0

Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012

Erika Taltavull Bagur

Reflexió i innovació Educativa

Carme Pinya i Rosa Rosselló

1

OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les

2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.

CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

AGRUPAMENT Individual

LLIURAMENT 23 de febrer al BLOG

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER? ABANS D’ANAR AL CENTRE

A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de

cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

Resulta que ja he anat a fer una primera visita, de presentació, a l’escola on faré les pràctiques i he pogut estar una estona dins l’ambient d’una escoleta 0-3. Podria dir idees molt generals, però em costarà aprofundir. Suposo que els trets que identifiquen un mestre ideal per a mi estaran relacionats amb la teoria treballada i, segurament, a la pràctica n’hi haurà alguns que seran difícils portar-los a terme:

- L’actitud del mestre. Per a mi és molt important que la mestra tinguin molt clar què és allò bàsic que vol treballar. Ella és la primera que ha d’estar segura del que fa per així transmetre-ho als infants i poder-ho defendre davant els pares i la comunitat educativa.

- Deixar participar a les famílies en el desenvolupament dels infants així

com tenir-los informats de tots els aprenentatges i de la situació escolar del seu fill. Si partim de la idea que la família és l’àmbit principal on l’infant es desenvolupa, adquireix pautes de desenvolupament, etc, ens interessa la col·laboració família- escola per treballar conjunta i coherentment en el desenvolupament de l’infant.

- Atenció a la diversitat i a la individualitat. Estaria lligada a l’anterior. Tots

som diferents i sobretot en 0-3 els infants tenen necessitats molt lligades a les rutines que es porten a terme a casa. Per assegurar el seu correcte desenvolupament és important que la mestra tingui en compte les necessitats individuals i les satisfagi adequadament, segons les característiques i personalitat de cada nen (inclou temps, maneres de fer, comportament, recursos, etc).

- És la mestra qui s’adapta als nens, no al revés. Tot i que la mestra regula

l’actuació dels infants per tal de desenvolupar la personalitat i les capacitats, és ella la que ha d’adaptar la seva actitud, les activitats, etc , a les característiques del nen.

- L’objectiu principal és el de formar persones capaces de desenvolupar-se en la societat. Amb tot el que això implica: assegurar-se de la correcta

configuració de la imatge personal, l’establiment de relacions socials adequades, adquirir el correcte desenvolupament de les rutines bàsiques, Per això els aprenentatges hauran de tenir un sentit, estar relacionats amb la vida dels infants per tal que esdevinguin significatiu. Les activitats planificades

2

hauran de fer possible l’experimentació així com la validació de les hipòtesis realitzades pels infants.

- Afecte. Considero que els infants 0-3 estan iniciant la seva configuració

personal, estan descobrint el món i la base per a això és sentir-se segur en un mateix, conèixer les pròpies capacitats i limitacions, establir relacions socials adequades i exitoses. Considero que la base de tot això és que la mestra ofereixi molt d’afecte.

- Treball en equip entre mestres. - Reflexió i formació constant sobre la pròpia acció així com la voluntat de

millorar dia a dia.

Jo considero que la diferència és mínima. Les bases mencionades anteriorment considero que són les mateixes en ambdós cicles d’educació infantil. Tot i així es poden establir diferències entre ells només pel fet de respondre a nivells maduratius diferents. Pel que fa al primer cicle considero que és bàsic l’afecte, el fet de fer descobrir a

l’infant que ell és que capaç de fer les coses per sí mateix, l’atenció acurada de les necessitats i de les rutines bàsiques dels infants, més que no pas la necessitat d’aprendre coses externes al ‘JO’ o ‘JO I ELS ALTRES’. Per a mi, aquí la mestra és bàsica. En canvia al segon cicle, tot i no deixar de banda els aspectes destacats en el primer

cicle d’Educació infantil, l’infant té altres necessitats i mostra més voluntat per conèixer coses, amb lo qual, l’actuació del mestre anirà més destinada a la satisfacció d’aquesta ànsia de conèixer. Per a mi, aquí, la mestra adopta un segon plànol.

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

Tal i com he anat escrivint el diari de pràctiques que pogut anar veient que la mestra de referència s’aproxima bastant a les pautes mencionades anteriorment. Pel que fa a l’actitud de mestra, em dóna a entendre quines coses són important per

a ella pel fet que no me les deixa fer, sinó que, tot i que no m’ha dit res, sembla que vol que primer observi com es desenvolupa la situació de dormir, menjar i canvi de bolquers per després poder-ho realitzar jo. Hi inclou la interacció amb els infants, l’afectivitat bàsica pel seu correcte desenvolupament dins l’aula així com fomenta la seva participació i autonomia en el moment del canvi de bolquer, de menjar i en el moment de dormir. Anticipa el que farà, demana la seva col·laboració. Per exemple, en el moment de dormir, procura que siguin els infants, que per si mateixos, es consolin inicialment i aconsegueixin adormir-se sols; en el moment del menjar, he vist com els dóna una cullereta per tal que realitzin el fet de menjar i participin quan ho considerin necessari; en el canvi de bolquers he pogut comprovar com demana la col·laboració del nen en el reconeixement de les parts cos i també anticipa el que esdevindrà. El que m’ha mancat és potser el temps dedicat a aquests moments importants. Considero que ho realitza ràpidament, potser pel fet que als nadons no els lleva ni els calçons per fer-los net, o perquè durant el moment de dinar dóna de menjar a diferents infants a la vegada. Pel que fa al fet de deixar participar als pares. Considero que és bàsic. Tant a l’hora

d’arribada com a l’hora d’acomiadament conversa amb els pares sobre com ha passat la nit, si és el cas de l’arribada, o com ha passat el cap de setmana, què ha fet, etc;

3

així com té present explicar als pares com s’ha desenvolupat al llarg de la jornada escolar. Dins la mateixa aula té diferents estratègies per tal d’assegurar-se de proporcionar les dades mínimes als pares. Té dues taules amb graelles on, en una, es mostra les horaris que segueix cada nadó tant per dormir, com per menjar; i en una altra graella apunta l’hora en que s’adormen i s’aixequen cada dia, també apunta si han fet caques i també l’hora en què han menjat. També, tant el matí com al migdia, deixa passar els pares a l’aula i els respon a totes les preguntes que aquests fan, des del meu punt de vista de manera un poc seca i distant, però ho fa. En quan a l’atenció a la diversitat, a la individualitat i al fet d’adaptar-se a les necessitats de cada nen, crec que ho compleix a la perfecció. De fet, al llarg

d’aquests dos dies, quan jo interaccionava amb els nens, m’anava comentant les seves característiques i preferències, per exemple, a l’hora de jugar amb ells, a l’hora de donar-los menjar o m’anava comentant els horaris de cada infant en quan a l’hora de dormir. Aquest aniria una poc lligar al fet que és la mes tra qui s’adapta a les característiques de cada infant. Si el nadó s’ha fet caca, el canviem; si el nadó té són, dorm; si el nadó reclama afecte, l’agafes i li dones atencions, somriures i petons. Una cosa que hem anat comentant al llargs dels primers dies és que els infants d’ara han canviat molt respecte els infants que van iniciar el curs. Ara ja estan adaptats i més o menys regulats. És a dir, ara tots solen adormir-se al llarg de la mateixa hora, mentre que inicialment cadascú tenia un horari específic. Això sí, si el nadó no vol dormir i després d’intentar-ho no pot, llavors no dorm. Pel que fa al que vaig comentar sobre que l’objectiu principals és formar persones capaces de desenvolupar-se dins la societat, considero que també ho compleix. No

fa unitats didàctiques ni projectes, però si que intenta desenvolupar habilitats i competències bàsiques: socialització, autonomia, interacció, exploració amb els materials, establiment de vincles i relacions entre els infant... També els dóna afecte i els proporciona allò bàsic perquè l’infant es senti segur i vulgui explorar el que es troba en el seu entorn. Pel que he vist el treball amb altres mestres en quan a la planificació del que ha de fer, no es produeix perquè és l’única aula de nadons que hi ha i sembla que ella s’organitza sola. Per altra banda, si que veig mostres de participació i col·laboració entre les mestres per qüestions relacionades amb el centre així com molta comunicació i suport entre les diferents mestres de l’escola. I sobre la reflexió, no l’he pogut constatar encara.

La veritat és que en general m’agrada molt com es desenvolupa la mestra dins l’aula, com actua, com es relaciona amb els infants, com els estimula i com satisfà les seves necessitats. Llavors, penso que el que estic veien en la mestra és deu no només a l’experiència sinó també a la reflexió constant de la seva pràctica.

2. Quin tipus de mestre vols ser? Suposo que està relacionat amb els aspectes que he comentat anteriorment. Si són els que considero importants a nivell personal, serà perquè són els que vull complir quan jo sigui mestra. El que si trobo molt important és tenir en compte que cada infants té característiques diferents i, tot i les activitats que es facin, les necessitats de cada

4

nen van primer que tot. Si les necessitats no es satisfan, l’infant no estarà preparat per actuar i interactuar amb el món i les persones que l’envolten. Vull ser una mestra que no només satisfaci les necessitats de cada infants sinó que també sàpiga identificar-les. També considero que és molt important tenir un gran repertori de recursos i estratègies per adequar la situació educativa a cada infant amb l’objectiu que es senti a gust. Pel que fa a aquest aspecte, però, també considero que és molt important l’experiència i la reflexió contínua sobre la teva tasca. Considero que és l’única manera d’evolucionar com a mestra. Està clar que aquesta reflexió no és necessari que es faci a nivell individual, sinó que també hi poden participar altres mestre (el que implica una bona relació i comunicació amb les altres mestres de l’escola), donant-nos el seu punt de vista i alternatives a la pròpia actuació. Dins aquest àmbit s’hi inclou també la formació contínua de la mestra. Tal i com he comentat anteriorment, per a mi és molt important que la mestra tingui molt clar el que vol treballar o l’objectiu principal d’aquell moment. Això per

exemples és una cosa que vaig aplicar l’altra dia a l’hora de dormir un infant. El nadó no volia adormir-se. Tenia molta son, però es posava a jugar dins la cuna i a enredar-se. De fet, volia implicar-me a mi en el joc, però jo vaig haver de pensar en quin és l’objectiu principal (que s’adormi) i vaig rebutjar tot allò relacionat amb NO dormir. Sense ser extremada, amb afecte, amb cançons, amb carícies... Proporcionar les activitats i els nivells d’estimulació que els infants, per les seves

capacitats i potencialitats necessiten, és un altre requisit que vull complir. Es suposa que els infants van a l’escola per aprendre, aprendre a ser persones, a estar segures de sí mateixes, a relacionar-se amb la resta, però també han d’aprendre a conèixer les característiques i les habilitats amb les que es desenvoluparan en el món que els envolta. Les activitats i estimulació han d’anar cap aquest sentit.

3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de

mestre? Com? Clar que ha evolucionat Inicialment no tenia els coneixements que tinc ara i no coneixia realment el que significava ser mestra, tot el que implica. Ara puc considerar que tot i no saber-ho tot i que em trobo a la meitat de conèixer aquesta tasca, sé quina és l’essència de la tasca d’una mestra, clar és que només a nivell teòric. Ara començaré amb la part pràctica. Potser inicialment pensava que la tasca de mestra no era tan complexa, potser ho relacionava més amb l’aspecte de tenir cura dels infants, més que amb la part de desenvolupament cognitiu, tot i que no la descartava, però tenia més clara la primera que la segona. A partir d’aquí, cada assignatura, amb un petit paràgraf, amb un frase, a través de diferents lectures... m’ha anat proporcionant informació en relació al fer de ser mestra i només això sinó que és com si ho hagués anat interioritzant. Podria saber-ho i prou, però a mida que estudiava i elaborava unitats didàctiques i treballs és com si les paraules entressin dins de mi. És molt difícil comparar la concepció que tenia inicialment perquè segurament era insignificant i errònia en relació amb la concepció que tinc ara.

5

OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil

professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les

competències adquirides i les que necessiten d’una millora.

CONTINGUTS 1. El paper del professorat

2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

AGRUPAMENT Individual

LLIURAMENT 23 de febrer

VALORACIÓ DE LES MEVES

COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments,

actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a: Realment no conec la meva manera de fer en cap d’aquests sentits ja que l’única cosa que hem fet a la universitat ha estat programar, sense tenir una noció clara de la capacitats i coneixements que tenen els infants i sense conèixer el context en el qual ens desenvolupen. De la mateixa manera penso que sempre s’ha de millorar. Per tant, aquest quadre podria ser una primera aproximació de les actituds i comportament que jo considero són positius o negatius.

Comportaments, actituds o idees que

valoro positivament Comportaments, actituds o idees

que valoro negativament.

Organitzar situacions d’aprenentatge

Implicar als alumnes en activitats d’investigació, en projectes de coneixement.

Partir dels interessos dels infants o almenys buscar alguna motivació per a la realització de

l’activitat.

Conèixer els continguts que s’han d’ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge

Treballar a partir dels errors i obstacles en l’aprenentatge

Gestionar la progressió dels aprenentatges

Observar y avaluar als alumnes en situacions

d’aprenentatge, segons un enfocament formatiu. Visió longitudinal dels objectius en l’ensenyament

Crear situacions i problemes ajustats al nivell i possibilitats dels infants. Establir controls periòdics de

competències i prendre decisions de progressió.

Elaborar dispositius de diferenciació

Desenvolupar la cooperació entre els alumnes i certes formes simples d’ensenyament compartit.

Fer front a l’heterogeneïtat del grup

Compartimentar, entendre la gestió de la classe en un espai més ampli.

Implicar als alumnes en els seus

aprenentatges

Suscitar el desig d’aprendre, explicitar el sentit

del treball.

Oferir activitats de formació amb opcions (currículum flexible i obert)

Instruir un consell d’alumnes i negociar amb ells regles i obligacions.

Treballar en equip Elaboració d’un projecte en equip, representacions comuns.

Confrontar i analitzar conjuntament situacions

Impulsar un grup de treball, dirigir reunions.

Fer front a crisis o conflictes entre

6

complexes, pràctiques i problemes professionals.

persones.

Participar en la gestió de l’escola

Coordinar, fomentar una escola amb tots els seus components.

Organitzar i fer funcionar, en la mateixa

escola, la participació dels alumnes.

Elaborar, negociar un projecte institucionals (tot i que sé el que són)

Administrar els recursos i els de

l’escola.

Informar i implicar als pares

L’objectiu comú és el de fomentar el

desenvolupament de l’infant. Amb lo qual els hem de mantenir informats de tot i de

cooperació en direcció a un mateix sentit. Fomentar la participació dels pares dins la dinàmica de l’aula. D’aquesta manera es tornen

conscients de les capacitats dels seus fills i aquests es senten orgullosos de la presència dels seus pares en la seva classe.

Fomentar reunions informatives i de debat.

Conduir reunions.

Emprar les tecnologies de la

informació

Emprar programes d’edició de documents.

Competències basades en una cultura tecnològica.

Emprar els instruments multimèdia en l’ensenyament

Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius de l’ensenyament.

Afrontar els dilemes i els problemes ètics de

la professió

Prevenir la violència.

Lluitar contra els prejudicis i les

discriminacions sexuals, ètniques i socials.

Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació en la classe.

Desenvolupar el sentit de

responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de just ícia.

Organitzar la pròpia formació continua

Ser actor del sistema de formació continuada.

Implicar-se en els treball a nivell general de l’ensenyament o del sistema educatiu.

Establir un control de competències i un programa personal de formació

contínua propis.

Acollir i participar en la formació dels companys.

Et pot ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.

7

OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil

professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les

competències adquirides i les que necessiten d’una millora.

CONTINGUTS 1. El paper del professorat

2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

AGRUPAMENT Individual

LLIURAMENT 23 de febrer

LES MEVES PORS En aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines

són les pors, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum: a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

b) Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

1. Sabré desenvolupar-me adequadament dins l’aula? Sabré quin és el meu paper i em sabré adequar a les demandes de la mestra?

2. Si la mestra em demana la realització d’alguna activitat dins l’aula, en relació a què la podria fer, quines estratègies podria fer servir

segons les característiques i necessitats dels infants? Durant el dia a dia dins l’aula veig quines són les característiques dels infants així com les coses que els motiven, gràcies a la meva interacció amb ells. Llavors el tema de les activitats anirien relacionades amb això tenint en compte les característiques globals i generals de la maduració cognitiva, relacional i motriu dels nadons. Per exemple, segurament el tema escollit aniria en funció al joc heurístic o el món de l’experimentació, perquè en aquestes edats és el que els proporciona coneixements bàsics i la manera com comencen a conèixer el món que els envolta. L’experimentació m’ajuda a estructurar el pensament dels infants. Durant els dos dies que porto amb ells veig que tot el que són textures, formes, papers de diferents colors, mides i superfícies els agrada molt. Per tant, un tema podria anar dirigit a això. Pel que fa a les estratègies també varien en funció de les característiques dels infants. Cadascú té un caràcter diferent, una manera de fer-se propi el món, diferent. Hi ha infants que reclamen la teva participació mentre que n’hi ha d’altres que són molt individuals; n’hi haurà que necessitaran un poc més de conducció per part de la mestra mentre que d’altres voldran resoldre la situació per ells mateixos...

3. A l’hora de realitzar les rutines, sabré aplicar la tota la teoria treballada? Sabré transmetre tota la cura i importància que dono a aquests moments? I, per altra banda, la mestra hi està d’acord?

8

Considero que els dos dies que porto, m’he sabut desenvolupar prou bé, tot i que amb torpesa. Ahir vaig donar el biberó a una nena de 4 mesos i, per l’estat d’ànim en que es trobava no va ser possible. Jo ho vaig associar a que encara no havia tingut cap contacte amb mi i no reconeixia en mans de qui estava. Avui li he provat de donar altra vegada el biberó i ha estat perfecte. Hi ha hagut comunicació visual, facial, expressiva... ha estat màgic. Encara no he canviat bolquers, però sí he participat en el moment de dormir, de llevar mocs i de menjar. En tots tres crec que he aplicat la teoria llegida tot i que l’he adaptada a la manera com he observat que ho realitzen a l’escola. Ho podria fer a la meva manera, i de fet la manera com ho faig em fa sentir còmode, però he de tenir en compte que els infants estan habituats a unes maneres de fer, adoptades per la mestra que jo he de respectar. De totes maneres, intento dedicar tot el meu ‘jo’ a aquets moments, per tal que tinguin el millor resultat possible.

4. Connectarem la mestra i jo? Sabré entendre i demanar el que ella

espera de mi? Si amb alguna cosa no hi estic d’acord com puc fer per deixar veure la meva visió de la situació sense ofendre?

5. La meva aula és de nadons, i requereixen de molt d’afecte, d’agafar-

los en braços, de mostrar moltes atencions... ho sabré transmetre

correctament? Els infants perceben els estats de la mestra, interpreten les postures corporals i les sensacions... els transmetre el que ells necessiten?

És increïble. L’ambient de la classe t’atrapa completament. Potser jo no sigui una persona molt afectiva en la vida diària, però ha estat entrar a l’aula quan uns quants infants han vingut cap a mi i m’han demanat que els agafés i els dediqués atencions i és com si tot desaparegués. Et fan riure i fan que tu vulguis fer-los riure, et demanen afecte i tu també n’acabes reclamant. Pels comentaris que m’ha fet la mestra, sembla ser que tots els infants m’han acceptat i em volen conèixer. De fet reclamen la meva atenció. Per tant, puc considera que tots els pors que tenia han desaparegut. Hi ha dubtes sobre com podria fer algunes coses millor, però segueix depenent dels nens i de les seves demandes. Una mateixa actitud i postura no funcionaran igual amb infants diferents. Per tant, també, molta observació.

6. Sabré reconèixer les demandes dels infants?

7. Sabré modificar les meves estratègies en funció de les característiques

de cada infant, sabré atendre la diversitat de demandes i adaptar-me al que cadascun d’ells demana i necessita?

8. Què fas quan un nen no t’accepta? Quines estratègies pots fer sevir que

guanyar-te’l?

9. Quin és el límit entre interacció mestra- infant i invasió del joc lliure dels

infants? La meva aula, en ser de nadons, mai rebutgen la teva presència, ans el contrari, però quan la necessiten realment i quan no?

9

10. Quina hauria de ser la meva participació dins l’escola? Com es porta a

terme una reunió de cicle, quins temes es tracten? c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Sobretot considero que el dia a dia dins l’aula me les aniran resolvent. Potser algunes coses realment siguin intuïtives i lògiques en el moment en que em trobi amb elles. També potser que actuï segons consideri necessari en aquell moment per les característiques de l’infant i de l’ambient i després, arrel de la reflexió consideri que les puc fer d’una altra manera. Per altra banda, també pot ocórrer que no sàpiga per on començar i demani ajuda a la mestra o bé que decideixi actuar i que la mestra intervingui perquè considera que ho estic fent malament.

OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques 2. Establir els aspectes que ens semblen importants a

una escola infantil

CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que

aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

AGRUPAMENT Individual

LLIURAMENT 23 de febrer

COM M’IMAGINO L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

A NIVELL INDIVIDUAL Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu Tot i que ja sé com és l’escola a la que aniré a fer pràctiques suposo que, en una situació real, m’hagués centrat en els records que tinc quan jo anava a l’escoleta així com les experiències que he tingut anant i entrant a escoletes. Segurament el dibuix reculli les característiques i els detalls que recordo de la meva aula quan jo assistia a l’escoleta com alumna. De fet més que imatges visuals del que tinc especialment record són de les olors, sensacions corporals i sentiments.

10

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6? Ara que ja he vist l’escola, podria afirmar una sèrie de detalls , a nivell de característiques físiques, que les diferencien i que coincideixen amb la imatge que tinc realment de les escoletes d’infantil: Pel que fa a l’entrada de l’escola, tot i que depèn de la concepció que tingui l’escola sobre l’infant i el seu desenvolupament, normalment les escoletes solen tenir una entrada més acollidora, agradable, acurada, decorada... que et convida a entrar-hi. Pel que fa a les escoles 3-6, això no es té en compte i normalment són edificis que tot i tenir mostres que es tracta d’un espai infantil, no es percep de la mateixa manera, són espais més grisos, més secs. Pel que fa al passadís o al hall de l’escola, també a nivell de decoració i elements, potser la diferència entre els dos cicles és que els penjadors estan bastant baixos, a mida dels infants i són petitons. També, a les parets dels passadís hi ha jocs que poden donar a pensar que van dirigits a infants més petits. En el cas de l’escoleta on faig pràctiques, aquests jocs són un mosaic amb teles de diferents textures i colors, també hi ha diferents tipus de tancadures així com un joc interactiu amb pilotetes, renous, etc. Per tant es veu a quines edats va dirigit. Segurament fos el cas del segon cicle, els jocs podrien ser més diferents, requerint potser més implicació cognitiva. També, pel que fa als passadissos, a 0-3 solen convertir-se en un espai més d’accions, d’interaccions, de relacions; mentre que a una escola 3-6 solen ser zones de trànsit. En el moment d’entrar a les aules, tenint en ment sobretot en la meva aula de referència -la de nadons- s’hi veu una gran diferència. No hi ha taules ni gran armaris plens de llibres ni llapis per escriure. Hi ha matalassos, coses penjades del sostre, tobogans, contes, objectes i materials escampats i tirats pel terra, miralls per tota la classe, cunes, jocs de manipulació, colors, música, olor a colònia i olors especials que recorden a una escoleta: caques, menjar, fruites... Un centre de 3-6 és, avui en dia segons la meva concepció, sec en tots els sentits mencionats. No es destaques aspectes com els vincles afectius, el fet d’acceptar-se a un mateix, de conèixer-se... es centra més en l’objectiu d’assolir l’autonomia sigui com sigui, de treballar matemàtiques, lecto- escriptura, sense donar la sensació que s’impliquin en les necessitats bàsiques dels infant. Potser és una visió molt extremada i influïda pels centres als que he assistit jo de petit. Sóc conscient que avui en dia s’estan fent molts progressos per compensar i equilibrar els dos cicles. Però potser tinc una imatge i uns records de l’escola 3-6 més a nivell conductista, mentre que l’escoleta és més constructivista i espontaneïsta.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist? Abans d’assistir al centre com a practicant ja hi havia anat abans a fer una visita i a presentar-me a l’escola en general (a les mestres i als infants). Vaig estar durant una estona observant el desenvolupament de la classe. Per tant, el dia que vaig iniciar les pràctiques es pot dir que ja m’havien vist la cara i em reconeixien.

11

L’acollida ha estat molt bona. Inicialment tenia moltes pors, moltes relacionades amb l’acceptació i la relació tant amb la mestra com amb els infants. Inicialment l’escola m’ha rebut amb els braços oberts. Cada matí les mestres em saluden dient bon dia, amb una cara somrient i alegre. Pel que fa a la meva aula, no només hi ha influït les persones s’hi troben en ella i les relacions que hi ha, sinó també l’espai, la decoració i l’ambientació. Tot dóna unes sensacions, unes primeres impress ions que influeixen en la teva maneta d’actuar i d’intervenir dins l’aula. Considero que la meva acollida ha estat bona. La meva mestra m’ha acollit bé, tot i que per la meva manera de ser (per naturalesa insegura) m’hagués agradat percebre més en ella l’alegria de tenir una practicant dins l’aula. De fet, abans d’assistir a l’escola com a practicant, aquesta va mostrar el seu mal estat per la feina que portava el fet de tenir practicants, deslligant-ho en canvi del fet de no voler practicants. Llavors, podria dir que m’ha obert les portes de l’aula i m’ha brindat la meva participació en la jornada escolar que en ella s’hi desenvolupa. Tot i així dia a dia, a partir de l’observació de la seva pràctica i de les estratègies que empra, em va mostrant noves eines de com realitzar els moments que es porten a terme dins l’aula. També accepta les preguntes que li faig i me les respon de bon grat. A més a més, gràcies a l’observació he vist que la seva manera de fer respon a les meves expectatives, el que em fa sentir segura en la meva intervenció. Des del primer dia vam deixar clar que sí teníem alguna cosa a comunicar-nos ja sigui positiva com negativa, ens ho podíem dir sense problemes. Va demostrar la voluntat de mantenir una bona relació amb mi. Una altra cosa que va afavorir la meva acollida és que em va presentar a tota l’escola. Pel que fa als infants em va agradar la manera com em van rebre. Tots, des del primer dia, em veuen amb bons ulls. Alguns mantenen la distància, la precaució, però la mestra em comenta que és normal, que els infants d’aquestes edats no rebutgen a ningú sinó que són ells els que no es volen relacionar, s’aïllen. Això em fa sentir còmoda per intervenir. Intento interactuar adequadament, intento satisfer les seves necessitats. Ha estat entrar a l’aula i mantenir els primers contactes quan els nervis han desaparegut totalment. M’ha impactat la gran capacitat dels infants tant a l’hora de comprendre el que dius com a l’hora de comunicar allò que volen; la delicadesa que requereix el contac te amb ells; la importància i el temps que s’hi dedica al llarg de la jornada als moment de canviar els bolquers i menjar. Realment tot m’ha sorprès i cridat l’atenció perquè mai havia entrat en una aula de nadons i l’ambient m’ha captivat. Per tant, l’acollida ha estat bona, s’han solucionat algunes de les meves pors (en relació amb infants i mestre), tot i que encara tinc pors ens alguns aspectes i n’han aparegut de noves. Esperem que amb l’experiència trobi la manera de fer-los front. A dia d’avui encara no he canviat cap bolquer, i em queden moltes coses per descobrir, tant de les que tinc dubtes com de les situacions que encara desconec. Tampoc he assistit a cap reunió ni del centre ni amb els pares, així com tampoc mantinc una relació molt estreta amb ell, encara mantinc les distàncies.

12

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL

Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

Considero que aquesta resposta ha quedat resolta amb les qüestions anteriors. M’ha resultat difícil separar el que ja se del que pensava anteriorment a començar les pràctiques. Potser ara tinc una imatge amb més detall. Abans recordava que les aules eren molt àmplies, amb molt material per interaccionar, amb finestres i miralls, tobogans... però potser no recordava detalls com el fet d’haver-hi coses col·locades al sostre, tampoc recordava tanta decoració per les parets ni tant de color. Tampoc recordo els contes. No sabria col·locar els banys en el dibuix anterior mentre que ara sí, així com també la seva dimensió i els elements que els composarien: vàters, aixetes, plantes, tovalloles, paper higiènic, etc. Gràcies a l’observació i a l’ús que es fa de l’espai es van interioritzant els elements que hi formen part. A més, els meus records poden estar distorsionats per la mentalitat que tenia de petita (quan potser tot ho veia més gran del que és realment).

13

OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques

2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.

3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia construcció de coneixement i promoure processos de

pressa de decisions i creixement personal. 4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les

competències adquirides i les que necessiten d’una millora.

CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que

aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

AGRUPAMENT Individual

LLIURAMENT 23 de febrer

CONTRACTE D’APRENENTATGE DE

PRÀCTIQUES A NIVELL INDIVIDUAL A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal

d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte. Jo, Erika Taltavull Bagur, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competències personals i de l’escola on inicio les pràctiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competències següents:

Tot i que considero que totes les competència, a dia d’avui, són millorables perquè no he tingut l’oportunitat de posar-les en pràctica en la vida diària de l’escola, n’hi ha algunes que tinc consciència en que tindré dificultats:

Gestionar la progressió dels aprenentatges

Participar en la gestió de l’escola

Utilitzar les noves tecnologies A nivell més específic:

o Conèixer els continguts que s’han d’ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge

o Treballar a partir dels errors i obstacles en l’aprenentatge o Crear situacions i problemes ajustats al nivell i possibilitats dels infants. o Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió. o Compartimentar, entendre la gestió de la classe en un espai més ampli. o Instruir un consell d’alumnes i negociar amb ells regles i obligacions. o Impulsar un grup de treball, dirigir reunions. o Fer front a crisis o conflictes entre persones. o Elaborar, negociar un projecte institucionals (tot i que sé el que són)

14

o Administrar els recursos i els de l’escola. o Fomentar reunions informatives i de debat. o Conduir reunions. o Emprar els instruments multimèdia en l’ensenyament o Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius de

l’ensenyament. o Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació en la classe. o Desenvolupar el sentit de responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia. o Establir un control de competències i un programa personal de formació

contínua propis. o Acollir i participar en la formació dels companys.

Pel que fa a la resta, considero que tinc les bases per desenvolupar-les i la consciència de voler millorar-les constantment, però en aquestes mencionades em vaig amb algunes limitacions. Em proposo els objectius:

- Tenir en compte que les activitats estiguin al nivell dels infants i que per ells mateixos pugui arribar a assolir el coneixement.

- Establir prioritats entre tot el que m’agradaria treballar i el que realment és necessari ésser treballat, tant per les capacitats dels infants com pels objectius importants a assolir.

- Tenir en compte l’avaluació formativa, inicial, durant i després del procés educatiu.

- Implicar-me en tot allò relacionat amb el centre (col·laboració amb mestres, instrucció i formació) així com també oferir-me voluntària per les tasques a realitzar. He de tenir en compte que sóc practicant, no mestra, amb lo qual aquest aspecte quedarà limitat per la meva funció dins l’escoleta.

- Convèncer-me que les noves tecnologies són positives per l’aprenentatge i trobar estratègies per la seva implantació dins l’aula.

Estaré limitada a la meva funció dins l’aula i a la demandes de la mestra, però per aconseguir-ho demanaré dubtes i consells a la mestra, reflexionaré a nivell individual

i grupal la manera d’afavorir el desenvolupament de les competències esmentades, i en la meva participació dins l’aula intentaré anar interioritzant-les i que les competències arribin a formar part de mi.