www.vicensvives.com

POLIS 2

Ciències socials, geografia i història

Segon curs

POLIS 2

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05

Orígens i expansió de la Corona de Castella06

07

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08

L’Islam i Al-Andalus01

L’Europa feudal02

La ciutat medieval03

Els orígens de Catalunya04

Els grans descobriments geogràfics09

L’Imperi dels Habsburg10

El segle del Barroc11

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12

Els habitants del planeta13

La població d’Espanya i la de Catalunya14

La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma

Les societats humanes16

POLIS 2

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics

5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya

4. L’organització econòmica i social

3. L’articulació de la nova monarquia

1. L’Europa del segle XV

2. La monarquia dels Reis Catòlics

08

6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya

POLIS 2

Introducció

• Al segle XV, es va iniciar una recuperació econòmica que va

permetre un augment de la població.

• Els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de

la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va

anar configurant el capitalisme comercial.

• Els monarques es van beneficiar de l’ascens econòmic de la

burgesia i es van imposar sobre la noblesa. La monarquia

feudal va donar pas a l’autoritària.

• A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics van crear l’Estat

modern als regnes hispànics.

08

POLIS 2

1. L’Europa del segle XV

1.1. El creixement demogràfic i econòmic

1.2. L’ascens de la burgesia

1.3. L’enfortiment de la monarquia

08

POLIS 2

1.1. El creixement demogràfic i econòmic

• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la

recuperació dels camps i els conreus van permetre un

creixement continuat de la població.

• Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció

agrícola.

• Paral·lelament, les rutes marítimes van tornar a reprendre la

seva activitat.

• El desenvolupament del comerç va comportar un augment de la

producció artesana i el creixement de les ciutats que eren centres

comercials o ports importants.

08

POLIS 2

1.2. L’ascens de la burgesia

• La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats

manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de

la burgesia.

• El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de

capital, que invertia en activitats productives.

• D’aquesta manera es va iniciar el capitalisme comercial.

08

POLIS 2

1.3. L’enfortiment de la monarquia

• La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i

el dels burgesos de les ciutats.

• Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es van

proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.

• Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la

monarquia autoritària.

08

POLIS 2

2. La monarquia dels Reis Catòlics

2.1. La unió de Castella i Aragó

2.2. L’expansió territorial

• L’expansió territorial de la monarquia (mapa)

2.3. La política exterior

08

POLIS 2

2.1. La unió de Castella i Aragó

• El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la

princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.

• Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó.

Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.

• La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la

seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una

unió dinàstica.

• En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics

van actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.

08

POLIS 2

2.2. L’expansió territorial

• Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris

peninsulars sota la seva corona i per això van dur a terme una

política d’expansió territorial:

• Van conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte

musulmà a la Península.

• El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El

1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis

i les institucions.

• Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d’enllaços

matrimonials amb Portugal.

08

POLIS 2

L’expansió territorial de la monarquia

08

POLIS 2

2.3. La política exterior

• Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper important

en la política europea i van orientar la seva política

internacional en dues direccions:

• La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es

pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També

es van ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els

barbarescos.

• La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del

futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la

consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.

08

POLIS 2

3. L’articulació de la nova monarquia

3.1. La consolidació del poder reial

3.2. La monarquia autoritària a Castella

3.3. La uniformitat religiosa

08

POLIS 2

3.1. La consolidació del poder reial

• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.

• Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.

• A la Corona d’Aragó, les institucions medievals van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada territori de la Corona.

• A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.

08

POLIS 2

3.2. La monarquia autoritària a Castella

• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una

situació d’anarquia i desordre.

• Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad

(1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i

criminals.

• Les corts van mantenir el seu caràcter consultiu. Es van crear

un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel

rei.

• També es va crear un exèrcit professional i permanent.

• Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria

Reial d’Hisenda.

08

POLIS 2

3.3. La uniformitat religiosa

• La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la

nova monarquia dels Reis Catòlics.

• Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho van fer foren

perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.

• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el

manteniment de la seva religió i dels seus costums.

• Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i

va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició

dels moriscos (musulmans batejats).

• Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els

conversos, els Reis Catòlics van instituir una altra vegada el Tribunal

de la Inquisició (1478).

08

POLIS 2

4. L’organització econòmica i social

4.1. Castella: una economia ramadera

4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó

4.3. Els grups socials

08

POLIS 2

4.1. Castella: una economia ramadera

• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va

continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.

• La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació

principal.

• La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es

van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització

que aplegava els ramaders castellans.

• L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la

colonització d’Amèrica.

08

POLIS 2

4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó

• La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia.

• Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes.

• Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp.

• A Catalunya es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures.

• A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el règim senyorial.

08

POLIS 2

4.3. Els grups socials

• La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i

posseïen la major part de la terra i dels ramats.

• La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució

de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar

i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.

• La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.

• A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats

comercials i artesanals.

08

POLIS 2

5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya

5.1. L’Humanisme espanyol

5.2. Els estils arquitectònics

08

POLIS 2

5.1. L’Humanisme espanyol

• L’arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a finals del

segle XV.

• L’esperit humanista va estar representat a Espanya per figures

com el gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els

mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques.

08

POLIS 2

5.2. Els estils arquitectònics

• L’arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a

principis del segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:

• Estil plateresc. Es basava en la introducció de nous elements

decoratius en edificis gòtics.

• Estil classicista. Va introduir els models arquitectònics clàssics,

com columnes, llindes i frontons.

• Estil herrerià. Es caracteritzava per l’absència decorativa, les

línies rectes i els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura

nua, sòbria i geomètrica.

08

POLIS 2

6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya

6.1. Una escultura espiritualista

6.2. La pintura

6.3. El Greco

08

POLIS 2

6.1. Una escultura espiritualista

• Els escultors espanyols van destacar per la intensitat amb què

van plasmar els sentiments religiosos, buscant la representació de

l’espiritualitat més que no pas la bellesa.

• Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments

funeraris i les imatges religioses.

08

POLIS 2

6.2. La pintura

• La pintura espanyola estava profundament orientada cap a la

religiositat, i els temes profans i mitològics resultaven escassos.

• El primer pintor castellà que va mostrar influències

renaixentistes italianes va ser Pedro Berruguete (segle XV).

• Al segle XVI van sorgir pintors com Luis de Morales i Alonso

Sánchez Coello, influïts per l’italià Rafael.

08

POLIS 2

6.3. El Greco

• El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser

Domínikos Theotokópoulos, anomenat El Greco.

• A la seva obra va mostrar unes figures tortuosament allargades i

d’aparença fantasmagòrica.

• El seu estil era dramàtic i buscava l’expressió de sentiments,

que s’evidenciava en la utilització de colors freds i en la

complexitat de les composicions.

08