les Deisdi la moda«Aquesta brusa cordada amb aquest fer- magatzem, les elegants i el poble de les

mall, amb tots els seus plecs, et va d'allò dones s'empaiten.Inés bé, Praxinoe. A quant et surt la roba?» Una altra causa d'aquest fenomen és que

Qui parla així? La siracusana Gorgo, en tot efecte de sorpresa no produeix pas unaTeòcrit, fa cosa de vint-i-tres segles. Car impressió estètica agradable.les lleis de la moda són tan antigues com Si demà una dona anés a una gardenles dels medes i dels perses. Es possible de panty amb una fragata al cap, com aixòdefinir-les? e, va veure en el segle xvtr, cridaria l'a-

Tot ésser vivent, en el temps dels amors, tenció, però una atenció poc afalagadora.desitja plaure. Els animalstroben aleshores mil mitjans _ .per a ésser escollits entre una ^F'1munió de rivals. Els uns can "ten, els altres fan la roda ,les flors mateixes lluiten, d'es spécie a espècie, amb llurs co Cié ;) , . t -,lors; llur perfum, per a atreurel'insecte, instrument de llursamors. El primer objecte de ^^la moda és atreure l'atenció rt.N

sobre certs éssers.Això no vol pas dir que la

moda hagi d'ésser cridanera. wwRes d'això. Es possible de :^meravellar per la perfecció miLlor que per l'esclat i, en un r^" ,societat civilitzada, l'harmonia i -dels detalls fa més efecte que ^, ^" ` - ,l'atreviment en la tria. Elsvestits més encantadors d'a- - , ^ t,oquests darrers anys eren unsde blancs, units, que no te- :

nien altre tret singular que tt µu]'enginyosa simplicitat de llur m"t

tall.^"^^

uld^^Però l'esperit humà és fet

de tal manera que el cansenles més grans beutats si no

"„són renovellades. Es clar que é` fe ^i " L '^t_ el que .foli-.bell..xesta_,bell, ^., ... , w. _ ..:._..

avui dia admirem encara les estàtues 'egfp- ! Els éssers humans no són pas tan sen-cies o gregues. No obstant, el xoc i la sor- zills ; senten ensems el desig de la novetatpresa calen a les emocions estètiques. Escol- i la necessitat que els tranquillitzin uns

tem cada diumenge les mateixes simfonies trets familiars. El gran art dels que llancende Beethoven ; ja no les sentirem. Les va- la moda és tenir en compte aquesta doble

riacions de la moda no són solament inspi- aspiració. Han d'inventar, renovar, peròpartint de línies conegudes i de siluetes ac-

v-v

ceptades. Una transformació durable de lat moda es 'fa ordinàriament per etapes.

v v jke Excepció: un canvi brusc dels costumsfa acceptar un canvi brusc de la moda.

", ; a F °^ ^f¡ La guerra, transformant la vida de mi-lers de dones, llançà ]a faldilla curta i els

t - cabells tallats. Hi hauria un capítol beninteressant d'escriure sobre les relacions dela moda i dels sentiments. No hi ha unlligam entre els sentiments abstractes delsegle xvit i les rígides línies geomètriquesdels vestits que aleshores amagaven el cos

i, : de les dones? Entre el cinisme del Directorii les camises de Madame Tallien? No seriapossible, estudiant el vestit de les dones enIcs civilitzacions gairebé desconegudes, d'i-maginar el que foren llurs costums?

André Dlaurois «Aquesta brusa cordada amb aquest fer-mall, Praxinoe...» Però caldria tot un vo-

M

—Ves que no te l'hagis de tornar a embeinar

Any VII. Núm. 320 - Barcelona, dijo, 4 d'abril de 1935

GRAMÀTICA POLÍTICA:

1 Y I4ÆA I_.%.Ð A QUAN NO ES POT

Preu: 30 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 2 3118 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre CONJUGAR, ES DECLINA

rades per la voluntat dels couturiers i elsmodistes, sinó per• una necessitat eterna dela naturalesa humana. «Cada dia són ex-haurides les maneres de plaure ; i, amb tot,cal plaure, i hom plau.n

Aquí apareix la paradoxa que hauriad'explicar tota filosofia de la moda. Cadadona desitja ésser elegant per a distingir-sede les rivals, però totes desitgen assem-blar-se entre elles. Alhora totes elles es ta-lien els cabells, se'ls deixen créixer, s'es-curcen les faldilles per sobre dels genollso les deixen arrossegar fins a terra. No re-nuncien així als efectes de xoc 'i de sor-presa?

L'explicació és bastant complexa. Prime-rament, no totes les dones, sobre aquestpunt, tenen els mateixos gustos. Hi ha,en cada societat, unes quantes dones ago-sarades pel rang, per la beutat, pel talento senzillament pel caràcter, i que tenen punta ((llançar la moda». Hi ha, al contrari,una massa amoltonada i tímida que de-sitja seguir exemples i rebre directives. Lavida del vestit és, en això, del tot semblanta la de les idees. Un esperit rebel o bri-llant llanca una moda intelectual ; la gentadopta aquesta moda ; els delicats se'n can-sen i n'inventen una altra ; altre cop, la

gent els segueix. Entre l'élite i el gran pú-blic és un empait sense fi, el públic esmer-

çant-se a atrapar l'élite, l'élite a abandonar

de seguida allò que el públic ja ha comprès.Aixf, en la moda, el gran modista i el gran

A la pàg. 6:

Conversa amb Bontempelli,per J. Cabré i Oliva,

Els Dijous .

Blancs

PRIMAVERA—Que la molesta la Qorfella oberta?

—hom preguntava a la viatgera, en arrencarel tren.

—Ai, no, gens ni mica. I en aquest temps !Sembla que tornis de ncort a vida!

Passats els murs de contenció del suburbi,el comboi se les e;nprèn vers els garatges dela naturalesa lliure. Un ventijol espavilatesbulla els rulls daurats de l'enamorada del'aire i li arrebossa la brusa de tissú, totperfilant delicioses prominències.

La verdor vària dels camps es parcella enapellatius innombrables : pesoleres de setsetmanes, espinacs, julivert, cerfulls, col deMilà, de Brunswick, de Dax, de Bacalan,albergínies morades, cogombres, créixens,ensiams, carxoferes, maduixes, gerderes, gro-sellers, lrepadella, remolatxes, trifoli...

Arrenglerades al llarg de la plana, les vil-les de repòs s'han guarnit de flors noves.Les primeres peònies, dàlies, begònies, tuli-pes i jonquilles, els primers clavells, gla

-diols i nards proclamen l'esclat primaverali els capells de piqué de les noies que s'enfi-len muntanya amunt amb la motxilla a l'es-quena anuncien la reconquista dels cims.

L'andana de l'estaçió de termini reprènl'animació mig any esvaïda. El servei detaxis i autocars que traslladen els turistesals estatges del week end torna a funcionarregularment i el gran hotel que s'ha passatl'hivern sense un esta.dà, ja té llogades vint

-i-cinc habitacions. Brigades d'obrers nete-gen les pistes de tenis i el circuit del golf,mentre els animadors de les competicionsesportives projecten partits d'estrident re-clam.

Pel passeig marítim, un solitari amanya-ga la mussa carneriana, vestí-da de ruiximsd'ona

Vora la mar és nada l'estimadai és olorosa de ruixim marí,i és á. la mar son ànima avesada,i es migra tota si li'n cal partir.Compta les veles a la matinada,veu a la tarda el cuejant botí,la seva nit de boni8 és gronxada;i així no escolta mon dolor mesquí.O Amor, ensenya'm una veu novellade poesia: no la fressa bellade l'aigua al vent, o colpejant escullsseré content de gràcia més senzilladóna'm el so difós de la conquillaquan serem sols i aclucarem els ulls.

L'avió-correu de Marsella brunzina ambviolència, tot escarnint les rimes recitadesinteriorment a guisa d'oració, i l'airecels'esquinça com un setí.

El migdia càlid recorda el clima estivali les terrasses dels restaurants es poblenràpidament de comensals en tons clars, dò-cils a les insinuacions del manàger, clavellvermell al trau. Els tzigans trenquen el si-lenci iniciat a la tardor i la vida del dis-creteig recomença al ritme dels blues.

Sorprès de l'eclosió sobtada, el Sindicatd'Iniciativa s'apressa a trametre prospectesi circulars contenint programes fantàsticsque la platja suplirà a bastament amb el seuencís inesgotable, però el món del turismenecessita, com el pa que menja, nodrir-sede challenges, kermessess i féeries, que lallunyania cura d'embellir amb colors d'illu-minació irresistiblement atractiva.

S.

En trenta anys, la Caixa de Pensionsper a la Vellesa i d'Estalvis ha passat derellogada del segon pis de ]'antiga casa delFoment del Treball Nacional, a propiètariade molts immobles i a posseir un actiu decertenars de milions de pessetes.

L'home que havia fet aquesta obra; EnFrancesc Moragas i Barret, vivia tan hu-milment com el més modest dels empleatsde la Caixa

L'únic luxe que es permetia era pendre—algunes vegades a peu dret—un cafè ha-vent dinat, en un bar pròxim a la Caixa.

Alguna vegada se li havia fet notar, ambuna punta de retret, la seva modèstia ex-cessiva, i ell responia

—No ho cregui. Sóc l'home més ambiciósdel món : no tenint necessitats, m'he fetmeves totes les dels altres.

I no solament s'havia fet seves les neces-sitats materials, sinó també les altres. Re-cordem que gràcies a ell Barcelona va po-der quedar-se la Collecció Plandiura,

Les preguntes senzillesEl dia del veredicte del Premi Crexells,

uns periodistes parlaven, a la Generalitat,de la guanyadora.

—Maria Teresa Vernet?—féu un d'ells—.Li he llegit dues novelles i no he vist que.igui res de ]'altre món,

Poc després, el mate¡x periodista, enapuntar-se l'acta del jurat, que li dictavaun company, preguntà:

—Vernet s'escriu amb V de València (iamb B de Barcelona?

Motius de consciènciaParlant del Premi Crexells, Ignasi Agustí

acabava amb aquestes paraules l'articlet queMIRADOR volgué publicar-li fa una setmana.

«De qui serà aquest Premi Crexells? Si-gui de qui sigui, se'l mereix. La seva no-vella serà, sens dubte, la millor novella del'any.))

Però dissabte, després d'emès el vere-dicte del jurat, en la secció de L'Instantque habitualment redacta Ignasi Agustí,'i 'signada amb les inicials L A. aparei-xia una nota que volia ésser verinoseta, ino era més que una indelicadesa.

—Oh — explicaven persones assabenta-des—, és que l'Agustí tenia tan coll avall

que el premi seria per a l'obra d'un amicseu, que per això afirmava que la novellaguanyadora seria indubtablemente la millorde í'any. Res ; com veieu, cosetes de ca-pelleta.

—d també hi ha alguna cosa més, aques-ta d'ordre fisiològic—afegí una persona, pelque e> veu, encara més assabentada—. Dis-sabte mateix l'Agustí fou batejat. Em refe-reixo a un bateig de l'aire. En baixà tanmarejat, que gairebé se l'hagueren d'en-dur en un baiard, i, és clar, amb l'estómaci el cap a tres quarts de quinze, que volíeuque escrivís de bo?

Per a ésser=hi a 4empsHa estat estrenada finalment, al Princi-

pal Palace, la comèdia de Carles Fages deCliment El jutge està malalt.

A dir veritat, gairebé ningú de la compa-nyia Vila-Daví no hi tenia confiança, sen-se discutir, però, la seva vàlua literària iartística.

Uns dies abans de l'estrena, un actor del'esmentada companyia trobà un companynostre molt conegut en escenaris i redac-cions.

—Vindràs dimarts, al Principal?—EI dimarts precisament, potser no.—Doncs si no véns dimarts, no t'assegu-

ro que vegis l'obra.

L'obra de Fages de Climent, com hemdit, ha estat estrenada...

Com suaven, els artistes, la nit de l'es-trena !

En acabar la representació, murmuravaEn Gimbernat

—Això no és una comèdia ; això és unaaspirina.

Un paríidari del doblatgeEn El jutge està malalt, l'actor Venta-

yols evita aquests versos

Quin afollat desig, com un ressòdel silenci d'adés,sento dringar dintre meu,com l'acord dels tornaveus,de la pregunta que ens llúia als ulls,de les paraules que no ens vàrem dir.

En Pérez de Rozas petit, en escoltaraquests versos, va observar a l'empresari

—E1 públic no és fácil que els entengui.Trobo que els hauríeu de fer doblar en ca-talà.

La «Passió'> d'OlesaLes representacions de la Passió a Olesa

han tingut enguany un èxit més trepidantque els anys anteriors. La propaganda haestat més intensa que mai, i la competènciaentre el Círcol Federal i el Teatre Olesaha servit de pretext perquè la majoria dela bona gent del poble visquin enemistats,puix que entre els partidaris d'una Passiói l'altra s'ha establert un veritable pugilatque no els deixa viure tranquils.

*xEls del Cfrcol Federal, com el seu nom

indica, són uns republicans com una casai tan una Passió d'auca de redolins que en-tendreix els cors menys sensibles. La diri-geix En Joan Vilella i el Crist surt ambuna clenxa partida a mig front ; per aca-bar-ho d'adobar, la Mare de Déu porta den-tadura d'or.

^r a^

Els del Teatre d'Olesa s'ho han pres mésseriosament. Dirigeix el ))drama» el mestreen gai saber de] Rosselló, J. Povill i Atserài el 'personatge central, Jesucrist, 1'inter-preta En J. Valldeperes, conegut pel Ma-yons, Garlí de cap a peus, i al qual EnBadia féu passejar pels carrers de Barce-lona junt amb una colla de companys queforen detinguts acusats de dedicar-se a ferexercicis guerrers en una finca d'En JosepTobella. Des de fa trenta anys que interpre-ta el mateix paper, i per bé que des de ladata que va començar ha envellit un xic,amb ajuda del maquillatge fa un Crist queenvejaria En Borràs.

***En una de les darreres representacions al

Teatre Olesa, quan Jesucrist estava penjata la creu junt al bon lladre i al mal lladre,una de les piules llançades pels tramoistesper a representar que tot se n'anava enorris, va anar a parar a una senalla on hihavia altres piules, la qual cosa veient elbon lladre i tement que es pogués produirun cataclisme, va davallar de la creu sensepermís de ningú i es posà a córrer fins alcarrer. Costà Déu i aluda tornar-lo a pen-jar al lloc que ]i corresponia.

***Per tal de fer propaganda carlina, els

del Teatre Olesa feren circular unes invi-tacions als centres tradicionalistes de totCatalunya oferint-los viatge d'anada i tor-nada en autocar i localitat per a la repre-sentaciü, pel preu únic de sis pessetes ! Hianaren tradicionalistes de Granollers, quetardaren dos dies a arribar a casa...

Els comparses que actuen al Teatre Olesano es pot dir que siguin canins, però sóngent que es tenen de guanyar la vida, il'altre dia, quan ja estaven vestits de di-moni a punt de sortir a escena a espantarcristians, se'ls va ocórrer demanar augmentde sou. Per tal d'evitar la suspensió del'espectacle, foren ateses les demandes delsdimonis i tot anà com una seda.

***Els del Círcol Federal no tenen les coses

tan ben endegades com els seus competi-dors i de vegades els passen fracassos d'a-

quells que fan esgarrifar. En una de lesprimeres representacions, el que feia de Ju-das, a l'hora de penjar-se, no trobava laforma d'abastar l'anella que el tenia de sub-jectar a l'arbre donant la sensació que espenjava de debò; això motivà que caigués

de cul per terra i que el públic esclafis enuna riallada general.

En canvi, en una mutació ràpida desprésd'una aparició miraculosa de Jesucrist, elstramoistes varen anar tan ràpids, que en¡}luminar-se novament l'escena Jesucristaparegué penjat d'una corda balandrejant-

se d'ací d'allà com un vulgar pernil. Homdiu que es va deixar sentir un renec moltrecargolat.

EI drama veritable és el que se li espera

al Sant Joan del Teatre Olesa, el qual vaescriure un article a La Veu malparlantdes competidors ; de nit i de dia els soldatsde Pilats, en comptes de vigilar el sepulcredel Senyor, munten la guàrdia al domicilide Sant Joan.

Crisálíde

El plantejament de la crisi total del Go-vern de la República ha portat molt d'en-

MIRADOR INDISCRETL'ambició de Francesc Moragas Comèdia o aspirina?

lum, i Praxinoe, des de la platja, em crida.

Axnaf MAUROIS

('Copyright Mitrof ress)

Berthold Jakob

El Dv. Wesemann

•1

4-IV-35

1

renou entre les dretes i fins en aquells cen-tres on es reuneix la «crema» dels desva-gats. En un cercle del Passeig de Gràcia,un cedista dels que més afició demostrenper a les poltrones toves feia circular, dis-sabte, aquest acudit gràfic:

«Si en el Banco AZUL suprimimos laCeda tachándola de izquierda a derecha yponemos dos ((barras)), tendremos A XIII.»

EI lector ja ens excusarà que no li femel dibuix, però sí que li direm el final : elsdos abarras» són, per al cedista, dues per-sonalitats del Partit Republicà Conserva-dor que acabdilla Miquel Maura.

Ansies renovadoresPer tal de treure la nyonya que tan forta-

ment té agafada el «Partido Agrario Es-pañol en Cataluña», es diu que s'ha pensata conferir-ne el cabdillatge al senyor DePrat, tot i que aquests darrers temps haestat coquetejant impúdicament amb laCeda. Comentant aquesta possibilitat, lapae Gutiérrez Gallego exclamava joiosa-ment:

--Si resulta verdad, le corro un nuevocc llar a mti grifón !

Honor declinatA Sitges, diumenge vinent hi haurà festa

grassa : inauguració del nou local de laLliga al domicili del radical demòcrata se-nyor Josep Teixidor, discursos de la se-nyoreta Pi de la Serra, Tries de Bes, Vidali Guardiola i Cambó. Aquest darrer, natu-ralment, és el plat fort, però tot i essentaixí, aquest plat empallideix al costat delsplats de l'Hotel Subur : tiquet a dissetpessetes.

—Ho trobo car !—rondinava un botiguer.–.Veureu, bé hem de pagar el cobert dels

oradors,..—Jo, haver de pagar el dinar a En Cam-

bó ?'Decididament, no hi vaig!

Tof i, remeiEs sabuda l'estreta collaboració que exis-

teix entre els lliguers i els tradicionalistessitgetans i la sèrie de vels que han tingutde tirar a1 damunt d'una infinitat de cosesper a la defensa de l'honor del carro. Peròdavant la festassa de la Lliga, els tradi-cionalistes no saben qué fer.

—AI míting sí que hi aniré, però al di-nar, nois, és molt compromís !—es since-rava el cap dels carlins locals.

—Tot s'arranjarà, home! Per als mésdestacats de vosaltres, el senyor Pepet dela fonda us pararà una taula a la cuinai des d'allà podreu sentir els brindis i aplaudir tant com valdreu !—contestà l'amigablecomponedor de sempre.

Allò del sabater...Els fotògrafs professionals de Barcelona,

amb tota la raó del món, han abassegatgairebé del tot els llocs del jurat que ha defallar el concurs de fotografia organitzatper El Día Gráfico,

En una de les reunions, els foren dema-nats els corresponents retrats per a les tar-ges de lliure accés a l'exposició de les foto-grafies rebudes. Però resultà, amb generalsorpresa, que cap fotògraf no podia com-plir aquest requisit perquè a cap no se lihavia acudit mai retratar-se.

Si no recordem malament, era el nostrecompany Català que confessava que des dela seva primera comunió no s'havia tornata posar davant de l'objectiu.

Tol va bé si acaba beL'alarma va córrer entre els seus amics

feia poc, Miquel Utrillo (ex-Junior) haviapassat per la Rambla entre dos guàrdies...

Però ressenyem els fets.Miquel Utrillo, veient una senyora vistosa

menjant ametlles, se li acostà amb aire don-joanesc a demanar-n'hi una.

—Ya se la dará mi marido—va respondrela senyora.

I, en efecte, un senyor que, pel que sem-bla, havia anat a beure aigua a la font deCanaletes, s'acostava amenaçador. Insults icops fins que la intervenció del públic se-para els protagonistes, els quals fan capa la delegació de policia més pròxima.

Pel camí, els ànims estaven un xic mésapaivagats,

—Na doy mucha importancia al caso—digué el marit—. Me llamo Fulano de Taly he venido a Barcelona llamado Q or el al-calde señor Pich ' Pon.

—El senyor Pich ha dit ?—+saltà l'Utri-110—. Jo ja fa cinc anys que treballo en elseu diari. Em dic Miquel Utrillo.

—Miguel Utrillo? El hijo del Miguel Utri-llo que murió hace cosa de un año? Hom

-bre, qué alegría! Sepa usted, joven, que loque soy, lo que tengo, mi casa de Sevilla,mi situación, todo se lo debo a su padre.Su padre de usted fué mi segundo padre.

Els policies estaven esbalaïts. L'Utrilloesrefeia visiblement. S'acabà de refer aquellmateix vespre. Aquella coneixença comen-çada amb unes baralles de carrer, es conti

-nuava amb un sopar.

SI [S-ELÈCTRICl [U (VOSTRL AUT.OMÒBJL

ho troba eu en lesm'i'I'lors , condiçions depreuiqualrfat,al

GADAIGE ELÈCTRIC

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinària

per a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55723

BARCELONA

Acaba de cloure's tràgicament un d'aquellsfoscos i enredats afers d'espionatge que tantcommouen l'opinió pública quan ja han cles-embocat en llur irreparable desenllaç, men-tre que quan encara aquest podria ésserevitat, en observar-se els indicis de sem-blants maneigs d'espionatge, topen amb unageneral incredulitat i l'escepticisme del granpúblic.

Tots els diaris han parlat de l'afer a quèens referim : el periodista alemany, emigratpolític, Berthold Jakob Salomon, ha estatatret per l'agent provocador hitlerià doctorWesemann a la ciutat suïssa de Basilea, d'on

fou raptat e1 g de març i portat en territorialemany.

E1 cas de Jakob no és aïllat, sinó que ésuna anella més de la cadena d'actes de vio-lència portats a terme a l'estranger pelsagents de la Gestapo (la policia secreta deBerlín), amb menyspreu ele la sobirania delsEstats en els quals s'acompleixen semblantsaccions illegals. — Encara no fa dos mesos,l'enginyer de radiotelefonia Formis, perta-nyent al grup antinazi de Strasser (el germàdel qual morí assassinat en la , famosa ma-tança del 30 de juny), fou anestesiat, en unhotel dels voltants de Praga, per una parellad'agents alemanys que s'havien presentatsota les innocents aparences de turistes, imort després ; segons l'informe de la policiatxecoslovaca, els assassins, un cop comès elfet, passaren la frontera en auto. — Tambésón bastant recents el record de la fi del'illustre professor alemany Lessing, assas-sinat per agents nazis a Txecoslovàquia, iel del director Rotter, ocorregut a Lichten-stein per no haver aconseguit els agents ter-roristes hitlerians d'emportar-se'l a Alema-nya per a fer-lo víctima de la venjança par-tidista. — El .mateix autor d'aquest articlefou objecte, ací a Barcelona, de temptati-ves de rapte. Se li presentà l'agent hitle-riana Lewitt —a una jueva ! — proposant-li detraslladar-se a Frauenfeld'— petita ciutatsuïssa prop de la frontera alemanya — a fi

de facilitar-li, per encàrrec del conegut es-criptor antihitlerià Ernst Toller, una sub-venció de 25.000 francs suïssos per a ajudarl'edició del periòdic quinzena] El Antifas-cista que aleshores publicava. Però era con-dició indispensable anar a cobrar aquestaquantitat a Frauenfeld, precisament en unacasa de dispeses situada a tocar de la fron-tera alemanya. Gràcies a una precaucionaldesconfiança, als esbrinaments practicats ia l'arribada a temps de la contesta dema-nada a Toller, en la qual aquest deia queni coneixia la Lewitt, ni sabia de què liparlaven, aquesta jueva pogué ésser desem

-mascarada com agent provocador i fracas-saren els preparatius del rapte planejat.

L'actual víctima dels excessos del nazis-me a ]'estranger, Berthold Jakob, no és cap:figura desconeguda en la vida alemanya delsdarrers anys. Home de trenta-set anys, quetanca en un cos feble i malaltís una fe ar-dent i una indomtable voluntat de lluitadorper la llibertat, Jakob denuncià implacable-ment, ja, durant la república de Weimar,aquells preparatius bèllics que les capesreaccionàries duien a terme en la clandes-tinitat, i que foren l'inici dels armamentsara obertament declarats pel govern hitle-ril. Jakob, collaborador del portantveu dela social-democracia alemanya, el Vorwdrts,del gran diari del mateix partit DortmunderGeneralanzeiger i de periòdics aleshores in-dependents i pacifistes, des de 1919, tot justacabada la guerra, revelà la formació de]'anomenada Schwarze Reichsiwehr (Reichs-wehr Negra), esquadres militars colligadesa l'exèrcit regular que agrupaven els ele-ments antirepublicans, romanalles del des-fet imperi de Guillem II. Jakob denunciàtambé els maneigs de ]'aleshores existentOrganisation C., o millor dit : OrganitzacióConsul, que, colligada amb la ReichswehrNegra, es dedicava a tota mena d'espionat-ges i provocacions i a l'encobriment de lesformaclon, militars illegals, als grups espe-cials de les quals anomenats Heilige Vehme(Santa Venjança) pertocava la tasca d'assas-sinar els homes d'activitat més destacadaen el camp liberal i pacifista, en profit delsinteressos dels reaccionaris precursors delnazisme. Entre els components de la Vehmees distingí especialment el tinent Schulz,unes quantes vegades assassí.

L'obra d'indagació i de depuració de Ber-thold Jakob culmina quan denuncià, essentel general von Seekt el cap de la Reichs-wehr, l'existència a Alemanya de dipòsitsd'armament sostrets a la vigilància de lescomissions interaliades de control imposa-des pel compliment del tractat de Versallles,la qual cosa obliga el general von Seekta dimitir.

Havent hagut d'emigrar en 1932 a causade les persecucions de què ja llavors eravíctima per part de les agrupacions clan-

La senyora Wesemann

Thaelmann, a Elberfeld, va lliurar una llis-ta de funcionaris a la Gestapo, aleshoresja formada. El resultat de les meves inda-gacions, recollit en un extens report, vacausar ]'allunyament d'aquest espia. Peròaixí i tot continuà, en 1933, actuant, enels medis d'emigrats a Holanda i a França,sota els noms de Karl Bender, Bünning,Gehlem i Marcel Kamendtinsky. Aquest fetsal ja provaria la necessitat d'un controlrigorós de tots els que arreu d'Europa esfan passar per emigrats polítics, controlque no haurien d'exercir persones benèvolesd'un humanitarisme babau, sinógent com

-petent.EI rapte de Jakob, ocorregut a Suïssa,

és la prova més recent de l'activitat delsagents nazis; el seu autor ha estat un jueu,el doctor Wesemann, procedent de les an-tigues organitzacions esmentades, les qualsno es limiten, ben entès, a actuar a Suïs

-sa. L'any passat, La Publicitat tractà moltmeritòriament aquest afer en el que es re-fereix a Barcelona. Ací, en efecte, han tre-ballat també agents secrets ; limitem-nos aesmentar-ne dos : Ernst Binkmann, de laGestapo, vingut a Barcelona des de Rouen,que per l'abril de l'any passat prengué part

en reunions antifeixistes i es dedicava a re-clutar personal entre la púrria estrangera.(Precisament prop de Rouen, a Pont de1'Arche, s'ha descobert no fa gaire un cen-tre de la Gestapo, amb el qual sembla ha-ver estat en contacte el doctor Wesemann.Pertanyents a aquest centre de Pont de

l'Arche hi havia un gran nombre d'obrersnazis que treballaven en la construcció decarreteres, en un temps d'atur forçós enquè molts obrers francesos no poden tro-

bar feina.) Un altre agent que actua a Bar-celona fou Vittorio Terracmi, d'infiuéncianefasta en l'anomenat «front única del par-tit comunista, al qual arribà a imposar lesseves directives.

Després d'això ja no farà estrany l'o-corregut a Suïssa amb el malaguanyat Ja-kob. Però, com aconseguí Wesemann en-sarronar el periodista pacifista? Cal consi-derar que Wesemann estava introduït, desd'alguns anys ha, en medis esquerrans ale-manys, els quals no van saber jutjar ambla severitat que calia les repetides petitesfaltes d'honradesa política de Wesemann,indici de coses pitjors. A més a més, calconsiderar que Jakob, en la seva difícil iimportant tasca, per força hagué de tenir

variats contactes a fi d'aconseguir informessobre els pertorbadors de la pau : en casos

així no sempre és possible de sostreure's arelacions amb agents dobles.

El doctor Wesemann, en efecte, presen-tat a París a Jakob per la seva dona, de

la qual estava divorciat i vivia a París,oferí al periodista unes revelacions d'impor-léncia i li prometé presentar-li uns altresinformadors a Basilea, ciutat fronterera deSuïssa. El q de març Jakob acudí a lacita ; a l'hotel Sankt Gotthard troba dosalemanys — els informadors de qué li ha-via parlat Wesemann —arribats de Berlínel dia q, que li foren presentats amb elsnoms falsos de Manz i Krauss i que, men-

destines reaccionaries i hitlerianes, Jakobcontinua des de l'estranger l'obra que ha-via començat des de dintre d'Alemanya, ia ell es deu la revelació dels preparatiusde l'aviació de guerra, de l'existència d'han-gars subterranis en zones de bosc aparta-des de les grans ciutats, etc,

Per força aquesta tasca de Jakob l'haviade fer mal veure per les capes dirigents delnazisme, car revelava a tot Europa llurspropòsits de pertorbar-ne la pau, i per aixòclecldiren d'eliminar-lo. Només en els casosde més relleu, com el present de Jakob,l'alt comandament hitlerià es lliura a re-pressions obertes i raptes que poden portaral descobriment de la vasta xarxa dels seusagents.

Es clar que ja fa uns quinze anys queexisteix l'aparell secret ele la reacció ale-manya : primerament, reclutat entre els ho-mes de la Reichswehr Negra ; després, del'Organització Consul ; més tard, sota ladependència del Ministeramt des Reichs-wehrministcriums ; per últim, obertament,amb la Gestapo. Des 'de quinze anys haque la reacció alemanya acostuma intro-duir en els medis i les organitzacions so-nial-demòcrates i comunistes, agents queamb porfídia i perseverança participen enla vida política d'aquests partits, n'espienles personalitats, s'assabenten de les actua-cions i projectes, i comuniquen a llurs amostat el que poden recollir. Aquests agentstambé es dediquen, amb afany exagerat, aactes d'estèril extremisme (aquesta moda-litat es troba sobretot en els introduïts enles organitzacions comunistes).

L'estiu de 1932, a Solingen, el que aixòescriu va tenir ocasió de desemmascarar elcèlebre agent provocador Hermann Rix, elqual actuava des de feia deu anys en lesfiles democràtiques, lliurant -se a la funda-ció de tota mena d'associacions de caràctersocial, les quals després portava conscient-ment al fracàs, sia moralment, sia finan-cerament, a fi de desacreditar les tendèn-cies esquerranes de millora social. Ingres-sat aquell mateix any en el partit comu-nista alemany, Rix, que havia arribat àdhuca parlar en actes del partit al costat de

LA GUERRA SOrzon

El rapte del periodista Berthold Jakobtrestant, havien liogat a Zürich un auto,el xofer del qual era membre de les tropesd'assalt de Lbrrach (Alemanya). Un copfetes les presentacions, Wesemann se n'anàa ((descansar>) a Ascona, poblet suís a lariba del Llac Major, prop de Locarno, onhabiten bastants refugiats alemanys. Delque passà després a Basilea, només és sabutque els agents nazis suposats informadorsinduïren jakob a pendre, contràriament alsseus costums, alguna begucía alcohòlica, ia dos quarts de deu de la nit, pe] post fron-terer suís de Klein-Hüningen passà a granvelocitat un auto, la matrícula del qual cor-

respon a la del llogat a Zürich per Manzi Krauss. Donava la «casualitat» que la bar-rera del cantó alemany; que sempre estàabaixada, aquell dia i aquella hora estavaenlaire. Des -d'aquest moment es perd elrastre de Jakob. Però en presentar l'am-baixador suís a Berlín unes reclamacionspel rapte, que segons els informes de lapolicia suïssa no pot ésser posat en dubte,el Tercer Reich contesta que el periodistaJakob es troba efectivament empresonat aAlemanya, sense afegir més detalls, nomésdeixant entendre que Jakob ha estat tro-bat... casualment en territori alemany. Comés natural, les autoritats ignorem sempreels fets la comissió dels quals ha estat en-carregada a agents secrets.Les gestions del jutge de Basilea senyor

Lützelschwab i les del Consell Federal Suíshan donat prou resultats per a justificar lapresentació de reclamacions a Berlín. A mésa més, el conegut advocat Moro-Giafferi,de París, al qual la muller del periodistaraptat ha encarregat el cas, ha sollicitat algovern de Suïssa i al de França, car eldoctor Wesemann i els seus collaboradorsprepararen el cop en territori francès, queaquestes violacions de la sobirania d'amb-dós països per part del Tercer Reich fossinportades davant la Societat de les Nacionso el Tribunal Internacional de La Haia.

Mentre corltinuen les gestions encamina-des a descobrir els altres collaboradors deWesemann, es presenten una sèrie d'inter-rogants, entre els quals destaca aquest, demoment : la senyora Wesemann té algunaresponsabilitat en el rapte? Pels elementsde judici que tenim, aquesta dona semblainnocent. La senyora Wesemann ha actuatllargament en els medis antinazistes de Pa-rís i de Londres, on ha prestat importan-tíssims serveis. D'altra banda, havia pre-sentat diversos refugiats alemanys al seumarit, del qual sembla que segueix enamo-rada malgrat que aquest estigui lligat ambuna veneçolana amb qui s'ha trobat sovinta Londres ; a més a més, hi ha unes cartesque Wesemann escriví a la seva ex-esposadesprés de raptat Jakob, en les guals li co-

municava que «tot anava bé» i que féu ex-

pedir des de Londres per uns agents hitle-rians collaboradors seus. Aquestes cartes no

resulten comprometedores per a la senyoraWesemann i sembla que aquesta ha estatenganyada també per l'hàbil provocador. Unsemigrats comunistelants, moguts sens dubte

per odi partidista i per ganes de lluir-se,declararen desfavorablement per a ella (laqual, en saber el trist paper exercit pel seu

ex-marit, provà de suïcidar-se). Sempre quela senyora Wesemann havia presentat emi-grats al seu ex-marit, els havia posat enguàrdia considerant-lo un individu tèrbol elsrecursos financers del qual no tenien justi-

ficació.Per què, aleshores, continuava presentant

el seu ex-marit? Es que, malgrat estar-neseparada ï àdhuc sospitar-ne políticament,en seguia enamorada? 0 potser considerava

que el manteniment de les seves relacions

amb ell podria ésser d'alguna manera pro-fitós per a l'antinazisme? Aquesta pregun-ta, que no és la que dóna un aire menyssensacional a l'afer, revela al mateix tempsla tragèdia d'aquesta dona.

Lectura feta dilluns davant el micròfon+nsta •lat a la redacció de uLa Publicitat» .

El primer jurat del Premi Crexells vaésser elegit per a un termini de tres anys.Per raons taxativament precisades en elreglament, em va tocar d'exercir-ne la se-cretaria. Acabada la comesa d'aquest pri-mer jurat, unes bones ànimes—per l'estil,SI no les mateixes, de les que m'havien ere.gut apte per al càrrec—decidiren de reele.girme per cinc anys més. Era tal la consi.deració que em mereixien, i em segueixenmereixent, les bones animes alludides, quevaig acceptar, més per aquesta consideracióque no pas per gust, aquest recàrrec de«lectures forçades».Al cap de cinc anys d'existència com ins-

titució privada que no fa sinó honorar elsciutadans que l'endegaren i la feren moral-ment i materialment viable, el Premi Cre-xells passava a incorporar-se als premis li

-teraris instituïts per la Generalitat de Ca-talunya i, en la nova estructuració del Pre-mi, el jurat, de set membres de què cons-tava, quedava reduït a cinc, .i jo, estalviatde tres anys d'una tasca excessivamenthonrosa, però arriscada pel tarannà suscep-tible que si no troba justificació en el di-plomàtic, en l'home de món, o simplementen l'home ben educat, és explicable en unésser d'u la sensibilitat superior a la mitja-na com, en teoria, ha d'ésser la de 1'escrip.tor i de l'artista.

Vaig procurar complir la meva comesasense altre criteri que ('estrictament litera-ri, gairebé deshumanitzat, aliè del tot aconsideracions d'amistat, de relacions,àdhuc d'una certa i indirecta dependència,moral o material. Puc dir que ni la méslleu ombra no ha enterbolit les relacionspersonals sostingudes amb autors les obresdels quals no vaig votar, cosa que única-ment m'interessa de remarcar, no cal dir-ho,per a fer honor a llur esperit de convivèn-cia i a llur elegant acceptació del lliure jocde les opinions personals quan són inspira-des en motü.ts confessables.

No seria delicat no afegir la meva con-vicció que els meus illustres companys dejurat van procedir en tots els casos amb unaequanimitat i una independència intatxa-

bles. I també em cal dir que mai, ni perpart dels autors, ni dels amics dels autors,ni dels editors de les obres concursants, no

vaig ésser objecte de la més insignificantinsinuació, recomanació o pressió, directa-ment o indirectament, dit sigui així mateixen honor dels esmentats.

Si algun dia em decideixo a escriure lesmemòries de la vida literària que m'ha to-cat de viure i que, per seguir un justificatcostum tradicional, s'hauran de publicaruns quants anys després de la mort dels pro-tagonistes, no podré, malgrat una famadesproporcionada als mereixements reals,fer-hi constar cap revelació més o menysmaligna referent a combinacions i trucs enla tasca dels jurats, res d'allò que en el llen-guatge colloquial se'n diu apasteleigs».

I tinc l'absoluta seguretat moral, que amés a més podria recolzar amb proves dia

-lèctiques que estalviaré als oients, que lescoses, aquests dos anys dels quals no pucparlar per experiència directa, han anat dela mateixa manera, rectilínia i honorable.

Cal que declari que un principi de nete-dat moral i polémica, una norma d'aquelldecòrum que tothom deu a si mateix r alpúblic que pugui tenir, em priva del tot defer cap comentari valoratiu, que inevitable-ment vindria a ésser un judici comparatiu,sobre les diverses novelles presentades alPremi Crexells d'enguany, la qual cosaequivaldria no a una crítica literària sinóparaliteraria, és a dir a una crítica de l'ac-tuació del jurat. I això perquè és gratuiti sense fonament — almenys confessable

—tot el que es pugui dir d'una qüestió quanno es coneixen els termes en què està plan-

tejada, això és, en aquest cas concret delPremi Crexells darrer, quan algunes de lesobres votades en les diverses voltes d'escru-tini del jurat són inéditos.

Per aquesta consideració, dictada no solsper l'ètica més elemental, sinó per la lò-gica més rudimentària, les persones comcal hauran pogut almenys estranyar-se, perno dir-ho sense eufemisme, de certs comen-taris insidiosos, d'algunes atmosferes nopas límpides que algú ja ha començat defer i d'intentar de crear sobre la decisió del

jurat i entorn de la novella premiada. Sem'observarà que aquests espeternecs d'unarabiola de decepció no han llançat esquitxos

que passessin d'un cercle insignificant enqualitat i en quantitat. .

Però és que hi ha fets petits als qualses pot atribuir carácter simptomàtic i creu-re'ls susceptibles d'ésser punt de partida demés amples : generals consideracions.

No es pot pretendre, d'una banda, quel'obra premiada hagi d'ésser cada any, perforça, una obra genial, i que ella mateixai el jurat que li ha atorgat els seus votsestiguin per damunt de tata crítica. El quecal exigir és que aquesta sigui decorosa--

tan dura com vulgueu, però feta amb in-telligència i exempta de baixeses.

JUST CABOT

(Segueix a la pàgina 8) (Segueix a la pàgina 8) 4

Al marge del Crexelis

'NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RAGEES POTEMCIAIS DEL DR, SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia Impofeneio (en fotm lee seva. manifeabdon.),mal de cep, caneomen4 mental, psrdna da

^.^ memòria, verftgen, fadiga corporal, fremolore, dispèpsia nervio-

V

con, i tota tionar fo f orm nerviosos en ogeneral de lee

dones eú als ftu4on.

orgànic. qu

. qu e finquin per «auca o origen esyofe.ment nerviós.

L.a Gragees potencials del Dr. Solvré,més que un medicament són un element enencíel del cervell, medul'la i fot el sistema nerviós, enea.-

cant el vigor sexual propi de l cds`, conservsnf le sduf i prolongant la vida; indicades especialment .Is eego.hfe en la eevs jevenfuf per tofa meas d'excessos, sb que v.rióquen frebolle eaceseius, tant H6u com mural.

o infel'leetualr, esporfietee, bornes de dónde., flnandere, ar(ïsfes, comerciants. Industrials, pensadors, • fc.,

.coneeguinf sempre, amb les Grageee pof.nefeb d.1 Dr. Soivré, lob el. eaforçoe o ererdds fidlmenf1 dfsperanf l orgemsme per rep endre Is sovint 1 amb el mb:in resi lfst, arribant a ferirem a vellesa í een.e

violentar l'osgenieme cmb energies pròpiea de Is joventut.

Basta pendre un flaacb per convèncerne'n

Venlo a 6'60 ptas. flascó, ao totes les principals (armàcles d'Espanra, Portugal 1 Amàrlca

NOTA. -. DMfl.t•u r tramdiet a25,t.....g.lh de urna yer al p .q..IJ a Oftaieer Laboreforio Sdkr6n, carrer dol Ter, 16, Bereelona, rebree praf, no 1116re eoplkaOa robra long... duanofllo neer 1 harto,arar d.qe M wfo/ner

FI-RESISTENT-MIG COMBUSTIBLEESTOIG: 10 CENTIMS

Ede r (al seu costat, Maisky, ambaixador rus a Londres) s'acomiada de I'ambai-xador rus a Berlín, Suritz, en sortir cap a Moscú

4-IV-35!%/t1p\1IoI:,\ 3

Hi ha en una pila de disposicions legalsuna frase que més d'una vegada m'ha vin-gut a la rnemória a propòsit de FrancescMoragas i Barret. Es aquella que parla decertes coses que s'han de fer «amb la dili-gència d'un bon pare de família». En lallei això és fàcilment lletra morta, però enla realitat ens adonem molt bé del qui posaen les coses aquesta cura diligent i afec-tuosa.

Francesc Moragas, vidu sense fills, tractàla seva obra com hauria tractat la seva famí-lia. La seva senzilla simpatiaera de l'ordre patriarcal, i sien el sentit recte dels mots po-dia ésser un patriarca frus-trat, no ho fou en l'obra delseu esperit i del seu afecte.

Tots els que heu viscut ala vora d'ell sabeu com pen-sava constantment en la sevaCaixa, com ho preveia tot.Un dia que en el Consell lidiscutien vivament un regla-ment, exigí silenci : «Quan joacabi digueu-me el que himanca.» Quan acabà, tothomcallà : totes les objeccions queli havien fet estaven previstesi resoltes. En casos així ellsomreia, com volent dir : Pot-ser sí que us penseu que hiveureu més que jo...» No pasamb petulància, sinó perquèho trobava natural : ell era elpare, i el pare és el que coneixels seus, r hi pensa fins sensevoler. Els altres ja feien prouajudant-lo, i bé que els hoagraia. En la tria dels seusconsellers i collaboradors po-sava la cura delicada i afec-tuosa del que tria un consellde família per si els fills que-dessin orfes.

Francesc Moragas era und'aquests catalans illustres queno tenen cap aparença física.Com Prat de la Riba. Potserl'aire de Moragas era unamica més ciutadà, i una micamés àgil. Hauria costat molt,perd, de retrobar en la sevafigureta pacífica els seus èxitsde ciclista — perquè Moragas,en la seva joventut, era unentusiasta amateur del velo-cípedo, havia obtingut triomfs, i, si no esticmal informat, havia contribuït a la funda-ció de la Federació corresponent —• Tam-poc es reconeixia, veient-lo, l'home d'accióveritable, intelligent, agut, Tràctic, d'unadiligència oportuna i poc aparatosa. L'im-puls enorme donat a l'estalvi de Catalunya,la creació de les innombrables obres com

-plementàries de la Caixa, la recuperació pera Catalunya de l'estalvi de la Vall d'Aran,la salvació del petit estalvi mallorquí en unaèpoca crítica, eren realitzades sense capfressa, sense que aparegués mai la insupor-table figura de l'home d'acció de cinema,voltat de telèfons i de mecanògrafes. L'apa-rença era una mica d'estar per casa, peròtot rutllava perfectament. I ell, que mane-java milions de debò, no es dis treia d'altrescoses, i duia els millors artistes a donar con-certs a les ceguetes del seu asil de SantaLlúcia.

Era tan desprès, que ningú no se n'ado-nava. La seva fortuna personal la cedí envida als seus nebots. L'orgull de la Caixael tenia, això sí. Els millors locals, la millororganització, les millors infermeres, les mi-llors installacions, eren les de la Caixa.Deia Albert Bastardes, gran collaboradorseu, fa pocs dies : «Si En Moragas es salva,

la seva alegria haurà estat veure que l'hancurat els metges, la clínica, les insta•lacionsde la Caixa.» Li hauria semblat que enlloc.més del món no l'haurien sabut posar bo.Les excelléncies de l'obra l'encisaven comsi fossin les del fill preferit.

Fa algun temps, quan els vint-i-cinc anysde la Caixa, els seus amics i admiradorsvolgueren fer-li un homenatge. Ell ho sabé,i ho destorbà. Tot el que consentí fou que,per commemorar la data, l'ajudessin a em-pendre una nova obra benèfica : l'antitu-

Francesc Monagas i Barret

berculosa, i a iniciar els Dispensaris Blancs.EI seu nom no havia d'aparèixer enlloc.A darrera hora, però, comparegueren elssenyors de !'Instituto de Previsión de Ma-drid, amb una placa ja feta que duia elbust d'En Moragas : hagué de capitular.En aquesta placa hi posaren aquells senyorsun sol elogi dit amb una precisió poc habi-tual en aquesta mena d'homenatges oficialss'hi parla de la eficaz bondad d'En Moragas.

Es exacte. L'eficaz bondad del pare.Era un home de conviccions clares i se-

gures. Catòlic pràctic, infiitrà, pregonament,sense exhibicions inútils, la seva fe en totala seva obra. Catalanista de tota la vida,tot i que la seva obra l'apartà de la políticaactiva, no desvià mai el seu patriotisme.I quan fou cridat a la Comissió de Traspas-sos per a l'Estatut, s'hi llançà amb una fejovenívola, i assolí resultats completíssims.I,a competència que Ii reconeixien la gentdel seu ram de Madrid li ho devia facilitar.I és ben cert que allí i tot havia sabut fer-seestimar. I-Ia estat un espectacle exemplarveure com uns imponents senyors oficials,vinguts espontàniament de Madrid a la novade la mort de Francesc Moragas, ploravenhumilment a la vora del cadàver.

MAuetct SERRAHIMA

Mirana ^o^•a

Matrimoni d'amor—Què penseu—pregunta un senador fran-

cès a un diputat — d'aquesta entesa franco-italiana?

—Què en penso? A mi em fa l'efecte d'unmatrimoni d'amor.

—Un matrimoni d'amor ?---j5regunta, sor-près, el senador —. Què voleu dir?

—Vull dir que ens hem casat amb unadona que em sembla que no té dot.

Desil fusió

Lydia Stahl, l'espia que amb tota unarastellera de còmplices està actualment sotala justícia francesa, s'ha agafat amb calmala seva mala sort. Més que els anys de presóque es veu venir, l'exasperen les negacionsreiterades del seu am'znt, l'intèrpret Martin.

—Quin estúpid — deia ella — he arribata estimar! Tan estúpid, que coneix trentaidiomes i - n cal' no sal parlar a les dones!

Conte de no acabar mai

Venizelos ha dit : «Tots els cretencs sónuns mentiders.» Ara, Venizelos és cretenc.Doncs ha mentit dient que els cretencs sónuns mentiders. Doncs els cretencs no sónuns mentiders. Ara, Venizelos és cretenc.No ha mentit doncs dient que els cretencssón uns mentiders. Per tant els cretencs sónuns mentiders, Ara, Venizelos és cretenc...

Semblu que aquesta és l'explicació mésclara de la qüestió grega.

Després del "pronunciamiento grec"

Recollim — petitíssima antologia — algu-nes de les caricatures que ha inspirat ladarrera de les guerres civils gregues

i ! \ J rrus ry d p

II,111

k

i I I aáy I!'c ^ r q,; l

^h^ d i,•

MEDITACIO SOBRE L'ACROPOLIS

--Fet i fet, el millor de Grècia són lesruïnes...

(La Tribune des Nations, París)* *gir

Tothom jiogué llegir en els diaris, que lesoQeracions contra els rebels es vagin ajornardegut al mal temps. Aquesta circumstànciainspirà el següent parallel històric (?) a IlSetebello, de Roma:

o^i

i

Leànides. — Apa, valents meus, tots capa les 'Termòpiles !

Els tres-cents. — Tu rai que tens parai-gua!

*^rx

Es universalment coneguda l'afició delsgrecs al joc. No sols molts amos de casesde joc ruropees (estacions balnedries, cen-tres cosmopolites d'estiueig, etc.) són grecs,sinó que el joc i la juguesca són, amb laguerra civil, els vicis nacionals grecs. QuanGaziel deixà d'ésser estudiant a París pera convertir-se en corresponsal de guerra, jadedicà tota una crònica del seu viatge alfront oriental a parlar del joc a Grècia. Ma-rianne, de París, alcudia aquest vici en eldibuix que reproduïm, titulat Revista dedetall. a Grècia

—I pobre de tu que et torni a atraparsense un joc de cartes sencer a la motxilla!

La situació internacional segueix mante-nint-se incerta, amb alternatives de símp-tomes adés tranquillitzadors, adés alar-mants. Com ja diguérem, un aclariment de-finitiu no pot esperar-se sinó fins desprésde la Conferència dels Tres que ha de cele-brar-se a Stresa, la qual haurà de començarper resoldre el problema més greu del mo-ment, o sigui el de la violació per part d'Ale-manya del tractat de Versailles. Sense ne-tejar el terrenv d'aquesta important qües-

tió, no es poden examinar i resoldre lesaltres.

Tot esperant aquesta conferència, que espot considerar de les més importants entreles celebrades després de la guerra, parlemde l'esdeveniment més remarcable d'aquestsdies, constituït pel viatge d'Eden a Moscú,Varsòvia i Praga.

Haver triat Anthony Eden per represen-tant del govern britànic ja és un fet signi-ficatiu en ell mateix. En efecte, Eden formapart del grup parlamentari conservador, queactualment ós el més nombrós de la Cam-bra britànica, i no sempre ha estat d'acordamb el cap del Foreign Office, John Simon,especialment en aquells moments en quèels conservadors haurien volgut un canvi enla política internacional anglesa, que en lluropinió només era possible amb l'allunya-ment de Simon del Foreign Office. Fou ales-hores que els conservadors, i en nom d'ellsel president dei Consell, Baldwin (cal tenirpresent que en el gabinet anglès els càr-recs de primer ministre i de president delConsell són distints), féu nomenar Eden lorddel Segell privat del rei, sense ni tan solsinformar-ne Simon, que es trobà així tenirun secretari d'Estat en el seu ministeri què,segons la jerarquia anglesa, ocupava un càr-rec més alt que el seu. Malgrat tot, Simonno abandonà el govern i els conservadorsdesistiren del propòsit de substituir-lo, laqual cosa almenys vol dir que s'ha posata seguir les directives traçades pels conser-vadors.

:rx*

Així doncs, la personalitat del represen-tant del govern de Londres que s'ha tras-lladat a Moscú, Varsòvia i Praga, té prouautoritat per a realitzar les negociacions iel que conclogui serà segurament aprovatpels seus companys de gabinet.

Les converses de Moscú tenen un graninterès per a la pau. En efecte, han reeixita posar en evidència que no hi ha cap . opo-sició d'interessos entre la Gran Bretanya rla U.R.S.S. i que tots dos països estan de-cidits a mantenir la pau. Però els anglesosencara han anat més enllà. Han demostratinterès perquè s'estipuli el pacte oriental,amb les clàusules inherents a la mútua as-sistència, que és l'única garantia de segu-retat que avui es pot obtenir per a la tran-quillitat d'un país. Quan, en efecte, unarració té la seguretat que, en cas d'agressióper part d'una altra, està assistida per totesles altres que han signat el pacte, no sola-ment s'obté la tranquillitat de les nacionsque desitgen la pau, sinó que queden fre-nats els propòsits bellicosos de les que entenen, perquè es trobarien amb una barreracostosa de franquejar.

EI refús d'Alemanya d'adherir-se, no alpacte oriental, sinó a les clàusules de mútuaassistència, referma l'opinió, avui molt es-tesa, que els seus objectius no són precisa-ment pacífics.

**s

L'èxit de les entrevistes d'Eden a Moscúha contribuït indubtablement a fer més fàcili més completa l'execució del pla de Laval,això és, de signar, en el seu pròxim viatgea la capital soviètica, el pacte oriental, sen-se esperar la decisió d'Alemanya, la quales trobarà així, almenys de moment, forade la gran combinació de potències euro-pees que es va a formar.

En aquests darrers anys, Eden ha des-plegat una considerable acció diplomàtica, isempre amb resultats favorables. Perd lamissió que ara ha realitzat és seguramentla més important de totes. Es de justíciadir qué en aquest cas la seva tasca ha estat

facilitada per la diplomàcia soviética, laqual, havent canviat de política en les qües-tions orientals, ha accentuat la seva accióa Europa i vol exercir un paper de pes en

els esdeveniments europeus.

La nostra impressió és que a Moscú nos'ha perdut el temps, i aixa ja és un casprou rar en les negociacions internacionalsperquè valgui la pena de notar-ho. Les con-verses d'Eden i Litvinoff han tingut perbase els acords estipulats a Londres el 3 defebrer, que comprenen, a més a més del'entesa franco-britànica, una collaboració

europea que ha d'aplegar en un sol bloctotes les qüestions referents a la pau. Enefecte, donada l'actual situació internado-

nal, no es pot fer una separació entre lapau a l'est i la pau a l'oest, ja que onse-vulla que esclatés un conflicte, no podriadeixar de generalitzar-se ràpidament.

Aquesta clara visió dels problemes euro-peus ja la tingué Barthou i pogué fer-laadoptar pel govern anglès en el seu famósviatge a Londres. Fou per això que nasquéla idea del pacte oriental, que amb el deLocarno hauria hagut de procurar a Eu-ropa una pau definitiva i la prossecució de

la Conferència del Desarmament. Peròaquest gran i humanitari projecte romanencara en vies de fatigosa gestació - degut al'actitud presa pel Reich d'obstruccionismesistemàtic.

D'aquestes converses de Moscú ha sortitconfirmat que la Gran Bretanya, la U. R.S.S., França i Itàlia estan d'acord sobre lesprincipals qüestions. Una íntima collabora-ció entre aquestes potències — que seria unèxit autèntic de la llarga _i pacient políticadel Quai d'Orsay — asseguraria el mante-niment de la pau.., Es a dir, lògicament,hauria d'ésser així; amb tot, ja veiem quel'espectre de la guerra no ha desaparegutde l'horitzó.

Pel que fa a Alemanya, no pot dir-se resde segur fins que no siguin conegudes lesdecisions de la conferència anglo-franco-ita-liana de Stresa. Hitler, en aquest moment,està isolat, i no sembla pas que això siguiun «triomf diplomàtic», com ens escriu unnazi de Barcelona en una carta incorrecta.Després de Stresa es tornarà a parlar d'Ale-manya, que per ara refusa la mà que lihavia allargat Anglaterra amb la visita deSimon i Eden a Berlín.Però hi ha una altra nació que ha donat

motius de neguit per la seva enigmàticaactitud envers el pacte oriental, Polònia. Jaes veuró quins resultats haurà tret Edendel seu viatge a Varsòvia i de les conversesque hi ha tingut amb el mariscal Pilsudskit amb el coronel Beck.

Polònia ha travessat una crisi diplomà-tica que ha condolgut els amics que aquestpafs tenia en tot Europa. La seva situaciógeogràfica, raons econòmiques i la incertesade la situació internacional poden explicaren part el paper que ha fet Polònia enaquests darrers temps. Volem creure quetot això serà passatger i que Polònia repen-drà el seu lloc al costat de les nacions a lesquals deu la seva reconstitució en unitatnacional al cap d'un segle i mig d'haver-laperduda.Tant de bo sigui així i Eden hagi reeixit

a esvair les inquietuds del govern de Var-sòvia i a decidir-lo a adherir-se al pacteoriental.L'anada d'Eden a Praga, darrera etapa

del seu viatge diplomàtic pel continent, noha estat altra cosa que una confirmació dela comunitat d'idees entre Benes i els diri-gents de la política britànica . La visita aPraga no •pot haver tingut altre carácterque el d'amistat.

TIGGIS

UNA GRAN PERDUA

Francesc Moragas i Barret

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

El viatge d'Eden a Moscú

Importants rebai-xes per ampliacióSECCIO A MIDA

JAUME I, UTelèfon !1655

U.R.SS.FESTES DE 1.EA DE MAIG

LENINGRAD = KIEW

MoscouDel 23 d'abril al 12 de maig vísitanfPARÍS, BERLÍN, VARSOVIAí Creuer per la Mediterrània] mar Negrades de Ptes. 1.325, 4oí comprés

Alfres interessantíssims vial es pera visitar la U. R. 5. S. durant 1935

VIATGES CATALONIARambla Esfudis, 12. - Tel. 24774

BARCELONA

U.R.SSn

11 1Lns sonen gat per iIenre

«Irnitació de la vida»

Gosaran doblar la veu de Katharine Hepbu7n?

dit un crític, André Lang, el doblatge que, ' malbé de la manera més sòrdida la poesiaartísticament, és una traïció igairebé tm delicada d'aquelles petites joies sabotejanc-crim, hauria d'ésser perseguit en justícia ne les cançons. Fa poc, al Fantàsio, ha;i es-com una vulgar imitació. Aquests darrers trenat La deessa Primavera, doblada, notemps, les nostres empreses s'han excedit,) per tiples i tenors de sarsuela, sinó perhan ferit diverses vegades la sensibilitat dei aquells pobres coristes que 'actuen al Noul'espectador intelligent, tot i infligint—li la o al Victòria.tortura d'aquestes veus falsificades. I Sortosament, per bé que en minora, hi

Parlem, primer que tot, d'un sabotatge ; ha algunes cases intelligents i amb entitde gruix. E1 doblatge d'El sopar dels acu- comú, que tenen el respecte degut pels ac-sats de W. S. Van Dyke. Aquest film per- tors i pel públic. Ni la Ufilms ni la Ufa notany a un gènere fantasista, que podríem doblen els seus films. Ens diuen que laqualificar de lleuger, i en la filmació del Radio també té ordres de no fer-ho. De laqual els americans han esdevingut mestres. qual cosa ens alegraríem molt, car aquestaPrecisament un crític parisenc acaba de casa compta amb artistes molt bons entreconstatar amb amargor que els franceses, els quals hi ha l'admirable Katharine Hep-campions tradicionals de la ironia i ]'ele- burn. De moment, dos films importantsgáncia, però incapaços de rodar altre gè- ]d'aquesta marca, Les quatre germanetes irere còmic que les bajanades de caserna, Volant cap a Rio, han estat projectats a less'han deixat arrabassar pels americans barriades en versió original. Amb tot, noaquesta fórmula cinematogràfica, que els sabem si tanta bellesa seré duradora. Compertanyia de dret a ells, al poble més espi- que un senyor Blanco, director o no sabemritual de la terra. El film lleuger fou inau- què de la Radio, del qual volíem obtenirgurat per Una dona per a dos de Lubitsch, una confirmació d'aquests rumors, no ensadaptació de l'obra de Noel Coward, Sere- ha volgut rebre per a no ésser una excepciónada a tres, 1'a versió francesa de la qual dins el ram barroer de les distribuïdoress'ha estrenat ara a París amb èxit. Aques- barcelonines, no en podem informar exacta-ta pellícula no fou un encert isolat. I ment els nostres lectors.aquest gènere, inaugurat tan bri ll antment, No tenim espai per a comentar una cartaens ha donat després Succel una nit de molt interessant sobre els dobles que ensFrank Capra; El refugi de W. S. Van adreça un amable lector d'Esparreguera, elDyke; un altre film que encara no s'ha es- senyor Ramon Bardés. Ho farem un altretrenat a Barcelona: The Gilded Lily de dia.Wesley Ruggles, amb Claudette Colbert i SE¢es1IÀ GASCHFred Mac Murray; i El sopar dels acusats.

Doncs bé : la distribuïdora d'aquestad rrera pellícula, amb una sang freda im-pressionant, no ha vacillat a sabotejar-laescandalosament ni a ofendre els seus ar-

MIRA[IDR

ELCINEkVIAUN FILM MAGISTRAL LA PERSISTENCIA D'UN ABUS

IJ

«Imitació de la vida»Primera imatge : Un ànec de celluloide

surant damunt la banyera. Primer so : Elcolloqui entre l'infant i la mare. BeatriuPullman banya la seva menuda, Jessie. Eltimbre del telèfon. La criatura a mig vestir,la mare baixa rabent les escales. Es unantic amic que truca, «Bé, gràcies. Sí, con-tinuo amb el negoci del meu marit. Unmoment, un moment, perdón Es l'olla quevessa. Amb quina destresa — és tot un poe-ma — Claudette Colbert fa aquesta cosatan senzilla que és treure l'olla del foc i

obrir la porta que dóna al pati i córreraltra volta cap a l'aparell ! Quan acabadala conferéncia es disposa a tornar a dalt,heus ací que una dona negra truca. «Bo,què voldrà ?» Es una dona que ve amb unanunci a la mà per oferir -se com a ser-venta. «Però vostè s'equivoca, no és aquíaquesta adreça !», diu Mrs. Pullman mentremanifesta la seva impaciència obrint la por-ta i invitant la visita a marxar. Però quèpassa, què és aquest soroll d'aigua? En qua-tre salts la mare és a dalt. La petita Jessies'ha clavat de cap a la banyera. Ja no pensamés en la pobra dona que ha plantat a baix.Es diverteix amb la mullena de Jessie quisomica, mentre la torna a vestir de cap ide nou. Quan és a baix, es troba que ladona ha començat a preparar l'esmorzar idemana i suplica que la deixi quedar. Téuna filla i és difícil trobar una collocacióaixí. Discuteixen... i finalment Beatriu ac-cedeix.

Tot aquest debut és definitiu. Si no heuvist el film dues vegades almenys, no podeusospitar amb quina intel•igència el scenario,o millor dit el découpage d'Imitació de lavida ha estat establert.

Quan veieu el principi, coneixent la dar-rera escena, és quan en mesureu i n'abas-teu tota l'emoció. Cap detall inútil. Tot uti-litzat amb mires a l'economia dramáticade l'obra. I un s'admira d'un pensament tan

DOBLE

ESDEVENIMENT

COLISEU^^

s(fr4T•*ç iO

^^̂̂ •RICHARDARLENfHEtTER MORRIS

/^^^^/ GENIYIEI'E TARIN

Delicada comèdia PARAMOÜNTde palpitant actualitat

EN ESCENA, PRESENTACIÓDE

la gran cançonista argentina

TANIAamb el famós compositor

Enrique S. Discepoloi la seva gran orquestra argentina

Lina nova i elegant mo-

dalitat del tango

PREUS CORRENTS

rigorós esmerçat en un treball que tothommés o menys intueix, però que pocs cons-taten d'u,ia manera rigorosa. Naturalment,l'autor, John M. Stahl, no és ni de bon trosun director tan conegut com altres, de moltsmenys mèrits, i per tant, la crítica standardes treu aquest film de davant amb un elogisumari i gens comprometedor, Però JohnM. Stahl, que començà a remarcar-se ambLlavor, que s'apuntà un èxit rotund ambLa usurpadora, que -l'any passat ens va con-fondre d'admiració amb Sembla que fou

ahir, ara, amb Imitació de la vida, acabad'imposar-se com un director entre els mésgrans del moment present.

Dues qualitats sobresurten d'una maneracontundent en la seva labor. Aquella queacabem d'assenyalar, en fer menció de laintelligéncia del seu scenario. La claredatmental que això significa ! L'altra és laqualitat realista del seu estil.

Si Tolstoi, i d'una manera tota especialel Tolstoi d'Anna Karenin i de La Guerrai la Pau, no té rival en l'art de transcriureen el règim literari el to autèntic de la vida,imitant-ne fins a l'exacta notació, les modu-lacions més impressionants, reconstituintper l'artifici literari l'emoció mateixa de l'e-xistència quotidiana, en el domini cinema-togràfic és John M. Stahl qui no té rival.Hi ha molts gèneres cinematogràfics i al-tres directors podran avantatjar John M.Stahl en altres aspectes, però en aquest,en el de transcripció directa de la vida, non'hi ha cap.

Faríem una excepció per a King Vidor,però sense oblidar que el cinema ha pro-gressat molt d'ençà de I el món camina,obra mestra en aquest gènere. Avui, els re-cursos, sobretot els que provenen de l'ad-junció del so, són més extensos.

La distinció entre forma i fons ha esde-.vingut inútil de tanta discussió armada en-torn d'ella. Tanmateix tothom ens entendrà— suposem — si diem que en el que fa ala forma, la manera com s'ha destriat enmoments diversos i successius ]'assumptedel film Imitació de la vida, ens sembla im-pecahle. Quant al sons, ja no gosaríem éssertan categòrics. Hi ha, almenys, una bonameitat que justifica — i de quina manera!— tot el que hem dit respecte a la carac-terística fonamental de l'autor de BackStreet. Cap a la segona meitat, els esde-veni,nents, en apressar-se en llur desenvolu-pament, semblen pendre aquella .gravidesaque els fa tan vivents. De totes maneres,tot el final, la mort de la mare, renegadape.- la seva pròpia filla, l'enterrament, latendresa de les darreres escenes, ens sem-blen admirables.

No diem res dels intèrprets. Els seus nomses confonen amb els dels personatges delfilm. Què vol dir Claudette Colbert, WarrenWilliam, Ned Sparks, Louise Beavers, Ro-chelle Hudson, Baby Jane? Ací no hi hasinó Beatriu Pullman, Stephan Archer, El-mer, la tia Dalila i Jessie (en les seves duesedats).

Esgarrifa de debò pensar que aquest film,el mateix que The Barretts of Wim25oleStreet, pugui donar-se doblat ! El doble éssempre una cosa horrible, però mai aixòno s'hauria pogut dir amb més propietatcom a propòsit d'aquests dos films — tandiferents ! — que han passat simultània-ment per les pantalles barcelonines.

Josee PALAU

VIDAS ROTASDues mares en lluita sublim

per I'amor dels seus fills

MARUCHI FRESNO

LUPITA TOVAR

ARTURITO GIRELLI

Í:L..J1

' Producció Inca Films

• Gran èxit en

Salón Cataluña

«La Vida fufurauDesprés d'haver posat en escena tantes

vides passades, Alexander Korda treballaactualment a posar-hi una altra mena devida. Treballa febrosament, però sense dirres del que prepara ni el nom dels actorsque té pensats per al seu nou film. Els mésagosarats periodistes no han pogut violarel secret de què es volta el director honga-rès de naixement, però productor de filmsbritànics.

Tot el que s'ha arribat a saber és queKorda prepara una adaptació de La vidafutura, de H. G. Wells, l'acció de la quales desenrotllarà l'any 2035.

« L' Emperador Jones»Per fi es pot veure a Barcelona, amb un

retard de més d'un any, aquest film tretd'una obra d'0'Neill, l'estrena del qual aNova York fou un esdeveniment al qualassistiren the first lady of the Land (és adir, la muller del president Roosevelt) i totel món oficial, literari i artístic.

Ací, el film és presentat de complementi segurament no deurà resultar «comercial».Cal dir que, com tan sovint, tampoc s'es-mercen els mitjans perquè ho sigui.

L'Emperador fones és tret d'una obra tea-ttal del mateix títol, que també ha servitper a una adaptació a l'òpera. Si no estemmal informats, l'adaptació de l'obra al films'ha fet iota el control del mateix O'Neill,treball en el qual l'ha ajudat Du BoseHeyward. La pellícula és la vida d'un negreporter d'un pullman que va a presidi, enpot fugir i desembarca en una illa de ne

-gres tiranitzada per un reietó explotat perun blanc sense escrúpols. E1 negre, BrutusJoves, arriba a emperador i pot abandonar-se al goig de manar despòticament i de vol-tar-se de miralls i d'uniformes llampants,fins que és mort en la selva després d'unanit d'angoixa a la qual no és estrany l'e-fecte embogidor del tam-tam amb què elsnegres sublevats invoquen els esperits.

Les escenes de reunions religioses (recor-deu A l.leluia), de les aventures de BrutusJones per cabarets i cataus de joc, la vidaen un penal del Sud i la fugida, sembla quesón de Du Bose Heyward, car l'obrad'0'Neill només comprèn l'aventura de Jo-nes en l'illeta de les Indies Occidentals.Així el film adquireix una varietat que no lihauria pogut donar la seva estricta fidelitata l'obra teatral. Però sigui qui sigui l'adap-tador, el director Dudley Murphy ha fet un

Paul Robeson

bon film amb L'Emperador fones, ple devida i le veritat dintre l'extraordinari del'aventura de 1'ex-porter de pullman, pled'aquella veritat psicològica i artística queés més veritable que la veritat de debò.

Gràcies a aquest film hem fet coneixençaamb un artista com Paul Robeson, gran ac-tor i gran cantant, d'un joc matisat i múlti-ple, que manté viva tothora l'emoció del'espectador, sobretot en la darrera part,que pesa tota ella sobre el treball de Robe-son, car és un monòleg de la descomposiciómoral d'u negre víctima de la por. L'Em-1erador ]ones és, doncs, un film per a unaestrella ; però això no vol dir que els altresactors i les escenes d'ambient desentoninen el més mínim.

Cine Actualidades

Del r al d'abril

SETMANA DEL DIBUIX

Betti Boop, Popeyeel marinero, FLEISCHER

i POBRE CENICIENTAdibuix en color

A més: Informació de la crisi governamental en

NOTICIARI FOX MUNDIAL

Avui oferirem als nostres lectors unesquantes variacions sobre un tema que noens cansarem de tractar. Els dobles. Temaque no s'exhaureix ni perd actualitat, carles distribuïdores, en comptes de confessarel seu error i rectificar, no fan més que re-incidir i continuen servint-nos gat per lle-bre, que gat, i no llebre, són aquelles veuspostisses que imposen a l'espectador, tott creient que no és prou fi per a adonar-sede l'ensarronada. Ens van donant gat perllebre... Estafada, doncs. Delicte. Com ha

tistes, tot i privant-los de la veu, el seu mit-j 1 d'expressió més ric i més matisat. Es in-qualificable. Si hi ha films indoblables,aquest, El so¢ar dels acusats, tot finor isubtileses, n'és un. Aquelles veus de Wil-liam Powell i Myrna Loy, que eren unade les armes expressives més poderoses delfilm, han estat criminalment escamoteja-des i reemplaçades per les d'uns actors decinquè ordre. Aquell tarallarejar finíssimi en sordina de Powell, quan oferta cocktailssobre una safata als seus invitats, s'ha con-vertit en uns brams d'ase tan estentorisque, desmentint l'adagi, pugen al cel.

La mateixa distribuïdora ha projectat al'Urquinaona la còpia doblada de Viva Vi-lla! pocs dies després d'haver-hi estrenatla versió original. Alguns deien que, trac-tant-se d'un assumpte tan profundamentmexicà, el diàleg anglès feia una certa an-gúnia. Això és molt discutible. I preferiremsempre aquella veu tan matisada de Walla-ce Beery als esgarips d'un còmic espanyolde bolo dominical. La féria dobladora d'a-questa casa no té límits. I, a l'Urquinaonaencara, projecta un trailer, film d'anunci,de La viuda alegre, en el qual Franz Lehares dirigeix al públic. I bé : aquest curt par-lament ha estat també doblat. Sense co-mentaris ! No ignorem que aquesta compa-nyia té uns estudi; de doblatge a Barcelona.1 que així que surt una còpia doblada d'a-

quests tallers, li interessa posar-la en cir-culació com més aviat millor. Aquest gestserà segurament agraït per la seva centrald'Amèrica. Però el públic resulta perjudicatper aquest excés de zel.

I anem per un altre. La maternal, filmfrancès molt important, rodat fa temps ique molta gent esperava amb impaciència,ha estat estrenat al Capitol doblat. 1 quinsdobles ! fvlancats de sincronisme, molt opacsi defectuosos, iingú no era capaç de com

-pendre aquells sons inintelligibles. Com quela crítica sense excepció i el públic en pesvan protestar enèrgicament contra aquellaburla, la còpia falsificada de La maternalfou aviat reemplaçada per la versió origi-nal. Retirada vergonyant, que contrastavaamb les agalles insolents d'aquells en espa-ñol... en español, que cridaven tots els anun-cis. Però de la distribuidora d'aquest filmno ens estranya res. Ha tingut sempre unmaterial molt bo, però desconeix absoluta-

ment el negoci, no sap cotitzar el nom delsseus grans directors, que no anuncia mai,

i films seus tan admirables com BackStreet, estrenat ací amb el títol imbècil deLa usurpadora, Sembla que era ahir oS O. S. Iceberg, han passat completamentdesapercebuts a Barcelona, degut a la ma-nera inepta de presentar-los

I ací va una altra mostra de l'analfabe-tisme del món de mones que és el nostreram cinematogràfic. Malgrat les queixes frepetides que han aparegut en aquestes pà-gines, la llogatera de les meravelloses SillySym¢honies de Walt Disney s'entesta a fer

concertde

4-IV-35

S

- - - - __________ - -_____

EL TEATRE

Davant mateix l'església de Saint-Ger- 1main-des-Près hi ha un cafè que duu unnom tot fantasiós : Les Deux Magots. Desde fa pocs anys, ha anat adquirint unacerta importància com a centre de reunióde cenacles més o menys artístico-literaris.Diguem, de passada, que segurament haafavorit aquesta voga de l'establiment elfet que Mauriac l'escollís com a escenarid'un dels episodis de l'acció de Nceud deVueles.

Deu fer cosa d'un any, solien reunir-s'hiuns quants poetes per a discutir abranda

-dament l'evangeli d'un nou manifest. In-

yf.

^r t^

b

a wµ .

3

Maurice Rostand

d r\IiIde 1 «Perquè demà surti el sol"

asc en escenaUn xic aclarides les circumstàncies que

ens feren ajornar la presentació de la di-guem-ne comèdia del nostre collaboradorAngel Ferran, Perquè demà surti el sol,podem notificar als nostres lectors que hanestat represos els seus assaigs amb tot en-tusiasme i activitat per la companyia dela Secció de Teatre de l'Ateneu Polytechni-cum. Els decorats, com és sabut, segons pro-jecte de Francesc Fontanals, estan ja rea-litzats tots. Es a dir, que la cosa està jaben encarrilada altra vegada i en marxaperfectament normal.

La presentació d'aquesta obra tindràefecte dins la primera quinzena de maig sino es presenta cap nou inconvenient. El

nostre estimat company Josep Maria de Sa-garra s'ha compromès a interpretar la fi-gura del pròleg, que és on ens és explicada

la concepció de la qual ha partit tota la pe-ripècia inventada per l'humorista Ferran.

Els nostres lectors ja aniran tenint notí-cies dels altres detalls de la representacióque els anunciem.

Allò que se'n diu amable per a aquells aquell article per a posar-nos de cop i voltaals quals anava dedicat, veritablement, no a meditar sobre què és iquè exigeix dees pot pas dir que en fos massa l'article nosaltres el paper de crític teatral, les fallesque des d'aquesta mateixa plana publicava, que comporta, els perilis que s'hi corren ifarà cosa d'un mes, Andreu A. Artís sota les dificultats que s'hi presenten ; era jael títol, potser un xic prosopopeic, de Crisi cosa que ens havia fet reflexionar mésde sinceritat (*). En aquell article, Artís d'una vegada i amb referència a la qual te-envestia la modesta i pacífica classe que mm format ja de temps, si no un criteriformen els crítics de teatre català i la dei- pètriament incommovible, sí un repertorixava d'aquella manera que se'n sol dir d'idees que ens semblen prou clares i efi-com un drap brut per la manca de sinceri- cients i no gaire desorbitades en relaciótat i l'excés de benevolència amb què són al que és la realitat del nostre món teatral.

Deixant de banda la capacitat d'aquell queles fa servir, creiem que són les més ade-quades per assolir alguna eficàcia ifermenys ingrata la tasca del crític. Elles enshan servit per anar realitzant la nostra co-mesa sense gran escàndol de ningú i ambla consciència força tranquilla.

Sense voler refutar cap de les afirmacionsd'Artís—ai las!, massa encertades i justesen més dels casos—, volem parlar més que

4 contra d'elles, contra l'esperit que les ani-ma. Per això aquesta resposta és menysuna negació del que el nostre company deiaque una justificació i una explicació delque constatava.

Efectivament, la nostra crítica, avui peravui i d'una manera general, és excessiva-ment blana pel que toca a la més gran part

v , dels nostres autors — i no parlem si peraquells que tenen ja consolidat un presti -

°A gt—, bon xic indulgent envers actrius i ac-tors—no cal dir si més per les primeres quepels segons—, massa suau envers els direc-tors, i li costa moltíssim de reaccionar con-tra la vacuïtat, la nullitat i la insignificàn-

Un crític : Yxart cia. Això és clar que justifica que hom endigui mil penjaments, que hom la descon-

tractats per ella els nostres autors, les nos- sideri, que hom l'ataqui demanant-li més

tres actrius, els nostres actors i els nostres exigència, més severitat, més rigor, més

directors. respecte per a ella mateixa i per a la seva

Com Zue el que signa aquestes ratlles té altíssima missió d'orientadora del públic,d endreçadora dels costums, de directoramés d'un motiu per sentir-se en aquesta

ocasió portador d'una cua de palla més o del gust, d'atorgadora de qualificacions sò-menys voluminosa i, per tant, suscoptible lides t sense trampa, sobre les quals üom

pugui pujar de peus. Una crítica dolça, in-de sprpendre damunt la pròpia persona al-gun tufet de socarrim per obra de la filípica nócua i benevolent que no sap fer mal a

artisiana, tota vegada que s'hi atacava, ningú, que no diu ases als ases i ineptesmanies,als ineptes, que respecta prejñdi-sense apuntar-hi la més petita excepció, un

cis, mites i patums, és que té dret a exis-costum o un sistema al qual, lluny de tro-har-se'n estrany, s'ha adherit més d'una i tir, és que té dret a cap respecte?

de dues vegades, potser na serà trobat des- Potser no, potser no en el terreny de lesI ideés pures. Però qui sap si en tindrà a al-encertat que no vulgui deixar-la sense res-) guna comprensió pel que toca a casa nos-posta,

Tal com ens aconsella l'amic Artís, ens tra després que hom hagi examinat amoun xic d'atenció el panorama que se li ofe-hem posat la mà al pit—posició ben ade-

quada, es veu, per a reflexionar-4 hem;• rirà. Cal tenir en compte l'enorme emba-

pensat en tots els mals i desventures que lum, l'atapeït teixit de convencions, de va-lors entesos, de preocupacions, d'interessoscausa 1a nostra pèrfida conducta i si, al-

menys pel que toca ai nostre cas particular, morals, més que materials, de sentiments i

hi havia prou motius per esmenar-la,rec- d'obcecacions, de tabús de tot ordre — i noels menors els toquen el patriotisme,tificar-la o canviar-la totalment de direcció. quegens menyspreables en el nostre cas— que.Val a dir, però, que no hem esperat pasemboliquen tota la vida social d'un país,

_1 ,-i, Ct1 niés quan aquest és petit com , e a a-lunya, a part de les amistats, les relacions,les coneixences i la convivència civil—ele-ments amb els quals el nostre articulista jacompta, encara que no li serveixen per a

! cap excusa en favor de la crítica—, 1 enssembla pie haurà de convenir que ja fanprou els crítics de predicar de tant en tantles seves doctrines t les seves admiracionsmés sinceres, mostrant-se rigorosos nomésen ells casos que s'ho mereixen de bo debo, per permetre'ls que tirin aigua al viamb alguna freqüència i que no vulguinfer tantes vegades mal com ocasions se'ls

I en presenten.E1 lector que sap de llegir tindrà ja prou

punts de referència per contrastar unes cri-tiques amb altres i saber de què va. Peraltra banda, en el fet de parlar bé d'allòque no ho mereix sempre hi cap una certaelegància molt més fàcil d'aconseguir quefer patent la sinceritat i l'objectivitat enuna rebentada. D'aquesta mai no en surttan afavorida la veritat com l'enveja i l'a-nimadversió. Per no donar una satisfaccióa certes gents, bé val la pena de no dir laveritat sencera, moltes vegades.

Endemés, les paraules han estat ja tanusades, se n'ha espremut de tal manera elcontingut, que el públic intelligent—supo-so que és per a aquest que escriu Artís, conanosaltres, és clar !—compta ja amb el seuexacte valor i sap conèixer els seus matisosi el pes real de cada frase, potser tant omés bé que el mateix que les ha escrites.

I en darrer extrem, ja ha pensat Artís enqué seria el que podria quedar del nostreexigu, miserable, depauperat i insignificantteatre i de tot el que al voltant d'ell vivo-teja i belluga si els seus crítics parlessirlamb tota claredat i el públ¡c se'ls escoltés,per poc que fos?

JOAN CORTES

*) Vegi's MtewoR, núm. 315.

Telèf. . de MIRADOR: 23118

PROXIMAMENT

MUSICA EN EL AIREUna producció Eric Pommer

FOX

/Q. PFDAOD©!t^4©I=C Car

ofereix als seus amics i clients el seu nou domicili

COET CATQLQNNG^D(entre PIaCa Universitat i Muntaner)

NOTA: A fi de poder atendre puntualment els seus clients, prega queordenin reservar hora, trucant al telèfon 33899.

procés de Wilde com una mena de procésDreyfus de les lletres.

En realitat, el cas de Wilde serà, per a lacrítica, un dels més apassionants el dia quepertoqui de fer una revisió definitiva de laproducció literària que ha deixat. Pel que faal trencacolls judicial amb què topa tan bru-talment la seva trajectbria apoteòsica, serviràllavors, d'una manera indirecta, com a excel-lent punt de mira per a taxar la distànciaque va de Lady Windermere's Fan i ThePicture of Donan Gray a The Bailad of GeolReading i al De Profundis. Però, com nosigui per a excitar morboses tafaneries, noveiem cap motiu que justifiqui que el procés,per ell mateix, reclami d'ésser gaire inquie-tat. Ni la consciència oficial de l'Anglaterravictoriana, ni els acusadors, ni els jutges dela causa, ni el pobre condemnat als dos anysde hand labour, no hi tenen res a guanyar.

I si, tanmateix, calia que algú ho remo-gués ara, segurament valia més, per raons

de bon gust, que no fos Maurice Rostand.Maurice Rostand s'ha lamentat sovint de

la feixuguesa de portar l'herència d'un nomillustre. No cal dir-ho, els desavantatges sónevidents. Però, en canvi, hi ha una innega-ble contrapartida de compensacions. Expe-riència, posició, relació. Sarah Bernhardthavia estrenat obres de Rostand fill quanaquest tenia una edat en què molts talentsde primera qualitat encara han de fer cua.En fi, fent un capmàs, pot dir-se que unacosa va per l'altra ; i a tot arreu trobaríemforça exemples de successions consanguínieshonorables.

L'autor de Napoléon IV ha espigolat ambdiversa fortuna en els camps de la poesia,de la novella, del teatre i del periodisme.Del força bé al discretet i al menys discret.Ni caixa ni faixa. Entretant, ha conreatamb insistència l'entremaliadura cridanerai el reclam equívoc. En platges de moda, encercles especials, en medis desesperadamentesnobs, ha fet públicament ostentació de

certs punts febles, possiblement no gaire efi-caços per a col-laborar a la solidesa d'unareputació seriosa.

Tal volta Le Procès d'Oscar Wilde amagauna espècie d'afany de justificació tot cer-cant el redós d'afinitats eminents. (No haviacorregut també la veu que el mateix autorpreparava una obra sobre Rimbaud?) Enaquest cas, el noi Rostand ens faria pensaren un pintoresc rapin conegut nostre, elqual, durant uns quants mesos, va rodarper tot Montparnasse explicant a tothomque volia escoltar-lo:—Que no ho sabeu? He pescat una ble-

norràgia. Com Gauguin... !I el factor comercial del reclam d'escàn-

dol ? Ah, aquesta implacable taquilla de Ta-ha ! Maurice Rostand afirma que, de cria-tura, va veure un dia Oscar Wilde en per-sona a casa de Sarah Bernhardt ; l'any 1900,poc abans de la mort del malaurat estetairlandès. Des del terreny dels afers dramà-tics, ens fa l'efecte que ha anat a retrobar

-lo una mica massa tard. En primer lloc,el teatre i coses molt més importants queel teatre viuen una fase crítica agudíssima.Ha passat Corydon. Sota les bambalines, hiha hagut La Prisonnière, La Fleur des Pois,Réséda, I què val ja l'estridència d'aques-tes manses esllavissades darrera la reivindi-cació de les més negres tenebres sexuals i

àdhuc de la paranoia per part del sobre-

realisme?Veieu, deu anys enrera ja hauria estat

una altra cosa. Pels quatre punts cardinalss'oferien flonjors temptadores. Es cotitzavaen alça la tombarella, l'estirabot, el vel sus-pecte ; i tot rajava per les clivelles d'un ma-teix sedàs virolat, Spengler o Joséphine Ba-ker. Gran sketch cosmopolita representatsota l'ambigu pavelló de La Garçonne. Per-versitat pseudo-baudelairiana, a la FélicienRops, traduïda al ritme de la neurosi post-bèllica. Val a dir que, en una forma o altra,amb més o menys relleu, tot això ha existitsempre. I fins subsisteix, per bé que arre-conat, quan, com avui, vénen dies en quèl'organisme social es trobat acarat si usplau per força amb problemes greus, ne-guits imperiosos. Però, esdevinguts inope-rants els maquillatges de literatura a bonpreu i sense el sòcol de la badoqueria pú-

blica, resten simplement unes tares deplo-rables de l'argila humana. Feina per al fi-siòleg i per al psiquiatra. Mantega fina perals ullals truculents de qualsevol pare La-buru quan els ve de gust abandonar-se al'orgia fàcil de triturar Sodomes i Go-morres.

ALBERT JUNYENT

I,_ i Çi i , 1

C* '

Ii / 1i^^ï :&. 1

a,,,..a„«,an .re neaarrrIW(K

Ei BURLADOR 1•D6 FLORENCIA

1 1e111104Ef eE EENYE YUSO 11 E11M1, 1

tevlr à 1

: ,.

gt,^,4• íi ^ 3 ïIIu ^,- II

e1

; 1r

tx' l

1

m t...aromaarrTedis 1

fl B(IR[ADOR ^y^DADE FLORENCIA

11 1

U.

1 • •• 1_ . ..v..c..> z J

PER AL'LUSIONS

Sobre la sinceritat dels crítics

teressat per la gestació d'aquell terrible partde les muntanyes, jo havia pres l'habitudde concórrer assíduament a les assembleesdel grup. Un vespre es va asseure prop dela nostra taula un home ben plantat i benvestit, el qual es feia remarcar especial-ment pel volum d'una cabellera esponerosa.Algú ens l'anomenà:

-,Es Maurice Rostand.El fill del poeta de Cyrano es posà a par-

lar animadament amb dos xicots joves evi-dentmentmassa macos, agençament refis-tolat i posats escarafallosos. El mateix in-formador d'a

b

ans afegí:—Deu documentar-los a propòsit del pro-

cés d'oscar Wilde...Tots els que el sentíem acordàrem un

somrís de cortesia al'°qúe crèiem un motd'enginy mig afortunat. Ignoràvem que, enlloc d'una simple facècia, el comentari re-presentava més aviat una gasetilla verbal,segurament no massa ben intencionada. Elcert és que, pocs dies .més tard, les pàginesd'espectacles d'alguns diaris començaren adonar referències de Le Procès d'Oscar Wil-de, drama de Maurice Rostand. Entre la gentassabentada, es bescanviaven comentaris en-ribetdts de malícia.

—Aquest Maurice ; quines ganes de tornare fer parlar d'ell als chansonniers de Mon4-martre !

Fins, per casualitat, ens fou possible d'es-coltar la lectura d'algunes quartilles deldrama en qüestió que, en la intimitat, vafer un periodista indiscret a uns quantsamics seus. Es tractava d'unes escenes detribunal que, a desgrat de recolzar en re-cursos un xic primaris, no mancaven d'al-gunes proves d'agilitat i de frescor ; cosaparticularment meritòria després d'haver ex-plotat a fons 1'espectacularisme judicial dosgrans èxits — tan divergents per tots con-ceptes — com Santa Joana i El Procés deMary Dugan. Cuitem a fer constar que niaquest coneixement fragmentari, ni les crí-tiques que recentment hem pogut llegir,arran de l'estrena tardana de l'obra, pre-sentada pe! vell Lugné-Poe en el teatre del'(Euvre, no ens permetrien de cap maneraparlar del valor d'una producció dramàticaque, personalment, ignorem quins punts cal-ça Ens proposem, només, apuntar algunsdels motius suggerits pel contacte episòdicentre l'autor i la figura prestigiosa del pro-tagonista del drama escènic.

*x*

«Potser algun dia llunyà serà escaient ex-treure del fang aquest procés abominable)),escrivia André Gide en Prétextes. «En el no-ble joc d'aporrinar un home caigut a terra,els anglesos poden deixar endarrera qualse-vol altre poble de la terra», havia dit ante-riorment Sir Alfred Douglas, «Bosie», l'escadel pecat. Citem aquestes dues veus impor-tants entre el cor nodrit de les que, de qua-ranta anys ençà, han tendit a considerar el

:tIIIIII1111UI1IIln1111111111111111IIU1II1II111111111IIIIL

Pau^ig de Gràcia, 37. • Telèfon 796815essió cootlnua de 11 matí a 1 ma8nada

SEIENT UNA PESETA

QUINZENA D'HOMENATGE A WALT DISNEY __CURIOSITATS MUNDIALS •Inreressanu repodatyes U. E A. exclosa

3 MI' KEY MOUSE en negre i btaoc EC L, gran carrera dr Mid yMicáey y :e no.m CMickey y el gtgame E

E N071CIAR1S D'ACTUALITAT MUNDIALSgons vtsi6 PARAMOUNT i ECLAIRJOURNAL

=_ rxdns,a4 SILLY SYMPHONIES rn colorsE

E El ¡laafisra de HamdtnLa cigarra y las bon»tgos ELos fr arduosEI Inbo /eroz

En les sen,'on, mafínals seran nbreqamts •,'s nens osnin Etenis amb obsegnis de les cases conca :,onànes de la

E ,,,no'M;cáe, Ms.u,e E

:11111111111111 II 1111111 U II 1111111 II 1111111111111111111 II i i i

íntims i ignorats

que la guerra

ocasiona

s

Director; Archie Mayo

teatreBarcelona

demà, divendresa les 10 de la nit

:. .•:

1 els pianistes

alexandre vilalta

marius montserrat

obres de

scarlattischumanchopindebussy

satiefalla, etc.

figurins de

joan miró

prunaricartmoragrau -salaIlongueresaulina de mataivoriserrano

L'actualitat ¡iterariaXavier Montsalvatge

Carles Rahola ha publicat un petit llibrepie d'emoció, Xavier Montsalvatge, Assaigper a una biografia sentimental, que té lagràcia d'evocar-nos una figura que ha estatmolt enyorada i que caracteritzà amb laseva elegància aristocràtica i oberta a totsels aires del món, aquell cenacle gironí quetantes considerables personalitats donà, pelsvolts del noucents, a la literatura catalana,i entre les quals pontificava l'arbitrària fi-losofia del doctor Diego. Ruiz. Després deles pàgines biogràfiques, uns fragmènts del'autor de Proses del viure a Solius, i al-guns articles dispersos, acaben de completarla silueta d'aquell finíssim cavaller olotí,home intelligent i modest, sensibilitat afi-nada per la malaltia que el minava, amicfidel i mecenas discret, adorador de la na-tura i que escrivia amb abrandament líricels seus elogis de Girona, la seva ciutat d'a-dopció, «aspra i suau alhora, beutat fetade gelor de nit i ardències de sol estival,bastida per ]'odi i l'amor».

Narcís 011erLa vetllada d'homenatge que l'Ateneu

Barcelonés dedicà a l'autor de Pilar Prim,amb el seu aire cerimoniós de festa acadè-mica oficial, haurà servit, uns dies, per adonar nova actualitat al nom de Narcís011er, el nostre novellista màxim, un delspocs que aconseguí travessar les fronteresi desvetllar els comentaris illustres, psicòlegi costumista alhora, que sabé apendre lalliçó del naturalisme sense abdicar de laseva espiritualitat afinada i crear, para]•lelaa les vastes construccions de Zola, de Dau

-det i de Maupassant, el fresc complet i vi-vent de La Febre d'Or.

fou un eficaç collaborador per a prepararl'esperit de la guerra. El futurisme és,doncs, un moviment que ha tingut la sevaèpoca i la ha complert la seva missió.—I Giovanni Papini?—Papini va di i -ho tot, abans de la guerra

europea. No he llegit les seves darreresobres ; però sembla que no aporten res denou. Papiai, com Marinetti, va cooperar ala formació de l'esperit bèllic dels Italiansper a la guerra europea.

—Els italians en general senten un graninterés per la literatura?

—El nostre poble s'interessaper la literatura i sobretot perla crítica literària. Sapigueuque els diaris consagren tota,tota, la seva tercera pàgina ala crítica i polèmiques literà-ries. Una pàgina així de crí-tica literària no és conegudaen els altres països. Aquestatercera pàgina equival a lesrevistes literàries. Amb tot,tenim, en aquesta matèria,publicacions excellents, comL'Italia Letteraria, Quadrivio,Occidente i altres.

CRISI DE TEATRE, CINEMAI ESPORT

LITERATURA 1 POLITICAe_

Conversa am Bontempellib L'autor de Nostra Dea ocupa un dels pri-

mers llocs de la nova literatura italiana.Escriptor jove. Però, acadèmic, amb cabellsblancs, revestit de gravetat, i amb una granbandera italiana al trau de l'americana. Unacadèmic, influït per les traces i tendènciaque li va deixar el futurisme. Massimo Bon

-tempelli us confessa—La manifestació de ]'ànima c l•lectiva

d'avui és el futbol.0 bé:—Els escriptors han d'ésser crpador de

moviments d'idees.

lsaïas en catalàLa tasca seguida i silenciosa de la Fun-

dació Bíblica Catalana, àdhuc després de lamort del seu màxim animador, el P. Miqueld'Esplugues, segueix la seva ruta, que aviatassolirà 1a culminació. En pocs mesos, dosvolums ben importants han estat publicats.A l'un, Daniel i els dotze profetes menorsfan sentir en català llur veu secular, plenad'una força indestructible i d'una poesiaimmortal. En ]'altre, l'Eclesiàstic ens dónaels seus consells morals, plens de saviesa,i el profeta Isaïas, que comparteix amb Sa-lomó el ceptre de la poesia d'Israel, diula seva paraula abrandada i ressonant. Calremarcar en tota la seva transcendènciaaquesta traducció d'Isaias al català, ques'ha emprès amb singular coratge el doc-tor Carles Cardó, i esperar els darrers vo-lums de la collecció, que completaran aques-ta exemplar edició catalana de la Bíblia,parallela de l'empresa monumental dels fra-res de Montserrat,

Massímo BontempeIliEls socis del Conferència Club no es dis-

tingeixen pas per llur paciència. Les bellesdames que acuden dòcilment a escoltar elliterat, el savi o l'arqueòleg que ha d'ocu-par la tribuna del Ritz, senten ben aviat laveu ineludible del deure que les crida aseure al hall o a anar-se'n, tot fent untomb pel Passeig de Gràcia, cap a casa.La cortesia no té gran cosa a veure ambaquesta emigració, que de vegades, com enla conferència de Canteloube, assolí propor-cions impressionants. El prestigi •de S. E.l'acadèmic d'Itàlia Massimo Bontempelli naatragué, es veu, cap d'aquestes Jametes im-pacients, o potser la durada discreta de ladissertació no donà temps a avorrir-se, peròla migradíssima i no cal dir si selecta con-currència del Ritz escoltà amb atenció lesprediccions que l'autor de Nostra Dea féusobre el destí del teatre. Hom celebrà comcalia el lirisme de la paraula tifus que aItàlia és aplicada a designar un entusiasmedelirant i futbolístic, i es felicità d'entendretan bé l'italià dels acadèmics, les sevesidees sovint encertades, i el fons de teatra-litat que hi ha en tota mentalitat italiana,èdhuc en un conferenciant tan discret i so-bri i en un autor d'un reconegut talent comés la S. E. Massimo Bontempelli, qui, enacabar, saludà a la moda feixista, el braçenlaire.

RevistesCruz y Raya, de Madrid, ben presentada

i ben dirigida, cada dia té un contingutmés interessant i més variat. Mentrestant,la nostra Revista de Catalunya pateix, demolts mesos ençà, un dels seus massa fre-qüents collapses. Serà aquesta vegada eldefinitiu s sortirà de nou, com les vegadesanteriors, canviada i rejovenida de la sevareclusió misteriosa? Fóra de desitjar.

R. T. M.

Aquest número ha passatper la censura

Massimo Bontem^elli

Us troheu amb doctrines i conceptes queexalcen el dinamisme, el ritme de la vidamoderna, el moviment de les multituds, ésa dir, destrieu alguns dels principis que,en 1912, Marinetti propagava.

Massimo Bontempelli, amb una afabili-tat extraordinària, parla per als lectors deMIRADOR.

—Conec MIRADoR—observa—i em plaumolt de dedicar un interviu al vostre pe-riòdic.

L'ARTISTA HA DE PRESCINDIR DE LA TRADICIÓ

—Representeu vós, en la literatura ita-liana, l'oposició al tradicionalisme?

--Defujo la tradició. Els artistes ques'han preocupat de restar en 1a tradició ide no apartar-se'n; han fracassat. Tots elsbons autors, en la seva època, han estatrevolucionaris i avantguardistes. Penseu queDante, Petrarca, Ariosto, Leopardi van és-ser uns revolucionaris que lluitaven contra

la tradició. Per aquesta circumstància vanescriure bona literatura.

EL MÓN REAL I L'IMAGINARI

—En la producció literària, l'escriptor hade recórrer al món de fora o, pel contrariha d'inspirar-se en 1a seva vida interior?

L'escriptor italià aclareix—No em plauen les dosificacions i refi-

naments psicològics de Proust i dels no-vellistes moderns. Tota aquesta psicologiano és literatura, sinó ciència. L'art ha d'a-cudir a la realitat que ens envolta. L'artté per objectiu la modificació del món ex-terior. L'arquitectura, per exemple, trans-forma la capa de la terra. La literaturaenriqueix el món amb les seves produc-cions. Totes les manifestacions d'art sónreferides al món real.

En quina forma la literatàra enriqueixel món?—L'enriqueix, donant-li tipus reals i ex-

traordinaris, com Edip, Quixot, Beatriu,Hamlet. Sense aquests personatges no po-dríem viure! El món els necessita!—faconstar Bontempelli.

I l'autor italià, sense adonar-se'n, parlade personatges irreals, nascuts en la ima-ginació dels escriptors.

LA LITERATURA MODERNA ITALIANA

—Ens podríeu donar una opinió sobrecls escriptors contemporanis italians?

L'hoste de Conferència Club ens mani-festa

—Dels autors de la literatura modernaitaliana, que han passat les fronteres, elsdos que admiro més són Luigi Pirandelloi Giovanni Verga. Dos escriptors consagratsi el darrer, malgrat haver mort fa anys,conserva tot el seu valor.

—I D'Annunzio?—Gabriele D'Annunzio pertany a una al-

tra generació. Actualment està retirat delmón ; porta una vida solitària al Vittoriale,la seva presó voluntària. Algú fa circularnoves pessimistes sobre la salut i el treballdel poeta. Puc dir-vos que D'Annunzio pre-para l'edició completa de les seves obresn'escriu de noves ; corregeix proves... Noconec D'Annunzio.

—A Itàlia encara hom creu en el futu-risme de Marinetti?

—EI futurisme ha jugat un gran paperen la història d'Itàlia. Va servir per alli-berar el nostre poble dels prejudicis lite-raris i politics. Marinetti que, en l'any 1912,lloava la guerra, el desordre i la violència,

POLÍTICA

—Us agrada la política?—li preguntem.El cap del moviment «noucentista» ens

contesta amb entusiasme—Sento la política i en faig. La política

és la vida. Altrament, a Itàlia, la políticaes troba àdhuc en l'aire que hom respira.

—No us desplau la retòrica insubstancialdels discursas polítics que es fan als païsosllatins?

—La retòrica, en aquest cas, és neces-sària.

—Recentment, intèllectuals francesos tanqualificats com Paul Valéry, Mauriac, Du-hamel, Maurois i Montherlant han mani

-festat Llur aversió contra la política. Mon-therlant ha arribat a definir la política qua-

lificant-la d'una activitat basada essencial-ment en la mentida».

—Tots aquests senyors són intellectuals.I, a més, són intellectuals d'abans de laguerra : ha passat el seu temps. L'escriptormodern, en el seu lloc, ha de coadjuvar icontribuir, amb ei seu treball, a l'obra con-junta i nacional del seu país.

En parlar de política, Massimo Bontem-pelli no dissimula el seu feixisme. I, peraixò, obertament declara:

—El polític que admiro en el nostre se-gle? Doncs, Mussolini. En política exteriorel pensament del Duce és cercar l'equilibrid'Europa. Itàlia no vol imposar la sevahegemonia sobre cap Estat. No compar-teixo l'orientació d'Oswald Spengler que,per a salvar Europa, vol imposar l'esperitprussià i els valors germànics al continent.Spengler pretén estendre la civilització ale-manya a ]'Occident d'Europa. No, Resd'això. Evitem el predomini d'una deter-minada potència i cultura! Mussolini, ipenso interpretar-li el seu designi, actuaamb vistes a la ponderació i equilibri delsvalors europeus. Quan parlem de llatinitat,fonamentant-nos en una base de raça, as-sagem de reforçar la idea d'Europa.--Els italians coneixen aquesta orien-

tació?—Potser no; un home d'Estat, en el seu

país, no pot parlar d'idees internaciona-listes ; s'exposa a decebre el poble. Sobreaquest punt no m'interessa opinar.

—I les altres figures de la política mun-dial, Roosevelt, Stalin, Hitler, quin con-cepte us mereixen?

Bontempelli continua—Em quedo amb Mussolini. Es l'home

d'Estat amb més temperament i aptitudsveu en el temps i l'espai. Els altres nomésconsideren els problemes pi esents i localsde] seu país.

1 aquí fineix l'apologia que del feixismei del seu cap ens fa Bontempelli. En elsulls d'ell descobriu una satisfacció—mal dis-simulada—d'haver exalçat l'ideari italià enun pafs estranger.

JosEp CABRE I OLIVA

6 MIRA,DDR4-IV-35

LE/ LL.E.TRE/PREMI CREXELLS 1934

Maria Teresa VernetRegularment, el Premi Crexells, per raó nimitat, i després dels elogis de consuetud,

de la seva antiguitat i de la major difusió tots els redactors literaris dels diaris bar-de] gènere que ve a recompensar, és el que celonins han demostrat que no havien llegitdesvetlla una més gran expectació i fa eme- res de la Vernet i que no tenien ni idea detre un major nombre de pronòstics. Altra- l'argument de Les Algues Roges,ment, aquests pronòstics, que es basen —El que més m'ha sorprès i adolorit hamolt sovint damunt d'obres publicades i estat el comentari d'El Matí. El diari dedamunt referències de les inèdites, són més color de rosa s'ha despenjat, en una notaapassionats i es divideixen segons les amis- signada amb les inicials M. V., amb unatats o els gustos de cada comentarista, condemnació terrible de la meva novellaEnguany, un o dos casos determinats feien com a obra d'una immoralitat esgarrifosa,més delicada la decisió del jurat, ieren iprecisament aquests dos casos els que s'en-

que deshonorava les lletres catalanes, elPremi Crexells i gairebé el món. Les Al-

duien més nombre de veus enles conjectures. Cap de lesdues obres a què em refereixono ha estat recompensada ambel premi. Com que l'una en-cara és inèdita — i tinc entèsque aquesta inedició, en obli-gar els jurats a examinar di-rectament el treball de l'au-tor, ha estat molt perjudicialper a la seva sort —, i contral'altra pesaven algunes raonspoderosíssimes que el jurat hacregut obligat d'atendre, i queno tenen res a veure amb laindiscutible qualitat literàriadel llibre, es fa molt dificil alsespectadors de judicar sobreel major o menor encert delveredicte. Hi ha, però, unacosa fora ;de dubte, i és queMaria Teresa Vernet, pel con-junt de la seva obra literària,d'una autèntica qualitat artís-tica i d'una real força psico-

plògica, obra culminada en LesAlgues Roges, de la qual javaig tenir ocasió de dir tot elbé que pensava damunt d'a-questes mateixes pàgines, es a{ egmereixia perfectament el pre-mi. Maria Teresa Vernet es-criu bé — i una cosa així, ele-mental per a qualsevol escrip-tor en la literatura de tots els t ç ,rppaïsos, ha arribat a ésser-li t€ ^'1^ t

retreta com un defecte imper-donable—, sap crear personat-gesvivents I variats, evocar u r t ,ambients justíssims, i cons-truir les seves novelles amb sa°^

una cura de les proporcions i ^' dde la composició que és pre-cisament allò que manca amolts dels novellistes catalans.Tant per la seva obra ante-rior, com per Les Algues Ro-ges, Maria Teresa Vernet ha-via d'ésser una garantia per Maria Teresa Veinetal jurat, que sabia que pre- _miava una novellista autènticai una vocació indefallent que ha a ontri- gues Roges, segons El Matí, són una pin-buir a donar a la nostra literatura, massa tura falaguera del vici, una glorificació delsfeta a provatures i genialitats sense conse- baixos instints, què sé jo! Hom acaba totqüències, aquella normalitat europea a la planyent-se que no hagués estat deixat de-qual tots aspirem. sert el premi, si no hi havia una altra obra

En els casos excepcionals, com els premis niés moral per a distingir. No he tingutliteraris, que posen els autors damunt la més remei que trametre una tarja a l'autorsafata de l'actualitat, hom no pot excu- de la nota, donant-li les gràcies per la pu-sar-se d'anar de l'obra a l'artista. Maria blicitat que em feia.Teresa Vernet, modesta, perd plena d'una Maria Teresa Vernet és una noia since-franca vivacitat, acull sense escarafalls les rament religiosa, i s'escruixeix davant delfelicitacions, però no pot deixar d'evocar criteri selvàtic d'alguns crítics que es diuenamb emoció i dolor la memòria del seu catòlics. Si François Mauriac, Maurice Ba-pare, mort fa quinze dies, i que fou l'ad- ring o Julien Green escrivissin ací, què enmirador més convençut del talent de no- pensarien aquests moralistes frenètics? Jus-vellista de l'autora d'El Perill. tament, l'única objecció que hom podria fer

—No em calia pas veure els diaris, quan a Les Algues Roges és la seva intenció mo-sortia una obra meva. Ell ja em retallava ralitzadora, la posició gairebé inhumana detotes les crítiques, recollia tots els elogis, castedat que defensa, en una lluita interiorell m'encoratjava i m'aconhortava quan la constant, Isabel, una de les protagonistes.incomprensió o el mal humor d'algun co- —L'altre personatge, Marina, fou per mimentarista s'esbravava damunt d'alguna una veritable obsessió. Em féu escriure elnovella meva. Aquest premi representava llibre d'una tirada, ràpidament, potser mas-per ell la confirmació de totes les seves es- sa de pressa. Era un caràcter d'una forçaperances, la màxima illusió de la seva vida. tan gran de suggestió, que no el volia des-No pogué arribar a veure-larealitzada... aprofitar. No sé pas si el rependré, en la

Justament això l'havia tingut absent del posició on resta, en acabar-se la novella.petit món literari ; ella no tenia la més Potser no té prou gruix intrínsec per a in:lleu idea de la possibilitat que Les Algues sistir-hi,un cop resolta la lluita que se liRoges s'endugués el Crexells. Feia tres presentà a Les Algues Roges...mesos que no veia ningú... En aquest as- Li parlo de la qualitat finíssima dels pai-pecte, doncs, la seva victòria ha estat tam- satges parisencs, que responen, em diu ella,bé una cosa ben neta. Jo li parlo del retret a records personals felicíssims, i de la rea-que algú li féu, un cop fet públic el vere- litat de ]'ambient barceloní, en la seva no-dicte, d'una excessiva cura per la gramà- vella, que volta Marina. Parlem encara detica. Ella somriu. la dificultat que representa, per a molts

—Subjecte, verb i complement? Tinc en- crítics, dissociar l'autor de l'obra, cosa quetès que això ho va contestar una vegada li ha dut alguna molèstia personal quanJules Renard, com a secret de la seva pro- va publicar El Perill, per exemple. Gentsa. Què més voldria jo que escriure com mancada d'imaginació i de delicadesa yo-l'autor de Poil de Carotte1 Però és que jo len veure en tota creació artística un reflexprecisament he hagut de sostenir venta- de l'experiència personal de l'autor. I final-bles palestres amb els correctors de proves, ment, la inevitable pregunta sobre els pro-quan algunes vegades, en nom de la gra- jectes immediats.màtica, em volien alterar algun paràgraf... ---No tinc cap obra començada. AlgunaEs clar que hom té l'obligació d'escriure de pensada, és clar, que no sé si podré es-bé, de conèixer l'idioma, però no crec que criure, perquè el tema potser escapa a lesaixò pugui ésser posat com a defecte. meves forces. Fer més novelles, tanmateix,

Naturalment, això obliga a parlar dels i ara amb més delit que mai.comentaris de premsa. Amb una rara una- RAFAEL TASIS I MARCA

Societat Espanyola de Carburs Metal'IícsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeleg,: "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73o13

CARBUR DE CALC[; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :. ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACC[0 INDUS-TPIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Van Dongen

4-IV-35 1

LES ARTS I ELS ARTISTESLey cX^© IICilo^^ TOTS ELS CAMINS PORTEN A LA PINTURA

Quan jo pintavaparetsGustau Coche4El pintor Gustau Cochet, que artística-

ment parlant viu dintre una modèstia moltaccentuada, té mèrits suficients per a pro-duir-se altrament. Es un dels que fa mésvisible l'esforç per anar a cercar en lapintura alguna cosa més que les habitualsambicions que constitueixen, per gran partdels seus collegues, el progrma màxim.

No ]'acompanya però, a hores d'ara, elmitjà d'expressió. Cochet es perd una micaen la trituració que concedeix a les seves

Gustau Cochet — Pintura

teles, cosa que li proporciona una menad'aspror ingrata, exponent d'una lentitudd'elaboració que al seu torn evidencia lesexigències de l'artista. Segurament no ]'a-nima un desig d'obrir nous horitzons de lamanera .petulant que hom estila moltes ve-gades, sinó que es recolza en la ponderació,en l'estudi i en el silenciós progressar.

Cochet, i és una llàstima, no posseeixun gust prou depurat. Aquest és un altredels inconvenients amb què topa la sevaconsagració ràpida. Poden servir per mos-tres d'aquesta fallida el format d'alguns delsquadros ara exposats a la Sala Busquets ialgun que altre tema dubtós com a origend'inspiració. Així mateix és atret per gam-mes espesses que molt sovint canalitzen laimpressió cap a ]'empatx i cap a constatarla manca de vivacitat i alegria biològicacom si fos antimediterrani. Aquests, però,tot i ésser veritables accidents, no formenen un primer pla com a impeditius inexo-rables. Perden molta de la seva importànciaquan es té present que són realitzats peruna persona que, enduta per una ambiciómolt notable, els arreconarà quan trobi lamanera de donar a la seva producció elcachet que ara cerca en múltiples prova-tures. Són llastres de segona categoria queno poden servir per a no denunciar la fla-meta del pintor que vol sortir-se dels mot

-llos dintre els quals va inscrita la part doc-trinal més difosa en el nostre pafs.

Soler PuigSi Soler Puig pogués esbandir l'adalera-

ment tècnic i les ganes de mostrar-se ori-ginal, la seva obra guanyaria una gran

part desv de tots els punts de vista. A lasala gran de can Busquets hi té unes telesque aconsellen opinar d'aquésta manera.Hi veiem uns paisatges excellents, unes fi-gures i unes flors dignes de recordança.Però que examinades amb detenció donenun resultat semblant al dels grans impre-vistos ; i és que automàticament baixen deto degut al seu intens trucatge. Semblacom si fos el darrer el que més arriba apreocupar al pintor. Quan té que la natu-ralesa canta i que la figura parla i que lesflors fan olor, aleshores no se li acut resmés que refregar-hi un llapis plom o altresexcessos igualment condemnables. Fa ]'e-fecte que perd la consciència que l'ha acom-panyat durant la gestació de l'obra i quees llanci a les intrincarles aventures de larova possibilitat. El perquè deu ésser unacosa insoluble. Tan insoluble com llasti

-mosa, ja que en cas de no existir, l'expo-sició seva seria d'una regularitat molt re-marcable que situaria el seu autor en unabona posició.

Importants rebai-xes per ampliació

' SECCIO A MIDA

JAUME I, UTelèfon 11655

Naturalment que aquesta culpa que liatribuïm potser intrínsecament no té tantaimportància com pot deduir-se de tot el quehem dit. Que ens hi referim amb tantainsistència es deu al fet que, considerant -loun pintor apte per anar sol amb la sevaemoció, hagi de recaure en la subordinacióa les qüestions sempre relatives de la tèc-nica que n'ai no li aconseguiran el seuideal. L'home que com Soler Puig pot dira tot arreu que és dotat, creiem que ha detenir un menyspreu olímpic per l'afer citat.Ha de deixar-lo precisament per a aquells

als quals manca això tan pri-mordial que és néixer i tirarendavant amb disposició i en-carar-se als models amb l'à-nim de prescindir de sofismes.

J. PratmarsóPratmarsó ha dut a cap la

seva exposició primera ambuna justesa que no sovintejagaire entre els que debuten.La impressió general és lad'un artista que està curtit ique sap no desentonar en capocasió.

El jove expositor de les Ga-leries Syra ha presentat unacollecció de retrats al llapisque mostren la seva agudasensibilitat i un esperit distin

-gidíssim que no cau mai en elbuit del gratuit ni en el de laintranscendència.

Pratmarsó és un dels hàbilsdibuixants que fan de la líniauna qüestió ininterrompuda desentiment que volten d'addita-ments complementaris de bongènere. La més gran virtutd'aquest nou militant de lessales d'exposicions és que esvincula en la reduïda llistadels retratistes integrals perals quals l'expressió psicoló-gica reuneix tanta necessitatcom la fisiològica. Això fa quela vacuïtat no hi figuri enlloci que les obres exposades ad-metin la contemplació seguida

".aparellada amb la contínua'descoberta de noves sensa-cions.

Pratmarsó ha amenitzat alguns dels di-buixos amb taques de color que es conce-deixen encara un major relleu plàstic i queserveixen per a donar-nos a conèixer lespossibilitats amb què compta per a quanvulgui dedicar-se a un altre camp d'expres-sió artística, en el qual, si el practica amb

r_

1 s^} G yf Y^ f

f

t

\ r ,ïv

Pratrnarsó — Retrat

el mateix bon sentit, hem de creure que témolt a fer.

Puig = PeruchoA la sala de La Pinacoteca, el pintor

Puig Perucho exposa un conjunt de telesen dues directrius : les eminentment líriquesi les que són imbuïdes d'una perfecta objec-tivitat.

Aquestes darreres són les nostres preferi-es. La paleta exuberant del pintor s'hi 'lo-

ba amb una enorme naturalitat i excelleixa realitzar aspectes molt notables.

En les que hem citat en primer lloc, calconvenir que no es fa mai rotar la mancade l'artista. Es més, s'hi multiplica la sevapersonalitat. Són paisatges d'una gran for-ça ideal, lleugerament tocats per l'esceno-grafia i per l'èpica naturaltstica, cuinats enun éxtasi i un deliri poètic, però que tenen,tot i això, punts de contacte amb la reali-tat, que és el que precisament els dóna va-lor i interès indiscutibles.

Les que hem esmentat primeramentaconsegueixen un punt de fusió que PuigPerucho administra amb mestria. Vibren dedalt a baix i obtenen la qualitat de fortacomplexió, tan cara a 1'ordeactó pictòricade l'autor. Això és el que ens les fa preferirsobre la qualitat més convencional de lesaltres.

ENRtc F. GUAL

Per lluny que remunti en la meva in-fància, sempre m'afiguro dibuixant. Finsimaginaria que vaig néixer dibuixant, sino m'haguessin dit que no era gens pro-bable.

Per això a penes es pot parlar de vo-cació, referint-se a mi, sinó més aviat d'unestat.

No m'he revelat mai pintor ; n'he estatsempre.

D'altra banda, això no s'ha remarcatgaire. No he tingut pas res d'infant pro-digi, encara que els de casa m'hagin cre-gut sempre una mica foll.

Un altre indici en favor meu és que aestudi passava per un cretí : únicament hihavia, en efecte, el dibuix que m'interes-sés ; els meus llibres i quaderns eren totsplens de gargots.

Per tal d'ésser del tot equitatiu amb elsmeus jutges d'aleshores, he de reconèixerque jo mateix no em considerava com unincomprès. Ni tan sols m'adonava que emconsagrava a un art ; ningú dels que emvoltaven, i jo com ells, no tenia la méspetita idea del que pot ésser l'art.

He de reconèixer igualment — cosa queja passava per més greu a Delfshaven, lameva ciutat natal — que no pensava tam-poc en una manera de guanyar-me la vida.

La meva mare hauria vist amb gust quejo fos adroguer. Quant al meu pare, dei-xava fer a Déu, perquè tenia molts fills.

Vaig sortir d'Holanda als divuit anys,sense massa idees preconcebudes, com espot veure.

El resultat és que he esmerçat les mevescapacitats en diferents usos. Per exemple,he netejat estables, i cavalls de passada;he descarregat al moll ; he fet de stewarta bord d'un paquebot... entre altres oficis.

Després vingué el servei militar. Natu-ralment, vaig treure número alt i, lliurede tota obligació, vaig anar a París.

Aquesta vegada vaig dispersar menys elsmeus esforços. Vaig ésser dibuixant d'unpintor de lletres i d'un fabricant de car-tells.

He collaborat també en la decoració del'alcaldia d'Aubervilliers, però sense firmarla meva obra, perquè vaig fer senzillamentde pintor de parets!

Erem una colla curiosa, encara hi haviala veritable bohèmia a Montmartre, i elcontractista havia pogut llogar un futurarquitecte, un domador de gossos i jo.

Però tot això no m'impedia de continuardibuixant per a mi. Corria les redaccionsde diaris illustrats, entre altres Le Rire,L'Assiette au Beurre i L'Indiscret.

Perd aquestes collaboracions no eren alsmeus ulls més que guanyapans, no dirésuplementaris, perd complementaris ; el meufi veritable era pintar quadros.

La primera vegada que vaig exposar fouals Independents, per allà el igoo. I, a fe,després la meva evolució ha prosseguitsense sotracs. L'èxit ha vingut tranquilla-ment. 1 no són pas les obres meves quemés soroll han fet, com el meu retratd'Anatole France, el que més ha contribuïta la meva consagració.

A dir veritat, la meva carrera s'ha con-fós amb la meva vida. Dec molt a la vida.Els meus començos difícils m'han estatd'allò més preciosos, més tard. M'han per-més de pendre amb la vida un contacte reali divers. El record que n'he guardat emconserva aquest sentit humà sense el qualno es pot fer res de bo.

Des del punt de vista tècnic, no he sofertsinó un mínimum d'influència. Conec po-quíssims pintors, perquè m'avorreix parlartIc pintura. D'altra banda, no surto en totel dia, sinó al vespre, per a trobar per-sones ben diferents les unes de les altres;que siguin banquers o escombracarrers. Perdesgràcia, de vegades són els mateixos, apocs mesos d'interval.

Crec que aquesta és la millor escola.Ressento l'atmosfera de Parts, el seu am-bient. Penso tant menys a defensar-me'nque quan vaig haver escrit la meva Vidade Rembrandt, no vaig vacilar a sostenir

que «si Rembrandt hagués viscut avui, sihagués vist les dones que hi viuen, la ruede la Paix i les seves botigues de joiers,els Camps Elisis i els salons de modistasi hagués vist, de nit, les illuminacions,els music-halls, els teatres ; si hagués vistel Bois i les seves dones, els que s'hi pas-segen, el genets i les amazones, els autosde totes formes, hauria suprimit les sevesombres, el seu clarobscur, s'hauria assegut

sobre la seva Biblia i hauria pintat lesnostres cortesanes, les nostres houles deluxe, les nostres dones, les nostres criatu-res, els nostres autos, la nostra vida re-pidantn.

Aquest fet, que crec indispensable al pin-tor, de barrejar-se amb el que el rodeja,no està en contradicció amb el gust de lasolitud que ja he manifestat.

Personulment, he evitat sempre de teniruna vida de societat molt activa, menysper misantropia que per la necessitat deguardar totes les meves impressions en mi,i d'arribar així a traduir millor en imatgesla meva experiència.

Com totes les altres, aquesta regla téuna excepció. Per a mi ha estat la dona,a la qual crec que cal deixar sempre ungran lloc en l'existència.

A part d'això, els 'esdeveniments exteriorsno m'afecten gaire. Essent holandès, heviscut a París durant la guerra, com sino n'hi hagués... o gairebé. He seguit pin-tant, ben tranquillament; l'únic destorbseriós que he tingut, ha estat la invasiódel meu taller, cada nit, pels llogaters dela casa del davant, sota el pretext, sembla,que queien bombes al barri. No he arribata entendre mai ]'atracció que el meu tallerexercia sobre aquella gent, perqué si és certque era a !a planta baixa, només estavaprotegit per una claraboia.

Potser aquella bona gent es pensaven queestaven en territori neutral i que les bom-bes sabrien captenir -se i respectar els con-venis internacionals?

Però faig mal fet de riure-me'n, perquèjo he tingut sempre la impressió que lesbombes no m'havien de tocar; això deviavenir del fet que sempre he tingut la corbade la meva vida davant dels ulls, i la visiódel que seria no semblava implicar cap fe-rida de guerra.

Tinc necessitat d'afegir que em reconecuna sòlida confiança en mi mateix ?... i desde sempre.

Es inconsciència? Es intuició? Tant lifa, la tinc i n'estic força content. Res noés més útil que l'optimisme, és la fe enm mateix i l'amor de la vida... I unabona salut! Potser és això el més im-portant.Tot això és bastant específicament ho-

landés. Holanda és un pafs molt dur, onels febles de tota mena són aviat eliminats.S'hi viu, en efecte, en una atmosfera d'ai-gua i de vapor ; les cases mateixes estansaturades de boira. A més a més, cal de-fensar-se sense parar contra el mar. Esmolt bonic, però molt feixuc.

Per això, quan després s'arriba a París,un s'adona que ]'expressió ((la dolça Fran-ça», per gastada que sigui, té una signi-ficació veritable. Segurament no sóc l'únicholandès a pensar-ho. Penso que per a totsnosaltres Holanda és, una mica, com unnaval de Paris. La prova és que circulementre la nostra pàtria i la nostra ciutat d'a-dopció com els francesos entre París i Be-con-les-Bruyères. En resulta, sobretot perals que som artistes, que acabem tornant

-nos un veritable cocktail humà, en sentitfigurat, és clar.En tot cas, això és el que m'ha passat.

Però potser no s'ha de treure conclusionsper les aparences. Que incapaç sóc de pen-dre res seriosament!

La veritat és senzillament que em sem-bla que s'ha de treballar amb bon humor,en interès mateix de la pròpia obra... pera la qual crec que igualment existeix 1'he-rència.

KEES VAN DONGEN(Copyright Opera MundO

RIGIDA ALBIO

—Com, tres dies sense sopar?—Sí : tinc el meu smoking a la tintoreria.

(Ric et Rac, París)

}

- .1 pots fer algun ofici?—Sí, de model de pintors sobreindepen-

dents.

ITout à Vous, París)

—Enfilem-nos a veure si cacem aquestsdos lloros?

—Deixa-ho estar... són massa verds.

(Ric et Rac, Parts)

r

La rata ve lla. — A la teva edat, devoravaels clàssics

(Ric et Rac, París)

—Això no es fa de mirar pel forat delpany de l'habitació de la cambrera.

—Tant se me'n dóna de la cambrera;el que fa el papà és el que miro.

(:1larianne, Parts)

IIi181019f INIlIHUflUlllilIUuhIfllHUlIIIIINItIUHflHt111U1mIIUElt lUINnlllllfU1iiitil

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMdxlma rapidesa ® Màxlma gualltat

AVINYÓ, 19, pral. t Telèfon 17047 : BARCELONA

Inmmnuullunnwwnalunlnmm^ulumnnmuunntn^nunuunnnnnnnuncrrM ^

.- • 1

RAMBLA DE LES FLOR S.30

fou creada. El film fou donat una sola ve-gada a Madrid, amb la música correspo-nent, de Samper, escrita per a petita or

-questra de setze músics. La fallida de l'em-presari i el desenvolupament imminent delfilm sonor deixaven oblidat per sempreaquest film. Per a Samper, malgrat tot,l'esforç no fou pas en va : la seva inclinacióper la composició s'havia desvetllat de nou.

Baltasar Samper

forma, després de voltar ]llargament per lessales de concerts i en el disc, que la suitesobre les cançons i danses de l'illa de Ma-horca ha retornat al film, però aquesta ve-gada al film sonor. Aquesta constitueix lamajor part de la música del film sobre Ma-llorca, que s'ha estrenat aquests dies a Bar-celona.

El caràcter d'aquesta música és encaraimpresionista i d'un bell estil colorista. Comen altres de les seves composicions dels dar-rers anys — les Danses Mallorquines, laCançó de Taverna, sobre text de Sagarra,però sobretot les belles Cançons Francisca-nes, poesies de Melcior Font —, Sampercerca d'ampliar i, al mateix temps, de dis-ciplinar les riques possibilitats harmòniquesi melòdiques del seu llenguatge musical.L'impressionisme i la gran orquestra co-mencen a fatigar-lo cada vegada més. Sam-per pressent que la missió d'aquest estil s'haesgotat. Comprèn — com a músic molt in-telligent i d'una vasta cultura general queés — que la cançó popular conté encarapossibilitats musicals de tot altre ordre.

En el seu Ritual de Pagesia per a petitaorquestra, Samper abandona definitivamentl'impressionisme efusiu, del qual es serveixencara en la música del film. La cançó po-pular mallorquina és restituïda en tota laseva integritat melódica, purificada de totsimfonisme artificial, lliure de tota harmo-nització convencional. La sobrietat de l'estili de ]'atmosfera d'aquestes tres cançons rús-tiques és meravellosament reeixida, en unadisciplina i una concentració formal, har-mònica i melòdica extraordinàries, concebu-des en un estil sever de modernitat que ex-clou tot compromís. En el seu Ritual dePagesia Baltasar Samper ha creat una pe-tita obra mestra. Desitgem que trobi benaviat el lleure que ha de permetre-li acabarles nomhro3es altres composicions que ha

1 esbossat i, en part, quasi acabat : el seutrio per a piano i instruments de corda, lasonata per a violí i finalment la música pera una sarsuela sobre un text molt espiri-tual d'Angel Ferran.

OTTO MAYER

(r) Canciones y danzas de la isla de Ma-llorca (suite sinfónica) Regal R KX 3.001,3, 002 , 3,003•

Notícies de tot el mónAUSTRIA

Reunia els més bells fragments de la mú-sica en una suite que obtingué arreu ungran èxit. Va ésser tocada molt sovint aEspanya i a l'estranger i impressionada endiscos (i).

Samper havia decidit arranjar la parti-tura per a gran orquestra, i és en aquesta

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII_

LA PEQUEÑA DORRITSegons la novella de Dickens

ANNY ONDRA

= 191

"___ Una'visión de las Baleare s y

produïda per UFIIMS. Autor; J. Estelrkh E= Adaptació musical per 85 professors de le Gran E

Orquestra de Concerts de Barcelona Esota la direcció del mestre B. Samper E

= GRAN ÈXIT —

VIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillilI .

Per all ujar la crisi que sofreix la indús-tria del piano, els constructors d'instrumentsreclamen l'ensenyament obligatori del pianoa les escoles initjanes.

ITALIA

Otto Klemperer dirigí a 1'Augusteo deRoma un concert Bach-Mozart-Beethoven.Al programa següent, el famós director ale-many va inscriure-hi una novetat per aRoma: la Sinfonia dalle quatro stazioni deFraneesco Malipiero.

TXECOSLOVAQUTA

El festival de la Societat Internacionalde Música tindrà lloc aquest any el mes desetembre a Karlsbad. Entre altres seran exe-cutades en aquesta ocasió les obres següents:Dialectic, per a quartet de corda d'AlanBush ; Preludi, Interludi i Fuga per a dosviolins, d'Elisabeth Maconchy ; les Varia-cions de Schbnberg ; el Concert i5er violon-cel, de Karel Hába; la suite Lulu, d'AlbanBerg ; un Concert per a nou instruments,d'Anton vo- Webern, etc.

NO 0a 0U pTEU: Ela miilora Ilibrea decufnaca(alana sdn ais d 'IGNACI DOMENECH

APATS, Nafca 8 pteL, te la 10 ptas.LA TECA, rustica 3 ptea.,tela 5 ptsa.Demaneu -los als mifpra Ilióreten

o bta l'autor, 8ailén,122, pral, 2 "• earcclona

8 !' W " "''UR 4-IV-35- -

MUSICA I RADIOLA GUERRA SORDA

EI rapte del periodista

Berthold Jakob(Ve de la pàgina z)

Pels detalls sabuts, es pot concloure ambla major fermesa que la senyora Wesemann,per damunt dels sentiments que tornavena aproximar-la al trist agent doble, procuràd'aprofitar-se de les informacions que aquestpodia facilitar-li, exposant-se amb això, ésclar, a tota mena d'interpretacions erròniesi arriscant-se a ésser acusada, ella també,d'agent doble. En aquest joc perillós, a lasenyora Wesemann li ha tocat ara de per-dre, veient-se així inculpada i insultada pelsamics en favor dels quals havia treballat.Aquest risc pot presentar-se fàcilment a tot

-hom que entra en el relliscós terreny delcontraespinnatge.

El doctor Wesemann, mentrestant, quedadetingut i processat a Suïssa, mentre lespolicies suïssa, francesa i anglesa proce-deixen a la identificació dels seus altres col-laboradors i substanciant la responsabilitatdel hitlerisme en aquest afer que és un es-carni al dret internacional. Aquesta tascapolicíaca és saludable perquè dilucidarà lainnocència o la responsabilitat de personesque, especialment a Anglaterra, han actuaten contacte amb el doctor Wesemann, tpart de les. quals eren segurament víctimesdels seus enganys, com per exemple el di-rector del periòdic de Londres Reynolds,von Grouchy, que la senyora Wesemann,en un moment d'enervament, inculpà tam-bé d'agent doble.

Cal esperar també que el govern suís ha-vent-se constituït en defensor de la justíciaen el cas del rapte de Jakob, s'aconseguiràque el Tercer Reich torni el periodista alpaís d'on fou tret amb violència i que laviolació del dret internacional trobi la de-guda sanció. Avui el nazisme, no satisfetde dur a terme tota mena d'atropellamentsa l'interior d'Alemanya, en comet, per mitjàdels seus agents secrets, en territoris es-trangers.

AI marge del Crexells(Ve de la pàgina 2)

El jurat, al capdavall, no ha de premiarcap obra immortal — això és incumbènciadel judici a llargulssim termini de la his-tòria. El jurat ha de premiar la que creumillor de les obres que ha examinat, o si-gui que s'ha de moure en un pla de relativi-tat. Si l'obra que aquell any ha estat pre-miada resulta ésser a més a més la millorde tota una època, una obra d'aquelles queperduren a través dels temps i de totes lesmodés, millor per a ella i per al jurat queha sabut descobrir-la.

Però si l'autor que es té per un geni esveu incomprès i la seva obra no tinguda encap consideració, que no en doni la culpasinó a ell mateix. Si tan segur està de laseva vàlua, si per tan indiscutible té la sevacondició de geni que li assegura la immor-talitat, per què, cal preguntar-se, acceptade sotmetre's al judici d'uns jurats que had'estimar molt per dessota d'ell i de la sevaobra? Ah, és que els que es tenen per genisincompresos volen massa coses ; tot i creu-re's assegurada la immortalitat, voldrientambé les pessetes del premi i la fama con-temporània. I això, francament, ja és de-manar massa. El filòsof Francesc Pujolsestà tan segur de posseir la veritat, que nos'amoïna pas gens pel triomf de les sevesidees; n'està tan segur que aquest no potdeixar de produir-se, que no li ve de dos-cents anys. Aquesta és la sana doctrina i laposició raonabe. Si jo estigués convençutque he escrit una obra comparable a la deCervantes o de Goethe, m'amoïnaria moltpoc l'opinió dels meus contemporanis i lasort de l'obra en els certàmens literaris, alsquals no acudiria pas, naturalment. Sem-pre em recordaré d'aquell retret que algú,en una discussió una mica picada, deia aun pintor català : «Que us creieu potserque pinteu com Velázquez?», i el pintorcontestà : «Es que si pintés com Velázqueza vós ja no us saludaria,,.

JUST CABOT

Importants rebai-xes per ampliacióSECCIO A MIDA

JAUME I, 41

Telèfon 11655

CRONIQUES DE LA MUSICA CATALANA

Baltasar Samper, i1'lus r 't ador de filmsBaltasar Samper, el nostre conegut col-

lega de La Publicitat, fa un film. 0 mésben dit : fa la sincronització d'un film so-bre la seva terra natal, sobre l'illa de Ma-horca. Entre aquests dos procediments hiha una diferència considerable. La concep-ció directa del film hauria permès al músicde crear una veritable obra musical cine-matogràfica, combinant, segons les neces-sitats de la fotografia, els passatges pura-ment musicals amb els sorolls de la reali-tat, i, cosa que no és pas menys important,amb intervals eficaços de silenci. Però, mal-auradament, els empresaris d'aquest filmno han pogut decidir-se a fer-ho. Tampocno s'han decidit almenys a vetllar la impres-sió de la música amb el major compte pos-sible. Allò que la indústria del gramòfon haaprès de molt temps ençà, això és, que laimpressió impecable d'una música de valorés la base indispensable per a l'èxit comer-cial, encara no ha entrat en el cap dels quedominen la poderosa producció del film.Encara no he vist el film en la versió defi-nitiva. He pogut observar solament que lamúsica ha estat impressionada a tota pres-sa, sense assaigs, sense control suficient.El meu estimat collega de la secció de ci-nema del nostre setmanari farà conèixer laseva opinió sobre la qualitat del film. Nos-altres ens limitarem a esbossar la siluetadel músic Samper.

La sincronització exigida demanava un.treball extraordinari. No havent tingut lapossibilitat d'una veritable collaboració mu-sical en la creació del film, Baltasar Sam-per hagué de calcular la durada exacta decada successió d'imatges a les quals haviad'adaptar més tard la seva música. Treballduríssim de precisió i de càlcul. Evident-ment, és més fàcil de concebre una compo-sició nova i original en els límits imposatsper endavant d'una durada determinada.Però el que és molt més penós, és ajustaruna composició feta a les exigències de lafotografia, el cronòmetre a una mà, el Llapisvermell a l'altra. Samper, malgrat això, haresolt aquest problema meravellosament.Amb una paciència admirable ha calculat idisposat cada frase musical, cada melodia,cada compàs per obtenir la major coinci-dència possible amb el ritme i la duracióde la cinta, la correspondència més perfec-ta entre la música i la imatge fins allà onpermet el procediment de la sincronització.

La partitura per a aquest film té unahistòria curiosa. D'ençà de la seva joven-tut, Samper havia compost obres per apiano, cors i innombrables cançons. Peròla composició no es trobava pas en primerterme del seu interès. El que l'atreia moltmés era la carrera de pianista. Amb JoséTragó, a Madrid, es perfeccionava técnica-ment. Amb Granados aprengué els secretsde la interpretació i durant llargs anys fouel seu professor-ajudant a l'Acadèmia Gra

-nados. Fou més o menys en la mateixaèpoca, i quasi simultàniament amb Gerhardi Anglès, que era deixeble de Felip Pedrell,el qual l'iniciava en els secrets de la formai de l'estètica musical. Una de les datesdecisives per al desenvolupament artístic iespiritual del nostre músic fou la seva en-trada en l'Obra del Cançoner Popular deCatalunya, en 1922-23. Hom li encarregaespecialment el treball de recollir les melo-dies de les Balears. Durant set anys, espassa els mesos de vacances recorrent lesilles i recollint directament de la boca delscamperols i dels treballadors del camp lesmelodies, preciosos restes d'una antiga cultu-ra. Comprenent la impossibilitat d'una fide-lilat absoluta en la fixació de les melodies,Samper acudia ben aviat al fonògraf, únicmitjà infallible en les recerques folklòriques.Els centenars de cilindres que duia al Can-ç. oner, constitueixen un arxiu sonor que for-ma part dels més rics i més preciosos delmón.

Fou en aqueas mateixos anys durant elsquals havia començat les seves excursionsfolklòriques a través de les Balears, queSamper rebé l'encàrrec, d'escriure una vastacomposició sobre temes populars del seu pafsnatal, que devia servir com illustració mu-sical d'un film mut : Mallorca Illa d'Or.Era en 1927-28. Una partitura voluminosa

La vida musicala Barcelona

Dels dos concerts que ha donat el mestreAntoni Guarnieri amb l'Orquestra Pau Ca-sals només n'hem pogut sentir l'execucióuna mica rutinària i sumària de la Setenade Beethoven, una petita obra exquisida,plena d'efectes instrumentals de Respighi,compositor ben conegut a casa nostra i lesfamoses Variacions simfòniques d'EdwardElgar. La glòria d'aquest eminent compo-sitor anglès, mort fa poc temps, és tan granen el seu país natal que ]'execució a Bar.celona d'un dels seus grans poemes simfònicsen forma de variacions, havia provocat uninterès ben justificat entre el públic i elsmúsics de la nostra ciutat. Per això forço.sament la nostra decepció ha estat moltmés profunda: és una obra antiquada, unpot-pourri sorollós de tots els estils del seglepassat, on no manca cap de les figuresmusicals, ben conegudes, de Mendelssohn iBrahms fins a Strauss i Txaikovsky. Elgarsegurament deu haver produït cosa millor,i la seva força consisteix potser en la sevaproducció coral. El seu llac històric i el seuestil simfònic són niés o menys els mateixosque els de César Franck, sense que iguali,no obstant, l'originalitat i l'expressivitat delgran mestre belga, a jutjar alrnenys per lesVariacions que acabem de sentir.

El mestre Guarnieri és un excellent di-rector d'orquestra, amb moviments precisosi una orella molt fina. Però no ha sabutimposar-se a ]'orquestra per a apartar laseva interpretació de la rutina convencional.L'accentuació i el fraseig de certs passat-ges de 1a simfonia de Beethoven feien re-marcar més sensiblement aquesta insuficièn-cia. I nosaltres preguntem encara : per quèaquest director, procedent d'un país on cosa que és veritablement una rara excepció— la música moderna nacional és oficial-ment reconeguda, protegida i subvencionada,se'n va a ]'estranger, sense aportar almenysuna sola obra representativa del nou estilitalià? Nosaltres voldríem conèixer la pro-ducció dels Casella, Malipiero, Pizetti, Dal-lapiccola, etc. Es solament en aquest casque l'intercanvi internacional d'artistes obtéla seva veritable justificació.

c• z• #

La famosa cantatriu negra — no és mésaviat mulata? — Marian Anderson fou unaveritable sorpresa en el darrer concert del'Associació de Música «da Camera)). Aques-ta gran artista que ha guanyat la seva re-putació mundial per la interpretació modeldels Cants espirituals negres ens canta, alcostat de les seves cançons commovedores,un extens repertori de Heder. La manera s:com ella canta, amb una pronunciació im-pecable del text alemany, Goig en la tristorde Beethoven, Amb un rubent pintat, L'Om -nipotència, La Truita, però sobretot la fa-mosa Ave Maria de Schubert i moltes d'al-tres, restarà sempre gravada en la memòriade tots els que l'han sentida una sola ve-gada. La seva meravellosa veu, d'una sono-ritat profunda, obscura i agitada per unaincessant emoció vibrant, és disciplinada iguiada per una alta intelligència artística.En un cert sentit ens recorda la Superviala mateixa fina elegància en la presentacióde la seva figura encisadora, un tempera-ment molt semblant d'expressivitat innata,esquerpa, popular, disciplinada per les dar-reres fineses del bel canto. El seu acompa-nyant és un veritable músic : el pianista fin-landés Kosti Vehanen.

O. M.

Sessió HiademifhEn la darrera de les seves conferències

d'Introducció a la música moderna que elnostre redactor musical Otto Mayar dóna al'Ateneu Polytechnicum, es farà escoltar perprimera vegada a Barcelona en audició ín-tegra sobre disc la nova simfonia de PaulHindemith Mathis el Pintor. Aquesta sessiótindrà lloc avui, a les vuit del vespre, iserà acompanyada de projeccions dels prin-cipals quadros del famós altar d'Isenhennde Mathis Grünewald, en el qual es basal'argument de l'obra de Hindemith.

XOCOLATES

L'amo de la casa, al convidat que es ser-veix whisky.—No vol pas un altre got peral sifó?

(The Humorist, Londres)

EDUCACIO

—Gertrudis : baixi al jardí a veure quéfan els nens i prohibeixi'ls-ho.

(Der Sinapl, Praga) EXQUISIDAMENT INSUPERABLES!MPRE8OS COSTANou aa la Rernbla, 45

aAactL ONA