Reportatge El món des d’Olot «Karris» fotografia Nova York i l’Havana des de casa. PÀGI NA 5 Reportatge Deu anys de ne gri - tud El Black Music Festival. PÀ GINES 6 i 7 Entrevista Luis A. Branda «El metge ha de parlar el llenguatge del pacient» PÀ GINA 9

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Dom

inic

alDiumenge 6de març de 2011

Diari de Girona ReportatgeL’art de l’impossibleMés de 100.000 persones ja hanvisitat a Besalú el museu dedicata les miniatures. PÀGINES 2, 3 i 4

Arquitectura gironinaA prova de tancsUna tesi doctoral demostral’extraordinària resistènciadels ponts medievals. PÀGINA 11

Un felí de 550 CV: Jaguar desenvolupa la nova versió S del seu espectacular cupè XKR. PÀGINA 20�SUPLEMENT

Una torre Eiffel damunt d’una llavor de ro-sella. O dotze camells caminant pel traud’una agulla. És l’art de l’impossible.

Aquest podria ser l’eslògan publicitari de Mi-cromundi, el museu de miniautures i micromi-nuatures de Besalú, una proposta a mig camíentre la cultura, la pedagogia i el gust per la in-novació lligada amb la tècnica. És només unapart de la col.lecció particular de Lluís Carre-ras (Girona, 1942), amb trajectòria personal iprofessional lligada a la joieria, que va obrir ala localitat garrotxina, al 2007, un museu (elprojecte va arrencar el 1999) per mostrar unfons on són explícites la paciència, l’estètica, laprecisió, el domini tècnic i les ganes per les co-ses ben fetes. El Museu, defensa el propietari,pretén demostrar fins a quin punt pot arribarla «capacitat creativa» de l’individu sempre queexisteix «una intencionalitat» i afany de supera-ció. Micromundi, una iniciativa privada sensesubvencions públiques, és un museu únic a Eu-ropa (pel concepte i execució), explica elcol.leccionista, tot i que hi ha un parell de fonssemblants també oberts al públic. Un museuque «trenca» el concepte clàssic de miniatures.Micromundi està situat a Cal Coro, un edificide tall racionalista de Besalú que havia acollit

una fàbrica textil i, amb anterioritat, el lloc onhavia estat erigida l’abadia de Sant Pere. Desde 2007, han passat per la instal.lació més de100.000 persones, amb increments anuals.

El museu, segons explica Carreras, és fruitdel propòsit de donar a conéixer, de «forma cò-moda i divertida», una selecció d’una col.leccióque suma més de 5.000 peces adquirides arreudel món, en indrets com ara França, Rússia, Mè-xic i la Xina. Unes 2.000 estan exposades. Elpropietari, que ha viatjat per comprar-les per-sonalment, explica que la «dificultat» per trobarles peces, a causa que hi ha pocs artistes «ca-paços» a partir d’un nivell d’escala, impedeixque les miniatures siguin un àmbit cultural méspopular. Per les hores de feina i un mercat decompradors reduït, les obres es fan, sovint, perencàrrec. Carreras posa l’exemple d’una de lesminiminiatures que capten més l’atenció delpúblic: un taller de fusteria amb Gepetto i Pi-notxo reproduït dins la clova d’un festuc, quemedeix 1,5x1 centímetres. L’artista que la vacrear, Pascale Casarosa (Lió, França), s’ha es-pecialitzat en el personatge de fusta de CarloCollodi i elabora sota coman da. Lluís Carrerasdefensa que les miniatures són «obres d’art gensconvencionals» i la proposta de mostra públi-

2 DominicalDiumenge 6de març de 2011

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (A DALT, LLUÍSCARRERAS OBSERVA UNA DE LES PECES EXPO-SADES AL MUSEU DE LA MINIATURA; A BAIX,ÁNGEL LÓPEZ A BESALÚ AMB LA SEVA TESI).

6 de març de 2011

5 ReportatgeEl món des d’Olot Antoni Carrera «Karris» usa lesnoves tecnologies per captarimatges de ciutats com NovaYork o l’Havana des de casa.

6 i 7 ReportatgeDeu anys de negritudEl Black Music Festival arriba ala desena edició plenamentconsolidat per la combinaciód’estrelles i artistes locals.

9 EntrevistaLuis Alberto BrandaCatedràtic de Medicina iprofessor associat a la UdG,hi aplica un innovador mètodedocent basat en resoldre casos.

10 ReportatgeL’adolescència

11 ArquitecturaA prova de tancsUna tesi doctoral demostral’extraordinària resistènciadels ponts medievals que hi haa les comarqueds gironines.

SUMARI

L’art del’impossibleMés de 100.000 persones ja han visitat a Besalú la col·lecció deminiatures de Lluís Carreras, exposada al museu Micromundi

TEXT: JOAQUIM BOHIGAS FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

1

2

Reportatge

3 DominicalDiumenge 6de març de 2011

Fotos:1La miniminiatura queescenifica, en unaclova de festuc, eltaller de fusteria deGepetto i Pinotxo.2La Torre Eiffel,col·locada tridimen-sionalment damuntla llavor d’una rose-lla. El conjunt estroba sobre la meitatd’un pinyol de dàtil.El visitant pot obser-vat, amb el micros-copi, la barana delprimer pis i la tramametàlica que identifi-ca l’icona de la capi-tal francesa.3Les condicionsambientals de per-cepció de la sala deminiatures faciliten laimmersió del visitanten cada escena. Enla foto, la farmàciadel segle XIX.4Lluís Carreras i, alfons, l’edifici de CalCoro de Besalú, queva ser rehabilitat a fid’acollir el museu.5La botiga mixta«Candelaria» recullmés de 200 variatsobjectes mexicans.6Visió general de lasala de les minimi-niatures, que s’ob-serven amb lupa.7Un elefant s’aguanta,amb un sol peu,damunt la puntad’una agulla.8Dues caravel·lesnavegant al cantellde l’ala d’un insecte.Les peces estanfetes amb una unaaleació d’or i coure.9Tabaqueres d’Orient,amb inscripcionsque fan referència almotiu de les ele-gants composicions.Són ampolletes devidres de color pinta-des per dins amb unpinzell d’un sol pèl.

ca que ha desenvolupat té l’espectacle com areferent, cosa que el diferencia de la concep-ció clàssica del recinte museístic.

La voluntat didàctica, que supera la simpleexhibició, i de diversió pels sentits de Micro-mundi, va portar Lluís Carreras a dividir el re-cinte en tres sales, amb colors diferents, que fa-ciliten l’observació, amb les peces distribuidessegons el nivell d’escala. Cada estança està dis-senyada de manera diferent a fi de facilitar unapercepció única (cercant la immersió psicolò-gica del qui contempla) i, alhora, diferenciadaamb les dues restants. Carreras parla d’«am-bients» i «dimensions», i explica la paradoxa queun museu tematitzat en la miniatura necessita«molt d’espai» (Micromundi ocupa més de 400metres quadrats) perquè, per exemple, és im-prescindible una superfície suficient que per-meti una visió evocadora. També hi ha una salamultifuncional que ha d’acollir exposicionstemporals, i altres activitats culturals.

MINIATURESLa primera sala és la de les miniatures, amb unadotzena d’escenes úniques al món que repre-senten comerços (amb entre 200 i 300 pecescadascun) de diferents èpoques, expressament

dissenyats i realitzats, en una superfície màxi-ma de 45x35x27 centímetres. Són d’artistes dediferents països perquè fossin explícits «criterisi tècniques diversos». El col.leccionista calculaque el temps dedicat a elaborar cadascuna deles escenes ronda els 30 dies. I diverses horescada peça de la composició. Lluís Carreras posal’exemple d’un ebanista francès, Adam Pasqual,dedicat a fer moble d’estil clàssic, que és l’au-tor de l’espectacular farmàcia de finals del se-gle XIX exposada a Besalú. El mobiliari és defusta de perer (adequada per elaborar pecestant petites) i té treballs de tall, de motius flo-rals, esculpits tal com són en l’original. A més,els pots són de porcellana i els recipients, devidre bufat (mateixos materials que a tamanynatural). En ambdós casos, hi ha l’indicatiu del’herba que hauria de contenir. El responsablede Micromundi raona que els artesans que re-alitzen aquest tipus de treballs són doblementcreatius: pel disseny i per la tècnica adaptadaque fan servir. L’artista va recuperar, per a laminiatura, la tradició del segle XVIII de fer ma-quetes per discutir la distribució de les diferentsparts abans de construir un edifici important.Aquí, com a la resta de la primera sala, l’esca-la és 1:12, que significa que cada peça és 12 ve-

gades més petita que en la realitat. Com a afe-gitó en la dificultat, les obres són molt precisesen detalls per transmetre versemblança, impli-cant un període de documentació. Els llumsfuncionen. «No és el decorat d’un teatre, en quèallò que no es veu és buit», comenta el propie-tari. La finalitat és cercar la «sensació de reali-tat anímica i mentalment». L’esmentada escalaés un estàndard de referència per artistes icol.leccionistes per facilitar l’intercanvi de pe-ces per a diferents escenes. En aquesta sala, lapercepció, a causa del tamany, pot ser en pa-rella perquè es fa a simple vista. La foscor (am-biental) permet que el visitant «entri» dins la re-presentació. Cada escena és il.luminada ambuna senzilla làmpada. La percepció a ull nu de-termina la consideració de miniatura.

MINIMINIATURESLa segona sala és la de les miniminiatures. N’hiha exposades una trentena, cadascuna de lesquals amb una mitjana d’unes vint figures di-ferents, en un espai expositiu més clar en quèes conjuguen els colors salmó i verd. L’escalano és, en aquesta, estàndard, però la visió sem-pre es fa mitjançant una lupa. Les peces podenarribar a ser fins a 500 ve- (Continua a la pàgina 4)

3

5 64

7 8 9

gades més petites que en rea-litat. Admirant-les, el visitant verifica el que Ca-rreras explica sobre alguns trets dels artistescreadors pel treball artesanal que fan. Indivi-dus introspectius, que viuen fora de les gransaglomeracions urbanes, amb tendència a la so-litud, acostumats a treballar amb pocs materialsi en espais reduïts. Anònims.

Cada miniminiatura està il.luminada amb pre-cisió. Una llum direccional que «només clarifi-qui la peça i, alhora, no la perjudiqui», divulga.El punt d’exposició està envoltat per una esfe-ra de vidre que permet observar, a manera decomparació, cada obra amb i sense la lupa i,per tant, copsar, i «valorar», «la dificultat» de re-alitzar-la. Lluís Carreras ensenya, com a exem-ple, una pista de circ que té 18 personatges, idiversos animals, realitzada pel mexicà Rical-de. «Un dels mèrits, com a escultors en minia-tura, és la transmissió de la la sensació de mo-viment», narra. També, com a excepcionalitat,és la recerca contínua de solucions tècniquesen cada nova representació, sempre buscant,com a repte personal, «un pas més». La sala deminiminiatures convida a la «imaginació» i altrencament d’algunes regles de la lògica esta-blerta en el món real. El col.leccionista ho ma-nifesta ensenyant un elefant equilibrista ques’aguanta, amb un peu, damunt la punta d’unaagulla inclinada. Pocs metres al costat, una ele-gant formiga fa funambulisme amb una om-brel.la oberta a les mans. En els dos casos, l’au-toria és de Pascale Casarosa. Per fer una mini-miniatura, cales de dos a tres mesos de treball.

MICROMINIATURESLa darrera sala alberga una dotzena de micro-miniatures. L’«efecte túnel» que el col.leccionistaens havia avisat (de minipeces, a cada vegadamés petites) es fa realitat. Aquí, sota l’embol-

call dels colors taronja i blau, les representa-cions poden arribar fins a 100.000 vegades méspetites que a la realitat. És el motiu pel quall’observació de les peces es fa amb uns mi-croscopis preparats, expressament per a ca-dascuna d’elles, a París. No són observables aull ni amb una lupa, i aquesta és la diferènciaque les identifica amb les miniatures i les mi-niminiatures. Els artistes, en el cas de les mi-cro, col.loquen, com a base, les obres en ele-ments fàcilment identificables a fi que l’espec-tador prengui consciència de l’escala. Dosexemples: les obres Dos caravel·les al cantellde l’ala d’un insecte, que medeix 0,5 mil.líme-tre, i Tren en el trau d’una agulla, de 2. En amb-dós casos, d’Anatoly Konenko (Rússia).

Les microminiatures són exemple de posar ala pràctica allò que sembla impossible. Carre-ras manifesta, per justificar la complexitat de latècnica, que una de les obres, la Catedral deGirona, de David Reyes (Còrdova), pintada so-bre el cap d’una agulla, està feta usant la pun-ta d’un pèl de pestanya, a causa de la flexibili-tat i l’acabament adequat. Una superfície no solsuperar els dos mil.límetres. Una altra dificul-tat de creació és, d’entre altres, poder evitar queel pols de la mà faci malbé l’obra. Com a mè-tode, els artesans deixen de respirar durant uns20 segons, cosa que permet, amb una pulsaciódel cor baixa, un moviment qualificable d’au-tomàtic, però precís, per aconseguir un traç per-fecte. Posteriorment, és necessari agafar unsminuts de descans. No poden treballar massatemps seguit perquè necessiten molta concen-tració. Igual dificultat per l’obra a Pont de Be-salú, del mateix autor. Un artista tarda, sempreper encàrrec, un mínim de quatre mesos perfer una peça d’aquestes amb el risc de «fracas-sos estrepitosos». Qui encarrega pot suggerirun tema. D’altres vegades, és l’artista qui pro-

posa. El col.leccionista argumenta que, enaquest àmbit, els professionals, a més de mi-llorar la qualitat, tenen gust per «anar cap a laperfecció», en «superfícies cada vegada més pe-tites», amb «propostes singulars» i a partir d’un«llenguatge propi». La «dificultat» els empeny finsa topar amb la seva «capacitat creativa».

Precisament, les tècniques utilitzades són lespreguntes més habituals plantejades pels visi-tants a Micromundi. El microscopi causa quevagin descobrint nous elements («els detalls, laperfecció...») de la composició cada vegada queobserven, de nou, una obra, a manera de re-descoberta. «No és un joc de mans, no hi hatruc», ens diu acabant la visita.

COL.LECCIONISMELluís Carreras remet a la idea de l’objecte enminiatura entès com a talismà («poder de lapeça») en les societats primitives com a primerprecedent del seu col.leccionisme. Sobretot, enremarca la portabilitat fora del lloc de culte (san-tuari). «Defensava dels perills i ajudava a teniruna bona cacera», cita. Amb el temps, continuadivulgant, els homes i dones primitius es vanfixar en els materials, i aquells objectes de pro-tecció i ajuda van esdevenir valuosos perme-tent l’intercanvi. Satisfetes les necessitats bàsi-ques, van cercar, en aquests objectes, la varia-ble estètica i començaren a utilitzar metalls pre-ciosos per a l’elaboració de medalles, collarets...abocant al naixement de la joieria. El propie-tari de Micromundi lamenta que, ara, en unasocietat tant consumista com la que estem im-mersos, es valori més el material amb què estàfeta una obra que el pròpi factor artístic.

Obert durant gairebé tots els dies de l’any,Lluís Carrreras defensa que Micromundi(www.museuminiaturesbesalu.com) comple-menta la resta de l’oferta turística de Besalú.

4 DominicalDiumenge 6de març de 2011

Fotos:10Visió a detall de l’ho-menatge a CharlesChaplin (Charlot) apartir de la pel.lículaTemps moderns(1936).11L’homenatge aCharlot, que és unaminiminiatura, vistdes de la lupa. Elpersonatge, fentequilibris i amb plo-mall vermell, intentatreure la pols de lamaquinària.12Primer pla de l’Arcade Noè, en què elpersonatge bíbliccondueix tots elsanimals. L’arca estàfeta amb mitja clovade nou. El grau deprecisió és moltrellevant. A tall d’e-xemple, hi ha unspapagais enfilats ala barana de l’arca iunes tortugues sur-ten de l’aigua perpoder-hi pujar. 13Pla general de l’ar-ca, amb la lupa quefa de referència del’escala de la peça. 14Un tren que circulapel trau d’una agu-lla. És un aparellamb sis vagons. Lapeça està realitzadaamb una aleació decoure i or. Aquestacomposició impe-deix l’oxidació.

(Ve de la pàgina 3)

11

12

10

13

14