PROCESSOS PARTICIPATIUS - cime.es · xarxa ciutadana de participació virtual. En l’àmbit local...

PROCESSOSPARTICIPATIUSGuia de recomanacions del Consell Insular de Menorca

CrèditsPROCESSOS PARTICIPATIUSGuia de recomanacions del Consell Insular de Menorca

Novembre 2019

Edita: Consell Insular de MenorcaDirecció i casos pràctics: Ferran Vizoso RodríguezTextos: Xavier Sabaté i RotésDisseny gràfic i maquetació: Irene Navarro SoléIl·lustrador: Dani López

El Consell Insular de Menorca dona les gràcies al personal tècnic de diversos departaments del Consell que han aportat casos pràctics per il·lustrar aquesta guia.

Dipòsit legal: ME - 966/2019

Índex de continguts

5. La comunicació d’un procés participatiu1. Objectius i destinataris de la guia 72. Per quins motius hauríem d’impulsar la participació? 93. Marc normatiu de la participació ciutadana a Menorca 114. Passos per posar en marxa un procés participatiu 15

4.1 La constitució del grup motor 174.2 Disseny d’un procés participatiu, qüestions clau: Què? Qui? Quan?

19

Però, realment cal un procés participatiu? 19Quan cal iniciar un procés participatiu? La gestió del temps 20Qui hi ha de participar? 23Participació consultiva o participació decisòria? 27Unes regles del joc clares i consensuades 28

4.3 Fase de debat: Tècniques de participació ciutadana 29El model de la recerca social aplicat a la participació 29Les enquestes 32Les entrevistes en profunditat 34Els tallers 36Participació i tecnologia: un binomi en permanent evolució 38Quina tècnica triam? 38

4.4 El retorn 42

455.1. Funcions de la comunicació en un procés participatiu 455.2. Fases del programa de comunicació 465.3. Instruments de comunicació per a la participació 48

6. L’avaluació d’un procés participatiu 516.1. Criteris d’avaluació 516.2. Enfocaments metodològics per a l’avaluació 52

7. Conclusions i recomanacions 558. Bibliografia 57

Índex de casos 58

4.5 El seguiment 43

Processos participatius: Guia de recomanacions del Consell Insular de Menorca

7

El Consell Insular de Menorca està fer-mament compromès amb la qualitat democràtica de les institucions menor-quines, i amb l’impuls de la participa-ció ciutadana i la transparència en el disseny i implementació de les seves polítiques públiques.

És per això que hem concebut i elabo-rat la guia que teniu a les mans, per tal d’oferir-vos una sèrie de recomanaci-ons i orientacions que us ajudin a es-tructurar i facilitar els processos par-ticipatius que es duguin a terme des del Consell Insular de Menorca.

Concretament, la guia pretén donar resposta a les següents qüestions:

• Per quins motius hauríem d’im-pulsar la participació?

• Quin és el marc normatiu de la participació ciutadana a Menorca?

• Quins passos són necessaris per posar en marxa un procés partici-patiu?

• Quins criteris podem seguir a l’hora de dissenyar un procés par-ticipatiu?

• De quines eines disposam per canalitzar la participació de la ciu-tadania?

• Com podem comunicar un pro-cés participatiu perquè aconse-gueixi implicar una àmplia part de la ciutadania i els agents socials?

• De quina manera podem avaluar si un procés participatiu ha estat profitós?

L’estructura de la guia segueix, preci-sament, l’ordre d’aquestes qüestions. A més, de manera repartida per tota la

guia, donam a conèixer 14 processos participatius impulsats pel Consell i que són il·lustratius dels continguts del document (vegeu índex de casos al fi-nal del document).

Aquesta guia va dirigida especialment a càrrecs tècnics i polítics de qualsevol departament i àrea del Consell Insular de Menorca que vulguin impulsar un procés participatiu, però també pot servir a personal de qualsevol dels vuit ajuntaments de l’illa.

Bona lectura!

1. Objectius i destinataris de la guia


9

Hi ha qui pot veure la participació ciu-tadana com una moda de la “nova política”, la simple validació d’una decisió ja presa o com un tràmit ad-ministratiu que tot govern vol es-polsar-se ràpidament. Un procés par-ticipatiu mal plantejat i executat podria conduir a aquestes conclusions, però això no ens hauria de fer perdre de vis-ta que un procés participatiu és una eina molt potent per definir de ma-nera col·lectiva el futur que volem.

Expressat de manera sintètica, l’Ad-ministració impulsa processos par-ticipatius per tal de prendre millors decisions i més consensuades, im-plementar-les de manera més efici-ent i reforçar el capital social del seu territori (veure el quadre següent de Brugué, 2017).

2. Per quins motius hauríem d’impulsar la participació?

La participació ciutadana permet arribar a un coneixe-ment de la realitat que difícilment podria assolir-se des d’un únic enfocament, i generar solucions innovadores fruit de la intel·ligència col·lectiva.

A la vegada, les decisions preses a través de processos participatius esdevenen més legitimades i millor com-preses pel conjunt de la ciutadania, i per tant s’imple-menten de manera més efectiva.

Finalment, la participació ciutadana fomenta la integra-ció social reforçant, cohesionant i estructurant les co-munitats i incloent les minories en la presa de decisions.

Millors decisions...

...més ben imple-mentades...

...tot construint ciu-tadania

Consell Insular de Menorca

10 PARTICIPACIÓ APRENENTATGE

SENTIMENT DEPERTINENÇA

SENSACIÓDE PODER

DESMOBILITZACIÓ SENSACIÓ D’ALI-NEACIÓ

PÈRDUA DEL “SABER FER

SOCIAL”

PÈRDUA DE SENSACIÓDE PODER

Figura 1. Cercle virtuós i viciós de la participació ciutadana. Font: elaboració pròpia

Podem entendre la participació ciutada-na com un cercle virtuós, en el qual es genera un aprenentatge col·lectiu i es reforça el sentiment de pertinença a una comunitat, que repercuteix en un interès més gran per incidir i participar en les decisions que ens afecten com a ciutadania.

No obstant això, hem de recordar que la participació opera amb un material sensible, les persones, i que s’ha de tractar amb extrema delicadesa. El mo-tor que posa en marxa el cercle virtu-ós és la confiança mútua. Si aquesta confiança es trenca per algun motiu, el cercle virtuós pot esdevenir viciós, i generar una dinàmica negativa de pèr-

dua d’apoderament i de sentiment de pertinença.

Per això és molt important dissenyar i executar uns processos participatius de qualitat, i amb aquesta guia volem contribuir a l’assoliment d’aquest ob-jectiu.


11

A més dels motius recollits en l’apartat anterior, cal remarcar que la participació ciutadana és un dret reconegut per la normativa estatal, autonòmica i també per la insular.

Avui dia, assumim el dret a participar en la vida pública com una normalitat, però la universalització d’aquest dret ha fet un recorregut molt llarg. Tot va començar amb la Declaració Universal dels Drets Humans, i a partir de llavors s’han anat expandint una sèrie de drets a participar, que han estat transposats en tots els àmbits administratius, fins a arribar a l’àmbit local.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 10 de desembre de 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans. L’article 21 estableix que “tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement

elegits”. Més endavant, l’any 1966 es va establir el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l’article 25 del qual reconeix “el dret de la ciutadania a participar en la direcció dels assumptes públics”. A escala europea, aquestes declaracions van recollir-se en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, establerta el desembre de 2000.

Per acabar, en l’àmbit internacional con-vé tenir en compte la normativa de refe-rència de la Unió Europea, recollida en directives que després es transposen a la normativa estatal i autonòmica. En matèria de participació, cal destacar la Carta Europea d’Autonomia Local de l’any 1985, que ha desenvolupat un pro-tocol addicional sobre el dret a participar en els afers del govern local.

L’Estat espanyol no va ratificar la Decla-ració Universal dels Drets Humans fins

3. Marc normatiu de la participació ciutadana a Menorca


12

al 1977, un cop finalitzada la dictadura, i un any més tard va dotar-se de la vigent Constitució espanyola (1978), que recollia l’esperit de la Declaració dels Drets Humans pel que fa a la participa-ció ciutadana. La Constitució espanyola proclama, en l’article 23, la participació ciutadana com un dret fonamental de les persones. A més, conté un mandat en l’article 9.2 dirigit a tots els poders públics, perquè promoguin i facilitin la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i so-cial. L’article 105 també estableix com s’han de regir els processos adminis-tratius per incorporar-hi la participació ciutadana. La majoria de preceptes de la Constitució pel que fa a la participa-ció han estat igualment assumits en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Ba-lears (2007), amb un enunciat similar al de la carta magna espanyola:

«Tots els ciutadans de les Illes Bale-ars tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva en la vida po-lítica, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma. Els poders públics han de promoure la participa-ció dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics.»

Article 15 de l’Estatut d’Autono-mia de les Illes Balears

Seguint la progressió d’escala, les Illes Balears disposen des de fa molt poc temps d’un marc normatiu específic per a les consultes populars i els pro-cessos participatius, a partir de la Llei 12/2019, de consultes populars i processos participatius, que desen-volupa l’article 15 de l’Estatut balear. Aquesta nova llei regula les consultes referendàries i les consultes ciutada-nes (o consultes no referendàries) en l’àmbit municipal, a més del Consell de Participació, l’Audiència Pública Ciuta-dana, el fòrum de participació i els pres-supostos participatius.

La Llei 12/2019 preveu la creació del Registre Únic de Participació Ciuta-dana, un instrument que servirà perquè s’hi inscriguin les persones que vulguin ser subjectes actius de la democràcia participativa, de tal manera que, quan el Govern de les Illes Balears, un consell insular o un ajuntament vulguin consul-tar alguna qüestió, tenguin un registre al qual poder acudir, però en el qual no hi haurà tot el cens electoral, sinó no-més una part de la població: només les persones que lliurement i voluntària-ment hagin manifestat la seva voluntat de formar part del col·lectiu ciutadà que vol participar de manera activa i directa en els afers públics.

En l’escala insular, el 2005 el Consell Insular de Menorca va aprovar el seu Reglament de participació ciutada-na, que recull els diversos drets de par-ticipació de la població insular. El títol V d’aquest reglament està dedicat als mecanismes de participació, i desgrana el funcionament d’instruments de par-ticipació com la consulta ciutadana o la xarxa ciutadana de participació virtual.

En l’àmbit local la participació tam-bé està regulada, sobretot per la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local (modificada posteriorment per la Llei 57/2003), que estableix el funcionament de l’Administració mu-nicipal, i que posa un gran èmfasi en la participació de la ciutadania en els assumptes municipals. Això respon al fet lògic que els ajuntaments són l’ad-ministració més propera a la ciutadania. L’Administració local ha d’incorporar aquests mandats en els seus respec-tius reglaments orgànics.

D’altra banda, atès que els processos participatius impliquen persones, que s’han de convocar a trobades, tallers, o a qui s’ha d’enviar documentació dels processos, és obligatori que aquests processos estiguin conformes amb la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets


13

digitals, i el Reglament UE 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016. Això implica que, sempre que s’hagi de fer algun ti-pus de tractament de dades associat a un procés participatiu, aquest s’ha de fer d’acord amb la política de protecció de dades de l’administració que impul-sa el procés participatiu. En qualsevol formulari associat al procés participatiu caldrà incorporar-hi un apartat de pro-tecció de dades, amb la informació que defineix l’article 11 de la Llei orgànica 3/2018, informar les persones partici-pants del tractament que se’n farà i de-manar-los el consentiment exprés per incorporar les dades personals al fitxer

corresponent. Per acabar, l’esmentada Llei 12/2019 indica expressament que l’accés dels ens locals al Registre Únic de Participació Ciutadana no es consi-dera cessió de dades, i per tant està a lliure disposició dels consells insulars i ajuntaments.

De manera molt vinculada a la protec-ció de dades, també cal tenir en comp-te la normativa relativa a l’ús d’imatges de les persones participants, sigui indi-vidualment o en grup. El dret a la pròpia imatge és reconegut per la Constitució espanyola i està regulat per la Llei or-gànica 1/1982, sobre el dret a l’ho-nor, a la intimitat personal i familiar

i a la pròpia imatge, per la qual cosa també caldrà demanar el consentiment de les persones que apareixen a les fotografies i/o vídeos, de manera clara-ment identificable, per tal de poder fer-les públiques.

Per fer realitat aquests drets, però, no n’hi ha prou amb la seva declaració, sinó que els poders públics han de posar a disposició de la ciutadania les eines adients, entre les quals hi ha els processos participatius sobre els quals tracta aquesta publicació.


15

Podríem definir un procés participatiu com un seguit de passos, en cada un dels quals diversos individus i entitats interactuen amb l’Administració per tal d’incidir en la presa d’una decisió públi-ca, sigui l’aprovació d’un pla, l’execució d’una política, la definició d’una estra-tègia, etc.

Convé distingir un procés participatiu

d’un moment participatiu. Un moment participatiu és una acció concreta i aï-llada de participació per recollir l’opinió de la ciutadania en un moment donat (com per exemple, un qüestionari o un taller aïllat), mentre que un procés par-ticipatiu té una continuïtat en el temps i es compon de diversos moments par-ticipatius encadenats els uns amb els altres.

Amb l’objectiu de garantir la qualitat metodològica del procés participatiu, cal especificar les diferents fases i l’abast del procés. Un procés participa-tiu ha de tenir, almenys, les fases con-secutives de la figura següent (figura 2), acompanyades d’un programa de comunicació.

4. Passos per posar en marxa un procés participatiu

Fase deseguiment

Programa de comunicació

Constitució del grup motor

Disseny del pro-cés participatiu Fase de debat Fase de retorn

Figura 2. Seqüència d’un procés participatiu. Font: elaboració pròpia


16

El Departament de Serveis Generals del Consell Insular de Menorca va impulsar, l’any 2018, els primers pressupostos participatius d’àmbit insu-lar, que van interpel·lar a tota la ciutadania de Menorca per tal de proposar i prioritzar la desti-nació d’un milió d’euros del seu pressupost. Per fer-ho realitat, en la fase de disseny el Consell Executiu va elaborar i aprovar unes bases regu-ladores del procés participatiu, va definir els me-canismes de treball intern i va elaborar un pla de comunicació (vegeu cas 15). Un cop en marxa el procés, en la fase de debat la ciutadania va dis-posar d’un mes i mig per presentar propostes de projectes a finançar amb la dotació pressupos-tària, i quinze dies per votar les que van superar una validació tècnica per part del Consell Insu-lar. En aquesta votació, competien 13 propostes d’àmbit insular i 19 d’àmbit municipal, i van po-der participar-hi les persones empadronades a Menorca majors de 16 anys. Finalment, es van fer públics els resultats en una roda de premsa i també es van publicar a la web del procés, i tam-bé es va enviar un qüestionari a totes les perso-nes participants per avaluar el procés participa-tiu. El procés va durar 5 mesos (febrer-juny 2018), es van fer 160 propostes i hi van participar 2.341 persones (el 3 % de la població amb dret a vot).

Per a més informació: http://transparencia.cime.es/publicacions/llistat.aspx?TIPO=PREPA

Cas 1.PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DEL CONSELL INSULAR (DISSENY) Establiment de l’estructura política, tècnica i social

per liderar i gestionar el procés.Constitució del grup motor

El desenvolupament d’un procés participatiu impli-ca la intervenció d’una gran quantitat d’agents i la mobilització de recursos públics, i és per això que no es pot deixar a la improvisació i cal dissenyar-lo amb el màxim consens possible.

Disseny del procés partici-patiu

Etapa de promoció del diàleg i de contrast d’ar-guments en la qual es recullen les aportacions de les persones participants. S’usen les metodologies més adients i diverses per arribar a tots els col·lec-tius afectats.

Fase de debat

PAS DESCRIPCIÓ

En la darrera etapa del procés es trasllada el re-sultat a les persones participants i a la resta de la ciutadania. El retorn és important per fer palesa a la ciutadania la utilitat d’haver participat en el procés.

Fase de retorn

Amb l’objectiu de garantir el desenvolupament de les accions o propostes sorgides del procés i ava-luar l’impacte real del procés participatiu.

Fase de segui-ment

http://transparencia.cime.es/publicacions/llistat.aspx?TIPO=PREPA


http://transparencia.cime.es/publicacions/llistat.aspx%3FTIPO%3DPREPA


17

El procés participatiu sobre l’exclusió residencial a Menorca, realitzat pel Departament d’Habitatge del Consell Insular, és un bon exemple de partici-pació ben estructurada, amb fases ben definides. El procés es va iniciar amb una fase de disseny, en què es van de-finir els objectius, es va elaborar un pla de comunicació i, fins i tot, es fa formar un equip del CIM sobre gestió de la participació. En la fase de debat es va publicar una enquesta de percepció, es va proposar un debat en línia i es van realitzar 5 tallers, 4 de generadors d’idees i el darrer de disseny de serveis per definir les millors propostes. En la darrera fase, de tancament, es va ela-borar un informe sobre el procés i es va realitzar una roda de premsa per pre-sentar els resultats i anunciar els com-promisos adquirits. El procés va durar 10 mesos, de maig de 2018 a febrer de 2019, i hi van participar 239 persones.

Per a més informació:https://totsfeimmenorca.org/ http://habitatgesocial.menorca.es/Contingut.aspx?IdPub=10420

Cas 2.PROCÉS PARTICIPATIUSOBRE L’EXCLUSIÓRESIDENCIAL

4.1 La constitució delgrup motor

Quan es pren la decisió d’impulsar un procés participatiu, el primer pas és dissenyar l’estructura de gestió del procés. Per això, es constitueix el grup motor. El grup motor és l’equip de per-sones que han de liderar i coordinar el procés de participació, i habitualment està format per responsables tècnics i polítics de l’Administració que impul-sen el procés participatiu, però també en poden formar part persones i col-lectius en representació de la societat civil.

El grup motor s’anirà reunint durant tota l’execució del procés participatiu, per comprovar que el procés es desen-volupa sense incidències i, en cas que n’hi hagi, resoldre-les i reconduir el pro-cés participatiu.

A l’hora de constituir el grup motor, pri-mer cal identificar el màxim respon-sable polític i tècnic del projecte i la conselleria o àrea des d’on s’impulsa, que serà la que liderarà el grup motor.

També cal especificar els recursos

econòmics i humans amb què es compta, de manera que s’identifiqui el personal tècnic encarregat de dinamit-zar el projecte i els recursos econòmics de què es disposa per tirar endavant el procés.

Finalment, cal tenir en compte els agents més implicats, és a dir totes les àrees que si bé no són les promo-tores del procés sí que hi han de pren-dre part, així com els espais estables de participació implicats. És en aquest moment que es pot considerar conve-nient obrir la participació de la ciutada-nia en el grup motor.

En aquest sentit, la solidesa d’un grup motor es pot mesurar segons si en la seva composició s’han aconseguit in-corporar membres de l’esfera política, tècnica i social del territori (veure figu-ra 3).

Per a una dinàmica òptima en el marc del grup motor convé que les tres esfe-res estiguin alineades en una mena de pacte per a l’èxit del procés.

https://totsfeimmenorca.org

http://habitatgesocial.menorca.es/Contingut.aspx?IdPub=10420

http://habitatgesocial.menorca.es/Contingut.aspx?IdPub=10420


18

Figura 3. La importància del triple consens en-tre l’esfera política, tècnica i social per a un procés participatiu satisfactori. Font: elabora-ció pròpia

ESFERA POLÍTICA• Legitimitat del

procés• Pluralisme• Compromís amb

el procés i els resultats

ESFERA TÈCNICA• Evitar resistèn-

cies• Consistència• Suport tècnic

(facilitació)

ESFERA SOCIAL• Pluralisme• Mobilitzacions• Corresponsabi-

litat

Per tal de dotar de legitimitat tot el procés i evitar que pugui derivar en una confrontació entre grups polítics és clau que el procés participatiu compti amb l’entesa de totes les àrees de govern implicades, i fins i tot dels grups de l’oposició. Aquest compromís amb el procés i els resultats és la millor garantia que el procés i la decisió resultant es mantengui en el temps i durant múltiples mandats.

És la part imprescindible del procés participatiu. Si la ciutadania i el teixit social no es “creu” el procés participatiu, o considera que el tema a debat no és prou rellevant, serà molt difícil mobilitzar la seva intervenció en els assumptes públics.

L’Administració funciona sobre la base d’uns equips tècnics (i a vegades personal extern), i alguns poden sen-tir-se amenaçats per la participació, si envaeix qüestions que són de la seva competència. Per evitar resistències, cal treballar de manera transversal a tota l’Administració i que es visualitzi la participació com una oportunitat per assolir decisions més eficients i duradores.


19

4.2 Disseny d’un procés participatiu, qüestions clau: Què? Qui? Quan?

Abans de posar en marxa un procés par-ticipatiu, ens hem de plantejar una sèrie de qüestions bàsiques que ens perme-tin enfocar-lo de la manera més efecti-va. Un bon disseny i planificació de tot el procés és la millor garantia perquè el procés doni bons resultats.

Davant la temptació d’iniciar un procés participatiu amb immediatesa i guiats per la improvisació, recomanam dedi-car un temps important a la preparació i disseny del procés. Per fer-vos-en una idea, convé dedicar al disseny del pro-cés gairebé el mateix temps que cal per executar-lo.

Com a criteri general, el disseny de qual-sevol procés participatiu s’hauria de po-der definir amb quatre adjectius: • Obert, perquè hi pugui participar

tota la ciutadania, tant a títol indi-vidual com col·lectiu, amb eines personalitzades per a cada cas. El procés no només no ha d’excloure ningú, sinó que ha de ser inclusiu i

procurar que tothom hi pugui par-ticipar.

• Profund, perquè els participants puguin incidir de forma rellevant en els continguts del projecte o decisió sobre la qual es participa.

• Extens, que acompanyi tota l’ela-boració de les polítiques públiques, des d’un principi fins a l’aprovació final, i que pugui tenir una continu-ïtat en un futur.

• Enriquidor, perquè la participació s’incorpori com un element més en la configuració de continguts del document sobre el qual s’obre el procés de participació.

A continuació es plantegen algunes qüestions clau per abordar en el disseny d’un procés participatiu.

Però, realment cal un procés participatiu?Una primera qüestió és plantejar-nos si realment és necessari dur a terme un procés participatiu. Cal considerar que no totes les decisions i projectes s’han de sotmetre a participació ciutadana. Hi ha projectes i decisions que no reque-reixen una interacció amb l’entorn

És un bon exemple de com la partici-pació pot ajudar en la presa de deci-sions, en aquest cas en l’elaboració del Pla d’Ocupació de Menorca. A través de la participació es van iden-tificar les necessitats, els interessos i les prioritats de Menorca en matèria d’ocupació. Es va activar un fòrum social i es van fer enquestes, taules tècniques i entrevistes personals. En total hi van participar 410 persones. Va ser un procés participatiu ambici-ós, realitzat de gener a març del 2017 pel Servei d’Ocupació del Departa-ment d’Ocupació, Projecció Econò-mica, Joventut i Esports del CIM.

Per a més informació:https://www.facebook.com/pg/ocupaciocime/photos/?tab=album&album_id=105675753126952

Cas 3.PLA D’OCUPACIÓ DEMENORCA

https://www.facebook.com/pg/ocupaciocime/photos/?tab=album&album_id=105675753126952





20

per tal de millorar, perquè ja disposen d’un gran consens i a més les eines per abordar-los ja estan comprovades. Molts procediments que tenen a veu-re amb solucions tecnològiques són d’aquest tipus.

Dit això, cal reconèixer que la realitat de l’Administració pública és d’una creixent complexitat. Cada vegada hi ha més interessos en disputa i també més incertesa sobre quina és la millor manera d’abordar aquesta complexitat, i per acabar-ho d’adobar els recursos econòmics disponibles són cada cop més migrats. És en aquests escenaris on té més sentit que l’Administració pública interactuï amb l’entorn a través de processos de participació ciutadana, per tal de trobar una solució col·lectiva als problemes col·lectius.

Quan iniciar un procés participa-tiu? La gestió del tempsUn altre aspecte important que cal plantejar-se abans d’iniciar un procés participatiu és decidir en quin moment del cicle d’una política o projecte con-vé incorporar la participació. Hi ha una tendència general a pensar que només

cal obrir la participació de la ciutadania durant la fase decisòria d’aquest cicle (el diagnòstic i el pla d’acció), però a la pràctica podem ampliar el camp d’inci-dència a tot el cicle.

La gestió del temps és clau en qual-sevol procés participatiu. A l’hora de dissenyar el procés, cal tenir en comp-te tant els tempos polítics, com els de

l’organització de l’Administració i els de la societat en general:

• Tempos polítics: Les polítiques públiques estan molt condiciona-des pels cicles de mandat, entre eleccions i eleccions, és a dir, cada quatre anys. En termes de parti-cipació, significa que el moment més adequat per dur a terme pro-

Facil

itat d

’arrib

ar a

acor

ds

Acorddifícil

Acordfàcil

· Necessita

t d’inter

acció a

mb l’entor

n ·

Figura 4. La participació ciutadana té sentit en els escenaris en què no hi ha ni un consens ni certeses sobre com abordar una situació. Font: La Piana (2008), adapta-ció per part de http://www.momentumlab.cat

Simple

Complex

Wicked problems

(problemes maleïts)

Certesa elevada

Certesa escassaCapacitat d’anàlisi

http://www.momentumlab.cat


21

cessos participatius és a l’inici del mandat (per programar actuacions que s’han de desenvolupar durant el mateix mandat) o a la meitat del mandat (per enriquir i contrastar les polítiques definides). En canvi, és poc recomanable iniciar proces-sos participatius al final de mandat, pel risc d’un ús electoralista del procés. Alguns processos partici-patius, però, superen aquest cicle de mandat, és el cas, per exemple, d’alguns plans urbanístics o plans estratègics. En aquests casos cal tenir cura que el canvi de mandat no distorsioni el funcionament del procés.

• Tempos administratius: El funci-onament de l’Administració també marca el ritme de la participació, especialment quan s’han de com-plir uns determinats terminis per imperatiu administratiu (per tancar l’exercici pressupostari, per justifi-car subvencions, per complir amb una tramitació urbanística o sec-torial, etc.). Aquests requeriments temporals s’han de preveure amb antelació per no tancar en fals un procés participatiu.

• Tempos ciutadans: La ciutadania i la societat en general també té

un ritme propi. Els processos par-ticipatius exigeixen un esforç en persones i organitzacions que en la seva majoria es fa de forma vo-luntària i a banda de compromisos laborals i familiars. Per no esgotar els destinataris dels processos par-ticipatius amb una intensitat de par-ticipació molt elevada, és recoma-nable adoptar un ritme que deixi un cert marge perquè els participants puguin trobar més fàcilment el mo-ment per intervenir-hi.

En qualsevol cas, recomanam que els processos participatius tenguin una durada d’entre 4 i 6 mesos: ni massa curts, per respectar els tempos ciuta-dans, ni massa llargs, ja que un procés massa dilatat en el temps tendeix tam-bé a provocar esgotament i confusió entre els participants.

Les agendes 21 són molt bons exem-ples de la utilitat de la participació en les dues darreres fases dels proces-sos, la d’implementació i la de segui-ment i avaluació. La implementació dels plans d’acció de les auditories mediambientals municipals supera amb escreix els cicles dels mandats polítics. Per tant, és molt necessari que plataformes ciutadanes inde-pendents dels poders polítics vetllin per la seva correcta implementació i desenvolupament. A Menorca tots els municipis tenen la seva Agenda 21 amb reunions dels seus tallers de participació cada dos o tres mesos.

Cas 4.AGENDES LOCALS 21


22

AGENDADIAGNÒSTIC

PLA D’ACCIÓ

IMPLEMENTACIÓ

SEGUIMENT IAVALUACIÓ

DECISIÓ

Fase Sentit de la participacióLa participació pot incidir des d’un pri-mer moment, en la identificació de les qüestions clau que ha d’abordar l’Ad-ministració. Molt sovint aquesta parti-cipació es produeix de forma espontà-nia, quan la ciutadania es mobilitza per denunciar una situació o demanar que es prenguin mesures per resoldre un problema.

AGENDA

Una diagnosi participada permet des-criure millor la realitat i detectar de manera molt eficient quins són els prin-cipals potencials i també amenaces a què cal fer front. En aquesta fase cal aprofitar al màxim el coneixement de la ciutadania sobre una situació deter-minada, i observar el màxim d’opinions diverses.

DIAGNÒSTIC

Un cop s’ha pres una decisió i s’ha de dur a la pràctica, la participació con-tinua essent rellevant. Implicar la ciu-tadania en l’execució de les decisions preses, i en una gestió col·laborativa dels assumptes públics, pot ser una bona manera de garantir una imple-mentació més eficaç i permetre que les persones es facin seu el projecte.

IMPLEMENTA-CIÓ

La darrera fase del cicle de les polí-tiques públiques pot semblar menys estimulant per a la participació, però també és una bona ocasió perquè la ciutadania pugui auditar el compliment i efectivitat de la política pública. Les iniciatives de transparència i rendició de comptes encaixen en aquesta fase.

SEGUIMENT I AVALUACIÓ

Fase Sentit de la participacióAquesta fase és la més decisòria del cicle. La participació ciutadana pot aju-dar a bastir decisions més contrasta-des amb el teixit social. Probablement no es podrà aconseguir un consens total en tots els punts, però sí arribar a solucions més acceptades pel conjunt de persones que hagin intervingut en el procés.

PLA D’ACCIÓ

Figura 5. La participació ciutadana pot incidir en qualse-vol fase del cicle de les polítiques públiques, tot i que el més habitual és que tingui lloc durant la fase de decisió. Font: elaboració pròpia.


23

En aquest cas, amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la societat me-norquina i recollir propostes d’acció concretes sobre el desenvolupament futur del turisme a l’illa, la participa-ció es va incorporar des del principi de les feines de redacció del Pla. Es va realitzar una enquesta ciutada-na i una anàlisi DAFO en línia, grups d’estratègia, tallers i entrevistes en profunditat. En total hi van participar 1.876 persones i entitats. El Servei d’Ordenació Turística del CIM va re-alitzar aquest procés entre el novem-bre del 2016 i l’abril del 2017.

Per a més informació:h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m /watch?v=ss0OdyV4EZg

Cas 5.PLA D’ORDENACIÓ TURÍS-TICA DE MENORCA

Qui ha de participar?Un altre aspecte clau que cal determi-nar és quins seran els destinataris del procés participatiu. Molt sovint tenim la sensació que “sempre participen els ma-teixos”, i que hi ha col·lectius que mai hi seran presents. Llavors, a qui hem de convidar a participar? O fins i tot, a qui hem d’anar a cercar expressament per obtenir el seu punt de vista? Hem de vet-llar per tenir una gran quantitat de partici-pants, o hem de prioritzar-ne la qualitat?

Per donar resposta a aquestes qües-tions, hem d’intentar maximitzar tres variables associades: representativitat, diversitat i inclusivitat:

• Representativitat: Davant la difi-cultat d’arribar a tota la població po-tencialment implicada en un procés (l’univers), convé que les persones que hi acabin participant (la mostra) reflecteixin d’una manera al més fi-del possible la realitat del territori. És a dir, que les persones participants siguin representatives del conjunt de la població.

• Diversitat: Com hem dit al princi-pi de la guia, un procés participatiu serveix per enriquir les decisions

que s’han de prendre i els projectes que s’han d’impulsar. Per això, hem de procurar que el grup de persones amb qui interactuem sigui al més di-vers possible, per poder recollir to-tes les sensibilitats i punts de vista respecte del tema a debat, indepen-dentment de si són punts de vista majoritaris o no ho són.

• Inclusivitat: En relació amb els al-tres dos conceptes, la inclusivitat té en compte les possibles desigualtats que es poden produir entre grups de persones diferents per poder partici-par en el procés. Per no deixar ningú fora del procés, caldrà fer un esforç per incorporar les persones que en condicions normals no hi podrien participar. Per exemple, si impulsam una consulta en línia dins un procés participatiu, haurem de realitzar una versió en paper per facilitar la partici-pació de les persones que no tenen un accés fàcil a la tecnologia (gent gran, per exemple).

Davant el repte d’aconseguir una partici-pació representativa, diversa i inclusiva, una estratègia que convé adoptar és la de cercar les entitats i col·lectius del territori que puguin aplegar grups de persones que comparteixin una mateixa visió o posicionament respecte del tema

https://www.youtube.com/watch?v=ss0OdyV4EZg

https://www.youtube.com/watch?v=ss0OdyV4EZg


24

a tractar. Dirigir els processos participa-tius a col·lectius organitzats facilita força la tasca de localitzar les persones que hi haurien de participar, a més, probable-ment, de disposar d’un discurs més ben estructurat i més acostumat a interactu-ar amb l’Administració.

No obstant això, acotar la participació només a entitats i institucions amaga el risc de no cobrir suficientment tot l’es-pectre de persones que podrien estar interessades a participar-hi. Per això, recomanam obrir els processos par-ticipatius a les entitats i col·lectius re-coneguts, però també a persones a tí-tol individual, és a dir, a la ciutadania en general, i si és necessari anar a cercar els col·lectius menys propensos a parti-cipar, a fi d’aconseguir la desitjada inclu-sivitat. Hem de tenir en compte que una persona a títol individual pot arribar a ser més representativa que una persona re-presentant d’una entitat.

Això no lleva que, per a alguns projec-tes, sigui necessari dirigir el procés a un públic més restringit. Podem acabar-nos de decidir per un procés més obert o més restringit segons el nombre de persones a qui afecti una problemàti-ca (com més ampli, més obert hauria de ser el procés), segons el grau de tecni-citat del procés (com més tècnic, més

restringit) i segons la capacitat per fer pedagogia amb el procés (més obert si és possible fer pedagogia).

Una eina que ens pot ajudar a identifi-car els principals discursos i posiciona-ments en un territori, per tal de no deixar ningú fora del procés, és el sociograma o mapa d’actors. Aquesta eina sociolò-gica permet identificar, contrastar i ana-litzar la realitat social d’un territori. Així, podem situar els col·lectius que poden estar més disposats a participar, els que tenen un posicionament més bel·lige-rant, els que poden tenir dificultats per intervenir en el procés, etc.

Fer un sociograma és una bona manera de comprovar el grau de coneixement que tenim del teixit social que acollirà el procés participatiu, i és un bon prepara-tiu per al programa de comunicació que acompanyarà tot el procés, del qual par-lam més endavant en aquesta guia. No existeix un procediment únic per ela-borar un sociograma. Tan sols és neces-sari un suport gràfic sobre el qual situ-em els principals agents que detectem i tracem els vincles i relacions que tenen entre ells o amb el tema que tractam. A la taula de la pàgina següent presentam algunes alternatives de com representar gràficament el sociograma.

El Consell Insular de Menorca ha im-pulsat el Pla Director Sectorial de Pre-venció i Gestió de Residus No Perillo-sos (PDS) de Menorca 2019-2025 per tal d’establir la dotació i ordenació de les infraestructures necessàries per assolir els objectius de gestió i reduc-ció de residus fixats per la normativa europea i estatal. El Pla va comptar amb una sessió de participació em-marcada en la taula de residus que ja preveia el Pla Director Sectorial vigent. En aquesta sessió hi va partici-par una representació de les adminis-tracions locals, associacions de veïns, associacions empresarials, empreses del sector dels residus i entitats eco-logistes, entre d’altres, de manera que es va aconseguir una mostra àmplia dels agents implicats en la gestió i reducció de residus. El maig de 2019 es va aprovar inicialment el PDS, i es va obrir un termini de 45 dies hàbils d’informació pública i consultes a les administracions afectades i persones interessades. Amb aquest tràmit, es va posar a disposició de la ciutadania la documentació del PDS al web del Consell Insular de Menorca.

Per a més informació:http://www.cime.es/Solicituds/FormSol.aspx?Tipo=PDSEG

Cas 6.EL PLA DIRECTOR DE RESI-DUS NO PERILLOSOS 2019-2025

http://www.cime.es/Solicituds/FormSol.aspx?Tipo=PDSEG

http://www.cime.es/Solicituds/FormSol.aspx?Tipo=PDSEG


25

A l’hora d’identificar els agents, algunes preguntes que ens podem fer per asse-gurar-nos que no ens deixam ningú po-den ser: Qui es beneficiarà de la iniciati-

va? Qui en pot sortir perjudicat? Qui pot ajudar o obstaculitzar el procés? Qui pot aportar coneixements, recursos…? Qui té el poder d’influència o de decisió?

Es representa amb tres nivells organitzatius distribuïts verticalment, de dalt a baix: el nivell institucional (entitats públiques o privades), el ni-vell dels col·lectius socials (els grups socials organitzats formalment) i el de la base social (grups de població no organitzats formalment).

Piramidal

Es representen un màxim de dos eixos de coordenades que repre-senten dues variables clau del projecte que permeten caracteritzar els agents (per exemple, el grau d’implicació amb la qüestió, l’escala territorial, etc.). Les dues variables generen uns quadrants sobre els quals podem distribuir els agents identificats fins a completar el mapa d’actors.

Eixos de coor-denades

Aquesta forma de representar el sociograma permet detectar les re-lacions que es produeixen entre els diversos agents (de dependència, de col·laboració, de conflicte, sense relació). Aquestes relacions es representen amb connectors entre els diversos agents identificats. Aquesta tècnica també es pot fer servir per completar un sociograma piramidal o d’eixos de coordenades.

Relacionals

SOCIOGRAMA DESCRIPCIÓ En aquest cas, amb l’objectiu d’acti-var i dinamitzar un òrgan de partici-pació juvenil, de caràcter deliberant i representatiu de la joventut de l’illa, es va realitzar una important tasca per concretar un mapa d’actors que fos prou representatiu de la joventut illenca. Concretament, es van con-vocar 74 entitats a les diferents reu-nions mantingudes i es va crear un grup obert de Facebook. El Servei de Joventut del Departament d’Ocupa-ció, Projecció Econòmica, Joventut i Esports del CIM va realitzar aquesta feina entre el novembre del 2016 i el desembre del 2017.

Per a més informació:https://www.facebook.com/groups/1301440363264355/

Cas 7.CONSELL DE LA JOVENTUT DE MENORCA

https://www.facebook.com/groups/1301440363264355

https://www.facebook.com/groups/1301440363264355


26

Figura 6. El sociograma permet representar gràficament els tipus d’agents i col·lectius als quals volem dirigir el procés participatiu. Font: Pindado, F. (coord.); Rebollo, Ó.; Martí, J. (2007). Parti-cipació ciutadana: bases, mètodes i tècniques

Organització formal

Grup, col·lectiu informalAbsència de relacióInterrelacióRelació negativaRelació feble i/o puntual

Bona relació estable

Àrea d’opinió, discusió, visió

Aquest cas exemplifica de manera molt clara el difícil equilibri que a ve-gades cal trobar entre representativi-tat i operativitat. El Consell Insular de Menorca, per iniciativa de la Mesa de l’Habitatge, va constituir una co-missió de 10 persones per redactar un pla d’habitatge consensuat entre tots els agents involucrats: ajunta-ments, col·legis professionals i enti-tats (Creu Roja, PAH, Càritas...). Per fer la feina no es disposava de gaire temps (del gener a l’octubre del 2016) i la complexitat de la problemàtica de l’habitatge afecta molts agents. Al final es va optar per una fórmula eficient i efectiva però que no va po-der ampliar el consens a un col·lectiu més ampli de professionals que el re-presentat a la comissió.

Cas 8.PLA D’HABITATGE DEMENORCA


27

Un bon exemple de presa de decisió participada entre les 42 entitats (13 de públiques i 29 de privades) que conformen l’Associació Leader Illa de Menorca es va donar per marcar les línies estratègiques de les ajudes de desenvolupament rural Leader per al període 2014-2020. Hi van partici-par 185 persones del gener al novem-bre del 2016.

Per a més informació:http://feader.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IDIOMA=2&IdPub=8922 http://feader.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8861 http://feader.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8855

Cas 9.EDLP LEADER RURAL DE MENORCA

Participació consultiva o participació decisòria?És recurrent el debat sobre el poder vin-culant que han de tenir els processos participatius. Aquests processos han de servir per recollir idees o propos-tes de la ciutadania (i després l’Admi-nistració adopta la decisió que li sembli més adequada) o han de ser espais en què la ciutadania s’apoderi i prengui una decisió que després assumeixi l’Administració com a pròpia?

Com en molts altres aspectes que trac-tam en aquesta guia, en la disjuntiva sobre si la participació ha de ser consultiva o de-cisòria, no hi ha una única opció correcta. A l’hora de triar entre una i l’altra, podem tenir en compte els criteris següents:

• Grau o risc de conflicte: Si un tema presenta un cert grau de conflicte, és millor optar per processos con-sultius, per no abocar la ciutadania i els grups socials a un posicionament que pugui portar a una situació en què hi hagi una part “guanyadora” i una part “perdedora”.

• Nivell d’antagonisme amb l’Admi-nistració: Si detectam que hi ha un sentiment de rebuig vers allò que im-

pulsa l’Administració, és preferible abordar processos consultius per-què no es transformin en plebiscits de l’actuació de l’Administració.

• Capacitat de l’Administració d’ac-ceptar la decisió: A major capacitat per assumir el resultat del procés participatiu per part de l’Administra-ció, més podrem orientar el procés cap a la decisió.

• Moment del mandat: És preferible ubicar els processos decisoris en la fase intermèdia dels mandats, un cop ja s’ha concretat el projecte de govern i just abans de la fase de tan-cament de mandat.

D’altra banda, entre la consulta i la de-cisió hi ha tot un espectre de possibili-tats: per exemple, es pot dur a terme un procés de pluja d’idees (consultiu) que finalitzi amb la priorització de les idees més valorades (decisori). Així mateix, les decisions es poden acabar prenent a través d’un procés de deliberació i con-sens (decisions difícils d’assolir, però més sòlides) o a través d’un sistema de votació (decisions més assequibles, però més dèbils).

En qualsevol cas, hem d’evitar situaci-ons extremes, en les quals es vulgui dur

http://feader.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IDIOMA=2&IdPub=8922

http://feader.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IDIOMA=2&IdPub=8922

http://feader.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8861





28

a terme un procés consultiu només per legitimar una decisió ja presa prèvia-ment, o es vulgui conduir a la ciutada-nia a prendre una decisió que per res-ponsabilitat hauria de pertocar només a l’Administració.

Unes regles del joc clares iconsensuadesUn cop determinats tots els elements clau del disseny d’un procés participa-tiu, un darrer pas és recollir-los en un document públic i a l’abast de tots els participants, que estableixi de manera clara els objectius del procés participa-tiu, els principis generals que el regei-xen (transparència, llibertat d’expressió i participació...), les persones cridades a participar-hi, els límits del procés (si és consultiu o decisori), el calendari del procés participatiu i els instruments que el conformaran.

Aquestes regles del joc (que poden prendre una forma de text articulat o no), haurien de ser acceptades per to-tes les parts que formen el grup motor.

A tall de resum, a l’hora de dissenyar un procés participatiu, cal contemplar els aspectes que es mostren a la taula.

Argumentar per què es considera adient obrir el projec-te a la participació ciutadana.

Motivar la conveni-ència d’un projecte participatiu

Identificar si el procés pretén diagnosticar, elaborar propostes, avaluar, etc.

Objectius del procés

Especificar les diferents fases i abast del procés.Fases del procés

Eines i instruments de suport informatiu, espais i dinàmi-ques de debat, i mecanismes per retornar els resultats als participants.

Metodologia del procés

Identificar els participants convocats i el criteri de con-vocatòria utilitzat. Es poden identificar diferents perfils funcionals: serveis tècnics, institucions, entitats, ciuta-dania, agents econòmics, etc.

Perfils dels partici-pants i criteris de convocatòria

Especificar la seva estructura organitzativa: qui en re-alitzarà la coordinació, la secretaria tècnica, el segui-ment, etc. També cal especificar les funcions de cada espai que es creï.

Definició de l’es-tructura organitzati-va del procés

Especificar a quines persones o serveis s’ha d’informar, a quins se’ls demana una participació puntual, i quins estan vinculats amb continuïtat al projecte.

Identificar els dife-rents nivells d’impli-cació en el procés

Tot projecte ha de recollir el mecanisme d’avaluació que utilitzarà per valorar el procés realitzat.

Planificació de l’avaluació

Elaborar i acordar unes normes del procés participatiu que recullin de forma clara el disseny del procés parti-cipatiu, els límits del procés participatiu i les condicions de participació.

Normes del procés participatiu


29

És un bon exemple de la necessitat d’establir límits clars en els proces-sos participatius. En aquest cas, a través d’un qüestionari en línia i un taller presencial, es va convocar la societat illenca en general i la ciu-tadellenca en particular per decidir entre tots el futur ús d’un local de propietat pública ubicat al centre de Ciutadella. Per diferents raons tècni-ques i jurídiques que es van argumen-tar al principi del taller, alguns usos com el museístic o els que tinguessin una activitat econòmica associada no podien ser acceptats. Aquest fet va ser determinant en l’assoliment, al final del procés, d’un ampli i ambiciós consens sobre el futur ús del local. El Departament de Serveis Generals, Participació i Habitatge del Consell Insular de Menorca va coordinar el procés participatiu, que es va desen-volupar de l’abril al juliol del 2017.

Per a més informació: http://participacio.cime.es/

Cas 10.PROPOSTA DEL FUTUR ÚS DEL LOCAL DE CA SAVI A CIUTADELLA

4.3 Fase de debat: Tècniques de participacióciutadana

Com hem explicat en l’anterior capítol, els processos participatius no es poden improvisar. Lamentablement o per sort, tampoc hi ha una recepta màgica: se-gons cada cas, haurem d’utilitzar unes eines participatives o unes altres.

El model de la recerca social aplicat a la participacióEls instruments de participació que es poden utilitzar es basen en el model de la investigació - acció participativa, un mètode de recerca social que, a dife-rència del model positivista o interpre-tatiu, requereix la participació dels afec-tats per la temàtica estudiada. Així, els actors implicats es converteixen en els protagonistes del procés de construcció del coneixement i intervenció sobre la realitat. Segons aquest model, es distin-geixen tres categories de tècniques per a la participació: les tècniques quantitati-ves, les qualitatives i les participatives o deliberatives.

http://participacio.cime.es


30

TÈCNIQUES DESCRIPCIÓ EXEMPLES

Proporcionen coneixement objectiu sobre determinats fets, opini-ons, actituds, motivacions i sentiments, a partir dels quals es poden fer inferències sobre la realitat objecte d’estudi. Mitjançant l’anà-lisi estadística, permeten assolir coneixement descriptiu, en què la informació obtinguda directament de persones seleccionades és tractada amb la finalitat de constituir una base de dades a partir de la qual inferir resultats sobre una població més àmplia.

Tècniques quantitatives

• Registre i anàlisi de dades existents• Qüestionaris• Enquestes• Registres d’observació• Quaderns familiars• Delphi

Assoleixen coneixement subjectiu (opinions, sentiments, creen-ces...) i rellevant en l’anàlisi de la realitat, on la informació és trac-tada per fer emergir idees, pistes de reflexió, valors, dimensions del fenomen que d’altra banda quedarien excloses. En aquest tipus de tècniques no és rellevant la representativitat de la mostra de participants, sinó del discurs. L’objectiu del disseny de la mostra és recollir tots els discursos existents al voltant d’una qüestió.

Tècniques qualitatives

• Entrevistes• Grups de discussió• Anàlisi documental

Obtenen informació i coneixement a través de la interacció entre participants. Parteixen de la consideració de l’objecte a inves-tigar com a subjecte protagonista de la investigació. Les dinàmi-ques grupals varien en funció dels objectius, però totes tenen en comú el debat i el diàleg com a ingredients fonamentals. Es tracta de trobar el consens a través de l’argumentació i el raonament, i, quan aquest no sigui possible, recollir el dissentiment, ja que apor-ta coneixement real sobre les posicions dels diferents actors re-lacionats amb aquests temes. El diàleg cerca arribar a un discurs col·lectiu o, almenys, delimitar amb exactitud quines són les causes dels conflictes.

Tècniques participatives o deliberatives

• Tallers• Fòrums• Dinàmiques participatives• Mapatges


31

TÈCNIQUESQUANTITATIVES

TÈCNIQUESQUALITATIVES

TÈCNIQUESPARTICIPATIVES

Enquestes

Quaderns familiars

Grups de discussió (focus groups)

Mapatges

Tallers

Entrevistes en profunditat

Figura 7. El model de la recerca social i eines i tècniques de participació més representatives. Font: elaboració pròpia


32

Les enquestesTècnica quantitativa que consisteix en una recerca realitzada sobre una mos-tra de subjectes, representativa d’un col·lectiu més ampli, utilitzant qüestio-naris per aconseguir mesures quantita-tives sobre una gran quantitat de carac-terístiques objectives i subjectives de la població.

Hi ha moltes maneres de fer una en-questa, segons el grau de representati-vitat estadística desitjada, els recursos disponibles, el calendari, etc. Així, per exemple, si es desitja un elevat grau de representativitat, caldrà fer prèvia-ment un mostreig probabilístic, que re-quereix un gran esforç per garantir que les respostes representen fidelment la realitat de la població que es consulta. En canvi, si el que es desitja és obtenir una mostra d’aportacions o idees per enriquir una diagnosi o un document de proposta, n’hi pot haver prou duent a terme un mostreig no probabilístic. De fet, aquest és el tipus de qüestio-nari més freqüent en processos parti-cipatius.

A la taula següent es descriuen breu-ment algunes de les tipologies de mos-treig més habituals.

TIPUS DEMOSTREIG DESCRIPCIÓ

Aquest mostreig procura seleccionar una mostra aleatòria del con-junt d’individus d’una població. Requereix disposar d’un registre ex-haustiu de la població del territori i també que sigui relativament fàcil accedir a la mostra aleatòria seleccionada. Aquest tipus de mostreig té variants com el mostreig sistemàtic o el mostreig aleatori estratifi-cat. Si se segueix un procediment rigorós, n’hi hauria prou amb poc més de 400 enquestes per obtenir una mostra representativa de la població de referència (amb un error de ±5 %).

Mostreig alea-tori simple

PROBABILÍSTIC

És la tècnica de mostreig més habitual. Les mostres són selecciona-des segons un criteri d’accessibilitat o facilitat de contactar. Aquesta tècnica és considerada la més fàcil, la més econòmica i la que menys temps requereix.

Mostreig per conveniència

NO PROBABILÍSTIC

Tècnica que intenta assegurar una representació equitativa i propor-cionada dels subjectes, en funció de quin tret és considerat base de la quota. Les bases de la quota generalment són l’edat, el gènere, l’educació, l’ètnia, la religió i el nivell socioeconòmic. L’exercici del sociograma durant la fase de disseny també pot ajudar a definir les bases de la quota.

Mostreig per quotes

També conegut com a mostreig intencional. En aquesta tècnica els subjectes són elegits per formar part de la mostra amb un objectiu es-pecífic. Amb el mostreig discrecional, l’investigador creu que alguns subjectes són més adequats que altres. Per aquesta raó, aquells són elegits deliberadament com a subjectes.

Mostreig dis-crecional

S’utilitza sovint amb una població molt petita, o per a destinataris mi-noritaris i de difícil contacte. En aquesta tècnica, es demana al primer subjecte que identifiqui un altre subjecte potencial. El desavantatge d’usar una mostra de bola de neu és que difícilment podrà esdevenir representativa de la població.

Mostreig de bola de neu


33

Hi ha algunes orientacions per obtenir el màxim d’aportacions d’una enquesta

i que aquestes siguin rellevants per als objectius que ens hem establert.

RECOMANACIÓ DESCRIPCIÓ

Convé estudiar bé les persones a les quals volem arribar (mostra) i establir un sistema de mostreig equilibrat entre els recursos disponibles i els resultats esperats.

Adequar el mostreig als objec-tius i recursos disponibles

Per tal d’evitar preguntes supèrflues (que fan el qüestionari més feixuc), convé valorar a fons l’ús posterior que farem de les respostes obtingudes.

Pensar què en farem, de les respostes

Les persones acostumen a tenir reserves a l’hora d’aportar dades personals a un qüestionari. Si no és possi-ble fer el qüestionari anònim, és millor deixar aquestes preguntes per al final.

Les dades personals, millor al final de tot

La durada del qüestionari és inversament proporcional a la probabilitat de rebre’n respostes. Per això, millor fer qüestionaris curts, de menys de 10 minuts, per obtenir més respostes, sobretot si el qüestionari no és presencial.

Temps de resposta: uns 10 minuts

La manera de formular les preguntes és important per evitar caure, fins i tot inconscientment, en redaccions tendencioses, és a dir, que orienten a donar una resposta determinada.

Treballar curosament les pregun-tes per evitar biaixos

En determinades enquestes, sobretot si són llargues, convé incorporar preguntes que permeten afinar més en la qualitat de les respostes obtingudes. Les preguntes control (dues preguntes idèntiques amb enunciats diferents repartides pel qüestionari, per testar la coherència de respostes) i les preguntes filtre (que segons la resposta a determinades preguntes, activa o desactiva altres seccions del qüestionari) poden ajudar-hi força.

Valorar la incorporació de pre-guntes control i preguntes filtre

És recomanable “assajar” el qüestionari algunes vegades abans de donar-lo per tancat, i si pot ser amb persones neutrals i que ens puguin donar la seva opinió sobre la durada, la presència de preguntes tenden-cioses, etc.

Fer una prova pilot abans d’en-gegar l’enquesta

Totes les respostes obtingudes s’han d’enregistrar en una base de dades que en permeti el processament. Aquesta base de dades ha de respectar tot allò que determina la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD): no se’n pot fer ús més enllà del propi mateix participatiu (llevat que s’indiqui el contrari), i tothom ha de poder exercir els seus drets de rectificació i cancel·lació.

Preparar una base de dades d’acord amb la LOPD

Els qüestionaris que entren pels ulls acostumen a rebre més respostes. Convé preparar un disseny agradable que en faci fàcil i còmode la resposta. La tendència a realitzar enquestes en línia va en aquesta direcció, ja que permeten utilitzar eines multimèdia i interactives, i generar interacció en xarxes socials, a més de facilitar l’obtenció i processament de dades.

Cuidar l’aspecte de l’enquesta


34

Una variant d’enquesta, amb molta aplicació en entorns escolars, és el quadern familiar. Consisteix en un formulari presentat en un format que permeti la seva resposta per part d’un públic infantil (d’entre 8 i 14 anys) i de la seva família.

El quadern familiar compleix una funció pedagògica, però també és molt efec-tiu per arribar a una part important de la població a través dels centres educa-tius. Normalment ocupa més d’una pà-gina, per això es parla habitualment de quadern, però pot tenir el format que es consideri més convenient.

Les entrevistes en profunditatL’entrevista personal o en profunditat és la tècnica qualitativa per excel·lèn-cia. Consisteix a realitzar una trobada cara a cara (també es pot fer per via telefònica, tot i que no és tan efectiva) amb una persona o grup reduït de per-sones per tal d’establir una conversa més o menys pautada que permeti ob-tenir un discurs, és a dir, una agrega-ció de nocions i idees que generen un paquet de coneixement d’interès per al procés participatiu.

Segons el grau d’estructuració de l’en-trevista, es parla d’entrevistes estruc-turades, no estructurades o semies-tructurades.

Estructurada (planificada o dirigida):• Preguntes preestablertes a partir

d’un qüestionari tipus.• Se segueix un ordre estricte de

preguntes. • Si se’n fan diverses, totes han de

ser iguals.

No estructurada (o lliure):• Preguntes obertes (com si es trac-

tés d’una conversa).• Les preguntes es formulen d’acord

amb les respostes prèvies.• No hi ha guió, però sí una idea

clara d’allò que es vol saber.

Semiestructurada• Preguntes preestablertes a partir

d’un guió.• Es pot canviar l’ordre de les pre-

guntes sobre la marxa.• Es poden afegir noves preguntes

d’aprofundiment.

L’entrevista pot semblar una tècnica senzilla, però convé seguir algunes ori-entacions per aprofitar-ne al màxim el potencial (veure la taula de la pàgina següent).

Aquest cas de participació ciutada-na destaca perquè es va realitzar bàsicament a través d’una enquesta en línia amb 9 preguntes adreçada a tot tipus de públic. Hi van participar 101 persones i es demanava sobre el projecte de redacció i aprovació d’un reglament sobre el procediment per declarar festes d’interès cultural a Menorca, els criteris que caldria se-guir per fer aquestes declaracions i les festes a considerar. El procés el va coordinar el Departament de Cul-tura del Consell Insular de Menorca durant el mes de febrer del 2017.

Cas 11.FESTES D’INTERÈS CULTU-RAL DE MENORCA


35


El primer pas per a una bona campanya d’entrevistes és fer una acurada selecció de les persones que s’entrevistaran. Haver fet un bon sociograma en la fase de disseny participatiu contribuirà a fer una selecció més representativa, diversa i inclusiva.

Fer una selecció adequada de les persones a entrevistar

Per a entrevistes lliures o semiestructurades, es pot adaptar la forma i continguts de l’entrevista a les característiques de la persona o entitat a entrevistar, i així centrar-se més en determinades qüestions en les quals la persona pot aportar més. També convé adaptar el nivell tècnic de l’en-trevista al de la persona entrevistada.

Adaptar l’entrevista a la perso-na/entitat

És important que la persona entrevistada se senti còmoda i segura. Per això es recomana fer l’en-trevista en un espai conegut per a la persona. Si es tracta d’una entrevista a una entitat, aquesta pot tenir lloc a la seva seu social.

Realitzar l’entrevista en un espai propi, conegut

La puntualitat a l’hora d’iniciar i finalitzar una entrevista és una mostra de respecte envers la persona entrevistada. Així mateix, convé indicar per avançat la durada prevista que tindrà l’en-trevista.

Ser puntual amb l’inici i el final de l’entrevista

En la majoria d’entrevistes, facilita molt el tractament fer un enregistrament amb una gravadora. Respecte de l’enregistrament, cal tenir en compte que pot condicionar algunes respostes de la persona entrevistada, i en qualsevol cas cal informar-ne i demanar permís prèviament.

Valorar si cal enregistrar l’entre-vista

La persona entrevistada dedica una part del seu temps a atendre l’entrevista, i la seva experiència serà més agradable si l’entrevista és fluida i amb ritme, o inclou alguna part dinàmica (comentar o comparar fotografies, mostrar mapes, etc.).

Imprimir un tempo dinàmic a l’entrevista

L’escolta activa consisteix a escoltar tot fent saber a l’altra persona que l’escoltam i entenem: mi-rar als ulls de la persona entrevistada, no interrompre, prendre notes, parafrasejar algunes de les idees que transmet per tal de reforçar l’emissor i comprovar que entenem el que ens transmet, etc.

Aplicar eines d’escolta activa

Convé dedicar el clímax de l’entrevista als temes més delicats o sobre els quals volem que la persona entrevistada pugui estendre’s més o donar més detalls. Es tracta, bàsicament, d’evitar el principi de l’entrevista (on la persona encara està situant-se) i el final (quan la persona ja pot estar més cansada) .

Plantejar les qüestions més sensibles a mitja entrevista

Un cop finalitzada l’entrevista, convé fer-ne una acta resum i enviar-la a la persona entrevistada, per tal que validi si l’hem interpretada correctament.

Retornar una acta de l’entrevista

A banda de les aportacions substantives de la persona entrevistada, de l’entrevista en pot emanar molta altra informació: l’estat d’ànim de la persona entrevistada, l’entorn de l’entrevista i qualsevol altre aspecte que ajudi a completar l’anàlisi de l’entrevista realitzada.

Incorporar observacions de l’entrevistador


36

Una variant de l’entrevista, a cavall entre les tècniques qualitatives i deli-beratives, és el grup de discussió o grup focal (focus group), que és una entrevista no estructurada que té lloc en grup. L’objectiu d’aquesta tècnica, molt aplicada en màrqueting, és iden-tificar els discursos que es produeixen en un grup de persones més o menys homogeni.

Els tallersRespecte a les eines tractades fins ara, els tallers incorporen un element nou: el fet de reunir en una mateixa trobada múltiples persones, normalment amb orígens i característiques diferents. En els tallers, es posa en valor la generació d’aportacions col·lectives, i la delibera-ció i debat entre elles. Són una peça important en qualsevol procés partici-patiu perquè permeten visualitzar de manera molt efectiva el debat, i per això moltes persones identifiquen els processos participatius amb la realitza-ció de tallers.

Organitzar un taller no és una tasca sen-zilla i requereix tenir en compte una gran quantitat de factors. A la pàgina següent oferim algunes indicacions sobre com abordar amb més garanties un taller.

Una variant de taller que cada vegada es fa servir més és la del mapatge col·laboratiu o ciutadà, que treballa in situ, és a dir sobre el terreny objecte de consulta. Es tracta de realitzar un itine-rari per tal que de forma col·laborativa es responguin i resolguin les qüestions plantejades, aprofitant l’experiència i coneixement de les persones partici-pants (en gran part ciutadania local) a més de la possibilitat de veure i viu-re directament la situació plantejada. Aquesta tècnica té sentit en processos de participació que tenen a veure amb un territori concret i acotat, o fàcilment acotable. També en els casos en què la consulta ciutadana té per objectiu fer una diagnosi del territori, detectar punts febles i/o oportunitats o fer pro-postes de millora o actuació que ten-guin a veure amb el territori físic.

Existeixen publicacions recents com Bustos et al. (2018) i Frígols i Stinus (2018) que ofereixen exemples i reco-manacions per a metodologies i tècni-ques per a l’acompanyament de tècni-ques grupals en el marc de processos participatius en l’àmbit local.

Aquest cas il·lustra molt bé la impor-tància que tenen les tècniques quali-tatives per garantir una bona diagnosi. Aquí l’objectiu era l’elaboració d’un diagnòstic socioeconòmic del sector marítim i de la pesca a Menorca i ela-borar una estratègia de desenvolupa-ment fins a l’any 2020. Es van realitzar 15 entrevistes en profunditat que van ser molt útils, a més d’un qüestiona-ri inicial (35 persones) i tres tallers presencials (59, 30 i 30 persones res-pectivament). La iniciativa va ser de l’Associació LEADER Illa de Menorca (Grup d’Acció Local de Pesca de Me-norca) i es va realitzar entre el febrer del 2016 i el del 2017.

Per a més informació: http://gdp.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8739

Cas 12.LEADER PESCA

http://gdp.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8739

http://gdp.leadermenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=8739


37


A l’hora de convocar el taller, cal oferir a totes les persones convocades informació suficient per-què puguin acudir al taller en una certa igualtat de condicions pel que fa als coneixements previs necessaris per a un debat més equilibrat.

Proporcionar informació prèvia

Per tal de tenir una mostra de participants al més representativa, diversa i inclusiva possible, cal fer un esforç especial de convocatòria amb determinats col·lectius, i evitar així que hi participin “els de sempre”. Per exemple, ajustar adequadament la franja horària, o bé habilitar un espai de guarda d’infants per facilitar la participació de famílies.

Fer un esforç de convocatòria per evitar desviacions en la mostra

Convé que el taller tengui lloc en un espai que sigui polivalent, amb mobiliari mòbil que permeti ge-nerar espais de treball en grup i en ple. També cal que l’espai estigui ben equipat amb sistemes de so i imatge i Internet. Finalment, cal que sigui confortable i accessible per a tot tipus de persones.

Habilitar adequadament l’espai on tindrà lloc el taller

Igual que s’ha de fer amb el conjunt del procés participatiu, convé deixar clars els objectius de la sessió, les pautes per al seu funcionament i els resultats que se n’esperen.

Delimitar bé els objectius de la sessió i les expectatives

Per tal que el taller resulti efectiu i flueixi, cal disposar de facilitadors o dinamitzadors que dominin les eines de gestió de conflictes i evitin les situacions de monòlegs, “cara a cara” i altres situaci-ons de les dinàmiques grupals que puguin ser incòmodes per a part dels participants.

Dominar les dinàmiques de grup

En qualsevol taller, el principal factor que condiciona els debats és el temps. Una durada adequa-da per a un taller és d’entre 2 i 3 hores, però també es poden plantejar sessions més llargues, de mitja jornada o jornada completa. Sigui quina sigui la durada del taller, convé evitar la sensació d’una cursa contrarellotge, o al contrari, de perdre el temps.

Fer una gestió del temps curosa


38

Participació i tecnologia: un binomi en permanent evolucióLa transformació digital que viu la nos-tra societat amb la incorporació de les tecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC) també és una oportunitat per ampliar l’abast dels processos par-ticipatius i arribar a públics que difícil-ment participarien a través d’altres me-canismes (població jove, persones amb obligacions laborals o familiars...). Cada vegada més administracions aposten per noves eines de tecnopolítica per complementar els processos participa-tius que impulsen. En termes de qua-litat democràtica, les TIC possibiliten una millor gestió de la informació en l’àmbit intern de l’Administració, i tam-bé un increment de la transparència en-vers la ciutadania.

Pràcticament totes les eines que hem esmentat en aquest capítol poden tenir una rèplica digital: el cas més represen-tatiu i consolidat és el del qüestionari digital, però la tendència pot conduir a ampliar el model virtual a les altres tècniques. Per exemple amb fòrums virtuals de debat assimilables als tallers presencials i que poden facilitar una de-liberació en línia.

Les eines digitals, a més, ofereixen al-tres avantatges, com la de bolcar tota la informació clau del procés al web fent-la accessible i consultable en qualsevol moment, la creació de plataformes de participació a les administracions públi-ques que agreguin diversos processos participatius, o l’ús d’eines d’interacció social 2.0 com les xarxes socials. Tot i que encara queda molt de camí per re-córrer, la participació en línia o virtual ja ha arribat per consolidar-se i cada vega-da existiran més eines adaptades per participar a través dels nostres disposi-tius connectats a la xarxa, tot garantint la privacitat i la sobirania de les dades.

Quina tècnica triam?Com hem pogut comprovar, l’oferta de tècniques de participació és molt àmplia. Cada família d’eines presenta avantatges i inconvenients. En cada procés de participació, convé analitzar què ens pot aportar cada tècnica i, si pot ser, fer servir una combinació de tècniques que permeti equilibrar els pros i contres de totes elles. També des del punt de vista dels participants, ja que la diversitat de mecanismes i es-pais de participació pot oferir alternati-ves a públics diversos.

En aquest exemple, per identificar les necessitats, els interessos i les prioritats de la gentjovedel’illa,esvanutilitzarenparal•lellestrestècniquesabansexposades:lesquantitatives (realitzant 1.250 enquestes en línia), les qualitatives (fent entrevistes en profunditat a joves d’entre 14 i 30 anys) i les participatives (convocant taules tècniques que van involucrar 160 persones i dinamitzant tallers amb 700 alumnes de 4t ESO). La iniciativa va ser del Servei de Joventut del Departament d’Ocupació, Projecció Econò-mica, Joventut i Esports del CIM i es va realitzar entre el desembre del 2016 i el maig del 2017.

Per a més informació: http://menorcaesjove.cime.es/Contingut.aspx?IdPub=9785

Cas 13.PLA MENORCA JOVE

http://menorcaesjove.cime.es/Contingut.aspx?IdPub=9785


39

TIPOLOGIADE TÈCNICA AVANATGES INCONVENIENTS

• Permet arribar a un gran nombre de persones• Permet generar un volum d’informació important• Permet un elevat control sobre les respostes• En funció de la mostra, permet realitzar inferències

sobre un grup poblacional més gran• El tractament dels resultats és més senzill (numèric,

gràfic...)

Quantitativa (enquestes)

• Es fa difícil abordar la dimensió emocional dels temes• No permet l’intercanvi i el debat entre els participants• No facilita reflexions ni anàlisis aprofundides• No permet enregistrar realitats més enllà de les es-

tructurades en els qüestionaris• Si es pretén una elevada representativitat, pot ser un

instrument econòmicament costós

• Permet identificar els principals discursos (si es fa una bona selecció prèvia)

• S’assoleix un grau elevat d’aprofundiment en les aportacions

• Permet abordar la dimensió vivencial i emocional • Permet enregistrar una gran diversitat de realitats• Es pot adaptar l’entrevista a mesura que es desen-

volupa, segons l’interès de la conversa (entrevista semiestructurada)

• Oportunitat per generar implicació amb el procés (sensibilització i reclutament)

Qualitativa (entrevistes)

• No permet l’intercanvi i el debat entre els participants • Procés llarg i complex, i car econòmicament si és

molt extensiu• No arriba a un gran nombre de persones i agents

(mostra petita)• La selecció dels participants pot tenir biaix per difi-

cultats d’agenda, etc. • Complexitat en el tractament de resultats• La figura de l’entrevistador és important

• S’assoleix un elevat grau de riquesa i d’aprofundi-ment en les aportacions

• Permet l’intercanvi i el debat• Permet detectar elements de consens i de dissentiment• Es genera coneixement i aprenentatge grupal • Estimula la creativitat• Es produeix més “consciència de participació” i im-

plicació amb el procés • Permet utilitzar una gran diversitat de tècniques de

participació• Afavoreix la relació horitzontal entre agents i la for-

mació de xarxes

Deliberatives (tallers)

• S’arriba a un nombre limitat de persones• No tots els agents tenen disponibilitat i interès per

assistir a la sessió• Els participants han d’estar disposats a determina-

des dinàmiques grupals• Requereix més temps i esforç per a totes les parts

(promotors i participants)• Dependència del poder de convocatòria• Risc de conflictes entre participants• El temps és un factor limitant• Com més participants, menys profunditat

Figura 8. Pros i contres de les tècniques de participació. Font: elaboració pròpia


40

Hem de triar una tècnica o altra se-gons els recursos disponibles, la dura-da i calendari del procés participatiu, la quantitat de persones que volem con-vocar al procés, la facilitat per disposar d’espais de trobada i que la ciutadania hi acudeixi...

Però un dels aspectes més decisius a l’hora de triar la tècnica és la finalitat o objectius de la participació que ens marquem. Així, si el que volem és des-criure o diagnosticar una situació, les eines quantitatives (primer) i les quali-tatives (després) són les que més ser-vei ens poden fer. En canvi, si volem recollir propostes i abordar els consen-sos necessaris per prendre decisions, les eines participatives són les més adequades, pel component de debat grupal que incorporen.

La distribució de les tècniques al llarg del procés participatiu també és impor-tant. Segons diversos autors i experts en participació, els processos partici-patius segueixen uns cicles d’obertura i tancament, que sovint es represen-ten amb unes línies que divergeixen (s’obren) o convergeixen (es tanquen). En cada fase, els objectius i les tècni-ques òptimes varien.

TÈCNIQUES

Quantitatives

Qualitatives

Descriure

+++

++

+Participatives

Diagnosticar

++

+++

++

Proposar

0

+

+++

Decidir

0

0

++

Prioritzar

+

0

++

Figura 9. Una eina per a cada cosa. Font: elaboració pròpia

L’ampli procés participatiu activat per la redacció del PTI inclou tres tècniques partici-patives simultànies: un qüestionari web (obert a tothom), entrevistes Delphi (a 30 perso-nes) i meses temàtiques (amb 75 persones convocades). De nou, com en el cas anterior (cas 13) s’utilitzen al mateix temps tècniques quantitatives, qualitatives i participatives. Els dos casos són exemples en què no s’ha triat una única tècnica, sinó que s’ha optat per implementar-les totes. Aquesta participació, coordinada pel Departament d’Orde-nació del Territori del CIM, va començar el mes d’abril del 2017 i es desenvoluparà durant tot el procés de redacció del Pla (contemporani a la redacció de la present guia).

Per a més informació:http://ptimenorca.cime.es/

Cas 14.PLA TERRITORIAL DE MENORCA

http://ptimenorca.cime.es


41PROJECTE

Definició objectiusMuntatge institucional

i metodològic

Obertura adiscursos i grups

socials

Anàlisitemes clau

Consensos iprogramacions

Desenvolupamentpla d’acció

Avaluació contínua

DIAGNÒSTIC PLA D’ACCIÓ

Figura 10. Fases d’un procés participatiu: obertura i tancament. Font: Pindado, F. (coord.); Rebollo, Ó.; Martí, J. (2007). Participació ciutadana: bases, mètodes i tècniques

FASE OBJECTIUS

Recollir com més aportacions millor per enriquir al màxim el procés

Obertura

Sintetitzar i concretar les aportacions recollidesPrendre decisions o prioritzar entre una llista d’opci-ons identificada prèviament

Tancament

Tècniques quantitatives Tècniques qualitatives

Tècniques participatives

TÈCNIQUES ÒPTIMES


42

4.4 El retorn

Al final del procés participatiu, l’objec-tiu d’aquesta fase és assegurar el re-torn dels resultats, és a dir, fer una de-volució a les persones participants de les propostes i aportacions que s’han rebut, i també de l’impacte real del pro-cés sobre la decisió presa.

És per això que es parla de presentació, a curt termini, dels resultats del procés (output) i de l’impacte del procés (out-come), que es poden presentar més a mitjà i llarg termini.

TIPUS DERETORN DESCRIPCIÓ RECOMANACIONS

Presentació dels resultats objectius del procés, tant pel que fa a la participació que hi ha hagut (nombre i tipolo-gia de participants, nombre de propostes rebudes, etc.), com a les principals conclusions obtingudes del procés participatiu.

Resultats Presentar els resultats de forma clara i ben estructurada, amb documents de síntesi que incorporin recursos gràfics.

Presentació de com les aportacions del procés han in-cidit en les decisions que pren l’Administració, i la seva translació en accions i projectes concrets.

Impacte Ser molt transparents a l’hora de raonar els motius pels quals determinades propostes no s’han acabat incorpo-rant en la decisió final, per evitar frustració.


43

4.5 El seguiment

Una vegada tancat el procés participa-tiu, comença una part operativa vincu-lada amb el desplegament de la política local associada al procés participatiu. En aquesta fase també es pot incor-porar la participació amb la finalitat de garantir el desenvolupament de les ac-cions o propostes sorgides del procés, juntament amb els altres objectius de la taula següent.

OBJECTIUS DE LA PAR-TICIPACIÓ DESCRIPCIÓ

L’Administració pot aprofitar el coneixement i capacitat d’impuls de projectes i accions per part dels actors del territori. D’aquesta manera els projectes que s’impulsin poden passar a comptar amb un major nombre de per-sones i col·lectius que treballen per assegurar la seva implementació.

Augmentar la capacitat d’impuls de les polítiques públiques

El fet d’implicar els agents del territori en la seva imple-mentació pot permetre que se l’apropiïn en major mesu-ra. A través d’una implementació col·laborativa es pot aconseguir una major identificació d’una diversitat de col·lectius amb les propostes de l’Administració.

Avançar cap a dinàmiques de corresponsabilitat

La participació en la implementació està orientada també a tenir un major nombre d’antenes que permetin identificar possibles desviacions en l’impuls de les acci-ons de les polítiques públiques.

Obtenir un retorn continuat pel que fa a l’impuls de les polítiques públiques

La participació en aquesta etapa permet reforçar el pa-per del teixit territorial en les polítiques públiques, així com visibilitzar la seva contribució operativa en la seva implementació.

Enfortir i donar visibilitat al mapa d’actors territorials


45

5. La comunicació d’un procés participatiu

Participació i comunicació són estratè-gies inseparables en el camí vers una societat més democràtica. Tot procés participatiu ha d’anar acompanyat d’un programa de comunicació, i de fet és recomanable que la comunicació del procés es dissenyi en el mateix mo-ment que es prepara el conjunt del pro-cés participatiu.

5.1 Funcions de la comu-nicació en un procés par-ticipatiu

La comunicació en un procés participa-tiu exerceix múltiples funcions comple-mentàries, i totes contribueixen a una participació més efectiva de la ciutada-nia en el procés d’elaboració de les po-lítiques públiques.

FUNCIÓ DESCRIPCIÓ

La comunicació pot dotar de notorietat el procés perquè desta-qui entre la gran quantitat de missatges als quals la ciutadania està exposada.

Donar visibilitat al procés

L’estratègia de comunicació hauria de formular missatges i continguts que captin l’atenció cap al procés i que creï un debat social al voltant del tema que es tracta, per despertar l’interès dels participants cap al tema que se sotmet a participació.

Generar un clima d’interès

Per tal que tothom participi en igualtat de condicions i amb co-neixement de causa, cal disposar d’informació suficient i adap-tada a tots els perfils de participants. Això significa agrupar la informació de manera senzilla i adequar alguns continguts tèc-nics a un vocabulari més entenedor, i també fer-los més atrac-tius. No oblidem que la participació té un potencial pedagògic enorme!

Oferir als partici-pants informació contrastada

La comunicació ha d’aportar les dades bàsiques per participar amb garanties: el calendari del procés, les localitzacions on tin-dran lloc els tallers o on es poden trobar i dipositar els qües-tionaris, etc. Però també ha de servir perquè els participants coneguin el format, els objectius i també els límits del procés participatiu.

Oferir informació pràctica sobre el procés


46

5.2 Fases del programa de comunicació

En el context d’un procés participatiu, el programa de comunicació ha de te-nir una intensitat adequada i adaptada a les diverses fases de participació. Així com un procés participatiu es pot estructurar en fases d’obertura i tanca-ment, el programa de comunicació que l’acompanya també segueix una lògica semblant: mobilització, desenvolupa-ment i tancament.

FASE OBJECTIU COMUNICATIU

Donar visibilitat i credibilitat al procés i captar el màxim de par-ticipants. En aquesta fase s’han d’idear missatges que transme-tin la importància i l’afectació individual i col·lectiva del procés. També es farà un esforç per aportar credibilitat i consistència al procés, exposant-ne i aclarint-ne els objectius, generant un nivell d’expectatives realista (explicant també els límits del pro-cés), explicitant el compromís envers el procés, i exposant els beneficis de la participació, així com quins canals i formes de participació hi haurà. Aquesta fase és la que implicarà una in-tensitat de comunicació més gran.

Mobilització ireclutament

Promoure les aportacions i mantenir viu el procés. Cal optimit-zar l’experiència del procés, informant de les fases, calenda-ri i regles, facilitant el coneixement de la temàtica, i oferint la informació d’una manera accessible i atractiva. També convé treballar la vinculació emocional amb el procés, amb accions de reconeixement i agraïment que fidelitzin els participants amb el procés participatiu. També cal mantenir o provocar l’interès dels mitjans sobre el procés

Desenvolupament

Al final del procés participatiu, cal assegurar el retorn dels re-sultats, adaptats a diferents públics, transmetent una visió de conjunt del procés i el seu impacte sobre el document final. En aquesta fase cal estimular l’orgull d’haver-hi participat, i per això cal expressar l’agraïment als participants.

Tancament i retorn


47

A més d’adaptar-se a les fases de par-ticipació, el programa comunicatiu (i els instruments que se’n derivin) s’ha d’adaptar als perfils i als col·lectius es-pecífics als quals va adreçat el procés participatiu. Cal evitar les estratègies comunicatives genèriques, com també les crides a la participació que s’adre-cen a tothom de manera indiferencia-da. Cal, doncs, segmentar i focalitzar

la comunicació, i utilitzar els canals específics amb els quals s’informen ca-dascun dels col·lectius. Massa sovint es desplega una comunicació molt ins-titucional que no arriba a les persones potencialment interessades. L’elabora-ció d’un sociograma durant la fase de disseny pot ajudar molt a identificar i segmentar els destinataris clau de l’ac-ció comunicativa.

FASE DEMOBILITZACIÓ

Intensitat decomunicació

FASE DEDESENVOLUPAMENT

FASE DETANCAMENT

Figura 11. Intensitat de comunicació segons fases del procés comunicatiu. Font: Elaboració pròpia


48

5.3 Instruments de comuni-cació per a la participació

De la mateixa manera que un procés participatiu es dota d’una gran diversi-tat d’eines (quantitatives, qualitatives i participatives), per al programa de comunicació vinculat també podem recórrer a múltiples instruments de co-municació, complementaris entre ells (veure la taula següent).

L’ús i l’adaptació del llenguatge és tam-bé un aspecte clau. Cal adaptar la infor-mació, normalment de llenguatge i for-mat institucional o tècnic, al llenguatge dels participants potencials per tal que sigui com més divulgativa millor. Tam-bé cal fer atractiva la informació sobre el procés: a més dels clàssics dossi-ers amb documentació escrita, cal in-corporar propostes gràfiques i visuals, material lúdic o qualsevol altre mitjà o llenguatge de comunicació que pugui ser útil, sense condicionar el rigor del procés participatiu.

INSTRUMENTS FUNCIONS

• Donar a conèixer el procés • Generar interès pel tema i pel procés • Disposar tota la informació relacionada, tant la prèvia

com la generada durant el procés

Secció web sobre el procés

• Donar a conèixer el procés • Generar interès pel tema i pel procés• Fer crides o engrescar a la participació• Generar debats i grups de treball en línia

Xarxes socials

• Donar a conèixer el procés• Generar interès pel tema i pel procés

Butlletins i mitjans públics

• Donar a conèixer el procés • Generar interès pel tema i pel procés • Captar el màxim de participants

Bustiada, cartells infor-matius i convocatòria personalitzada

• Exposar el procés a la ciutadania• Animar a participar a través dels diversos instruments

previstos

Sessió informativa de presentació

• Implicar la població en edat escolar en el procés par-ticipatiu

Presentacions als cen-tres educatius

• Donar a conèixer els resultats del procés i el seu im-pacte en les decisions que es prendran

Sessió de retorn


49

Els pressupostos participatius del 2018 del Consell Insular (vegeu cas 1) van ser un cas en què la comunicació va tenir un paper molt destacat, espe-cialment en les fases de mobilització/reclutament i de tancament/retorn. Per fer la difusió dels pressupostos es va realitzar un vídeo promocional de 2 minuts i mig de durada, díptics i cartells informatius, 8 sessions infor-matives, una a cada municipi illenc, notes i rodes de premsa, una reunió dirigida a totes les entitats sense ànim de lucre de Menorca i es van utilitzar amb intensitat les xarxes so-cials (Facebook i Whatsapp). D’altra banda, el retorn dels pressupostos participatius és molt eloqüent, ja que més enllà de fer públics els resultats al final del procés, la ciutadania pot comprovar com les propostes prio-ritzades s’acaben implementant amb l’execució del pressupost.

Per a més informació: h t t p : / / t r a n s p a r e n c i a . c i m e .e s / p u b l i c a c i o n s / l l i s t a t .aspx?TIPO=PREPA

Cas 15.PRESSUPOSTOS PARTI-CIPATIUS DEL CONSELL INSULAR (COMUNICACIÓ)





51

6. L’avaluació d’un procés participatiu

Com en molts altres àmbits de l’acció pública, hi ha molts motius per ava-luar els processos participatius. Tots aquests motius s’agrupen en els quatre grans objectius de l’avaluació, que es poden aplicar a la majoria de processos participatius (veure a la taula següent).

6.1 Criteris d’avaluació

El disseny de l’avaluació s’ha de fer juntament amb el disseny del procés participatiu mateix (i del programa de comunicació), per tal que es pugui fer un seguiment del procés des del pri-mer moment. Però què hem d’avaluar d’un procés participatiu? I amb quins criteris?

OBJECTIU DESCRIPCIÓ

Pot ser que, per instàncies externes, s’exigeixi l’avaluació com a darrer pas del procés participatiu. També és co-herent amb les polítiques de transparència i rendició de comptes de l’administració pública.

Compliment d’una norma

L’avaluació també pot ser utilitzada per l’òrgan impulsor per dotar de respectabilitat i neutralitat una determinada pràctica participativa.

Legitimitat

Des d’un punt de vista més tècnic, l’avaluació pot contri-buir a la millora contínua dels mecanismes i metodologies de participació.

Eficàcia

L’avaluació pot afavorir una reflexió i un aprenentatge en participació per part de la ciutadania i els agents socials del territori, i reforçar així la seva implicació en la cosa pública. És, a la vegada, una manera d’apoderar la ciuta-dania donant-li quotes de responsabilitat.

Corresponsabilitat i cons-trucció de ciutadania


52

Els aspectes a avaluar tenen a veure amb el context i la coordinació del pro-cés, les persones participants, la temà-tica sobre què es participa, el mètode i les conseqüències del procés.

6.2. Enfocaments metodolò-gics per a l’avaluació

L’avaluació s’ha de plantejar des de l’inici del procés, en la fase del dis-seny. Ha de tenir uns objectius clars, s’han de definir uns criteris a partir dels quals s’avaluarà i l’estratègia per obtenir la informació durant el procés, i adequar-la a agents diversos.

L’avaluació de la participació s’ha de dissenyar, coordinar i executar tècnica-ment, però segons qui es responsabilit-zi d’aquest procés aquesta serà inter-na (avaluen tècnics del mateix procés participatiu o de l’Administració impul-sora) o externa (qui fa l’avaluació són professionals externs al procés).

A més, aquesta avaluació pot ser no participativa (només hi intervé per-sonal tècnic intern o extern), o pot in-corporar els participants mateixos en la

ÀMBITS CRITERIS QÜESTIONS (EXEMPLES)

Acord polític, tècnic i social, colide-ratge, compromís polític, transversa-litat, integració en dinàmiques par-ticipatives existents, claredat dels objectius, recursos adequats

Context i co-ordinació del procés

• D’on surt la iniciativa?• Qui lidera el projecte?• Els responsables polítics han manifestat el seu

compromís amb els resultats del procés? • Hi ha espais de transversalitat en la coordinació

del procés? • Els límits de la participació estan clars?• Hi ha els recursos i l’equip tècnic necessari?• Està vinculat a altres experiències?

Quantitat (extensió), diversitat, grau de representació

Persones par-ticipants (Qui hi participa?)

• Quin és el percentatge de persones participants en relació amb la població de referència?

• Hi han participat totes les persones interessades? • Tots els discursos estan representats?

Rellevància temàtica, origen de la demanda, capacitat d’intervenció

Temàtica (Sobre què es participa?)

• La ciutadania percep que el tema sotmès a par-ticipació és rellevant?

• D’on prové la demanda per sotmetre un determi-nat tema a participació?

• L’Administració té competències en la matèria per executar-ne els resultats?

Grau participació, capacitat propos-ta i decisió, informació, deliberació, avaluació

Mètode (Com es participa?)

• Quin és el grau de participació del procés? • El procés preveu la possibilitat de fer propostes? • Els canals d’informació i difusió han estat efectius?• Les persones participants han pogut expressar

les seves idees? • S’ha dut a terme o s’ha previst una avaluació del

procés?• L’avaluació és, o serà, participativa?

Substantius, relacionals, aprenentat-ge, capacitació i apoderament, dina-mització de xarxes

Els impactes o conseqüències del procés

• Quin ha estat el grau d’influència dels partici-pants en el resultat?

• Els resultats s’han traduït en alguna acció, pro-grama o política?

• S’ha previst una devolució dels resultats? • Els participants perceben que han après? • Ha millorat la cooperació entre organitzacions?

Font: Adaptació de Parés, M.; March, H. (2012). Guia per avaluar processos participatius


53

valoració del procés participatiu. Aques-ta avaluació participativa del procés es pot fer aprofitant els mateixos es-pais generats pel procés participatiu. Aquesta segona opció no només és més coherent amb l’objecte de l’ava-luació, sinó que la implicació dels di-ferents agents que han participat en el procés participatiu ofereix una gran oportunitat d’aprenentatge i apodera-ment social.

Una manera d’incorporar la valoració de les persones participants en l’ava-luació del procés participatiu (avalua-ció externa – participativa) és incloent un qüestionari d’avaluació al final d’un taller o d’una sessió, que podria tenir l’estructura que es mostra a la taula de la pàgina següent.

EXTERNA

NOPARTICIPATIVA

PARTICIPATIVA

INTERNA

Figura 12. Els 4 enfocaments metodològics per a l’avaluació de processos partici-patius. Font: Parés, M.; March, H. (2012). Guia per avaluar processos participatius

Aquest procés participatiu va ser impul-sat des del Departament de Serveis Ge-nerals del CIM i la Plataforma del Volun-tariat de les IB, va durar dos mesos (abril – maig 2019) i hi van participar unes 77 persones. En la valoració que es va fer del procés participatiu associat a la redacció del Pla Insular de Voluntariat, es va destacar la baixa participació i im-plicació que es va assolir. La valoració va ser interna, exposada a un document de diagnosi redactat al final del procés. En aquest cas, la valoració no ha estat positiva, però, tot i així, és molt important que es faci. El procés va organitzar una jornada dinamitzada dirigida a entitats, i unes enquestes en línia, una per a enti-tats i una per a voluntaris. A més, hi va haver una baixa mobilització dels tèc-nics i polítics de l’Administració, que se-gurament no es van sentir interpel·lats com a interlocutors amb el voluntariat. Els resultats de participació fan que els Serveis Generals del CIM i la Plataforma del Voluntariat de les IB s’hagin citat per treballar per reforçar la participació en l’àmbit del voluntariat.

Per a més informació:http://transparencia.cime.es/Publicacions/llistat.aspx?tipo=VOLUN&cabecera=PARTI

Cas 16.PLA INSULAR DE VOLUNTARIAT

http://transparencia.cime.es/Publicacions/llistat.aspx?tipo=VOLUN&cabecera=PARTI

http://transparencia.cime.es/Publicacions/llistat.aspx?tipo=VOLUN&cabecera=PARTI


54

Aspecte a avaluar Grau d’acord amb les afirmacions següents (molt, bastant, poc, gens)Sobre la preparació de la sessió

El tema de la sessió em sembla importantEls objectius de la sessió han estat clars des del principiLa convocatòria i la informació sobre la sessió s’ha enviat amb prou antelacióEls materials d’informació previs han estat clars i adients

Sobre l’execució de les sessions informatives i els tallers participatius

La dinàmica de treball seguida ha estat positiva per assolir els objectius plantejatsTotes les opinions rellevants en aquesta matèria hi han estat representadesEls horaris de les sessions de treball han estat adequatsEls espais físics de les sessions de treball han estat adequatsDurant les sessions de treball, hi ha hagut un bon nivell de participació dels participantsEls dinamitzadors han demostrat un bon nivell professional i han afavorit el debat entre els participants

Sobre les expectatives respecte dels resultats de la sessió

Els resultats assolits recullen de forma bastant aproximada la meva opinió sobre el que s’hauria de ferS’ha arribat a conclusions concretesLa sessió ha permès aproximar i millorar la relació entre l’Administració i la ciutadaniaLa sessió ha incrementat la xarxa de relació de les persones que tenen interès en aquesta matèriaLes aportacions han estat adients als objectius de la sessióTenc interès a participar en altres processos participatius

Valoració general Estic satisfet/a amb els resultats de la sessióEstic satisfet/a amb el meu grau de participació en la sessióLa implicació i participació del conjunt de participants ha estat positiuS’han assolit els objectius plantejatsHe après coses que no sabia


55

7. Conclusions i recomanacions

Com hem vist al llarg de tota la guia, l’impuls de processos participatius és una bona pràctica democràtica que ge-nera aportacions molt positives, tant des del punt de vista de la qualitat de les decisions preses, com de la imple-mentació d’aquestes decisions o de la transformació i aprenentatge social que en resulta.

Volem dedicar aquest darrer capítol a repassar els aspectes clau que perme-ten que es produeixi una participació efectiva, i que es redueixen a aquesta afirmació: Per participar, s’ha de voler, s’ha de poder i se n’ha de saber. Ho de-tallam a continuació.

El principal motor de la participació és que hi hagi voluntat i motivació per participar. Des de l’Administració, hi ha d’haver una aposta clara i un compromís ferm per endegar autèntics processos participatius (no accions “de cara a la galeria”), i per part de la ciutadania hi ha d’haver un interès real en el tema sotmès a participació, i una actitud positiva vers el procés participatiu mateix. Aquesta voluntat, per tant, ha de ser compartida en l’àmbit polític, tècnic i social.

Si es pot i se sap participar, però no es vol, es produeix desmobilització.

Voler participar

La participació no es dona tota sola i cal dedicar temps i esforços a fer un bon disseny del procés participatiu, dur-lo a terme amb tècniques adaptades a la realitat de cada territori, comunicar-lo adequadament i fer-ne un seguiment i avaluació. És a dir, facilitar els canals, els mitjans i els recursos necessaris per permetre una participació efectiva de la ciutadania en els assumptes públics.

Si es vol i se sap participar, però no es pot, es produeix frustració.

Poder participar

En diversos punts de la guia parlam dels processos participatius com a oportunitats d’aprenentatge per a la ciutadania, però també per a l’Administració mateixa. La participació requereix unes habilitats i uns coneixements que es poden adquirir amb la pràctica, i si això no és sempre possible, confiam que guies com la que teniu a les mans hi ha-gin pogut contribuir una mica.

Si es vol i es pot participar, però no se’n sap, només es produeixen bo-nes intencions sense incidència.

Saber participar


56

A tot això hi podríem afegir un quart verb, que aglutina la resta: cal creure en la participació com una eina amb un gran potencial transformador, a l’abast de les institucions i de la ciutadania per generar una implicació i una correspon-sabilitat real en les propostes d’interès públic que puguin tenir lloc a Menorca.

És per tot això que la participació es pot entendre com un procés d’aprenentat-ge, tant per a les persones que hi par-ticipen, com per als professionals que dissenyen i dinamitzen els processos, i com per als càrrecs polítics que apos-ten per la participació. Participants, pro-fessionals i càrrecs polítics són, al cap i

a la fi, persones; per tant és important la implicació en igualtat de condicions i rang. I, com en tot aprenentatge, el procés és tan important o més que el resultat, ja que se’n deriva un creixe-ment col·lectiu en forma de vincle i im-plicació personal i comunitària amb la cosa pública, i en definitiva, una millora en la qualitat democràtica de la nostra societat.

Aquesta guia ha procurat mostrar un conjunt de criteris i un ventall de possibilitats per posar en marxa pro-cessos participatius a Menorca, però sense pretendre abastar tota la versati-litat i complexitat de la participació. En aquesta guia ja hem dit que no existeix una recepta màgica, i per això us enco-ratjam a abordar cada procés com una oportunitat única per aprendre i aportar a l’entorn i a la col·lectivitat, i com un pas més cap a una Menorca de tothom.

VOLER

• Motivació• Actitud• Compromís

PODER

• Canals• Mitjans• Recursos

SABER

• Coneixement• Habilitats• Aptituds

PARTICIPACIÓ EFECTIVA

Frustració

Bones intencions sense incidència

Desmobilització

Figura 13. Per participar s’ha de voler, s’ha de poder i s’ha de saber. Font: elaboració pròpia


57

8. Bibliografia

BRUGUÉ, Q. (2014). Políticas públicas: Entre la deliberación y el ejercicio de autoridad.

BRUGUÉ, Q. (2017). Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal. Guies breus de participació ciutadana, 8. Generalitat de Catalunya.

BUSTOS, R.; GARCÍA, J.; CHUECA, D. (2018). Guía pràctica para facilitar la participación ciutadana. Una selec-ción de herramientas presenciales y digitales para el trabajo colectivo. Gobierno de Navarra.

CHUECA, D. (2017). Claves para una participación ciudadana de calidad en las entidades locales. Gobierno de Navarra.

FRÍGOLS, J.; STINUS, E. (2018). Eines de participació ciutadana: Metodolo-gies i tècniques per a l’acompanya-ment de processos participatius. Di-putació de Barcelona.

LA PIANA, D. (2008). The NonprofitStrategy Revolution: Real-Time Stra-tegic Planning in a Rapid-Response World.

MARTÍ, J. (2011) Tècniques participati-ves per al debat grupal. Sèrie Igualtat i Ciutadania, 19.

NAVARRO, I. (2017). Participació i tec-nologia: un binomi en permanent evolució. Entrada al bloc del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. http://pemb.cat/ca/bloc/participacio_i_t e c n o l o g i a _ u n _ b i n o m i _ e n _permanent_evolucio/36/

PARÉS, M.; CASTELLÀ, C.; GARCIA BRUGADA, M. (2015). Repensant la participació de la ciutadania al món local. Col·lecció Documents de Tre-ball - Sèrie Igualtat i Ciutadania 21 Di-putació de Barcelona, març de 2015.

PARÉS, M.; MARCH, H. (2012). Guia per avaluar processos participatius. Guies breus de participació ciutada-na, 3. Generalitat de Catalunya.

PINDADO, F. (coord.); REBOLLO, Ó.; MARTÍ, J. (2007). Eines per a la parti-cipació ciutadana 19; Participació ciu-tadana: bases, mètodes i tècniques (versió actualitzada). Barcelona: Di-putació de Barcelona.

RUBIO, L.; ROVIRA, G. (2008). Gestión de la comunicación en entornos de participación ciudadana. Diputació de Barcelona.

SABATÉ, X.; ROMERO-LENGUA, J.; HUGUET, P.; BASORA, X. (2009). Participar: com incidir en les decisi-ons que afecten el territori.

VETERINARIOS SIN FRONTERAS (2006). Maletín de campo - Una guía práctica para la capacitación y facilita-ción en procesos grupales.

https://gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/guiatecnicasparticipacion_castellano.pdf

http://www.gobiernoabierto.navarra.es/sites/default/files/gobernanza/01_clavesparticipacion_castellano_red.pdf

https://onedrive.live.com/%3Fauthkey%3D%2521AM%255FmJP7nVOcW5dU%26cid%3D25CE5D71E5D1C99F%26id%3D25CE5D71E5D1C99F%2521140854%26parId%3D25CE5D71E5D1C99F%2521140847%26o%3DOneUp

http://pemb.cat/ca/bloc/participacio_i_tecnologia_un_binomi_en_permanent_evolucio/36




58

Cas 1 PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DEL CONSELL INSULAR (DISSENY) 16Cas 2 PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL 17Cas 3 PLA D’OCUPACIÓ DE MENORCA 19Cas 4 PLA D’ORDENACIÓ TURÍSTICA DE MENORCA 21Cas 5 AGENDES LOCALS 21 23Cas 6 EL PLA DIRECTOR DE RESIDUS NO PERILLOSOS 2019-2025 24Cas 7 CONSELL DE LA JOVENTUT DE MENORCA 25Cas 8 PLA D’HABITATGE DE MENORCA 26Cas 9 EDLP LEADER RURAL DE MENORCA 27Cas 10 PROPOSTA DEL FUTUR ÚS DEL LOCAL DE CA SAVI A CIUTADELLA 29Cas 11 FESTES D’INTERÈS CULTURAL DE MENORCA 34Cas 12 LEADER PESCA 36Cas 13 PLA MENORCA JOVE 38Cas 14 PLA TERRITORIAL DE MENORCA 40Cas 15 PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS DEL CONSELL INSULAR (COMUNICACIÓ) 49Cas 16 PLA INSULAR DE VOLUNTARIAT 53

Índex de casos

PROCESSOS PARTICIPATIUS - cime.es · xarxa ciutadana de participació virtual. En l’àmbit local...

Documents

Transcript of PROCESSOS PARTICIPATIUS - cime.es · xarxa ciutadana de participació virtual. En l’àmbit local...