Primària · 2019-03-15 · Primària Acords El llibre de MÚSICA Acords per a 3r de Primària és...
16
Primària Acords El llibre de MÚSICA Acords per a 3r de Primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, S. L, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué. En l’elaboració i l’edició hi ha participat l’equip següent: María Larumbe Martín Miguel Ángel de la Ossa Rebollo IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Inés Burgos Manu Callejón Ileana Rovetta EDICIÓ Juan José Castro Díaz Neus Nadal Llongueras Inés Reyes Ferrero Sabina Sánchez de Enciso Defarge EDICIÓ EXECUTIVA Eva Herrero González M. Àngels Andrés Casamiquela DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Transcript of Primària · 2019-03-15 · Primària Acords El llibre de MÚSICA Acords per a 3r de Primària és...
Primària
AcordsEl llibre de MÚSICA Acords per a 3r de Primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, S. L, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué. En l’elaboració i l’edició hi ha participat l’equip següent:María Larumbe MartínMiguel Ángel de la Ossa Rebollo
IL·LUSTRACIÓJordi BaezaInés BurgosManu CallejónIleana Rovetta EDICIÓJuan José Castro DíazNeus Nadal LlonguerasInés Reyes FerreroSabina Sánchez de Enciso Defarge
EDICIÓ EXECUTIVAEva Herrero GonzálezM. Àngels Andrés Casamiquela DIRECCIÓ DEL PROJECTEMercedes Rubio Cordovés DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Índex
TRIMESTRETRIMESTRE
1 2
Sessió Pàg. Continguts
9 En Joan Sense Ritme 24 Ritme i melodia.
Conte En Joan Sense Ritme, M. Larumbe.
10 Supercalifragilístic 26
Respiració i articulació en el cant. Supercalifragilisticoespialidosus
de la BSO de Mary Poppins, R. M. Sherman i R. B. Sherman.
11 Samba de rodona 28La rodona i el seu silenci.
Samba de rodona, M. Á. de la Ossa.
12 Papageno i Papagena 30
L’òpera. Veus: baix, tenor, contralt i soprano. «Papageno! Papagena!» de La flauta
màgica, W. A. Mozart.
13 La dansa dels set salts 32
Trompeta, trombó, trompa i tuba. Dansa dels set salts, popular
de Dinamarca.
14 Oh, when the saints 34La banda.
Oh, when the saints, popular dels EEUU.
15 El poll i la puça 36El tempo.
El poll i la puça, popular.
16 La Santa Espina 38La cobla. El flabiol i el tamborí.
La Santa Espina, E. Morera.
Recordem 40 Repàs de continguts del trimestre.
Ja ho sabem 42 Avaluació del segon trimestre.
Sessió Pàg. Continguts
1 Notes sense fi 4La nota do aguda en el pentagrama.
La tessitura.
Conte Notes sense fi, M. Larumbe.
2 Les figures musicals 6La corxera sola i el silenci de corxera. Cap, plica i ganxo.
Les figures musicals, M. Á. de la Ossa.
3 El matí 8El timbre. L’oboè.
«El matí» de Peer Gynt, E. Grieg.
4 L’accent en el compàs 10
L’accent en els compassos de dos, tres i quatre temps.
L’accent en el compàs, M. Á. de la Ossa.
5 El twist de l’esquelet 12Instruments electròfons: la guitarra elèctrica.
El twist de l’esquelet, O. Arriagada i R. Calderón.
6 En un mercat persa 14L’orquestra.
En un mercat persa, A. W. Ketèlbey.
7 Simama kaa 16Els signes de repetició.
Simama kaa, popular de Tanzània.
8 L’àngel i els pastors 18Cor i solista. Veus blanques.
L’àngel i els pastors.
Recordem 20 Repàs de continguts del trimestre.
Ja ho sabem 22 Autoavaluació del primer trimestre
TRIMESTRE
3
Sessió Pàg. Continguts
17 Dues escoles molt diferents 44
El silenci.
Conte Dues escoles molt diferents, M. Larumbe.
18 Eram, sam, sam 46Uníson i cànon.
Eram, sam, sam, popular del Marroc.
19 Canviant la intensitat 48
La intensitat: piano, mezzopiano, mezzoforte i forte.Edició digital de partitures.
Canviant la intensitat, M. Á. de la Ossa.
20 En Pere i el llop 50La viola i el contrabaix.
En Pere i el llop, S. Prokófiev. Cànon de la percussió, M. Larumbe.
21 Programació primaveral 52
Repàs d’agrupacions.
Conte Programació primaveral.
22 Vals de les flors 54L’arpa.
«Vals de les flors» d’El trencanous, P. I. Txaikovski.
23 Shabadabaduba 56Percussió d’altura determinada i indeterminada.
Sintonia d’Els Picapedra, T. Nichols, W. Schaefer i H. S. Curtin.
24 Simfonia del Nou Món 58
El musicograma.
Largo de la Simfonia del Nou Món, A. Dvorák.
Recordem 60 Repàs dels continguts del trimestre.
Ja ho sabem 62 Autoavaluació del tercer trimestre.
Pista d’àudio. Fragment audiovisual.
Les audicions de l’alumnat estan disponibles a www.santillana.cat, a la secció de Música de Primària. Les indicacions numèriques fan referència al material del professorat: el primer nombre correspon al trimestre, i el segon, a la pista.
TRIMESTRE
Notes sense fi1
1 Escolta i descobreix la teva tessitura.
1.2 i 1.3
I TU, SAPS QUINA TESSITURA TENS?
LA TESSITURA ÉS EL CONJUNT DE NOTES QUE POT
INTERPRETAR UN INSTRUMENT, DES DE LA NOTA MÉS GREU
FINS A LA MÉS AGUDA.
< 4 >
3 Interpreta.
4 Inventa un ritme en compàs de tres temps i interpreta una sèrie de notes ascendent i descendent.
2 Escolta i respon.
1.4
ascendentdescendent i ascendentdescendent
ascendent i descendent
1
2
• Quin d’aquests instruments té una tessitura més àmplia?• Quina sèrie de notes interpreta cada un?
1 2 3 4
2& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ ˙
4& œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œŒ˙
œ
Aprenem
El do agut s’escriu en el tercer espai del pentagrama.
& œ
< 5 >
Sessió 1
Les figures musicals1 Interpreta.
1.5 i 1.6
ganxoplica
cap
Les figures musicals s’assemblen molt entre si, però tenen diferències que t’explicarem aquí.
De cap, en tenen les tres que l’altura indicarà i segons allà on el posis aguda o greu serà.
Les figures musicals s’assemblen molt entre si, però tenen diferències que t’explicarem aquí.
De cap, en tenen les tres, de cap sempre n’hi ha d’haver. Però si el cap no està pintat d’una blanca hem de parlar.
Les figures musicals s’assemblen molt entre si, però tenen diferències que t’explicarem aquí.
Sortint del cap tota recta la plica traçaràs. Si la nota és molt aguda la dibuixarem avall.
Les figures musicals s’assemblen molt entre si, però tenen diferències que t’explicarem aquí.
Ja coneixem cap i plica, una figura en vol més: si a la plica fem un ganxo una corxera tindrem.
tornad
aestrofes
< 6 >
2 Acompanya la cançó.
1.5
3 Interpreta i relaciona. Després, crea la teva partitura i fes un dibuix que la representi.
tornada
estrofes
Aprenem
La corxera dura mig temps.
El silenci de corxera també dura mig temps.
e𝄾
A
B
C
1
2
3
/ œj ‰ œ
j ‰ Ó2œ
/ ˙ Œ œ2œ
/ œj ‰ œ œ œ
j ‰ Œ2œ
& œ œj ‰ œ œ
j ‰ œ œ œ œ ˙4œ
& œœ Œ œ œ œ œ œJ‰ ˙2œ
& ˙ œ œ œ œ œ œ ˙ Œ3œ
< 7 >
Sessió 2
TRIMESTRE
En Joan Sense Ritme2
1 Escolta i interpreta.
2.1 i 2.2
LA CORXERA I EL SEU SILENCI?
QUÈ ÉS AIXÒ?
ES PROHIBEIX QUALSEVOL MANIFESTACIÓ MUSICAL
A VILA MELODIA.
< 24 >
< 25 >
Sessió 92 Indica l’altura i la durada de cada nota.
3 Interpreta. Què és un ritme i què una melodia? Com ho saps?
4 Indica en quin ordre sonen. Per a què serveix la música en cada ocasió?
2.3
1
2
Aprenem
Un ritme és una sèrie de sons amb una durada determinada.
Una melodia és una sèrie de sons amb una altura i una durada determinades.
1
& ˙2
& œ3
& ˙ 4
& œ5
& œj
/ œ œœœœ œ œ ‰ œjœ œœœœ ˙ Œ3œ
& œ œœœœ œ œ ‰ œj œ œœœœ ˙ Œ3œ
< 26 >
Supercalifragilístic
• Quins instruments reconeixes en aquesta peça musical? A quina família pertanyen?
• Què passa amb la velocitat de la música?
• Què et sembla que vol dir «supercalifragilisticoespialidosus»?
• La música ens pot ajudar a expressar sentiments?
1 Observa l’escena i respon. Després, segueix les indicacions.
2.4 i 2.5
2.1
Canta sense obrir gaire la boca.
1 Canta pronunciant exageradament.
2 Canta aguantant un llapis amb les dents.
3 Canta xiuxiuejant. 4
SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSUS ÉS UNA PARAULA DE PODERS MERAVELLOSOS,
QUE NOMÉS LA DIUEN ELS MÉS GRANS I ELS MÉS FAMOSOS: SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSUS
ritme melodia < 27 >
figura musicale
Aprenem
Quan cantem hem de controlar la respiració, aprofitant les pauses musicals per agafar aire. També és important articular bé per tal que les paraules s’entenguin clarament.
2 Interpreta el principi de la cançó de maneres diferents.
3 A qui correspon cada element?
1 Taral·lejant. 3 Cantant amb el nom de les notes.
2 Cantant la lletra. 4 En un instrument de làmines.
& œnota musical
Sessió 10
Su per- c- i- fr- gi- is- ti- coes- pi- - i- do- so.-
Aun que- sue ne_ex- tr- v- g n- te,- r ro- y_es p n- to- so.-
&
&
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œj ‰
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œj ‰
l l la a
a a a a a
a
2œsus.
És u – na pa – rau – la de po – ders me – ra – ve – llo – sos.
TRIMESTRE
Dues escoles molt diferents3
1 Escolta i reflexiona.
3.1 i 3.2
El |començament |de la saviesa |és |el silenci.
AQUESTA ESCOLA ÉS PLENA DE SOROLL!
< 44 >
Sessió 172 Imita els nens i les nenes de l’escola Bonavista.
1 Quan soni el triangle tanca els ulls i, si vols, posa els braços i el cap sobre la taula.
2 Estigues en silenci fins que tornis a sentir el so del triangle.
3 Respon:
• Com t’has sentit mentre estaves en silenci? I després?
• Has notat algun canvi en la teva respiració? Estàs més relaxat?
• Quins sons t’han cridat l’atenció durant aquesta activitat?
3 Què més es podria fer per reduir el soroll a la teva escola? En grups de quatre, parleu de les propostes i feu una llista de totes les que heu dit.
4 Crea un rap sobre la importància del silenci a partir d’aquest ritme. Després, interpreta’l.
3.3
Aprenem
El silenci facilita la memòria, l’aprenentatge i, en general, té efectes molt positius sobre nosaltres i el nostre entorn.
Pitàgores, un savi de la Grècia antiga, va dir: «Escolta, seràs savi. El començament de la saviesa és el silenci».
™™/ œœœœœœœ4œ
< 45 >
L’Ernest i la flauta de bec 2Parts de l’instrument.Postura correcta per tocar la flauta.
Exercicis de subjecció de la flauta.
Flautistes equilibristes 3Punts de subjecció de la flauta.Col·locació de la llengua per bufar.
Interpretació de ritmes.
La regadora és vella 4 Com tapar els forats de la flauta. La regadora és vella, M. Larumbe.
La nota si ja és aquí 5 Com tocar la nota si. La nota si ja és aquí, M. Larumbe. si
Mira-la! És la nota la 6 Com tocar la nota la. Mira-la! És la nota la, M. Larumbe. la-si
Bufa de manera suau 7 Control de la respiració. Bufa de manera suau, M. Larumbe. la-si
Atenció! Aquí hi ha la nota sol 8 Com tocar la nota sol. Cançó andina, popular del Perú. sol-la-si
Tingues cura de la flauta 9 Cura de la flauta. Mary had a little lamb, popular dels Estats Units.
sol-la-si
Si, la i sol, sona la cançó 10 Repàs. Nadala, popular. Amb el meu martell, F. Wolf.
sol-la-si
Relaxa’t i respira! 11 Relaxació de músculs facials. Aprenent a respirar, M. Larumbe. sol-la-si
Ja ha arribat la nota do 12 Com tocar la nota do agut. El cànon del do, M. Larumbe. sol-la-si-do'
Agafa aire! 13 Signes de respiració a les partitures. Baixant de la font del gat, popular catalana.
sol-la-si-do'
A duo 14 Repàs. Duo n. 1, M. Larumbe.
Duo n. 2, M. Larumbe.sol-la-si-do'
Big, big world 15 Repàs. Big, big world, E. Rydberg i L. Anderson. sol-la-si-do'
ÍndexTítol Pàg. Continguts Pràctica musical Notes a la flauta
< 2>
Es fa així!
• Seu a la punta de la cadira sense recolzar-te al respatller.
• Tingues l’esquena recta, la vista endavant i els peus ben plans a terra.
• Els colzes han d’estar una mica separats del cos.
• No t’oblidis d’estar ben relaxat!
2 Agafa la flauta correctament tan ràpid com puguis.
cap
cos
5
bisell
embocadura
HOLA, SOC L’ERNEST I TINC UNA FLAUTA DE BEC. TÉ SET FORATS AL DAVANT
I UN A SOTA.
1 Descobreix la flauta de bec o flauta dolça.
67
12
34
L’Ernest i la flauta de bec
ARA!
< 3 >
Mètode de flautaFlautistes equilibristes
Es fa així!
Quan bufis, xiuxiueja la síl·laba «tu» cada cop que facis sonar la flauta.
1 Practica.
2 Aguanta la flauta com has après i interpreta.
™™/ œ œ œœœ2œ ™™/ œœœ ‰œjœ2œ
™™/ ˙ œœ ˙ Œ3œ ™™/ œœœœœ œÓ3œ
™™/ œœœœ‰œjœœ œœœ Œ4œ
1 Recolza la flauta al llavi inferior i al polze de la mà dreta.
2 Camina per l’aula sense que la flauta es mogui d’aquesta posició.
3 Mou el cap de costat i cap amunt, acompanyant la flauta en fer els moviments.
1
3
5
2
4
