portfoli noves tecnologies
-
Upload
maria-casabo-martin -
Category
Documents
-
view
234 -
download
2
description
Transcript of portfoli noves tecnologies
MARÍA CASABÓ MARTÍN
Noves Tecnologies aplicades a l’educació
3r. Magisteri Infantil
Curs 2010-2011
URV-CTE
PORTFOLI
http://cut.cat/69
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
1
1. ÍNDEX
Índex Pàgina 1
Pràctiques Pàgina 2
Presentació Pàgina 74
Recursos Pàgina 78
Informació important Pàgina 83
Webgrafia Pàgina 84
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
2
2. PRÀCTIQUES
Pràctiques realitzades conjuntament amb Gemma Olària Gras i Yesmina Ros Ruiz
PRÀCTICA 1: El marc educatiu actual
L’objectiu d’aquesta pràctica és adonar-se de la influència del nou marc social en les
noves directives polítiques sobre l’educació.
Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes
plantejades.
Què és una competència?
És la capacitat per utilitzar els teus coneixements a cada situació que es presenta
tenint en compte les característiques del context. Les competències són útils per
exercir com a ciutadà i resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana.
Què vol dir que les competències bàsiques tenen un important caràcter
transversal?
Les competències bàsiques tenen un important caràcter transversal perquè no hi ha
matèries específiques sinó que és comú i transversal a totes les àrees. Es tracta, per
tant, de realitzar un treball interdisciplinari on es compartisquen uns objectius comuns
a totes les àrees. És a dir que els coneixements apresos es puguen aplicar en
diferents situacions d’aprenentatge.
Quins són els 4 eixos que ens permeten avançar en l’assoliment de les
competències bàsiques?
Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
Aprendre a pensar i comunicar.
Aprendre a descobrir i tindre iniciativa.
Aprendre a conviure i habitar el món.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
3
Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el
coneixement. Els reptes de l'educació
Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent
aprengui tecnologia, sino que com diu Bill Gates en el seu últim llibre,
que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ?
Estic d’acord amb l’afirmació de Bill Gates ja que actualment les noves tecnologies
estan molt presents en el món de l’educació i és per això que el personal docent ha de
tindre les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia així com ensenyar als seus
alumnes a dominar les diferents eines que es tinguen a l’abast als centres.
Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu
quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la
tecnologia?
Les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia, segons la meua
opinió són:
1. Cerca i recuperació de la informació:
Definir el problema que es pretén resoldre.
Comprendre com s’elabora, s’organitza i emmagatzema la informació (formats i
suports).
Conèixer els diferents tipus de recursos existents (tipologies documentals).
Dissenyar estratègies de cerca.
Reflexionar sobre la validesa del procés de cerca realitzat.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
4
2. Tractament de la informació:
Registrar i analitzar els continguts seleccionats: extreure i registrar la
informació rellevant.
Estructura la informació seleccionada: ordenar i classificar la informació
seleccionada.
Integrar la informació: establir connexions amb els coneixements previs.
3. Comunicació i aplicació de la informació:
Reconèixer i citar adequadament les fonts d’informació utilitzades.
Mantenir la privacitat i seguretat de la informació.
Difondre el producte creat: triar format i suport segons finalitat.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
5
PRÀCTICA 2: Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència
informacional.
L'objectiu d'aquesta pràctica és familiaritzar-se amb el concepte de competència
informacional i observar la seva relació amb les competències bàsiques de la llei.
Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències
bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4
d'aquestes competències. Quines?
La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb les 4
competències següents:
La competència matemàtica
La competència comunicativa lingüística i audiovisual
La competència d’aprendre a aprendre
La competència en el coneixement i interacció del món
Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències
bàsiques a la competència informacional.
La competència informacional i la competència matemàtica tenen en comú que
ensenyen les capacitats d’analitzar, interpretar i expressar d’una manera clara i
senzilla diferents informacions, diferents dades i diferents argumentacions.
La competència informacional i la competència comunicativa lingüística i audiovisual
tenen en comú el tractament de la informació. És així, perquè la competència
comunicativa lingüística i audiovisual l’apliquem quan cerquem, seleccionem i
processem la informació que prové de diversos mitjans de comunicació. A més, també
presenten similituds en la comprensió i la composició de missatges diferents amb
diferents intencions i en diversos suports.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
6
La competència informacional i la competència d’aprendre a aprendre tenen en comú
que ambdues contenen capacitats per poder obtenir informació i després transformar-
la en coneixements nous, en coneixements propis, relacionant i integrant aquesta nova
informació amb els coneixements que ja es tenien, amb els coneixements previs i amb
la pròpia experiència personal.
Ja per últim, la competència informacional i la competència en el coneixement i
interacció amb el món tenen en comú el fet que l’alumnat incorpore la informació
seleccionada per tal d’interpretar i apropiar-se dels coneixments sobre els fets i
processos per construir els seus coneixements propis. És a dir, que l’alumnat a partir
de la nova informació que rep, la interprete i s’apropie dels coneixements que són
nous, perquè d’aquesta manera, ampliarà el seu bagatge inicial, ampliarà els seus
coneixements previs.
Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20
i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que
desenvolupa.
Descriure i demostrar l’ús d’un hardware corrent
Pel que fa aquest aspecte dominem de manera correcta les funcions bàsiques del
hardware pel fet que són unes eines que utilitzem molt seguidament.
Descriure i demostrar feines i utilitats bàsiques de processadors de text tals com
la digitalització, edició, format i impressió de textos
Sabem utilitzar correctament els processadors de textos i som capaces d’ensenyar les
feines i utilitats d’aquests als nostres alumnes.
Descriure i demostrar l’objectiu i les característiques bàsiques del software de
presentacions multimèdia i altres recursos informàtics
Un altre aspecte que dominem ja que a l’hora de fer les nostres presentacions fem
servir aquest tipus de recursos.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
7
Descriure l’objectiu i la funció bàsica del software gràfic i utilitzar un programa
d’aquest tipus per crear una imatge senzilla
Sabem utilitzar algun d’aquest tipus de softwares gràfics i creiem que sabríem
ensenyar-ho al nostre alumnat. Pot ser ens faltaria aprendre algunes funcions d’altres
tipus de software gràfics.
Descriure Internet i la World Wide Web, explicar amb detall el seus usos,
descriure com funciona un navegador i utilitzar una direcció (URL) per accedir a
un lloc Web
Internet és una eina que fem servir dia a dia i sabríem explicar els seus usos, descriure
com funciona i utilitzar una URL per accedir a un lloc Web. És una eina molt útil i
eficaç.
Utilitzar un motor de recerca per a efectuar una exploració booleana amb
paraules clau
Dominem també els motors de recerca. A més, ens veiem capaces d’ensenyar al
nostre alumnat a fer servir un motor de recerca per tal de fer una bona exploració.
Crear un compte de correu electrònic i utilitzar-la per a mantenir
correspondència electrònica duradora
El correu electrònic és una de les altres eines que fem servir molt freqüentment.
Algunes d’aquestes eines que més fem servir són el Hotmail, el Gmail i el correu de la
URV. Sabríem ensenyar a l’alumnat com crear un compte de correu electrònic i
ensenyar-los a enviar-ne un.
Descriure la funció i l'objectiu dels software de tutoria (tutorials) i d'instrucció i
pràctica, així com la manera que contribueixen, en els estudiants, a l'adquisició
de coneixements, en les diferents assignatures escolars
Tenim pocs coneixements al respecte perquè només tenim l’experiència amb l’entorn
Moodle.
Localitzar paquets de programari educatiu i recursos Web ja preparats, avaluar-
los en funció de la seua precisió i alineament amb els estàndards del pla
d'estudis (currículum), i adaptar-los a les necessitats de determinats estudiants
Coneixem diferents espais on poder trobar recursos Web ja preparats i pensem que
tenim la capacitat d’avaluar-los i adaptar-los a les nostres necessitats i interessos del
moment en referència al nostre alumnat.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
8
Utilitzar programari per a mantenir registres en xarxa a fi de controlar
assistència, presentar notes dels estudiants i mantenir registres relatius a ells
No tenim coneixement al respecte d’aquest tipus de software però pensem que és
adient per al nostre futur professional.
Utilitzar tecnologies comunes de comunicació i col·laboració tals com missatges
de text, videoconferències, col·laboració mitjançant Internet i comunicació amb
l'entorn social
Coneixem i tenim un domini ampli per utilitzar tecnologies comunes de comunicació
(Messenger, skype...) així com la comunicació amb l’entorn social (tuenti, facebook,
twitter...)
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
9
PRÀCTICA 3: El procés de cerca
1.El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar
la informació.
L'objectiu d'aquesta pràctica és establir una estratègia de cerca.
Identificar necessitat “les biblioteques escolars” i els seus diferents tipus de
materials.
Coneixements previs sobre els materials:
Vídeos
Webs
Documents
Revistes
Llibres
Què cerco i per què?
El tema “Les biblioteques escolars”
Focalització del tema Materials infantils en una biblioteca escolar.
Les idees:
Informació necessària: quantitat de recursos, tipus de recursos, ...
Pluja d’idees:
o Llibres solidaris: els infants poden portar els llibres que no vulguin i els
posem a la biblioteca.
o Per Nadal un dels regals per als nens i nenes és un conjunt de llibres
per formar la biblioteca.
En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolar ". Ens
interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs, documents..., però adreçats a
l'alumnat d'infantil, primària, secundària o batxillerat (escolliu en funció de la vostra
tasca docent).
Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les
explicacions de l'exercici 1.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
10
Exercici 1: Les cerques a la pàgina web de la XTEC
Materials: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25346 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46258 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22248 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21952
Feu una cerca al Merlí i guardeu els materials que us proposen en un document.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
11
2.El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar
la informació
Eines per localitzar la informació. Fonts de la informació
ENCICLOPÈDIES
A) Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia
Catalana
El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu.
1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un
document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
12
Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.
Tant a la Viquipèdia com a l’Enciclopèdia Catalana el nom de Maria Teresa de Calcuta
era Agnes Gonxhe Bojaxhiu.
B) On està situada la ciutat d’Oxford? Localitza la informació en anglès.
Consulta l’Enciclopèdia Britànica.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
13
DICCIONARIS
A) Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà? Consulta el
diccionari multilingüe.
B) Què significa la paraula angles “foot”? Quina és la seva traducció al català, el
castellà i el francès? Consulta el diccionari multilingüe.
Català peu
Castellà pié
Francès pied
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
14
C) Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC.
D) Quin és el significat de la paraula “soportal”. Consulta al diccionari de la RAE.
ATLES
A) Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar.
Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
15
Castell de Burriac
B) Com aniries a Vic de l’estació de tren a la plaça major? Per quins carrers
passaries. Imprimeix la imatge del plànol.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
16
CATÀLEGS
A) Localitza si està disponible a la mediateca del teu centre de recursos aquest
document: Arellano Yanguas, Villar (2001). Formar usuarios en la biblioteca.
Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
B) Localitza a la biblioteca pública del teu municipi si tenen la pel·lícula “Harry
Potter i la pedra filosofal”.
En la biblioteca de Benicarló aquesta pel·lícula no la podem trobar.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
17
ALOMA
2. L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir
a diferents formats d'informació. Aquesta informació la trobem ja classificada per
altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de
gestió i recuperació de la informació. Feu l'exercici 2.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
18
AGREGA
Feu diferents cerques de diferents materials a Agrega en funció del vostre nivell
educatiu.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
19
Les diferents pàgines no es troben.
El procés de cerca (I). De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la
informació
3.Internet com a recurs informatiu
Instal·lació d'extensions Agrega al teu navegador:
<http://www.proyectoagrega.es/default/verDetalle.php?id=226>
<http://www.proyectoagrega.es/default/verDetalle.php?id=47>
Visiteu diferents cercadors:
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
20
http://www.bibgirona.net/salt/autoaprenentage/planes/cercadors.htm
CERCADORS EN CATALÀ
http://www.nosaltres.cat/www
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
21
http://www.cercat.com/
CERCADORS EN CATALÀ, CASTELLÀ I ALTRES IDIOMES
http://es.ask.com/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
22
www.altavista.com
http://answers.wikia.com/wiki/Wikianswers
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
23
http://www.google.es/
http://es.yahoo.com/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
24
CERCADORS EN ANGLÈS
http://www.dogpile.com/
http://www.mooter.com/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
25
http://www.askkids.com
http://www.soople.com/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
26
http://www.soungle.com/
MOTORS DE RECERCA
http://maketecheasier.com/great-alternatives-search-engines-that-are-unknown-to-
many/2008/05/08
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
27
http://www.blinkx.com/
http://www.kartoo.com/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
28
CERCADORS I DIRECTORIS TEMÀTICS A INTERNET
http://www.upf.edu/bibtic/int/search.html
http://www.academicinfo.net/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
29
http://www.galaxy.com/
http://www.intute.ac.uk/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
30
http://www.searchedu.com/
Barra de Google: La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar
informació de forma ràpida.
Descarregueu la barra:
<http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/es/index.html>
Més informació:
<http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/ca/features.html>
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
31
Motors de cerca
Els motors de cerca permeten fer cerques a diferents llocs web d'una forma fàcil i
ràpida utilitzant la barra de cerques del Firefox.
Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca
següents:
Xtec
Dicc. Multibilingüe llengua catalana
Diccionari.net (anglès-català) i (català-anglès)
Gran Enciclopèdia Catalana
DIEC
Tot de llibres
Llibres.com
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
32
Extensions/complements interessants
Visiteu el tutorial Dreceres, extensions i motors de cerca.
<http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3>
<http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft>
Instal·leu:
Showcase
Picsearch
Google preview
Translator
Calculadora
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
33
SHOWCASE
Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de cerca que heu instal·lat. Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats:
Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i l'enganxeu-la al document.
Subratllareu una paraula a un web i amb el botó dret del ratolí buscareu una imatge amb elPicsearch i Google-imatges. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.
Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i
farem que s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de les pestanyes la traduim al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.
Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació, una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges al document.
Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres maneres diferents i ho mostrareu.
Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”, ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre, escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una captura i l''enganxeu al document.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
34
GOOGLE-IMATGES
TANSLATOR
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
35
IMATGES GOOGLE
http://cut.cat/6p
http://cut.cat/6q http://cut.cat/6r http://cut.cat/6s
OPERACIÓ MATEMÀTICA
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
36
CTRL+F
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
37
Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals:
enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la
recuperació de la informació en suport digital.
Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part
del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.
Us recomanen que prèviament us llegiu unes pautes de com guardar la informació:
<http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/planes/cerca_3.htm>
<http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/documents/Dossier.pdf> (pp.
20-26)
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
38
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
39
El procés de cerca (II). Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació
1. Estratègia de cerca. Estratègies per a la utilització de les fonts d'informació.
Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i visiteu les
diferents webs.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
40
El procés de cerca (II). Estratègies per a recuperar i seleccionar la informació
2.Selecció i valoració de la informació.
Exercici 3
Abans d'acabar el mòdul us proposem una eina que us permetrà obtenir un ampli
ventall de possibilitats. Podreu interactuar entre diferents utilitats en un mateix
compte, facilitar l'accés a diferents tipus d'informació, però sobretot us permetrà
gestionar la informació de forma ràpida i eficient. A més, és una eina que us
permetrà compartir amb qui vulgueu amb diverses opcions (col·laborador, editor,...)
i posteriorment podreu exportar la informació en diferents formats. En definitiva, una
eina que us facilitarà la recuperació de la informació, el seu tractament, compartir i
tenir la informació sempre en línia.
Per tot això us proposem que feu l'exercici 3 i el l'exercici 4.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
41
Visite Google llibres
Traductor:
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
42
Exercici 4:
Adreça de la pagina web:
http://www.google.com/notebook/public/12494947566957062368/BDUt93goQud370fsl
Cerca amb Google:
D’entrada aquest autor m’és desconegut, a partir de fer una recerca d’informació sobre
ell sé que és mestre i llibreter.
Aquest material trobat considero que té una informació molt completa per tal de formar
infants d’educació infantil, en ell es mostra, el que podrirem considerar, una petita
conclusió ja que anima als infants a consumir productes làctics.
Envieu al fòrum un comentari de la utilitat que li veieu a aquesta eina.
Poseu-ho en pràctica. Validació de la informació recuperada.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
43
Aquest power point és de fa un parell d’any, per tant, considero que no caldria revisar
molt la informació ja que es força actual.
Aquest material es troba a l’abast de qualsevol amb disposició d’internet ja que és una
de les primeres entrades que apareix al servidor.
El material pretén servir d’ajuda a personal docent per tal de transmetre coneixements
sobre les vaques a infants d’educació infantil.
Connolly, Eduard. Les vaques. [Power Point]. Edició 1a. Lloc de publicació: Eduard
connolly, 24 de juny del 2009 [23-05-2011]. Disponible a:
<http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/search/label/Power%20Points>
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
44
PRÀCTICA 4 Tractament i ús de la informació: gestió de la informació
1.La gestió de la informació: el tractament
L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer el concepte de gestió i tractament de la
informació així com familiaritzar-se amb els processos documentals implícits.
Seleccioneu dels continguts relacionats amb la competència informacional els que
són pròpiament de tractament de la informació.
Llengua catalana (Primària) Llengua catalana (Secundària) Medi Natural i Social (Primària)
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
45
La competència informacional en el currículum LOE_PRIMÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la competència informacional
Fases Aspectes Cicle Inicial
Tra
cta
men
t d
e la i
nfo
rmació
Co
mp
ren
sió
i
inte
rpre
tació
d’in
form
acio
ns r
ellev
an
ts
Producció de textos orals memoritzats i de producció pròpia adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa i amb la utilització de la comunicació audiovisual sempre que l'activitat ho requereixi.
Interès per expressar-se oralment amb bona entonació i pronunciació. Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions
d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida quotidiana. Comprensió de relats audiovisuals com a representació de la realitat, per tal de començar a diferenciar el món real de la seva representació
audiovisual. Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i transmesos en mitjans diversos, per obtenir informació i per a aprendre. Comprensió de les informacions més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels
formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes. Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, però també per llegir un rètol, un títol d'un llibre, una notícia d'internet o
qualsevol altre text. Comprensió a partir d'audicions i comentaris posteriors conjunts de literatura de tradició oral de tot tipus. Comprensió dels elements fonamentals d'un relat audiovisual. Comprensió i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, pràctica d'algunes estratègies lectores i interpretació del
llenguatge literari: derivació, composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys; i descobriment del ritme i la rima, si es tracta de poesia o cançó.
An
àlisi
de
l
co
nti
ng
ut
i
estr
uctu
ració
d
e
les id
ees
Participació activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l'aula, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d'ensenyament aprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).
Ús d'estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat. Aplicació d'un procés reflexiu en l'escriptura de textos: pensar, escriure i revisar.
Tra
cta
men
t
textu
al
am
b
les T
IC
Ús d'estratègies de comprensió i interpretació crítica dels missatges audiovisuals adreçats a les nenes i nens de la seva edat. Interès pels textos escrits i audiovisuals com a font d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de comunicació. Ús de programari informàtic per escriure textos curts, especialment de tractaments de textos, d'edició gràfica i de presentacions.
Co
mu
nic
ació
de la
info
rmació
Co
mp
osic
ió d
e t
ex
tos
de
les
dif
ere
nts
m
atè
rie
s
cu
rric
ula
rs
Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d'imatges o esquemes, realitzats en diferents situacions: a) situacions quotidianes de l'aula i l'escola; b) experiències personals i produccions en l'àmbit creatiu; c) textos de treball produïts en qualsevol de les àrees curriculars.
Iniciació en els mecanismes que fan possible el llenguatge audiovisual i en la seva funció expressiva. Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogràfics treballats a classe. Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats,
aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
46
La competència informacional en el currículum LOE_PRIMÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la competència informacional
Fases Aspectes Cicle Mitjà
Tra
cta
men
t d
e la i
nfo
rmació
Co
mp
ren
sió
i
inte
rpre
tació
d’in
form
acio
ns
rellevan
ts
Participació activa i col·laborat iva en interacció amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l'aula i l'escola, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d'ensenyament-aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacció oral.
Comprensió de textos orals provinents de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten.
Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura. Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, però també per llegir qualsevol text que es té a l'abast: un rètol, un avís, un
títol d'un llibre, una notícia de diari, una informació d'Internet, entre altres. Interès pels textos escrits com a font d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de comunicació, d'aprenentatges i experiències. Lectura conjunta guiada per a aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratègies lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge literari:
derivació, composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys; descobrir el ritme i la rima si es tracta de poesia o cançó.
An
àlisi
del
co
nti
ng
ut
i
estr
uctu
rac
ió
de
les
idees
Producció de textos orals i audiovisuals amb preparació prèvia, utilitzant recursos adequats. Resposta a preguntes a partir del text que comporta reelaboració, relació amb els coneixements de cadascú o elaboració d'inferències. Aplicació d'un procés reflexiu en l'escriptura de textos: pensar, escriure i revisar. Lectura, anàlisi i reconeixement dels elements clau de la narració i de relats audiovisuals adequats a l'edat.
Tra
cta
men
t
textu
al
am
b
les
TIC
Expressió d'emocions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats, amb la possibilitat de fer-ho davant d'una càmera de vídeo. Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions que fa alguna persona o bé que s'han escoltat o mirat a través d'algun mitjà
audiovisual, informàtic o dels mitjans de comunicació. Iniciació a cerques d'informació a Internet, utilització de l'hipertext i dels enllaços. Cerca guiada d’informació a la biblioteca escolar i amb l’ús de les TIC. Coneixement del programari de tractament de textos, d'edició gràfica i de presentació que els permeti escriure un text, inserir imatges, fer un
esquema en ordinador.
Utilització de correus electrònics per comunicar-se.
Co
mu
nic
ació
de la
info
rmació
Co
mp
osic
ió
de
texto
s
de
les
dif
ere
nts
m
atè
ries
cu
rric
ula
rs
Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres.
En la lectura en veu alta, fer atenció en la pronunciació, en el to de veu i a l'entonació perquè tots ho entenguin. També saber que cada tipus de text demana una entonació i un ritme diferent.
Escriptura de poemes per a comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records, utilitzant llenguatge poètic: adjectius, comparacions, sentits figurats.
Escriptura de contes i textos narratius fent atenció en l'estructura d'aquest tipus de text, en què hi ha d'haver una situació inicial, un nus i un desenllaç.
Escriptura de jocs lingüístics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments, cal·ligrames, rodolins, entre altres).
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
47
La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)
FASE
Aspectes comuns
Primer curs Segon curs
TR
AC
TA
MEN
T D
E L
A I
NFO
RM
AC
IÓ
Com
pren
sió
i
inte
rp
reta
ció
d’in
form
acio
n
s r
ellevan
ts
Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions.
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: narratius, descriptius i conversacionals.
Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars.
Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions.
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius i argumentatius.
Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció d’informació de diferents mitjans.
Con
trasta
c
ió d
els
con
tin
gu
ts Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les
situacions de treball cooperatiu.
Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.
Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball cooperatiu.
Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.
An
àlisi d
el
con
tin
gu
t i
estr
uctu
ració
de les id
ees
Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, manteniment i finalització de les interaccions.
Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits.
Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, manteniment i finalització de les interaccions.
Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits.
Tracta
men
t
textu
al am
b les
TIC
Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals.
Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.
Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: operadors lògics en el cercador d’Internet.
Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
48
La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)
FASE
Aspectes comuns
Tercer curs Quart curs
TR
AC
TA
MEN
T D
E L
A I
NFO
RM
AC
IÓ
Com
pren
sió
i
inte
rp
reta
ció
d’in
form
acio
ns
rellevan
ts
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: textos predictius, persuasius i gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió), reconeixent les diferències entre informació i opinió.
Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: narratius, descriptius , expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen opinió raonada en les diferents matèries curriculars
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als: argumentació ideològica, exposició d’idees i informes, i administratius (carta a l’administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis).
Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels: tots els tipus de textos específics de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció i comunicació d’informació dels diferents mitjans i suports utilitzats per a la construcció del saber propi de cada disciplina.
Con
trasta
c
ió d
els
con
tin
gu
ts
Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball cooperatiu.
Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.
Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball cooperatiu.
Participació en debats de temes acadèmics o escolars pautats i reglamentats.
Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades.
An
àlisi d
el
con
tin
gu
t i
estr
uctu
ració
de les id
ees
Anàlisi de seqüències audiovisuals que reflecteixen la relació entre els recursos visuals i sonors i els elements verbals, i adquisició de criteris bàsics per tal d’observar, interpretar, analitzar, valorar i prendre postura davant dels missatges audiovisuals.
Representació amb diferents suports mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat.
Anàlisi de seqüències audiovisuals procedents dels mitjans de comunicació, com a base per a l’exercitació de situacions de conversa, expressió d’opinió i d’argumentació.
Representació amb diferents suports mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat.
Tracta
men
t
textu
al am
b les
TIC
Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: l’estratègia prèvia a l’ús dels cercadors d’Internet.
Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació, i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics, mitjançant recursos de les TIC.
Participació activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en l’ús dels recursos de les TIC) que són necessàries per a la recerca i comunicació d’informació en les tasques acadèmiques.
Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: fonts audiovisuals i electròniques d’informació i comunicació: documentals, reportatges, webs i altres amb continguts de les diferents matèries curriculars.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
49
La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIA CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.
Fases
Aspectes cicle superior
CE
RC
A I R
EC
UP
ER
AC
IÓ
DE
LA
IN
FO
RM
AC
IÓ Cerca d’informació i hàbits
de consulta Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir factors explicatius de les
accions humanes.
Utilització de la biblioteca-mediateca del centre
Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges
TR
AC
TA
ME
NT
DE
LA
INF
OR
MA
CIÓ
Comprensió i interpretació d’informacions rellevants
Identificació de la Terra com a planeta que forma part del sistema solar.
Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.
Identificació i localització de les principals unitats de relleu de Catalunya, d'Espanya i del món.
Anàlisi del contingut i estructuració de les idees
Anàlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o col·lectius de la història al llarg del temps i valoració de la seva aportació al patrimoni i a la cultura.
Anàlisi dels efectes d'una força o diferents forces sobre un objecte. Aplicació a l'estudi de màquines simples que s'utilitzen habitualment a l'escola o a casa.
Tractament textual amb les TIC
Utilització de la lupa binocular per a l'observació de parts d'organismes o de petits organismes. Ús del microscopi per a l'observació d'alguns microorganismes. Ús de dispositius TIC per a l'emmagatzematge i tractament de les observacions.
Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.
Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.
Ús responsable de les TIC. Valoració de la necessitat de controlar el temps destinat a la seva utilització i el seu poder d'addicció.
Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació.
Ús del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació amb publicació de documents a Internet.
CO
MU
NIC
A
CIÓ
DE
LA
INF
OR
MA
CI
Ó
Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars
Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, fotos aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar-hi elements importants del medi físic. Realització de croquis d'espais propers.
Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
50
2.Les habilitats informacional en el tractament de la informació
L'objectiu d'aquesta pràctica és: reconèixer les habilitats informacionals necessàries en
el tractament de la informació i com es poden millorar amb el mètode TRAF.
Reconèixer la vinculació del tractament de la informació en les diferents tipologies de
treball acadèmic i conèixer el concepte d'infoxicació.
Aprender a analizar
La Competencia APRENDER A ANALIZAR se despliega en:
LEER PARA APRENDER (MARÍA PINTO)
ARTÍCULO 1: NEGROPONTE, Nicholas. La forma y el desarrollo digital. Muy
Interesante, 1998, nº 205, junio, pág. 180
Enlaza el artículo de Nicholas Negroponte propuesto y realiza una primera lectura del
texto.
Enllaça l’article de Nicholas Negroponte proposat i realitza una primera lectura del text.
Assenyala les paraules el significat de les quals no sàpigues:
fractal: figura plana o espacial, composta d’infinits elements, que té la propietat que el
seu aspecte i distribució estadística no canvien siga qualsevol l’escala amb la que
s’observe.
Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de
Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als
enllaços d' Aprender a analizar y aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos
apartats més, llegiu-los i feu les activitats que proposen.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
51
Apunta alguna idea que conegues del tema:
Internet permet molts usos pràctics que poden aplicar-se a la vida quotidiana:
consultar i publicar informació, comunicar-se, comprar i vendre productes de tot tipus,
adquirir programes....
Realitza una segona lectura
Subratlla les idees més importants.
Ser digital té tres efectes fisiològics en el nostre món: ho descentralitza, ho aplana i
fa les coses majors i menors al mateix temps.
Els bits transformaran les organitzacions, siguen empreses, nacions o societats.
Ací ningú mana. L'aspecte més sorprenent de la Xarxa és que ningú mana en ella.
La Xarxa –que és un sistema fiable compost per parts imperfectes i lliurement
connectades que funciona perquè ningú ho controla- posa en dubte els nostres
plantejaments centralistes; la jerarquia desapareix.
La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els quals competir
amb imaginació ha demostrat es més productiu que fer-lo a força de panys i claus.
El que la Xarxa està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal que no
se'ns dóna gens bé: les disposicions internacionals.
Les forces econòmiques s'encaminen cap a una regionalització del comerç,
i les forces polítiques tendeixen cap a la desintegració de les nacions. Major
i més petit alhora.
El nostre món, tan centralista i altament estructurat, pugui transformar-se
en una sèrie de comunitats digitals i físiques connectades de forma lliure en tot el
planeta. Però així serà. Per aquesta raó, hauríem de prestar cada
vegada més atenció a com podrem coordinar aquesta nova individualització
massiva.
Selecciona els conceptes claus
Xarxa – desenvolupament digital – descentralització – comunicacions modernes – món
digital – forces locals i globals – simplificació – formes digitals – transformació –
sistemes oberts – consens – món centralista, altament estructurat.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
52
Explica breument amb les teus pròpies paraules quin és el contingut del text
Actualment tot el món està connectat a la Xarxa. Ens comenten que des de la infància
fins a la vida adulta estem organitzats d’una manera jeràrquica, sempre hi ha algú per
damunt de nosaltres que ens mana. Pel que fa a la xarxa, un sistema compost per
parts lliurement connectades sense jerarquia ni comandament, on resulta més
productiu competir amb imaginació, el desenvolupament digital descentralitza el món..
Simplificarà les organitzacions i anul·larà la jerarquia organitzativa amb dos efectes: la
individualització massiva i la desaparició de les grans organitzacions.
ARTÍCULO 2: LARA Mantilla, C; CHALELA ÁLVAREZ G. Nuevo medio de cultivo para
el aislamiento de microorganismos rumiales. Archivos de zootecnia vol. 51, nº 195,
2002, pp. 401-02.
Obri l’article proposat i realitza els següents exercicis proposats:
Segueix l’article alguna estructura determinada? Identifica les parts de l’article.
L’article segueix l’estructura Objectius, Metodologia, Resultats i Conclusions (OMRC).
Objectius introducció de l’article
Metodologia material i mètodes
Resultats resultats i discussió
Conclusions conclusions
A què gènere textual pertany el document? Quin camp del coneixement tracta?
És un article científic. El camp del coneixement és la zoologia.
Identifica i enumera els objectius del text
Demostrar que existeix un nou mitjà de cultiu per aïllar els microorganismes rumials.
Que eixe nou mitjà de cultiu suposa una alternativa per a l’aïllament de
microorganismes i que a més, no suposa un elevat coste.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
53
SEGMENTAR (MARÍA PINTO)
ARTÍCULO: Katrina toma por sorpresa a Nueva Orleáns. Brian Handwerk. National
Geographic. http://www.nationalgeographic.com/ [Consultada agosto 2005]
A partir de la lectura d’aquest text
Identifica i segmenta les proposicions o idees dels text de cada paràgraf.
A conseqüència del pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans es planteja la necessitat
d’una major protecció perquè la ciutat afronte aquest tipus de situacions.
La seguretat de la ciutat depèn del seu sistema de dics.
Els enginyers de l’exèrcit informen que hi ha un dic en mal estat que és el causant de
les contínues inundacions.
L’estructura de la ciutat, en forma de taca, impedeix que hi haja un sistema adient per
al desguàs.
El cap dels enginyers comenta que la retallada pressupostària no ha estat involucrada
en el mal funcionament del dic. Defensa que la ciutat no estava preparada.
El sistema de construcció de dics s'ha mantingut per a contenir inundacions destructives.
Els enginyers opinen que els riscos que afecten les ciutats han d’estar calculats i que
s’ha de prioritzar els costos de la protecció.
La ciutat de Nueva Orleans ja ha estat afectada en anys anteriors.
Existia un estudi de l'any 2000 que valorava la possibilitat de millora dels dics davant
tempestes d'alta intensitat.
Busca les inferències-pont que serveixen de connexió entre les proposicions.
Per això, una vegada que els dics... (causa)
En canvi, ha posat èmfasis en el perill sobre el que molts altres funcionaris... (oposició)
Tan mateix, el nivell de protecció necessària fou sempre oposat... (canvi d’idea,
matisació)
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
54
Aprender a sintetizar
La Competencia APRENDER A SINTETIZAR se despliega en:
APRENDER A ESQUEMATIZAR (MARÍA PINTO)
ARTÍCULO: BRUCE, Christine Susan. Las siete caras de la alfabetización en
información en la enseñanza superior. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 6. 2003.
Págs. 289-294
A partir de la lectura d’aquest text de Christine Bruce:
Selecciona les idees principals:
Alfabetització en informació conjunt d’aptituds que possibiliten la localització, maneig
i utilització de la informació de manera eficaç.
L’alfabetització en informació permet afrontar amb eficàcia la presa de decisions, la
solució de problemes, la investigació o l’autoaprenentatge.
L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure l’alfabetització.
Divideix l'alfabetització en informació en 7 categories depenent de diferents aspectes
relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de les fonts
d'informació, l'enteniment de la informació com un procés, el control de la informació,
la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de la creativitat per a
accedir a nous punts de vista o l’ús savi de la informació.
Elabora un esquema de claus:
ALFABETITZACIÓ Conjunt d’aptituds que possibiliten la localització, maneig i utilització de
la informació de manera eficaç EN INFORMACIÓ Permet afrontar
La presa de decisions La solució de problemes La investigació L’autoaprenentatge
APRENENTATGE ALFABETITZACIÓ EN INFORMACIÓ Forma d’aconseguir aplegar a experimentar l’ús de la informació de
diverses maneres
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
55
7 CARES DE LA INFORMACIÓ TECNOLOGIES DE Ús de la informació Exploració de la informació LA INFORMACIÓ
FONTS D’INFORMACIÓ Trobar la informació localitzada
en les fonts
INFORMACIÓ COM Execució d’un procés PROCÉS
CONTROL DE LA Fitxers manuals
Cervell o memòria Ordinadors
INFORMACIÓ Construcció d’una base personal de coneixements en una nova àrea d’interès
CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT EXTENSIÓ DEL CONEIXEMENT Treball amb el coneixement i les perspectives
personals adoptades de tal manerea que s’obtenen nous punts de vista
INFORMACIÓ BASADA EN EL SABER Sabia utilització de la informació en benefici de la resta
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
56
APRENDER A RESUMIR (MARÍA PINTO)
ARTÍCULO: DANIEL, Ramón. Alimentos transgénicos: ¿Peligro o beneficio?. Revista
Pediatría de Atención Primaria. Volumen II. Número 6. Abril/junio 2000.
A partir de la lectura d’aquest text:
Selecciona i jerarquitza la informació significativa del document. Aplica les
macroestratègies de generalització i integració per reformular la informació:
L’aliment transgènic és el que es modifica a través de l’enginyeria genètica la matèria
primera.
Hi ha diferents tipus d’aliments transgènics animals, vegetals i fermentats.
L’enginyeria genètica és la que aplica les tècniques de selecció, amplificació i
expressió de gens en el laboratori. Actualment, els aliments transgènics són una
realitat en les prestatgeries dels nostres supermercats.
Depenent de l’aplicació que fem, aquesta tècnica, com qualsevol altra, serà bona o
dolenta.
El fet d’anar modificant el patrimoni genètic d’animals o plantes per a crear noves
races per a optimitzar el seu rendiment, ve produint-se de de l’antiguitat.
Quan es produeixen aquests encreuaments, combinem a l’atzar els mils gens dels
genomes de 2 parentals per trobar en la descendència un genoma que reunisca els
gens beneficiosos dels dos progenitors.
Els biòlegs moleculars són capaços d’aïllar en el tub d’assaig el genoma de qualsevol
cèl·lula i prendre del mateix un xicotet fragment de material hereditari que continga un
gen d’interès.
Existeixen recels en torn a la comercialització dels aliments transgènics.
Els aliments transgènics que es posen a la venda han sigut sotmesos a una avaluació
del contingut nutricional, tot i que hi ha qui defèn que representen un risc per a la salut.
Alguns dels experiments es produeixen en multinacionals, altres en laboratoris públics
d’investigació.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
57
Són constants les noticies al voltant del potencial perill d’aquests productes de
l’enginyeria genètica per al medi ambient.
Tan sols s’ha d’invertir en investigació si és una tècnica per millorar el benestar de la
humanitat.
Redacta el resumen amb un màxim de 100 paraules. Revisa la coherència i
adequació al text original:
Es defineixen els aliments transgènics com el resultat de l’aplicació de les tècniques de
l’enginyeria genètica en la tecnologia dels aliments. La seua comercialització ha
suscitat polèmica i la informació que aplega a la població és contradictòria.
Determinats col·lectius parlen de riscos sanitaris i mediambientals associats a la seua
producció mentre que altres creuen que seran la solució per a una bona part dels
problemes actuals de l’alimentació.
Es proporciona informació sobre al realitat dels aliments transgènics, i es comenten els
possibles riscos i beneficis associats a la seua comercialització.
ARTÍCULO: Celia CHAÍN NAVARRO; Purificación TOMÁS CARRIÓN. Análisis
comparativo del desarrollo en Internet de los Municipios Españoles más
Poblados. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 8, 2005, PÁGS. 37-49
Després de la lectura de l’article:
Realitza el resumen estructura d’aquest article, seguint l’esquema OMRC:
Introducció i objectius:
En aquest article es fa un anàlisi del desenvolupament dels sistemes webs de les
Administracions Públiques Locals de les deu ciutats amb major nombre d’habitants en
el territori espanyol en l’any 2004 per analitzar i comparar els continguts dels seus
sistemes webs.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
58
Metodologia:
S’aplica un nou model d’anàlisi proposat per Chaín, que presenta dos dimensions: per
una part els continguts i, per l’altra, el nivell d’evolució del e-govern segons l’etapa en
la que es trobe.
Resultats:
Es reconeix l’esforç realitzat per les Corporacions però es conclueix que queda per
incloure molta informació d’interès per al ciutadà i les empres. Totes les
Administracions estan situades en la primera etapa de e-govern, la informació, encara
que hi ha evidències d’importants avanços en la segona i tercera etapa per part
d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre d’habitants dels
municipis i els nivells d’evolució que els seus sistemes webs presenten tant en els
continguts com en els serveis prestats, encara que no serveix com a paràmetre
indiscutible en les etapes d’evolució del e-govern.
Conclusions:
El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que ofereixen els
sistemes webs municipals són directament proporcionals. S’ofereix bastant informació
però segueix havent mancances sobre assumptes d’interès per als ciutadans.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
59
A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports):
1. Obriu a les adreces d’interès o als preferits del vostre navegador les carpetes i
subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en
compte també la tipologia documental o el format del recurs.
2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i
seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
60
3.La gestió de la informació: la comunicació
L’objectiu d’aquesta pràctica és adonar-se de les diferents habilitats que es
requereixen i els elements a tenir en compte quan es planteja la comunicació de la
informació.
Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu
una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la
vostra tasca.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
61
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
62
a) Vols conèixer la teua biblioteca?
Visita de l’alumnat per la biblioteca del centre on els explicaran quins llibres hi ha,
quines revistes poden consultar, de quines pel·lícules disposem i que poden demanar
per realitzar préstecs. A més a més, els faran una explicació sobre el funcionament del
servei de préstecs.
b) Guanya punts llegint!
Aquesta activitat va adreçada a l’alumnat d’infantil. En aquesta activitat l’alumnat
disposarà d’un carnet on cada vegada que realitzen un préstec se’ls posaria un gomet.
Al final de cada trimestre el xiquet que disposa de més gomets, aconseguirà un premi
per llegir.
CARNET BIBLIOTECA
NOM:
CLASSE:
c) Convidem a les famílies!
Aquesta activitat la realitzaríem fora de l’horari lectiu. Per portar a terme aquesta
activitat demanem la col·laboració de les famílies perquè participen de les activitats i
campanyes d’animació lectora que organitza el centre, perquè d’aquesta manera
intentarem que, com els xiquets i xiquetes tenen com a model i imiten als adults, vegen
que el llegir és interessant.
Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i promocionar
les activitats de la biblioteca escola del vostre centre. Utilitzeu diferents suports?
Podeu millor la difusió de la vostra biblioteca?
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
63
d) Decorem la nostra biblioteca
Moltes vegades l’alumnat quan li diuen d’anar a una biblioteca, pensa de seguida “quin
avorriment!” És per això que des del nostre centre dedicarem un temps per tal que els
nostres alumnes, a partir de la seua imaginació i la seua creativitat, dissenyen dibuixos
o elements decoratius per tal de fer la nostra biblioteca un poc més vistosa i atractiva,
per intentar que d’aquesta manera l’alumnat vulga anar a llegir més vegades.
e) Jocs:
Aquesta activitat anirà adreçada a l’alumnat de cicle superior. L’activitat consistirà en
fer jocs d’endevinació amb gestos (mímica) o amb paraules (tabú) relacionades amb
els llibres que tenim a la biblioteca.
f) Intercanviem llibres amb altres centres
Durant un trimestres realitzarem un intercanvi dels llibres que més ens han agradat
amb un altre centre per tal de comentar i recomanar-nos les lectures.
g) Creació de la biblioteca d’aula
En aquesta activitat demanarem a l’alumnat que porte a l’aula els llibres, revistes, Cd,
pel·lícules que més els hagen agradat i que tinguen a casa o bé, realitzarem préstecs
a la biblioteca del centre, per poder crear la nostra biblioteca a l’aula i d’aquesta
manera, una vegada a la setmana disposar d’un hora a la lectura i, en cap de
setmana, disposar dels llibres, revistes, etc per poder emportar-nos-els a casa.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
64
4. La comunicació: aspectes ètics i legals
L'objectiu d'aquesta pràctica: ésser conscient de certs aspectes de caire legal i ètic
que s'han de tenir presents a l'hora de publicar la informació i saber on adreçar-se per
estar ben informat al respecte.
Supòsit 1: Publiquem fotografies de la sortida al zoo al web del centre
Per poder fer això hem de tindre el consentiment de la persona que apareix en la
fotografia. En el cas que siga menor d’edat, hauríem de tindre el consentiment del
pare, la mare o el tutor o tutora legal.
Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant
en qualsevol dels 4 supòsits específics. Principis bàsics que cal tenir en compte en
la difusió d'informació a Internet. Recomanació 1/2088 de l’Agència Catalana de
Protecció de dades. Departament d’Educació.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
65
Supòsit 2: Publiquem al web del centre informació sobre la gent apuntada al curs de
monitor.
Per poder fer això, hem de mantenir la integritat dels drets i les garanties jurídiques i
de seguretat, integrades a : la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció
de dades de caràcter personal.
Supòsit 3: Afegim informació al web del centre
Com que en la difusió d’informació a Internet cal adequar les mesures de seguretat als
avenços que experimenta la tecnologia i a les necessitats derivades dels nous riscos,
des del centre ens hem d’adaptar al progrés de la tecnologia i per això hem de fer les
modificacions pertinents a les nostres pàgines webs.
Supòsit 4: Penjem al web informació sobre el nostre alumnat
Des del centre com a òrgan responsable dels fitxers i del tractament de la informació
som responsables de la informació que oferim a través d’Internet que incorpora dades
de caràcter personal.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
66
PRÀCTICA 5: Seguretat a Internet
Els objectius d’aquesta pràctica són:
Conèixer els usos i abusos d’Internet.
Tenir present i desenvolupar un model d’actuació segur i responsable
d’Internet.
Conèixer recursos pedagògics de cerca controlada i guiada a la xarxa.
Internet: Usos i abusos
L’internet en els joves de 15 a 17 anys.
A l’Alt Urgell Segons l’estudi, la primera preferència en el temps lliure dels joves majors
de 15 anys és Internet, seguit dels amics. Posteriorment els joves dediquen la major
part del seu temps d’oci a la televisió, l’esport, la festa i lectura, seguit dels jocs
d’ordinador i els videojocs. L’estudi i la lectura són els camps menys usats pels joves.
http://www.oficinajove.cat/data//Alt%20Urgell/0704110206_diagnosisalutjovesalturgell2
011.pdf
Seleccioneu un grup d'edat i busqueu quins són els hàbits de consum d'Internet
més freqüents en aquesta edat.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
67
Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148.
Suplement Guix 348.
Annex 1. Què és Internet? Avantatges
(Fer-ne un esquema a la pissarra)
Què és Internet?:
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el
protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant
commutació de paquets.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i
governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes».
Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en
majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis
als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu
electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.
Avantatges com a font d'informació:
Les fonts d’informació que trobem a Internet són molt extenses això provoca que no
calgui desplaçar-se per trobar allò que es necessita
Avantatges com a canal de comunicació:
Com a canal de comunicació l’ Internet ens permet mantindre’s en contacte amb
persones llunyanes de manera instantània al mateix temps que gratuïta. A més podem
contactar amb diverses persones a la vegada i podem arxivar allò que comuniquem.
Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:
Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix
Núm.148. Suplement Guix 348.
Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix
Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.
1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari.
Feu una reflexió personal
2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió
personal.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
68
Reflexió personal:
Crec que no és tan senzill com sembla buscar informació a internet. Personalment
opino que cal saber triar-la molt bé i és una cosa que s’ha d’ensenyar. Moltes vegades
ens fiem d’alguna cosa que llegim a internet tan sols pel fet d’estar penjat a la xarxa,
però això no és així, hi ha molta informació erronia o inútil, en canvi en el moment que
visitem una biblioteca tenim a l’abast material, moltes vegades, ja seleccionat.
És per això que penso que trobar informació per internet és molt útil si saps com fer-
ho.
Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix Núm.146-
147. Suplement Guix 346-347
Activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?
A continuació, apareix un qüestionari que reflecteix l'ús que cadascun de nosaltres fem
d'Internet.
Llegeix detingudament cada pregunta i contesta segons la teva opinió i ús particular.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
69
Reflexió personal
Crec que actualment la preocupació per que els joves passin el dia asseguts davant de
la televisió ha estat substituïda per la preocupació de passar-se el dia davant
l’ordinador. Això es pot enfocar des de dos punts de vista diferents, un de negatiu, ja
que és molt complicat controlar què fan realment i hi ha grans perills, i un de més
positiu, en el qual pot pensar que en moltes ocasions els joves estan interactuant amb
els seus amics i estan parlant i comunicant-se, per tant, ja no estan passius davant la
pantalla de la tele, sinó que en aquest cas ells prenen part en l’acció que hi
desenvolupen. Tot i això penso que són masses hores les que els joves dediquen a
aquests aparells.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
70
Decàleg per l’alumnat
Contrasteu la informació que trobeu
No doneu dades personals en els xats
Abans de comprar per internet assegureu-vos que la pàgina és segura i consulteu-ho
amb un adult.
No doneu dades personals a pàgines webs quan no sigui necessari.
Per tal de buscar informació seguiu els següents passos:
- Comença pel més obvi
- Sigues específic
- Pensa en frases que poden aparèixer a la web
- Utilitzeu el signe “+” i no “i” o “es”
- Utilitzeu el signe “-“ per excloure resultats
- Utilitzeu “OR” per trobar resultats dels dos àmbits que cerquis
- Utilitzeu “´” per buscar paraules claus o sinònims
- Utilitzeu la calculadora de google
- Per buscar pàgines en altres llengües busca “la web”
Decàleg per a les famílies
Instal·leu un antivirus i tallafoc
Parleu amb els vostres fills i filles sobre la seguretat a la xarxa
Rebutgeu la publicitat no desitjada
No doneu dades personals ni dades bancàries
Ensenyeu als vostres fills i filles a navegar de forma segura
Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i
un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet:
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
71
Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les
anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del google.
WQ a la XTEC
Directori de Webquest
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
72
Cacera del Tresor número 3, l’ Internet amb seny
Activitat 1:
Correu electrònic: [e-mail]. [inform i telecom] Conjunt d'eines de programari
per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges ...
Fòrum: [grup de discussió]. [inform] Grup d'internautes que intercanvien
opinions i informació sobre un tema per mitjà de missatges ...
Xat: [tertúlia]. [inform] Comunicació simultània entre
diverses persones a través d'internet.
Messenger: Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration
(NASA) per a l'estudi de Mercuri. La sonda fou llançada ...
Activitat 2:
ELS CERCADORS
Un cercador és una pàgina d'internet que permet fer cerques a la xarxa.
. La seva forma d'utilització és molt senzilla, només cal introduir una o més paraules
clau en una casella i el cercador generarà una llista de pàgines web que se suposa
guarden relació amb el tema demanat. Dic se suposa perquè com veurem més
endavant, això no és sempre així.
Encara que la manera d'utilització és molt fàcil a nivell bàsic, els cercadors permeten
opcions avançades per refinar la recerca, el resultat pot ser en moltes ocasions de
milers de pàgines.
Mitjançant aquestes opcions avançades es pot acotar la cerca i obtenir un nombre de
pàgines més manejable.
A causa del gran grandària d'Internet ia la seva naturalesa canviant, cap cercador té
registre de totes les pàgines que es troben a la xarxa.
Feu una de les tres Webquests
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
73
Per això és aconsellable visitar més d'un cercador per contrastar els resultats i en cap
cas pensar que si una pàgina no apareix en un cercador, és que no existeix.
Activitat 3
Pel que fa a les dos pàgines webs em sembla molt més segura de l’educació per la
salut, la seva informació és molt més clara i a navegació més fàcil. A més no trobem
anuncis publicitaris que poden cridar l’atenció de qui navegui per la pàgina web i
encara més si es tracta d’infants.
Activitat 4
Internet es va crear durant la Guerra Freda per tal de les comunicacions
sobrevisquessin a la Guerra. Es tractava de que la desaparició d’una intersecció no
afectes a les altres. L’any 1961 es publicà el primer treball sobre “commutació de
paquets”, així que el Pentàgon decidí finançar el projecte i l’any 1969 s’obria la
primera intersecció.
No eren els únics que ho investigaven, varis equips estaven treballant en això fins que
va passar a comunicar persones més que ordinadors. El 1971 arribava un nou mitjà
per crear i difondre textos electrònics gratuïtament.
L’any següent va aparèixer el primer programa de correu electrònic gratuït.
L’any 1983 es quan es considera que es va crear l’internet realment, mentre que l’any
1973 arribava a Europa.
Així és com ha anat evolucionant aquell producte que va sorgir durant la Guerra Freda.
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
74
3. PRESENTACIÓ
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
75
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
76
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
77
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
78
4. RECURSOS
Gmail és la versió del correu electrònic de
Google. Aquesta aplicació et permet organitzar tots
els correus que reps, envies, etc. Et permet, a més,
estar connectat en un xat amb els contactes que
tingues agregats.
http://mail.google.com
Google calendar permet crear calendaris on
organitzar la teua agenda, organitzar les tasques a
realitzar o qualsevol altre esdeveniment. T’avisa per
correu electrònic o bé per missatge al mòbil. A més,
pots compartir-ho amb altres usuaris, penjar-ho al
web o imprimir-lo.
www.google.com/calendar
Google documents permet crear tot tipus de
documents de text, presentacions, formularis, fitxes
de càlculs. Tanmateix també trobem l’opció de
penjar qualsevol fitxer a la xarxa. També podem
compartir els documents creats o penjats amb
qualsevol usuari.
http://docs.google.com
Google notebook és una eina de Google que et
permet crear diferents blocs de notes, guardar les
adreces d’interès, etc. Tota aquesta informació pot
ser guardada en les diferents carpetes que es poden
crear per a una bona organització.
http://www.google.com/notebook
Google sites amb aquesta eina es poden crear
espai webs senzillament, com per exemple, caceres
del tresor, webquest...,etc.
http://sites.google.com
Picassa programa que permet ordenar
fotografies, editar-les, crear collages, penjar-les a la
xarxa... Aquestes fotografies es poden compartir i
així disposar-les a l’àlbum web del Picassa i poder
veure-les i baixar-les en qualsevol lloc.
http://picasaweb.google.com
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
79
PENJAR DOCUMENTS A LA XARXA
Issuu eina que et permet pujar documents, en
format PDF, a la xarxa. D’aquesta manera els podem
enllaçar en blocs, correus... Ens permet mostrar una
presentació en diferents formats (com un conte, com
una revista...). http://issuu.com
Scribd eina que et permet pujar qualsevol
document en qualsevol format.
http://www.scrib.com
Calaméo eina, semblant a la resta, que et permet
penjar documents a la xarxa per tal de digitalitzar-
los.
http://es.calameo.com/
Slideshare permet compartir presentacions,
documents i vídeos professionals.
www.slideshare.net
CAPTURADOR
FastStone Captureprograma que et permet fer
captures de pantalla. A més també et permet editar i
modificar les imatges.
PUJAR SO
SO I ÀUDIO
Audacity programa que et permet gravar i editar
àudio. Per fer-lo servir fa falta tindre’l instal·lat a
l’ordinador i disposar d’un micròfon.
Goear pàgina web on podem cercar, escoltar o
pujar música en format mp3
www.goear.com
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
80
CREACIONS AMB PARAULES
Wordle és una aplicació que hi ha a la xarxa que
et permet crear imatges amb les paraules que tu
vulgues.
www.wordle.net
MAPES CONCEPTUALS
Gliffy aplicació a Internet que et permet crear
mapes conceptuals
www.gliffy.com
VÍDEOS DE YOUTUBE
Youtube downloader és una aplicació que et permet descarregar-te vídeos des de
youtube
EMMAGATZEMADORS D’INFORMACIÓ
Box és una eina que et permet guardar tots els
arxius, documents, etc del teu ordinador. Seria com
una memòria externa.
www.box.net
EDITAR IMATGES
Picnik programa que et permet editar les imatges
d’una manera senzilla i eficaç. Es poden ajustar
segons les teues preferències, efectes, fonts, formes...
www.picnik.com
Picture trail programa que et permet crear una
foto pel·lícula.
www.picturetrail.com
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
81
BLOCS
Blogger eina per crear un bloc
www.blogger.com
Wordrpress eina per crear un bloc
www.wordpress.com
COMUNICACIÓ
Skype programa per descarregar que et serveix per
comunicar-te amb la resta de persones. Et permet fer
converses a través d’un xat, fer videotrucades o
inclús cridar a un telèfon (costa diners)
TALLAR LINKS
Cut.cat programa d’Internet que et permet tallar
els links de les pàgines webs.
www.cut.cat
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
82
ALTRES RECURSOS INTERESSANTS
http://www.xtec.net/~aperez83/infantil.htm
http://sites.google.com/site/carmebarbacat/llocs-amb-recursos/acessibilitat
http://www.urv.cat/biblioteca/biblioteques/terres_ebre/educacio/adreces-
interes.html#edu_inf
http://www.cuadernointercultural.com/tic-tools/generadores-online/
http://plataformes.wikispaces.com/71-Aplicacions+de+Google
http://www.wordle.net/
http://stripgenerator.com/
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
83
5. INFORMACIÓ IMPORTANT
Document per a l’organització i el funcionament de les llars d’infants públiques
dependents del Departament d’Educació.
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.
El pla TAC de centre és un instrument per formalitzar la governança de la
tecnologia en el marc de l'autonomia de centre i del Projecte Educatiu. La
comissió TAC és l’encarregada d’elaborar el pla TAC i està formada pel
coordinador TIC, membre de l’equip directiu, coordinador o representant de
cada cicle, a secundària coordinador de cada departament.
Document per a l’organització i el funcionament dels centres de titularitat
privada d’educació infantil i primària i d’educació especial.
Autorització relativa a l’alumnat: ús d’imatges, publicació de dades de caràcter
personal i de material que elabora (menors d’edat). Curs 2010-2011.
Creative commons és un projecte que promou la difusió de tot tipus de creacions
(escrits, música, audiovisuals, interactius, materials educatius...) sota un conjunt
de models de llicències que en permeten l’ús, la reproducció i la transmissió tot
garantint uns drets determinats als autors: reconeixement d’autoria, integritat de
l’obra...
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
84
6. WEBGRAFIA
https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm
http://educacio.gencat.net/portal/page/portal/Educacio/InstruccionsCurs
Portfoli Noves Tecnologies aplicades a l’educació. MARIA CASABÓ MARTÍN
85