www.vicensvives.com

POLIS 4

Ciències socials, història

Quart curs

POLIS 4

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya, la fàbrica d’Espanya05

L’època de l’Imperialisme06

07

El període d’entreguerres (1919-1939)08

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01

Liberalisme i Nacionalisme02

03

04

Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939)09

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10

Un món bipolar11

Els anys del franquisme12

Democràcia i autonomia13

La Unió Europea14

El món actual15L’art del segle XIX

L’art del segle XX16

La industrialització de les societats europees

Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal

POLIS 4

Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya

(1902-1939)

1. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)

2. Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)

3. De la monarquia a la República

4. La Catalunya republicana

5. El Bienni Reformista (1931-1933)

09

6. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)

7. L’esclat de la Guerra Civil

8. Les dues zones enfrontades

9. L’evolució bèl·lica

POLIS 4

Introducció

• A les primeres dècades del segle XX, la Restauració va entrar en la seva crisi definitiva. El 1923, el general Primo de Rivera va promoure una dictadura.

• La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va proclamar la República.

• Els governs republicans van emprendre un programa de reformes que va trobar l’oposició dels grups socials més conservadors.

• El conflicte entre els partidaris de les reformes i els seus opositors va esclatar el 1936, originant una Guerra Civil que va durar tres anys i que va finalitzar amb l’establiment d’una dictadura militar.

09

POLIS 4

1. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)

1.1. El reformisme dinàstic

1.2. L’obrerisme

1.3. El catalanisme i Solidaritat Catalana

1.4. La Setmana Tràgica

1.5. La Mancomunitat de Catalunya

09

POLIS 4

1.1. El reformisme dinàstic

• El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va

inaugurar el regnat amb la intenció de mantenir el torn pacífic i

de regenerar la vida política espanyola.

• El president conservador Maura va dur a terme algunes reformes

com les de la hisenda, l’administració local i la llei electoral.

• A partir del 1910 els liberals, liderats per Canalejas, van intentar

un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de

l’Església Catòlica i la descentralització de l’Estat.

• Però l’assassinat del president Canalejas pels anarquistes (1912)

va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la crisi de

1917.

09

POLIS 4

1.2. L’obrerisme

• Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya va guanyar

implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per

Lerroux (Partit Radical).

• Aquesta organització presentava un discurs obrerista,

revolucionari i anticlerical. A més, tenia un fort component

espanyolista i pretenia ser el contrapès de la influència

catalanista.

• De totes maneres, l’anarquisme va consolidar-se com la força

hegemònica dins l’obrerisme català i el 1910 es va fundar la

Confederació Nacional del Treball.

09

POLIS 4

1.3. El catalanisme i Solidaritat Catalana

• La Lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònic

dins el catalanisme.

• L’any 1907 va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques

de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en

una coalició electoral, la Solidaritat Catalana.

• La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent

de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la

Diputació de Barcelona.

09

POLIS 4

1.4. La Setmana Tràgica

• L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida

política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda

com la Setmana Tràgica.

• La guspira que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al

reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc.

• L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou desproporcionada.

• Aquests fets van provocar la repulsa de l’opinió pública i la

dimissió del president del govern, Antonio Maura.

09

POLIS 4

1.5. La Mancomunitat de Catalunya

• A partir de 1910 el reformisme dels governs liberals va

comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat.

• El 1914 es va crear la Mancomunitat, una institució de govern

per a Catalunya. Agrupava les quatre diputacions catalanes i va

ser presidida per Prat de la Riba.

• La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de noves

infraestructures i serveis públics i a endegar un nou projecte

cultural i educatiu.

09

POLIS 4

2. Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)

2.1. La crisi del 1917

2.2. L’època dels governs de concentració

2.3. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

09

POLIS 4

2.1. La crisi del 1917

• El 1917 va esclatar el descontentament polític i social amb els

governs dinàstics. La conjuntura econòmica creada a Espanya

per la Gran Guerra va originar un gran moviment de protesta.

• Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van aplegar en

l’anomenada Assemblea de Parlamentaris i van exigir al govern

una convocatòria de Corts constituents.

• Grups de militars van organitzar juntes de defensa i s’enfrontaren

a la política del govern.

• Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general

revolucionària amb l’objectiu d’enderrocar-lo.

09

POLIS 4

2.2. L’època dels governs de concentració

(1917-1923)

• Governs de concentració. Amb la crisi de 1917, es van formar

successius governs de concentració (liberals, conservadors i

nacionalistes catalans) que no van estabilitzar el sistema.

• Conflictivitat social. Els sindicats i els grups polítics d’esquerra

van impulsar mobilitzacions obreres. Entre els treballadors

industrials la lluita obrera va ser més intensa.

• La derrota d’Annual. El 1921, a Annual, l’exèrcit espanyol va

patir una gran derrota. Es van demanar responsabilitats de la

derrota. Sectors de l’exèrcit van propiciar un cop d’Estat.

09

POLIS 4

2.3. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

• El 1923, el general Primo de Rivera, amb el consentiment

d’Alfons XIII, va protagonitzar un cop d’Estat que va donar pas

a una dictadura militar inspirada en el feixisme italià.

• El nou règim va instituir una dictadura militar, va suspendre la

Constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits

polítics i els sindicats.

• Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.

• La dictadura es va mantenir fins el 1930, quan el dictador va

dimitir, sense suports, i Alfons XIII va nomenar cap de govern el

general Berenguer.

09

POLIS 4

3. De la monarquia a la República

3.1. La proclamació de la República

3.2. El govern provisional

3.3. La Constitució del 1931

09

POLIS 4

3.1. La proclamació de la República

• Les eleccions municipals es van convocar el 1931 i es van

presentar com un plebiscit entre monarquia i república.

• La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i

a les regions industrials.

• El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de

canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar

la proclamació de la República.

• Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va abandonar el

país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la

República.

09

POLIS 4

3.2. El govern provisional

• Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per

republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va iniciar

les primeres reformes:

• Amnistia per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.

• Lleis socials per millorar la situació dels jornalers.

• Establiment d’una Generalitat provisional de Catalunya.

09

POLIS 4

3.3. La Constitució del 1931

• La Constitució reconeixia el sufragi universal masculí i femení i

proclamava l’aconfessionalitat de l’Estat.

• Presentava una declaració de drets individuals i establia grans

llibertats públiques i privades.

• El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el

Consell de Ministres i en el President de la República.

• L’Estat es configurava de forma integral, però s’acceptava la

possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

• Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va

ser elegit president de la República.

09

POLIS 4

4. La Catalunya republicana

4.1. La Generalitat provisional

4.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932

4.3. Les forces polítiques

• Eleccions al Parlament de Catalunya, 1932 (il·lustració)

4.4. L’obra de la Generalitat

09

POLIS 4

4.1. La Generalitat provisional

• Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal

dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la

República Catalana dins la Federació Ibèrica.

• Es va crear un govern provisional, la Generalitat. El nou govern

català es va proposar l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia.

• El 1932 va ser aprovat l’Estatut.

09

POLIS 4

4.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932

• L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió

autònoma dins de l’Estat espanyol.

• Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el

Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el

President.

• La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i

constituir-se el Tribunal de Cassació de Catalunya.

• El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials.

09

POLIS 4

4.3. Les forces polítiques

• L’hegemonia estava en mans d’Esquerra Republicana deCatalunya, liderada per Macià i Companys. A la dreta hi havia la Lliga Regionalista, que va anomenar-se Lliga Catalana.

• Al centre es trobaven Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya.

• Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària.

• També hi havia partits de caire marxista, com el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

• Les primeres eleccions al Parlament es van celebrar el 1932 i van donar la victòria a Esquerra Republicana.

09

POLIS 4

Eleccions al Parlament de Catalunya, 1932

09

POLIS 4

4.4. L’obra de la Generalitat

• La Generalitat va continuar i ampliar la política iniciada per la Mancomunitat de Catalunya.

• Va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana.

• La Generalitat va crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma.

• Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació i es van engegar moviments de renovació pedagògica.

• Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.

09

POLIS 4

5. El Bienni Reformista (1931-1933)

5.1. Les reformes republicanes

• Finques de més de 200 hectàrees, cadastre del 1932 (mapa)

5.2. L’oposició a les reformes

09

POLIS 4

5.1. Les reformes republicanes

• La reforma militar. Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit,

elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la

meitat dels oficials. Es va sotmetre l’exèrcit al poder civil.

• La reforma religiosa i educativa. La Constitució va separar

l’Església de l’Estat. El govern va tractar de promoure una

educació laica.

• La reforma territorial. La Constitució va obrir el camí a la

descentralització de l’Estat, oferint la possibilitat d’elaborar

estatuts d’autonomia i crear governs autònoms.

• La reforma agrària. Es va abordar el problema del latifundisme.

09

POLIS 4

Finques de més de 200 hectàrees (cadastre del 1932)

09

POLIS 4

5.2. L’oposició a les reformes

• El reformisme republicà es va trobar amb l’oposició dels grans

propietaris agraris, la jerarquia de l’Església catòlica, una part de

l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.

• El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat

pel govern. Les forces de la dreta es van reagrupar en la

Confederación Española de Derechas Autónomas.

• Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española. Els

monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.

• Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i grup anarquistes

van apostar per la insurrecció armada. Hi va haver aixecaments.

09

POLIS 4

6. El Bienni Conservador i el Front Popular

(1933-1936)

6.1. Els governs conservadors

6.2. Les revoltes del 1934

6.3. El Front Popular (1936)

6.4. La preparació del cop d’Estat

09

POLIS 4

6.1. Els governs conservadors

• El govern va entrar en crisi. Azaña va presentar la seva dimissió i

el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les

Corts i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.

• Les eleccions van ser guanyades pels partits de dreta i de centre,

i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president

amb el suport parlamentari de la CEDA.

• El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra

reformista del bienni anterior.

• Aquesta situació va provocar la radicalització dels partits de

l’esquerra.

09

POLIS 4

6.2. Les revoltes del 1934

• El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar

entrada a tres ministres de la CEDA. Això va encendre l’esclat

de revoltes a tot el país.

• A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.

• A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va

encapçalar la insurrecció, proclamant l’Estat Català dins de la

República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.

09

POLIS 4

6.3. El Front Popular (1936)

• Les desavinences entre els partits de la coalició governamental i

els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria

de noves eleccions el 1936.

• Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular.

• La dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i

Falange Española. El seu programa pretenia modificar la

Constitució en un sentit conservador.

• Va guanyar les eleccions el Front Popular. Manuel Azaña va ser

nomenat president de la República.

09

POLIS 4

6.4. La preparació del cop d’Estat

• La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer.

• Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució

social.

• Els extremistes de dretes defensaven la necessitat d’un cop

d’Estat que posés fi a la República i al procés de reformes.

• Les tensions entre els blocs oposats va desencadenar un clima de

violència social.

• Aquest clima de violència va ser el pretext a partir del qual les

forces conservadores van decidir interrompre per les armes el

procés reformista republicà.

09

POLIS 4

7. L’esclat de la Guerra Civil

7.1. L’aixecament militar

7.2. La internacionalització del conflicte

09

POLIS 4

7.1. L’aixecament militar

• El juliol de 1936 un sector important de l’exèrcit (dirigit pel

general Franco), al qual es van unir tradicionalistes i falangistes,

van protagonitzar un cop d’Estat.

• Es van apoderar dels òrgans de govern d’algunes ciutats i van

constituir una junta d’alts càrrecs militars per acabar amb el

govern del Front Popular.

• El 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va donar armes a

les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per

frenar el cop.

• Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va suposar

el desencadenament d’una Guerra Civil.

09

POLIS 4

7.2. La internacionalització del conflicte

• La situació política europea el 1936 era molt tensa, des del sorgiment del feixisme italià i el nazisme alemany. Així, la Guerra Civil espanyola va assolir una gran repercussió internacional.

• La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes.

• Els militars sublevats van comptar amb l’ajuda alemanya i italiana.

• Per no agreujar la tensió europea, França i Gran Bretanya van impulsar una política de no ingerència en la guerra espanyola.

• La “no intervenció” va perjudicar a la República, que es va trobar sense l’ajuda de les democràcies europees.

09

POLIS 4

8. Les dues zones enfrontades

8.1. La zona republicana: guerra i revolució

8.2. La zona sublevada: una dictadura militar

09

POLIS 4

8.1. La zona republicana: guerra i revolució

• La revolució social. Es van formar Comitès i es va desfermar

amb gran força l’anticlericalisme. Tot símbol aristocràtic,

burgès o religiós va ser perseguit com a enemic.

• El setembre de 1936 es va formar un govern de coalició amb

republicans, comunistes, socialistes i anarquistes i es va crear

un Exèrcit Popular.

• L’enfrontament de 1937. Es va produir una divisió dins de les

forces republicanes i es va produir un enfrontament armat a

Barcelona.

• Com a resultat, Juan Negrín va formar un nou govern, sense

presència anarquista i amb influència comunista.

09

POLIS 4

8.2. La zona sublevada: una dictadura militar

• El nou Estat. S’inspirava en el feixisme i defensava un model

social basat en el conservadurisme i en la preeminència del

catolicisme.

• Un dels primers objectius de les autoritats “nacionals” era acabar

amb les reformes republicanes.

• Una repressió sistemàtica. A les zones dominades pels

franquistes es va institucionalitzar la persecució sistemàtica de

les organitzacions del Front Popular i els seus representants.

• La repressió va afectar tots aquells que havien donat suport a la

República i també a aquells que no manifestaven la seva adhesió

al nou règim.

09

POLIS 4

9. L’evolució bèl·lica

9.1. El desenvolupament del conflicte

• La Guerra Civil (mapa)

9.2. La fi de la guerra i l’exili

09

POLIS 4

9.1. El desenvolupament del conflicte

• El progrés cap a Madrid. L’estratègia dels sublevats era avançar

des del sud cap a Madrid i prendre la capital. Els intents

successius van fracassar i van canviar de front.

• La Batalla del Nord. Entre l’abril i l’octubre de 1937, es va

lliurar la Batalla del Nord. Es va produir el bombardeig de

Guernika i van ocupar Bilbao i altres zones del nord d’Espanya.

• La Batalla de l’Ebre. El 1938, les tropes sublevades van

avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de

Castelló. Catalunya va quedar aïllada.

• Per impedir el progrés dels sublevats, el govern de la República

va concentrar les seves forces a la Batalla de l’Ebre.

09

POLIS 4

La Guerra Civil

09

POLIS 4

9.2. La fi de la guerra i l’exili

• El febrer de 1939 només Madrid i la zona centre quedaven a mans republicanes. Un cop d’Estat a Madrid va crear una junta que va intentar negociar sense èxit amb Franco.

• L’1 d’abril de 1939, un comunicat de guerra va donar el conflicte per finalitzat.

• Amb la derrota republicana va començar l’exili davant de la repressió franquista. Es calcula que més de mig milió d’espanyols van creuar la frontera francesa.

• Es va iniciar un llarg exili. Milers de republicans espanyols, exiliats a França, van participar a la resistència contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial.

• Alguns van ser confinats a camps de concentració.

09