PPT Pressupost 2022

1

v

Pressupost 2022Projecte

ReActivemCatalunya

Pressupost 2022 Projecte

2

El pressupost més elevat i expansiu de la història

Un pressupost per a la reactivació

Aposta per la despesa social, les infraestructures, la recerca i la societat del coneixement.

Un pressupost social

Destina 3 de cada 4 eurosa despesa social.

Impulsa la reactivació social i econòmica de Catalunya, per abordar les transformacions necessàries i donar suport al teixit productiu i emprenedor del país.

Un pressupost orientat a la infància, verd i feministaVetlla per l’equitat de gènere i intergeneracional i té en compte l’emergència climàtica en els ingressosi en les despeses.

3

ContextEconòmic

4

01La pandèmia posa fi a 6 anys de creixement econòmic. Durant el 2021, l’economia catalana torna a créixer amb força


Creixement mitjà anual del PIB català en el període 2014-2019La crisi sanitària posa fi a un cicle expansiu. El PIB va caure un 11,5% durant el 2020 per la gravetat de la primera onada i pel fet de tenir una estructura productiva amb més pes de les activitats amb més restriccions: les d’alta interacció social (en particular, per la importància del turisme estranger).

2,8% Evolució del PIB(% de variació interanual)

-12-10

-8-6-4-202468

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021(finsal 2T)Catalunya Espanya Zona euro

5

01El consum de les llars i la formació bruta de capital impulsen el creixement en el segon trimestre del 2021


Creixement de la demanda interna al final del 2n trimestre

La demanda interna creix empesa pel fort impuls del consum de les llars (27,2%) i per l’augment de la formació bruta de capital (19,1%).

20,5%Evolució de la demanda interna(% de variació interanual)

-30

-20

-10

0

10

20

30

I 2020 II III IV I 2021 IIConsum de les llars Consum de les Admin.Públiques FB de capital

6

01La indústria es recupera de la caiguda del 2020, però ha de fer front a obstacles globals com l’escassetat de microxips i l’encariment de l’energia


Augment interanual del preu del gas natural el setembre de 2021L’encariment del gas, juntament amb el dels drets d’emissió de CO2 han provocat un increment interanual d’un 273,3% del preu majorista de l’energia elèctrica. Des de principis d’any, l’índex de preus industrials a Catalunya ha pujat un 12,9% (el component de l’energia ho ha fet un 37,1%).

478% Preus de l’energia(índex de preus desembre 2019=100)

0100200300400500

Gen2017

Jul. Gen2018

Jul. Gen2019

Jul. Gen2020

Jul. Gen2021

Set.

Mercat majorista elèctric (€) Petroli Brent ($) Gas natural a Europa ($)

7

01La inflació puja fins a la taxa més alta des del 2012, en un context mundial marcat pels colls d'ampolla i pel fort encariment de l'energia


Inflació gener-setembre de 2021El creixement de l'IPC s'explica per factors d'oferta a escala global (preus del petroli, del gas i de l'electricitat, problemes d'abastiment de la demanda) i també per un efecte base.

El creixement interanual de gener a setembre se situa en un 2%.

2%Evolució de l’Índex de preus de consum(% de variació interanual)

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021(fins al

3T)

Catalunya Zona euroFont: INE i Eurostat.

8

01Les exportacions de béns mostren un fort creixement i superen els nivells de 2019 en valors corrents


Creixement acumulat de les exportacions entre gener i agost Destaca el progrés del sector de l’automòbil (43,6%). En valor corrents, les exportacions totals excedeixen un 6,6% la dada del mateix període de 2019.

25,7%Evolució del comerç de béns(% de variació interanual)

-20

-10

0

10

20

30

2017 2018 2019 2020 2021 (fins al'agost)

Exportacions Importacions

9

01La recuperació del sector turístic es recolza sobretot en el turisme català, mentre que l’estranger continua per sota dels nivells del 2019


Creixement del turisme català el 3T de 2021 vs. 3T 2019El turisme català impulsa la recuperació del sector. El tercer trimestre, les pernoctacions totals decreixen, però pugen les de turistes catalans, que superen les del mateix període del 2019.

21,6%% de variació

2021/2020% de variació

2021/2019Pernoctacions hoteleres 3T 2021 3T 2021Turisme total 132,6 -42,6

Turisme català 35,5 21,6Turisme de la resta de l’Estat 185,2 3,1

Turisme estranger 267,5 -61,5

Indicadors del sector turístic a Catalunya

10

01La recuperació del 2021-2022 s’assenta en l’impuls del consum de les llars i de la inversió


Creixement de la inversió el 2022 (previst)La inversió i la demanda externa tindran més protagonisme el 2022, un any en què el PIB català recuperaria el nivell del 2019.

11,9%

Taxa d’atur 2022(prevista)La recuperació sostinguda del mercat de treball permetria reduir gradualment la taxa d’atur fins a l’11,2% el 2022. Per sota de la mitjana de l’Estat, que se situarà en el 14,1%.

11,2%

(p) Previsió d’octubre del 2021.(1) Inclou despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars.(2) Inclou variació d'existències.(3) En termes equivalents a temps complet.Font: Idescat i Generalitat de Catalunya (Departament d'Economia i Hisenda).

2020 2021 (p) 2022 (p)

PIB % de variació en volum -11,5 6,4 6,4Demanda interna Aportació al creixement -8,2 6,2 5,5

Despesa en consum de les llars % de variació en volum -12,5 7,9 5,9

Despesa en consum de les % de variació en volum 5,1 3,5 1,6administracions públiques1

Formació bruta de capital2 % de variació en volum -13,6 8,3 11,9

Saldo exterior Aportació al creixement -3,3 0,3 0,9Saldo amb l'estranger Aportació al creixement -3,0 0,5 1,1

Exportacions totals de béns i serveis % de variació en volum -22,6 11,1 10,7Importacions totals de béns i serveis % de variació en volum -18,7 11,5 9,0

Saldo amb la resta de l’Estat Aportació al creixement -0,3 -0,2 -0,2

Llocs de treball creats3 % de variació -9,0 4,7 3,8

Taxa d'aturaturats / població activa

(%) 12,6 12,1 11,2

Previsions macroeconòmiques de Catalunya

11

Principals xifres del pressupost


12

Increment despesaIncrement dels capítols 1 a 8, de la Generalitat, sobre el darrer pressupost.

+5.618 M€Increment despesa no finalistaL’augment d’ingressos i el marge de dèficit, permeten un increment de la despesa no finalista del 9,1%.

+2.503 M€Fons Next GenerationEl pressupost de despeses preveu 1.527,6 milions d’euros de fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 614,4 M€ dels Fons REACT.

2.142 M€

Dèficit en percentatge sobre el PIBEquivalent a 1.487 milions d’euros. És la taxa de referència per obtenir finançament.

0,6%Deute sobre PIBEs redueixen 2,2 punts percentuals el % de deute sobre PIB respecte el 2021.

33,8%

02

Increment de la despesa Capítols 1 a 8 de la Generalitat de Catalunya.

17,3%

Les principals xifres del pressupost


13

El pressupost de la Generalitat assoleix un màxim històric

milions d’eurosPressupost de la Generalitat de Catalunya.

La xifra més elevada de la història i el major increment anualitzat en valors absoluts.

El percentatge de creixement anual més elevat des de 2007.

34.467 milions d’euros de despesa corrent.

2.729 milions d’euros de despeses de capital.

944 milions d’euros de variació d’actius financers (préstecs i aportacions de capital).

38.139

02

18.232 20.639

23.300 25.619

27.669 28.925

30.724

28.137 28.053 26.065

27.193 28.835

32.521

38.139

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2014 2015 2017 2020 2022

Despesa de la Generalitat capítols 1 a 8 en milions d’euros corrents


14

+

INGRESSOS NO FINANCERS (no finalistes)

27.256 M€

LÍMIT DE DESPESA NO FINANCERA (no finalista)

30.015 M€

DÈFICIT (0,6% PIB)1.487M€

+394 M€ (1,5%)

+2.503 M€ (9,1%)

LÍMIT DE DESPESA NO FINANCERA

37.986 M€

+

D’on venen els ingressos i el límit de despesa de la Generalitat?02

Bestretes model de finançament +1.278 M€Liquidació model finançament - 2.256 M€Impostos cedits i propis +588 M€Mossos i DA3a +186 M€IVA +500 M€Resta +98 M€

Var 2022/2020h

El pressupost 2020 es va elaborar amb un objectiu de dèficit del 0% del PIB

Detall de la variació

+ 1.487 M€

Ajustos SEC1.272M€ + 622 M€ Incrementa l’aplicació de romanent de tresoreria de

les entitats per finançar inversions, entre d’altres

+ Ingressos finalistes7.788 M€

+2.833 M€ (57,2%)

MRR 1.528 M€REACT (FEDER i FSE)* 425 M€Part. Ens locals ingr. de l’Estat +596 M€Resta de Fons Finalistes +285 M€Ajustos SEC

finalistes183M€

+ + 167 M€

+5.503 M€ (16,9%)

Incrementa la previsió d’ingressos de fons europeus en termes SEC

TOTAL Capítols 1 a 8

38.139 M€

+ Despesa financera154 M€ + 114 M€

+ 5.618 M€(17,3%) * Una part del dret de cobrament de REACT serà el 2023. A

despeses està tot l’import a executar el 2022. Per això les dades d’ingressos i despeses són diferents.

-978M€ pèrdua de recursos del model de finançament

Durant el 2022 l’Estat no ha previst fons COVID. L’any 2020 van ser de 3.286 M€ i el 2021 3.154 M€


15

Impostos propisEl ple desplegament dels impostos sobre les emissions de CO2 dels vehicles i el de les instalꞏlacions que afecten el medi ambient expliquen l’augment previst

+154 M€

Pressupost 2020

Pressupost 2022

Variació 2022/2020

M€ %Impostos propis

Impost sobre grans establiments comercials 12 7 -5 -40,9%Impost sobre els habitatges buits 14 9 -5 -36,3%Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques 3 1 -2 -75,1%Impost sobre estades en establiments turístics 74 45 -29 -39,7%Impost sobre les begudes ensucrades envasades 33 26 -7 -21,3%Impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera 1 1 -1 -45,2%Impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera 5 3 -2 -43,5%Impost sobre les emissions de diòxid de carboni de vehicles 39 160 121 315,0%Impost sobre instalꞏlacions que afecten el medi ambient 73 155 82 113,1%Gravamen de protecció civil 4 5 1 25,7%Subtotal impostos propis 256 410 154 60,0%

Impostos cedits

Impost sobre successions 473 643 170 35,9%Impost sobre donacions 138 138 0 -0,2%Impost sobre el patrimoni 555 649 94 17,0%Impost sobre dipòsits en entitats de crèdit 47 60 13 27,1%Impost sobre transmissions patrimonials 1.575 1.815 240 15,2%Impost sobre actes jurídics documentats 658 679 21 3,2%Impost sobre operacions societàries 12 10 -1 -10,0%Impost especial sobre determinats mitjans de transport 131 82 -49 -37,5%

Tributs sobre el joc 252 199 -53 -21,0%

Subtotal impostos cedits 3.840 4.275 434 11,3%

Total 4.096 4.684 588 14,4%

Impostos cedits

Les bones previsions econòmiques expliquen l’increment previst, especialment en l’impost de transmissions patrimonials

+434 M€

Impostos propis i cedits02


16

Distribució del pressupost de la Generalitat

Variació 2022-2020h 2022 amb PE i FE

2020h 2022 SenseNGEU

% s/20h NGEU Total %

s/20h PE (1) FE (2) 2022 Var s/20h

%s/20h

Presidència 647 701 54 8,4% - 54 8,4% - 701 54 8,4%Vic. Pol. Digitals i Territori 1.758 2.270 212 12,1% 299 511 29,1% - 2.270 511 29,1%Empresa i Treball 951 1.225 74 7,8% 200 274 28,8% 8 - 1.233 282 29,6%Economia i Hisenda 197 184 -13 -6,5% - -13 -6,5% 6 - 190 -7 -3,4%Igualtat i Feminismes 46 92 45 97,7% 1 46 99,1% - 92 46 99,1%Acció Ext. I Govern Obert 74 94 21 27,8% - 21 27,8% - 94 21 27,8%Educació 5.672 6.556 478 8,4% 405 884 15,6% 125 - 6.681 1.009 17,8%Recerca i Universitats 1.293 1.477 144 11,1% 40 184 14,2% 0 - 1.477 184 14,2%Acció Climàtica, Alim. i Ag.R 877 1.178 151 17,2% 149 300 34,2% - 1.178 300 34,2%Salut 9.715 10.614 580 6,0% 319 899 9,3% 57 500 11.171 1.456 15,0%Interior 1.468 1.599 132 9,0% - 132 9,0% 0 - 1.600 132 9,0%Drets Socials 2.964 3.861 264 8,9% 633 897 30,3% 8 - 3.869 905 30,5%Cultura 300 385 73 24,5% 12 85 28,4% - 385 85 28,4%Justícia 1.049 1.092 43 4,1% - 43 4,1% - 1.092 43 4,1%

Subtotal Departaments 27.010 31.327 2.259 8,4% 2.058 4.317 16,0% 205 500 32.032 5.022 18,6%Fons no dept. i Òrg. superiors 4.632 6.175 1.458 31,5% 85 1.543 33,3% -205 -500 5.470 838 18,1%Interessos 879 637 -242 -27,5% - -242 -27,5% - - 637 -242 -27,5%

Total 32.521 38.139 3.475 10,7% 2.142 5.618 17,3% 0 0 38.139 5.618 17,3%(1) Programes extraordinaris de personal. Fons no departamentals DD11(2) Fons extraordinaris per a Salut COVID-19. Fons no departamentals DD10

02

Despeses de la Generalitat (capítols 1 a 8)M€


17

Com es reparteix l’increment dels Departaments?

Salut29,0%

Educació20,1%Drets Socials

18,0%

VP, Pol. Digitals i Territori10,2%

Acció Climàtica

6,0%

Empresa i Treball5,6%

Recerca i Universitats

3,7%

Resta7,5%

+5.022 M€

Recursos per a programes extraordinaris de personalEs mantenen els programes extraordinaris de personal COVID i es preveuen nous programes de suport a la gestió dels Fons NGEU.

Fons extraordinaris per a SalutMentre l’Estat no activi un nou fons COVID, s’ha previst una dotació extraordinària per a Salut per seguir fent front a la pandèmia.

205 M€

500 M€

02


18

Increment de recursos assignat al Departament de SalutInclou els programes COVID de personal i els 500 M€ de fons extraordinaris per seguir fer front a la COVID.

Increment de recursos assignat al Departament d’EducacióInclou el manteniment dels programes temporals de reforç COVID, previstos a la DD11.

+1.456 M€

+1.009 M€

02Com es reparteix l’increment dels Departaments?

Creixement dels departaments amb competències homogènies, incloent els programes temporals de personal i els fons extraordinaris de salut. Imports en milions d’euros.

375

184

282

300

511

905

1.009

1.456

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600

Resta


Empresa i Treball

Acció Climàtica

VP, Pol. Digitals i Territori

Drets Socials

Educació

Salut


19

Percentatges de creixement dels departaments

Percentatge de creixement dels departaments amb competències homogènies, incloent els programes temporals de personal i els fons extraordinaris de salut.

02

-3,4%

4,1%

8,4%

9,0%

14,2%

15,0%

17,8%

27,8%

28,4%

29,1%

29,6%

30,5%

34,2%

99,1%

-20,0% 0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Economia i Hisenda

Justícia

Presidència

Interior


Salut

Educació

Acció Ext. I Govern Obert

Cultura

Vic. Pol. Digitals i Territori

Empresa i Treball

Drets Socials

Acció Climàtica, Alim. i Ag.R

Igualtat i Feminismes


20

3 de cada 4 euros es destina a despesa social

Percentatge de la despesa social sobre el pressupostSuperior al 73,7% del pressupost 2020 en termes homogenis.

Inclou:

74,6%

Despesa dels capítols 1 a 8 de la Generalitat, excloent la Participació dels ens locals i el FEAGA.

02

74,6%

25,4%

Despesa social Resta de despesa

Educació general i universitària

Foment de l’ocupació

Drets Socials i Habitatge

Transport públic

Salut


21

Creix el personal d’atenció als serveis públics i es mantenen els els programes extraordinaris

Dotacions de personal en el conjunt del sector públicRepresenta un creixement de 28.882 llocs de treball més, que suposa un increment de l’11,6%.

276.001

Dotacions de personal pressupostades a la Generalitat i la resta d’entitats del sector públic

02

226.322231.013 230.182

222.685 220.655227.578

247.119

276.001

180.000

200.000

220.000

240.000

260.000

280.000

300.000

2010 2011 2012 2014 2015 2017 2020 2022


22

Distribució de l’increment de personal (inclou el personal dels programes extraordinaris)

Increment de dotacions de personal en el conjunt del sector públic

+28.882

02

Àmbit seguretat (mossos, bombers, agents rurals)

Àmbit educació (docents i PAS)

Àmbit Salut

Resta personal

Sector Públic

L’àmbit de Salut representa el 61% de l’increment de dotacions i Educació el 19%. +28.882

4.55916%

1.1224%

5.49819%

17.66361%


23

La inversió del conjunt del sector públic és un motor de la transformació

Inversió del sector públic en milions d’eurosDespeses de capital netes de pagaments per finançaments estructurats + inversions amb finançaments estructurats del conjunt del sector públic.

3.951

Increment en milions d’euros sobre el pressupost 2020Gairebé es duplica l’esforç inversor respecte del darrer pressupost aprovat.

+1.939

02

2.509

1.2761.416

1.642 1.584 1.588 1.592

2.012 2.016

3.951

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2013* 2014 2015 2016* 2017 2018* 2019* 2020 2021* 2022

Despeses de capital netes de pagaments per finançaments estructurats + inversions amb finançamentsestructurats del conjunt del sector públic.Inclou la Generalitat i la resta d’entitats del Sector Públic

* Pressupost prorrogat


24

La inversió del conjunt del sector públic per polítiques02

431

63

73

83

115

119

154

190

191

204

209

223

227

265

291

529

585

0 100 200 300 400 500 600

Resta de polítiques

Infraestructures agràries i rurals

Comerç

R+D +I

Actuacions ambientals

Energia i mines

Agricultura, ramaderia i pesca

Suport al transport públic de viatgers

Protecció social

Ordenació del territori i urbanisme

Cicle de l’aigua

Infraestructures ferroviàries

Soc. Inf. i el coneixement i telecomunic.

Carreteres

Educació

Habitatge i actuacions urbanes

Salut

Imports en milions d’euros (inclou pagaments per finançaments estructurats)


25

Dèficit en milions d’eurosMalgrat la suspensió de les regles fiscals, es manté una taxa de referència per finançar el dèficit de la Generalitat, equivalent al 0,6% del PIB.

-1.487

El dèficit de la Generalitat continua en nivells d’economies sostenibles occidentals

-1.078-616 -762

-451

-1.226

-5.272-4.706

-9.104

-8.223

-5.438

-4.140

-5.228-5.829

-1.935

-1.211-978-1.457

-947

-2.597

-1.487

-5,0

-4,5

-4,0

-3,5

-3,0

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

-10.000

-9.000

-8.000

-7.000

-6.000

-5.000

-4.000

-3.000

-2.000

-1.000

0

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

p

2022

p

Dèficit en milions d'euros (eix esq) Dèficit en % del PIB (eix dret)

02


26

10,012,8

17,7

22,2

27,1

30,333,0

35,6 35,3 35,1 34,4 33,4

37,236,0

33,8

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

pr

2022

pr

PIB (%eix esq) Creixement del deute (% eix dret)

% deute sobre el PIB

El deute sobre el PIB s’estima que es reduirà del 36% fins al 33,8% el 2022.

+33,8

Es redueix el pes del deute sobre el PIB02


27

Sector Generalitat(1 entitat)

Inclou:

Departaments

Fons no departamentals

Òrgans superiors (Parlament, Sindicatura de comptes,...)

38.139 M€Sector públic(205 entitats)

Inclou:

Generalitat, CatSalut i 20 entitats autònomes administratives

183 entitats amb participació majoritària de la Generalitat i les adscrites, entre altres:

Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaAgència Catalana de l’AiguaServei Català d’OcupacióInstitut Català de la Salut (ICS)Teatre Nacional de CatalunyaATMICF

42.169 M€

Els diferents àmbits del pressupost Despeses capítols 1 a 802

28

Principalsactuacions

29

Principals actuacionsPressupost 2022 Projecte

Un país d’oportunitats

Més dotacions per implementar el Pla d’educació digital de Catalunya

+246,8 M€

Destinats a desenvolupar un pla de xoc de la Formació Professional

+22,8 M€

Continuïtat el curs 21-22 de més de 4.400 professionals en totes les etapes educatives

585 M€ d’inversió en salut

Gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2): 90 milions d’euros és el cost per al curs 22-23

90 M€

Pla d’inversions en salut en l’atenció primària i en l’atenció especialitzada

+26,6 M€Per a ajuts de menjador i transport escolar+36,6 M€

Per a millores dels hospitals i CAPs i compra de material

Increment respecte al pressupost 2020 per fer front a la pandèmia i enfortir el servei de salut

Per continuar fent front a la pandèmia en l’àmbit de salut

Per un pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària

500 M€ covid extraordinaris

+17.663 dotacions de personal sanitari

Enfortim el benestar i reforcem els serveis públics

+68,9 M€

291 M€ d’inversió en educació

Reducció de 25 a 20 alumnes per classe per al curs 2022-2023

Reducció de ràtios a P3

30


50

Per ampliar el parc públic amb més de 3.300 habitatges de lloguer social a través de la compra per tanteig i retracte i la construcció

141 M€

Per combatre la pobresa energètica 13 M€

Més aportacions per a ajuts i subvencions per a la rehabilitació d’habitatges

+387 M€

100 milions d’euros en ajuts per al pagament de lloguer

100 M€

Destinats a la renda garantida de ciutadania i complements de pensions

400 M€

En programes per a la infància i l’adolescència

Un país d’oportunitatsEnfortim el benestar i reforcem els serveis públics

356 M€

Per posar en marxa el pla pilot per implementar la renda bàsica universal a 1 de desembre del 2022

4 M€

Increment del pressupost en polítiques d’Habitatge fins arribar a 749 milions d’euros

+410 M€

840 Mossos més240 bombers funcionaris i 300 bombers voluntaris nous100 Agents rurals

1.480 efectius més de cossos operatius

En comissaries de proximitat i inversions en bombers

20 M€ + 30 M€

31


50

+70 milions per al finançament de les universitats públiques

En polítiques de R+D+I

En programes de suport a la indústria

Amb projectes i programes de suport a l’emprenedoria i a la transformació empresarial

980,1 M€

+212,8 M€

55 M€

22,3 M€

Increment de 120,8 milions per a polítiques d’eficiència energètica

+120,8 M€

Fer de l’ICF una entitat de referencia per al finançament a emprenedors i PIME

Institut Català de Finances

Dotació dels Fons climàtic i de patrimoni natural (amb recursos de l’impost del CO2)

149,2 M€

698 M€

Un país emprenedor, de coneixement i sostenibleIncentivem l’activitat econòmica, la recerca i la digitalització, potenciant la transició verda per combatre l’emergència climàtica

Per a suport del transport públic. Addicionalment es preveu 59 M€ per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona

+119 M€

Posada en marxa de l’energètica pública el primer semestre del 2022

Energètica pública

Per al cicle de l’aigua

En polítiques d’ocupació+248 M€

32


50

Creació d’un nou departament d’Igualtat i Feminismes

92 milions en polítiques d’igualtat i feminisme

Per primera vegada, s’elabora un informe de perspectiva de gènere dels Pressupostos

Creació de nous serveis especialitzats d’atenció a víctimes de violències domèstiques

Nou Departament

92 M€

Perspectiva de gènere

Atenció a les víctimes

Un país feminista Treballem per la plena igualtat de dones i homes, protegim els drets fonamentals

33


50

Un país que defensa la cultura i llengua Promovem la cultura i l’ús del català

Increment de 85,2 milions, amb l’objectiu d’arribar a destinar-hi el 2% del Pressupost. Assoleix un 1,3% de la despesa no financera no finalista dels departaments

385 M€ Departament de Cultura

Per a l’impuls de la llengua catalana, en el conjunt del sector públic

47 M€

Increment de la producció, doblatge i subtitulació de productes audiovisuals en català

Audiovisual en català

Increment dels suports a la cultura popular i als equipaments al territori

+37%

34


Increment de la inversió per al desplegament de la fibra òptica i infraestructures digitals

+ 42 M€

19,8 milions més per al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) fins a 49,8M€

+19,8 M€

Aportacions per contribuir als reptes globals i a la construcció d’un món més just i solidari a través de la cooperació catalana

37 M€

Increment per consolidar la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior en benefici la societat civil i de totes les institucions del país

+4 M€

Un país cohesionat, obert al món i modern

Dissenyar una fiscalitat que doni resposta a la situació econòmica i social postpandèmica i que lluiti contra el frau

Garantir l’assignació i gestió eficient dels recursos dels Fons Europeus per aconseguir-ne el màxim aprofitament

Lluita contra el frau fiscal

Gestió dels Fons Europeus

Millorar l'avaluació de les polítiques públiques com a eina per a la presa de decisions

44,8% increment aportació a Ivàlua

Afavorim l’equilibri territorial, impulsem l’acció exterior i transformem l’Administració per adaptar-la al segle XXI


35

1.256 M€ Societat info. i Telecom.

1.511 M€ Seguretat i protecció civil

1.816 M€ Admin. i serveis generals

2 M€ Promoció i defensa de la competència

11.215 M€ Salut

7.738 M€ Educació

4.351 M€ Suport

financer alsens locals 3.110 M€

Protecció social

2.997 M€Transport

1.012 M€ Justícia878 M€ Foment de l’ocupació

698 M€ Cicle de l’aigua

827 M€ R+D+I

770 M€ Habitatge i act. urbanes

666 M€ Deute públic

489 M€ Actuacions ambientals

316 M€ Cultura

128 M€ Alta direc. gen. i el seu govern104 M€ Comerç

80 M€ Esports

227 M€ Ordenació del territori i urban.

50 M€ Indústria67 M€ Relacions ext. i coop. al desenvolup.

50 M€ Promoció social

43 M€ Desenvolupament empresarial

47 M€ Llengua catalana

84 M€ Infraestructures agràries i rurals

43 M€ Altres actuacions de caràcter econòmic

129 M€ Energies i mines

14 M€ Consum6 M€ Relacions institucionals i processos electorals

42.169 M€ Sector públic

El pressupost del Sector públic per polítiques

477M€ Agricultura, ramaderia i pesca

500 M€ Crèdit oficial i suport fin.

300 M€ Fons de contingència

165 M€ Turisme

* La política de Salut inclou 500M€ de fons extraordinaris


36

Un pressupost amb múltiples perspectives amb una visió de benestar i progrés social més enllà del PIB

Càlcul de la despesa en infànciaD’acord amb la metodologia d’Unicef, es calcula el pressupost destinat a la infància i també els beneficis fiscals.

Igualtat de gènerePer primer cop, s’elabora un informe sobre la perspectiva de gènere dels pressupostos públics i es desenvolupa una metodologia per avançar en la tranvsersalització de gènere

Objectius de desenvolupament sostenibleEs vincula el pressupost amb els ODS: Salut, Educació i Ciutats sostenibles, els objectius amb majors recursos.

19,8%dels programes pressupostaris tenen perspectiva climàtica (marcadors de Río).

Informe sobre perspectiva climàtica en els pressupostosPer primer cop, es calcula i es publica la identificació dels ingressos i les despeses i els beneficis fiscals que contribueixen a objectius ambientals.

26,3%Pes de la despesa en infància, que representa un 18,1% sobre el total de la població.

58%Dels programes pressupostaris tenen un alt poder transformador.

16,9%La bretxa salarial a la Generalitat, per sota del 20,6% de Catalunya.

6.500 Euros per infantUn 17,5% més que el pressupost anterior.

6,1%de la despesa, té una perspectiva climàtica.

37

v


ReActivemCatalunya

Annex 1

38

Composició dels ingressos i les despeses


39

Evolució del nombre d’entitats del sector públic i altres que s’uneixen als pressupostos

2020 2022

Generalitat 1 1

Entitats autònomes administratives i CatSalut 20 21

Entitats autònomes comercials 2 1

Entitats de dret públic 46 49

Societats mercantils 27 32

Consorcis (1) 63 64

Fundacions (1) 32 37

Total entitats sector públic de la Generalitat 191 205

Altres entitats AP-SEC participades no majoritàries (2) 13 11

Total entitats 204 216(1) Inclou els consorcis i fundacions que s’uneixen als pressupostos d’acord amb el que estableix la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, atès que no es disposa del control efectiu en els seus òrgans de govern però han estat adscrits a l’Administració de la Generalitat. A partir de 2019 s’incorporen en el càlcul del sector públic consolidat de la Generalitat.(2) Entitats que s’inclouen als efectes d’incorporar el seu impacte en dèficit, deute i regla de despesa establerts per la normativa pressupostària.

Entitats en el sector públic

Incorpora 16 altes i 2 baixes d’entitats.

205


40

Classificació de les entitats que formen part dels pressupostos

Entitats sector públic

EntitatsAP-SEC(1)

Total incloses en els

pressupostos Generalitat 1 1 1

Entitats autònomes administratives i CatSalut 21 21 21

Total entitats sector públic administratiu 22 22 22Entitats autònomes comercials 1 1 1

Entitats de dret públic 49 46 49

Societats mercantils 32 20 32

Consorcis (2) 64 59 64

Fundacions (2) 37 34 37

Total entitats del sector públic 205 182 205Entitat autònoma administrativa - 1 1

Societats mercantils - 1 1

Consorcis - 6 6

Fundacions - 3 3

Total entitats amb participació no majoritària AP-SEC - 11 11

Total entitats - 193 216(1) Entitats classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat (AP-SEC) que són l’àmbit rellevant als efectes de verificar el compliment dels objectius de dèficit, deute i regla de despesa establerts per la normativa pressupostària. Actualment suspesos per a 2022. (2) Inclou els consorcis i les fundacions que s’uneixen als pressupostos d’acord amb el que estableix la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, atès que no es disposa del control efectiu en els seus òrgans de govern però han estat adscrits a l’Administració de la Generalitat. A partir de 2019 s’incorporen en el càlcul del sector públic consolidat de la Generalitat.

Entitats AP-SEC.

Són les entitats que tenen impacte en el dèficit, deute i regla de despesa, quan estan vigents les regles fiscals.

193


41

Generalitat(1 entitat)

Inclou departaments i els fons no departamentals.

38.139 M€

Sector públicadministratiu(21 entitats)

Inclou la Generalitat, el CatSalut i les entitats autònomes administratives.

38.224 M€

Sector públic(205 entitats)

Inclou la Generalitat, el CatSalut, les entitats autònomes administratives, 170 entitats amb participació majoritària de la Generalitat i les adscrites.

42.169 M€

Sector públicAdministratiu + ICS(22 entitats)

Inclou la Generalitat, el CatSalut, les entitats autònomes administratives i l’ICS.No inclou Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat ni les subvencions del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

33.224 M€

Sector AP-SEC(193 entitat)

Inclou totes les entitats classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat (AP-SEC) als efectes de verificar el compliment de la normativa pressupostària (llevat de les universitats públiques).

41.535 M€

Els diferents àmbits del pressupost Despeses capítols 1 a 803


42

Pressupost d’ingressos de la Generalitat de Catalunya

Pressupost 2020 Pressupost 2022Variació

en M€ en %IRPF 10.095 11.394 1.299 12,9%IVA 7.536 7.368 -168 -2,2%Impostos especials 2.733 2.671 -62 -2,3%Fons de garantia -1.407 -1.403 5 -0,3%Fons de suficiència 822 1.027 205 24,9%

Ingressos per bestretes 19.779 21.057 1.278 6,5%Liquidació t-2 2.256 0 -2.256 -100,0%Retorn liquidacions negatives 2008-2009 -125 -125 0 0,0%

Ingressos per bestretes i liquidacions 21.910 20.932 -978 -4,5%Impost sobre successions i donacions 611 780 169 27,7%Impost sobre el patrimoni 555 649 94 17,0%Impost sobre transmissions patrimonials, actes jur. doc I op. soc. 2.244 2.504 260 11,6%Impost sobre determinats mitjans de transport 131 82 -49 -37,5%Impostos ambientals 117 318 201 170,9%

Impost sobre emissions CO vehicles de tracció mecànica 39 160 121 315,0%Impost sobre instalꞏlacions que afecten el medi ambient 73 155 82 113,1%Resta 6 4 -3 -43,9%

Tributs sobre el joc 252 199 -53 -21,0%Impost sobre grans establiments comercials 12 7 -5 -40,9%Impost estades establiments turístics 74 45 -29 -39,7%Impost estatal sobre dipòsits en entitats de crèdit 47 60 13 27,1%Impost sobre habitatges buits 14 9 -5 -36,3%Impost sobre begudes ensucrades envasades 33 26 -7 -21,3%Gravamen de protecció civil 4 5 1 25,7%Impost sobre actius no productius persones jurídiques 3 1 -2 -75,1%

Impostos propis i cedits totalment 4.096 4.684 588 14,4%Regularització finançament mossos d’esquadra 150 336 186 124,2%DA3 EAC 200 200 0 0,0%Compensació IVA 0 500 500 -Resta ingressos no finalistes 505 604 98 19,5%

Altres ingressos no finalistes 855 1.640 785 91,8%Ingressos no financers no finalistes 26.862 27.256 394 1,5%

Increment sobre 2020

Els ingressos per bestretes i liquidacions es redueixen 978 M€, en canvi els tributaris augmenten 588 M€ i els altres ingressos no finalistes 785 M€.

+394 M€

Generalitat

Ingressos no financers no finalistes (M€)


43

Ingressos no financersEl model de finançament aporta 978 milions menys que el 2020, perquè no hi ha liquidació de les bestretes de 2020.

+394 M€2020 2022 Var en M€ Var en %

Model de finançament (bestretes i liquidació) 21.910 20.932 -978 -4,5%

Impostos propis i cedits 4.096 4.684 588 14,4%

Mossos i Disposició addicional 3a 350 535 185 52,9%

IVA (recursos extraordinaris) 0 500 500 -

Resta 506 605 99 19,6%

Total 26.862 27.256 394 1,5%

Ingressos finalistes de la GeneralitatInclou 1.953 milions de Fons Next Generations UE (MRR i REACT-EU).

+2.833 M€

Els ingressos de la Generalitat

Ingressos no financers no finalistes de la Generalitat M€

2020 2022 Var en M€ Var en %

Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) 0 1.528 1.528 -

REACT-EU 0 425 425 -

Resta sense PIE ens locals 1.426 1.711 285 20,0%

PIE ens locals 3.528 4.124 596 16,9%

Total 4.954 7.788 2.833 57,2%

Ingressos finalistes M€

Generalitat


44

Els ingressos de la Generalitat de Catalunya per capítols

Pressupost Pressupost 2022 Variació sense NGEU Variació total

2020h (1) GC NGEU Total en M€ en % en M€ en %

1. Impostos directes 12.817 13.163 - 13.163 347 2,7% 347 2,7%

2. Impostos indirectes 13.244 11.738 - 11.738 -1.506 -11,4% -1,506 -11,4%

3. Taxes i altre ingressos 362 443 - 443 81 22,4% 81 22,4%

4. Transferències corrents (2) 4.986 7.311 310 7.621 2.325 46,6% 2.635 52,9%

5. Ingressos patrimonials 23 17 - 17 -6 -25,0% -6 -25,0%

Ingressos corrents 31.431 32.672 310 32.983 1.241 3,9% 1.551 4,9%

6. Alineació d’inversions reals 9 16 - 16 7 74,0% 7 74%

7. Transferències de capital (2) 375 375 693 1.068 0 0,0% 693 184,8%

Ingressos de capital 384 391 693 1.084 7 1,8% 700 182,1%

Ingressos no financers 31.816 33.064 1.003 34.067 1.248 3,9% 2.251 7,1%

8. Var. Actius financers 144 178 949 1.127 34 23,7% 983 682,3%

Total ingressos cap 1 a 8 (2) 31.960 33.242 1.952 35.194 1.282 4,0% 3.234 10,1%9. Var. Passius financers (nets refin. deute) 561 2.945 0 2.945 2.384 424.6% 2.384 424,6%

Total cap 1 a 9 (net refinan. deute) 32.521 36.187 1.952 38.139 3.666 11,3% 5.618 17,3%(1) Homogeni.(2) Amb PIE i FEAGA.


Els fons NextGeneration aporten un creixement dels ingressos de 1.952 M€

+17,3%

Generalitat

Ingressos per capítols M€


45

Les despeses de la Generalitat de Catalunya per capítols



1. Remuneracions del personal 6.574 7.005 85 7.090 431 6,6% 516 7,8%

2. Despeses corrents en béns i serveis 2.386 3.433 284 3.717 1.047 43,9% 1.331 55,8%

3. Despeses financeres 880 639 - 639 -240 -27,3% -240 -27,3%


5. Fons de contingència 250 300 - 300 50 20,0% 50 20,0%

Despeses corrents 30.550 33.633 834 34.467 3.083 10,1% 3.916,5 12,8%

6. Inversions reals 488 579 402 981 91 18,7% 4933 101,0%

7. Transferències de capital (2) 735 853 895 1.748 117 16,0% 1.012 137,7%

Despeses de capital 1.223 1.432 1.297 2.729 209 17,0% 1.505 123,0%

Despeses no financeres 31.774 35.065 2.131 37.195 3.291 10,4% 5.421 17,1%

8. Variació d’actius financers (3) 748 932 12 944 185 24,7% 196 26,3%

Total despeses cap 1 a 8 (2) 32.521 35.997 2.142 38.139 3.476 10,7% 5.618 17,3%(1) Homogni.(2) Amb PIE i FEAGA.(3) Aportacions de capital a entitats del sector públic, concessió de préstecs i adquisicions d’altres actius financers.

capítols 1 a 8

Representa un creixement del 17,3%. Inclou recursos finalistes i recursos generals i afectats

38.139

Generalitat

Despeses per capítols M€


46

Les despeses de la Generalitat per departaments

Variació 2022-2020h

2020h (1) 2022 senseNGEU % NGEU Total %

Presidència 647 701 54 8,4% - 55 8,4%Vic. Pol. Digitals i Territori 1.758 2.270 212 12,1% 299 511 29,1%Empresa i Treball 951 1.225 74 7,8% 200 274 28,8%Economia i Hisenda 197 184 -13 -6,5% - -13 -6,5%Igualtat i Feminismes 46 92 45 97,7% 1 46 99,1%Acció Ext. I Govern Obert 77 94 21 27,8% - 21 27,8%Educació 5.672 6.556 478 8,4% 406 884 15,6%Recerca i Universitats 1.293 1.477 144 11,1% 40 184 14,2%Acció Climàtica, Alim. i Agenda Rural 877 1.178 151 17,2% 150 300 34,2%Salut 9.715 10.614 580 6,0% 319 899 9,3%Interior 1.468 1.599 132 9,0% - 132 9,0%Drets Socials 2.964 3.861 264 8,9% 633 897 30,3%Cultura 300 385 73 24,5% 12 85 28,4%Justícia 1.049 1.092 43 4,1% - 43 4,1%

Subtotal Departaments 27.010 31.327 2.259 8,4% 2.058 4.317 16,0%Fons no dept. i Òrgans superiors 4.632 6.175 1.450 31,3% 85 1.543 33,3%Interessos 879 637 -242 -27,5% - -242 -27,5%

Total capítols 1 a 8 (2) 32.521 38.139 3.476 10,7% 2.142 5.618 17,3 %(1) Homogeni.(2) Amb PIE i FEAGA.


La Generalitat disposarà de 5.618,0 milions d’euros addicionals al darrer pressupost aprovat.

+17,3%

03

Despeses de la Generalitat (capítols 1 a 8)M€

Generalitat


47

2020 2022 Var en M€ Var en %

Ingressos no financers no finalistes 26.862 27.256 394 1,5%

Marge de dèficit 0 1.487 1.487 -

Ajustos SEC 651 1.272 622 95,5%

Límit despesa no financera no finalista 27.512 30.015 2.503 9,1%

Ingressos finalistes (1) 4.954 7.788 2.833 57,2%

Ajustos SEC finalistes 16 183 167 -

Límit despesa no financera finalista 4.970 7.970 3.001 60,4%

Límit despesa no financera Generalitat 32.482 37.986 5.503 16,9%

Despesa capítol 8 financera 39 154 114 -

Límit despesa Generalitat (capítols 1 a 8) 32.521 38.139 5.618 17,3%

(1) Inclou romanents de tresoreria de fons finalistes

Increment despesa de la GeneralitatEls recursos generals i afectats i el marge de dèficit permeten un increment de 2.503 M€ de la despesa. Els recursos finalistes permeten un increment addicional de 3.001 M€. La despesa financera augmenta en 114M€.

+5.618 M€

Límit total de despesa de la Generalitat

Límit de despesa de la Generalitat M€

Generalitat


48

+

INGRESSOSNO FINANCERS

(no finalistes)

27.256 M€

LÍMIT DESPESANO FINANCERA

(no finalista)

30.015 M€

DÈFICIT ASSIGNAT1.487 M€

AJUSTOS SEC1.272 M€

+394 M€ (1,5%)

+2.503 M€ (9,1%)

LÍMIT DESPESA DEPARTAMENTAL

(no financera no finalista)

27.515 M€+1.975 M€

(7,7%)

INTERESSOS637 M€

+1.487 M€

+622 M€ (95,5%)

FONS NO DEPT.

1.863 M€

-242 M€ (-27,5%)

+769 M€ (70,4%)

+

-

-

Var 2022/2020h

Increment de la despesa no financera no finalistaPer destinar a les prioritats departamentals i complementar els fons finalistes.

+1.975 M€

Taxa de referència de finançament del dèficit en % del PIBL’objectiu de dèficit està suspès per l’exercici 2022, tanmateix s’ha establert una taxa de referència per obtenir finançament.

0,6%

Límit de despesa no financera no finalista dels departaments

Generalitat


49

Distribució límit despesa no financera no finalista

2020h 2022 Var en M€ en % Distr. Var Pes 2022Presidència 640 695 54 8,5 2,8% 2,5%Vice. Polítiques Digitals i Territori 1.754 1.968 215 12,2 10,9% 7,2%Empresa i Treball 505 534 30 5,9 1,5% 1,9%Economia i Hisenda 194 177 -17 -8,6 -0,8% 0,6%Igualtat i Feminismes 39 59 20 51,5 1,0% 0,2%Acció Ext. I Govern Obert 74 94 20 27,8 1,0% 0,3%Educació 5.590 5.982 392 7,0 19,9% 21,7%Recerca i Universitats 1.172 1.291 120 10,2 6,0% 4,7%Acció Climàtica, Alim. i Agend. Rural 490 623 133 27,1 6,7% 2,3%Salut 9.658 10.237 579 6,0 29,3% 37,2%Interior 1.467 1.598 131 8,9 6,6% 5,8%Drets Socials 2.632 2.812 180 6,8 9,1% 10,2%Cultura 288 357 66 23,8 3,5% 1,3%Justícia 1.038 1.088 50 4,8 2,5% 4,0%

Subtotal Departaments 25.540 27.515 1.975 7,7 100,0% 100,0%Fons contingència 250 300 50 20,0Fons transversals 748 1.464 715 95,6Òrgans superiors 95 99 4 4,5Interessos 879 637 -241 -27,5

Subtotal no departamental 1.972 2.500 528 26,7Total 27.512 30.014 2.502 9,1

Increment despesa no financera no finalista no departamentalEls fons transversals inclouen els programes temporals de personal COVID i també els de suport al desplegament dels fons NextGeneration.

528 M€

Despeses de la Generalitat (capítols 1 a 7 i 8 no financer no finalista)M€

Increment despesa no financera no finalista dels departaments

El 29% de l’increment es destina a Salut, el 20% a Educació i el 9,1% a Drets Socials.

1.975 M€


50

Els ingressos del Sector públic administratiu per capítols




2. Impostos indirectes 13.244 11.738 - 11.738 -1.506 -11,4% -1.506 -11,4%





6. Alineació d’inversions reals 9 16 - 16 7 74,0% 7 74,4%





Total ingressos cap 1 a 8 (2) 32.039 33.326 1.952 35.279 1.288 4,0% 3.240 10,1%9. Var. Passius financers (nets refin. deute) 561 2.945 0 2.945 2.384 424,6% 2.384 424,6%

Total cap 1 a 9 (net refin. deute) 32.600 36.271 1.952 38.224 3.671 11,3% 5.624 17,2%(1) Homogeni.(2) Amb PIE i FEAGA.

Increment respecte 2020

Respecte el darrer pressupost aprovat els ingressos s’augmenten en 5.624 M€, en part gràcies als fons Next Generation.

+17,2%

Sector públic administratiu



51

Les despeses del Sector públic administratiu per capítols








Despeses corrents 30.620 33.708 834 34.542 3.088 10,1% 3.922 12,8%

6. Inversions reals 659 754 622 1.376 95 14,3% 717 108,7%





Total despeses cap 1 a 8 (2) 32.600 36.081 2.142 38.224 3.481 10,7% 5.624 17,2%(1) Homogeni.(2) Amb PIE i FEAGA.(3) Aportacions de capital a entitats del sector públic, concessió de préstecs i adquisicions d’altres actius financers.

Increment sobre 2020+17,2%Respecte el darrer pressupost aprovat les despeses augmenten en 5.624 M€, s’inclouen els fons Next Generation.

Sector públic administratiu



52

Els ingressos del Sector públic administratiu i ICS per capítols






4. Transferències corrents (2) 1.117 2.840 310,4 3.151 1.723 154,3% 2.034 182,1%


Ingressos corrents 27.760 28.412 310 28.723 652 2,3% 962 3,5%




Ingressos no financers 28.111 28.771 1.003 29.775 660 2,3% 1.664 5,9%


Total ingressos cap 1 a 8 (2) 28.255 28.953 1.952 30.905 697 2,5% 2.650 9,4%9. Var. Passius financers (nets refin. deute) 561 2.945 - 2.945 2.384 424,6% 2.384 424,6%

Total cap 1 a 9 (net refin. deute) 28.817 31.898 1.952 33.850 3.081 10,7% 5.033 17,5%(1) Homogeni.(2) Sense PIE i FEAGA.


Respecte el darrer pressupost aprovat els ingressos totals creixen 5.033 M€, en part gràcies als fons Next Generation.

+17,5%

SPA+ICS



53

Les despeses del Sector públic administratiu i ICS per capítols






4. Transferències corrents (2) 8.447 9.144 363 9.507 698 12,6% 1.060 12,6%


Despeses corrents 26.871 29.366 834 30.200 2.496 12,4% 3.330 12,4%

6. Inversions reals 682 777 622 1.399 95 105,0% 717 105,0%





Total despeses cap 1 a 8 (2) 28.817 31.707 2.142 33.850 2.891 10,0% 5.033 17,5%(1) Homogeni.(2) Sense PIE i FEAGA.(3) Aportacions de capital a entitats del sector públic, concessió de préstecs i adquisicions d’altres actius financers.

+17,5%Increment sobre 2020

Respecte el darrer pressupost aprovat les despeses augmenten en 5.033 M€, s’inclouen els fons Next Generation.


SPA+ICS


54

Els ingressos del Sector públic per capítols





3. Taxes i altre ingressos 2.798 2.867 - 2.867 69 2,5% 69 2,5%


5. Ingressos patrimonials 148 157 - 157 9 5,9% 9 5,9%






8. Var. Actius financers 359 760 949 1.709 401 111,6% 1.350 375,9%

Total ingressos cap 1 a 8 (2) 35.615 37.563 1.952 39.515 1.949 5.5% 3.901 11,0%9. Var. Passius financers (nets refin. deute) 388 2.654 0 2.654 2.266 583,9% 2.266 583,9%



Els ingressos totals creixen en 6.167 M€ .

+17,1%

Sector públic



55

Les despeses del Sector públic per capítols



1. Remuneracions del personal 11.909 13.176 186 13.361 1.266 10,6 1.452 12,2

2. Despeses corrents en béns i serveis 8.537 9.431 288 9.719 894 10,5 1.183 13,9

3. Despeses financeres 1.244 982 - 982 -262 -21,0 -262 -21,0

4. Transferències corrents (2) 11.631 12.848 360 13.208 1.217 10,5 1.577 13,6

5. Fons de contingència 250 300 - 300 50 20,0 50 20,0

Despeses corrents 33.571 36.737 834 37.571 3.166 9,4 4.000 11,9

6. Inversions reals 1.380 1.938 634 2.572 558 40,4 1.191 86,3

7. Transferències de capital (2) 613 706 675 1.381 93 15,1 767 125,1

Despeses de capital 1.994 2.644 1.308 3.952 650 32,8 1.959 98,2

Despeses no financeres 35.565 39.381 2.142 41.524 3.816 10,7 5.959 16,8

8. Variació d’actius financers (3) 438 646 - 646 208 47,6 208 47,6

Total despeses cap 1 a 8 (2) 36.003 40.027 2.142 42.169 4.024 11,2 6.167 17,1(1) Homogeni.(2) Amb PIE i FEAGA.(3) Aportacions de capital a entitats del sector públic, concessió de préstecs i adquisicions d’altres actius financers.




Sector públic


56

Els ingressos del Sector Administració Pública en termes SEC (AP- SEC) per capítols



1. Impostos directes 12.817 13.163 13.163 347 2,7% 347 2,7%

2. Impostos indirectes 13.244 11.738 11.738 -1.506 -11,4% -1.506 -11,4%

3. Taxes i altre ingressos 2.506 2.613 2.613 106 4,2% 106 4,2%



Ingressos corrents 34.451 35.782 310 36.092 1.331 0% 1.642 0%

6. Alineació d’inversions reals 113 285 - 285 172 0% 172 0%

7. Transferències de capital (2) 400 434 693 1.126 33 0% 726 0%

Ingressos de capital 513 719 693 1.412 206 0% 898 0%

Ingressos no financers 34.964 36.501 1.003 37.504 1.537 0% 2.540 0%

8. Var. Actius financers 86 285 949 1.234 200 0% 1.149 0%

Total ingressos cap 1 a 8 (2) 35.050 36.786 1.952 38.738 1.736 5,0% 3.688 10,5%

9. Var. Passius finan. (nets refin. deute) 420 2.798 0 2.798 2.377 565,9% 2.377 565,9%


Increment sobre 2020Els ingressos totals s’incrementen en 6.066 M€, dels quals 1.952 M€ corresponen als fons NextGeneration.

+17,2%Sector AP-SEC



57

Les despeses del Sector Administració pública en termes SEC (AP-SEC) per capítols



1. Remuneracions del personal 11.908 12.094 186 13.326 1.232 10,3 1.418 11,9

2. Despeses corrents en béns i serveis 8.383 8.671 288 9.565 894 10,7 1.182 14,1

3. Despeses financeres 1.229 1.229 - 962 -267 -21,8 -267 -21,8

4. Transferències corrents (2) 11.621 11.981 360 13.214 1.233 10,6 1.593 13,7

5. Fons de contingència 250 250 - 300 50 20,0 50 20,0

Despeses corrents 33.391 34.225 834 37.367 3.142 9,4 3.976 11,9

6. Inversions reals 1.307 1.941 634 2.478 537 41,1 1.171 89,6

7. Transferències de capital (2) 615 1.289 675 1.383 94 15,3 769 125,0

Despeses de capital 1.922 3.230 1.308 3.861 631 32,8 1.939 100,9

Despeses no financeres 35.513 37.455 2.142 41.228 3.773 10,7 5.915 16,8

8. Variació d’actius financers (3) 157 157 - 308 151 96,4 151 96,4

Total despeses cap 1 a 8 (2) 35.470 37.612 2.142 41.536 3.924 11,1 6.066 17,1(1) Homogeni.(2) Amb PIE i FEAGA.(3) Aportacions de capital a entitats del sector públic, concessió de préstecs i adquisicions d’altres actius financers.




Sector AP-SEC

58

Fons Next Generationde la Unió EuropeaNGEU


59

Mecanisme de Recuperació i ResiliènciaInclou fons distribuïts en conferència sectorial durant el 2021 no aplicats a pressupost 2021. La dotació s’ampliarà amb els fons que es distribueixin durant el 2022. Es destaquen els dos components d’import més elevat.

1.528 M€

FonsREACT-EUAjudes a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d’Europa.

S’integren dins els Programes operatius 2014-2020 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Fons Social Europeu (FSE).

615 M€FEDERREACT-EUInclou entre d’altres actuacions, productes i serveis de salut, inversions per a la transició cap a economia digital, inversions per a la transició cap a una economia verda, inversions en infraestructures que prestin servies bàsics als ciutadans i l’assistència tècnica.

353 M€FSEREACT-EUInclou, entre d’altres, ajudes a la contractació d’aturats i de joves, formació d’alt nivell en el sector digital, verd i d’assistència a persones desemparades. Ajuts a la contractació de colꞏlectius vulnerables, contractació de personal sanitari i contractació de personal en l’àmbit educatiu.

262 M€

Implementació de l’Agenda urbana: Pla de rehabilitació i regeneració urbana (C02)

387 M€Pla de xoc per a l’economia per vetllar i reforçar les polítiques d’inclusió (C22)

246 M€

Reactivem l’economia amb els Fons Next Generation03


60

Distribució fons NGEU

Components/programes operatius Agrupació 2022 en M€ %C02. Implementació de l’Agenda Urbana: Pla de rehabilitació i regeneració urbana ACC 5,8 0,3%C04. Conservació i restauració d’ecosistemes marins i terrestres i biodiversitats ACC 28,7 1,3%C07. Desplegament i integració d’energies renovables ACC 94,0 4,4%C08. Infraestructures elèctriques, promoció xarxes intelꞏligents i despl. Flexibilitat ACC 21,0 1,0%C24. Revalorització de la indústria cultural CLT 11,8 0,6%C02. Implementació de l’Agenda urbana: Pla de rehabilitació i regeneració urbana DSO 386,7 18,0%C22 Pla de xoc per a l’economia pe a la vetllar i reforçar les polítiques d’inclusió DSO 246,1 11,5%C19. Pla Nacional de Competència digitals (Digital Skils) EDU 197,6 9,2%C20. Pla estratègic d’impuls a la formació professional EDU 22,8 1,1%C21. Modernització i dígit. del sistema educatiu, inclosa l’educació inicial 0-3 anys EDU 123,9 5,8%C19. Pla nacional de competències Digitals (Digitial Skils) EMT 19,4 0,9%C23. Noves polit. públiques per un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu EMT 100,6 4,7%C23. Noves polit. públiques per un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu IFE 0,7 0,0%C23. Noves polit. públiques per un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu REU 40,0 1,9%C01. Pla de xoc mobilitat sostenible, segura i connectada entorns urbans i metrop. VPD 147,6 6,9%C06. Mobilitat sostenible, segura i connectada VPD 18,0 0,8%C15. Connectivitat Digital, impuls ciberseguretat i desplegament 5G VPD 44,1 2,1%C19. Pla nacional de competències Digitals (Digitial Skils) VPD 19,0 0,9%Total mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) 1.527,6 71,3%

FEDER-REACT-EU VPD, EDU, SLT i DD11 352,6 16,5%

Fons Social Europeu - REACT-EU EMT, SLT,EDU (DD11) 263,1 12,3%

Total REACT-EU 614,8 28,7%

Total Fons Next Generation de la Unió Europea 2.142,4 100%

03

Recursos MRR del Departament de Drets Socials (DSO) sobre total de recursos NGEUEn total el Departament ha previst 632,8 milions d’euros en el pressupost inicial, distribuïts entre les polítiques d’habitatges i d’atenció a la dependència.

29,5%

61

Dades macroeconòmiques

62

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

I07

III I08

III I09

III I10

III I11

III I12

III I13

III I14

III I15

III I16

III I17

III I18

III I19

III I20

III I21

III

PIB Ocupació (EPA) Hores treballades (EPA)

2.600.000

2.800.000

3.000.000

3.200.000

3.400.000

3.600.000

Des.2019

Març2020

Juny Set. Des. Març2021

Juny Set.

Afiliats efectius Treballadors en ERTO Afiliació total

L’impacte de la crisi sanitària sobre l’ocupació ha estat més limitat que en altres recessions, en bona part, per l’ús dels ERTO


Creixement interanual de l’ocupació el tercer trimestre del 2021La caiguda de l’ocupació el 2020 (-3,0% segons l’EPA) va ser inferior a la del PIB (-11,5%), i també més moderada que en altres recessions (el 2009 l’ocupació va caure un 8,1%). El 2021 el mercat de treball mostra una recuperació sòlida.

4,7%

Treballadors en situació d’ERTO el setembre del 2021És el percentatge més baix des de l’inici de la pandèmia per sisè mes consecutiu. L’ús dels ERTO va ser molt intens a l’inici de la pandèmia: a l’abril del 2020 el 25,1% de persones treballadores estaven incloses en algun ERTO.

1,7% Afiliació a la Seguretat Social i treballadors en ERTO (nombre de persones)

Evolució del PIB, l’ocupació i les hores treballades(% de variació interanual)

63

El repunt de l’activitat econòmica ha vingut acompanyat d’un creixement destacat en l’ocupació i una reducció en la taxa d’atur


Creixement de l’afiliació el setembre del 2021 en comparació a la del 2019L’afiliació total a la Seguretat Social ha recuperat els nivells prepandèmia. No obstant, les activitats amb més interacció social, aquelles més afectades per les restriccions, encara registren nivells inferiors als d’abans de la crisi sanitària

0,6%

Taxa d’atur el tercer trimestre del 2021Tot i l’impacte de la crisi sanitària la taxa d’atur va augmentar moderadament el 2020, si bé entre els colꞏlectius més afectats s’ha incrementat de forma més intensa (joves, persones estrangeres, persones amb qualificació baixa…)

10,9% Evolució de la taxa d’atur (%)

Evolució de l’afiliació(% de variació respecte del mateix mes del 2019)

-12-10-8-6-4-2024

Feb.2020

Abr. Juny Ag. Oct. Des.Gen.2020

Març Maig Jul. Set.

Activitats amb més interacció social Resta d'activitats Total

0

10

20

30

40

50

I15

II III IV I16

II III IV I17

II III IV I18

II III IV I19

II III IV I20

II III IV I21

II III

16-24 anys Estrangers Baixa qualificació Taxa d'atur total

64

Sector exterior de l'economia catalana 2020

Exportacions totals a l’estranger

Importacions totals a l’estranger

Saldo amb l’estranger

Saldo amb la resta d’Espanya

Saldo amb l’exterior

33,9

32,5

5,2

8,1

12,3

% del PIB

Saldo exterior en països europeus2020

Luxemburg

Irlanda

Catalunya

Països Baixos

Dinamarca

Alemanya

Zona euro

Espanya

França

33,1

22,3

12,3

10,5

6,5

5,7

3,7

1,5

-2,0

% del PIB

Saldo exterior: el saldo amb l’estranger continua en positiu malgrat la pandèmia


Saldo exterior sobre el PIB

El saldo exterior de l’economia catalana és elevat. El saldo amb l’estranger s’ha reduït el 2020 (però continua sent positiu), mentre que el saldo amb la resta d’Espanya ha augmentat

12,3%

Catalunya té un dels saldos amb l’exterior més elevats entre els països de la UE, només per darrere de Luxemburg i d’Irlanda, i per davant d’economies molt obertes com els Països Baixos i Alemanya

Economia oberta

65

La UE és el principal mercat d’exportació de béns de Catalunya a l’estranger, tot i l’augment de la diversificació a nous mercats


Pes de les exportacions a la UE-27 (2020)La UE és el principal mercat de les exportacions catalanes de béns. Tot i això, les exportacions a la resta del món guanyen pes, i per tant l’estructura comercial es diversifica.

59,5%

Pes de les exportacions sobre el PIB (2020)Les exportacions de béns i serveis representen a Catalunya una proporció major del PIB que a Espanya, França o Itàlia. L’any 2020 s’han vist fortament afectades per la crisi derivada de la COVID-19.

33,9% Exportacions de béns i serveis(% del PIB)

Exportacions de béns per àrees geogràfiques(% del total)

59,5

10,417,3

8,7 6,4

40,5

5,0 3,7 5,1 4,10

10203040506070

2000 2010 2020

20

30

40

50

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Catalunya Alemanya Espanya França Itàlia

66

El clima empresarial es recupera de forma heterogènia entre sectors Pressupost 2022 Projecte

Clima empresarial esperat per al 4T del 2021 El clima empresarial català ha recuperat el saldo positiu a la indústria, la construcció i altres serveis però segueix en negatiu a la restauració i el comerç.

4,3 pp

Rendibilitat dels fons propis el 2020Els resultats empresarials van caure prop d’un 40% el 2020 per la reducció de les vendes i dels marges comercials.

5,4% Rendibilitat de l'empresa catalana (%)

Expectatives empresarials per al trimestre següent (saldo entre % de respostes positives i negatives, pp)

-90

-60

-30

0

30

1T 3T 1T 3T 1T 3T 1T 3T 1T 3T 1T 3T 1T 3T

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021

Catalunya Espanya

0

2

4

6

8

10

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Rendibilitat dels fons propisRendibilitat de l'actiu net

67

El nombre de comptes de cotització s’ha anat recuperant parcialment després de la caiguda del març de 2020


Caiguda del nombre de comptes de cotització el 2020Les empreses més afectades tenien fins a 5 persones assalariades, i es dedicaven a l’hostaleria, l’educació, el transport i emmagatzematge, i a activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment.

-7,9%

Augment interanual dels comptes de cotització el setembre de 2021La recuperació de l’últim any ha destacat en les activitats més condicionades per la COVID i la construcció.

1,4%

Comptes de cotització a la Seguretat Social(milers)

230

240

250

260

270

Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.

2019 2020 2021

68

Indicadors de benestar i progrés social

69

27

28

29

30

31

32

33

34

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Índex de Gini

La desigualtat creix amb la pandèmia però queda molt esmorteïda gràcies a l’impacte de les transferències públiques


Índex de Gini per al 2020La pandèmia ha empitjorat els indicadors avançats de pobresa i desigualtat que encara no havien recuperat els nivells previs a la crisi financera.

31,7

Creixement de l’índex de Ginientre febrer de 2020 i abril de 2021, tenint en compte les transferènciesSense transferències disponibles, l’índex de Gini seria 4,06 punts més elevat que al febrer de 2020.

1,91 punts

0

2

4

6

8

10

12

14

març2020

abril2020

maig2020

juny2020

jul2020

ag2020

set2020

oct2020

nov2020

des2020

gen2021

feb2021

març2021

abril2021

Abans de transferències Després de transferències

Variació de l’índex de Gini respecte de febrer de 2020(abans i després de transferències)

Nota: les dades sobre renda de l’Enquesta de condicions de vida fan referencia a l’any anterior al de l’enquesta.Font: ECV (2020)

Font: Caixabank.

Índex de Gini


70

0 10 20 30 40 50

No es pot permetre vacances mínim unasetmana l'any

Sense capacitat per fer-se càrrec dedespeses imprevistes

Retards en pagament de despesesrelacionades amb l'habitatge principal

65 anys i més 16 a 29 anys Total

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021(fins2T)Llars sense perceptors d'ingressos

La pandèmia condueix a un augment de la privació material severa el 2020, sobretot en els joves

Llars sense perceptors d’ingressos(% variació interanual)

Font: ECV (2020)

Nombre de llars sense perceptors d’ingressos el 2T2021. El 2T2019 el nombre de llars sense ingressos era de 91.500.

105.300+13.800 respecte del 2T 2019

Percentatge de població que no pot fer front a despeses imprevistes el 2020. El 2019, aquest percentatge era del 26,1%.

33,4%+7,3 pp

Població amb privació material per tipus de privacions i edat (%)

Font: Enquesta de població activa (EPA).

71

Objectius de desenvolupament sostenible


72

Principals mesures del pressupost amb ODS0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

1. FI DE LA POBRESA

2. FAM ZERO

3. SALUT I BENESTAR

4. EDUCACIÓ DE QUALITAT

5. IGUALTAT DE GÈNERE

6. AIGUA NETA I SANEJAMENT

7. ENERGIA NETA I ASSEQUIBLE

8. TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC

9. INDUSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURES

10. REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS

11. CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES

12. CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLES

13. ACCIÓ PEL CLIMA

14. VIDA SUBMARINA

15. VIDA TERRESTRE

16. PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES

17. ALIANÇA PELS OBJECTIUS

73

Perspectiva de gènere, infància i climàtica


74

La Generalitat de Catalunya avança en la implementació i integració de les perspectives de gènere, infància i medi ambient en el seus pressupostos03

Informe de perspectiva de gènere

Càlcul de la despesa en infància

(apartat dins la Memòria Explicativa del pressupost)

Informe sobre la perspectiva climàtica en els pressupostos

Nou document(Ha passat de ser una secció dins la Memòria Explicativa a ser un informe

complet)

Nou document(Primer cop que es calculen i publiquen dades dels ingressos, beneficis fiscals i despeses amb perspectiva climàtica)


75

Perspectiva de gènere en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya03

Després dels primers avenços en el pressupost de 2020, en el de 2022 es presenta per primer cop un informe complet deperspectiva de gènere. Entre les millores destaquen: una major associació de la situació actual de la igualtat de gènere aCatalunya amb el les polítiques públiques incloses en el pressupost, la quantificació pressupostària de les actuacions delPEPIG (Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere) incloses en els programes pressupostaris i, la publicació primeravegada de la descripció de l’impacte de gènere de les actuacions dels programes pressupostaris i els resultats esperats de lesactuacions del PEPIG que contribueixen a reduir les desigualtats entre dones i homes.

Bretxa salarial global del personal de la Generalitat

16,9%El salari anual dels homes és superior en 6.118€, suposant una bretxa del 16,9%. En terme mitjans, els salaris de les dones són més baixos en gairebé totes les vinculacions i colꞏlectius.

Poder transformador dels programes

pressupostaris de la Generalitat de

Catalunya

Dels programes pressupostaris amb un poder transformador alt

55%105 programes pressupostaris han estat avaluats i classificats provisionalment,en 58 s’ha atorgat un alt poder transformador. D’altra banda, el 59% dels les programes-agrupació han considerat l’impacte de gènere, millorant envers el 2020 (38,8%).

despeses de les actuacions del PEPIG quantificades

127,3M€S’han quantificat 152 actuacions incloses en el PEPIG, que correspon al 42% del total d’actuacions.

Poder transformador

alt55%

Poder transformador

mig 31%

Poder transformador

baix10%

Cap poder transformador

4%

64,0%

0,2%

4,6%

24,5%

5,7%

1,0%

37,7%

17,0%

17,9%

21,7%

22,6%

11,3%

Eix 6 Transversalització de la perspectiva degènere en les polítiques públiques

Eix 5 Visibilització de les dones i comunicació nosexista

Eix 4 Participació política i social i apoderamentpersonal i comunitari de les dones

Eix 3 Prevenció i erradicació de les violènciesmasclistes

Eix 2 Promoció de l'equitat en el treball i lacorresponsabilitat en els usos dels temps

Eix 1 Coeducació i promoció de valors i modelsigualitaris

% dels programes pressupostaris amb actuacions a l'eix % Import pressupost 2022 PEPIG


76

El càlcul de la despesa en infància i altres grups d’edat03

L’any 2018 UNICEF va publicar una metodologia per identificar i quantificar l’esforç econòmic que es fa des de lesadministracions públiques envers els drets i el benestar dels infants, on la Generalitat va participar com a pilot i única comunitatautònoma en la seva aplicació. Al 2019 es va adoptar el compromís d’utilitzar-la en l’elaboració dels seus pressupostos, amb lavoluntat de donar continuïtat a aquest càlcul any a any. Aquesta metodologia ha estat adaptada i utilitzada per a la Generalitatde Catalunya des de la Direcció General de Pressupostos, en colꞏlaboració amb la Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència, i amb la resta de departaments, on addicionalment, també s’ha vist l’oportunitat d’ampliar-la altres colꞏlectiuscom el de la gent gran.

de despesa pública destinada a la infància

26,3%d’Índex de focalització

6.499€Superior al percentatge que suposa la població menor de 18 anys sobre la població total (18,1%) de Catalunya.

S’exclouen les transferències a ens locals i altres administracions i la despesa financera. Superior als 5.532 euros per infant del pressupost 2020. Addicionalment s’han estimat 1.548 €/infant pel que fa a beneficis fiscals.

145%Mesura si el pes del que es gasta en infància és superior al pes d’aquesta en la població. El 2020 l’índex era 140, per tant incrementa el pes en el pressupost 2022 (5pp)..

per infant

26,3%

49,5%

24,2%

18,1%

63,0%

18,9%

Menors 18 anys

Adults entre 18 i64 anys

Majors de 64anys

Pes (%) població Pes (%) despesa


77

La perspectiva climàtica en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya03

El 77,7% dels ingressos per impostos propis tenen perspectiva mediambiental

S’han definit beneficis fiscals estimats en 0,5M€ orientats a la protecció del patrimoni natural

El 6,1% (2.557 milions) de la despesa té perspectiva climàtica, concentrant-se en la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació

La “despesa verda” experimenta un increment del 22,3% (465,6 milions), superior al del conjunt de la despesa, concentrat en la mitigació del canvi climàtic

La Generalitat de Catalunya ha iniciat el procés per a la integració de la perspectiva climàtica en el seu ciclepressupostari, començant amb la identificació i quantificació temptativa dels ingressos i despeses amb perspectivaclimàtica. Per a aquesta tasca, basant-se en els programes pressupostaris, s’ha emprat la metodologia dels Marcadorsde Rio (OCDE) i l’aplicació dels mateixos coeficients climàtics que utilitza la Unió Europea per als seus projectes.

2.557,0

6,1%del total de

despeses (capítols 1 a 8 del sector públic

consolidat)

76,0

200,2

206,9

775,3

1.298,6

Economia circular i gestió delsresidus

Biodiversitat, protecció d'espaisnaturals, agrícoles i silvícoles

Adaptació al canvi climàtic i alsriscos naturals

Gestió dels recursos hídrics

Lluita contra el canvi climàtic ila contaminació

Mitigació76%

Adaptació24%

Contribució al creixement de la

“despesa verda” per marcador de Rio

78

v


ReActivemCatalunya

Annex 2Polítiques sectorials


Indicadors Prioritats

Per a què es gasta?

Quigasta?

79

Salut

434Centres d’atenció primària

68Hospitals

138Centres de salut mental CSMU i CSMA

39Hospitals de salut mental amb internament

96Centres sociosanitaris d’internament

98.907Dotacions de personal política de salut

Desplegar el nou Pla de Salut2021-2025.

Pla d'inversions en salut (PAIS).

Desplegar el model de transport sanitari per millorar la gestió coordinada de les urgències i les emergències sanitàries.

Transformar el model d’atenció sociosanitària a atenció intermèdia per una major resolubilitat i una millor accessibilitat.

Reforçar l'atenció a la salut mental amb nous recursos per a l'atenció de joves i d'adolescents i desplegant el Programa de benestar emocional i salut comunitària.

Implementar i avaluar els recursos orientats a l’atenció a la complexitat en l’àmbit hospitalari d’aguts.

11.215milions d’euros(26,6% del total)

Desenvolupar la intelꞏligència epidemiològica per millorar l'alerta precoç i la resposta ràpida a les emergències en salut.

412 Atenció especialitzada

411 Atenció primària

419 Altres serveis de salut

Resta

CatSalut

ICS

Dept. de Salut

Resta

7.143 3.279

2.951 2.831

404 201

217 4.404

* El total inclou 500M€ de fons extraordinaris, pendents de distribuir entre programes




Quigasta?

80

Educació

214.349Alumnes necessitats educatives especials escol. centres ordinaris.

28.000Nombre d'usuaris de transport escolar obligatori

112.000Beques concedides per alumnat d'enseny. postobligatoris no universitaris

50.000Núm. hores de formació de competències del professorat per a la seva pràctica docent

48%Proporció d'estudiants amb beca o exempció als graus a les universitats públiques

147.500Estudiants matriculats en graus i màsters a les universitats públiques

Gratuïtat de l'educació I2 i reducció de ràtios de P3.

Reforç de les mesures per garantir l’equitat i la inclusivitat del sistema educatiu català.

Augment beques menjador i transport.

Desplegament del Pla d'Educació Digital de Catalunya.

Foment de la Formació Professional.

Millora del finançament de les universitats públiques i millora manteniment edificis i instalꞏlacions universitàries.


Increment dels ajuts per al foment del català i les terceres llengües.

421 Educació general

422 Educacióuniversitària

425 Beques I ajuts a l’estudi

Resta

Departamentd’Educació

Departament de Recerca I UniversitatsConsorci d’Educació

de Barcelona

Resta

6.178

1.052 1.018

288 227

220 390

6.103




Quigasta?

81

Protecció social

178.500Persones beneficiaries del Sist. Català d'Auton. i Atenció a la Dependència

65.632Places d'atenció diürna i resid. pers. grans amb dependència i persones amb discapacitat

200.671Persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)

9.200Infants vulnerables beneficiaris de beques per a activitats de lleure

16.500Infants i adolescents atesos pels Equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA)

10.500Atencions en violències masclistes al telèfon 900 900 120

Assegurar que les persones desenvolupin el seu projecte vital amb igualtat d'oportunitats, reforçant el sist.de promoció de l’autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència.Impulsar polítiques de promoció, prevenció, protecció i participació de la infància i l'adolescència.

Dissenyar una estratègia nacional per la corresponsabilitat i el reconeixement de les tasques de cura a partir de la transversalitat i la interseccionalitat.

Enfortir el sistema de serveis socials i ampliar les pol. a les persones i famílies en situació de major vulnerabilitat per reduir la pobresa –esp. la infantil-, l'exclusió social i les desigualtats.Promoure programes i projectes pel 3r Sector i ens locals d'atenció a persones vulnerables, que millorin la integració i la igualtat d’oportunitats.

Crear nous serveis especialitzats en el marc de la xarxa d’atenció a les dones, nens i nenes en situació de violència masclista.


Elaborar el Pla de ciutadania i immigració 2022-2025 i el Pla integral contra el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia i qualsevol altre discriminació.

315 Promocióautonomia personal

317 Inclusió social illuita contra la pobresa318 Atenció a infància

I l’adolescència

Resta

Dept de Drets Socials

Consorci de ServeisSocials de Barcelona

Dept. d’Igualtat iFeminismes

Resta

1.712 2.935

736 79

356 66

306 30




Quigasta?

82

Promoció social

520.000Núm. participants a les activitats de les entitats juvenils i de lleure

550.000Nombre de titulars del Carnet Jove

265.000Nombre de persones usuàries de la Xanascat(xarxa d'albergs juvenils)

474.000Nombre de visites a les Oficines del dpt. De Drets Socials

Dissenyar i implementar un nou marc generi oportunitats per a les persones joves, promogui el seu apoderament i faciliti la seva emancipació.

Promoure polítiques de per millorar les condicions de vida fomentant l’associacionisme, l'acció comunitària, el voluntariat, les xarxes de participació ciutadana, el civisme i els valors.

50milions d’euros(0,1% del total) 321 Polítiques de

joventut322 Polítiques de

dones323 Acció cívica i

voluntariat

Resta

Agència Catalana de la Joventut

Dept. de Drets Socials

Institut Català de les Dones

Resta

35 21

11 17

3 10

1 2

Coordinació per a la integració de la perspectiva de gènere en totes les polítiques, actuacions públiques, plans i programes de la Generalitat.

Pla de formació i capacitació del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’igualtat entre gèneres i violència masclista.

Avaluació continuada de l’impacte de gènere en el conjunt d’actuacions de la Generalitat.

Elaborar un Pla sobre masculinitats que posi el focus en el paper dels homes en la prevenció de les violències masclistes i en la parentalitat i les cures corresponsables.

Elaboració de l’estratègica de drets socials i reproductius.

120Memòries avaluació impacte de gènere de les disposicions

46Accions de formació organitzades per l’ICD




Quigasta?

83

Habitatge i ordenació del territori

60.000Unitats convivència que han rebut ajut pagament del lloguer

2.700Nombre d'habitatges iniciats amb protecció oficial

15Nombre de barris on s’actuarà

5Plans Directors Urbanístics aprovats definitivament (anualment)

105,38Sòl per a activitats econòmiques venut per l'INCASOL (ha)

Garantir l'accés i la permanència a l'habitatge a les persones i famílies més vulnerables, fomentar la promoció d'habitatge assequible i social i millorar la qualitat i les condicions dels habitatges.

Impulsar actuacions de millora i dinamització de barris amb especials dificultats i per evitar el despoblament rural.

997milions d’euros(2,4% del total) 431 Habitatge

543 Ordenació i promo.sòl i edif. ind. i serveis

542 Ordenació del territori i urbanisme

Resta

Agència de l’Habitatgede Catalunya

Institut Catalàdel Sòl)

C. Urban. Des. Ctre. Direc. Cedany. Val

Resta

749 625

179 283

49 24

20 65

Elaborar el projecte de Llei de Territori i de Llei de Muntanya.

Elaborar una Agenda Urbana de Catalunya.

Subvencions per a la millora i el manteniment de la xarxa veïnal i rural a les comarques de muntanya.

Programa de promoció de l’habitatge en el món rural per fixar la població resident en els petits nuclis.




Quigasta?

84

Seguretat i protecció civil

18.024Nombre d'efectius Mossos d'Esquadra

4.919Nombre d'efectius de bombers funcionaris i voluntaris

20Convenis i/o adhesions al Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci

20Plans locals de seguretat viària

85.000Nombre d'hores de formació

3,68Trucades ateses telèfon d'emergències 112 (milions)


221 Seguretat ciutadana

223 Prevenció, extinciód’incendis i salvaments222 Trànsit I seguretat

viària

Resta

Dept. d’Interior

Servei Català de Trànsit

Institut de SeguretatPública de Catalunya

Resta

1.154 1.401

260 63

63 17

34 30

Feminitzar el sistema de seguretat i emergències.

A banda dels 735 efectius dels diferents cossos que s’incorporen el 2022, s’afegeixen més efectius a tots els cossos operatius (840 nous mossos, 240 bombers funcionaris i 300 bombers voluntaris).

Enfortir l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i respondre a les noves necessitats formatives de seguretat i emergències.

Transformació del cos de Mossos d’Esquadra per fer-lo més proper, més social i més feminitzat.

Aplicació i execució del Pla de seguretat viària 2021-2023 que activarà mesures per reduir l’accidentalitat i reduir els comportaments de risc.

Enfortiment del sistema d’emergència i desplegament del PLASEQTA.




Quigasta?

85

Justícia

480.000Actuacions d'assistència jurídica gratuïta

7.900Població atesa en centres penitenciaris

24Proporció de poblacióinterna en tercer grau

4.000Gestions de mediacions en dret privat

20.000Alumnes participants en les activitats del CEJFE

Condicionar i habilitar els equipaments judicials de Catalunya amb criteris d’eficiència i sostenibilitat (Seu judicial de Sabadell i Fòrum Judicial de Tarragona).

Elaboració del Pla estratègic d'atenció a les víctimes del delicte a Catalunya.

Acord amb el Departament de Salut per vetllar per la salut mental i la prevenció de les addiccions i dels suïcidis.

Augmentar la presència i l’ús del català a la Justícia, tant en oral com escrit.

Millora de les condicions d’habitabilitat dels centres de justícia juvenil.

Impulsar la tramitació del Projecte de llei de modificació del llibre VI del Codi Civil de Catalunya pel que fa a la regulació de l’arrendament de béns, inclòs l’arrendament d’habitatge.

1.012milions d’euros(2,4% del total) 211 Admin de Justícia

I Ministeri Fiscal213 Serv. penitenciaris i

mesures penals alt.212 Serv just. juvenil ipers afect pel delicte

Resta

Dept de Justícia

Centre d’Iniciativesper a la ReinsercióInfraestructures de

la Generalitat

Resta

540 908

427 51

39 48

6 5




Quigasta?

86

Foment de l’ocupació

260.000Treballadors autònoms unipersonals que participin en el projecte i contractes formalitzats

13Supervivència empresarial del autònoms participantsen el proj. Consolida’t

740Impacte sobre l’atur juvenil i la constitució de nous proj. empres. del colꞏlectiu de joves autònoms.

31.400Nombre de participants a les accions de foment de l'economia social i solidària i cooperativa

1.200Nombre de llocs de treball creat en l'àmbit de l'Economia Social i Solidària

16.130Núm. persones treball. amb discap. contract. a Centres Especials de Treball

Convocatòria TU+1 (autònoms).

Programes MAIS i SIOAS, d’impuls al trànsit a l'empresa ordinària de persones en risc d'exclusió i de persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental.

Inici de l’execució de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026.

Convocatòria per a la concessió de subvencions per l’autoocupació de jovesen el marc del programa REACT-UE.

Impartir ensenyaments agraris reglats i actuacions de formació contínua.

878milions d’euros(2,1% del total)

331 Ocupabilitat I autoocupació

333 Igualtat, qualitat I integració laboral

335 Form. professional agrària I pesquera

Resta

SOC

Dept. d’Empresa I Treball

Consorci de FormacióContínua de Catalunya

Resta

645 478

224 320

9 61

0 19




Quigasta?

87

Infraestructures i mobilitat

780Nombre de viatges amb títols ATM a tot Catalunya (en milions)

6.070Km de la xarxa viària competència de la Generalitat

93%% estacions de metro adaptades a persones de mobilitat reduïda

7,90Km de noves vies ciclistes interurbanes

15Trànsit de passatgers als aeroports catalans (en milions)

11Estructures logíst. en funcionament (centrals integr. i plat. logístiques)

Pla d’homogeneïtzació del sistema de descomptes a les vies de peatge.

Desenvolupament i implantació de la T-Mobilitat per al desplegament de la Integració tarifària a tot Catalunya.

Ampliació de la LOGIS Empordà(CIMALSA).

Avançar en els treballs de la L9/L10 (inici treballs per a l’arrencada de l’obra del tram central de l’L9 mitjançant IFERCAT).

Implantar noves línies bus expres.cat.

Actuacions en vies ciclistes.


523 Suport al transport public de viatgers

522 Infraestructuresferroviàries

521 Carreteres

Resta

Autoritat del Transport MetropolitàDept Vicepresidència, Pol. Digitals I Territori

Infraestructuresferroviàries

Resta

1.695 1.458

723 566

457 434

122 539




Quigasta?

88

Recerca, desenvolupament i innovació

39Nombre de centres de recerca finançats

5Núm. centres CERCA en biomedicina i ciències de la salut avaluats

3Nombre de centres de recerca agroalimentaris finançats

13Nombre de centres de recerca en biomedicina i ciències de la salut finançats

4Centres de recerca d'excelꞏlència en l'àrea de salut a Catalunya

1744Grups de recerca reconeguts per la Generalitat

Fomentar l'excelꞏlència del sist català d'R+D mitjançant formació i captació d'investigadors, mobilitat, consolidant els processos de formació, atracció i retenció de talent nacional i internacional.

Incrementar la transferència de coneixement entre el sist. de recerca i el sector productiu i la relació universitat-empresa, i la transferència del coneixement científic a la societat.

Augmentar el nivell de participació del sistema de recerca en l'àmbit internacional i fomentar la colꞏlaboració i la captació de fons competitius europeus.

Consolidar les estructures que fan recerca (universitats, centres de recerca i grans instalꞏlacions) per tal de millorar la qualitat i l'eficiència de l'R+D+I a Catalunya.

Desenvolupar estratègies d’impacte territorial i social de les universitats i la recerca de proj de transf. econòmica, innovació regional, reequilibri territorial i cohesió social.

Nova convocatòria de subvencions del Pla estratègic de Recerca i Innovació en Salut.

827milions d’euros(2,0% del total) 573 R+D biomèdics i

en ciències de la salut571 Recerca i

desenvolupament572 R+D en ciència i

tecnol. agroalimentària

Resta

Dept. de Recerca I Universitats

Agència GestióAjuts Univ. I Rec

Fund. Hosp. Univ. Vall d’Hebron IR

Resta

369 108

357 66

52 55

49 598




Quigasta?

89

Medi ambient i cicle de l’aigua

552Nombre de depuradores en servei

1.599Total d'ha. incloses en actuacions de prevenció d'incendis dins el programa

510Nombre d'efectius del Cos d'Agents Rurals

70Número de campanyes de comunicació de residus

200Bones pràctiques en economia circular incl. l'Obs. d'Econ. Circular

700Inspeccions ambientals i controls per evitar la contaminació.

Inversions de l'Agència Catalana de l'Aigua en estacions depuradores d'aigües residuals.

Implementar el Pla estratègic del Cos d'Agents Rurals per garantir i impulsar la seva capacitat d’actuació.

Promoció de programes i campanyes de sensibilització ambiental .

Elaboració de plans de protecció del medi natural i del paisatge per als espais naturals de protecció especial i consorcis de gestió.

Impuls de l'economia circular i l'ecodisseny.

Promoure sistemes de gestió ambiental, ecoetiquetatge ecològic i programes voluntaris de reducció i compensació d’emissions de GEH.

1.187milions d’euros(2,8% del total) 511 Cicle de l’aigua

551 Protec. i conserv. del medi nat. I biodiv.

552 Infraest. i gestió de tractament de residus

Resta

Agència Catalana de l’Aigua

Dept. d’Acció Climàt, Aliment. I Ag Rural

Agència de Residusde Catalunya

Resta

698 518

200 194

190 190

99 285




Quigasta?

90

Acció rural

49.000Solꞏlicituds de Declaració Única Agrària (DUN)

126Llocs de treball creats programa Leader

342Joves beneficiaris de programes de millora de la competitivitat

205,9ha. d’àrea rural beneficiada per nous regadius

3.900Empreses beneficiàries de mesures permanents de regulació de mercatsagroalimentaris

11Km. Camins rurals executats o millorats

Garantir el nivell de renda del sector agrari fomentant l‘orientació al mercat i garantint la producció responsable.

Foment de l'ús de les assegurances agràries.

Ajuts d’indústries agroalimentàries, cooperatives i foment de la qualitat agroalimentària.

Inversions dirigides a potenciar la creació d'activitats econòmiques i la creació d’ocupació fora de l'àmbit del sector primari.

Foment de nous regadius d'alta eficiència, la modernització dels regadius tradicionals.

Millorar les infraestructures de camins al medi rural.


Inversions per la modernització de les explotacions i millores mediambientals.

612 Ord. reconv I sup. subsect agraris I pesq

614 Modern I milloraestr. empr. agrar. i pesq562 Infraestr regadius

i orden. parcel.lària

Resta

Dept. d’Acció Clim,Aliment I Ag. Ruralt

Infraestructures de la Generalitat

Promotora d’ExportCatalanes, SA

Resta

304 505

79 47

77 5

100 3




Quigasta?

91

Foment de l’activitat econòmica

21%Incrementar el pes de PIB industrial sobre el total de l'economia catalana

140.000Nombre d'establiments comercials

9,70%Percentatge de població ocupada en el sector comerç

12Meses sectorials amb diferents agents

Millorar la competitivitat de l'economia catalana amb l'impuls i coordinació d'estratègies i actuacions del DEMT, colꞏlectives amb entitats i institucions territorials o promovent actuacions interdepertamentals.

Transformar el sector turístic amb un nou marc normatiu. Presentar l’Avantprojecte de llei del turisme de Catalunya.

Pla d’ajuts a la reindustrialització post efecte covid19 i transformació de sectors madurs com l’automoció.

Programa Emprèn Cat per a l’impuls i el suport de l’emprenedoria.


651 Ordenació, foment i promoció turística

631 Energia

641 Ordenació i promo. comerç i artesania

Resta

Insitut Català de l’energia

Fira 2000, SA

Dept. d’Empresa i Treball

Resta

165 127

128 86

104 63

111 232




Quigasta?

92

Institut Català de Finances

550Milions d’euros préstecs

190Milions d’euros avals

49,6Milions d’euros capital risc

Facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial, especialment a les pimes, emprenedors i entitats del món social, per tal de contribuir al creixement de l’economia catalana.

Cofinançar i coinvertir amb el sector financer privat per multiplicar els recursos per a les empreses.

Consolidació de l’ICF com a referent en el suport als projectes catalans dels Next Generation i FEDER.

Culminació del procés de solꞏlicitud de llicència bancària.

479milions d’euros(1,1% del total) Finançament al teixit

empresarial I socialInversions instr de

Capital risc

Institut Catalàde Finances

Instrum. Fincers per a Empreses innovadores

Institut Català de Finances Capital

427 475

52 3

1

Impulsar l’economia i l’habitatge social, l’economia verda, la innovació, la transformació tecnològica i el creixement. Impulsar la transició energètica de les empreses i el desenvolupament de nous projectes energètics, d’acord amb els ODS i l’agenda 2030.




Quigasta?

93

Cultura i llengua catalana

115Produccions cinematogràfiques a càrrec de productores catalanes

1.382,04Espectadors als equip. escènics i musicals de caràcter singular (en milers)

1.634,38Visitants dels grans museus nacionals de Catalunya (en milers)

Incrementar un 37% el suport a la cultura popular especialment equipaments.

Crear un programa específic per a la cultura digital i la innovació cultural dotat amb 5,6 M€.

Impulsar la cultura de proximitat amb un increment del 86%.

Reforç de la formació de català per a adults i foment de l’ús de la llengua.

Impuls de les interfícies de veu en català per a la comunicació entre persones i màquines, projecte AINA.

Increment de la presència dels productes audiovisuals produïts, doblats o subtitulats en català.


Reactivar les indústries culturals amb un pressupost de 84,5 M€.

441 Creadors i empreses culturals

443 Patrimoni cultural

445 Grans institucionsculturals

I. Català de les Empreses Culturals

OSIC

CPNL

123 84

74 86

66 35

38451 Llengua catalana

* Pressupost del Departament de Cultura i % sobre el total de despesa no financera no finalista.

84.000Alumnes als cursos de català per a adults del Consorci Normalització Lingüística

1.774Pelꞏlícules, sèries i curts subtitulades o doblades al català via ajuts


94

Mitjans de comunicació social

16Quota de pantalla mitja diària

155.376Nombre de notícies produïdes

670.000Oients radiofònics mitjos diaris

3.000.000Audiència mitjana mensual dels portals

1Nova Llei Audiovisual de Catalunya

1Plan España, HubAudiovisual de Europa (2021-2025)

Els continguts i serveis audiovisuals de la CCMA respondran als principis de qualitat, pluralisme, igualtat de gènere, respecte a la diversitat social i cultural, protecció a la infància i la joventut i participació.

Modernitzar i innovar en la creació, producció i distribució de continguts i serveis, amb els recursos propis i en colꞏlaboració amb la indústria audiovisual i tecnològica de Catalunya.

Incrementar progressivament la producció de continguts en alta definició.

Orientar l’actuació de la CCMA cap a l’usuari per mantenir el lideratge i contribuir a la cohesió social.

Assumir i implementar en l’àmbit propi de la CCMA els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 .

Millorar la competitivitat i la penetració dels continguts en tots els segments de l’audiència.

milions d’euros(0,7% del total)

Potenciar la difusió internacional delscontinguts de la CCMA.

533 Mitjans de comunicació social

C. Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

Departament de Presidència)

Corporació CatalanaMitjans Audiovisuals

Resta

312 284

19

5

4

312




Quigasta?

95

Esports

1.000Centres docents en el Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE)

650.000Nombre de llicències federatives

200.000Nombre de participants als Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC)

50.000Nombre d’espais esportius censats al Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya

1.400Alumnes matriculats a grau o llicenciatura d’INEFC

40Núm.de competicions internacionals organitzades a Catalunya

Promoció de la Candidatura Pirineus BCN per als Jocs Olímpics d'Hivern.

Colꞏlaborar en l’organització de competicions esportives internacionals a Catalunya.

Impulsar l’esport com a motor econòmic i de progrés, mitjançant el foment del turisme Esportiu i de la industria de l’esport.

Desenvolupar i implementar el Pla Dones i Esport.

Desenvolupar el Pla Estratègic d’Esport Escolar 2020-30.

Suport a les entitats esportives mitjançant convocatòries de subvencions.


Remodelació i obres de millora de les instalꞏlacions del CAR i l'INEFC.

471 Activitat física i esport

Consell Català de l’Esport

Inst. Nacional Educació Física

Centre d’AltRendiment Esportiu

Resta

80 50

15

11

4




Quigasta?

96

Societat de la informació i telecomunicacions

28,1%Percentatge de municipis connectats a la xarxa pública

0,26%Percentatge d'ajuntaments catalans amb implantació d'eSET

450Nombre d'empreses i agents dins del CataloniaDigital Innovation Hub

Desplegament de la xarxa de fibra òptica (troncal_947, nuclis, polígons i torres).

Desplegar les Estratègies de 5G, Blockchain, IA, NewSpace i Tecnologies Quàntiques .

Desplegar el programa de tecnologies digitals avançades.

Desplegament d'infraestructures digitals i complement sites/microsites per millorar la cobertura 5G.

Subvencions a empreses de base tecnològica liderades per dones.

945milions d’euros(2,2% del total) 531 E-infraestructures

532 Societat digital

CTTI

Dept. Vicepresidència, Pol. Digit. i Territori

Infraestructures de la Generalitat Cat, SA

Resta

888 692

57 122

90

41




Quigasta?

97

Acció exterior i transparència

15Processos participatius en el conjunt de l'Administració de la Generalitat

1.000.000Nombre de registres disponibles al portal Dades obertes

48Nombre de subvencions anuals atorgades a les entitats per a la seva internacionalització

1,1%Percentatge de despesa en avaluació amb relació a la despesa general en actuacions de cooperació

5Noves iniciatives de coherència de polítiques per al desenvolupament

Impuls del projecte “Catalunya, un país de dades” que incorporarà mecanismes de colꞏlaboració publicoprivada per compartir dades obertes.

Seguir amb el compromís de desplegar progressivament la xarxa de delegacions a l’exterior: reforçant les de més pes i obrint-ne de noves a territoris estratègics pels interessos dels catalans.

98milions d’euros(0,2% del total) 232 Cooperació al

desenvolupament231 Relacions

Exteriors121 Direcció i

administració general

Resta

Dep. Acció Exterior iGovern Obert

Ag. Cat. Cooperació al Desenvolupament

Dept. de Salut

Resta

39 52

28 37

22 2

9 7

Potenciar l’ecosistema internacional de Catalunya i seguir participant en xarxes i organismes internacionals per reforçar el nostre compromís amb la Mediterrània i la Unió Europea.

Oferir suport als municipis en la seva internacionalització i en els seus projectes de millora de la qualitat democràcia del país.

Contribuir als reptes globals i a la construcció d’un món més just i solidari a través de la cooperació catalana.

Donar veu i millor servei als catalans a l’exterior, un colꞏlectiu +/- 400.000 persones, i donar suport a la modernització dels casals catalans.




Quigasta?

98

Organització territorial i govern local

49,8Milions d’euros del PUOSC 2022

47Dies per distribuir els FCL un cop aprovat el pressupost

22,2Milions d’euros de l’impost sobre estades en establiments turístics per als ens locals

96Percentatge de solꞏlicituds resoltes del programa de càrrecs electes

Convocatòria POUSC ha de permetre implementar noves infraestructures i millorar les existents.

Participació ens locals en el Fons foment de turisme.

Dotar de suficiència econòmica als ens locals de menys de 200 habitants per facilitar la disponibilitat dels càrrecs electes.

Aplicar el sistea de finançament de l’Aran.

Distribució Fons de Cooperació Local per millorar l’equilibri territorial.

6.653milions d’euros(15,8% del total) 712 Particip dels ens

locals en ingr. Estat523 Suport al transport

public de viatgers

421 Educació general

Resta

Particip Ens locals de Catalunya

Autoritat del Transport Metropolità

Dept. de Drets Socials

Resta

4.124 4.124

736 734

248 446

1.545 1.349

99

v


ReActivemCatalunya

Consultar tota la informació a:http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/pressupostos/

PPT Pressupost 2022

Documents

Transcript of PPT Pressupost 2022