,79 0,68 1,15

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,54 0,58 0,92

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,04 0,12 0,35

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,00 0,11 0,00

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

725 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

46%

45%

54%

43%

0%

12%

1. INTRODUCCIÓ

En el marc del procés d’avaluació institucional a la UPC, el Depar-

tament de Matemàtica Aplicada I (MAI) ha estat un dels departa-

ments que ha iniciat l’avaluació l’any 1998.

El procés d’avaluació de la UPC ha estat tutoritzat per l’Agència

per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya i forma part

del sistema de Qualitat definit pel Claustre que es va fer el març de

1997.

La UPC ha optat per centrar l’avaluació en les seves unitats estruc-

turals, i en aquest sentit, el gener de 1998 el director del Departa-

ment va rebre la notificació que el Departament MAI havia d’ini-

ciar la seva avaluació.

En la primera part d’aquesta avaluació, o sigui l’anomenada autoa-

valuació o avaluació interna, el Departament de MAI ha hagut de

reflexionar sobre el seu funcionament en general. La UPC havia

previst que l’autoavaluació fos diferent en cas que la unitat ja

hagués elaborat el seu pla estratègic.

Com que aquest no és el cas del Departament de Matemàtica Apli-

cada I, per als membres d’aquest Departament ha estat el primer

cop que s’ha reflexionat globalment sobre tot el que ens afecta com a

Departament. El Departament ha vist en aquesta autoavaluació un

bon punt de partida per a la posterior elaboració del pla estratègic.

El procés d’autoavaluació ha estat dirigit per un Comitè Avaluació

Interna que, a més a més, ha hagut de realitzar un informe seguint

un protocol proposat pel Rectorat per recollir les conclusions del

procés.

Per això el director del Departament ha hagut de buscar un ponent

361

voluntari entre els professors del Departament que s’ha encarregat

de dirigir el procés i, com a primer pas, la Junta del Departament,

el dia 2 de febrer de 1998, va nomenar el Comitè d’Avaluació del

Departament de Matemàtica Aplicada I, format per:

Amadeu Delshams, director del Departament.

Josep Masdemont, secretari del Departament.

Hilda Rodon, PAS.

Teresa Barragan, estudiant de doctorat.

M. Teresa Martínez-Seara, ponent.

Així mateix, per tal de realitzar la segona fase de avaluació, d’ava-

luació externa, la UPC ha nomenat la Comissió d’Avaluadors

Externs següent:

Carles Simó, catedràtic del Departament de Ma-

temàtica Aplicada i Anàlisi de la

Universitat de Barcelona.

Jaume Casanovas Casas, director associat d’Andersen Con-

sulting, i que anteriorment havia

col·laborat amb el Departament

com a professor associat.

David Mingueza, titulat recent en Enginyeria Indus-

trial per la UPC (coneix la realitat

del Departament en haver-hi realit-

zat el projecte de fi de carrera).

Fco. Javier Grande Quejigo, director en Innovació i Avaluació de

la Docència.

El procediment seguit per a la realització de l’avaluació ha estat:

– Formalització de l’acord entre el Departament i la Universitat

i nomenament del Comitè d’Avaluació del Departament

(CAD).

362

– Informació i explicació al Departament del procés avaluació,

mitjançant correu electrònic el 23 d’abril de 1998 i en un

consell del Departament.

Passar, mitjançant un becari de suport, un qüestionari per conèixer

l’estat laboral actual del Departament.

Realització del CAD de l’enquesta creuada centres-departaments.

Informació al Departament de la metodologia emprada per elaborar

l’informe d’avaluació. El mètode proposat pel Comitè ha estat el

següent: primer els professors van rebre una enquesta en què es parlava

de tots els temes importants en l’àmbit del Departament. Algunes pre-

guntes tenien resposta tancada (sí/no), però d’altres permetien opinar.

La ponent del Departament, un cop recollides i llegides les enques-

tes, ha convocat quatre reunions, una per a cada col·lectiu: associats,

TEU, TU i CEU, CU i PAS. Això s’explicà per correu electrònic el

4 de juny i també en un consell del Departament el dia 18.6.98.

El becari ha processat les respostes de l’enquesta amb les respostes

tancades.

Els dies 29 de juny, 2 de juliol, 3 de juliol i 6 de juliol es van fer les

reunions. En aquestes reunions es van poder matisar les respostes

de l’enquesta. La ponent de la CAD prengué notes de les opinions

més consensuades i significatives.

Elaboració de l’informe. La ponent de la CAD, després de consul-

tar els altres membres del Comitè i, pel que fa als temes de l’EUPB,

el director de Secció de l’EUPB, ha elaborat l’informe.

El 24 de juliol un primer esborrany de l’informe va ser enviat per

correu electrònic a tots els membres del Departament, perquè se’l

363

llegissin, corregissin i hi manifestessin disconformitats, puntualitza-

cions, etc. Fins al 10 de setembre es van fer força correccions a l’in-

forme.

Audiència pública per donar a conèixer als membres del Departa-

ment les conclusions de la CAD i debatre-les. Dia 30 de setembre

de 1998.

Visita del Comitè d’Avaluació Extern (CAE) al Departament amb

la finalitat de valorar i validar el procés d’avaluació intern resumit

en l’informe. La visita va tenir lloc els dies 14 i 15 de gener de

1999, i els membres de la CAE es van reunir amb els diversos

col·lectius relacionats amb el Departament.

Elaboració, a càrrec del CAE, de l’informe d’avaluació externa.

Juliol de 1999.

Elaboració de l’informe final del procés d’avaluació, que recull les

propostes de l’informe d’avaluació interna un cop contrastades amb

les opinions del CAE.

2. Descripció del Departament MAI

El Departament MAI existeix des del 1987 i està format per 54

professors, 3 becaris postgraduats, 2 PAS i 3 professors visitants.

Està organitzat en dues seccions: una ubicada a l’edifici de l’ET-

SEIB i l’altra a l’edifici de l’EUPB. El Departament participa en la

docència de l’ETSEIB, en els ensenyaments d’Enginyeria Industrial

i Enginyeria Química, de l’FME en la llicenciatura de Matemàti-

ques; de l’EUPB, en ensenyaments d’Arquitectura Tècnica i Engin-

yeria Tècnica en Topografia, i a l’Escola Tècnica Superior de Tele-

comunicacions (on imparteix Història de la Ciència).

364

El Departament té assignades les àrees de Matemàtica Aplicada i de

Geometria i Topologia.

El DMAI està integrat en el Programa de Doctorat de Matemàtica

Aplicada de la UPC, en el qual ofereix actualment cursos de docto-

rat i seminaris en les branques de:

1. Àlgebra i geometria.

2. Mecànica computacional.

3. Sistemes dinàmics, control i modernització.

La recerca que du a terme el DMAI està integrada, bàsicament, en

les línies de recerca següents:

� Teoria Matemàtica de Sistemes, Sistemes Dinàmics (II), Geo-

metria Computacional, Control de Processos, Cohomologia de

les Varietats Algebraiques, Geometria Diferencial, Sistemes

Dinàmics i Aplicacions, Equacions diferencials, Optimització i

Simulació de Fluxos en Xarxes, Estadística Computacional,

Astronomia i Geodèsia Espacial, Matemàtica Discreta i Aplica-

cions, Història de la Ciència i de la Tècnica. El departament

coordina 5 d’aquestes línies i participa, minoritàriament, en les

altres.

� La recerca del Departament està repartida entre diversos grups

que s’identifiquen bàsicament amb les línies abans esmentades.

Alguns d’aquests grups col·laboren amb grups d’altres universi-

tats, principalment de la Universitat Autònoma de Barcelona i

de la Universitat de Barcelona. Així mateix, formen part d’a-

quests grups de recerca professors d’altres departaments de

matemàtiques de la UPC. Aquesta activitat té un finançament

estable mitjançant la participació en programes amb finança-

ment europeu i programes amb finançament estatal o autonò-

mic, i el cofinançament del Departament.

365

3. Valoració del procés d’avaluació interna

La valoració global del procés és positiva, ja que ha permès al

Departament reflexionar amb calma sobre temes de docència,

recerca i organització interna que seran una bona base per iniciar-

ne el pla estratègic. Com a punt desfavorable cal dir que la partici-

pació dels membres del Departament no ha estat gaire activa. La

raó fonamental és, segurament, la poca credibilitat que el procés ha

ofert des de bon començament. Els professors han tingut por «d’es-

tar perdent el temps» en uns temes que després no duguessin a res

concret.

Potser caldria que la UPC expliqués millor quins són els objectius

concrets de l’avaluació per tal que les persones estiguessin més

motivades a participar-hi.

En qualsevol cas, s’ha intentat que tothom pogués expressar la seva

opinió en els diversos temes que proposava el protocol, per tal de

fer un autoinforme al màxim de consensuat possible.

Les dades subministrades per la UPC han estat importants a l’hora

de contextualitzar el Departament dins la Universitat, encara que

l’autoinforme ha estat més centrat en l’evolució històrica del mateix

Departament que no en les dades comparatives amb els altres

departaments de la UPC.

Tal com ens ha fet veure el Comitè d’Avaluadors Externs, potser

hem fet poc ús d’aquestes dades, que ens haurien ajudat a confir-

mar tant els punts forts del Departament com l’augment de la

recerca els últims anys, i també algunes mancances, com la sobrecà-

rrega en docència, o el planter de professorat insuficient.

366

4. Valoració del procés d’avaluació externa

Per tal de valorar el procés d’avaluació externa cal distingir dues

fases. La primera fase, en què el Comitè ha visitat el departament i

s’ha posat en contacte amb els diversos col·lectius implicats. Aques-

ta part de l’avaluació ha estat força positiva, ja que tant els profes-

sors com els alumnes han pogut dir-hi la seva i el CAE ha pogut

contrastar les opinions rebudes directament de les expressades amb

l’autoinforme, i no s’hi ha observat gaires contradiccions. Val a dir

que l’actitud de la CAE ha estat en tot moment molt constructiva i

els seus suggeriments sobre les mancances de l’autoinforme, en què

hi havia poques dades concretes per recolzar-hi les afirmacions que

s’hi feien, han estat escoltades amb gran interès.

La segona fase, sobre l’elaboració de l’autoinforme, no ha estat tan

positiva, ja que per causes diverses aquest autoinforme no ha estat

realitzat fins al mes de juliol, i la llunyania en el temps respecte de

la visita de la CAE, tant del personal del Departament com del

redactor de l’autoinforme, ha fet que molts dels temes suggerits

durant la visita hagin quedat diluïts i massa generalitzats en l’infor-

me extern.

5. Punts forts i febles. Propostes de millora

5.1 Docència

1. Primer i segon cicle

Punts forts

� Revisió freqüent dels programes i les col·leccions de problemes.

� Elaboració de material docent de qualitat en algunes assigna-

tures.

367

� Publicació dels exàmens d’anys anteriors, amb la resolució

corresponent en algunes assignatures.

� Incorporació d’alguns problemes aplicats a altres matèries tècni-

ques en les llistes de problemes de les assignatures del Departa-

ment.

� Experimentació amb paquets informàtics.

� Bona integració de temes tècnics en les assignatures matemàti-

ques d’ETT (Enginyeria Tècnica en Topografia).

� Reunions freqüents (dues o tres per quadrimestre) de coordina-

ció en les assignatures.

� Bona atenció als estudiants basada en el respecte.

� Existència, a l’ETSEIB, de les JPE (Juntes de Professors i Es-

tudiants), com a canal de comunicació entre professors i estu-

diants.

� Tracte personalitzat amb els alumnes a l’FME i ETT.

� Bona inserció laboral dels nostres estudiants.

� Encàrrec docent en augment els darrers anys.

Punts febles

� Poca relació amb altres departaments a nivell docent.

� Desconeixement parcial de les aplicacions posteriors dels ensen-

yaments matemàtics.

� Poca coordinació docent amb l’ETSEIB. El DMAI no té cap

demanda docent específica del centre.

� Assistència massiva a les acadèmies dels alumnes de la fase selec-

tiva.

� Pocs canals de contacte entre els estudiants i els professors en les

assignatures amb molts alumnes.

� Poca direcció de projectes de fi de carrera.

� L’excessiva existència de professors a temps parcial dificulta la

bona organització docent.

� Manca de mètodes àgils en el canvi de coordinadors d’assigna-

tures.

368

� Desassignació d’una assignatura compartida amb un altre

departament.

Propostes de millora

� Crear una comissió docent que s’ocupi de l’adequació i la coor-

dinació de les assignatures matemàtiques amb les assignatures

assignades a altres departaments.

� Publicar anualment un fascicle amb tots els programes de les

assignatures del departament.

� Augmentar el material docent que ja existeix en algunes assigna-

tures: apunts, publicació d’exàmens resolts, etc.

� Promoure la rotació del professorat en les assignatures.

� Cotutoritzar treballs de fi de carrera.

� Millorar la relació personal entre els coordinadors d’assignatures

i els delegats de cursos mitjançant reunions periòdiques.

2. Doctorat

Punts forts

� Bona qualitat dels cursos de doctorat.

� Possibilitat de creixement amb els nous estudis avançats.

� Tesis de molta qualitat. Tribunals de prestigi internacional.

Algunes tesis han estat guardonades amb el premi extraordinari de

doctorat.

Punts febles

� Professorat mal informat del funcionament del programa de

doctorat.

� Pocs alumnes matriculats.

� Futur incert pel que fa a la lectura de tesis al Departament.

369

Propostes de millora

� Oferir assignatures atractives als alumnes de titulacions no

matemàtiques.

� Fer una campanya de difusió del programa de doctorat entre el

professorat de Secundària.

� Captació d’estudiants que facin la tesi al Departament, tot pro-

movent la inserció de doctors en l’entorn científic i empresarial.

3. Formació continuada i postgrau

Punts forts

� Participació del DMAI en el curs de postgrau de Matemàtica

Financera ofert per l’FME.

� Possibilitat de contactes amb el món empresarial via FME.

Punts febles

� Existència d’un sol curs de postgrau.

Propostes de millora

� Oferir cursos atractius a l’entorn científic i empresarial i buscar

coparticipacions amb departaments no matemàtics.

5.2 Recerca i transferència de tecnologia

Punts forts

� Recerca de qualitat. Augment del nombre de publicacions en

revistes indexades.

� Bona acceptació de la recerca que es fa al Departament, tant en

l’àmbit nacional com internacional.

� Bones relacions, quant a recerca, amb altres universitats, tant

catalanes com espanyoles i estrangeres.

370

� 9 tesis llegides els últims cinc anys.

� Existència de grups de recerca consolidats.

� Augment de la mobilitat del professorat.

� Suport a les persones que viatgen per augmentar la seva recerca.

Punts febles

� Transferència de tecnologia gairebé inexistent.

� Poca relació, en la recerca del Departament, amb altres departa-

ments no matemàtics de la UPC.

� Mobilitat millorable del professorat.

� Situació difícil per engrescar nous alumnes a fer tesis, a causa de

la congelació del planter del professorat.

Propostes de millora

� Iniciar contactes amb el món empresarial, possiblement des del

DMAI o via FME, per incrementar la transferència de tecnolo-

gia del Departament.

� Augmentar el nombre de becaris de recerca.

� Buscar contactes amb altres departaments, per fer projectes de

recerca i/o transferència de tecnologia comuns.

� Incentivar la mobilitat del professorat tot acollint-nos al pla de

mobilitat de la UPC. Donar anys sabàtics.

� Intentar mantenir el nombre i el nivell de tesis llegides al

Departament relacionades amb les línies de recerca.

5.3. Estructura, organització i recursos

Punts forts

� Bona proporció de professors del Departament dedicats a tas-

ques de gestió.

� Gran nombre de professors que compaginen docència, recerca i

371

gestió. Pocs professors amb dedicació completa que només fan

docència.

� Bona integració del Departament en la gestió dels centres.

� El PAS del Departament està molt ben integrat i és eficient i

treballador.

� L’equip directiu ha aconseguit rebaixar una mica la càrrega

docent dels professors amb la cessió de professors d’altres depar-

taments de la UPC.

� Bona optimització dels recursos econòmics que té el Departa-

ment, que els dedica, sempre que és possible, a recerca.

� Grups de recerca finançats amb projectes públics.

� Bon ambient de treball al Departament, no existència de grups

dividits.

� Absentisme inexistent.

Punts febles

� Canals d’informació del Departament poc clars.

� Poc ús dels canals d’informació socials per explicar al Departa-

ment les tasques de l’equip directiu.

� Divisió en seccions massa aïllades.

� Massa quantitat de professors a temps parcial per a un Departa-

ment d’àrees bàsiques.

� Poca plantilla per a l’encàrrec docent.

� Mal funcionament de la xarxa informàtica. Manca d’un progra-

mador.

� Poc PAS de suport, tant en docència i en recerca, i igualment

en gestió i administració del Departament. Relació PAS-prof.

equivalent TC: 4-26%, mentre que la mitjana de la UPC és de

12-02%. Cap PAS a la secció EUPB.

� Necessitat de personal administratiu de suport al PAS.

� Poc espai. Massa proporció de despatxos compartits per una,

dues o tres persones.

� Manca d’ordinador en alguns despatxos.

372

Propostes de millora

� Augmentar l’ús dels canals socials d’informació del Departa-

ment. En aquest sentit, ja s’han començat a enviar per correu

electrònic els acords de les juntes i els consells de Departament.

� Crear un càrrec, amb una rebaixa docent, dedicat a l’obtenció

de recursos externs per al Departament.

� Intentar reduir a zero el nombre de professors que només fan

docència.

� Aconseguir que la UPC doti el Departament d’un programador

que s’encarregui de la xarxa.

� Aconseguir algun PAS, o becari, per fer les feines més senzilles

de suport al PASF del Departament. Requalificació del PAS.

� Intentar negociar amb l’ETSEIB l’augment d’espai del Departa-

ment.

373

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament de Matemàtica Aplicada I

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, tot i que en l’informe d’avaluació externa es manifesta

l’opinió que les propostes de millora de l’informe intern no estan

orientades cap al nivell de decisió pertinent.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Intentar establir un pla per implicar tot el professorat en activi-

tats de recerca.

� Posicionar l’activitat del Departament en recerca aplicada.

374

Informe final

375

DEPARTAMENT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA

376

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DOO Pes %

370 Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa 1.191,00 98,76%

Doctorat 15 1,24%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 34.339 1.598.910,6 2,15%

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,62 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,80 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 23,1% 13,2% 13,0% 14,3%

professorat % Avaluats – (<=2) 1,9% 1,9% 0,0% 0,0%

Valoració global % Avaluats + (>=4) – 11,6% 2,3% 2,8%

assignatures % Avaluats – (<=2) – 0,0% 0,0% 0,0%

377

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 15 1679 0,9%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,73 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 0 0 0 2

Temps promig per obtenir el títol 4,9

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 410,5 19.854 2,1%

PAR notable Curs 1997-98 68 4.913 1,4%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 29 889 3,3%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 23.468.296 3.257.274.262 0,7%

Projectes Europeus 0 552.865.714 0,0%

Ingressos CICYT/DGICYT 18,832.752 810.071.640 2,3%

Ingressos contractes i serveis 3.955.544 1.320.034.608 0,3%

Ingressos cursos i altres 680.000 331.066.473 0,2%

378

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

910

15

18

20 14,45

19,65

12

731 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

2.012.5192.012.5192.136.864

1.348.654

1.679.385

1.007.393

558,769

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 42 1.518 2,8%

Professorat Curs 97-98 53 2.242 2,4%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 50 2.021 2,5%

Doctors Curs 97-98 8 1.016 0,8%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,79 0,68 1,16

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,74 0,58 1,26

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,16 0,12 1,33

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,10 0,11 0,83

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

731 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

15%

45%36%

43%

49%

12%

1. INTRODUCCIÓ

La Llei de reforma universitària (LRU, 1983) va plantejar nous

marcs jurídics i va proporcionar autonomia a la universitat. Aques-

ta autonomia ha generat una autoregulació que ha provocat diversi-

ficació de la qualitat i l’eficàcia.

Aquest factor justifica la necessitat de desenvolupar processos d’au-

toavaluació que demostrin que les decisions preses i les accions exe-

cutades es dirigeixen a la millora de la qualitat dels departaments i,

en concret, del Departament d’Òptica i Optometria (DOO).

En aquest sentit el Departament d’Òptica i Optometria, que ja

havia aprovat el maig del 1997 el seu Pla estratègic (PE) i els acords

per impulsar-lo el gener del 1998, du a terme en el marc del Pla

nacional d’avaluació de la qualitat de les universitats una valoració

de l’estat actual del Departament, i també determina la situació

dels acords a què el DOO es va comprometre al seu moment.

En aquest informe es descriu i valora el procés d’autoavaluació i

també s’indica, mitjançant una taula esquemàtica, els principals

punts forts i febles del DOO, les actuacions previstes de millora i

els òrgans responsables encarregats de portar-les a terme. La majo-

ria d’aquestes actuacions ja són recollides al PE del DOO.

El procés d’avaluació institucional s’articula en dues grans fases

(seguint la metodologia del procés emmarcat en l’acord firmat

entre el president del Comitè d’Avaluació Institucional de la UPC i

el director del Departament):

� L’avaluació interna: Un comitè format per personal del DOO

va elaborar un informe on s’analitzen els diferents processos del

DOO i es reflecteixen dades estadístiques i de gestió i resultats

de l’activitat de la unitat, i també observacions i valoracions

generades des de l’autoavaluació.

379

� L’avaluació externa: Un comitè d’experts externs va analitzar

l’informe elaborat pel comitè intern. Visitant la unitat i recollint

opinions i valoracions va fer un informe que contribueix amb

propostes a la reflexió sobre la realitat del DOO des d’un punt

de vista extern.

De la síntesi d’ambdues fases s’ha obtingut l’informe d’avaluació

final, que permet valorar els canvis aconseguits en els processos del

DOO i determinar les accions de millora.

Per a l’avaluació de l’activitat del DOO es va constituir el Comitè

d’Avaluació Interna (d’acord amb les indicacions de la UPC), for-

mat per:

Jaume Pujol, director del Departament

Eulalia Sánchez, professora

Marisol Marquès, secretària del Departament

Xavier Massó, cap d’administració

Victoria Badia, alumne de tercer cicle

Es va iniciar el procés d’autoavaluació a final del mes de maig del

1998, amb la reunió del Comitè per a l’elaboració del document

d’avaluació interna del DOO. Es va finalitzar amb la presentació

d’aquest document mitjançant audiència pública el dia 2 de

novembre de 1998.

Amb l’objectiu de recollir l’opinió que tenen els membres del

Departament sobre el seu funcionament, es va dur a terme una

enquesta el resultat de la qual ha estat fonamental per a l’elaboració

de l’informe.

La difusió es va fer a través d’audiència pública i es va posar a dis-

posició del personal del Departament còpies de l’informe. Després

d’un període d’opinió, el personal del DOO va fer arribar a la

380

comissió les seves opinions sobre diferents aspectes del document.

Amb les dades obtingudes a partir de la participació del personal, es

va elaborar l’informe intern definitiu, que es va fer arribar als mem-

bres del comitè extern.

D’acord amb el que s’ha establert a la guia per a l’avaluació externa

de la UPC es va formar el Comitè Extern d’Experts (CEE), la com-

posició del qual ha pretès aconseguir un equilibri pel que fa a l’ex-

periència acadèmica, investigadora, professional i avaluadora.

Aquest Comitè estava format per:

Expert acadèmic: Enrique Hita Villaverde, catedràtic d’Òptica a

la Universitat de Granada.

Representant del món professional: Agustí Savall Freixinet, de

l’empresa INDO.

Representant dels titulats de l’Escola: Eva M. Garachana Cama-

rero, de l’empresa Òptica Central.

Expert en metodologia de l’ensenyament i avaluació università-

ria: Carlos Guerra Rodríguez, del Gabinet d’Estudis i Avaluació

de la Universitat de Valladolid.

Els membres d’aquest Comitè van visitar el Departament a

començament del mes de desembre (del 30.11.98 al 2.12.98) amb

l’objectiu de valorar la situació del DOO i validar els continguts de

l’autoestudi. El pla de treball del CEE incloïa reunions amb els

diferents grups que conformen la unitat (equip directiu del Depar-

tament, personal d’administració i serveis, personal acadèmic,

alumnat de tercer cicle i alumnat de primer cicle). El comitè extern

va elaborar un informe consensuat amb el comitè intern (seguint la

metodologia del procés).

A l’informe final es reflecteix una valoració de les diferents fases del

procés d’avaluació i també es presenta un quadre resum dels punts

forts i febles dels diversos processos que du a terme el DOO, indi-

381

cant-hi les accions de millora i el seu responsable. La informació

d’aquest quadre reflecteix majoritàriament l’informe elaborat pel

CIE, i va ser emplenat pels suggeriments fets pel CEE.

2. Valoració del procés d’avaluació interna

En aquest apartat es fa una valoració dels diferents aspectes del pro-

cés amb l’objectiu de dur a terme una reflexió que serveixi per als

pròxims programes d’avaluació.

El protocol: El protocol no ha estat adaptat a la situació i el

moment del DOO, el Pla estratègic del qual s’havia desenvolupat

recentment. Hi ha hagut la sensació de fer per segona vegada un

document treballat recentment. Per a posteriors avaluacions del

Departament, creiem oportú el procés de reflexió interna previ al

pla estratègic.

Desenvolupament del protocol: El comitè intern es constitueix d’a-

cord amb les indicacions proporcionades per la Guia d’avaluació.

Pensem que la composició d’aquest Comitè té aspectes que es

podrien millorar. El CE indica en el seu informe que hi ha massa

gent vinculada a la direcció i gestió del Departament, aspecte que

es podria millorar ampliant la representació.

La formació d’aquest Comitè respecte a la feina que ha hagut de

desenvolupar potser no ha estat la més adequada. Moltes vegades

s’ha trobat treballant per intuïció, sense saber si el que estàvem

desenvolupant era exactament el que se’ns demanava, tant en con-

tinguts com en forma.

Suport tècnic: La informació rebuda, sovint, ha estat massa àmplia

i poc seleccionada, cosa que ha implicat un esforç addicional del

comitè intern per seleccionar el que era important.

382

La Guia: Ha constituït un bon instrument de suport tècnic, encara

que hauria d’evitar elements repetitius.

Participació: Podem distingir dos aspectes diferents. L’un és la par-

ticipació del personal en l’enquesta feta per obtenir informació

sobre el coneixement i la percepció del personal sobre diversos

aspectes del DOO, on el grau de participació no ha estat poc

important, amb el 52,63% del PAC, el 33% del PAF i el 57,14%

del PAS. L’altre aspecte és la participació durant el procés d’avalua-

ció interna, en el qual el personal ha demostrat un baix grau d’in-

terès.

Aquest fet també va ser detectat pel comitè extern, que indica en el

seu informe les causes d’aquest baix interès i entre les quals hi ha la

realització simultània de l’avaluació del DOO i la de l’EUOOT, i

també la recent elaboració del PE. Aquests fets poden contribuir a

la saturació en la participació en nous processos.

Cal destacar la valoració positiva del CEE sobre l’informe elaborat

pel CEI, en la qual s’assenyala la transparència i l’autocrítica de les

dades aportades.

3. Valoració del procés d’avaluació externa

La percepció i valoració del Comitè d’Avaluació Interna de la feina

desenvolupada pel comitè extern, en línies generals i en el nostre

cas, ha estat positiva, ja que ha permès recollir les opinions sobre

aspectes importants del DOO d’agents externs no implicats en els

processos.

Ens sembla adequat, prèviament a l’avaluació externa, una immer-

sió més gran dels membres del CEE en la dinàmica i realitat univer-

sitàries (relació escola-Departament, deures del DOO, etc.).

383

Al CEE hi ha una persona especialista en processos d’avaluació que

valora la nostra feina, feina per a la qual no hem estat preparats.

Creiem que seria més eficient la inclusió al CIE d’una persona que

ens orienti sobre com aplicar de forma més correcta aquest procés.

Encara més: que una vegada acabat el procés, ens n’indiquin els

errors.

4. Punts forts i febles. Propostes de millora i responsables

384

Responsables de les propostes de millora (quadre d’abreviatures)

CDOO Consell de Departament ADOO Administrador del Departament

JDOO Junta de Departament VPA Vicerector de Personal Acadèmic

DDOO Director del Departament VPOA Vicerector de Política Acadèmica

SDOO Secretari del Departament RLI Responsable de línies de recerca

JS Caps de secció GP Gestor de projectes

RPD Responsable del Programa de doctorat

CD Comissió de Doctorat

CPF Comissió de Pla de Formació

Aspecte Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable avaluat de la millora

Política i Existència d’un estratègia pla estratègic.

Liderat 1. El DOO té òrgans 1. Sistema de Revisar i millorar el � DDOOde govern que transmissió de la sistema de transmissió de � SDOOasseguren la informació. la informació. � ADOOrepresentació de � JStots els estaments. 2. Sistema de presa Revisar i millorar el � Representants

de decisions. sistema de presa de dels diversos decisions per apropar-lo estaments en més a les persones del òrgans de govern.DOO.

385

Aspecte Punts forts Punts febles Propostes de millora Responsable avaluat de la millora

PersonalPAC 1. Proporció de 1. Plantilla jove i en Incorporar professors que puguin

personal acadèmic edat de formació. liderar o ajudar a potenciar funcionari i de projectes de recerca.personal acadèmic 2. Baix percentatge de a temps complet personal acadèmic Promoure que tots els professorsper sobre de la amb grau de a temps complet i el personal mitjana de la UPC. doctor. acadèmic en formació amb

titulació adequada facin la tesi.2. Piràmide d’edat 3. Proporció de

concentrada en catedràtics i titulats Facilitar la promoció acadèmica grups d’edats joves, d’universitat molt dins del marc de la política que pot implicar per sota de la universitària.una plantilla amb mitjana de la UPC.expectatives de Optimitzar la capacitat docent i desenvolupament. 4. Falta d’optimització de recerca de la plantilla actual

de la capacitat preveient opcions fonamen-docent i de recerca talment docents que implicariende la plantilla. EDP = 0.

5. Poca oferta Afavorir la formació acadèmica d’activitats a l’àrea dels professors diplomats amb de formació del dedicació a temps complet professorat. perquè puguin aconseguir el grau

de doctor.. Els professors que de 6. No es disposa d’un forma voluntària es preparin per

pla de formació del obtenir una titulació de segon professorat. cicle estaran exempts de fer

recerca (EDP = 0) presentant un encàrrec docent no superior a 24 crèdits.

Elaborar un pla de formació i desenvolupament del personal acadèmic del DOO.

PersonalPAF 1. Falta de desenvolu- Contractar becaris graduats

pament de la figura propis de la UPC. Això del PAF dins de la permetria no tan sols augmentar universitat. la capacitat docent del Departa-

ment sinó també impulsar el 2. Percentatge molt nombre de tesis doctorals.

petit de PAF en el DOO. Participació en titulacions de

segon cicle.

� DDOO

� DDOO� RLI

� DDOO� VPA

� DDOO� CDOO� VPOA

� DDOO

� CPF� RLI

� VPA� DDOO

� DDOO� JS

386

Aspecteavaluat

Personal

PAF

Personal

PAS

Punts forts

1. Relació professorsde TC/PAS mésbona que lamitjana delconjunt dedepartaments dela UPC.

2. HI ha un gestorde projectes derecerca.

3. Existència d’untaller mecànicelectrònic ambpersonal tècnic desuport a larecerca i a ladocència.

4. Optimització derecursos encompartirpersonal ambl’EUOOT.

Punts febles

3. Dificultat d’incor-poració de PAF jaque el Departa-ment pràcticamentno imparteixdocència de segoncicle.

1. Relació professorsTC/PAS inferior ala mitjana delCampus deTerrassa,comparativamentper volumd’activitat.

2. No hi ha evidènciade definició denecessitats deformació per aldiferent personalassignat.

3. Manca d’establi-ment d’un sistemade seguiment imillora contínuade les tasquesrealitzades perpart del PASassignat.

4. Participació delPAS en la fixaciód’objectius.

Propostes de millora

Promoure convocatòries debeques d’estiu.

Optimitzar el rendiment de laplantilla actual revisant iredefinint les tasques associadesa cada lloc de treball.

Establir un pla de formació.

Ampliar la plantilla amb laincorporació d’un administratiu iun tècnic especialitzat en suporta la recerca.

Completar i millorar lainfraestructura administrativa ide suport a la recerca i a ladocència invertint en el tallermecànic i electrònicaproximadament 1.500.000 PTA.

Realitzar un pla de milloraconjuntament amb l’EUOOT.

Responsable de la millora

� RPD

� ADOO

� CPF

� DDOO

� ADOO

� DDOO

� ADOO

� ADOO

387

Aspecteavaluat

Gestióde

recursos

Procesos

Docènciade primer

i segoncicle

Punts forts

1. El Departament téestablertsprèviamentcriteris objectiusde repartiment derecursos d’acordamb les activitats.

2. L’evolució delsrecursos rebuts ésclarament positivaa causa del’evolució positivade l’incrementd’activitats.

3. La proporcióentre la inversiófeta i els recursosrebuts és alta i esmanté al llarg delsanys (principal-ment pels dinersrebuts de pro-jectes i convenisfirmats).

1. Inexistència deprofessorsavaluats negativa-ment en els últimstres cursos (≤2 = 0%).

2. La proporcióentre diplomats inombre dematriculats éssuperior a la de lamitjana de launiversitat.

3. Publicació dematerial docenten un àmbit demolt poquesreferències.

Punts febles

1. La falta d’espais faque hi hagilimitacions a l’horade desenvoluparnoves activitats i/oprojectes derecerca.

2. Diferències entreels recursosobtinguts pelsdiferents grups derecerca.

3. L’alta experimen-talitat de la majorpart de lesassignaturesencarregades alDepartament faque siguin del totinsuficients elsrecursos assignatstant per a lainversió com per ala gestió delslaboratorisdocents.

1. Professorsavaluatspositivament (≥4)en nombreinferior a lamitjana delsdepartaments.

Docència de segoncicle insignificant.

Propostes de millora

Dotar de nous espais relacionatsamb el desenvolupament deprojectes vinculats al DOO comsón la Clínica Optomètrica i elCD6.

Aconseguir que tots els grupsde recerca del DOOs’incorporin en circuits definançament.

Analitzar i revisar els programesde les assignatures.

Fer reunions de professorscoordinadors d’assignaturesrelacionades.

Desenvolupar i establir un plade formació del personalacadèmic del DOO.

Donar suport a novestitulacions en àmbits afins al’òptica i l’optometria.

Incrementar la participació entitulacions de segon cicle.

Responsable de la millora

� DDOO

� DDOO

� RLI

� JS

� JS

� CPF

� CDOO

� DDOO

� DDOO

� JS

388

Aspecteavaluat

Processos

Doctorat

Procesos

Formaciócontinuadai postgrau

Punts forts

1. El nombred’estudiants dedoctorat es mantéa l’entorn de les7-10 persones.

2. La majoria delprofessorat amb eltítol adequat estàfent el doctorat.

3. La valoració de ladocència dedoctorat que fanels alumnes éssatisfactòria(apartat 6.4).

1. Inexistènciad’estudis de segoncicle.

Punts febles

1. No s’ha llegit captesi en el períodecomprès entre elscursos 92-93 i 96-97.

2. Dificultat en lacaptació d’alumnesper al Programade doctorat.

Propostes de millora

Incorporar tots els doctors del’àrea d’òptica per reformar aixíel Programa de doctorat actuald’acord amb els criterisestablerts per la UPC.

Controlar la qualitat del plad’estudis del Programa dedoctorat mitjançant l’avaluacióde les assignatures i delprofessorat per part delsalumnes.

Analitzar i revisar els programesde les assignatures.

Promoure que tots elsprofessors amb dedicació atemps complet i titulacióadequada i el personal acadèmicen formació facin la tesi sobretemes relacionats amb les líniesde recerca del Departament.

Avaluar la qualitat de les tesisdoctorals i del seu impacte.

Fomentar l’obtenció dellicenciatures mitjançant estudisa l’estranger dels diplomats ambvocació per a la recerca.

Donar a conèixer l’activitat derecerca del Departament alsestudiants de la llicenciaturad’Enginyeria dels últims cursos.

Crear una oferta d’estudis depostgrau i de formaciócontinuada.

Responsable de la millora

� RPD

� RPD

� RPD� CD

� DDOO

� RLI

� CD

� DDOO

� RPD

� DDOO

� SDOO

389

Aspecteavaluat

Processos

Recerca i transfe-rència detecnologia

Processos

Serveis de suport a l’activitatdel DOO

Punts forts

1. Organització de larecerca a l’entornde tres grups ambmassa críticasuficient perdesenvolupar elseu potencial.

2. Creixement en elsúltims anys del’activitat derecerca itransferència detecnologia.

3. Existència d’untaller mecànicelectrònic ambpersonal tècnic desuport a larecerca i a ladocència.

4. Hi ha un gestorde projectes.

1. Hi ha d’un gestorde projectes propidel Departament.

Punts febles

1. Resultats deproducciódesiguals entre lesquatre línies, itambé entre elsmembres delDOO.

2. Relació puntsPAR/EDP inferiora la mitjana delsdepartaments.Baixa activitat detransferència detecnologia,malgrat elcreixement delsúltims anys.

3. Manca definançamentmitjançantprojecteseuropeus.

4. Manca d’ofertad’activitats deformaciócontinuada i depostgrau.

1. Implicació delserveis informàticsdel Campus en elsuport alsdepartaments.

2. Procés d’elabo-ració de lamemòria anual.

Propostes de millora

Impulsar l’increment de laproductivitat per situar-nos almés a prop possible de lamitjana de la UPC.

Intentar aconseguir que tots elsgrups de recerca entrin encircuits de finançament. Elfinançament al DOO s’hauriad’acostar tant com fos possibleals percentatges següents:projectes europeus, 10%-20%;finançament públic, 40%;finançament privat, 40%-50%, iformació, 10%.

Promoure les capacitats derecerca i transferència elaborantun pla per a la promoció del’oferta de les línies de recerca.

Continuar impulsant projectesper aconseguir que tots elsprofessors del Departamentsiguin actius en recerca.

Establir converses amb elsresponsables dels equipsinformàtics del Campus deTerrassa per aconseguir unamillora del suport alDepartament.

Detectar els problemes i posarsolucions per agilitar el procésd’avaluació de la memòria anuald’activitats del professorat.Entre els principals problemesfigura l’informàtic, quepossiblement es podria pal·liar sides del Campus de Terrassa hihagués un suport informàtic alDepartament adequat.

Responsable de la millora

� RLI� DDOO� JS

� GP

� DDOORLI

� GP

� DDOO

� GP

� DDOO

� RLI

� ADOO

� DDOO

� ADOO

� SDOO

390

Aspecteavaluat

Satisfacciódel client

Satisfacciódel

personal

PAC

Punts forts

1. La docència deprimer cicle ésvaloradasatisfactòriamentpels alumnes.

2. La docència delPrograma dedoctorat ésvaloradasatisfactòriamentpels alumnes.

Punts febles

1. No hi hamecanismes quevalorin el grau desatisfacció delcentre o de lesempresesvinculades alDOO perdiversosprocessos com latransferència detecnologia o ladocència.

1. El PAC opina queno estàrepresentat pelDOO.

Propostes de millora

Al PE del DOO s’indica lanecessitat de controlar laqualitat del programa dedoctorat mitjançant unaavaluació de les assignatures i elprofessorat feta pels estudiantsde doctorat, control queactualment ja du a terme laUniversitat.

Pel que fa a la satisfacció de lesempreses, la inexistènciad’aquests mecanismes devaloració de la satisfacció perpart del DOO quedarà resoltapròximament per la implantaciód’enquestes feta per launiversitat.

Respecte a l’obtenció de laresposta dels centres, es veunecessari crear algun sistemaper obtenir aquesta informacióperiòdicament. L’enquestacreuada centre-Departamant,que aquest any s’ha fet com aprova pilot, podria ser elmecanisme que cal millorar perobtenir la informació.

Fins ara no hi ha hagut capmecanisme que reflectís el graude satisfacció del personal delDepartament. Es fa necessària lacreació de mecanismes regulars(enquestes, entrevistes...) quepermetin conèixer el grau desatisfacció.

Des del DOO es continuaràimpulsant totes les accions al’abast per aconseguir que totsels professors siguin actius enrecerca.

Responsable de la millora

� RPD

� GP

� ADOO

� DDOO

� SDOO

� DDOO

� DDOO� RLI� JS� GP

391

Aspecteavaluat

Satisfacciódel

personal

PAC

Satisfacciódel

personal

PAS

Punts forts

1. Consideren que laseva activitatlaboral és valoradapel Departament.

Punts febles

1. Les responsa-bilitats del PAS i elPAC no estan defi-nides clarament.

2. A la unitat no espromou el treballen equip.

3. La comunicacióinterna no funcio-na correctament.

4. Les funcions ifeines assignadesno estanformalitzades enun document.

5. Les càrregues detreball de lespersones de launitat no estanben distribuïdes.

Propostes de millora

A partir de les propostes delsmembres del Departaments’establiran mecanismes internsque permetin una millorpercepció de la valoració del’activitat realitzada.

Es proposarà a la Universitat lacreació o millora d’incentius pera la valoració de les iniciatives il’activitat del seu personal.

Establir un calendari planificat dereunions que no siguin nomésinformatives, sinó també dedebat. També seran deseguiment i informació delsrepresentants del PAS als òrgansde govern del Departament. S’hiportarà l’acta perquè lainformació pugui arribar mésràpidament.

Fixar objectius i indicadors per acada un dels llocs de treball(preveient no només personalde suport al laboratori) per al’any 1999, i també reunions deseguiment per a cadascun.

Responsable de la millora

� DDOO

� DDOO

� ADOO

� ADOO

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament d’Òptica i Optometria

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg de

tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió pertinent

i, per tant, són realistes i viables quant a execució, tot i que alguna

és «excessivament idealista».

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

l’acció en què cal posar un major èmfasi és la següent:

� Cal fomentar la progressió en la formació del personal acadèmic

del Departament.

392

Aspecteavaluat

Impactesocial

Punts forts

1. Participació delprofessorat delDOO en diferentsactivitats amb unconsiderable índexd’impacte social.

Punts febles

1. Baixa represen-tació del DOO enprogrameseuropeus.

2. Falta de relacionsamb associacions iinstitucions delcamp de l’òptica il’optometria.

3. El DOO noconeix ni segueixles activitats quedu a terme elpersonal enaquest context.

Propostes de millora

Impulsar l’establiment derelacions institucionals i ambsocietats científiques en elsàmbits de l’òptica i l’optometriaque permetin aconseguir unamajor presència del DOO a totsels nivells.

Responsable de la millora

� DDOO

Informe final

393

DEPARTAMENT DE PROJECTES D’ENGINYERIA

394

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DPE Pes %

240 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 471,01 50,97%

220 Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa 161,82 17,51%

340 Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú 46,23 5,00%

230 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona 46,22 5,00%

380 Facultat Nàutica de Barcelona 46,23 5,00%

370 Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa 40,45 4,38%

250 Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona 37,56 4,07%

Doctorat 34 3,68%

270 Facultat d’Infomàtica de Barcelona 23,12 2,50%

290 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès 17,34 1,88%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 22.828 1.598.910,6 1,43%

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,62 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,80 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 36,4% 25,0% 19,6% 16,3%

professorat % Avaluats – (<=2) 0,0% 0,0% 0,0% 2,3%

Valoració global % Avaluats + (>=4) – 35,7% 11,6% 15,6%

assignatures % Avaluats – (<=2) – 4,8% 2,3% 0,0%

395

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 38 1679 2,3%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,73 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 0 0 2 6

Temps promig per obtenir el títol 4,4

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 451,3 19.854 2,3%

PAR notable Curs 1997-98 16 4.913 0,3%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 12 889 1,3%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 65.403.403 3.257.274.262 2.0%

Projectes Europeus 2.051.089 552.865.714 0,4%

Ingressos CICYT/DGICYT 250.000 810.071.640 0,0%

Ingressos contractes i serveis 49.154.568 1.320.034.608 3,7%

Ingressos cursos i altres 13.947.746 331.066.473 4,2%

396

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP50454035302520151050

FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

121516 18

4844,06

19,6512

736 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

2.012.319

4.270.373

3.412.569

2.136.864

3.144.633

1.679.3852.146.191

2.725.142

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 24 1.518 1,6%

Professorat Curs 97-98 48 2.242 2,1%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 38 2.021 1,9%

Doctors Curs 97-98 19 1.016 1,9%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,48 0,68 0,70

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,40 0,58 0,68

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,08 0,12 0,66

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,04 0,11 0,36

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

736 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

40%45%

60%

43%

0%

12%

NOTA INTRODUCTÒRIA

Aquest informe final, s’ha acabat de redactar el mes de desembre de

1999, amb un cert retard respecte del temps previst, per diverses

circumstàncies. El document fa referència a la situació del Departa-

ment de Projectes d’Enginyeria (DPE) de la tardor de 1998.

En aquest lapse de temps algunes dades han canviat, com són:

� Desaparició de la Secció de Camins de Barcelona del DPE.

� Es redueixen els crèdits per la contractació del professorat a les

seccions de Barcelona i d’Anglès.

� S’augmenta el nombre de professors a l’ETSEIT.

� Pas d’un professor que impulsa l’ergonomia a un altre Departa-

ment.

� Aprovació de dos nous programes de doctorat en els qual parti-

cipa el DPE, que s’afegeixen als existents.

� El canvi en la coordinació de la docència de projectes d’indus-

trials (pla 94) de la Secció de Barcelona.

� Canvi en la Direcció de la Secció d’Anglès.

� Augment d’un grup de projectes a Enginyers de Materials i

redistribució de professorat a la Secció de Barcelona.

� Separació de la Direcció del Departament i de la Direcció de la

Secció de Barcelona.

� Aprovació d’un nou reglament del Departament.

� Canvi de la Junta del DPE.

� Constitució de la Comissió d’Investigació.

� Millora en els equips informàtics dedicats a la docència a Barce-

lona.

� Reincorporació total dels professors de la Secció de Barcelona

que estaven assignats a ITEMA.

397

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Programa d’avaluació seguit

El Departament de Projectes d’Enginyeria (DPE) ha estat un dels

departaments avaluats en el procés d’avaluació institucional de la

UPC en la branca de l’enginyeria industrial.

Les principals fites en el procés i elaboració de l’avaluació institu-

cional han estat:

Març 98 Jornades de formació i Guia d’avaluació. Agència per

a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.

Gestació de la comissió d’avaluació del Departament.

3.IV.98 Primera circular del procés d’avaluació a tots els

membres del DPE.

20.V.98. Es fa públic el procés donant a conèixer els objectius,

els membres del Comitè i l’esperit del procés a tots els

membres del Departament, per mitjà de tríptics i car-

tells referents a l’avaluació institucional.

22.V.98. Difusió de l’enquesta sobre el grau de satisfacció del

personal a tots els membres del Departament.

1.VI.98. Reunió amb la Secció de Terrassa.

25.VI.98. Reunió amb la Secció d’Anglès.

15.VII.98. Presentació al Consell del DPE dels resultats de les

enquestes. Lliurament d’un exemplar als caps de Sec-

ció i dipòsit d’un exemplar a Secretaria del Departa-

ment.

16.VII.98. Presentació de l’esborrany de l’informe d’autoavalua-

ció als membres de la comissió.

3.IX.98. Presentació de l’esborrany de l’informe d’autoavalua-

ció al Consell del Departament. Repartiment de

còpies per als presents amb carta de petició d’esmenes

fins al dia 15 de setembre.

398

4.IX.98. Repartiment de còpies de l’esborrany de l’informe d’au-

toavaluació a la resta dels membres del Departament.

17.IX.98. Aprovació per unanimitat de l’informe d’autoavaluació

del Comitè Institucional del Departament.

Lliurament de l’informe d’autoavaluació al vicerector de Política

Acadèmica, Sr. Lluís Jofre i Roca, i al coordinador del Programa

d’avaluació institucional, Sr. Santi Roca.

24, 25 i 26 de novembre de 1998. El Comitè d’Avaluació Extern

(CAE) fa la visita al DPE.

Gener 99. Es rep l’informe d’avaluació externa, i es reparteix via

correu electrònic i s’avisa a tots els membres del Departament que

hi ha exemplars per poder consultar.

En el Consell de Departament de l’11 de febrer de 1999 es llegeix i

es comenten alguns aspectes de l’informe extern i es queda per rea-

litzar un Consell monogràfic per discutir tota l’avaluació i impulsar

l’estratègia que cal seguir.

Entre novembre i desembre de 1999, es difon a tots els membres

del DPE un esborrany d’aquest informe final, el qual es comenta

amb alguns professors i se’n recullen les observacions pertinents per

a la redacció final.

Paral·lelament s’ha realitzat un pla estratègic del Departament.

Composició de la Comissió d’Avaluació Interna

S’ha constituït, al Departament, la Comissió d’Autoavaluació

(CAI), formada per:

� Jaume Blasco i Font de Rubinat, president de la Comissió i cap

del Departament.

399

� Adolfo Ruiz de Conejo Sánchez, secretari acadèmic i represen-

tant de la Secció de Terrassa.

� Joaquim Lloveras Macià, professor i ponent de la Comis-

sió).

� Montserrat Ginés Gibert, representant de la Secció d’Anglès.

� Enrique Paniagua Arís, doctorand.

� Lourdes Durany Vidal, PAS.

Composició del Comitè d’Avaluació Extern

Els membres del Comitè d’Avaluació Extern (CAE) designats per

l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya,

han estat:

� Eliseo Gómez-Senent Martínez, catedràtic d’universitat de l’àrea

de coneixement de Projectes d’En-

ginyeria i director de l’ETSEIV

de la Universitat Politècnica de

València. Ha actuat com a presi-

dent de la Comissió.

� Rafael García Martínez, llicenciat i tècnic superior (Grup

A) del Gabinet d’Anàlisi i Plani-

ficació de la Universitat de Va-

lència. Ha actuat com a expert en

metodologia de l’avaluació de la

qualitat.

� Santos Gracia Villa, enginyer industrial per l’ETSEIB

(UPC), ha actuat com a recent

titulat que ha rebut formació en

el Departament.

� Pere Vila Fumás, titulat per la UPC, treballa en la

Direcció Tècnica de TV3-Televisió

de Catalunya. Ha actuat com a

representant del món professional.

400

Com a suport administratiu per al procés d’avaluació, s’ha disposat

de l’ajut de la becària Sra. Mariona Luis Tomás (estudianta de

segon cicle de l’ETSEIB).

1.2. Principals magnituds del Departament de Projectes el juny

de 1998. (Vegeu nota introductòria)

El Departament de Projectes de l’àrea d’Enginyeria de la UPC té

com a finalitat la docència i la recerca en enginyeria de projectes.

Els estudis i les pràctiques de projectes a les carreres d’enginyeria

són molt importants per a la qualitat de la formació dels enginyers,

però malgrat tot la presència de matèries sobre projectes és clara-

ment insuficient en els plans d’estudis actuals.

L’àrea de projectes d’enginyeria inclou gairebé tots els tipus d’en-

ginyeries que hi ha, i va ser imposada a la universitat espanyola per

la pressió d’empreses d’enginyeria i grans centres productors, nacio-

nals i estrangers.

La importància que es dóna actualment a aquesta matèria en els plans

d’estudis és un resultat de forces exteriors, ja que el nombre de profes-

sors de projectes de les diverses universitats és massa petit per influen-

ciar significativament en la definició dels esmentats plans d’estudis.

És un Departament pluridisciplinari que a Barcelona inclou, espe-

cialment, àrees específiques, com la luminotècnia, el procés de dis-

seny de nous productes, l’ergonomia, la cogeneració de calor i elec-

tricitat, enginyeria ambiental i el desenvolupament de tècniques

multimèdia i de producció audiovisual, entre d’altres.

Associat, però amb una tasca absolutament diferent, tenim la Sec-

ció d’Anglès, que es dedica a l’ensenyament de les assignatures

401

d’anglès tècnic a diverses escoles. El Departament incorpora l’àrea

d’anglès per qüestions de política interna de la Universitat.

Els estudis del Departament de Projectes d’Enginyeria estan encami-

nats a la formació en el desenvolupament i la gestió de projectes d’en-

ginyeria, i a la innovació i al desenvolupament de productes i serveis.

Imparteix cursos de màster i postgrau, com ara els de Seguretat i gestió

del risc industrial, Ergonomia aplicada, Fase creativa en la innovació de

producte o servei, Luminotècnia i Tecnologia digital en la producció

audiovisual, i també els programes de doctorat sobre Projectes d’innova-

ció tecnològica i Projectes i expressió gràfica a l’enginyeria. Participa en

la direcció i realització del màster de Prevenció de riscos laborals i d’En-

ginyeria de projectes, i imparteix, en l’ensenyament reglat de l’ETSEIB,

les assignatures d’intensificació de Disseny de productes i sistemes.

Cal remarcar igualment que el professorat participa majoritària-

ment en la impartició d’assignatures de lliure elecció de tipus divers

en els temes de les línies de recerca del Departament.

El Departament imparteix docència en vuit centres, i és de mida

mitjana en el context de la UPC. Està integrat per les dues àrees de

coneixement ja anomenades: l’Àrea de Projectes i l’Àrea d’Anglès.

Aquestes àrees estan distribuïdes a les escoles i facultats següents:

� Àrea de Projectes: ETSEIB, ETSEIT, ETSECCB.

� Àrea d’Anglès: ETSEIB, ETSEIT, FIB, ETSETB, EUOOT,

EUPVG, ETSAV, FNB.

La seu del Departament està ubicada a la planta 10 del centre 240

(ETSEIB: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Bar-

celona), al Campus Sud de la UPC de Barcelona. Les dades al juny

del 98 són: 59 persones treballant al Departament: 12 a la Secció

d’Anglès, 3 a la Secció de Camins, 34 a la Secció d’Industrials de

Barcelona i 10 a la Secció d’Industrials de Terrassa.

402

Estructura del professorat.

La relació matrícules/ professor per Departament (ponderada) és de

91, mentre que a la UPC és de 85,5.

403

Professorat Personal % del % a la UPCper categoria. Departament

Curs 97/98 Projectes d’Enginyeria

Catedràtic d’uni-versitat (CU) 2 4 8

Titular d’uni-versitat (TU) 9 19 23

Catedràtic d’escola univer-sitària (CEU) 0 0 4

Titular d’escola universitària (TEU) 8 17 23

Associat 29 60 41

Distribució del professorat Curs (1997-98)

Professorat 48

Professorat temps complet. 23

Professorat temps parcial. 25

Equivalent dedicació plena (EDP) 23

Professors equivalent a temps complet 38

Personal Administratiu i de Servei (PAS) 3

Personal investigador. 3

Becari FI/FPI 1

Professors per titulació Curs 1997-98

Doctor 19

Llicenciat /arquitecte. 29

Diplomat /arquitecte tècnic 0

Càrrega docent.

Durant el curs 1995-96 es van impartir 56 assignatures a un total

de 5.546 estudiants i amb un total de crèdits matriculats de

40.098,5.

Producció científica.

Les principals línies de recerca en què participa en aquest moment

el Departament són les següents:

� Línia genèrica de projectes d’enginyeria.

� Modelització i tecnologia ambiental.

� Seguretat, higiene i prevenció.

� Ergonomia.

� Aplicacions generals de projectes.

404

Secció Crèdits Crèdits justificats contractats Rendiment

Barcelona 235 447 (*) 0,52

Camins BCN 0 45

Anglès 194

Terrassa 219,5 186 1,18

(*) El curs 1995-96 es van comptabilitzar 4 professors ordinaris que estaven assig-nats a altres unitats estructurals o tenien permís d’estudis, i en conseqüència nocomptabilitzaven els seus crèdits docents.

Activitats de producció científica Curs 1995-96

Llibres i capítols 9

Articles a revistes 22

Actes en congressos 52

Tesis llegides 0

Patents 14

Publicacions notables 4

� Luminotècnia.

� Aplicacions dels sistemes audiovisuals i multimèdia.

� Formació de formadors.

� Nova tecnologia i formació.

Totes aquestes línies van ser designades abans de l’any 1995. Des

d’aleshores no s’han revisat ni assignat més línies de recerca, mal-

grat haver estat presentades per ser aprovades, a causa del fet que el

pla estratègic del Departament s’està configurant.

2. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

INTERNA

L’avaluació interna ha estat, en general, un fet positiu, perquè ha

estat una eina per cercar i conèixer un seguit de dades pròpies i

comparatives amb la resta d’estaments de la UPC, i per reflexionar

sobre fortaleses i debilitats.

Quant al procés, s’ha procurat que totes les fases hagin arribat a tots

els components del Departament, però hi ha hagut persones que

han estat entusiastes, mentre que d’altres s’han mostrat escèptiques

quant a les repercussions que aquest procés pugui tenir en millores

per al DPE. La participació, quant a nombre de respostes a les

enquestes, ha estat elevat (79 %), excepte en el col·lectiu de l’Àrea

d’Anglès (50 %). Els diversos col·lectius del Departament s’han

pronunciat poc en l’avaluació, exceptuant les enquestes. La partici-

pació dels estudiants ha estat molt baixa.

L’ajut donat des de la Universitat quant a organització i suport ha

estat força bo.

Pel que fa a la Guia d’avaluació, ha estat valorat com una excel·lent

pauta per seguir, però potser excessiva en alguns aspectes, especial-

405

ment pel que fa a una primera avaluació. S’ha evidenciat alguna

dificultat en la recerca de dades.

Malgrat tot, hi ha hagut una sensació de realitzar un procés que no

ha estat en sintonia amb bona part del col·lectiu del Departament.

El CAE considera que l’autoinforme s’ajusta a la Guia d’avaluació i

que té la sensació que presenta una imatge bastant real de la situa-

ció del DPE; també comenta que el procés d’autoavaluació ha estat

portat especialment pel ponent, que ha comptat amb l’ajut de la

becària assignada, i que la Secció d’Anglès s’ha automarginat del

procés.

3. VALORACIÓ DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ EXTERNA

La valoració sobre el treball del Comitè d’Avaluació Externa (CAE)

és força positiva.

El CAE pensa que la planificació de la visita ha estat ben organitza-

da, encara que algunes de les reunions han estat massa ajustades de

temps, que hi ha hagut bona coordinació entre ells, i que el tracte

rebut del DPE ha estat més que correcte. També comenta que l’au-

toinforme els hauria d’haver estat lliurat amb més temps d’antela-

ció, abans que es produís la seva visita per a l’avaluació.

Quant a la participació en les reunions de professors en la Secció de

Barcelona, ha estat baix i bastant crític amb la gestió i la situació de

la docència de Projectes. Els alumnes de segon cicle no hi han par-

ticipat. Tots els col·lectius que hi han participar s’han expressar

amb total sinceritat. Però malgrat l’alta qualificació docent i de

recerca, hi ha una baixa sinergia entre el personal docent, investiga-

dor i de serveis.

406

La Secció d’Anglès no ha participat en l’avaluació externa.

En la Secció de Terrassa la participació ha estat alta en tots els

col·lectius i s’hi han palesat unes excel·lents relacions personals i

docents (relacions internes, amb els alumnes i amb l’ETSEIT).

4. PRINCIPALS PUNTS FORTS I FEBLES DETECTATS

I PROPOSTES DE MILLORA

Com a característiques específiques del Departament, destaquen les

següents:

� Està constituït per dues àrees de coneixement altament diferen-

ciades: Projectes d’Enginyeria i Filologia Anglesa. Aquestes dues

àrees de coneixement són de gran importància en la vida profes-

sional dels tècnics.

� La importància de l’assignatura de Projectes, en la seva teoria i la

seva pràctica, es posa de manifest com a imprescindible pont

entre els ensenyaments acadèmics previs i l’entorn industrial, i

es considera fonamental per al desenvolupament correcte de la

personalitat del futur enginyer.

� Aquesta assignatura de Projectes té un vessant força pràctic i

amb uns trets propis i diferenciats de la resta d’assignatures de la

carrera.

� En el DPE es duen a terme bons treballs en àrees específiques en

l’Àrea de Projectes. L’alt percentatge de professors associats al

Departament fa que hi hagi un alt coneixement del món de la

indústria i de les seves necessitats, però en alguns casos la seva

participació en la vida departamental és baixa.

Principals punts forts

� Bon prestigi del DPE en l’àrea de projectes d’enginyeria de tot

407

Espanya, atès que ha estat motor de diverses iniciatives, com per

exemple, l’inici (1985) d’unes trobades que van donar peu als

congressos anuals de projectes, cofundació (1990) de l’Asocia-

ción Española de Ingenieria de Proyectos (AEIPRO), i pels

coneixements que ha aportat.

� L’elevada qualificació individual (professional, docent i/o cientí-

fica).

� L’excel·lent activitat docent en projectes de fi de carrera de la

Secció de Barcelona.

� El bon funcionament organitzatiu de la Secció de Terrassa, en

relació amb la docència.

� L’activitat investigadora de la Secció de Barcelona.

� El coneixement que posseeix el professorat sobre la realitat

industrial de l’entorn.

� L’acceptació per part del DPE del propi procés d’avaluació.

� L’orientació pràctica de la docència perquè els alumnes apren-

guin a realitzar un projecte.

� Les dimensions reduïdes dels grups de pràctiques (especialment

a Terrassa).

� La iniciativa i l’interès de molts professors per millorar.

� La llibertat d’actuació del professor en la direcció de projectes.

� La qualitat i dedicació d’algun membre del PAS.

� La llibertat per fer recerca en qualsevol àrea.

� La creació d’assignatures de lliure elecció.

� L’orientació dels programes de doctorat cap a la seva aplicació a

l’empresa.

� La interdisciplinarietat dels programes i assignatures de doc-

torat.

� La capacitat de resolució tecnològica (patents).

� La importància adquirida en alguns temes d’investigació en

l’entorn del projecte (luminotècnia, medi ambient, ergonomia,

innovació tecnològica, temes audiovisuals).

� Els membres del PAS són unificadors del Departament.

408

� La multidisciplinarietat de la formació dels seus membres enri-

queix el Departament en el seu conjunt.

� El valor humà, la capacitat treballadora i la il·lusió i el lliura-

ment de bona part del personal concedeix al Departament un

alt nivell potencial.

� L’àrea de coneixement de projectes és de caràcter ampli i pot

portar a terme nombroses alternatives.

� L’avaluació docent de l’alumne, en basar-se en gran part en la

resolució de projectes o de parts d’aquests (que resolen els pro-

pis alumnes( condueix a un índex alt d’aprovats i s’acosta als

mètodes d’avaluació continuada, atès que fa treballar l’alumne

durant tot el curs.

� La iniciativa d’elaborar i posar en marxa un pla estratègic del

DPE.

Principals punts febles

� L’existència de l’Àrea de Filologia Anglesa dins del DPE no sem-

bla generar cap sinergia positiva, i produeix, més aviat, disfun-

cions que només contribueixen a fer més difícil l’activitat depar-

tamental.

� Les relacions humanes interpersonals són, en alguns casos, ten-

ses.

� La baixa participació dels membres del DPE en les decisions

que han de ser preses (reduïda assistència als consells de Depar-

tament, per exemple).

� La manca d’una política clara i coneguda del DPE respecte d’as-

pectes clau, com seria la de despeses o la promoció del professo-

rat.

� El desequilibri en la càrrega docent entre les escoles d’industrials

de Terrassa i Barcelona, i en la docència d’Anglès.

� Manca d’un cos consensuat de continguts docents comuns.

� La reduïda recerca bàsica en Projectes.

� La dificultat en les relacions entre el DPE i alguns òrgans de

409

decisió importants de la Universitat: Rectorat, ETSEIB, CTT...

i la dèbil influència del Departament en aquests àmbits.

� Els limitats recursos econòmics de què disposa el DPE per esta-

blir polítiques d’avenç en la docència i la recerca. No disposa ni

de recursos per millorar les seves instal·lacions, tot depenent en

gran part dels centres docents.

� El deteriorament de les infraestructures, les instal·lacions i el

mobiliari.

� Els reduïts recursos informàtics tant per al professorat i el PAS

com per a la docència i la direcció de PFC.

� La baixa atenció tutorial presencial de la majoria dels professors

a temps parcial.

� La falta d’atenció a la docència d’alguns professors.

� La falta d’instal·lacions adequades per a la docència de segon

cicle i de postgrau.

� La falta d’activitat investigadora d’alguns professors.

� La falta de relació i coordinació entre línies de recerca, tot detec-

tant-s’hi, a més, una excessiva dispersió.

� La falta d’investigació en algunes seccions.

� La reduïda activitat interdepartamental.

� La disfunció entre l’horari de treball del PAS i les necessitats del

DPE.

� El nombre reduït de membres del PAS i la sobrecàrrega de tre-

ball que suporten de vegades.

� La manca de comunicació vertical i horitzontal entre grups i

persones.

� La reduïda operativitat de l’actual reglament del DPE.

� El no augment en el nombre de membres del DPE els últims

anys.

Propostes de millora

� Establiment d’una política a mig i a llarg termini al Departa-

ment, com pot ser un pla estratègic consensuat i que sigui cone-

410

gut i acceptat per tots els membres del Departament. Disposar

d’un becari a temps parcial com ajut en la implantació i el segui-

ment.

� Estudi i modificació, si és procedent, del reglament del Depar-

tament, que estableixi al més clarament possible una estructura

organitzativa i els mecanismes de funcionament docent, inves-

tigador i de serveis, de manera que tothom conegui les seves

responsabilitats, obligacions i drets. Especialment, hauria de

quedar expressada la promoció del personal i la forma de pren-

dre decisions en totes les activitats que depenen del Depar-

tament.

� Millora dels sistemes de comunicació dins del Departament i

amb l’exterior.

� Potenciació de la imatge del DPE.

� Augment del nombre de professors en l’ETSEIT.

� Sol·licitud a l’ETSEIB perquè una part dels crèdits que actual-

ment es destinen a projectes de fi de carrera, s’adjudiquin a

l’Àrea de Projectes amb l’objectiu d’augmentar la qualitat en la

formació projectual, més relacionada amb la resolució de pro-

blemes complexos i reals, propis dels enginyers.

� Provisió de més espais al Departament i millora de les

instal·lacions, el mobiliari i els equips informàtics.

� Establiment de comissions d’elaboració dels programes de les

assignatures i de la seva coordinació. Es recomana un únic pro-

grama per assignatura.

� Manteniment de la llibertat de recerca però intentant agrupar

esforços en dues o tres direccions.

� Oferir el DPE cap a activitats conjuntes i complementàries amb

altres departaments.

� Recerca de suports econòmics perquè el DPE recuperi inicia-

tives.

� Incorporació de professors joves, incloent-hi amb poca o nul·la

experiència, sota la figura d’ajudant (baixa càrrega docent i

orientat a la recerca) amb preferència a la figura d’associat.

411

� Realització d’un sistema d’informació actualitzada permanent-

ment del que aporten els professors a la recerca.

� Estudi d’un nou equilibri entre professors a temps complet i a

temps parcial amb l’objectiu de potenciar el Departament mit-

jançant la incorporació de joves que puguin incentivar la recerca

en projectes.

� Potenciar la recerca aplicada i millorar les sinergies que pugui

haver-hi dins del mateix DPE.

� La separació de la Secció d’Anglès del DPE clarificaria la seva

estructura i no sembla que pugui perjudicar ningú. Avui no hi

ha cap tema d’unió (docent o investigadora) que justifiqui un

mateix Departament per a dues àrees de coneixements tan dife-

rents.

� Creació d’un organigrama del model organitzatiu necessari per

a la consolidació d’un Departament universitari, i la creació d’u-

na plaça d’administratiu, amb el suport de com a mínim 2 pla-

ces d’auxiliar administratiu.

� Millorar la situació laboral del PAS.

� Realització d’un pla de qualitat sobre les necessitats de formació

en l’Àrea de Projectes.

� Llançar un pla per al seguiment dels titulats formats al Departa-

ment que permeti estudiar noves necessitats de formació i facili-

ti la interacció, via aquests titulats, amb les empreses, els orga-

nismes i les institucions en les quals presten servei.

412

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament de Projectes d’Enginyeria

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern i les accions de millora que es presenten com a con-

clusió tenen coherència amb els punts forts i febles detectats al llarg

de tot el procés.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

l’acció en què cal posar un major èmfasi és la següent:

� Cal fer un estudi de viabilitat del Departament en el marc de la

UPC per pal·liar els importants dèficits que pateix.

413

414

Informe final

415

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES I ENGINYERIA

NÀUTIQUES

416

Indicadors i ràtios

Docència de primer i segon cicle

Distribució de la càrrega lectiva per departaments

DCEN Pes %

280 Facultat de Nàutica de Barcelona 619,83 91,42%

Doctorat 47 6,93%

370 Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa 11,17 1,65%

Indicadors de docència de primer i segon cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Crèdits matriculats Curs 1997-98 14.978,5 1.598.910,6 0,94%

Paràmetre de Rendiment - Fase selectiva Curs 1997-98 0,74 0,54 –

Paràmetre de Rendiment - Fase no selectiva Curs 1997 98 0,75 0,74 –

Enquestes de primer i segon cicle

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Valoració global % Avaluats + (>=4) 39,1% 20,0% 29,6% 36,7%

professorat % Avaluats – (<=2) 4,3% 0,0% 3,7% 3,3%

Valoració global % Avaluats + (>=4) – 35,7% 34,4% 25,0%

assignatures % Avaluats – (<=2) – 0,0% 0,0% 3,4%

417

Docència de tercer cicle

Indicadors de docència de tercer cicle

Període Departament UPC % Dept/UPC

Estudiants matriculatsde doctorat Curs 1997-98 32 1679 1,9%

Tesis 3 darrers cursos [Cursos 95-96 //CU+TU+CEU 96-97/97-98] /

[Curs 97-98] 0,73 0,48 –

Curs 94-95 Curs 95-96 Curs 96-97 Curs 97-98

Tesis llegides Total tesis 2 0 1 2

Temps promig per obtenir el títol 6,3

Recerca i transferència de tecnologia

Indicadors de recerca

Període Departament UPC % Dept/UPC

PAR Curs 1997-98 107,4 19.854 0,5%

PAR notable Curs 1997-98 0 4.913 0,0%

Professors amb més de 3 PAR Curs 1997 98 7 889 0,8%

Indicadors de transferència de tecnologia (any 1997)

Departament UPC % Dept/UPC

Ingressos CTT 38.434.630 3.257.274.262 1,2%

Projectes Europeus 0 552.865.714 0,0%

Ingressos CICYT/DGICYT 7.938.000 810.071.640 1,0%

Ingressos contractes i serveis 21.717.865 1.320.034.608 1,6%

Ingressos cursos i altres 8.778.765 331.066.473 2,7%

418

SUBTOTAL Total Depts. UPC

PAR / EDP25

20

15

10

5

0FIU94/EDP PAR95/EDP PAR96/EDP PAR97/EDPcurs 93-94 curs 94-95 curs 95-96 curs 96-97

9

15

8

18

77,55

19,65

12

742 Total Depts. UPC

Ingressos / EDP (TT)2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0ingressos ingressos ingressos ingressos

CTT/EDP 1994 CTT/EDP 1995 CTT/EDP 1996 CTT/EDP 1997

1.337.245

2.012.519

2.136.864

382.917

1.679.385

122.920

1.671.071

2.146.191

Indicadors de profesorat i PAS

Període Departament UPC % Dept/UPC

EDP Curs 97-98 23 1.518 1,5%

Professorat Curs 97-98 30 2.242 1,3%

Prof. Equivalents a TC Curs 97-98 28 2.021 1,4%

Doctors Curs 97-98 13 1.016 1,3%

Període Departament UPC Desviació

Professors TC/Total professorat Curs 97-98 0,77 0,68 1,12

Proporció professorat funcionari Curs 97-98 0,60 0,58 1,03

Relació PAS/prof. equiv. TC (%) Curs 97-98 0,14 0,12 1,19

Becaris FI-FPI/EDP Curs 97-98 0,00 0,11 0,00

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%Professorat ambit. de Prof. ambit. de llicenciat, Prof. ambit. de diplom.,

doctor - Curs 97/98 (%) eng. arquitcte - Curs 97/98 eng. arquit. tèc. - Curs 97/98 (%) (%)

742 Total Depts. UPC

Professorat per titulacions (% per Dept. i UPC)

43% 45%

50%

43%

7%12%

0. CONTEXT DEL DEPARTAMENT EN LA UPC

El Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (DCEN) és un

Departament amb una vida relativament curta dintre de la UPC, ja

que va ser creat el 1991.

Està constituït per 35 persones, dels quals 31 són professors i 4 són

PAS.

Els professors estan repartits en 6 àrees de coneixement clarament

relacionades amb l’activitat marítima, l’operativitat del vaixell, el

transport marítim i la seguretat integral del sistema; concretament,

les següents:

� Dret mercantil,

� Ciència i tècniques de la navegació.

� Màquines i motors tèrmics.

� Medicina preventiva i higiene naval.

� Construccions navals.

� Enginyeria mecànica.

Aquest Departament imparteix docència en 2 centres de la UPC:

� Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB).

� Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa (EUOOT).

I participa, doncs, en 6 titulacions diferents (5 pertanyen a l’FNB i

l’altra titulació pertany a l’EUOOT).

La seu del Departament està a la Facultat de Nàutica de Barcelona.

419

0.1 Descripció i comentari de les característiques bàsiques del

Departament

0.1.1. Estructura

El Departament està format per 35 membres, amb l’estructura

següent:

� 31 professors.

� 4 PAS.

a) Professors

Entre els professors hi ha:

� 17 ordinaris (54,84 %, mitjana UPC: 55,6 %).

� 14 associats (45,16 %, mitjana UPC: 44,4 %).

Les categories dels professors ordinaris són:

� 10 titulars d’universitat (TU), (58,82 %, mitjana UPC: 32 %).

� 7 titulars d’escola universitària (TEU), (41,18 %, mitjana UPC:

46 %).

Entre tots els professors hi ha 15 doctors (48,39 %, mitjana UPC:

41 %), 14 llicenciats (45,16 %, mitjana UPC: 46 %) i 2 són engin-

yers navals.

La dedicació dels 31 professors és la següent:

� 24 tenen dedicació a temps complet, dels quals 10 són TU, 6

són TEU i 8 són associats.

� 7 tenen una dedicació de 6 hores setmanals, dels quals 1 és TEU

i 6 són associats.

420

De tots ells, 30 estan assignats a un sol centre i 1 està assignat a dos

centres de la UPC.

Quant al repartiment segons les àrees de coneixement:

� 3 estan adscrits a l’àrea de Dret mercantil.

� 12 estan adscrits a l’àrea de Ciència i tècniques de la navegació.

� 9 estan adscrits a l’àrea de Màquines i motors tèrmics.

� 1 està adscrit a l’àrea de Medicina preventiva i higiene naval.

� 3 estan adscrits a l’àrea de Construccions navals.

� 3 estan adscrits a l’àrea d’Enginyeria mecànica.

La situació actual de cada grup és:

a) Titulars. És el col·lectiu més nombrós, i du a terme les seves

activitats íntegrament en el si del Departament.

b) Titulars d’escola universitària. Aquest grup, com l’anterior, du

a terme les seves activitats al Departament. Hi ha 2 membres

que són doctors i la resta estan treballant en les seves tesis

doctorals.

c) Associats. En aquest grup, 8 tenen una dedicació a temps

complet i 6 a temps parcial. Actualment, 2 són doctors i 5

són doctorands del programa del Departament, mentre que 4

són de programes de fora de la UPC i 3 no fan tesi doctoral.

b) Personal d’administració i serveis

En aquest grup, format per 4 membres, podem distingir:

a) Personal tècnic. Aquest grup està integrat per 2 membres, que

s’ocupen del manteniment general dels laboratoris, dels

equips de docència i del material de les pràctiques, i estan

assignats al centre principal on s’imparteix la docència.

421

Actualment, els 2 són contractats laborals.

b) Personal d’administració. Aquest grup està integrat per 2

membres, que treballen a la seu del Departament.

Actualment, 1 és funcionària i 1 és contractada laboral.

0.1.2. Càrrega docent

Quadre de la docència de primer i segon cicle impartida pel DCEN

durant l’any acadèmic 1998-99:

Quadre de la càrrega docent global de primer, segon i tercer cicle i

PFC durant el període 1995-98:

Així, l’augment de la docència contractada ha suposat al nostre

Departament tenir una mitjana de més de 8 hores/setmana. Aques-

ta càrrega es veu incrementada per la preparació d’un gran nombre

d’assignatures noves i per la realització del nostre programa de

doctorat.

422

Crèdits Crèdits Crèdits de Total obligatoris optatius lliure elecció crèdits

1998-99 531 58,5 8,5 598

Assignatures Assignatures Assignatures Total obligatòries optatives de assignatures

lliure elecció

1998/99 72 19 5 96

Nombre de crèdits per assignatures Total ratio

1998/99 7,375 3,10 1,70 12,175

Docència Professors Crèdits/ contractada professors

1995-96 518* 25 20,70*

1996-97 630 27 23,30

1997-98 645 30 21,50

Cal afegir-hi, a més, l’augment en la direcció de projectes de fi de

carrera (llicenciats), que són obligatoris en les titulacions que s’im-

parteixen a la Facultat de Nàutica de Barcelona, tot passant de diri-

gir 21llicenciats el curs 1996-97 a dirigir-ne uns 30 (18 ja presen-

tats) durant el curs 1997-98.

0.1.3. Producció científica

El Departament promou la recerca mitjançant els seu programa de

doctorat i les diverses línies de recerca obertes.

a) Línies de recerca

Les línies de recerca impulsades des del Departament són dues:

� Manteniment i fiabilitat de les instal·lacions marines.

� Seguretat del transport i l’activitat marítima.

Així mateix, aquesta última se subdivideix en les sublínies de recer-

ca següents:

� Prevenció de l’incendi als vaixells.

� Factor humà en els accidents marítims.

� Seguretat de la navegació i dels ports.

� Seguretat del vaixell pel seu tipus i la seva activitat.

� Organització de la seguretat a les navilieres.

� Disseny i construcció de les embarcacions.

� Direcció i logística del transport marítim.

� Ergonomia visual: aplicacions a la construcció naval i industrial.

� Prevenció, protecció i lluita contra la contaminació produïda

pels vaixells.

La suma de les dues línies de recerca creen més de 80 punts d’acti-

vitat de recerca (PAR) anualment.

423

b) Programes de doctorat:

El Departament disposa d’un programa propi creat l’any 1991 amb

el títol Ciència i enginyeria nàutiques, la finalitat del qual és pro-

porcionar el procés de canvi des de la formació universitària acadè-

mica a l’àrea de recerca a les diverses àrees de coneixement que hi

estan englobades. El contingut del programa va ser reajustat el curs

1993-94 per adaptar-lo a la demanda existent, cosa que ha permès

apropar-lo més a les línies de recerca obertes al Departament. El

programa consta de 23 cursos/seminaris, que sumen 77 crèdits.

Actualment hi ha matriculats 32 alumnes.

0.2. La transferència tecnològica realitzada

La transferència tecnològica realitzada es fa principalment per mitjà

de cursos i convenis signats amb diverses entitats i empreses de

l’àmbit marí a nivell institucional privat i públic. Els treballs trans-

ferits són principalment cursos, informes i recerca.

A) Cursos

Bàsicament, els cursos que es realitzen són d’entrenament i forma-

ció del personal del sector marítim envers la prevenció i posterior-

ment l’actuació en situacions d’emergència, especialitat i específics.

B) Informes

Els darrers anys diverses organitzacions i entitats han confiat per a

l’elaboració d’informes i investigacions en el CEN. Són, bàsica-

ment, informes d’avaluació i anàlisi de diverses activitats del sector

marítim, portuari, pesquer, esbarjo, disseny, enginyeria, accidents

marítims i projectes de normativa.

C) Recerca

El Departament també es dedica a la recerca participant en projec-

424

tes de l’àmbit marítim encarregats per diverses organismes, com ara

l’estudi de l’impacte ambiental de la contaminació al medi, estudi

de corrents marins en entorns determinats, entre d’altres.

Tal com veiem en la taula següent, l’evolució d’ingressos durant els

darrers anys ha estat positiva

0.3. Característiques específiques del Departament respecte de la

docència i la recerca

A) Centres docents

Els centres docents on actualment s’està impartint docència són:

� Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB).

� Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa (EUO-

OT).

Les titulacions de primer cicle són:

� Diplomatura en Navegació marítima.

� Diplomatura en Màquines navals.

� Enginyeria Tècnica naval en propulsió i serveis del vaixell.

� Diplomatura en Òptica i optometria.

Les titulacions de segon cicle són:

� Llicenciatura en Marina civil (Secció Nàutica).

� Llicenciatura en Marina civil (Secció Màquines navals).

425

Any 95 Any 96 Any 97 Any 98*

Import 6.892.500 PTA 26.744.907 PTA 38.434.630 PTA 30.078.826 PTA

B) Creixement del departament

El Departament de Ciència i Enginyeria Nàutica està vivint un

procés d’expansió i un augment de la càrrega docent impartida a

causa de la implantació dels nous plans d’estudis. Així mateix,

aquest creixement ha estat acompanyat per un increment del perso-

nal docent que garanteixi poder assumir l’encàrrec docent i una

òptima impartició d’aquest.

C) El perfil mitjà del professor

El perfil majoritari del professor del DCEN és: home d’uns 36 a 50

anys amb dedicació a temps complet i assignació a un sol centre

(FNB). Majoritàriament, doctors o doctorands. Tots els càrrecs de

direcció de la Facultat de Nàutica estan ocupats per membres d’a-

quest Departament.

0.4. Organització i independència

L’organització i independència del Departament respecte dels

òrgans estatutaris de la Universitat és la permesa segons els estatuts

i els reglaments de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El Departament disposa d’un reglament intern per al seu funciona-

ment i organització d’òrgans directius i comissions per resoldre trà-

mits de l’activitat diària. Aquest reglament ha tingut diverses modi-

ficacions per adaptar-lo a les diverses normatives i posar-lo d’acord

amb els reglaments i estatuts de la UPC.

1. INTRODUCCIÓ

Aquest document d’avaluació final del Departament de Ciència i

Enginyeria Nàutica és el resum de l’informe realitzat pel Comitè

d’Avaluació Interna del Departament de Ciència i Enginyeria Nàu-

426

tica i les dades i conclusions aportades en l’informe d’avaluació

externa. Aquests informes han estat realitzats en el marc del Pla

Nacional d’Avaluació de la Qualitat en les empreses (RD

1947/1995, d’1 de desembre, BOE del 9 de desembre de 1996) i

del Marc per a la Qualitat de la UPC, aprovat pel Claustre General

de 1997.

El dia 18 de març de 1998 es va crear la Comissió d’Avaluació del

Departament, tot iniciant el procés d’avaluació interna amb el

suport del pla estratègic (PED) del Departament de Ciència i

Enginyeria Nàutica de data 31 de gener de 1996, procés que ha

finalitzat amb l’elaboració d’aquest informe, que pretén localitzar

els punts forts i els aspectes que han de ser millorats i definir les

mesures adequades amb la finalitat de millorar la qualitat dels

diversos serveis que ofereix el Departament.

2. COMISSIÓ D’AVALUACIÓ INTERNA (CIA)

La Comissió d’Avaluació Interna del DCEN, ha estat formada per

les persones següents:

– Ricard Marí, director del Departament.

– Joan Olivella, secretari del Departament.

– Alejandro Rodríguez, professor del Departament.

– Montse Margalef, membre del PAS del Departament.

– Joan Martí, estudiant de doctorat i professor ponent de la

comissió.

– Cristina Campos, estudianta becària de segon cicle.

– Josep López, estudiant becari de primer cicle.

427

El calendari seguit:

18 de març: Es crea la Comissió d’Avaluació del Departament.

13 de maig: Dintre de l’ordre del dia del Consell del Departament,

presentació del procés d’avaluació i la metodologia a tots els mem-

bres del Departament. Durant la segona quinzena del mes es repar-

teixen i es recullen les enquestes.

1 a 6 de juny: Estudi del dossier explicatiu de com es realitza l’infor-

me d’avaluació interna i definició de l’estratègia que cal seguir per

elaborar-lo.

6 de juny: Inici de la recopilació de documentació i redacció de l’es-

borrany de l’informe, que culmina el mes d’agost.

11 de juny: Reunió del Comitè, anàlisi i correcció de la feina feta.

15 de juny: Reunió del Comitè, anàlisi i correcció de la feina feta.

28 de juny: Reunió del Comitè, anàlisi i correcció de la feina feta.

29 de juny: Remissió de l’esborrany de l’informe d’avaluació al Sr.

Santi Roca (coordinador del programa d’avaluació).

1 d’agost : Exposició pública, al tauler dels despatxos del Departa-

ment i al tauler d’anuncis de la Secretaria del centre, de l’esborrany

de l’informe d’avaluació enviat al Rectorat; també es penja una bús-

tia per recollir-hi crítiques i opinions.

3 d’agost: Inici de la realització de gràfiques basades en les enquestes.

1 de setembre: Correcció i ajustament de l’esborrany a un informe

definitiu.

30 de setembre: Finalització de l’informe d’avaluació interna.

428

3. COMISSIÓ D’AVALUACIÓ EXTERNA (CAE)

La Comissió d’Avaluació Externa del DCEN ha estat formada per

les persones següents:

Acadèmic: Luis Pérez Rojas (Universitat Politècnica de Madrid ), en

qualitat de president de la Comissió d’Avaluació Externa.

Professional: Enrique Fernández Pérez (Centre de Formació Integral

Jovellanos de Gijón).

Metodòleg: Amparo Fernández March (Universitat Politècnica de

València).

Titulat: Alfonso Echegaray (capità del Port Ginesta).

El calendari seguit:

Dijous 10.12.1998

9.00-9.30 h Recepció institucional del vicerector (Lluís Jofre),

el director del Departament i el ponent de l’ava-

luació institucional a l’edifici del Rectorat.

10.30-12.30 h Reunió preparatòria del Comitè d’Avaluadors

Externs.

12.30-14.00 h Reunió del CAE amb el CIA per presentar l’in-

forme i el pla de treball.

14.30h Dinar.

16.00-17.00 h Reunió amb el professorat.

17.00-18.00 h Reunió amb l’equip directiu del Departament.

18.00-19.00 h Visita a les instal·lacions del Departament.

19.00-20.00 h Reunió amb els estudiants de tercer cicle.

20.00-20.30 h Reunió interna del Comitè d’Avaluadors Externs.

21.00 h Sopar amb el CAE, CIA i representats (Lluís

Jofre).

429

Divendres 11.12.1998:

9.30-10.15 h Reunió del CAE amb l’alumnat de primer cicle.

10.15-11.00 h Reunió del CAE amb l’alumnat de segon cicle.

11.15-12.00 h Reunió del CAE amb el PAS.

12.00-14.00 h Reunió interna del CAE (preparació de l’informe

i distribució de les feines).

14.30 h Dinar.

16.00-17.30 h Informe preliminar del CAE al Comitè Intern.

17.30 h Comiat al CAE.

4. AVALUACIÓ DEL PROCÉS

4.1. Valoració del procés intern.

Per al procés de avaluació interna s’ha tingut en compte l’opinió de

tots els membres del Departament, mitjançant l’anàlisi de les

enquestes que s’han realitzat durant la segona quinzena de maig. La

participació mitjana ha estat entorn del 58 %, resultat que es

podria considerar com un índex baix de participació, però que està

dintre de la mitjana de la UPC.

El procés d’elaboració de l’informe intern s’ha realitzat d’acord

amb les línies aconsellades durant les distintes reunions dels mem-

bres del CIA amb el Comitè d’Avaluació Institucional de la UPC.

Una vegada finalitzat el procés de avaluació interna del Departa-

ment, s’ha divulgat amb els mitjans que habitualment utilitza

el CEN.

Aquest Comitè d’Avaluació Interna considera que el procés seguit

té, com a punt remarcable, en sentit positiu, la universalitat de les

enquestes a tot el personal afectat, el tractament dels resultats i

l’anàlisi corresponent. I com a aspecte millorable, la difusió de l’in-

forme preliminar del CIA, que potser s’hauria pogut personalitzat

430

mitjançant el lliurament als diversos membres del col·lectiu, i no

únicament exposant l’informe, previ avís, als taulers d’anuncis.

4.2. Valoració del procés extern.

El CAE ha seguit les pautes establertes pel Comitè Institucional de

la UPC, tot exercint-les amb dedicació, ordre i metodologia.

El CIA entén que les entrevistes personals entre els diversos esta-

ments i el CAE han estat considerades per aquest amb un pes major

del que realment tindria si s’haguessin analitzat a la vista de les

enquestes, més universals i variades. Aquest aspecte ha quedat palès

en l’última reunió del CAE amb el CIA.

L’informe del CAE ha estat útil per a la redacció de l’informe final

realitzat pel CIA.

El CAE ha manifestat l’excel·lent tracte rebut per el vicerector i tots

els integrants del Departament.

431

FACTOR ASPECTE PUNTS FORTS PUNTS FEBLES PROPOSTES RESPON-ANALITZAT AVALUAT SABLE

Política Docència – Bon nivell de planificació. – Les assignatures – Reorientar el Comissió de estratègica Contacte directe amb el de tercer cicle programa de Doctorat.

món marítim. són molt diverses tercer cicle amb – Alt nivell de qualitat i comprenen la nova normativa

i relacionat amb l’activitat moltes àrees de UPC, la qual a la qual està relacionada. coneixement. beneficia el futur

del programa.

Recerca – Increment substancial de – Baix percentatge – Equilibrar la part Comissió projectes nacionals i de participació de recerca amb d’Investigació.internacionals, i estudis dels membres la docent.en l’entorn marítim. del Departament – Augmentar la

en les tasques de comunicació per recerca. aconseguir una

major implicació dels membres del Departament.

432

FACTOR ASPECTE PUNTS FORTS PUNTS FEBLES PROPOSTES RESPON-ANALITZAT AVALUAT SABLE

Política Organitza- – Creació dels GAA (grups – Comunicació – Promoure la rela- (Junta de estratègica ció interna d’ajuda a l’acció). amb el centre. ció en polítiques Departament/

– No tots el GAA conjuntes centre- Consell de funcionen. departament. Departament).

– Incrementar els canals de comu-nicació amb reunions més habituals i comunicació interpersonal.

– Impulsar el funcio-nament dels GAA dèbils.

Lideratge – – Dedicació de l’equip – Concentració de – Delegació de –directiu. funcions. funcions.

Gestió del – – La plantilla és suficient- – Augment de les – Consolidació i personal ment estable, equilibrada funcions, fet que promoció de les

i dimensionada en el crea la necessitat plantilles camp docent. d’un augment de (PAC i PAS).

plantilla de PAS (Increment de càrrega administrativa).

Gestió de – – Utilització de recursos – Pocs recursos – Pocs espais i recursos (estructurals, financers, econòmics, equips

equips) lligat a la planifi- procedents de (laboratoris).cació amb la incorporació projectes, recerca de noves tecnologies. i estudis.

Processos – – Pla estratègic que inclou – No hi ha un – Incentivar i la col·laboració amb el sistema normalit- promoure la Centre Logístic i de zat per a la participació.Serveis Marítims. coordinació entre

– Avenç en recerca i trans- les assignatures.ferència de tecnologia. – Poques publica-

cions i participa-ció en congressos.

Satisfacció – – Resultat de les enquestes del client dels alumnes respecte del

professorat i les assignatures.

– Satisfacció dels alumnes respecte de les tutories amb el professors i bona relació personal amb els alumnes i les empreses.

RECOMANACIONS DE LA COMISSIÓ D’AVALUACIÓ

INSTITUCIONAL (CAI)

Departament de Ciències i Enginyeria Nàutica

Després d’analitzar el procés d’avaluació i els informes elaborats per

la Unitat i l’informe del Comitè Extern, la Comissió d’Avaluació

Institucional de la UPC valora positivament la tasca realitzada i

valida globalment tot el procés d’avaluació realitzat.

Cal destacar que, en general, l’informe final és coherent amb l’in-

forme extern, les accions de millora que es presenten com a conclu-

sió tenen certa coherència amb els punts forts i febles detectats al

llarg de tot el procés, estan ben orientades cap al nivell de decisió

pertinent i, per tant, són realistes i viables quant a execució respecte

de la situació del Departament, tot i que en algun cas sembla que

no tinguin del tot gaire coherència amb la política general de la

UPC.

De les conclusions proposades per la Unitat, la CAI considera que

les accions en què cal posar un major èmfasi són les següents:

� Cal establir un pla per a l’impuls de l’activitat investigadora del

433

FACTOR ASPECTE PUNTS FORTS PUNTS FEBLES PROPOSTES RESPON-ANALITZAT AVALUAT SABLE

Satisfacció – – Positiva valoració del – Poca participació – Incrementar la Director.del personal personal del PAS respecte en la presa de participació en la respecte del dels serveis. decisions. presa de Departament decisions.

Impacte – – Increment positiu dels social indicadors CTT-UPC.

– Departament format per personal molt lligat a la realitat professional.

personal acadèmic que permeti assolir la mitjana dels nivells de

la UPC en punts d’activitat de recerca i transferència de tecno-

logia, i també planificar un increment i millora d’espais i equi-

paments departamentals per fer una recerca de qualitat i una

docència amb classes pràctiques de laboratori.

� Cal establir un pla que reorienti el pla de doctorat, seguint les

noves directius de la reforma, tot concentrant les temàtiques i

apropant-se a les necessitats de recerca de l’àmbit marítim.

� Cal promoure una col·laboració fluida i efectiva entre el Depar-

tament (Departament de Ciències i Enginyeria Nàutica) i el

centre docent (Facultat de Nàutica de Barcelona) que permeti

encarar col·lectivament amb èxit els reptes del futur universitari

en les ciències i l’enginyeria nàutica.

434

AI Autoinforme.

ALE Assignatura de lliure elecció.

CAE Comitè d’Avaluadors Externs.

CAI Comissió d’Avaluació Institucional

CCE Conveni de Cooperació Educativa.

CEE Comitè d’Experts externs.

CEU Catedràtic d’Escola Universitària.

CIA Comitè d’Avaluació Interna.

CTT Centre de Transferència de Tecnologia.

CU Catedràtic d’Universitat.

EDP Equivalent a Dedicació Plena.

EFQM European Foundation for Quality Management.

FS Fase Selectiva

FnS Fase no Selectiva

GPA Gabinet de Planificació i Avaluació

GOC Gabinet d’ Organització i Control.

GORRHH Gabinet de Qualitat i Recursos Humans.

LRU Llei de Reforma Universitària.

PAC Personal Acadèmic.

PAR Punts d’Activitat de Recerca.

PATT Punts d’Activitat de Transferència de Tecnologia.

PFC Projecte de Fi de Carrera.

PR Percentatge de crèdits aprovats respecte als matricu-

lats

TC Temps Complet.

TEU Titular d’Escola Universitària.

TU Titular d’Universitat.

435

GLOSSARI D’ACRÒNIMS

436

Centres Propis

FME Facultat de Matemàtiques i Estadística

ETSAB Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

ETSEIT Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de

Terrassa

ETSETB Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomu-

nicació de Barcelona

ETSEIB Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de

Barcelona

ETSECCPB Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins,

Canals i Ports de Barcelona

FIB Facultat d’Informàtica de Barcelona

FNB Facultat de Nàutica de Barcelona

ETSAV Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

EUPBL Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat

EUPB Escola Universitària Politècnica de Barcelona

EUETIT Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

de Terrassa

EUPM Escola Universitària Politècnica de Manresa

EUPVG Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la

Geltrú

EUOOT Escola Universitària d’Òptica i Optometria de

Terrassa

Centres adscrits

EUNCET Escola Universitària de Negocis de la Caixa d’Estal-

vis de Terrassa

437

SIGLES D’UNITATS ESTRUCTURALS

EAE-Winterthur Centre Universitari d’Estudis d’Administració

d’Empreses – Winterthur

EUETIB Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Indus-

trial de Barcelona

EUETAB Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrí-

cola i Explotacions Agropecuàries de Barcelona

EUPMT Escola Universitària Politècnica de Mataró

EUETII Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Indus-

trial d’Igualada

EUETTPC Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en

Teixits de Punt de Canet Mar

Departaments

AC Departament d’Arquitectura de Computadors

CMEM Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria

Metal·lúrgica

CA Departament de Composició Arquitectònica

CA I Departament de Construccions Arquitectòniques I

CA II Departament de Construccions Arquitectòniques II

EC Departament d’Enginyeria de la Construcció

ESAII Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica

i Informàtica Industrial

ETMC Departament d’Enginyeria del Terreny, Minera i

Cartogràfica

EE Departament d’Enginyeria Elèctrica

EEL Departament d’Enginyeria Electrònica

EHMA Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i

Ambiental

EM Departament d’Enginyeria Mecànica

EQ Departament d’Enginyeria Química

ETP Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera

EIO Departament d’Estadística i Investigació Operativa

EA Departament d’Estructures a l’Arquitectura

438

EGE Departament d’Expressió Gràfica a l’Enginyeria

EGA I Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I

EGA II Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II

FA Departament de Física Aplicada

FEN Departament de Física i Enginyeria Nuclear

ITT Departament d’Infraestructura del Transport i del

Territori

LSI Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

MMT Departament de Màquines i Motors Tèrmics

MA I Departament de Matemàtica Aplicada I

MA II Departament de Matemàtica Aplicada II

MA III Departament de Matemàtica Aplicada III

MAITE Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica

MF Departament de Mecànica de Fluids

OO Departament d’Òptica i Optometria

OE Departament d’Organització d’Empreses

PA Departament de Projectes Arquitectònics

PE Departament de Projectes d’Enginyeria

RMEE Departament de Resistència de Materials i Estructu-

res a l’Enginyeria

TSC Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

UOT Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

EMRN Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Natu-

rals

CEN Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques

439