EL CRUIXIDELL (Miliaria calandra), present gairebé a tota la Catalunya central, és unocell petit que deu el seu nom al so del seu cant, que recorda la dringadissa que fa ungrapat de claus. Al bec hi té una petita osca que li serveix per separar la pellofa delsgrans que menja. Per Jordi Comellas

15Regió7 | DISSABTE, 4 DE DESEMBRE DEL 2010 FAUNA�REVISTA

El cruixir DEL BOSC

els seus colors de vegades el podríem confondreamb la femella del pardal, però el cruixidell és d'u-nes dimensions un pèl més grans, ja que acostu-ma a fer uns 18 centímetres.

És de color marronós, més clar de la panxa, amb ratlles fos-ques a l'esquena i punts també foscos a la panxa, amb un bec

robust de color groguenc que demostra la seva condició degranívor, com indica el seu nom castellà, triguero, tot i que

també pot menjar insectes. Si aconseguim mirar-lo de prop, so-bretot quan canta, podrem observar que el seu bec presenta una

petita osca que utilitza com una autèntica eina per separar la pe-llofa del gra. S'alimenta de tota mena d'elements vegetals (llavors,

fulles, herbes, gra) i també d'insectes (escarabats, papallones, eru-gues, llagostes), que observa des dels seus reposadors i s’hi llença

per encalçar-los. És àmpliament present a totes les comarques de la Catalunya central, a

excepció de les zones més altes, abundant a la Cerdanya i al Solsonès, i,segons l'Atles dels ocells nidificants a Catalunya, ha experimentat una

certa expansió al Berguedà, on ha colonitzat els fenassars de les zones cre-mades en el gran incendi del 1994. Segons El Medi Natural del Solsonès, en

aquesta comarca, a partir del mes de juliol, coincidint amb el final de la sega,se'n poden veuen grups nombrosos que ressegueixen camps i pastures.

Té preferència per les zones obertes i els camps de cereals, on fa els nius a terra odamunt de matolls baixos als marges i a les vores de camins i carreteres. Algunsestudis asseguren que pot ser un animal polígam, que pot arribar a tenir diferentsnius i femelles en una mateixa zona. Hi ha ornitòlegs que asseguren haver contro-lat un mascle que tenia fins a set femelles, amb els seus nius corresponents. La fe-mella pon de tres a cinc ous molt bonics, de color gris o marró amb ratllesfosques, que incuba durant dues setmanes, i pot fer dues postes l'any, a la prima-vera i a l'estiu. Un cop han nascut, les cries són capaces de volar al cap de 10 dies.Podem observar els mascles, sense gaires problemes, sobretot en l'època de cria,quan marquen el seu territori, enfilats en fils elèctrics, puntes d'arbres o punts en-lairats, on fa un característic xerric estrident i repetitiu, com el cruixir d'una portavella, i aquest fet ha originat el seu nom. També s'identifica el seu cant amb ladringadissa que fa un manyoc de claus. En vol, s'identifica fàcilment perquè ho faamb les potes penjades.No és una espècie amenaçada, però es pot veure afectada per les activitats rela-cionades amb la intensificació agrícola, l'excés d'insecticides que incideixen di-rectament en els insectes que necessiten els seus polls i l'eliminació d'arbres iarbustos que utilitza com a reposadors.

P

UN BEC ESPECIALITZAT. Siaconseguim observar-lo de molt a prop,sobretot quan canta, veurem que el seubec presenta una petita osca queutilitza com una autèntica eina que lipermet separar amb facilitat la pellofadel gra que menja

�

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/faunaFAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 112