www.vicensvives.com

POLIS 4

Ciències socials, història

Quart curs

POLIS 4

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya, la fàbrica d’Espanya05

L’època de l’Imperialisme06

07

El període d’entreguerres (1919-1939)08

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01

Liberalisme i Nacionalisme02

03

04

Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939)09

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10

Un món bipolar11

Els anys del franquisme12

Democràcia i autonomia13

La Unió Europea14

El món actual15L’art del segle XIX

L’art del segle XX16

La industrialització de les societats europees

Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal

POLIS 4

El període d’entreguerres (1919-1939)

5. El feixisme italià

4. El crac del 29 i el “New Deal”

3. Els Estats Units: els feliços anys vint

1. La Revolució Russa

2. L’URSS de Stalin

08

6. La instauració del nazisme a Alemanya

7. El III “Reich” alemany

POLIS 4

Introducció

• El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera

Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.

• És una de les èpoques més inestables política i econòmicament,

tant a Europa com als Estats Units.

• Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de

la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens

de règims totalitaris.

08

POLIS 4

1. La Revolució Russa

1.1. L’autocràcia tsarista

1.2. La revolució de febrer

1.3. La revolució d’octubre

08

POLIS 4

1.1. L’autocràcia tsarista

• Al començament del segle XX, a l’Imperi dels tsars hi

perdurava l’absolutisme monàrquic.

• El tsarisme era una autocràcia. El tsar governava per decret, no

estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant

d’un Parlament.

• El control de l’Imperi l’asseguraven la burocràcia i l’exèrcit,

juntament amb l’Església ortodoxa.

• L’agricultura era la principal activitat econòmica. La terra era a

les mans d’uns quants terratinents aristòcrates.

• Entre els obrers s’havia difós el marxisme.

08

POLIS 4

1.2. La revolució de febrer

• La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a un esclat revolucionari.

• Els desastres militars es van succeir. Hi va haver un descens de la producció agrícola a causa de la mobilització de milions de pagesos.

• Es va estendre el malestar entre obrers i pagesos. Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el seu govern.

• El febrer de 1917 va esclatar una revolució a Sant Petersburg que va provocar la caiguda del tsarisme. El poder va passar a un govern provisional.

• Rússia es va convertir en una República democràtica.

08

POLIS 4

1.3. La revolució d’octubre

• La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en

guerra van fer augmentar el descontentament popular i la

influència dels bolxevics, que volien instaurar el socialisme.

• Els bolxevics aspiraven a la formació d’un govern de soviets

obrers i pagesos.

• El 25 d’octubre, els soviets es van sublevar i en deu dies es van

fer amb el poder i van destituir el govern provisional.

• Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va

formar un govern obrer.

• El nou govern va establir mesures revolucionàries.

08

POLIS 4

2. L’URSS de Stalin

2.1. La guerra civil i la creació de l’URSS

• L’URSS (mapa)

2.2. La pugna pel poder

2.3. L’estalinisme

08

POLIS 4

2.1. La guerra civil i la creació de l’URSS

• El nou govern soviètic va haver de fer front a una guerra civil

(1918-1921). Una fracció de l’exèrcit tsarista va organitzar

l’Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes.

• Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig que, dirigit per Trotski,

va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit

bolxevic va anar fent-se amb el monopoli del poder.

• El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes

Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats

del vell imperi dels tsars.

• Es tractava d’un sistema totalitari.

08

POLIS 4

L’URSS

08

POLIS 4

2.2. La pugna pel poder

• Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin

era el millor camí per consolidar la revolució.

• Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en

especial a Trotski i Stalin.

• Trotski mantenia que era necessari exportar la revolució. Stalin

proposava la “construcció del socialisme en un sol país”,

transformant l’URSS en una gran potència.

• Stalin, que s’havia convertit en Secretari General del PCUS, es

va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el

principal dirigent de l’URSS.

08

POLIS 4

2.3. L’estalinisme

• La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, amb l’objectiu de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial. Per això:

• Es va prohibir la propietat privada i les terres, fàbriques, bancs, transports… van esdevenir propietat estatal.

• Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries.

• Es va instituir una economia dirigida per l’Estat, que elaborava plans per planificar la producció agrícola i industrial.

• Stalin va exercir una dictadura en la qual el Partit Comunista controlava tots els òrgans de l’Estat.

08

POLIS 4

3. Els Estats Units: els feliços anys vint

3.1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Distribució de la producció industrial al món el 1929 (il·lustració)

3.2. La prosperitat americana

3.3. La crisi de superproducció

08

POLIS 4

3.1. Les conseqüències de la Primera Guerra

Mundial

• Els Estats Units van sortir molt beneficiats de la Primera

Guerra Mundial. En finalitzar la guerra, els Estats Units havien

esdevingut la primera potència econòmica mundial.

• La seva producció agrícola era molt elevada i la industrial

representava el 44,8% de la producció mundial.

• A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats

Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.

08

POLIS 4

Distribució de la producció industrial al món el

1929

08

POLIS 4

3.2. La prosperitat americana

• El creixement americà es va prolongar durant els deu anys

posteriors a la guerra: va ser la dècada de la “prosperitat” i de la

consolidació d’un estil de vida basat en el consumisme.

• L’expansió dels Estats Units es va basar en una profunda

transformació en el procés de producció de béns, dominat per la

innovació tècnica.

• El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la

productivitat i a reduir costos.

• Es va iniciar l’era del consum de masses.

• La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa.

L’eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa.

08

POLIS 4

3.3. La crisi de superproducció

• La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir

una crisi.

• Els pagesos van ser els primers perjudicats ja que durant la

Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i

màquines per augmentar la producció.

• Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat

americà no podia absorbir tota la producció.

• Davant de l’augment de l’oferta, els stocks es van acumular, els

preus van baixar i els camperols no van poder tornar els

préstecs.

• A la indústria va passar un fenomen similar.

08

POLIS 4

4. El crac del 29 i el “New Deal”

4.1. Del crac borsari a la Gran Depressió

4.2. La lluita contra la crisi: el “New Deal”

• La Depressió del 1929 (il·lustració)

08

POLIS 4

4.1. Del crac borsari a la Gran Depressió

• El 24 d’octubre de 1929 una gran onada venedora va afectar la

Borsa de Nova York. La gran oferta d’accions va fer que el seu

valor s’esfondrés, ocasionant el crac borsari del 29.

• Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als

bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar.

El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs.

• En pocs anys, es va produir una recessió econòmica

generalitzada (Gran Depressió).

• El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.

• Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món.

08

POLIS 4

4.2. La lluita contra la crisi: el “New Deal”

• El 1932 va guanyar les eleccions Roosevelt, que proposava un

programa per afavorir la recuperació econòmica del país.

• Va ser l’anomenat New Deal, que defensava la intervenció de

l’Estat per reactivar l’economia.

• Les mesures econòmiques que es van proposar eren ajudes a les

empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats, etc.

L’Estat va establir un control sobre els bancs.

• Entre les reformes socials es va impulsar un gran pla d’obres

públiques, una política de suport als preus agrícoles, etc.

• Es va produir un rellançament de l’economia nord-americana.

08

POLIS 4

La Depressió del 1929

08

POLIS 4

5. El feixisme italià

5.1. Itàlia en la postguerra

5.2. L’ascens del feixisme

5.3. La dictadura feixista

08

POLIS 4

5.1. Itàlia en la postguerra

• La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles

humanes i econòmiques.

• Al Tractat de Londres es van realitzar uns acords de pau que no

es van complir per a Itàlia. Es va estendre la idea que la

participació italiana a la guerra havia estat un engany.

• L’irredemptisme va anar guanyant adeptes. A aquesta situació

s’hi afegí la inestabilitat política: es van succeir molts governs

diferents.

• La crisi econòmica va generar tensió social. La por a l’esclat

d’una revolució social va començar a espantar les classes

conservadores.

08

POLIS 4

5.2. L’ascens del feixisme

• En aquesta situació de crisi, va aparèixer la figura de Mussolini, que,

el 1919, va crear els fasci de combat, els anomenats camises negres.

Pretenien frenar el moviment obrer.

• El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista.

• Aquest partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el

finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i amb la

tolerància de l’Església catòlica i el monarca.

• A les eleccions de 1922, el Partit Feixista va aconseguir pocs diputats

al Parlament. Però aquell any, amb els camises negres va esclafar la

vaga dels sindicats socialistes i anarquistes.

• Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern. L’octubre de 1922,

el monarca el nomenà cap del govern.

08

POLIS 4

5.3. La dictadura feixista

• Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va desenvolupar un procés

de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris.

• Després de les eleccions de 1924, Mussolini va anunciar la

instauració d’un règim autoritari.

• Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders, perseguits i

empresonats, i el Parlament, substituït per una Cambra dels

fasci.

• L’Estat exercia un control fort a través del partit, que dirigia tots

els aspectes de la vida social i dominava els mitjans de

comunicació.

08

POLIS 4

6. La instauració del nazisme a Alemanya

6.1. La República de Weimar

6.2. Hitler i el partit nazi

6.3. El nazisme al poder

08

POLIS 4

6.1. La República de Weimar

• El 1918, a punt d’acabar la Primera Guerra Mundial, el kàiser

Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la

República, que va establir la seva capital a Weimar.

• Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les

dures condicions de pau imposades pels vencedors. Molts

alemanys van considerar humiliant el Tractat de Versalles.

• Els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi

econòmica, misèria i atur.

• La República de Weimar, dirigida per democratacristians i

socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situació.

08

POLIS 4

6.2. Hitler i el partit nazi

• Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, del qual se’n va erigir líder.

• La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i el seu odi al bolxevisme.

• Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís els pobles de parla alemanya.

• Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores.

• Les milícies nazis es van oposar violentament a la república i van protagonitzar diversos intents insurreccionals.

08

POLIS 4

6.3. El nazisme al poder

• El període 1924-1929 va ser de millora relativa de les condicions econòmiques i d’estabilitat social. Però les conseqüències de la crisi de 1929 van resultar dures a Alemanya.

• La retirada del capital americà va arrossegar bancs a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, atur i descontentament social.

• El malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes.

• A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir molts vots i el 1933 es va nomenar Hitler canceller.

• El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich.

08

POLIS 4

7. El III “Reich” alemany

7.1. La dictadura nazi

7.2. Un règim de terror

7.3. Autarquia econòmica i rearmament

08

POLIS 4

7.1. La dictadura nazi

• El 1934, els nazis van transformar Alemanya en una dictadura.

Es van dissoldre els partits i els sindicats, es va clausurar el

Parlament i es va iniciar la persecució dels opositors.

• Només va quedar autoritzat el partit nazi.

• Des del punt de vista social, l’Estat nazi aspirava a una cohesió

total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça

ària i la ideologia nacionalsocialista.

• El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal.

08

POLIS 4

7.2. Un règim de terror

• L’Estat alemany es va convertir en un Estat policíac que va

imposar el seu règim mitjançant el terror.

• Es perseguia qualsevol tipus d’oposició mitjançant uns cossos

policials (les Secciones de Seguretat i la GESTAPO).

• El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va

comportar la persecució dels jueus.

• A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per

recloure els opositors i enemics del Reich.

08

POLIS 4

7.3. Autarquia econòmica i rearmament

• Des d’un punt de vista econòmic, el III Reich es va proposar promoure un rellançament que fes d’Alemanya una potència econòmica mundial.

• La política econòmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler.

• L’Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que volia aconseguir l’autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient.

• Hitler va iniciar una política militarista: va reforçar l’exèrcit.

• Hitler es va sentir preparat per a la construcció d’un gran imperii a la conquesta de l’“espai vital” cap a l’est d’Europa.

08