1

Coneixement i VeritatLa construcció de la realitat

2

Índex:

1. El coneixement2. L’origen del coneixement3. La veritat4. La veritat i el dubte5. Il·lusions òptiques6. Enllaços d'Interès

3

Els problemes de la teoria del coneixement constitueixen el vertader cor de la filosofia, tant de la filosofia acrítica o popular del sentit comú com de la filosofia acadèmica.

Karl Popper

René Magritte

4

1. El coneixement

Conèixer és ser conscient d’alguna cosa.Hi ha teories que, d’una manera o altre, neguen o dubten de la

possibilitat de conèixer la veritat o fins i tot neguen la seva existència.

El relativismeDefensa que la veritat és relativa i depèn de la persona, de l’època, de la

situació geogràfica, de la història, del nivell econòmic i social, de la cultura, etc.

Està relacionada directament amb allò que coneixem. No creu en la existència d’una veritat objectiva

Protàgores (480-410 aC); L’home és la mesura de totes les coses: de les que són; perquè són, de les que no són; perquè no són.

L’escepticismeNega l’existència de la veritat. La única solució raonable és la suspensió del

judici, no opinar. El coneixement que tenim de la realitat és feble e inexacte. Està ple de dubtes i interrogants.

Gòrgies (483-380 aC); Res no existeix; Si alguna cosa existís, seria incognoscible; Si hi hagués alguna cosa cognoscible, seria incomunicables.

5

El dogmatismeDefensa la plena capacitat de la ment per conèixer la realitat i per

atènyer la veritat. La ment coneix les coses com són, sense cap problema ni dubte especial.

Hi ha una veritat que no és discutible, que és objectiva, que és necessària i veritable.

El realisme ingenu; existeix una realitat i la coneixem tal i com és; hi ha una confiança total en els sentits. Sols hi ha petits errors.

Vaig advertir que, mentre desitjava pensar d’aquesta manera que tot era

fals, era absolutament necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I adonant-me que aquesta veritat: Penso, per tant existeixo, era tan ferma i segura que totes les suposicions més extravagants dels escèptics no eren capaços de fer-la trontollar, vaig jutjar que podia acceptar-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que estava buscant.

René Descartes, Discurs del mètode

6

2. L’origen del coneixement

- Coneixement sensible i l’experiència:

El coneixement empíric és aquell que s’obté a través de la observació i la experimentació (punt de vista epistemològic)

L’empirisme és la teoria filosòfica per la que tot coneixement prové de l’experiència:

Moviments que el defensen: sofistes, estoics, epicuris.Època moderna: John Locke (1632-1704), George Berkeley (1685-1753),

David Hume (1711-1776) i Jonh Stuart Mill (1806-1873).

Per Locke la ment humana és un paper en blanc en el que l’experiència escriu, progressivament tots els coneixements que adquirim.

Suposem que la ment és, com diem, un paper en blanc, buit de caràcters, sense idees. Com s’omple? D’on procedeix el vast aplegament que la imaginació de l’home ha gravat en ella amb una varietat quasi infinita? A això responc amb una paraula: de l’experiència. En ella es fonamenta tot el vostre coneixement, i d’ella es deriva en últim terme.

John Locke. Assaig sobre l’enteniment humà

7

- El coneixement racionalPels racionalistes sols és segur el coneixement racional, és a dir, la raó és l’única

via de coneixement de la realitat. Els sentits queden en un segon terme.Pensadors racionalistes: Parmènides d’Elea (VI aC), Plató (427-347 aC), i en la

modernitat, René Descartes (1596-1650), Baruch de Spinoza (1632-1677), Gottfried W Leibniz (1646-1716)

Per Descartes sols el pensament, la raó pot ser el fonament d’un coneixement cert. Els racionalistes defensen l’existència d’idees innates prèvies a tot coneixement sensible.

Així, com que els sentits a vegades ens enganyen, vaig voler suposar que no hi havia res que fos tal com ells ens ho fan imaginar. I, com que hi ha homes que es confonen tot raonant, fins i tot en les matèries més simples de la geometria, i hi cometen paralogismes, pensant que jo estava tan exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falsos tots els raonaments que abans havia tingut per demostracions. I, en fi, considerant que tots els pensaments que tenim estant desperts ens poden venir també quan dormim, sense que llavors n'hi hagi cap que sigui veritat, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el meu esperit no eren pas més veritables que les il·lusions dels meus somnis.

Descartes Discurs del mètode , 4a part

8

3. La veritat

Teories de la veritatEn general, veritat és el contrari de mentida (voluntari), que és diferent de l’error.

- La veritat com a adequació.És l’adequació entre el pensament i la realitat. El món és el que jo veig, penso que és.

La idea general de teoria de la veritat com a correspondència sembla força senzilla i es pot il·lustrar amb exemples trets del discurs ordinari, de manera que sembli gairebé trivial. D’acord amb aquesta teoria de la veritat, una frase és vertadera si correspon als fets. Així, la frase “el gat és a la catifa” és vertadera si es correspon amb els fets, és a dir, si és veritat que hi ha un gat sobre la catifa. Una frase vertadera si les coses són com diu la frase que són, i falsa, si no ho són.

Alan F. Chalmers. Què és una cosa anomenada ciència.

I.Kant (1724-1804) fa la distinció entre allò que és la cosa en sí (Noümen) i allò que nosaltres percebem de la cosa (fenòmens)

9

- La veritat com a evidència.És una veritat que és comprovada, que resisteix les crítiques, la pràctica de la

realitat. Tenim tres tipus d’evidències: ideals, sobre la realitat, sobre els valors.

La veritat, recordem-ho, fou definida, durant centúries, com una adequació entre el nostre intel·lecte i les coses (...). Encara hi ha qui s’aferra a aquestes conviccions, en les acadèmies actuals, i el ciutadà corrent, poc amic de ficar-se en embolics, les accepta en la seva forma més grossera, única tranquil·litzadora. Però, un cop posat a conèixer,... no es podia impedir que l’ésser humà pretengués conèixer també el propi coneixement. Així, la raó es va fer qüestió a si mateixa, indaga els seus límits, es pregunta fins a quin punt el seu coneixement podia ser vertader coneixement.

Joan Fuster, Diari, 1952-1960. Obra completa. Edicions 62

Parlem de veritat evident quan la certesa depèn de la claredat d’una proposició. Quan una cosa és simple, manifesta i clara, cal acceptar-la com a vertadera.

René Descartes (1596-1650), afirma la evidència de la existència del jo com a principi de la veritat del món. Idees innates.

10

4. La veritat i el dubte

Entre la consciència de la veritat i l’error hi ha estadis intermedis.

La certesa.Parlem de certesa quan no en tenim dubtes, no hi ha possibilitat d’error. Jo sento que això és cert. La certesa és la vessant psicològica de la veritat (subjecte). Els humans han tingut la certesa que el sol girava al voltant de la terra, però això no és veritat.

L’opinió.És el judici o apreciació d’un individu o grup. S’apropa a la certesa però admet la possibilitat d’error. En l’opinió s’accepta el contrari, en la certesa no.La meva opinió, la opinió pública.

11

El dubte.Dubtem quan les raons que tenim a favor o en contra tenen el mateix pes. Les opcions són massa iguals o desiguals. Ens manca informació i no ens veiem en cor de prendre partit.Dubte significa vacil·lar, indecisió. Hi ha altres punts intermedis al voltant del dubte: Convicció, suposició, incredulitat, conjectura, sospita.

Les creences.Es formula al tenir un conjunt de conviccions que solen guiar l’acció. Sembla que es contraposa al saber, però està lligat d’alguna manera a ell.És una actitud mental per la que ens adherim a quelcom sense poder donar-ne proves.Les creences poden ser individuals o col·lectives.Crec que no m’enganyes, En Joan creu en Déu, crec en les utopies...

12

5. És cert tot el que veiem?

Tot el que sentim?Tot el que creiem?

13

14

15

16

17

18

Maurist Cornelis Escher

19

Maurist Cornelis Escher

20

Maurist Cornelis Escher

21

6. Enllaços

- Veritat i coneixement. Alejandro Sarbach Ferriol

- Mec.cnice. Verdad i conocimiento.

- Presentació ppt. realitat i veritat. JC Alzamora.

22

Autoria: Esteve Federico, Sergi Castillo i Toni Aguilar - Escola Pia Mataró