117933 La història de l'Iqbal -...
9
Transcript of 117933 La història de l'Iqbal -...
C M Y CM MY CY CMY K
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
2
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
ARGUMENTLa novel·la transcorre als anys 90 al Pakistan. La història explica com un nen de 12 anys,l’Iqbal, entra a treballar en una fàbrica de catifes on els treballadors són nens que estancedits pels seus pares per pagar un deute. L’amo els sotmet a les injustícies i els maltrac-taments propis de l’explotació infantil. L’Iqbal intenta mitjançant diverses maneres alli-berar-se juntament amb els seus companys i canviar de vida. Allà l’Iqbal fa amistats quel’ajudaran a sobreviure i a agafar forces per escapar i entrar a col·laborar en una asso-ciació d’alliberament de l’explotació infantil. Gràcies a la seva valentia aconsegueix ésserreconegut arreu del món.
Fitxa tècnica
Lectura adequada per a alumnes de 5è i 6èd’educació primàriaÉs una narració àgil i dinàmica que implica al lec-tor perquè es presenta una experiència real. El fetque el context i la temàtica siguin tan allunyats del’experiència de vida dels alumnes fa que captimés la seva atenció i curiositat.
Novel·la realistaTemes que tracta:• L’explotació infantil• L’amistat• L’esforç individual i col·lectiu
Títol: La història de l’IqbalTítol original: Storia di IqbalAutor: Francesco D’AdamoTraductora: Aurora BallesterIl·lustrador: Rubén Pellejero
Col·lecció: El Vaixell de VaporSèrie i número: Vermella, 119ISBN: 84-661-0627-8Pàgines: 158
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 2
L’autor: Francesco D’Adamo
Escriptor i pedagog milanès, nascut el 1949. Ha estatfinalista de diversos premis literaris italians i amb Lahistòria de l’Iqbal ha rebut premis a Itàlia (PremioCento 2002) i als Estats Units (Christopher Awards),gràcies als quals, la novel·la ha estat traduïda a diver-sos idiomes i coneguda arreu. En la temàtica de lesseves novel·les s’hi reflecteixen bàsicament les pro-blemàtiques de l’adolescència. La seva col·laboracióamb pares i escola és el que el porta a escriure pertal de despertar en els nois i les noies preadoles-cents el gust per la lectura.
L’il·lustrador: Rubén Pellejero
Neix a Barcelona l’any 1952 i ja de ben jove comen-ça la seva carrera treballant a l’estranger i interveninten el món del còmic. El seu reconeixement passa pertreballar especialment amb el guionista argentí JorgeZetner (Las memorias de Monsieur Griffaton,Historias en FM i la creació de la revista Cairo) Tambéha treballat en diverses publicacions franceses. El seuestil es caracteritza per ser clar i entenedor.
Fitxatècnica
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
3
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 3
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
4
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA
• Lectura individual i col·lectiva d’un text narratiu infantil.• Aplicar les estratègies i les habilitats per a una correcta comprensió lectora.• Conèixer a través d’una novel·la fets històrics i socials basats en la vida real.• Transmetre els valors de l’amistat i la llibertat a través de vivències extremes i dures.
TEMES
Guia didàctica
L’explotació infantil
Abans de l’entrada del protagonistaen la narració, ja tenim una situacióde presentació d’un grup de nensque treballen en condicions inhu-manes en una fàbrica de catifes(pàg. 15). A partir d’aquí la narra-dora coprotagonista de la història(la Fàtima) ens va explicant lesdiferents característiques que des-criuen la situació: l’amo HussainKhan, sever i mentider (pàg.18-22), sofriments físics (pàg. 40-55),espais tètrics i antihigiènics (pàg.57), etc.
La colla de nens que pateix tot aixòes veurà al final de la història allibe-rada gràcies a la incorporació del’Iqbal a una organització especialit-zada en combatre l’explotacióinfantil i encapçalada per EshanKhan (pàg. 104) i la seva dona enuna casa al centre de la ciutat.
L’amistat
Aquest tema és una constant quees va presentant evolutivament alllarg de la narració. A l’inici de la his-tòria el grup de nens encara no s’haformat com a tal ja que entre ellsmantenen certa desconfiança (pàg.22). L’arribada de l’Iqbal despertacuriositat per la seva personalitat ihabilitat a l’obrador. Mica en mica elvan coneixent i acceptant fins alpunt que serà el motiu de cohesiódel grup. També hi ha el personat-ge d’en Karim que tot i ser en unapostura incòmoda, ja que es trobaentre l’amo i els nens, aconsegueixformar part del grup (pàg. 40 i 41).També és interessant el personatgede la Maria que amb la seva discre-ció i saber estar arriba al final de l’o-bra mostrant un detall de compren-sió, agraïment i solidaritat fent-lisaber la mort d’en Karim a laFàtima. No cal dir que tots els pen-saments de la Fàtima com a copro-tagonista ens donen un exemplede com es van paint diferentsvivències amb canvis oposats d’im-pressions (pàg. 45 i 46).
L’esforç individual i col·lectiu
El llibre va presentant les diferentsindividualitats i les diferents mane-res que tenen d’anar sobrevivint ales adversitats: Fàtima (pàg.12, 13,19 i 20), l’Iqbal en la seva presen-tació (capítol 3), etc. Mica en mica,els nens es van fent còmplices del’objectiu de l’Iqbal, que començaquan és portat a la Tomba per pri-mer cop. Un altre exemple de soli-daritat ja seria el mateix movimentalliberador i la seva obra.
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 4
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
5
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
CONTEXTUALITZACIÓ
L’acció se situa l’any 1995 al Pakistan, capital Lahore. Els fets són reals i narrats des del punt de vista de l’amigade l’Iqbal, la Fàtima.
VOCABULARI
El vocabulari és adequat a l’edat, malgrat que potser s’han de treballar alguns termes per afinar la comprensió:obrador, màrfega, precepte, clandestines, corrupte, maldaven... i d’altres paraules pakistaneses que al llarg dela lectura ajuden a conèixer una mica més els costums i les creences de la cultura i la religió del país: el dia deChoti Eid, samosa, shami kebab, basmati, tandoori... (pàg. 84-91).
SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
• Demaneu als alumnes que situïn geogràficament el Pakistan i que busquin informació bàsica sobre aquest país:llengua, moneda, religió, règim, capital...
• Feu que localitzin la ciutat de Lahore on l’Iqbal descobreix la vida fora de l’esclavitud i també que en cerquininformació.
• Busqueu per Internet la biografia de l’Iqbal. Podeu consultar la pàgina: www.amnistiacatalunya.org/edu/4p/iqbal-historia.html. Feu-ho després de la lectura del llibre per no desvetllar el final de la història.
• Organitzeu un debat sobre causes per les quals un nen pot lluitar per millorar el món i les maneres de fer-ho.Per introduir aquest debat, es pot explicar el conte de El petit heroi de Haarlem, que el podeu trobar a:www.xtec.es/recursos/cultura/contes/arreu/petit.htm.
• Per a la temporització i el ritme de lectura, podeu organitzar-ho de manera que es faci una lectura col·lectivaen veu alta dels dos primers capítols, i a partir d’aquí la lectura individual de cada capítol preparada a casa perpart dels alumnes de manera que es puguin aclarir continguts i treballar-los a classe directament.
Guiadidàctica
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 5
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
6
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
Classe: Data:
Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general (pronúncia, velocitat directa del text
i entonació)
Avaluar de l’1 al 5
Avaluació competència lectora
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 6
Avaluació competència lectora
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
7
Era un matí especial perquè...
a) arribaven clients.
b) en Hussain ens tractava malament.
c) els clients venien arreglats.
d) els clients repartien carícies.
Què vol dir repartir carícies a «tort i a dret»?
a) Amb força.
b) Suament.
c) A tothom.
d) Als que no treballaven prou bé.
Segons la descripció, els clients:
a) no eren estrangers.
b) eren homes i dones.
c) eren homes i de tant en tant alguna dona.
d) eren homes.
Segons tot el text, podem dir que:
a) els nens estàvem feliços i contents.
b) els nens no estàvem feliços i contents.
Era un matí especial. Quan arribaven els clients estrangers, en Hussain no enspodia tractar massa malament davant d’ells i els havia de fer creure que estàvemben feliços i contents.
–Són els meus deixebles –deia repartint carícies a tort i a dret–, aquí amb miaprenen un ofici honrat que els permetrà d’assegurar-se un futur millor, sense famni misèria. Per a mi són talment com fills meus.
No sé si els estrangers se’l creien o no. Els estrangers són gent rara. En generaleren homes ben vestits i amb la mirada freda, però de tant en tant també veniaalguna dona, alguna senyora amb les cames i els braços descoberts i els cabellsperfumats, que mirava somrient i deia: «Quins nens més bonics!»
(Pàg. 50)
Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre La història de l’Iqbal de Francesco D’Adamo, i encerclala resposta adequada:
3
2
1
4
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 7
LA H
ISTÒ
RIA
DE
L’IQ
BAL
8
RECURSOSPER AL
PROFESSOR
OBJECTIUS
• Identificar-se amb un personatge i defensar un ideal a partir de l’exposició oral. • Mantenir una coherència en l’exposició per justificar-ne les raons.• Parlar amb coherència i amb el to i la intensitat adequats.
MATERIAL
Disposeu la classe en rotllana de manera que tothom es vegi clarament. Una cadira al centre per als alumnesque hauran d’interpretar un personatge.
DESENVOLUPAMENT
• Expliqueu als alumnes que s’han d’imaginar que pertanyen al Front d’Alliberament del Treball Infantil i que hande sortir a exposar quines són les seves idees per acabar amb l’explotació infantil.
• Per ajudar que l’exposició sigui més rica podeu presentar uns punts sobre els quals es pot fonamentar l’exposi-ció oral: condicions de treball, abusos per part dels amos, enriquiment dels amos il·legalment, policia corrupta...
• La resta d’alumnes escoltaran el rol-play fins al final i després podran valorar cadascuna de les intervencions.
DURADA
Abans de la sessió pròpiament de l’exposició, n’hi ha d’haver una altra en què individualment o per grups espuguin preparar les exposicions orals.
Després de les diverses intervencions orals es podria fer una darrera sessió on es fes una valoració de lesdiverses exposicions que s’han fet: es poden valorar les més ben estructurades, o bé les que han convençutmés i per què.
Animació lectora
117933 La història de l'Iqbal.qxp 4/12/07 13:12 Página 8
C M Y CM MY CY CMY K
