El llibre de MÚSICA Acords per a 5é de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la realització ha participat l’equip següent:

TEXTOSMaría Larumbe MartínMiguel Ángel de la Ossa Rebollo IL·LUSTRACIÓMercè CanalsJordi Baeza EDICIÓJuan José Castro DíazNeus Nadal LlonguerasInés Reyes FerreroSabina Sánchez de Enciso DefargeLluïsa March Soler EDICIÓ EXECUTIVAEva Herrero González M. Àngels Andrés Casamiquela DIRECCIÓ DEL PROJECTEMercedes Rubio Cordovés

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en el quadern.

Primària

Acords

M è t o d e d e f l a u t a

Índex

TRIMESTRETRIMESTRE

1 2

Sessió Pàg. Continguts

9 La veu o l’orella? 24L’aparell fonador.

Narració La veu o l’oïda?, M. Larumbe.

10 Es mesura en tons 26

Tons i semitons. El sostingut i el becaire. La nota fa sostingut en el pentagrama.

Es mesura en tons, M. Á. de la Ossa.

11 Batucada! 28Els matisos d’intensitat.

Batucada!, M. Á. de la Ossa.

12 L’orgue de Bach 30Instruments de vent amb teclat: l’acordió i l’orgue.

Wachet auf! Ruft uns die Stimme, J. S. Bach.

13 Ball de bastons 32Danses tradicionals valencianes.

Ball de bastons, popular.

14 Smoke on the water 34

El rock and roll. La bateria.

Smoke on the water, Deep Purple.

15 Orquestres i cors 36

Cor de cambra i cor simfònic. Orquestra de cambra i orquestra simfònica.

Orquestres i cors, M. Á. de la Ossa.

16 Sonoritzant 38La banda sonora en el cine. El leitmotiv.

Fragments de leitmotiv de pel·lícules.

Recordem 40 Repàs de continguts del trimestre.

Ja ho sabem 42 Autoavaluació del segon trimestre.

Sessió Pàg. Continguts

1 Un món, molts instruments 4

Música, instruments i danses del món. Narració Un món, molts instruments,

M. Larumbe. Huahuanacá, popular de Bolívia.

2 Mou la batuta 6Indicador numèric de compàs.

Prosòdies rítmiques, M. Larumbe.

3 Karanga 8Indicació metronòmica del tempo en les partitures. El metrònom.

Karanga, M. Á. de la Ossa.

4 Els fòssils 10

L’estructura d’una peça musical: binària, ternària i rondó.

Els fòssils d’El carnaval dels animals, C. Saint-Saëns.

5 L’aprenent de bruixot 12

La música descriptiva.

L’aprenent de bruixot, P. Dukas.

6 Les albades 14L’anacrusi. La improvisació.

M’han dit, popular.

7 Repetim 16

Caselles de repetició de 1a i 2a vegada. Minuet en sol major, L. van Beethoven.

Oda a l’alegria de la Simfonia núm. 9, L. van Beethoven.

8 El rondó 18Les agrupacions musicals.

Rondó, M. Á. de la Ossa.

Recordem 20 Repàs de continguts del trimestre.

Ja ho sabem 22 Autoavaluació del primer trimestre.

TRIMESTRE

3

Sessió Pàg. Continguts

17 Com naix una cançó 44

Professionals que intervenen en la creació i la gravació d’una cançó. Narració Com naix una cançó, M. Larumbe.

Just give me a reason, P!nk.

18 Quin soroll a la ciutat! 46

L’aparell auditiu.

Molts sorolls a la ciutat, M. Á. de la Ossa.

19 Autumn leaves 48Les alteracions en l’armadura. El jazz. El saxòfon.

Autumn leaves, J. Kosma i J. Prévert.

20 El calderó 50El calderó.

El calderó, M. Á. de la Ossa.

21 Amèrica 52El teatre musical.

Amèrica de West Side Story, L. Bernstein.

22 De professió, lutier! 54

La fabricació d’instruments musicals.

El lutier, M. Á. de la Ossa.

23 Cànon sorollós 56Nivells de soroll i benestar. El sonòmetre.

Cànon sorollós, M. Á. de la Ossa.

24 Música que comunica 58

La música en els mitjans de comunicació. La sintonia i el jingle.

Motxillamat, M. Larumbe.

Recordem 60 Repàs de continguts del trimestre.

Ja ho sabem 62 Autoavaluació del tercer trimestre.

Pista d’àudio. Fragment audiovisual.

Les audicions de l’alumnat estan disponibles a www.santillana.es, a la secció de Música de Primària.Les indicacions numèriques fan referència al material del professorat: el primer número correspon al trimestre i el segon, a la pista.

Un món, molts instrumentsTRIMESTRE

1

1 Coneix instruments d’altres llocs del món. Després, investiga sobre el didjeridú.

1-2

didjeridú

sitar

sansa

djembéflauta de Pan

banjo

Bolívia

Índia

Austràlia

Moçambic

Mali

Estats Units

Castelló

< 4 >

Sessió 12 Interpreta aquesta cançó popular boliviana i acompanya’n

la part A amb l’ostinato. Després, respon.

1-3 i 1-4 Aprenem

La música, els instruments i les danses tradicionals d’una cultura acompanyen els treballs, els jocs i els esdeveniments importants de les persones que en formen part.

La major part de la música tradicional s’ha transmés de pares a fills de manera oral i des de temps immemorials, per això conté la saviesa i la història dels diferents pobles del món.

- - - pu ri- ni- ni,- u- n- c- si- si- -

™™

ni.- C its c- - tú- t n- m- py.- Be e- n- ru- s - - ni.-

2&

&

Œœ œ œ œ ™œ œ œ œ œ œ œ œ ™œ œ œ

œ œ œ œ œ œ ™œ œ œ œ œœœ œ ™œ œ œ ˙

œ

Hua na cá huahua ah

h ha ka kanja sanjaa a al a

a á ku

Andante

mf

™™

Dum du,- dum. Dum du,- dum.

2& œ ™ œ œ

J‰ œ ™ œ œ

J‰œ

Repetir A.

•  Quantes semicorxeres hi ha en la melodia de la part A?

•  Hi ha algun signe de prolongació de so en la cançó?

•  Quantes notes s’utilitzen en la melodia? Quin tipus d’escala formen?

3 Busca un exemple musical del país que vulgues i ompli una fitxa com aquesta.

1-5

País: Bolívia.

Bandera:

Localització: Amèrica del Sud. Al nord i a l’est limita amb el Brasil; al sud, amb el Paraguai i l’Argentina, i a l’oest, amb Xile i el Perú.

Instrument tradicional: Flauta de Pan.

Exemple musical: Ollantay.

A

™™ ™™

&

&

œœœœœ œ œ œ Œ œœœœœ œ œ œ Œ

œœœœœ œ œ œŒ œœœœœ œ œ œ Œ

mp

2œ

B

< 5 >

1 Identifica el tipus de compàs de cada peça i marca’l com si tingueres una batuta.

1-6

Mou la batuta

EN UNA ORQUESTRA, EL DIRECTOR O LA DIRECTORA

COORDINA TOTS ELS INSTRUMENTISTES AMB

LA BATUTA.

/ >œ œ24

/ >œ œ œ34

1

2

2

3

1

32

1

4

/ >œ œ œ œ44

A MÉS, LA BATUTA SERVEIX PER A MARCAR EL COMPÀS DE LA MÚSICA, EL TEMPO I ELS MATISOS

D’INTENSITAT.

< 6 >

2 Interpreta i marca el compàs.

1-7

3 Copia i completa la taula amb els instruments següents.

Un, dos, tres y… Cu tro- por cu tro,-

siem pre_en- c- o- co mo_un- uen z p- to.-

44/

/

œ œ œ œ œjœ œ

jœ œ Œ

œ œ œ œjœ œ

jœ œ Œ

a

a abj a

a

œ

™™

YaMis

lodos

ves.pies.

EMar

lloschan,

--

temar

lochan,- -

marmar

can.chan.

-

24/ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ1

™™

ABai

síl a

--

secon

marmi-

ca_elgo_es

--

comte-

pás.vals.

-

34/ œ ™ œjœ œ ™ œ

jœ œ Ó2

3

Vent Corda Percussió

fusta metall fregada pinçada percudida d’altura determinada

d’altura indeterminada

Aprenem

L’indicador de compàs mostra com s’agrupen els temps en una peça. En les partitures es representa en forma de fracció.

34&

El 3 en el numerador indica el nombre de figures que caben

en cada compàs.

El 4 en el denominador especifica que el tipus de figura és la negra.

2• = 42 • = 43 3 4• = 44

Tinc dos peus i amb ells jo ca - mi - ne. El com - pàs que so - na m’in - di - quen.

_

Ba – lla amb mi a - quest vals.Junts mar - ca - rem el com – pàs.

Un, dos, tres, i... qua – tre per qua – tre.

Jo – m’hi a - co - ble, ba - lle amb qui ba - lle. _ _

Sessió 2

< 7 >

La veu o l’orella?TRIMESTRE

1 Escolta i busca el significat de les paraules que no conegues.

2-1

TRIMESTRE

2

< 24 >

Aprenem

La veu humana es produeix de la manera següent: quan expirem, l’aire que ix dels pulmons 1 passa per la laringe 2 . Allà, fa vibrar les cordes vocals 3 i es produeix el so.

La boca 4 , les fosses nasals 5 , el cap 6 i la cavitat toràcica 7 amplifiquen el so de la veu de manera similar a com ho fa la caixa de ressonància dels instruments musicals.

Sessió 9

3 Identifica cada tipus de veu i indica en quin ordre sonen.

soprano contralt tenor baix2-4

2 Interpreta a una i a dues veus.

2-2 i 2-3

65

1

3

2

7

4

Rui se ñor,-- le rui se-- ñor, fac a a aabate- me_ _- -ques t- em- x- t ,- din di- rin- dín.-

34& ˙ œ ˙œ ˙ œ ˙ ˙ œ ˙ œœ ˙˙ œ œœ œ ˙

Presto

f

Œ Œ

™™

Din di- rin- dín,- di rin- dín,- di rin- da- ña,- din di- rin- dín.-

34& œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙

Presto

p f (1.ª vez) (2.ª vez)

Œ

En con- tré- le la racan barui se ñor--

-

que ta- - so ma.-

En con- tré- le la racan barui se ñor- que ta- - so ma.-

44

44

&

&

Ó œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙˙

˙Ó

Ó

Óœ œ œ œ œ œ œœ

œ

œ œ œ œ œ œ œ ˙

mf

Allegro

Œ

Œ

œ œSi’m lle - ví un bon ma - tí, ma - ti -ne - ta da-vant l’al- ba.

En-con-trí lo ros-si-nyol que can - ta - va sots la ra-ma,din-di-ri-don.

(1a vegada) (2a vegada)

™™

Din di- rin- dín,- di rin- dín,- di rin- da- ña,- din di- rin- dín.-

34& œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙ ™

Presto

p f (1.ª vez) (2.ª vez)

i - ri din, na, don.ri ri day ri

Si’m lle - ví un bon ma - tí ma - ti - ne - ta da-vant l’al- ba.

< 25 >

1 Fixa’t en la distància que hi ha entre cada nota de l’escala i interpreta.

2-5 i 2-6

Es mesura en tons

Mesura en metres la distància que recorresi en tons mesura la distància entre les notes.

Si la distància entre notes és menuda,amb semitons hauràs de fer-ne la mesura.

Amb el fa natural toque la melodia.

44& œ œjœ œ

jœj

œ ˙ Ó œ œjœ œ œ ™œ ™

Œ

Amb el fa sostingut, mig to més alt sonaria.

44& œœj œ# œ

jœ œ ™ œ ™ œ ™# Œ œœ

jœ# œjœœ œ ™

Œ

1 to

1 to

1/2 to

1 to

1 to

1 to

1/2 to

< 26 >

Sessió 102 Respon.

Aprenem

La distància entre dues notes es mesura en tons i semitons (mitjos tons).

El sostingut (#) és un signe d’alteració que, col·locat a l’esquerra d’una nota, en modifica l’altura fent que sone un semitò més aguda. Per exemple:

34& œ œ# œfa solfa #

1/2 to 1/2 to

Quan una nota té un sostingut, totes les que hi ha després, en el mateix compàs, amb el mateix nom també estan alterades.

44& ˙ ˙™ œ œ œ œ#œ# œ˙

El becaire (§) és una altra alteració que anul·la l’efecte del sostingut. També es col·loca a l’esquerra de la nota.

44& ˙ ™ œ œn œ œ#œ# œ ˙n˙

PER QUÈ NO HI HA TECLES NEGRES ENTRE

MI I FA NI ENTRE SI I DO?

3 Fes els experiments següents.

•  Emet un so llarg amb la boca mig oberta i, mentre el fas, tapa’t el nas. Què passa amb el so? Quina part del cos actua com a caixa de ressonància?

•  Emet un altre so llarg amb la boca mig oberta i, mentre el fas, tapa’t la boca. El so es manté? Quina part ressona ara?

•  Ara emet un so llarg amb la boca tancada i, mentre el fas, tapa’t el nas. Què passa amb el so? Per què creus que passa això?

QUINA DISTÀNCIA HI HA ENTRE

RE I SOL?

QUINA DISTÀNCIA HI HA ENTRE

FA I FA # ?

do re mi fa sol la si do' re'

do'#

1 1 1/2 1 1 1 1/2 1

do#

re#

fa#

sol#

la#

QUINES NOTES CORRESPONEN A LES

TECLES NEGRES?

< 27 >

1 Balla seguint el ritme de la percussió.

2-7

2-1

Batucada!

Respon amb el mateix ritme picant de mans a les cuixes.

Respon movent el pit tres vegades.

Respon girant sobre tu mateix.

Respon amb el mateix ritme picant el pit amb una mà i després amb l’altra.

Respon amb el mateix ritme fent picaments de mans fregats.

Respon amb dos salts cap avant i dos salts cap arrere.

Respon girant sobre tu mateix.

Respon picant de mans dues vegades a les cuixes i fent quatre picaments de mans.

Fes passos curts movent els braços als costats. Fes passos i pica de mans.

B

A

B BA A

A

< 28 >

Toca amb Marc 2 Subjecció de la flauta de bec. Els dits en la flauta, M. Larumbe. do-re-mi-fa-sol-la-si

A tempo 3 L’articulació. Tortugues d’El carnaval dels animals, C. Saint-Saëns. Cancan d’Orfeu als inferns, J. Offenbach. do-re-mi-fa-sol-la-si-do’

Un altre re! 4 Com es toca la nota re agut. Ratpenat, popular d’Alemanya. sol-la-si-do’-re’

Scarborough fair 5 Interpretació a diverses veus. Scarborough fair, popular d’Anglaterra. do-re-mi-fa-sol-la-si-do’-re’

Rudolph 6 Repàs del que s’ha aprés. Rudolph the red-nosed reindeer, J. Marks. re-mi-fa-sol-la-si-do’-re’

All my loving 7 Repàs del que s’ha aprés. All my loving, J. Lennon i P. McCartney. do-re-mi-fa-sol-la-si-do’

Rondó en re 8 Repàs del que s’ha aprés. Rondó en re, M. Larumbe. re-mi-fa-sol-la-si-do’-re’

What makes you beautiful 9 Repàs del que s’ha aprés. What makes you beautiful, C. Falk, R. Yacoub i S. Kotecha. do-fa-sol-la-do’-re’

Benvingut, fa sostingut! 10 Com es toca la nota fa sostingut. La cançó dels colors, popular. re-mi-fa -sol-la-si-do’-re’

I like the flowers 11 Repàs del que s’ha aprés. I like the flowers, popular d’Anglaterra. Nkosi Sikelel' iAfrica, E. Sontonga.

re-mi-fa -sol-la-si-do’-re’

Tant m’abelis 12 Repàs del que s’ha aprés. Tant m’abelis, Berenguer de Palou. do-re-mi-fa -sol-la-si-do’-re’

Over the rainbow 13 Repàs del que s’ha aprés. Over the rainbow, H. Arlen. do-re-mi-fa-fa -sol-la-si-do’-re’

Oh, happy day! 14 Repàs del que s’ha aprés. Oh, happy day!, E. Hawkins. re-mi-sol-la-si-do’-re’

Mamma mia! 15 Repàs del que s’ha aprés. Mamma mia!, ABBA. re-mi-fa -sol-la-si-do’-re’

ÍndexTítol Pàg. Continguts Pràctica musical Notes a la flauta

••

•

•

•

< 2>

2 Toca amb els dits ben posats.

4-1 i 4-2

1 Recorda com és la flauta dolça o de bec.

Toca amb Marc

Es fa així

Per a tocar correctament:•  Col·loca la mà esquerra

i tapa el portaveu amb el dit polze. El dit xicotet, que no es fa servir, ha d’estar relaxat.

•  Col·loca la mà dreta baix i tapa l’últim forat amb el dit menut.

•  Utilitza el tou dels dits per a tapar bé els forats, però sense fer força.

cos

cap

56

7

12

34

portaveu

embocadura

bisell

HOLA, SOC MARC, EM RECORDES? AQUESTA ÉS

LA MEUA FLAUTA DE BEC. ÉS UN INSTRUMENT DE VENT

FUSTA. EL SO ES PRODUEIX QUAN L’AIRE QUE BUFES XOCA

CONTRA EL BISELL.

U no_es- el si, dos es el la la, tres es el sol, sol, la, si, , sol.

Moderato

Cua tro_es- el fa, cin co_es- el mi, seis es el re y_el me ñi- que_el- do.

44&

&

œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙

œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙™™

5

6

7

1

2

3

4

Un és el si, dos és el la, tres és el sol, sol, la, si, la, sol.

Qua–tre és el fa, cinc és el mi, sis és el re, i el me–nut el do._ _