PORTALS OBERTS

AL CARRER

Edita: Ajuntament de Santa MargalidaPrimera edició: Desembre 2008Coordina la col·lecció: Antoni Mas

Dip. Legal: PM

Disseny i maquetació: www.accentgrafic.com Impressió: Gràfiques SIBA, SL Tel. 971 52 32 44 07450 SANTA MARGALIDA (Mallorca)

PORTALS OBERTS

AL CARRER

Josep Alomar

Rafel Bordoy

Cristòfol Morey

Mallorca 2008

7

7

P ròleg La vila, sens dubte, era un poble pagès. Ho va ser

durant prop de set-cents cinquanta anys –que no és poca cosa— i va ser un dels darrers pobles de Mallorca a perdre el caràcter agrari. En els inicis de la dècada de 1970, més de la meitat de la població encara feia feina a l’agricultura i a la ramaderia (i això passava quan a Can Picafort ja hi havia més de 9.000 places hoteleres). Mostra d’això que dic és que, a 1973, l’escriptor Joan Jaume Miralles afirmava (al llibre Evolución social econó-mica agraria. Islas Baleares) que “el ambiente de la Villa es genuinamente agrario; por doquier almacenes de granos, molinos harineros, tratantes de ganado, talleres de reparación de maquinaria agrícola y en las tertu-lias de los cafes no se habla más que de trigo, de cerdos y de temperos.” Però, en qüestió de poc més de deu anys, aqueix predomini econòmic de l’agricultura s’havia esvaït, com si només hagués estat un miratge fet d’un buf de vent. A partir d’aleshores, el turisme, els serveis i la construcció passaren a dur la doma de l’economia margalidana. Aquell món pagès i, amb ell, bona part de les d’activitats i oficis que hi havia a la Vila, passaren a ser, de cada vegada més, un record fitat a la memòria de tots aquells que paraven esment en la intensitat dels canvis socials i econòmics que els tocà viure. Uns canvis afavorits, d’altra banda, per la intensificació dels avenços tecnològics, productius i dels canvis en l’estructura i en l’escala productiva i econòmica.

Fins pràcticament a la dècada dels setanta, a la Vila hi havia rela-tivament poca gent que fes feina, de manera exclusiva, en activitats no agràries. Això no vol dir que no n’hi hagués, i que no fossen d’entitat, però les més importants estaven vinculades directament amb l’agricultura. N’hi ha prou a recordar l’existència de la fàbrica de sucs alcohòlics i de malta

8 9

de Can Feliciano –una de les més importants (o la que ho va ser més) de Mallorca en el seu ram, que comercialitzava la majoria de la producció fora de Mallorca. Podríem treure a rotlo també els cellers –fa estona ferm que no fan vi– que hi ha a la Vila i al seu terme; els mercaders, comer-ciants i magatzems agrícoles, la gent que tenia màquines trencadores i peladores d’ametles (la majoria de les del poble eren de tecnologia mar-galidana). També, els ferrers i fusters, un ofici que havia augmentat molt d’ençà del segle XIX, quan els establits de les possessions feren necessaris moltes més arades, carros i eines de tota casta. La relativa prosperitat –si ho comparam amb èpoques anteriors– que propiciaven les anyades dels cereals i llegums, les ametles, els porcs grassos (i les cebes, i els alls... ) incentivaren l’increment del nombre de forns, de botigues, de sabaters, de barbers; l’obertura dels dos cinemes del poble i, a més, que de cada vega-da hi haguera més casinos –o cafès, també en deien–, que eren els indrets on els mercaders de bestiar i altres comerciants acabaven de fer les seves barrines. Dins una població pagesa, tots aquests negocis, totes aqueixes activitats de menestralia, tots aquests portals oberts al carrer, segurament cridaven més l’atenció i eren vists amb més importància que a altres pobles més poc pagesos, més industrials o vinculats al comerç, i ja no en parlem de Ciutat. A la Vila, anar al forn, anar a fer un cafè, anar a comprar aren-gades a la botiga, permetia trencar una rutina marcada pel calendari i per la feina agrícola, que començava a trenc d’alba quan la majoria de la gent partia amb el carro (o amb bicicleta, o a peu) cap al tros o a la tanca i que acabava quan tornava al poble entrada de fosca.

A hores d’ara, la majoria d’aquests negocis han desaparegut i els que romanen han canviat molt: la necessitat ho imposa. Només per posar un cas, aquests darrers anys hem vist com tancaven la majoria de botigues de la Vila. El record d’aquests negocis, d’aqueixes activitats industrials artesanes i comercials, primordialment de naturalesa familiar, paterna-lista i d’àmbit comunitari, provoca una profunda nostàlgia entre tots els que les conegueren. No debades són part d’aqueix món esvaït en només trenta anys, d’un passat que deixa tan poques traces que, dins poc temps, només podrà ser record i memòria. En Josep Alomar, en Cristòfol Morey i en Rafel Bordoy han tengut la meravellosa idea de mantenir aqueix llegat en el llibre que teniu a les vostres mans. Un llibre fet de records i que ells converteixen en memòria escrita, en patrimoni de totes les generacions de margalidans que el seguiran. Un llibre que, efectivament, i com diuen

8 9

els autors, és un homenatge al poble que va ser la Vila abans. Però també és un envit a la Vila del futur, a un poble que –ells ho voldrien— serà conscient del seu origen, que serà el fonament de la seva personalitat. Sens dubte, aqueix llibre serà una excel·lent contribució perquè, tots ple-gats, els d’ara i els d’endavant, puguem aconseguir aqueix propòsit. Josep, Cristòfol, Rafel: gràcies.

Antoni Mas

10 11

Taller de sastre de Miquel Vives, Celler, amb Martí Pastor, Ros, Joana Aina, Lluca, Maria Moncadas, des Turó, i la nina Margalida Calvó Vives.

10 11

P resentació Amb el nom de “Portals oberts al carrer” voldríem

designar les cases que en distintes èpoques, han estat obertes al públic per oferir qualque casta de servei a la gent del poble, com poden esser comerços, menestrals, petites indústries, cafès... i altres llocs que d’una manera o d’una altra han donat o donen encara prestacions als ciutadans.

Quan abordàrem la tasca de recollir les dades que havien de portar-nos a enllestir aquesta modesta aportació a la història contemporània de la nostra Vila, ho férem sense cap tipus de pretensió. Sabem que no som historiadors ni era la nostra intenció anar a rebostejar per dins els arxius i a remolcar la pape-rassa municipal a fi de presentar un treball més o manco historiogràfic sobre el tema exposat, més tost, el que ens va guiar fou un impuls que podríem anomenar romàntic o de recordança.

Principalment, hem basat la nostra feina partint en bona mesura del record, el record de tres persones que, una vegada tombada la seixantena, poden tirar la mirada cap enrere i aportar a les generacions més joves una visió del nostre poble que esperam que pugui tenir qualque tipus d’utilitat o almanco els servesqui de curiós entreteniment. Per a nosaltres ha estat prou gratificant anar carrer per carrer i ubicar el que la nostra memòria ens per-metia recordar: la botiga on anàvem a comprar, la barberia on ens tallaven els cabells, o el cinema on passàrem moltes tardes de diumenge. Ens ha ajudat també el testimoni d’altres persones d’edat que han aportat dades i testimonis que ens podien haver passat per malla. Així i tot, sabem que hi haurà llacu-nes i mancances que no haurem pogut omplir però que, donada la finalitat d’aquest treball, esperam que no ens ho tengueu en compte.

Hem partit en la nostra recerca des de la primeria dels anys quaranta,

12 13

encara que, en alguns casos concrets, ens hem remuntat una mica més enrere per tal d’arrodonir un poc més les dades aportades. En la majoria de casos ens hem limitat a donar una referència concisa d’un lloc determinat, diferenciant el que hi havia abans del que hi pugui haver en l’actualitat. En d’altres casos, hem afegit alguns comentaris que poden ajudar a conèixer la petita història d’alguns establiments emblemàtics i significatius, ja sigui per la seva impor-tància en un moment determinat, per la seva antiguitat, o per qualsevol altre motiu. Sigui com sigui, ho hem fet d’una manera aleatòria i segons el nostre criteri, que pot no esser compartit per tothom.

El mateix podríem dir de les fotografies aportades, simplement hem posat les que ens han arribat que pensam poden tenir un cert interès i d’altres que, per un motiu o altre, hem trobat convenient incloure-hi, sense que la tria signifiqui cap tipus de discriminació o preeminència, ni voler donar a un lloc determinat més importància que als altres. Algunes fotos tenen el seu interès pel que signifiquen de testimoni, sobretot pels més joves que, naturalment, desconeixen alguns trets significatius del devenir del nostre poble.

Sens dubte podríem haver eixamplat el camp que abraça el contingut d’aquest llibre amb dades i referències que l’acostarien més a un treball més tècnic, però, potser hauríem fet una cosa distinta de la que ens proposàrem quan envestírem aquesta tasca, que no era la de fer un treball estadístic, pel qual no tenim ni coneixements ni predisposició.

No hem volgut tampoc fer cap tipus de valoració o treure conclusions sobre si en un moment determinat hi havia a dins el poble més o manco fusteries o botigues de queviures o bars o qualsevol altra casta d’establiments, que cadascú que llegeixi el llibre en destaqui el que més li interessi o en faci les valoracions i comparacions que li semblin oportunes.

Sí que potser hauríem de posar de relleu alguns trets evidents, com pot esser el fet que hagin desaparescut els cellers, o les trencadores d’ametles, que ja no trobem sastres, ni sabaters, a la Vila, que els molins o les farineres no tenguin raó de ser, que no hi hagi locals de cinema, o que no sigui corrent, com anys enrere, que en una mateixa casa hi coincideixin dues o més acti-vitats que res no tenen a veure l’una amb les altres. Per contra, hi trobarem negocis o establiments que en els anys quaranta o cinquanta no podíem ni imaginar que tenguessin cabuda dins la Vila, com per exemple: una empresa muntadora de panells d’energia solar, o la proliferació de llocs de venda de cotxes, o un centre de dia per als nostres majors...

12 13

Sens dubte qualcú podria, a partir d’aquest llibre, fer un estudi sociològic de la Vila i dels vileros, no era aquesta la intenció que ens va guiar a l’hora d’envestir el treball, simplement volíem deixar constància d’una part de la vida del nostre poble, sense més pretensions, però si a qualcú li pot servir per conéixer o a altres per recordar, amb un poc d’agradable nostàlgia, ja ens donarem per ben satisfets.

Intentau ara emprendre, amb aquest llibre a les mans, un recorregut pels carrers i places del poble. Feis un exercici d’imaginació, procurau situar en cadascun dels indrets que us assenyalam el que abans hi va haver, imaginau un poble distint, amb manco asfalt pels carrers, pensau que en tot el poble hi podia haver, a tot estirar, dues dotzenes de cotxes, una vintena de telèfons connectats a una centraleta per on havien de passar totes les comunicacions telefòniques. Tractau d’imaginar la gent que els diumenges entrava al cine de Can Font o de Can Verga per veure “Escuela de sirenas”, “Los tambores de Fumanchú” o “El último mohicano” o qualque funció de teatre del grup d’aficionats de Santa Margalida, que a La Vila sempre n’hi ha hagut qualcun. Situau el carret dels gelats de Cas Llauner, a una vorera de la Plaça, a prop d’on ara hi ha l’olivera. Mirau les senalletes penjades dels ferros que serveixen per travar les persianes del carrer Constitució, mentre les seves madones eren a missa primera del diumenge, per recollir-les a la sortida i anar a comprar al mercat, que abans tenia lloc en diumenge. En dies de pluja us podríeu topar pel carrer amb qualque dona que venia de foravila, amb els peus descalços i les espardenyes davall el braç o dins una senalleta, per preservar-les del fang i que no es fessin malbé.

Amb aquest exercici imaginatiu que vos recomanam, seria possible veure virtualment -paraula ara molt de moda- el nostre poble de fa devers una seixantena d’anys i l’activitat que s’hi desenvolupava. Un dia d’estiu qualsevol veuríeu els carros carregats de garbes, rosses com els cabells d’un serafí, per portar-les a l’era. A l’horabaixa, els mateixos carros carregats de sacs de gra per emmagatzemar-los a damunt la sala. O carregats d’ametles destinades a la peladora de Can Salvador o de l’amo n’Andreu Avellà. Veuríeu un estol de cosidores assegudes a la fresca ombrívola del carrer, xerrant i cosint. Podríeu trobar qualcú que agranava i regava el carrer -ara ningú no l’agrena el carrer-. Podríeu sentir el perfum dolcenc dels albercocs de l’assecador de Can Maties. A l’horabaixa, veuríeu les bísties que una darrere l’altra anaven a calmar la set a les piques de l’Abeurador, avui ja només en el record.

14 15

I què us podríeu trobar més en aquest recorregut imaginari i retrospec-tiu? Us trobaríeu moltes coses: en temps de vermar, una tirenga de carros carregats de verema que anaven a descarregar al Molinot de Can Feliciano, o a altres cellers, on es convertia en vi el producte de les nostres vinyes.

Molts de matins fredolencs, a vegades plujosos, de l’hivern, a trenc d’alba, podríeu veure matar el porc, en dia de matances, enmig del carrer. A l’horabaixa d’aquest mateix dia, estols de joves, al·lots i al·lotes, passejant pels carrers en alegre companyia, ja que el dia de les matences era considerat quasi com un dia de festa. I els dies de festa o diumenges, aquests mateixos joves en petits grupets, voltant la Plaça, els homes en una direcció i les dones en la contrària, per tal de trobar-se dues vegades en cada volta i fer i desfer les converses i les mirades.

També, cada dia, entrada de fosca, trobaríeu dones o al·lots que, amb una lletereta a la mà, anaven a cercar la llet a cases que oferien aquest producte. O a mitjan dematí les dones que portaven la post amb la pasterada i llaunes de coques o cocarrois a qualsevol dels forns de la contrada on ho havien de coure, ja que aquesta era l’activitat a la qual es dedicaven els forns, a més de vendre el pa a la gent que no pastava a caseva. Cada dematí, devers les deu, trobaríeu l’amo en Pep Piña, Mè, a la Plaça, esperant el cotxe de línia que portava els diaris per després repartir-los entre els seus subcriptors. Adesiara veuríeu pels carrers qualque capellà de la Vila que, sota un grandiós paraigües portat per l’escolà major, i un escolanet brandant una campaneta, duien el combregar a qualque persona moribunda i la gent que ho veia passar amb una actitud res-pectuosa. Ben de matí, devers les set, sentiríeu la campana que anunciava la missa a la capella de ca’ls Hermanos i veuríeu el capellà Mn. Antoni Grimalt, Capeta, que anava presurós a celebrar-la. I de ca’ls Hermanos, al carrer del Sol o Forà, –avui carrer de La Salle– veuríeu entrar i sortir els al·lots que hi anaven a escola, inquiets i bellugadissos com un esbart de gorrions.

A la Plaça de la Vila no hi veuríeu ni l’olivera ni el monument a La Beata, que fou inaugurat l’any 1973, en el seu lloc encara hi arreglava sabates el Sabater Coix, era la portassa de la Rectoria. I al bell mig de la Plaça encara hi veuríeu el cadafal de pedra que més tard seria enderrocat.

Qualsevol dia podríeu veure joves margalidans que, després de la jornada de feina, anaven a escola els vespres a ca’ls mestres don Toni i dona Rosa o al col·legi dels frares; allà els ensenyarien a llegir, escriure i a fer comptes de porcs i de gallines. Pel carrer us podríeu trobar amb la humanitat massissa i

14 15

balandrejant de dona Teodora Roca, la comara Goixa, que anava a assistir a qualque dona a punt de parir. I no seria extrany topar-vos qualque dia amb el cordador d’olles, cossis i ribells que amb les eines a l’esquena trescava pels carrers oferint els seus serveis, o qualque esmolador que amb el renou carec-terístic de la pedra esmoladora feia sortir les dones que havíen de fer esmolar ganivetes o estisores.

Properes les festes de la Beata, s’escampava una olor d’ensaïmada calenta pels carrers de la Vila. A la Plaça, s’havien fet presents el paperí i la murta. Pels cantons els pasquins anunciant les nostres festes, populars ja arreu de Mallorca, amb l’actuació de “Los cinco latinos”, Jorge Sepúlveda, Torrebruno... Als cafés de Can Bernat de s’Estany a la Plaça, o de Can Manento al Pouàs, les tertúlies hi sovintejaven, amb opinions diverses i la veu potent i festiva d’en Ramon Valls amb el seu crit de “guerra”: –“Serà gros!!!”– que ressonava com un tro. Damunt la Plaça, l’autoritat altíssima i municipal de l’amo en Pep Cuixa imposava la llei i el respecte entre l’al·lotea, sols amb la seva presència. A les cases es feien els preparatius per a la festa, els joves posaven a punt els vestits de pagès per anar a la processó del diumenge, llavors, com ara, l’acte culminant de la nostra festa. Era el temps en què l’amo en Porxet, fent de dimoni, es trencava les gerres damunt el cap. I parlant de processons, qualque vespre podríeu veure com acompanyaven els morts al cementeri dues llargues fileres d’homes portant un fanal encès, pertanyents a les distintes societats de la Vila, baixant pel carrer del Pou de Sa Garriga i pujant la costa de Son Mas que, vist des de la distància, semblaven bellugadisses cuques de llum.

Al llarg de tot el dia podríeu sentir el so de les campanes de l’església, amb els tocs de “santos”, “migdia”, “escola”, “avemaries”; pels quals es guiava la gent en un temps en què els rellotges de polsera no eren tan freqüents com avui, i ja fosca negre, devers les nou o les nou i mitja, les feixugues i solem-nials campanades de “la queda”, que l’amo en Jaume s’escolà no deixava cap vespre de tocar amb una puntualitat prusiana.

I el devenir de la nostra Vila seguia envant. Més tard vendria el turisme, el Siscents, el bikini, el depertar de les dones que començaren a freqüentar els cafès, i grups de jovenetes que anaven al local de la OJE a fer el Servei Social, una prestació que havia creat la Secció Femenia de Falange Española, que tenia un cert component d’adoctrinament, d’aprenentatge i d’ajuda, però que les al·lotes margalidanes realitzaven, principalment, perquè era requisit indis-pensable per poder treure el carnet de conduir. Això ocorria pels voltants de

16 17

l’any seixanta quan encara aquestes mateixes jovenetes acudien els horabaixes del mes de maig a la devoció del mes de Maria i que, no feia massa temps, les esborraven de filles de la Puríssima si les veien ballar a la Plaça.

Continuava el prestigi de les nostres festes de la Beata, i la nombrosa desfilada d’artistes que podríem dir de primera línia, com Antonio Machín, Raphael, Rocío Jurado, Massiel, Bruno Lomas i l’inefable Luís Aguilé que ens va compondre una cançó... i una llista que es podria fer interminable. I ven-gué el resorgir aclaparador de l’equip de futbol, el Margaritense, que arribà a jugar unes temporades a la Tercera divisió nacional.

Paral·lelament amb tot això, arribà un canvi en la fesomia i en la vida del nostre poble, s’asfaltaren i s’eixamplaren carrers, s’enderrocaren cases velles i se n’aixecaren de noves, es construí una nova Casa de La Vila, tancaren el col·legi i partiren els frares de La Salle, desaparegué l’Abeurador i el cadafal de la Plaça, s’aixecà una Casa de Cultura en el lloc de l’antiga OJE. El poble donà l’esquena a foravila i girà els ulls cap a Can Picafort i les zones turístiques. Desaparegueren comerços i tallers de menestrals, les botigues es converti-ren en supermercats, es muntaren nous negocis i noves indústries. El poble s’omplí de cotxes, les cases de televisors i avui, bergantells de dotze anys es passetgen amb motos renoueres i porten el telèfon mòbil aferrat a l’orella.

Recentment, hem aixecat un Institut d’Ensenyament Secundari, s’ha construït una escola nova, s’ha fet un centre de dia per als majors, s’ha remo-delat i restaurat l’església i el seu entorn, igualment que l’Escola Vella. Ha arribat a La Vila un allau de gent de tots els indrets.

En una paraula, hem reconstruït, hem canviat el nostre poble, no sols físicament sinó també en la seva estructura espiritual i humana, potser l’hem fet més modern, més pròsper, més en consonància amb el canvi social d’avui, però pensam que tot això s´ha fet un poc a costa de perdre una bona part de la nostra identitat. Vagi aquest llibre com una recordança i un homenatge al poble que som ara i al poble que fórem abans i de qualque manera mirar de contribuir perquè no ens passi allò que ens advertia el poeta quan deia; “qui perd els orígens perd la identitat”.

16 17

Antiga façana de ca ses Monges.

18

Taula d’abreviatures

[Ab.] Abans

[Post.] Posteriorment

[Act.] En l’actualitat

La Vila de Santa Margalida té una estructura allargada que va des de sa Creueta fins al Colomer. El carrer Antoni Maura, una petita part del carrer Pou de sa Garriga, la plaça de la Vila, el carrer Joan Monjo March, la plaça de l’Abeurador i el carrer Miquel Ordinas, formen un eix que travessa el poble de part a part. En aquestes places i carrers s’hi troben actualment i s’hi han ubicat sempre, la majoria de “portals oberts al carrer”. Altres carrers que també constitueixen punts neuràlgics dins el devenir del poble són el passeig del Pouàs, el carrer Jovades, el carrer Pou de sa Garriga, el carrer Major i el carrer Constitució. Aquests carrers i places serien els punts en torn als quals s’articula la vida del poble, segons els nostre parer, sense restar gens ni mica d’importància a la resta d’indrets que junts conformen el nucli de població de la Vila.

18

20 21

Bar de Bernat Molinas Pastor, Bisbal, damunt el portal amb una botella en la mà. En primer terme, fumant, Joan Munar, Estrella.

20 21

1

Plaça de la Vila

Nº 2.- [Ab.] al primer pis hi hagué la sastreria de Pedro Florit.

Nº 3.- [Ab.] Cine Nou Can Font de Jaume Bibiloni. Aquest cine es va obrir l’any 1928, juntament amb un café en el mateix edifici. En el pis supe-rior s’ubicava la societat Centro Instructivo i Deportivo Margaritense, cre-ada abans de l’obertura del cinema.

Nº 4.- [Ab.] sastreria de Joan Pont.

Nº 5.- [Ab.] bodega de Can Fura de Bernat Massanet.

Nº 6.- [Ab.] estany i cafè de Bernat Molinas Pastor, Bisbal, més tard passà al seu fill Bernat Molinas Moragues, Can Bernat de s’Estany.

[Act.] Bar Arachu de Joan Alòs, Xeroc, obert l’any 1965-66. Seu de la Penya del Madrid. Ës un dels llocs on sempre hi ha hagut un bar, des de molt de temps enrere.

Nº 9.- [Ab.] cafè de Can Xisquín, de Francisco Ferrer, en un annex del cafè hi havia la barberia d’en Manolo Roig, on es bescanviaven novel·les i tebeos.

[Post.] barberia de Llorenç Mas, Milà. [Post.] bar Can Guillem, de Guillem Galmés, obert el dia 18 de juliol

de 1959. [Act.] bar 9 Galmés d’en Tomeu Moragues, Llofriu, i en Joan M.

Dalmau, Puça.

22 23

Sembla esser que abans del bar Xisquín fou també un café de Joan Roca. Possiblement des de la primeria del segle XX.

Nº 10.- Granja bar Calafat Sa Granja, de Jaume Calafat, que es va obrir al públic l’any 1960. Seu de la penya del Barça.

Nº 11.- [Ab.] carnisseria Can Saco, de Jaume Aloy [Act.] bar de la Llar dels Padrins, per a la gent major.

Nº 12.- Cantó carrer Hostal. [Ab.] cordelleria i espardenyeria d’Isabel Alorda.

Nº 13.- [Ab.] Cafè de Can Quetglas, de Joan Quetglas. Després fou el bar Ca n’Eusebio, d’Eusebio del Olmo. Al primer pis hi havia l’oficina del Sindicat Agrari. En els baixos hi hagué l’oficina del Banc de Santander i actualmernt

una sala d’exposicions.

Nº 14.- [Ab.] magatzem de Joan Quetglas (alls i altres productes del camp).

[Post.] fàbrica de motocicletes BMS de Baltasar March Santandreu Verga.

D’aquesta marca de motos se’n feren 10 unitats que es venien al preu de 25.000 pts.

[Post.] Creaciones Pedrona, fàbrica i expossició de prendes de pell, d’Antoni Quetglas i Pedrona Soler.

Nºs. 15 i 16. -[Ab.] empresa de trnasport regular, Autocars Ferrer. [Post.] fusteria de Rafel Payeras. [Act.] botiga de mobles i electrodomèstics Payeras.

Nº 17.- [Ab.] drogueria, ferreteria i assortidor de benzina Ca s’Estrella de Joan Munar.

[Act.] consulta de dentista, del doctor, Enrique Martínez Cabrera.

Nº 18.- [Ab.] Bar i Estany de Bernat Molinas, Bisbal. [Act.] merceria Ca na Caragola de Bàrbara Grimalt, Caragola, el seu

espòs Bernat Nadal l’amo en Bernat de ses crosses, era el comptable de Can Feliciano, i també corresponsal del Banc Central. Actualment regentada per la seva filla Magdalena.

Nº 19.- Botiga de comestibles de Can Moranta, actualment de Martí March Moranta.

22 23

Nº 20.- [Ab.] al primer pis, estudi fotogràfic de Miquel Estelrich Manyo.

Nº 21.- [Ab.] estany de Bernat Molinas, Bisbal. [Post.] “Informàtica SR” de Sebastià Ramis. [Post.] uniformes de treball Molina. [Act.] basar xinès. Al pis de damunt, una mestra, donya Fina, hi donava, devers els

anys cinquanta, classes particulars als al·lots d’escola

Nº 22.- [Ab.] fàbrica d’espardenyes de l’amo en Joan Miquel, Espardenyer.

Nº 24.- [Ab.] forn i botiga de Can Salvador de sa Plaça de Salvador Pinya. [Post.] Pizzeria ca na Martina, del matrimoni Payeras-Reus.

Nº 27.- Antigament fou el Col·legi dels Germans de La Salle. Més tard, carnisseria de Jaume Aloy, Saco. [Post.] taller de bicicletes de Jaume Martí, Badena. Al primer pis hi hagué el Saló Parroquial [Act.] també al primer pis, despatx de l’arquitecte Llull Ribas.

Nº 28.- [Ab.] fabrica de sabates i sabateria de Jaume Fuster, Barraixet. Ens han dit que aquesta empresa fou la primera de la Vila en donar vacacions als seus operaris. Al mateix edifici s’hi ubicava la central telefònica i el locutori de la CTNE.

Nº 29.- [Ab.] botiga de robes Ca s’Estrella, de Miquel Munar, Estrella. [Act.] oficina de la Caixa Rural, Llorenç de Sa Torre.

Nº 30.- Merceria “Sa Plaça” de Magdalena Gual Capó.

Cantó amb el Carrer Constitució. [Ab.] cotxeria de sa Rectoria, despés taller de reparació de sabates de Bernat Llull, el Sabater Coix.

Actualment ocupa aquest espai el jardí i monument a La Beata.

Nº 31.- [Ab.] agència de transports Font-Roig, socis.

Nº 32.- [Ab.] espardenyeria de l’amo en Jaume s’Escolà. [Post.] expendedoria de tiquets i aturada del bus Can Picafort-

Palma. [Post.] barberia de Llorenç Mas, Milà. [Act.] ampliació de l’estany de la Plaça.

Nº 34.- Estany de la Plaça, papereria i venda de diaris, de Maria Ferrer, de sa Granja.

24 25

Nº 35.- [Ab.] Granja i pastisseria de Miquel Ferrer. Palanquet. [Act.] oficina d’assegurances CISA, d’Antoni Cifre, Lluc.

Nº 36A.- Gabinet de disseny “Accent Gràfic” d’Antònia Calafat i Miquel Bordoy.

Nº 36B.- Oficina de la Caixa de Pensions “La Caixa”.

Nº 36C.- [Ab.] Botiga de roba per a infants “Sol solet” de Miquela Dalmau.

Nº 36D.- Gestoria i assessoria fiscal d’Antoni Oliver, Palet.

24 25

Bar “Sa Granja” per les festes de la Beata de 1966.D’esquerra a dreta: Jaume Calafat Ribas, Antoni Calafat Ribas,

Catalina Rabassa, cambrer extern, Bàrbara Ordinas Perelló, Maciana Ribas Rubí, cabrer extern, Miquel Calafat Ribas.

26 27

Bar de ca madò Monja, en el lloc que ara ocupa el Bar de can Guillem. La foto és de devers l’any 1920.

26 27

Bar i estanc de can Bernat Bisbal, en el lloc que ara ocupa el Bar Arachu. Hi podem veure el matrimoni

Bernat Molinas Pastor, Bisbal, la seva esposa Francisca Moragues Grau, el seu fill Bernat, el menescal Bartomeu

Tous i Josep Capó, Simoní.

28 29

Escola Vella de s’Abeurador.

28 29

2

Carrer Miquel Ordinas

Números senars

Nº1 .- Xanfrà amb el carrer Felicià Fuster Jaume. [Ab.] taller mecànic i peladora d’ametles de Josep Salamanca, Llema.

[Post.] magatzem dels germans Jaume i Joan Triay. [Post.] magatzem de pintures “Ripolín” de Sebastià Perelló, de ca ses

Saques. [Act.] botiga de roba industrial i merceria, de Juan Antonio Molina

Medina.

Nº 3.- [Ab.] sastreria i teixits de Martí Pastor Fornés, Ros.

Nº 5.- Cantó amb el carrer Font i Roig. [Ab.] taller d’automòbils de Martí Pons-Estel, Coret.

Nº 7 i 9.- [Ab.] Gráfiques SIBA i neteja de cotxes i maquinària agrícola de Simó Estelrich, Maco.

[Act.] corresponsalia del RACC. “Coveauto” servei Oficial Nissan i distribució “Kubota”, Germans Nadal Roig, Benets.

Nº 13.- [Ab.] productes de netetja “Bonka”, hi va estar molt poc temps.

Nº 23.- [Ab.] ferreria Capó-Calafat, Francesc Capó i Josep Calafat.

Nº 25 i 27.- Cantó Carrer de la Pau. Fusteria ESCA, de Josep Capó i Pere Estelrich, Merro.

30 31

Nº 31-33.- Botiga de Mobles ESCA.

Nº 35.- [Ab.] granja de pollastres de Miquel Juan Mesquida, de Sa Teulada.

[Post.] taller mecànic servici “Ford”, dels Germans Alomar, Sineuers. [Act.] delegació “Fiat” i tallers Morey-Rosselló.

Nº 43.- Fusteria Germans Ferrer, Gallardó. Traslladada l’any 2006 des del carrer Escola.

Nº 51.- Taller d’automòbils i camions de Pep Perelló Gayà, Racó, en Pep de sa Talbot, concessionari “Peugeot” i camions “Renault”.

Nº 53.- [Ab.] xapisteria Gabriel Molinas, Cabotí, i Bernat Rosselló, Cocou. [Act.] de Llorenç Gelabert, Farina.

Nº 57.- Congelats Ramis, de Josep Ramis Riutort, Valerí.

Números parells

Nº 2.- [Ab.] ILMA, punt de recollida de llet, de Simó Estelrich, Maco.

Nº 4.- Bodega Cas Sigaló de Joana Aina Molinas.

Nº 8.- Cantó amb el carrer Font i Roig, [Ab.] bodega de Can Ginard de Catalina Ramis Gual, i servici de cotxes de lloguer. Els cotxes de llo-guer complien, en els anys quaranta i part dels cinquanta, la funció de possibilitar els desplaçaments de la gent de la Vila, sobretot pel que feia a visites a metges i assistència a funerals a fora poble, a més d’altres serveis potser no tan edificants.

Nº 10.- [Ab.] peladora i trencadora d’ametles de Mateu Malondra, Xic.

Nº 12.- Botiga de llana i fils “S’en endret i s’en revés”, Joana Ma. Ginard, des fils.

Nº 22.- [Ab.] Gràfiques SIBA, de Simó Estelrich, Maco i Baltasar Genestar.

[Post.] taller mecànic, de Miquel Salvà, Tusí. [Act.] distribució de cafès i altres productes de la marca “Marabans”,

marca creada a Santa Margalida i coneguda arreu de Mallorca i altres indrets, de Pedro Genestar Ramis i Jordi Seguí.

Nº 24.- [Ab.] fontaneria Antoni Moragues, Cama.

30 31

Nº 26.- [Ab.] taller mecànic de Joan Seguí. [Act.] dels Germans Moragues.

Nº 28.- [Ab.] escorxador municipal. Construït en el primer terç del segle XX. [Act.] magatzem de l’ajuntament de Santa Margalida.

Nº 48-50.- [Ab.] taller d’electricitat d’Andreu Cloquell. [Act.] taller i concesionari d’automòbils Ford, de Miquel Salvà, Tusí.

Nº 56.- Taller d’alumini i vidrieria dels germans Oliver.

Nº 58.- [Ab.] magatzem Tec-Playa. [Act.] magatzem de Construccions Joan Capó.

Nº 66-68.- Fusteria “Estelrich i Estelrich S.L.”, vidrieria i botiga d’elec-trodomèstics Tien21, de Rafel Estelrich, Galdet.

Nº 70.- Bar “Es Revolt” de Mateu Moncadas, des Turò.

Nº 72 .- Abans hi havia el magatzem d’alimentació de Tomeu Gayà, de Son Corb.

[Act.] magatzem de majoristes de papereria dels germans Pere i Andreu Galmés, de Santa Eulàlia.

Nº 74.- ”Abenaxbar”, distribuidora majorista d’alimentació de Damià Perelló, Maró.

Prolongació carrer Miquel Ordinas

S/N.- [Ab.] papereria Fèlix Estelrich Dalmau, Maneta. [Post.] punt de venda de Congelats Ramis.

[Act.] Pub “Es Colomer”.

S/N.- Taller mecànic “Motor La Vila, S.L.” automòbils OPEL de Miquel Calafat i de Jaume Ribot.

S/N.- Ferreria Calafat-Tauler S. L., de Baltasar Calafat i Josep Tauler.

Carretera de Can Picafort Bar Ca Na Moranta, d’Antònia Moranta Fluxà i Sebastià March Fluxà

Verga.

32 33

Taller de bicicletes de cas Sineuer, amb el seu propietari Jaume Alomar, la seva esposa Maciana Rosselló i els seus fills Catalina, Bartomeu, Sebastià, Jaume, Josep i una neboda, Margalida Dalmau, Lluenta.

32 33

3

Carrer Joan Monjo March

Nº 1.- Bufet d’advocats

Nº 2.- convent de les Monges Agustines, abans escola per a nines i dis-pensari de la monja infermera. [Act.] escola per a infants, regentada per les monges. Les monges Agustines s’establiren a La Vila l’any 1878 a la casa que donà Antoni Estelrich Ferrer, Servera.

Nº 3.- [Ab.] drogueria i ferreteria Can Randet, dels Germans Bassa.

Nº 4.- [Ab.] botiga de robes i teixits Can Bou, de Nicolau Aguiló.

Nº 5A.- [Ab.] botiga i forn, Can Pons, de la família Malondra-Serra.

Nº 5.- [Ab.] oficina del Sindicat Agrari.

Nº 7.- [Ab.] celler i venda de vi, Can Monjo, de Joan Monjo March, aquesta persona donà l’immoble on actualment s’ubica La Casa de la Vila i el rellotge de la torre del campanar de l’església parroquial. Dóna també nom al carrer.

Nº 9.- [Ab.] Cas Llauner, llanterner, Francisco Tarongí. També s’hi venien gelats i els diumenges els despatxaven amb un carret a la plaça de la Vila. En els mesos d’estiu també pels carrers de la Vila.

[Post.] peixeteria “Pescados Valverde”.

Nº 10.- [Ab.] fusteria i barberia de Jeroni Alba, Fraret. Les seves germa-nes feien de modistes a la mateixa casa.

34 35

Nº 11.- Can Damià Estelrich, Maneta, durant un temps hi va vendre llet i sabates la seva esposa Josefa Dalmau, madò Josefa.

Nº 14.- [Ab.] perruqueria de dones, de Joana Salamanca, Llema.

Nº 15.- [Ab.] venda de roba i teixits Can Bonnín, d’Andreu Bonnín.

Nº 16.- [Ab.] carnisseria Can Butzeta, de Josep Valls i després de Ramon Valls, el seu fill.

Nº 17.- [Ab.] fusteria i barberia de Cas Patró.

Nº 19.- [Ab.] apotecaria de Catalina Santandreu.

Nº 20.- [Ab.] perruqueria de na Maria perruquera, Maria Roig.

Nº 21.- [Ab.] estanc i venda d’objectes de regal, Can Benet, de Bartomeu Nadal i Joana Fernandez.

Nº 21.- [Ab.] fusteria i barberia Esteve Moragues, Fullós.

Nº 23.- [Ab.] taller de serigrafia i retolació d’un ciutadà alemany. [Post.] Oficina de Recaptació Municipal. [Act.] Agència tributària.

Nº 24.- [Ab.] barberia i espardenyeria Cas Saig, dels germans Joan i Jaume Alomar.

Nº 25.- [Ab.] taller mecànic Pastor-Servera. [Post.] supermercat SKAT. [Act.] “Informàtica SR” de Sebastià Ramis i Margalida Muntaner.

Nº 27.- [Ab.] taller de reparació de sabates d’Antoni Gelabert, Sineuer.

Nº 28.- [Ab.] Fonda i pensió Can Carabassa, de Miquel Ferrer. [Post.] Fonda Perelló. [Act.] bar “sa Fonda”

Nº 30.- [Ab.] l’amo en Miquel s’electricista.

Nº 31.- Abans taller de bicicletes de Jaume Alomar, Sineuer, més tard, taller també de motos del seu fill Bartomeu. [Post.] fontaneria, elec-tricitat i armeria dels germans Alomar, Sineuers.

Nº 32.- [Ab.] cafè, bar de Pedro Nadal, Benet.

Nº 33.- [Ab.] magatzem de Maties Capó, (cereals, alls, pinsos, albercocs secs; en algun moment també granja de pollastres).

[Post.] fàbrica de formatge d’Eugeni Triay

34 35

Nº 34.- [Ab.] estanc i cafè de Bartomeu Nadal, Benet. [Act.] oficines del Banc de Crèdit Balear.

Nº 35.- [Ab.] botiga de comestibles Can Roca. En aquesta botiga es feien canvis de novel·les i de còmics (tebeos). Aquest intercanvi, mitjan-çant el pagament d’alguns cèntims, era freqüent en els anys quaranta i part dels cinquanta.

Nº 38.- [Ab.] Armeria i papereria de Baltasar Genestar. [Post.] papereria i diaris, Nicolau. Sembla que hi hagué Fotografia Enric, en algun moment. [Act.] autoscola de Pau Sans.

Nº 39.- [Ab.] Cas Selleter, guarniments per a cavalleries. [Post.] Gestoria Gayà. [Post.] Boutique “Nacre” de Magdalena Crespí, Puça. [Act.] locutori telefònic. [Act.] al costat, perruqueria “Ismar” de Isabel Ma. Jordà

Nº 40.- [Ab.] estudi de Fotos Roma.

Nº 42.- [Ab.] carnisseria de Antoni Gelabert, Sineuer. [Post.] fou l’oficina de “Limpiezas Urbanas de Mallorca”, del mateix propietari.

Nº 43 .- [Ab.] ferreria de Pere Cladera, Cifre, que durant molts d’anys fou també batle de Santa Margalida.

[Act.] “Flors Es Molinot” de Francisca Carreras.

Nº 45.- [Ab.] farinera de Can Xeroc.

Nº 46.- Botiga d’Andreu Avellà i Administració de Loteries núm. 1.

Nº 47.- [Ab.] hi va haver una rellotgeria. [Act.] “Eurosolar” (energia solar).

Nº 48.- [Ab.] taller de sastreria de Miquel Vives, Celler. Als tallers de sastreria hi solien anar al·lotes per aprendre l’ofici, o almanco per aprendre de cosir camises i pantalons, per a ús familiar.

Nº 49.- [Ab.] carboneria i venda de carbó de Cas Carboner, de Gaspar Frontera.

Cantó carrer Autonomia. [Act.] Germans Frontera, Tovell. [Post.] Botiga Esports La Vila. [Act.] locutori telefònic.

36 37

Nº 52.- [Ab.] magatzem de Miquel Capó, Simoní, venda d’abonaments i comerciant majorista d’alls.

[Post.] “Peixos Ancla”. [Act.] magatzem de l’Elèctrica Josep Alomar, Sineuer.

Nº 57.- Bar Can Miquel, de Miquel Ferrer.

Nº 60.- [Ab.] taller de bicicletes Escalas. [Post.] forn i botiga de Can Llasset, de Joan Garau. En els anys qua-

ranta i cinquanta, en els forns les famílies de conradors hi solien canviar, a pes, farina per pa.

[Post.] consulta del metge Simó Garau, Llasset.

Nº 64.- Ferreteria de Can Mateu de Tanca, Mateu Galmés. Actualment en mans de la seva filla Cecília. És un dels establiments més antics de la Vila que encara continua obert.

Nº 68.- [Ab.] taller mecànic i [Post.] venda d’electrodomèstics i armeria de Bartomeu Mas, Metxo.

Nº 70.- [Ab.] carnisseria Can Bruno, de Bruno Llopis.

Nº 72 .- [Ab.] teulera de Can Maçolina. [Post.] al cantó amb el carrer Mina, taller d’electricista Miquel

Dalmau. [Post.] Supermercat SYP [Act.] Supermercat “BIP BIP” (Skat) del Grup IFA, del matrimoni

Font-Nadal

Nº 74.- Modista, Antònia Ordinas.

Nº 78.- [Ab.] botiga de comestibles de Can Llebro, de Gabriel Dalmau.

Nº 80.- [Ab.] venda de productes de perfumeria, Cuesta. [Post.] supermercat de Sebastià Estelrich, Merro. [Act.] Supermercat “Toñi”, del Grup SPAR.

36 37

A can Simoní encistaven alls

38 39

Bar de can Benet, al carrer Joan Monjo March, on són presents tres generacions: Pere Nadal, el propietari, el seu fill Joan i el seu nét Pedro, i alguns parroquians

38 39

4

Carrer Antoni Maura

Nº 1.-[Ab.] merceria i electrodomèstics d’Antoni Font Arduengo, Curt.

Nº 2.-[Ab.] selleter Joaquim Perelló, Quim.

Nº 3.-[Ab.] consulta del metge don Bartomeu Grimalt, es metge Capeta, que vivia amb el seu germà capellà don Antoni, el qual, durant molts d’anys, celebrà diàriament la missa a la capella del col·legi de La Salle. Don Toni era doctor en Teologia i no exercia el seu ministeri a l’església parroquial, almanco a partir dels anys quaranta.

Nº 4.-[Ab.] peladora i trencadora d’ametles de Can Salvador des Forn. [Act.] taller de fusteria de mobles Payeras, de Rafel Payeras. Al mateix número hi ha el mostrador de teles i cortines de Mobles

Payeras.

Nº 5 .-[Ab.] perruqueria de senyores de Maria Fuster, na Maria Picaforta, i més tard de les germanes Juanita i Maruchi Tous Cazorla.

[Act.] magatzem de mobles i electrodomèstics de mobles Payeras.

Nº 8.-[Ab.] barberia de Miquel Cerdà Oliver, en Miquel Blanco.

Nº 14.-[Ab.] bodega Escalas.

Nº 15.-[Ab.] fusteria de l’amo en Pep Ribas,Valentí.

Nº 24.-Bar Bonavista, del matrimoni Tauler-Escalas.

40 41

Nº 27.- [Ab.] barberia i espardenyeria de l’amo en Joan Mariando.

Nº 31.- [Ab.] bodega de l’amo en Pere Serra.

Nº 34.- Botiga de comestibles i carnisseria de Martina Malondra, Xica.

Nº 38.- [Ab.] cafè Ca n’Escalas, de Miquel Escalas, que tenia un cotxe de lloguer, que la gent el llogava per anar al metge fora de La Vila, i per a qualsevol casta de viatge imprevist o per anar a llocs on no hi arribava el transport públic.

Nº 40.- [Ab.] ferreria de Sebastià Estelrich, Merro.

Nº 41.- [Ab.] teulera, gerreria, “ladrilleria” i material de construcció d’Antoni Dalmau. Aquest establiment va romandre obert fins l’any 1945.

Nº 42.- [Ab.] taller de cosidores de les germanes Estelrich de Can Burguet.

[Act.] Electrodomèstics i electricitat de Miquel Vives.

Nº 46.- [Ab.] teulera de Can Burguet, Estelrich. [Post.] magatzem de productes agrícoles de Martí Torres, Roca. [Act.] Bar Can Malet, de Gabriel Roig. Aquest bar es va obrir l’any

1974.

Cantó amb el carrer Ponent.- [Ab.] botiga de queviures i forn de Can Salas de Cristòfol Salas.

Nº 52.- Perruqueria de senyores de Bàrbara Tous, Sa Murera.

Nº 54.- [Ab.] botiga de queviures de Bàrbara Petro.

Nº 67.- Cafeteria “Sa Caseta”, de Francisco Mestre, Es Francès.

Nº 74.- [Ab.] perruqueria d’Antònia Molinas, Cabotina.

Nº 76.- [Ab.] fusteria de Pere Estelrich, Merro. [Ab.] fàbrica de formatge i recollida de llet d’Eugeni Triay.

Nº 78.- [Ab.] farinera de Bartomeu Socias, Piulo.

40 41

Fusteria de can Payeras. A la foto Rafel Payeras, la seva esposa

Agustina Piña, la seva filla Maria i Joan Font, de can Vicenç de s’Agència.

42 43

Bar can Manento. En el grup que es troba en primer terme hi podem veure Joan Fornés, Manento, el menescal Bartomeu Tous, el menescal jove, Francisco Gordillo i Antoni Crespí

42 43

5

Passeig d’es Pouàs

Nº 1.- Cantó al carrer Joan Monjo March. [Ab.] Bar Can Manento de Josep Fornés, Manento. Tenia dos portals, un d’ells al carrer Joan Monjo March. El regentava Josep Fornés des de l’any 1925. Sembla que abans l’havia tengut un oncle seu i abans d’això el carnisser Bruno Llopis. El cafè de Can Manento era lloc de reunió de les anomenades forces vives de La Vila i de la majoria de comerciants i mercaders. Es va tancar l’any 1972, quan era el propietari Joan Fornés Fullana, que fou batle de La Vila entre els anys 1974 i 1979.

[Act.] Oficines de la Banca March.

Nº 2.- [Ab.] venda de vi, celler Can Magre.

Nº 3.- [Ab.] carnisseria de Can Foc d’Antoni Gayà, Foc. [Act.] Apotecaria Pujades de Maria Rosa Pujades Santandreu.

Nº 5.- Oficines del Banc de Santander. [Ab.] Banc Central i BCH. [Ab.] al primer pis, hi tengueren la consulta els metges, Llorenç

Barceló, Pelo, i Antoni Carbonell, Blanquet.

Nº 8.- [Ab.] Productes Ordinas, fàbrica de sifons, gaseoses i de gel...) de Pere Ordinas, Pere Pons.

Nº 12.- Abans oficina de la Caixa de Pensions “La Caixa”. [Post.] local del partit Unió Mallorquina.

Nº 13.- [Ab.] madò Ferrera, cosidora.

44 45

Nº 16.-[Ab.] Botiga i Bodega dels pares de Miquel Estelrich, Galdet. [Act.] Fusteria Font-Estelrich.

Nº 17.-[Ab.] botiga de comestibles i teler, de Guillem Avellà. [Post.] barberia de Manolo Crespí.

Nº 19.-A principi del segle XX, Casa de la Vila, Ajuntament de Santa Margalida.

[Ab.] Botiga d’electrodomèstics i fontaneria dels Germans Alomar, Sineuers.

Entrant a l’esquerra hi hagué “Botiga des Pouàs”, merceria, durant poc temps.

[Act.] entrant a mà dreta, botiga de productes “Schlecker”, d’una companyia alemanya.

Nº 20.-[Ab.] carnisseria de Can Foc, de Josep Gayà, Foc.

Nº 21.-[Ab.] hi hagué una asserradora de marès de Joan Alzamora, Manera.

[Act.] Bar Las Palmeras, de Rosa Segura, viuda de Guillem Alzamora, Manera.

Nº 23.-Casa de la Vila, Ajuntament de Santa Margalida, inaugurada el 20 de juliol de 1970.

Nº 25.-Cantó al carrer Joan Monjo March. [Ab.] tenda de robes i joieria d’Esteve Moragues, Fullós.

[Act.] Cafè i “Forn de Maria”.

44 45

Centraleta de teléfonos, de la Companyia Telefònica a can Barraixet. A la foto la

telefonista Isabel Bordoy

46 47

Interior de la botiga de can Lluís Nofre. La nina és Catalina Fuster.

46 47

6

Carrer del Pou de sa Garriga

Nº 1.-[Ab.] taller de brodadores de Magdalena Durán, Queixala. En els anys quaranta i cinquanta s’ensenyava, sobretot, el brodat a màquina.

[Act.] oficina de Correus.

Nº 2.- [Ab.] “Fonda Roca” de Joan Roca. Era coneguda a més per la fonda de ca Madò Monja.

[Post.] carnisseria de Llorenç Molinas, Sigaló.

Nº 3.- Forn i botiga de Can Salvador d’es forn, de Salvador Piña. Actualment la botiga de comestibles i el forn més antics de La Vila, segurament data de més de cent anys en l’actual emplaçament. Ha estat regentat per quatre generacions de la mateixa família, comptant de quan havia estat ubicada abans al número 23 de mateix carrer. Durant bastants d’anys el forn fou independent de la botiga i el tengué en lloguer Joan Grimalt Munar, Caragol.

Nº 4.- [Ab.] consulta del practicant Joan Llambias, Camissa.

Nº 5.- [Ab.] apotecaria de don Pere Santandreu, la gent el coneixia per l’apotecari Pere.

Durant un temps hi estigué de mosset el conegut retratista Mascaró, Peret, de Maria de la Salut.

Nº 12.- Perruqueria de senyores d’Isabel Maria Roig, Musica.

48 49

Nº 15.- [Ab.] carnisseria de ca Madò Biatriu, Beatriu Aguiló Picó, que a més de fer de carnissera feia d’emblanquinadora.

[Post.] gelateria de Magdalena Crespí, Puça.

Nº 16.- [Ab.] fàbrica de fideus de Magdalena Serra, Sa Fideuera.

Nº 20.- [Ab.] peladora i trenadora d’ametles i molí de pebràs de Can Salvador de sa Plaça, germans Piña.

Nº 21-23 .- [Ab.] cotxeria de l’empresa d’Autocars Ferrer, de Josep Ferrer, l’amo en Pep des camions.

Nº 23.- [Ab.] ferreria de Sebastià Ferrer, Tusí.

Nº 24.- [Ab.] ferreria de l’amo Antoni Ferrer, Tusí.

Nº 25.- [Ab.] fusteria de Guillem Perelló Oliver, Escolà.

Nº 37.- [Ab.] botiga de Can Verdero, de Joana Anna Alzamora, Manera.

Nº 38.- [Ab.] taller de reparació de bicicletes, Escalas.

Nº 39.- Bar Novedades de Miquel Rosselló, Parragó.

Nº 48.- [Ab.] forn i botiga de Can Lluís Nofre, de Mateu Fuster, Lluís, avui botiga de comestibles, autoservici, regentada pels seus hereus. Segurament data del primer terç del segle passat.

Nº 51.- [Ab.] botiga de comestibles d’Antoni Perelló, Gerrer.

Nº 57.- [Ab.] peladora i trencadora d’ametles, de Miquel Piña, de Can Salvador.

Nº 63.- [Ab.] taller de Francisca Moll, modista.

48 49

7

Carrer de Ses Jovades

Nº 3.- [Ab.] fusteria de Mateu Ferrer, Gallardó. Es va obri l’any 1946. Posteriorment fou traslladada al carrer Escola i actualment es troba ubicada al carrer Miquel Ordinas, regentada pels fills de l’amo en Mateu.

Nº 4.- [Ab.] bodega d’Andreu Avellà, Vellà. [Post.] taller mecànic d’Antoni Roig Massanet, Sen.

Nº 8.- [Ab.] fusteria de Can Femenia, de Jaume Cladera Salvà. [Post.] perruqueria de Joana Avellà, Galdeta.

Nº 10.- [Ab.] celler de Can Clapat, de Salvador Piña.

Nº 13.- [Ab.] botiga de Miquel Ferrer, Gallardó i Joana Aina Molinas, de s’Estany.

Nº 19. [Ab.] ferreria de Rafel Salamanca, Llema.

Nº 20.- [Ab.] botiga de comestibles de Can Clapat, de Salvador Piña.

Nº 24.- [Ab.] ferreria de Pep Bassa, Randet. L’amo en Pep feia bones fei-nes de torner. Fou també l’inventor d’una màquina per fer vencisos, cordes de càrritx, molt emprades en les feines del camp per lligar les garbes de cereals.

Nº 28.- [Ab.] botiga de Can Parric, de Mateu Martí Nadal.

50 51

Nº 29.- [Ab.] bodega d’Andreu Avellà, Vellà.

Nº 33.- Electrónica Cid, de Joaquín Cid Rodrigo.

Nº 36.- [Ab.] taller d’automòbils “Mercedes”, de Bernat Bibiloni Muntaner.

Nº 45.- [Ab.] fusteria de l’amo en Jaume Torres, Saco.

Nº 51.- [Ab.] botiga i forn de Ca na Mariana. [Act.] forn de Can Palanquet, de Guillem Ferrer.

Nº 53.- [Ab.] magatzems de Salvador Piña, Clapat, i de Llorenç Pons, Selvatgí.

Nº 55.- [Ab.] fusteria de l’amo en Miquel Pons, Selvatgí. L’amo en Miquel arribà a centenari.

Nº 69.- [Ab.] botiga de comestibles de Pep Moranta Fluxà i Carme Dalmau Matarredona.

50 51

Fàbrica de vins i licors de can Feliciano.

52 53

Camió de repartiment de la fàbrica de can Feliciano. A la foto Miquel Bordoy Valls.

52 53

8

S’Abeurador i Carrer Enginyer Felicià Fuster

Plaça Abeurador

Nº 4.- Escola Vella, antiga Escola Graduada. Aquest és un dels edificis més singulars i emblemàtics de la Vila. La

seva construcció entre 1924 i 1927, és obra de l’anomenat arqui-tecte Guillem Forteza. S’inaugurà essent batle Miquel Monjo Alós. Va acomplir la seva funció com escola fins l’any 2003. També fou lloc de reclusió, durant el temps de la Guerra Civil, dels opositors al règim del general Franco. Actualment s’ha convertit en un centre cultural que inclourà la biblioteca municipal, l’arxiu històric muni-cipal, sala d’exposicions i altres dependències, a més d’un auditori de nova construcció amb capacitat per unes 250 persones.

Nº 5.- Bar Estelrich, Can Maco. Aquest cafè el va obrir l’any 1932, Simó Estelrich Ramis. Ha passat

de pares a fills per espai de tres generacions i actualment és en mans de la seva neta Margalida i el seu espòs Antoni. Era lloc d’aturada, els matins, sobretot de caçadors i homos que anaven a treballar a foravila, fossin propieteris o jornalers, ja que sempre fou molt dema-tiner en obrir les portes a trenc d’alba. Sembla que en el soterrani s’hi ubicà el dipòsit d’armes de la Falange local, durant la Guerra Civil. Ens contaren que en aquest cafè es va sentir per primera vegada a la

54 55

Vial una radio de galena.

Nº 6.- [Ab.] taller mecànic de Can Maco de Josep Estelrich Flò, i assorti-dor de benzina.

[Act.] megatzem de Ferreteria Garau.

Nº 10.- [Ab.] Supermercat Garau, d’Antoni Garau Capó, Llasset i d’Isabel Riera Vicenc, Menuda.

[Act.] Ferreteria Garau de Miquel Garau Ordinas, Llasset i Clara Capó Estelrich, de Can Maco. Ocupa part de l’antic abeurador*.

Nº 12.- CINAL, Gestió i Informàtica, S.L. de Pere Nadal, Benet. Ocupa part de l’antic abeurador.

Nº 13.- [Ab.] guarderia per a infants. Ocupava part de l’antic abeura-dor*.

Carrer Enginyer Felicià Fuster Jaume

Nº 3-5.- [Ab.] cimentera i farinera de Can Verga, de Sebastià March, Verga, que fou batle de Santa Margalida entre els anys 1945 i 1950.

[Act.] taller i servici “Citroën”. Germans Quetglas, Garriguers, abans fou taller d’automòbils Riera-Quetglas.

Nº 7.- [Ab.] fàbrica de malta i cotxeries de Destil·leries Fuster. La malta acomplia la necessitat d’adaptar-se a les exigències de

l’època i diversificava l’activitat de la fàbrica. La malta, en un temps en què el café escassejava ferm, era un succedani del café, elaborat amb distints productes torrats i mòlts: ordi, ciurons, veces, café mallorquí i xicòria. Aquest producte es comercialitzava envasat en borses d’un quilo i de 100 grams. La marca era “Victòria” i les bor-ses portaven estampada la figura de la Victòria de Samotràcia. La malta “Victòria” tengué molta d’acceptació i fou present en el mercat durant bastant de temps.

Nº 10.- Cantó carrer Clavet.-[Ab.] taller mecànic i servici “Citroën”, de

*Les piques d’obra de l’abeurador es varen enderrocar i el pous es varen cegar l’any 1969,

essent batle Pere Cladera Moragues, Cifre.

54 55

Bartomeu Mas, Metxo. Per un curt termini de temps hi hagué una floristeria. [Post.] hi hagué “Peixos Ancla”, venda de productes congelats.

Nº 12.- Cantó Clavet, exposició i venda de materials de Construccions Pastor, dels germans Sebastià i Antoni Pastor, Carreres.

Nº 13.- Oficines de l’enpresa Excavacions, Contenidors, Transports, Guillem Perelló Llull.

Nº 15.- Cantó carrer Molins. [Ab.] Bar Ideal. [Act.] Restaurant Can Pep.

Nº 16.- [Ab.] Fàbrica de bigues de Martí Torres. [Act.] magatzem dels Germans Torres, empresa constructora.

Nº 19.- Gràfiques SIBA, de Joan Morey, Gabriel Moncades, des Turó i Antoni Oliver, de cas metge de son Tovell.

Nº 21-23.- Taller mecànic “Jovades Motor”, servici “Wolsvagen”, “Audi”; de Julio Moncadas.

Nº 22-24.- [Ab.] Destil·leries Fuster, fàbrica de vins i licors. La fàbrica de licors de Felicià Fuster Molinas, l’any 1911 es troba-

va situada al carrer de Quarter Nord -avui carrer de Felicià Fuster Jaume. Tot i que també produïa vi, es dedicà bàsicament a l’elabora-ció de licors. Disposà d’una plantilla d’una trentena de treballadors i distribuïa els seus productes arreu de l’Illa i per alguns indrets de fora Mallorca.

Vertaderament els productes sortits de “Destil·leries Fuster” eren en general d’una qualitat reconeguda. En destacaven el palo Fuster, la canya, el rom, el brandy Victòria, l’estomacal Victòria, la ginebra Victòria, l’anís Santa Margalida... Els productes es venien tant en barrals com embotellats, lògicament els productes embotellats asso-lien una més alta qualitat. També es distribuïa vi: negre, blanc i rosat (llavors li dèiem “clarete”). Sobretot el blanc gaudia d’una justa fama. També gaudien d’un bon cartell els vins generosos: el vi sec, vi dolç, la mistela i el vermut. Els dos productes estrella de la fàbrica de licors eren: el “Benedetto”, una espècie de licor estomacal i l’anisset “Venus”, un anís dolç de sabor molt agradable. Potser les fórmules per a l’elaboració d’aquests productes procedien dels viatges que Feliciano Fuster Molinas havia fet per diversos països europeus. Les

56 57

botelles que els contenien tenien el coll llarg i la del Benedetto era més ampla de la part central que de la base, de color caramel. La de l’anisset anava eixamplant-se a mesura que s’acostava a la base i tenia una forma com a més “femenina”, el vidre era blanc i el tap també de vidre. Diríem que era una botella elegant i amb un cert atractiu.

El licor Benedetto, es veié obligat a ser retirat del mercat per causa d’una querella interposada pels frares benedictins que fabricaven el “Benedictine” i veien en el licor margalida una espècie de plagi . Aleshores es canvià el nom, passà a ser ”Betto”, i la forma de la bote-lla, s’adoptà la mateixa que la de l’anisset “Venus”, però mantenit el color caramel del vidre.

La fàbrica es tancà la dècada dels anys seixanta, després d’una sèrie de vicissituds.

Nº 26.-Maria Cifre, modista.

56 57

9

Barriada de sa Capella i des Quarter

Sa Capella

A mitjans segle XVII en el turó anomenat sa Capella, es pretengué crear una capella dedicada a sant Josep. A 1734 els pares teatins hi basi-ren un monestir que no arribà a entrar en funcionament per mor de l’oposició de la parròquia de Santa Margalida.

Al llarg dels anys ha passat per distints propietaris. Devers l’any 1957, un personatge anomenat Jean Bourdillon, comte de

Queylar, vengué a viure a Mallorca i a la primeria dels anys seixanta llogà Sa Capella als seus propietaris i inicià la seva restauració amb el propòsit d’habilitar una residència a fi d’hostejar turistes d’un nivell econòmic alt. Durant els anys que romangué oberta dita residència s´hi allotjaren nombroses personalitats, membres de la reialesa, actors de cinema i diversos artistes. D’entre tots cal destacar: la princesa Beatriu d’Holanda, el rei Simeó de Bulgària, la reina Federica, Lord i Lady Carrington... Els actors Richard Harris, Lex Barker, Carol White... El artistes Joan Miró, Robert Graves, John Barry... i moltíssimes per-sones més. En les nits d’estiu a vegades s’hi organitzaren festes amb l’assistència de més de 150 persones.

Actualment és un allotjament d’agroturisme.

58 59

Carretera d’Artà

Nº 4 .-Quarter de la Guàrdia Civil, construït l’any 1931, en terrenys de l’Ajuntament, per Felicià Fuster Molinas quan era batle de la Vila.

Nº 5-7.- [Ab.] fàbrica de “granito” que regentava l’amo en Rafel des Granito, que era de Muro però vivia i treballava a La Vila. El granito, en temps de la postguerra, ocupava el lloc que després han ocupat el terrasso, el gres, la ceràmica i el màrmol i acomplia el seu paper en la construcció, sobretot en cases que volien assolir una certa categoria i modernitat.

[Post.] ocupà aquest indret una fàbrica de rajoles de Josep Monjo Oliver.

[Post.] una part l’ocupà la ferreria Salas i Muntaner. [Act.] n’ocupa una part l’Agència de Transports Font, de Vicenç Font,

de s’Agència, i l’altra Excavacions Aloy, Saco.

Nº 10.- [Ab.] assecador d’albercocs de Can Maties, de Maties Capó. Aquest assecador arribà a desenvolupar una actividad destacable a la

dècada dels anys quaranta i cinquanta. En l’època de major activitat hi podia haver-hi treballant una quarentena de persones, una part de les quals eren nines de dotze fins a catorze anys que aprofitaven les vacacions escolars per aportar uns doblers a la necessitada economia familiar.

També ocupà aquest indret, per un cert temps, la fàbrica de formatge d’Eugeni Triay.

S/N.- Magatzem de fruites de Bartomeu Alomar, Sineuer.

Carrer Pere Estelrich Fuster

-Taller de fontaneria de Joan Dalmau, Gil.

Carrer Sa Capella

Nº 1.- [Ab.] l’ocupava una part del taller mecànic de Can Maco, de Josep Estelrich Flò, Maco.

[Act.] “Pintures Santa Margalida”, d’Antonio Raya.

58 59

En el cantó amb el carrer Fontiroig hi havia la peladora i trencadora d’ametles de Can Maco.

Nº 21.- [Ab.]taller mecànic de Joan Seguí. Actualment dels germans Moragues.

Nº 24.- Taller de lacats de Joan Dalmau, Gil.

Nº 26.- Magatzem d’Eurosolar C.B.

S/N.- Vidrieria “Santa Margalida” de Rafel Estelrich, Galdet.

Carrer Fontirroig

Nº 3 bis. Perruqueria de Maria Tous.

Carrer de la Pau Cantó amb el carrer de Sa Capella: [Ab.] taller mecànic de Miquel

Martorell. [Act.] Taller SOM, Mac Agrícola.

Carrer Xaloc

Nº 3.- Fusteria dels Germans Vanrell.

S/N .- Magatzem i fusteria Estelrich i Estelrich, de Rafel Estelrich, Galdet.

Carrer Clavet

Nº 1.- [Ab.] fàbrica i taller de motos BMS, de Baltasar March Santandreu, Verga.

[Post.] taller de torner de Lluís Gelabert.

Nº 5.- [Ab.] peladora i trencadora d’ametles d’Andreu Avellà, Vellà.

Cantó carrer Indústria. [Ab.] Begudes carbòniques “PICSA” Germans Ordinas, de can Pere Pons. Aquesta marca fa uns anys passà a comer-

60 61

cialitzar-se a Sa Pobla. [Act.] taller mecànic, servei “FIAT” de Morey i Rosselló.

Construccions Pastor.- A cada banda del carrer Clavet s’hi troben les oficines, indústria i magatzems de “Construccions Pastor”, impor-tant empresa de materials de construcció i constructora fundada per Guillem Pastor, Carreres i que treballa arreu de Mallorca. És d’origen familiar, ja que el padrí dels actuals propietaris, els germans Pastor, ja es dedicava a la construcció.

Carrer Indústria

Cantó Clavet. [Ab.] taller mecànic de Francisco Servera Moncadas, Panxeta.

[Act.] pintures “Pinsama”.

60 61

Bar ca n’Eusebio. En la foto Eusebio del Olmo i la seva dona Antònia Dalmau.

L’al·lot és en Miquel, Prim.

62 63

Casa de Sebastià Pastor, Ros, que feia de capeller, la seva esposa Margalida Fornés, que feia de planxadora, devora ella, Magdalena Crespí, Puça. La dona més vella és madò Apolònia, el matrimoni que està assegut són Bernat i Rafela, padrins de Bernat Molinas Moragues, Bisbal, les nines són Joana Aina Ferriol i Margalida del forn de can Salas.

62 63

10

Barriada de ses Vinyes

Carretera de Petra

-[Ab.] antiga teulera de Can Burguet, durant un temps la regentà l’empresa de construcció de Bernat Massanet, Dolores.

Camí de Sa Torre

-Abans granja de Can Maró. [Act.] una marmoleria, (marbres i granets) de Cristòfol Rubio

Martín.

Carrer Miquel Morey i Juan

-Col·legi Públic Elionor Bosch. És el nou col·legi que substituí l’Escola Graduada de la Plaça de l’Abeurador. Es posà la primera pedra el mes d’abril de 1976, amb l’assistència del Ministre d’Educació del govern del General Franco, sr. Carlos Robles Piquer. Es va inaugurar per les festes de la Beata de l’any 1977, essent batle de la Vila Joan Fornés Fullana, Manento.

64 65

Carrer Horts

Nº 6.- [Ab.] Francisca Bisquerra, modista.

Nº 12.- Perruqueria de Margalida Ramis, Polla.

Nº 18.- [Ab.] Antònia Ramis Quetglas, Polla, modista.

Nº 21.- [Ab.] distribuidor de vins, Joan Gayà Carreras.

Nº 25.- [Ab.] fusteria de l’amo en Miquel Gual, Seno.

Nº 34.- [Ab.] ferreria de Josep Borràs. [Post.] botiga “Sa Bruixeta”, de Magdalena Rodrigo.

Carrer d’En March

Nº 1.- Instal·lacions de la companyia Telefònica.

Nº 2.- [Ab.] ferreria de Gabriel Dalmau, Llebro.

Nº 22.- Materials de construcció Miquel Estelrich Vidal, Fus.

Nº 24.- [Ab.] marmoleria de Josep Monjo Oliver. [Act.] Productes Martí i supermercat de Can Parric, de Joana i Maria

Martí Pons, distribuidora de la marca “Sal Martí”, creada per Mateu Martí Nadal, Parric.

Carrer Ferrà

Nº 4.-[Ab.] fusteria Can Cuixa.

Carrer Autonomia Nº 19.- Gabinet d’estética d’Antònia Cladera.

Nº 30.- [Ab.] carnisseria Can Foc, d’Antoni Gayà.

Nº 31.- [Ab.] ca sa Fideuera, fàbrica de fideus, de la família Estelrich.

64 65

Carrer Tramuntana Nº 3.- [Ab.] taller mecànic de Pere Salvà, Biniaco.

Nº 16.- [Ab.] Joana Aina Fornés, planxadora, Sebastià Pastor, Ros, cape-ller.

[Post.] sastreria de Martí Pastor, Ros.

Nº 23.- [Ab.] Antònia Teulera, modista

Carrer Vinyes

Nº 16.- Estudi del pintor Guillem Crespí Alemany, Puça.

Cantó al carrer March.- [Ab.] magatzem i assecador d’albercocs de can Clapat.

Plaça Bartomeu Pastor

S/N - [Ab.] assecador d’albercocs i magatzem majorista d’alls de l’amo en Gabriel Torres, Roqueta.

[Act.] local del Grup escolta “El Turó del Drac”. Aquest grup fou creat a Santa Margalida el 6 de desembre de 1992.

66 67

Bar Junior’s amb el seu propietari Rafel Matas en primer terme, devora ell madò Miquela Tous. En el grup hi podem veure el cantant Antonio Machín una de les vegades que vengué a actuar a La Vila.

66 67

11

Barriada de l’església

Plaça Cardenal Cerdà

Nº 3.- [Ab.] consulta de la comara dona Isabel Buades.

Nº 4.- [Ab.] consulta de don Antoni Oliver, es metge de Son Tovell.

Nº 7.- (Cantó al carrer Vinyes).- [Ab.] botiga de Catalina Munar Grimalt, Fustereta.

Carrer Doctor Calafat

Nº 4.- [Ab.] corresponsalia del Banc Central.

Nº 6.- [Ab.] forn de Can Vellà, [Post.] botiga de comestibles i forn d’Andreu Avellà.

Nº 14.- Cantó amb carrer Escola. [Ab.] celler de Martí Ribas, de Son Real.

Carrer Església

Nº 8.-[Ab.] fusteria Estelrich-Torres d’en Pere Merro i en Pere Roca.

Nº 12.- [Ab.] molí i fàbrica de pinsos, de Miquel Ribot Billoch, es Pallusser.

68 69

Carrer Escola

Nº 1.- [Ab.] hostal, per a bísties i carros, de ca s’Escolà, Jaume Torres.

Nº 6.- Abans hi havia una peladora i trencadora d’ametles de Martí Ribas, l’amo en Martí de Son Real.

Nº 7.- [Ab.] hi tengué la perruqueria Joana Avellà, Galdeta.

Nºs 8 i 10.- [Ab.] fusteria de l’amo En Mateu Ferrer, Gallardó. De les fus-teries actuals és la més antiga de la Vila.

Carrer Baltasar Calafat

Nº 2.- Cantó amb el carrer Escola, abans hi havia la trencadora d’ametles Martí Ribas, l’amo en Martí de Son Real.

Nº 8.- [Ab.] agència de transport de Vicenç Font.

Nº 15.- [Ab.] taller i botiga d’informàtica S.R. Sebastià Ramis.

Carrer Costitució

Nº 2.- Rectoria.

Nº 2A .- [Ab.] esudi de disseny “Accent Gràfic”. [Act.] oficina parroquial.

Nº 3.- [Ab.] Saló de cinema i teatre Can Verga de Sebastià March.

Nº 4.- [Ab.] Margalida Alemany Cifre, Lloreta, cosidora. Durant un temps fou el local de la Càmara Agrària.

Nº 5.- Bar Junior’s, que posà Rafel Matas.

Nº 6.- Antigament hi hagué el casal i els jardins del Comte de Formiguera.

Més tard, la peixeteria pública municipal. [Post.] local de la OJE (Organización Juvenil Española). [Act.] Casa de Cultura i bibliopteca municipal “Joan Mascaró

Fornés” i jutjats.

68 69

Nº 11.- Oficines de Sa Nostra.

Nº 12.- Antiga Escola Graduada, Escola vella, també fou escola de músi-ca en els anys quaranta.

Nº 13.- [Ab.] taller de reparació de sabates de Josep Cru.

Nº 29.- [Ab.] consulta del menescal Bartomeu Tous. [Act.] consulta del metge Josep Tous.

Nº 33.- [Ab.] saló de cinema d’estiu de Joan March, Verga.

70 71

Vileres que, a la primeria dels anys seixanta, feien el Servei Social. Quantes en coneixeu?

70 71

Grup de nines a ca ses Monges

72 73

Grup d’al·lots a la Salle.

72 73

12

Barriada del carrer Major

Carrer Joan Ordinas Tous

Nº 3.- [Ab.] Casa de la Vila, Ajuntament de Santa Margalida, fins l’any 1970.

[Act.] Escola de Música Municipal.

Continuació del carrer Joan Ordinas

-Benzineria BP de Miquel Munar, Estrella.

-Tallers, venda i servici Renault de Josep Pastor Gayà, Foc.

-Taller d’alumini Jaume Font.

Carrer Hostal

Cantó amb la Plaça de la Vila.- [Ab.] café de Sa Felanitxera. [Act.] Llar dels Padrins i Centre d’Atenció Mèdica.

Nº 4.- [Ab.] Hostal de bísties i carros de Sa Fumera. [Post.] magatzem i venda de materials de construcció de Joan Morey

Trobat, Maco, mestre d’obres. Al primer pis, Margalida Crespí, Puça, modista.

Nº 6.- Botiga de Regals “Punyeteries” de Joan i Miquel Roig, de s’Agència.

74 75

Carrer Major

Nº 5.- Taller mecànic de Joan Fornés.

Nº 6.- [Ab.] oficina i administració de Correus. [Act.] al 1r. pis, Notaria.

Nº 7.- [Ab.] Agència de transports i botiga de queviures de Bartomeu Roig l’amo en Tomeu de s’Agència, i Maria Torres.

Nº 11.- [Ab.] botiga de queviures de Sa Felanitxera.

Nº 13.- Gabinet de delineació de Rafel Roig.

Nº 18.- [Ab.] Agència de transports de Vicenç Font, en Vicenç de s’Agència.

Nº 28.- [Ab.] oficina de Telégrafos i [Post.] també de Correus.

Nº 27.- Ca ses Monges, guarderia d’infants de les monges Agustines.

Nºs 31-33.- [Ab.] molí i farinera de Can Presumit.

Nº 30.- [Ab.] perruqueria de senyores de Maria Martorell.

Nº 37.- [Ab.] perruqueria de senyores de Margalida Muntaner.

Nº 43.- [Ab.] fusteria d’Antoni Fornés, Manento.

Nª 48.- [Ab.] planxadores, germanes Fornés, Coves.

Nº 50.- [Ab.] consulta del metge Pere Santandreu, es metge Perico.

Carrer d’Es Vent

Nº 4.- [Ab.] botiga de l’amo en Pep Piña, Mè. L’amo en Pep fou durant molts d’anys el repartidor dels diaris. Al mateix indret Antònia Piña, brodadora.

Nº 9.- [Ab.] taller de sabater Bartomeu Gelabert, s’Alaroner.

Nº 14.- [Ab.] ferreria de Bartomeu Alomar, Sineuer.

Nº 15.- [Ab.] fusteria de Pere Columbram, Vallori.

74 75

Carrer Alegries

Nº 10.- [Ab.] botiga de comestibles de Catalina Llopis, Bruna i d’Antoni Tarongí, Llauner.

Nº 11.- [Ab.] taller del llanterner Antoni Tarongí, Llauner. [Act.] taller del llanterner de Petra, Tarongí.

Nº 13 .- [Ab.] fusteria de Joan Mayol.

Nº 28.- [Ab.] botiga de comestibles de Joan Cladera i de Martina Moragues, Regina.

Carrer La Salle

En el cantó amb el carrer Alegries, hi tengué una perruqueria de senyo-res Regina Cladera.

Nº 11.- [Ab.] autoescola de l’amo en Miquel Fiol, la primera que hi hagué a La Vila.

Nº 15.- [Ab.] botiga d’electrodomèstics “Sanyo” de Josep Nadal.

Nº 20.- Taller de sabater de Sebastià Estelrich, Frit.

Nº 35.- [Ab.] fusteria de l’amo en Toni de s’Estret.

Nº 36.- [Ab.] botiga de queviures de Mateu Malondra, Xic.

Nº 40.- [Ab.] col.legi dels Germans de La Salle, obert l’any 1912 i tancat l’any 1968.

Nº 53.- [Ab.] forn i botiga de queviures d’Apolònia Estela Moragues, Fullosa.

En el cantó amb el carrer del Vent, [Ab.] botiga i magatzem de Francisco Rosselló, Puntes.

Nº 74.- [Ab.] fusteria de Joan Capó Rubí, Canet.

Nº 78.- [Ab.] fusteria de Josep Alemany Perelló, Lloret, que abans havia estat del seu pare. L’amo en Pep fou batle de Santa Margalida, durant uns quants mesos de l’any 1936.

76 77

La seva esposa, Martina Cifre March fou cosidora de camises i la seva filla Margalida també hi treballà de cosidora.

Nº 80.- [Ab.] botiga de comestibles d’Antoni Alzamora, Manera.

Carrer Lluna

Nº 4.- [Ab.] venda de material de construcció de Martí Torres, mestre d’obres.

Nº 7.- [Ab.] magatzem i oficines “Abenaxbar” de Damià Perelló, Maró.

Nº 18.- Francisca Coll, brodadora.

Nº 23-25.- Fusteria de Mateu Malondra Tauler, ara dels seus hereus.

76 77

13

Barriada d’es Molinot

Carrer Ramon Llull

Nº 3.- [Ab.] Elèctrica Vives

Nº15.- [Ab.] Celler “Las Uvas” de Miquel Ferrer. [Act.] laboratori dental de Marc Quetglas Femenia.

Carrer Tàrbena

Nºs. 6 i 8.-[Ab.] fàbrica i celler de vi de Felicià Fuster Molinas (Molinot)

Nº 17.- [Ab.] gestoria i autoscola de Miquel Fiol.

Nº 21.- [Ab.] taller de reparció de sabates de Miquel Dalmau, Gil.

Carrer Molinot

Nº 9.- [Ab.] botiga de comestibles de Sebastià Bauzà, de s’Araix i Antònia Dalmau, Picona.

78 79

Carrer Xaló

Nº 3.- [Ab.] antic forn de Joan Garau, Llasset. [Post.] forn d’en Paco [Post.] forn Can Perico de Gerardo Rodríguez. [Act.] forn Can Joan, de Joan Nogales.

Nº 10.-Cantó carrer de Son Amanada. [Ab.] ferreria de Jaume Aloy, Saco. [Post.] magatzem de Bartomeu Gayà, de Son Corb. [Act.] Perruqueria de senyores de Bàrbara Moll i al costat, abans,

videoclub Imagine d’en Francisco Gayà.

Carrer Mina

Nº 19.- [Ab.] fusteria de Miquel Llull, Tomasset.

78 79

Taller de “Creaciones Pedrona” en plena activitat. A la primeria dels anys seixanta

80 81

Grup de cosidores de ca madò Magina, la primera a l’esquerra, al carrer Unió.

80 81

14

Barriada de s’Abellar i sa Creueta

Carrer Fred

Nº 3.- Electricista Guillem Mayol Alomar.

Nº 8.- Farinera de Francisco Ferrer, Puntes.

Nº 14.- [Ab.] magatzems “Roiger” dels germans Roig, de s’Agència.

Carrer s’Abellar

Nº 1.- Grues Barceló de Joan Barceló, Rovat.

Nº 8.- Promotor de construccions “Aragón”.

Plaça d’En Ramon i en Panxo.

Aquesta plaça ocupa el lloc que abans ocupava el café de Josep Capó, en Pep de Búger.

Nº 4.- Impremta “L’Amistat” de Gabriel Ferrer.

Nº 5.- Botiga de comestibles Ca sa Marianda, de Francesc Rosselló.

Nº 10.- Perruqueria Can Toni.

82 83

Carrer Doctor Grimalt

Nº 15.- Centre de Dia, per a persones majors i discapacitades.

Carrer Justícia Nº 12.- [Ab.] taller del sastre Joan Tous, Prom.

Carrer Europa

Nº 31.- Bàrbara Estelrich, Talaia, cosidora.

Carrer de Maria

Nº 9.- [Ab.] pallera i magatzem de Miquel Capó, Simoní.

Nº 17.- Construccions Puigserver, Cocarroi ,”Fibrotubo”.

Nº 21.- [Ab.] botiga de queviures de Maria Aloy, Saca.

Nº 20.- [Ab.] botiga de queviures de Maria Castelló i Mateu Estelrich, Merro.

Nº 48.- [Ab.] Fábrica de “terrazos” d’Àngel Gómez Bolao, Joan Fornés i Jaume Rosselló.

[Post.] s’hi havia d’instal·lar una fàbrica de raquetes de tennis i pals de golf que no sabem si va arribar a funcionar.

[Act.] majorista de productes alimentaris “Comercial Plomer” .

Nº 40.- Taller d’electricitat Serra-March.

Carrer Clavell

Nº 39.- [Ab.] botiga de queviures Ca sa Murera de Maria Boyeras.

Nº 34.- [Ab.] botiga de queviures de Joan Mas, Metxo.

Nº 26 .- Taller de modistes d’Antònia Ordinas, de Son Gil

Nº 4.- Pallera i magatzem de Miquel Capó, Simoní, que també donava al Carrer de Maria.

82 83

Carrer Santa Catalina Tomàs Nº 7.- [Ab.] cosidores germanes Antònia i Aina Llull

Nº 23. Venda de pinsos i productes agrícoles de Josep Mas, Foc i de Joana-Aina Fornés, Carbonera.

Nº 29.-[Ab.] Distribucions Plomer [Post.] taller mecànic de Miquel Salvà, Tusí. [Act.] “Valpasa green” Construccions, jardineria i excavacions.

Carrer Llibertat Nº 3.- [Ab.] ferreria de l’amo En Joan Riera, Fumet.

Nº 6.- [Ab.] fusteria de mestre Damià Ramis, Fuster.

Nº 21.- [Ab.] planxadora Antònia Ribas, Consellera.

Nº 27.- [Ab.] cosidora Antònia Moncadas, Sigalona.

Carrer D’es Gerrer Nº 13.- [Ab.] botiga de queviures ca n’Alossa, de Guillem Fiol.

Carrer Unió

Nº 13.- [Ab.] Magina Ferrer Estelrich, cosidora.

Carrer de Sa Placeta

Nº 1.- [Ab.] barberia de Guillem Massanet, Fura. [Post.] botiga de queviures de Guillem Alzamora, Manera.

Nº 4.- [Ab.] ferreria de Baltasar Calafat.

Carrer de Ses Casetes

Nº 21.- Clínica dental de Gabriel Sastre

Nº 55.- [Ab.] taller de brodadores de Maciana Molinas, Barret.

84 85

Carrer Orient Nº 26.- Planxadores i cosidores, Margalida i Maria, Aleixes.

Carrer Vicari Rubí

Nº 4.- [Ab.] cocouer, l’amo en Miquel Ribas, Prim.

84 85

Na Joana Fornés, Carbonera, al magatzem de pinsos i productes agrícoles, a l’any 1969.

86 87

Celler de les bodegues Galmés i Ribot

86 87

15

Fora Vila

Camí de sa Por, bodegues i vinyes Galmés i Ribot. D’en Jaume Ribot, Barret i la seva família.

Carretera Santa Margalida-Can Picafort. Abans possessió s’Alqueria de dona Margalida Fluixà.

Actualment, Restaurants S’Alqueria i El Turó de l’empresa Cruceller.

Camí de ses Rotes, s’Estanyol. Cementiri i desballestament d’automòbils de Joan Barceló, Rovat.

88 89

Estat actual del molí d’en Curt després de ser restaurat pel Consell de Mallorca.

88 89

16

Molins

A Santa Margalida hi ha hagut un bon raig de molins fariners, cosa que no és d’extranyar en un terme on hi predominava el cultiu de cereals.

- El Molinot era un molí grós, feia vuitanta pams d’alçada, que hi havia al carrer del mateix nom, de Josep Carreras, Molines, i es va esbucar devers l’any 1947.

- El Molí d’en Serra, està devora la carretera de Llubí, prop del comença-ment del camí de Son Fotja, fou possiblement el darrer de la Vila que s’aturà de moldre.

- Pels voltants del carrer dels Molins hi arribà a haver-hi fins a tres molins, actualment encara es conserva el molí d’En Curt, de Rafel Font, que ha estat restaurat recentment pel Consell de Mallorca. Els altres eren el Molí d’en Sal, i un poc més apartat es conserva la torre del Molí d’en Cifre.

Altres molins de la Vila són:

-El molí d’en Piulo, d’Antoni Calafat, que es troba devora Son Fluixà.

-El Molí d’en Barret, a la carretera d’Artà.

-El Molí de Son Lluent, devora les cases del mateix nom, de Martí Monjo.

-El Molí d’en Grau, al camí del Cementeri.

-El Molí d’en Porrillo, actualment propietat d’Esteve Ribas.

90

Molí d’en Cifre

90

ÍNDEX

• Pròleg ......................................................................................................... 7

• Presentació ....................................................................................................... 11

1 Plaça de la Vila ................................................................................................ 21

2 Carrer Miquel Ordinas ................................................................................... 29

3 Carrer Joan Monjo March ............................................................................... 33

4 Carrer Antoni Maura ...................................................................................... 39

5 Passeig d’es Pouàs ........................................................................................... 43

6 Carrer del Pou de sa Garriga .......................................................................... 47

7 Carrer de Ses Jovades ..................................................................................... 49

8 S’Abeurador i Carrer Enginyer Felicià Fuster ............................................... 53

9 Barriada de sa Capella i des Quarter ............................................................. 57

10 Barriada de ses Vinyes .................................................................................. 63

11 Barriada de l’església .................................................................................... 67

12 Barriada del carrer Major ............................................................................. 73

13 Barriada d’es Molinot .................................................................................... 77

14 Barriada de s’Abellar i sa Creueta ................................................................ 81

15 Fora Vila ....................................................................................................... 87

16 Molins ....................................................................................................... 89