Època II. Nu m. 7- Gener 1983

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

A bústia obertaCOMUNICAT FINAL DE LES JORNADESD'ENSENYANTS EN ESCOLES GITANES

Durant tres dies, 75 ensenyants en esco-les gitanes, procedents del País Valencià(Elda, Oliva, València), Euskadi, Catalunya,Aragó, Galícia, Múrcia i Madrid, hem ana-litzat la nostra pràctica educativa, intercan-viant experiències i debatint totes aquestesqüestions en relació amb la situació tant delpoble gitano com de les diverses formesd'escolarització dels xiquets i xiquetes deraça gitana.

Recollint, de forma sintètica, les nostresconclusions, dirigim als mitjans de comuni-cació, Administració, partits polítics, enti-tats ciutadanes Í rurals, així com a la so-cietat en general, el següent comunicat.

«L'Estat espanyol manca d'iniciatives enel camp de l'educació gitana perquè:

— No vol reconèixer l'existència d'unaminoria marginada amb la qual té un deutehistòric.

— Perquè es justifica dient que l'escolaestà oberta a tots, però en la pràctica no éscapaç de mantenir uns nivells mínims d'es-colarització.

— Perquè si algú pensarà que les actualsescoles públiques, escoles pont y aulesd'adaptació dedicades a la població escolar

gitana han estat iniciativa del Ministerid'Educació y Ciència, erraria, doncs sónfruit d'una llarga pressió sobre l'Admi-nistració de moltes persones al llarg de lanostra geografia, persones convençudesde la tesi que l'educació és el pas urgent atot intent de promoció social.

Essent fonamental el dret a l'educació,l'escolarització dels xiquets de raça gitanasegueix obstaculitzada pel desentendimentde l'Administració i organismes públics. Amanca d'una planificació en profunditatsobre aquest tema, el funcionament de latotalitat de les aules i escoles de xiquets gi-tanos depèn, en gran part, de la «bona vo-luntat» d'aquelles persones que estan enl'Administració (directors provincials delMEC, inspectors, baties, regidors).

En aquest contexts aquestes aules Í es-coles són un pegat a l'exigència mínima dellocs escolars, al temps que es van oferintsolucions de segregació educativa amb es-casa dotació de mitjans materials i humans,arrastrant, en molts casos, actituds de pa-ternalisme i caritat, mentre segueixen alcarrer encara un elevat percentatge de xi-quets gitanos.

La necessitat primària d'aquests xiquets,d'aquest poble, és cotidianament la super-vivència. Desprovistos d'una vivenda ade-quada, d'una elemental alimentació,d'unes condicions higièniques i sanitàries,d'uns ingressos econòmics suficients i es-tables, l'ïnterés, tant per part dels parescom per part dels mateixos xiquets, cap al'escola ocupa un dels darrers llocs.

El pobla gitano ha passat del camp al su-burbi, de l'espai obert al garberament enbarraques («chabolas»), del recreo en la na-turalesa a les condicions infrahumanes alpeu de l'asfalt i del formigó, de la mobilitat illiure discurrir a la reserva, a la segregació,trobant-se amb que estorba al sistema so-cial imperant.

En aquest sentit, creem que és des deldret del poble gitano a ser diferents essentradicalment iguals a la població no-gitanaf

des d'on es fa necessari plantejar un treballconjunt entre les diferents plataformesd'associacionisme gitano i l'Administració,així partits polítics, entitats ciutadanes i ru-rals. Aquest treball conjunt deu anar des-terrant els mecanismes falços de benefi-cència, racisme ï progressiu enfrontamentdes dels que normalment s'acomet aquestaproblemàtica.

Emmarcada la situació global del poblegitano des del conjunt de les seus pròpiescaracterístiques i idiosincràsia, volem de-nunciar l'existència d'unes estructures edu-catives que no atenen degudament unasrealitats diferenciades, que l'escola com atal és inadequada en les sues funcions i or-ganització, així com en els seus programes.

I açò és molt important perquè en lanostra experiència constatem que el xiquetde raça gitana ni desprecia ni rebutja l'esco-la, sinó que l'aprecia en la mida que en ellaes desenvolupa un aprenentatge atractiu iútil en la seua promoció personal.»

Col·lectiu de Mestresdel Centre d'Escolarització

Gitana

ACC\Ó CULTURALDEL B4ÍS VALENCIK

és una resposta conscient i serenaa molts problemes que els valenciansteníem plantejats.

demaneu informació al

secretariat de l'ensenyament de l'idioma

menéndez pelayo. 26, 2°"·2'telèfon 21.03.15Castelló

moratin, 15, 8" girona, 12telfs. 321.92.24-322.58.02'322.58.19 telèfon 21.26.00valència aiacant

LLIBRERIALITERATURA INFATIL Y JUVENILJUEGOS EDUCATIVOS

emperador-7 valencia~2

te le fono 3 2 2 7 6 9 8

I PREMIO NACIONAL DELITERATURA INFANTIL YL IBRERIAS

Com donàvem per fet al número anterior d'ALL-l-OLI, el PSOE vaguanyar les eleccions generals. Es prompte per a parlar d'un govern quea penes ha començat a governar. De moment, però, no estarà de mésrecordar que el STE del PV ja ha pres una postura raonable i unitària enel document «Una política per al present», el qual ja ha tingut una ampladifusió i que incloem en aquestes pàgines. Hem arribat fins a on podíemarribar i fins on devíem arribar: al reconeixement que el programa elec-toral del PSOE referit a educació conté suficients elements positius comper a recolcar-lo, sempre i quan es desenvolupen d'una manera progres-sista, en un temps determinat i reforçat amb unes mesures de garantia.De manera progressista, perquè la vaguetat del programa es dóna a lec-tures contraposades. En un temps determinat, perquè no legislar o nolegislar a temps pot ser el mateix que legislar malament. Amb unes me-sures de garantia, perquè les lleis són uns papers que tenen valor en lamesura en què qui té que aplicar-les, té voluntat de aplicar-les. Segura-ment no estarà de sobra recordar al respecte el paper obstruccionista dela inspecció en casos tan clars com el de la normalització lingüística, niestarà de sobra advertir que l'obstruccionisme no es fa tan sols amb de-safortunades intervencions, sinó també amb oportunes inhibicions. Unagarantia contra això es inexcusable.

Tenim, ja que hem parlat de normalització, un nou decret de bilingüis-me, que es més bo que el que teníem i prou més roí que el que demanà-vem. Però el que en aquestos moments és més important és veure la vo-luntat política de fer les coses. Ara per ara, el que podem observar, sal-vant l'assumpte de les contractacions, és un conseller que tira flors à laUniversitat i rep medalles de Lo Rat Penat, que fa els grans reconeixe-ments als títols de l'ICE i al mateix temps dóna diners per a subvencio-nar al secessionisme lingüístic. A vegades, ja se sap, el PSOE escriu rec-te amb ratlles tortes.

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENTDEL PAÍS VALENCIÀ

DIRECTOR: Jaume Mufioz

CONSELL DE REDACCIÓ:Octavi Soler, Paco Moreno, Xirno Urena, Pedró Olivares,

Metchor Botelta, Reme López

LOGOTIPOS: Jarque

IL·LUSTRACIONS: Roig

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Gascó Oliag, 8-A, 10. Telèfon: 361 52 16. Valencià

Dipòsit Legal: V. 1.454-1981IMPRIMEIX:

Foco-Berthe. Cambrils, 8. Tel. 365 61 00

EDITA

jte

Como débamos por hecho en el.número anterior de ALL-I-OLI, el PSOE ha ganado las elecciones generales. Es pronto to-davía para hablar de un gobierno que apenas ha empezado a go-bernar. De momento, no estaré de més recordar que el STE delPV ya ha tornado una postura razonable y unitària en el docu-mento «Una política para el presente», que ya ha tenido una am-plia difusidn y que incluimos en estàs pa~ginas. Hemos llegadohasta donde podfamos llegar y hasta donde debfamos llegar: elreconocimiento de que el programa electoral del PSOE, referidoa la educación, contiene suficientes elementos posítivos comapara apoyarlo, siempre y cuando se desenvuelvan de una rnane-ra progresísta, en un tiempo determinado y acompafiado deunas medidas de garantia. De manera progresísía, porque la va-guedad del programa se presta a lecturas contrapuestas. En untiempo determinado, porque no legislar o no legislar a tiempopuede ser lo mismo que legislar mal. Con unas medidas de ga-rantfa, porque las leyes son unos papeles que tíenen valor en lamedida en que el que tiene que aplicarlas, tiene voluntad de apli-carlas. Seguramente, no estarà de sobra recordar al respecto elpapel obstruccionista de la inspección en casos tan claros comoel de la normalizacitín lingüística, ni estaré de sobra advertir queel obstruccionismo no se hace solo con intervenciones desafor-tunades, sinó tambión con oportunas inhibiciones. Una garantiacontra eso es inexcusable.

Tenemos, ya que hemos citado la normalizaciòn, un nuevodecreto de bilingüisme, que es mejor que el que teníamos y bas-tante més malo que el que pedíamos. Però lo que en estos mo-mentos es mas importante es ver la voluntad política de hacer lascosas. Por ahora, lo que podemos observar, salvando el asuntode las contrataciones, es a un conseller que tira flores a la Uni-versidad y recibe medallas de Lo Rat Penat, que hace los gran-des reconocimíentos a los títulos del ICE y al mismo tiempo tfadinero para subvencionar al secesionismo lingú'fstico. A veces,ya se sabé, el PSOE escribe recto con rayas torcidas. *;

I N D E X

Póg.Acció sindical:

— Los nuevos baremos de contratación . . . . 4— Sindicalisme e ïnstituciones 5— Los programas renovades del cicló su-

perior 7— Entrevista con el nuevo ministro de

Educación: Demasiados matices 8— Plataforma de reivindicacionesinmediatas 8- II Congrés del STE del PV: Calendari .... 9— Estatge sobre Normalització Lingüística .. 10

Al voltant de...— Any nou, decret de bilingüisme nou 11— Projecte del nou decret de bilingüisme ... 11— Contractació del professorat de valencià . 12— Una nova concepció de l'ensenyament

del valencià 13

Experiències;

~ Programació per a EGB de l'obra Í vidade Renau 14

— Elx: Teatro escotar 16— L'Escola d'Estiu a Elx? 17— La riuà de la Ribera: El MEC no se ha

enterado 18

Pàgines centrals: «Una política educativaper al present»

V. I VALENCIÀIMUEVASCONTRATACIOIMES EN EGB

La nueva legislacíón para el profesorado deEGB ya ha comenzado a surtïr sus efectos. Lasvacantes que por este concepto se van a produ-cír en todo el Estado estan permitiendo la entra-da de nuevo personal contratado, a la vez quereestructurar la distribución de plantillas, hoydíafruto de un irracional reparto en base a concur-sos oposiciones que no tenia en cuenta las va-cantes reales ni la necesidad de una ensenanzali'gada al medïo.

Como resultado de lo anterior, hacía ya tiem-po ,que permanecían entre nosotros ochenta ycuatro companeros de Córdoba y veinticuatrode Almeria, obligades contra su voluntad a ejer-cer fuera de Andalucía y a tener que impartir laensenanza, rnuchos de ellos, en zonas fuerte-mente valenciano-parlantes. Mientras tanto,treinta y nueve opositores de Valencià habían te-nldo que optar a trabajar en Alacant.

Ahora, estos ciento ocho companeros andalu-ces van a poder volver a su tierra —algunos, conel tràgico recuerdo de la «riuà»—, y se van a po-der reincorporar a Valencià los compafteros queestaban en Alacant.

ESCUELAS VALENCIANAS,RROFESORADOVALENCIANO

Sin embargo, y pese a que estamos a dos pa-sos de las competencias autonómicas, todo ellopuede que no sirva para normalizar la educaciónen el PV. Cuando todo indicaba que las vacantesrestantes (hay que anadir que se van a producirademàs de ciento cuatro jubilacíones) iban a sercubiertas con profesorado valenciano, que iba aser contratado hasta fïn de curso, la burocràciaestatal comienza a actuar. Ignorantes y ajenos a.lo que debe ser una educación ligada al medio,nos quieren cubrir dichas plazas con opositoresen expectativa de destino en otras provincias defuera del PV.

La reiterada y firme oposición del STE-PV enel grupo.de trabajo (oposición que no conto conningún apoyo de ninguna otra fuerza, pues colo-can su concepción burocràtica estatalista y pordelante de la normalización del PV) hizo que laDirección Provincial del MEC iniciarà diversas

gestiones para paliar lo mas posible esta amè-naza.

Los prïmeros candidates, los asturianos,preferien quedarse en Asturias, ademàs quetambién la Dirección Provincial asturianapreferia quedàrselos y con ellos cubrir las futurasvacantes de jubilación.

Otros can.didatos, los aragoneses, de Huescapara ser mà exactos, nos manifestaron tambiénsu interès en quedarse en Aragón, però pareceque sus direcciones provinciales no los van apo-der absorber este curso.

La amenaza de que setenta profesores dedicha provincià vengan a Valencià es hoy una re-alidad. Pese a los intentes del STE-Aragón porímpedirlo y las gestiones que està haciendo elSTE-PV junto con los movimientos de paradesde Valencià, esta es la cifra que flota en el aireantes de Navidad. Esperemos que la racionali-dad del MEC y de la Conselleria de Cultura yEducación del PV eviten que, una vez més, se di-ficulte el camino hacia la normalización educati-va en el PV, ademàs del dano que se produce alos companeros que son obligados a trabajarfuera de su tierra.

PARA LAS IMUEVASCONTRATACIONES

Sin embargo, el STE-PV tenia confianza enque íbamos a conseguir que hubieran nuevoscontratados de EGB. La cifra gira de como se re-suelva el conflicte anterior, però, al menos, yacien nuevos profesores del PV van a poder tra-bajar como sustitutos en lo que queda de curso.

Ante esta previsión, solidarizàndonos con lapeticïón de los coléctivos de parados, propusi-mos en el grupo de trabajo que se elaborarà unbaremo para que dichas contrataciones sepuedan hacer de una forma clara. Fruto de estapetición ha sido el baremo que publicamos,aceptado por todos los sindicatos del grupo detrabajo y que serà aplicado por una comistón enque estaran los síndïcatos a los aspirantes.

Dicho baremo, entre una sèrie de elementosimportantes de cara a contratar con las màximasgarantías de competència posibles, contíene unaimportante novedad: el primar con una pun-tuacíón específica a aquelles profesores que ha-yan cursado cursos del ICE de lingüística valen-

V. I. DE CASTELLÓEl STE-PV de Castelló cambia de sede, y lo hacecon un nuevo estilo que muchas veces lo hemoscomentado en algunas comarcas: el compartirlas sedes con otras fuerzas o movimientos quepractican un sindicalisme similar o trabajar porun mismo objetivo cultural y social: «fer país».

Para enero, el STE-PV de Castelló inaugura

sede conjunta con la Unió de Llauradors del PaísValencià, y puede que también que con algunotro colectivo cultural de aquellas comarcas. Elnuevo domicilio es en Plaça País Valencià, 6, 3.°Castelló. ALL-l-OLI prometé estar en la inaugu-ración.

Albert

ciana. Un primer paso de cara a la normalizacióneducativa, y un ejemplo a imitar por la Conselle-ria, del PV en cuanto comience a planificar loscriterios de las oposiciones del PV y los concur-sos de traslados al PV.

CONTRATACIONDE PROFESORADO

DE EGB

MERITOS

1. Expediente académico (màximo, 15puntos).

1.1. Titulación de magisterio o profeso-rado de EGB (nota media): Aprobado, 5'5puntos; notable, 7'5; sobresaliente, 9; M,H., 10.

1.2. Otros títulos universitàries (màximo,5 puntos).

Licenciatura, 5 puntos; títulos universita-rios de grado medío, 3 puntos.

2. Formación pedagògica (màxirno, 10puntos).

2.1. Cursos oficiales (ICE, UNED...)(màximo, 6 puntos).

2.2. Cursos de valenciano del ICE 11punto por nivel; màximo, 4 puntos).

3. Sïtuación profesíonal a partir de la fi-nalización de la carrera de EGB o magisterio(màximo, 15 puntos}.

3.1. Experiència docente (2 puntos porcurso completo, 0'25 por mes o fracción;màximo, 10 puntos}.

3.2. Otras situaciones (màximo, 5 pun-tos).

3.2.1. Situación de paro (1 punto porano; màximo, 5 puntos).

3.2.2. Actividad laboral no docente (O'Bpuntos por aho; màximo, 5 puntos).

3.2.3. Damnificades inundaciones pro-,vincia de Valencià (màximo, 5 puntos).

4. Residència en la provincià de Valencià(5 puntos). >

OBSERVACIONES

1. Las instancias presentades seran ba-remadas y ordenadas con arreglo a la pun-tuación obtenida y, en su caso, las contrata-ciones se realizaràn por dicho orden.

2. Ningún mérito podrà contabilizarsepor mas de un concepto.

3. Todos los méritos aportades deberànjustificarse con documentación oficial. Se-ran admitidas fotocopias simples en princi-pio, las cuales deberàn ser compulsadas consus originales cuando así se requiera.

4. Los mérïtos del apartado 3 del baremose justificaran mediante la certificación opor-tuna de la Seguridad Social, oficina deempleo o contrato de írabajo visado. La si-tuación de damnificado se acreditarà me-diante la carta regulada por la orden ministe-rial de 3 de noviembre ,de 1982. La residèn-cia, mediante la certificación de empadrona-;miento. - , , , , • 1 \

5. El falseamiento de los, méritos alega-dos darà lugar a la exclusión inmediata.

La asamblea comarcal del STE-PV ce-lebrada el 3 de noviembre para analizar losresultados de las elecciones generales y susrepercusíones a niveles sociopolíticos y sin-dícales, aprobó la siguiente declaración,con el objetivo de hacerla llegar a todoslos trabajadores de la ensenanza, comoinvitación a una reflexión y toma depostura sobre el tema:

1.° Manifesta mos nuestra satisfacciónpor los resultados de las elecciones, ya queellos permiten que varíe la correlación defuerzas en el Parlamento, posibilitando ungobierno progresista que puede hacer fren-te a la importante tarea de cambiar el siste-ma educativo en un sentido mas avanzado.

2.° Nuestra postura, que esperamossea compartida por todos los ensefiantesprogresistas, debe ser la de apoyar al nuevoGobierno en las acciones concretas queadopte y vayan en la línea de ese cambio,impulsando su acción y tratando de impe-dir, desde la base, los intentos de manipu-lación de los sectores reaccionaries, que,sin duda, se daran y trataràn de justificaruna llamada «guerra escolar».

3.° Creemos que, para emprender to-das las reformas educativas precísas, nosolo se necesita de una mayoría parlamen-taria, sinó también de un movimiento socialamplio que las reívindique e impulse. En és-te deben confluir los ensenantes, sus orga-nizaciones sindicales y pedagógicas, las or-ganizaciones progresistas de padres, las es-cuelas de verano, el movimiento estudiantily cualquier otro sector de la socïedad inte-resadoyafectado.

4.° Para hacer posíble una dinàmicasocial con entidad suficiente, estimamosfundamental que se produzca un incremen-to de participación de los enseftantes, tantoen los órganos internos de los centros co-mo en las organizaciones sindicales y peda-gógicas y en (os consejos educativos. Espe-ramos y deseamos que un cambio de acti-tud generalïzada en los ensenantes, en lalínea de adquirir unos mayores compromi-sos sociales, pueda hacernos ver en lapràctica el fin del período de desencantoque hemos padecïdo. En ello jugarà un pa-pel importante la actuación del Gobiernosocialista.

5.° En esta ríueva situación política es-tamos convencidos de la necesidad de exis-tència y ampliación de la base de unas or-ganizaciones sindicales como el STE-PV yla UCSTE, que desde unas posiciones to-talmente independientes del poder, con unespíritu unitario en et que caben todas lasposturas progresistas, en una línea de po-tenciar la unidad de acción permanenteentre las organizaciones sindicales y con elobjetivo final de conseguír la unidad real delos enseílantes, mantienen una lucha cons-tante por defender nuestras reivindica-ciones respecto a la calidad de la ensenan-za y disminución del paro, democratizacióndel sistema educativo y derechos profe-sionales, laborales y sindicales de los traba-jadores de la ensenanza.

Nuestro programa de reformas en lossectores EGB, BUP, FP y ensenanza priva-da, con el lema común «Por la escuelapública», consta de numerosas medidas y

puntos, cuya traducción legislativa se,concreta, fundamentalmente, en: ;

— Derogar el Estatuto de Centros y lanormativa por el generada.

— Aumentar los presupuestos del Esta-do para educación y dïstribuirlos con otroscriterios.

— Elaborar una ley que democratice yracionalïce la función pública.

— Elaborar un estatuto del profesorado.— Abordar legislativamente la situación

de las ensenanzas medías y la universitària.— Exigir la realización de elecciones sin-

dicales en la ensenanza estatal i el recono-cimiento del derecho a la negoctación co-lectiva.

— Reconsiderar los actuales contenidosy programas educativos, eliminando laprogramación màxima, enciclopèdica ycentralista que se víene realïzando. Reco-nocer el papel fundamental de los grupospedagógicos y potenciaries, así como unapràctica de pedagogia científica, adaptadaal medio y que respete y contribuya a nor-malizar las culturas y lenguas autóctonas.

En esta amplia tarea exigimos al Gobier-no socialista nuestra participación y la delas diferentes organizaciones sociales, paraexponer nuestros puntos de vista y conse-guir que, entre todos, esas leyes se ajustena la realidad y necesidades sociales.

Como ensenantes preocupades por elfuturo de nuestra educación, tanto a nivelde País Valenciano como de todo el Esta-do, manifestamos nuestra voluntad de se-guir defendiendo nuestros intereses cornotrabajadores y los de una ensenanza de-mocràtica, crítica y de calidad, que ;nodiscriminea nadie.

|.Elx (Baix Vinalopó). í

SINDICALISMOE INSTITUCIONES

Con el triunfo del PSOE en las eleccionesmunicipales de 1979, se abrïó la posibitidadde que nuevas experiencias pudieran darseen el àmbito de la gestión educativa, al me-nos en el àrea referida a los centros de pro-piedad estatal. Y, pensando con ello, he aníque nos pusímos a debatir la idea, aquí enElx, de como se debería concretar el pro-yecto de Consell Municipal d'Educació,proyecto en el que el PSOE parecía el pri-mer interesado. La idea nacía como instru-mento, al menos en nosotros, de gestióndemocràtica de la vida escolar del muníci-pio.

Se hicieron largas reuniones, primeroentre los afiliados/as al STE-PV, luegoentre el STE-PV y el concejal de Educación,Movimiento Ciudadano, etcètera. Bueno,ya teníamòs montado el instrumento unavez que' los compaheros/as nuestroshabían aceptado la ligazón y subordinaciónorgànica del Consell al Ayuntamiento. Pasaun curso, pasa otro, van presentandoseproblemas, problemas educativos que ne-

cesitan claras soluciones, y en el menciona-do Consell empiezan a aparecer las fisuras,las grietas entre lo que allí se hace y cuàl esel tamafío de los problemas de fuera; cite-mos para ello un ejemplo que para algunosde nosotros/as ha sido tremendamente cla-rificador en múltiples aspectos; veamos:«Supresión de un aula y de un maestro enla escuela estatal de la partida rural de Ma-toia, Elx.»

El inicio se inicia, se produce con el co-mienzo del presente curso escolar, aunqueya había habido un intento de supresiónpor parte del senor Hernàndez Belando, di-rector provincial del MEC en la «provincià»de Alacant, intento que durante el pasadocurso no le salió bien al mismo, hubo pre-sión de los afectados/as. La escuela encuestión tiene 37 alumnos/as, en los quehay preescolar, 1.° y 2.° de EGB; otra aulacon 41 alurnnos, en la que existenchicos/asde 3.°, 4.° y 5.° de bàsica, y porultimo, 39 alumnos/as de 6.°, 7.° y 8.° de

EGB, actuatmente con solo dos maestros,dado que falta el maestro suprimído y abrirel aula cerrada.

Ante el panorama aquí descrito, lospadres deciden movilizarse de maneraautònoma, cogen un autobús y se marchana entrevistarse con el delegado provincià!de Educación del ultimo Gobierno de laUCD en nuestra provincià. El senor Belan-do les prometé la «solución» del transporteescolar, però encima no se garantizaba quetoda ta segunda etapa estuviera en un mis-mo centro. No contentes con la llamemos«solución» ministerial, los padres decidenque sus hijos no vayan a clase durante unasemana, decisión que se cumplió a raja-tabla. Mientras ef asunto se desarrollaba, lamayoría de los maestros daban y dan laimpresión de que el problema de su centrono iba con ellos. iCompaneros! Però unbuen dia los maestros volvemos a nuestrasclases y nos vamos enterando de lo que pa-sa en ta escuela estatal de Matola. Un día

se decide llevar a la reunión de la perma-nente del Consell Municipal d'Educació del16 de octubre de 1982 el problema de Ma-tola —era el primer pleno de la permanentedei nuevo curso—. Aquí se inicio el debatésobre què se habfa hecho y què se debíahacer para obligar al delegado del MEC de-volviera e! maestro con su aula correspon-diente. El concejal de Educación, senorCastillo Estaute (miembro del PSOE), decíaque el había hecho lo que «legalmente»podia, però que «no tenia inconveniente»en volver a gestionar una visita, una mas, aldelegado en el PV del Ministerio de Educa-ción y Ciència, acompahado de una comi-sión de padres afectados por la egregia de-cisión del MEC en nuestra «provincià»; al fi-nal no se pudo celebrar dicha entrevista,dado que al concejal Castillo Estaute se ledebió de olvidar la cita con los padres.

En la permanente del C. de Educacióndel 4 de noviembre de 1982 se volvió a to-car el tema de Matola. En dicha permanen-te, los afectados, mas algun otro solidario,«casi forzaron» al concejal de Educación,tras mucho insistir, a una entrevista con lospadres y el delegado del MEC. Llego el diade la entrevista: a las once en punto, en lapuerta de la delegación ministerial demarras. Martos de esperar, los padres ymaestra asistentes decidieron, después dedos horas de guardià, subir a las oficinasdel MEC y ver si allí sabían algú de este se-nor concejal. Efectivamente, allí estaba,dentro del despacho del sehor delegado delMinisterio de Educación y Ciència. Durantela entrevista que los padres allí mantuvieroncon el delegado ministerial, no abrió el piconuestro concejal ni por un momento; eracomo sí el problema no fuera suyo o algoasí. A la vista de tan combativa actitud, losmiembros, que habitualmente se reúnen,del Consell M. d'Educació, zona del Camp,fjecidïmos elaborar un documento que sir-'viera de denuncia de los hechos, y tras unclaro anàlisis coíncidimos, entre otras co-sas, en que el concejal era un inepto. jAhl,cuando he dicho «habitualmente nosreuníamos», quiero decir que solo la mitadde centros, aproximadamente, «estén» enel Consell de la zona nuestra; los demésnunca aparecen. La denuncia dice, en supunto resolutivo quinto:

«Nuestro convencimiento de que unaautèntica gestión democrética del Conselld'Educació no serà posible mientras exista,como ahora mismo, una vinculación orgà-nica del mismo a la Concejalía de Educa-ción ...»

Aquella noche lo vimos claro, y a unacompanera se le ocurrió ahadir la enèrgicaidea del punto número seis;

«Por ultimo, hacemos responsable a laCorporación municipal de las posibles y su-cesivas supresiones de las escuelas delCamp d'Elx, por cuyo mantenimiento y me-jora estamos luchando.»

Y hasta aquí parte de una larga historiaque ya veremos en què queda al final. Todoesto, cara al segundo congreso del STE-PV, nos ha de servir para reflexionar acercade las relaciones entre organismes de ma-sas y las instituciones, punto número cíncodel «Document debat del segon Congrés».

Ahora veamos parte del articulado del

reglamento que rige el actual Consejo Mu-nicipal de Educación del municipio d'Elx.

Artículol.0:«El Consejo Municipal de Educación es el

órgano de debaté, consulta y asesoramien-to de los temas de educación. Sus deci-síones seran estudiadas en la Comisión In-formativa de Educación, elevando sus pro-puestas a los órganos municipales corres-pondientes, independientemente del dicta-men que éste emita.»

En el articulo 11, apartado 1, se dice:«Formaran parte de la permanente: El al-

calde, como presidente; el concejal de edu-cación, como vicepresidente; tres repre-sentantes de cada consejo de zona, indis-tintamente del estamento a que pertenez-can; los vocales de la Comisión Municipalde Educación, y un secretario, que serà elde la Corporación o funcionario en quiendelegue.»

Su articulo 13 dice:«El orden del dia se elaborarà por el presi-

dente, oídas las propuestas de laszonas...»Ante lo aquí expuesto, algunos/as

miembros del STE del PV, desde nuestrasconcepciones socipolíticas de izquierda ynacionalistes, y por querer ser consecuen-tes con ellas, proponemos luchar por unosConsells d'Educació que contemplan lo si-guiente:

1. Estructurados de abajo arriba.2. Con representactón de AA de W,

APA (a concretar según su trayectoria, se-gún sea democràtica o no; si no lo fuera,evidentemente, serían excluidas), delega-ciones de asambleas de padres/madres dealumnos/as, claustros, personal no docen-

te, sindicatos obreros, organizaciones de-mocràticas y progresistas de estudiantes...

3. Por zonas dei municipïo, dotado deuna coordinadora permanente que tenga«capacidad decisòria», una vez oídas laszonas.

4. No vinculado ni subordinado orgàni-camente a la Concejalía de Educación ni aningún otro estamento oficial, ya sea delAyuntamiento o de otra institución oficial.No obstante, el Ayuntamiento deberà con-sultar obligatoriamente al Consell men-cionado, en cuestiones que afecten al mu-nicipio. Pensarnos que la independènciaaquí citada puede garantizar —en todomomento— una marcha pròpia al ConsellM. d'Educació, sin ningún tipo de hipote-cas con las instituciones del Estado, queniega la posibilidad de una escuela popularvalenciana.

5. Los Consells seran herramïentas demovilización socioeducativa; en lugar debuscar el consenso, promoveràn el debatéy la lucha entre posiciones divergentes.

6. Las decisiones se tomaran pormayoría simple.

7. Los «consells» apoyaràn y promove-ràn cuantas iniciativas nos conduzcan ha-cia una opción educativa popular, sin nigúntipo de dependència a ningún nïvel.

Por ultimo, pensamos que en los lugaresdonde hayan Consells ligados orgànica-mente se procederà en consecuencia a loexpuesto anteriormente, acabando condicha ligazón.

Esperando un fructífero debaté, os deci-mossaludy animo.

Baix VinalopóFoto: Jesús García Verdú

CICLÓ SUPERIOR DE EGB

LOS PROGRAMASREIMOVADOS

Hace unas semanas, recibía un encargode la UCSTE de hacer una crítica de losprogramas renovados (PR) del cicló supe-rior de EGB ,CS). Se trataba de analizar lasdiferencias existentes en el ultimo borradorque el MEC presentaba para sus «críticas»,díferencias que, por otra parte, eran abun-dantes en algunas àreas con respecto alcontenido ya conocido y editado por Es-cuela Espanola. La sorpresa vendria cuan-do, días después, los programas eran apro-bados con gran urgència, como si de su-basta de medïos de comunicación del Esta-do se tratase.

A la hora de hacer una crítica a los PR delCS, no podernos renunciar a dar una visiónglobal de lo que ya estan suponiendodichos programas. Lamentablemente, te-nemos que dedicar mas espacïo a estacrítica general que a la que nos pedía elMEC, pues no en balde también el MEC hi-zo oídos sordos a las críticas realizadas al«documento base», al cicló elemental y al«cicló medio». Ello lo hacemos tambiénporque no queremos caer en la trampa decuestionar tal o cual objetivo de los pro-puestos por el MEC para sexto, séptimo uoctavo, sin mostrar nuestro claro desacuer-do con todo el proceso de los PR.

^POR QUE LA URGÈNCIA DE LOS PR?

Esta es la primera pregunta que tenemosque hacernos, pues no hay otras razonesque las económtcas y extraacadémícas paraponerlos en practica. Cambiar el curricu-luir» tan solo por un fenómeno bautizadocomo «fracaso escolar» y que no ha sidoclaramente definido ni delimitado por suspadres, no encuentra otra explicación.

(iPor què el MEC no ha dedicado su es-fuerzo a potenciar la investigacïón de esefracaso escolar y a la evaluacíón, como unade sus posibles variables, de las nuevasorientaciones (NO) de 1970? De haberlohecho, quizàs el MEC se hubiera evitadoafirmaciones, a nuestro entender sin funda-mento, sobre las causas de la invalidez delas NO. Unas causas que, mas aún, en oca-siones consideramos como virtudes encomparación con ias alternativas que pro-ponen con los PR.

Así, por ejemplo, el MEC critica a las NOpor su caràcter meramente indicativo,cuando para nosotros ése es el papel quedeben tener los objetivos de un modelocurricular. Una investigación nos podia ha-ber llevado a encontrar que el problema noradicaba en su caràcter indicativo, sinó enlas dificultades de adaptación y aprovecha-miento de los mismos y, por tanto, a bus-

car otro tipo de soluciones: reestructura-cïón de la formación permanente del profe-sorado, del espacio y el tiempo escolar, et-cètera.

Otro grupo de afirmaciones gira en tornoa la excesiva amplitud de aquellos conteni-dos y, como contrapartida, a buscarconcreciones para ellos, como si en la EGBse buscarà algo distinto que el desarrollopsicológico general del indivíduo y su creci-miento personal y social. Si el fallo, igual-mente, que antes sehalàbamos podria venirde la falta de precisión de «como alcan-zarlos», este error lo volveremos a verreproducido en los PR.

LAORGANIZACIONYESPECIALIZAC1QN

Otro de los aspectos que destacan de losPR es la constante referència que se hacede la teoria piagetiana, però, como el pro-pío Piaget lamentaba, apíicando mecànica-mente sus aportaciones, sin un proceso ex-perimental que nos definíera el mapa sobreel cual se va a querer conseguir determïna-dos objetivos. ïHasta què punto se puedegeneralizar en los ninos espaholes que laaparición y el desarrollo lógico formal seproduce en sexto, séptïmo y octavo, ba~sàndose en las experiencias hechas con ni-hos suizos? Por otra parte, las secuencias

píagetianas no tiene validez si se adecuan aunas actividades, y estàs últimas sondif íciles de encontrar en los P R.

También en los PR nos encontraremoscon formulaciones a favor de la interdis-ciplinariedad y la estructura de la ciència almismo tiempo. Como contradicción condichos planteamientos, podemos afirmarque la rigidez de los tiempos y espactos sesigue manteniendo, y ello no facilita en lomas mínimo una ensenanza interdiscipli-nar, ni ensenanza activa y creadora. Porotra parte, una simple mirada a cualquieràrea (cíencias sociales, por ejemplo) nosllevarà a la conclusión que, mas que unaestructura interdisciplinar, con objetivos deacorde con la estructuración de la ciènciaen cuestión, de lo que se trata es de unamole superpuesta de objetivos sin la masmínima conexión horizontal ni vertical.

^La urgència de los PR? Hay que bus-caria en los intereses editoriales, de lasgrandes editoriales del libro escolar,quienes ven en los cambios de contenidode sus libros de texto una forma de des-arrollar su expansión comercial. No olvide-mos que un carnbio de programas justificael cambio masivo de los libros de textq sinesperar a que se cumpla et plazo que maVcala ley, ni que se caigan las paginas p<?/ eluso de hermanos. Ademàs, cambios de es-te tipo favorecen el asentamiento de lasgrandes empresas editoriales, quïenes, alcontrario de las pequehas, hace anos queya habían amortízado con creces su lanza-miento anterior, y pueden haber estadopreparando sin problemas su nueva edi-ción. Al pequeno editor, al que pretendíaintroducir un modelo de corta difusión(adecuación comarcal o de nacionalidad),lo ponen en un apríeto.

ïLa urgència del cicló superior? Culminarla reforma pactada con las grandes edito-riales. El temor a que el PSOE congelarà lasde este cicló, en vista a una reforma de loslibros de texto y la elaboración del currícu-lum educatïvo.

Esto ultimo es tan solo una esperanzaque mantenemos, ta de que el PSOE poten-cie un modelo de investigacïón curricular yde experimentación editorial que permita, através de ia colaboración de la universidad,ia Escuela de Formación del Profesorado ylos colectívos por la renovación pedagògi-ca, el elaborar unos «programas» y un ma-terial de trabajo adecuados a cada zona delEstado. Hay experiencias, como las laboris-tas britànicas de las Schools Council, queinvitana ello.

Albert Sansano

ENTREVISTA CON EL NUEVO M1NISTRO DE EDUCACION

DEMASIADOS MATICESUna delegacíón de UCSTE, entre la

que se encontraba un miembro delSTE-PV, se reunió el pasado 28 de di~ciembre con el nuevo ministre de Edu-cación, José M.a Maravall.

A lo largo de dicha reunión, losmiembros de UCSTE plantearon al mi-nistro las nuestras posiciones ante elprograma electoral del PSOE en matè-ria educativa, presentando asimismo laplataforma de reivindicaciones inme-diatas (ver cuadro adjunto).

José M.a Maravall, que informoasumir plenamente el programa electo-ral del PSOE y anadíó que esperabaque su gestión sirviera para concretarsus aspectes mas sustanciales, varian-do con ello la política educativa ante-rior, f

Apunto que en matèria de;escuelapública el Estado no debe ceder el pro-tagonisrno y responsabilidad en laatención a las necesidades sociales yque, con respecto a las subvenciones ala privada, intentarà establecer las re-glas de juego que garanticen la gestióneconòmica y acadèmica y la líbertad decàtedra.

Con respecto al estatuto de centros,informo que pretendía ir a su «deroga-ción por superación», espectalrnenteen Jo referente a las finanzas y la parti-cïíjàcïón, y que pretendía canalizar lapartïcípación a través de la Ley deConsejos Escolares y del Estatuto de'Centros Subvencionades.

SeRaló que había multitud de temaspendientes heredados del anterior Go-biern,o como eran los de personal, losde normativas y de presupuestos, so-bre los que nos comunico la pròrrogapresupuestaria por cinco meses, con,un desarrollo, acaso, de una política deayudas.

Con respecto a la participación sïn-'dical y la ley de la función pública, yante lo que manifestamos la necesidad

:de elaboración de un estatuto de pro-•fesorado y la convocatòria de eleccio-nes sindicales que canalizaran la

.real representatívidad del sector, senos dejó entrever que el Gobierno tie-

;ne intención de remitïr este tema «aposteriori» y dentro del marco que su-

'ponga la Ley de la Función Pública, y1 que por ahora no veia el marco de unas'elecciones sindicales, y que para cu-.brirlo recurriría a la via de consultas,como la presente. Los miembros deUCSTE manifestaron su total desa-cuerdo con esta política, similar a la se-

guida por ios gobíernos de UCD, queno servían mas que para callar la vozmayoritaria de !os trabajadores entre elrío revuelto de sindicatos menos repre-sentatïvos, y que de hecho podia serutilizada para marginar a UCSTE enaras de potenciar los sïndicatos quemas interesaran al Gobierno. Las dís-crepancías se manifestaron igualmentesobre el tema del Estatuto del Profeso-rado, que UCSTE consideraba inme-diato.

Para acabar, y ante la comunicaciónde que existia un paquete de medidasurgentes del ministerio para el presen-te curso, los miembros de UCSTE ma-nifestaron su protesta sobre la meto-dologia que proponía el ministerio deno informarnos, ni siquïera del titulo delas mismas, hasta que no informe algrupo parlamentario del Congreso, afinales de enero. UCSTE, ante esta si-tuacióri, y sefíalando que los trabaja-dores de la ensenanza deben de opinary manifestar sobre cuàles deben ser lasmedidas urgentes a aplicarse en el sec-tor antes de que sean un acto parla-

mentario, se ratifico en la exigència alMEC de que estudie una forma de par-ticipación sindical representativa—aunque tenga el caràcter provisionalque da la no existència de una ley de lafunción pública — , però que evite lanecesidad de recurrir a medidas defuerza ante la irioperancia de mesasamplias de sindicatos.

En definitiva, un amargo sabor defustración, de que la entrevista no sir-viera mas que para conocer aspectesmuy generales —y, por otra parte, yaconocidos— de la posible política delMEC, y la esperanza de que las posi-ciones de UCSTE, la central progresis-ta mayoritaria del Estado, como le hici-mos ver al MEC con los datos de Mufa-ce y la consulta de retribuciones, le ha-gan recapacitar a éste y que en la prò-xima reunión, que nos prometió en elplazo de un mes aproximadamente,podamos hablar del inicio del cambioen la ensefíanza, y que para ello secuenta con la mayoría progresista.

Albert Sansano

A) PRESUPUESTOS GENERALESDEL ESTADO

1. Aumento salarial generalizadosegún el IPC.2. Aplicación retroactiva del 3'5% en función de

la pérdida del poder adquisilivo (ANE).3. Induir partida para la homologación y equipa-

ración equivalente al 50% del total de este concepto.Distribución lineal de la cantidad resultante, Congela-ción del modelo fina! del proyecto de retribucionescomplementarias.

4. Replanteamiento de la jubïlación: derogar losefectos de la adicional quinta y jubilación no escalo-nada. Derechos pasivos al 100% y clàusula de revi-sión automàtica según el IPC. No amortización de va-ca nies.

5. Inclustón en presupuestos de aumento de plan-tïllas en función de las necesidades de los centros (unprofesor mas por cada ocho unidades en EGB}, delajuste de horarios y de la aplicación de la sentenciasobre afines (BUP y FP).

6. Inicio de un plan de construcciones escolares yrevisión de los que estan en marcha.

7. Congelación del monto total de subvencionesV redistribución de' las mismas de acuerdo con la fun-ción social de los centros. Desglose por partidas y es-tablecimiento de mecanismes de control provisions-les y efectives. Inicio de un plan para la equiparacíónsalarial del personal de centros subvencionades conlos funcionaries docentes y pago dírecto al profesora-do de estos centros por parte del Estado,

8. Estabilidad para el profesorado no numerario.9. Reconocimiento de los trienios trabajados en

régimen de interinidad,TO. Dotación suficiente para los comedores esco-

lares.

B) DERECHOS SINDICALESY PARTICIPACIÓN

1. Convocatòria de eleccíones sindicales en la en-senanza estatal.

2. Establecimiento de marços de acción sindicalen cuanto a:

•-- La negociación colectiva en el àmbito de la Ad-ministración pública y la ensefíanza.

— Participación en el proceso de reforma educati-va. Información detallada de los proyectos de! Gobier-no en relación a la educación y a la función pública.

3. Dar soluciones a la problemàtica que plantea laacción sindical en la empresa privada en precario, porla represión y la creciente eventualidad del personal.

C) MEDIDAS URGENTES EN RELACIÓNA LA DÉMOCRATIZACIONDEL SISTEMA EDUCATIVO

1. Derogación del decreto de nombramiento dedirectores de centros docentes.

2. Congelación de la O. M. que regula el concur-so de mérïtos para acceso al Cuerpo de InspectoresTécnicosde FP.

D) DERECHOS DE LA MUJER FUNCIONARIA

1. Igualdad con el Nombre funcionario en cuantoa generación de derechos pasivos (viudedad, orfan-dad, etcètera),

2. Permiso de lactància para el hombre y la mujer,indiscriminadamente, tal como ya se recoge en elconvenio colectivo de la ensenanza privada.

E) OTRAS MEDIDASDE CARÀCTER URGENTE

1. Negociación del sistema de concurso de trasla-dos.

2. Negociación de nuevas formas de acceso a lafunción docente. : ; . - f ;

3. Extensión a los funcionaries :a los efectos,delarticulo 37 del Estatuto de los Trabajadores'sobre elcuidado de hijos menores de seis anos o íncapacíta-dos.

II CONGRÉS DEL STE DEL PAÍS VALENCIÀ

CALENDARII. Conegudes les aportacions fins ara

presentades, i considerant que molts temesa tractar no tenen encara una aportació quesiga base suficient de debat, acorda:

1. Ampliar fins el 28 de gener el períoded'acceptació de noves aportacions al «do-cument de debat».

2. Recomanar expressament que s'ela-boren documents de debat sobre alguns te-mes que considerem d'interès:

II. Per tal d'aclarir la duració del debat,els procediments del matex i la celebracióde la segona fase Í fase final del II Congrésdel STE-PV, decideix el següent calendari:

1. El 29 de gener: Reunió del Secreta-riat Nacional junt amb la Comissió tècnicadel Congrés per tal de sistematitzar lesaportacions presentades, que constituiranel document d'aportacions al II Con-grés i per a ultimar el reglament de la fasefinal del Congrés, arreplegant les aporta-cions de les unions comarcals.

2. Del 31 de gener al 3 de febrer: Edi-ció del document d'aportacions, que esremitirà a les unions intercomarcals, per talque hi estiga ja el dia 4.

3. Del 4 al 8 de febrer: Reunions a ni-vell d'Unió Intercomarcal per tal de presen-tar als representants comarcals el docu-ment d'aportacions.

4. Del 9 de febrer fins al 5 de març:Es duran a terme les següents reunions i ac-tivitats:

4.1. Reunions d'assemblees d'UnióComarcal: Per tal de debatre el docu-ment d'aportacions i elegir el seus con-greSsistes (aquesta elecció deu estar con-closa el dia 18 de febrer).

4.2. Reunió a nivell d'Unió Interco-marcal: Almenys una per tal d'ampliar-ín-tercanviar elements del debat dut a lesUnions Comarcals (dels 18 al 25 de febrer),així com per a elegir el Consell d'Unió Inter-comarcal tres congressistes per cada sectorque presente candidats (aquesta elecciódeurà estar feta el 26 de febrer}.

4.3. Presentació, per cada secretariatd'Unió Intercomarcal, de tes llistes de con-gressistes que pertanyen a ella.

4.4. Dia 4de març: Reunió del Secreta-riat Nacional i la Comissió tècnica delII Congrés per tal d'ultimar la conferènciadel dia següent i d'aitres aspectes del Con-grés.

5. Dia 5 de març: Celebració a Dénia,amb l'assistència de tots els congressistes,d'una conferència del STE-PV, quecomençarà amb el treball en comissionsamb l'objectiu de:

5.1. Delimitar:5.1.1. Punts plantejats als documents

que o són novetats i/o són contradictorisamb els plantejaments del I Congrés.

5.1,2. Aspectes que són desenvolupa-ment directe del que fins ara hem mantin-gut sindicalment.

5.2. Aclarir les postures inicials delscongressistes:

5.2.1. Punts bàsics amb major aproxi-mació inicial dels congressistes.

5.2.2. Punts bàsics amb major nombrede discrepàncies fonamentals entre elscongressistes.

5.2.3. Punts sobre els que hi ha coinci-dències bàsiques, però que necessiten ma-jor aprofondiment i/o concreció.

5.3. Decidir, en vistes a la dinàmicacongressual final, partint de les avaluacionsanteriors:

5.3.1. Els temes que per la seua majortranscendència seran tractats en el pledel Congrés directament: el primer dia,els que aporten més novetats o contradic-cions respecte al I Congrés, ï la resta, elsdies següents.

5.3.2. Els temes que seran estudiatsen comissions, els resultats de les quals,després del debat, seran aprovats global:ment pel ple. Seran aquells temes avaluatscom que hi ha discrepàncies menors o tansols en aspectes de concrecions.

5.4. Concreció de les comissions acrear, forma d'ascrípcïó a elles.

5.5. Adscripció a les comissionsdels congressistes.

5.6. Elecció dels responsables deles comissions, que seran a més a méspart de la taula del II Congrés.

5.7. Elecció de la resta de la taula del

6. Del 7 al 24 de març: Assemblees ales Unions Comarcals, per tal d'aprofon-dir en el debat, partint dels resultats de Jaconferència i per tal d'agïlitzat el treball enla fase final. Esmenes al reglament delII Congrés i respecte a la dinàmica aprova-da per la conferència. ,

7. 12 de març: Reunió conjunta delSecretariat Nacional Í la taula del Congrés,per tal d'ultimar detalls de les sessions fi-nals.

8. .Els dies 25, 26 i 27 de març: Ses-sions finals del Congrés:

8.1. S'iniciarà a les 11 hores del día 25,amb els següents punts: Apertura del Con-grés per la taula. Debat-aprovació del redla-ment. Informe del Secretariat. Propostad'horari per la taula. n

8.2. La cloenda del II Congrés està pre-vist s'ïnície el dia 27, a les 13 hores, per aconcloure a les 14.30.

III. El Consell Nacional fa la següentsproposta de la taula de la II Congrés delSTE-PV:

Coordinador: Pere Boluda.

Vice-coordinador: Sofo.Dos secretaris: Melxor Botella i Josep

Maria Vaelto.Vocal d'informació: Jaume Munoz.Responsable de secretaria tècnica: Rosa

Graells.

IV. El Consell Nacional decidirà el llocon es realitzaran les sessions finals del IICongrés.

V. Respecte al nombre de congressis-tes i el procediment d'elecció es decideix:

1. Un mínim de dos congressistes percomarca.

2. A més a més, partint de! númerod'afiliats, les Unions Comarcals elegiran elnombre de congressistes que s'acorden pelConsel! Nacional.

3. El Consell de cada Unió Intercomar-cal podrà elegir, a més a més, a tres con-gressistes per cada sector que en ella fun-cione.

ORGANITZAT PEL STE DEL P. V. ESTATGESOBRE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Els assistents a l'Estatge sobre Norma-lització Lingüística organitzat pel Sindi-cat de Treballadors de l'Ensenyament ambla col·laboració de la Federació d'Ensenya-ment de Comisions Obreres, la Fete i la Co-ordinadora d'Ensenyants d'Acció Cultural,en la línia de les activitats que hi han realit-zat, volen manifestar al senyor consellerd'Educació el següent:

És urgent i necessari el reciclatge ampledel professorat del País Valencià en els as-pectes lingüístics í de didàctica de la llen-gua per tal de fer efectiva la normalitzaciólingüística a l'escola. En aquest sentitcreiem imprescindible: I

~- Una urgent publicació d'una llei denormalització lingüística que com a mínimarribe a les fites que tenen les de CatalunyaiEuskadi. !

A més del reconeixement dels cursos delingüística valenciana del ICE com únics ofi-cialment vàlids, la potenciació, ampliaciód'aquestos extenent-los a totes les comar-ques del país i organitzant-los en funció denecessitats pedagògiques evidents atenentamb intensitat els aspectes didàctics i lesnecessitats específiques de cada lloc.

— Acolliment Í coordinació dels diversosgrups de treball pedagògic existent, tot po-tenciant econòmicament i amb infraestruc-tura adequada aquells treballs que tinguenuna repercusió vàlida pel que fa a la qualitatde l'ensenyament ï a l'avanç cap a la conse-cució d'una escola valenciana.

— Potenciació de campanyes dirigides ala societat en general i als pares en concret,per tal de consciencíar respecte sobre lainel.ludible necessitat pedagògicad'íntroduïr el valencià com a mitjà d'apre-nentatge, és a dir, fer l'ensenyament en va-lencià, la qual cosa tindria repercusions fa-vorables en el desenvolupament intelectualdel xiquet i en la recuperació cultural delPaís Valencià.

— Acolliment ï estudi de les experièn-cies existents en aquest sentit, totafavorint-les Í creant una xarxa de transmi-sió d'aquestes experiències.

— Potenciació del material escolar ela-borat amb criteris correctes a nivelllingüístic i pedagògic i rebuig de tot mate-rial que no presente aquestes qualitats.

— Potenciació de la investiga,,L. en elscamps de la lingüística i de Pensen-deies llengües.

— Potenciació de programes •«•infantils en valencià.

València, 28 de novembre de 1982.'

CONVOCATÒRIA I CURSOLE BON DEPART

La delegación espahola convocaen Valencià un curso teórico-préctícopara la formacïón del profesorado es-pecializado en la tècnica «le bon de-part».

El propósito de dichos cursos esdar una formación psicornothz com-plementaria, a través de los aspectosque la tècnica «le bon départ» nosofrece.

Dichos cursos estan especialmentedirigides a aquellos profesionales(psícólogos, maestros, parvulistas,educadores) y demàs especialistasque estén interesados en esta proble-mética.

En este I Curso de Educación Psi-comotriz se incluye: Teoria y pràcticade la tècnica «le bon départ»— sesiones de psicomotricidadglobai —, diversas formas de aplica-ción practica de la tècnica «le bon dé-part» y psicomotricidad fina a nivelde mano.

Al final el curso se entregarà el cer-

tificado de aptitud del I Curso le BonDépart.

Documentación que se precisapara formalizar la matrícula:

— Fotocopia del titulo académico.— Certificado de trabajo que se

haya realizado con ninos.— Tres fotografías.— Resguardo del ingreso o pago

de la matrícula.— Volante con los datos persona-

les.Fechas: Del 11 al 15 de febrero de

1983.Horario: Viernes, lunes y martes,

de 6 a 9. Sabado y domingo, maria-na, de 9 a 1, ytarde, de 4 a 7.

Lugar: C. P. Elías Tormo. Benimà-met. Calle de la Perrera, s/n.

Precio: 10.000 pesetas por cursi-llista.

Para mayor información: Sindí-cato de Trabajadores de la Ensenan-za del PV. Catle Gascó Oliag, 8, puer-ta 10. Valencià. Telefono 361 52 16,de 4 a 7, y por la noche, 247 55 27.

10

EN «ESTADO DE BUENA ESPERANZA»

ANY NOU, DECRETDE BILINGÜISME NOU

La Conselleria d'Educació i Ciència, do-nat que el Decret de Bilingüisme2.003/1979 (rebutjat en el seu moment pelsensenyants i d'altres entitats culturals a ca-sa nostra, per motius de tots coneguts)deixà de tindré validesa el 1 de juliol del 82,ha elaborat, i el Consell ha aprovat, undecret pel qual es regula l'ensenyament delvalencià a tots els nivells d'ensenyament.

Tot i valorant com a positiu el presentdecret, pel que té d'aclaridor dins la confu-sió en què ens va deixar la Conselleriad'UCD i pet que suposarà de recolzamentals mestres que ja estem fent classes de i envalencià en mig de tants i tants problemes,trobem algunes ambigüitats i alguns puntsde discrepància.

Un dels que ens sembla més greu és etreferit al caràcter voluntari de l'ensenya-ment de la llengua a les comarquescastellano-parlants. Ens sembla que lamillor manera de dur a terme una tasca dereconstrucció nacional no és marginant elscastellano-parlants i allunyant-los delsvalenciano-parlants, sinó fent possible laintegració i el respecte per les dues llengüesi cultures presents als País Valencià, teninten compte que no partim d'una situaciód'igualtat, sinó d'opressió de la llengua ca-talana. Tots coneguem els problemes queté la introducció del valencià a les comar-ques castellano-parlants, sobretot pel tre-ball enverinador que ha fet i està fent la dre-ta d'aquest país, i ens sembla que la «vo-luntarietat» suposa encetar un camí nomassa clar i un entrebanc a la tasca norma-litzadora.

En aquesta línea no entenem massa bé elsentit de l'article tercer, quan parla de «laatención a la opcïón de los padres» per adesenvolupar programes en valencià quanla situació sociolingüística ho exigeixca, ésa dir, a les comarques valenciano-parlants;pensem que aquesta ambigüitat amaga lanecessitat pedagògica d'ensenyar als xi-quets vaienciano-parlants en la seua llen-gua, al temps que pot ser usada pels desempre per a entrebancar la tasca normalit-zadora.

Un altre extrem que ens sembla impor-tant assenyalar ós el fet que l'esmentatdecret estiga escrit en castellà; és clar queel valencià no esdevindrà mai llengua oficialdel país si els organismes oficials són elsprimers que no l'empren com a tal; no ésprou que estiga escrit en els decrets, cal

que tots li donem l'ús de llengua de cultura,l'emprem en l'àmbit dels llocs oficials pertal que algun dia siga en realitat la llenguaoficial del País Valencià.

Queden en l'aire, i esperem que la Con-selleria ho vaja desenvolupant el més ràpi-dament possible, mesures urgents i absolu-tament necessàries, donada la situació dedeterioro en que es trobem: elaboraciód'un mapa lingüístic, dotació de plantillasuficient per a tots els nivells, cursos de re-ciclatge... Í, per supost, una nova llei d'en-senyament del valencià que faça obligatòriala introducció del valencià a les comarquescastellano-parlants i que potencie l'ense-

nyament en valencià a totes les comarquesvalenciano-parlants.

És ja el temps d'encetar un camí que ensporte indubtablement cap a una real nor-malitzación lingüística, malgrat i en contrade tots els disbarats duts a terme per la dre-ta d'aquest país quan tenia tot el poder. Elsensenyants progressistes estem empenyatsen eixa tasca des de fa molt de temps; araesperem i exigim de part del nou governautonòmic una actuació que ens recolzesense ambigüetats ni vacil·lacions.

Comissió de normalitzaciólingüística

PROPUESTA DE DECRETO POR EL QUE SE REGULALA INCORPORACION DEL VALENC1ANO AL SISTEMADE ENSEftANZA DE PREESCOLAR, EDUCACIÓNGENERAL BÀSICA, BACHILLERATOY FORMACION PROFESIONAL

El Real Decreto 2.003/1979, de 3 deagosto, por el que se regula la incorpora-ción del valencíano al sistema de ensefian-za, establecía, en su preàmbulo, su caràc-ter transitorio, hasta la promulgación delEstatuto de Autonomia de nuestra Comu-nidad. Este Real Decreto fue desarrolladopor Orden de 7 de julio de 1980.

Aprobado el Estatuto de Autonomia dela Comunidad Valenciana por Ley Orgànica5/1982, de 1 de julio, termina el períodoprovisional que regulaba el Real Decreto

! 2.0fJ3/1979.Conforme determina el articulo 35 de

nuestro Estatuto de Autonomia, es de lacompetència plena de la Generalitat valen-ciana la regulación y administración de laensefianza en toda su extensión, por loque, hasta tanto las Cortes valencianas nolegislen sobre esta matèria, corresponde alConsell dictar las normas necesarias paracontinuar el proceso iniciado por el RealDecreto 2.003/1979 y demés disposicïonesque lo désarrollaban, a fin de conseguir unamejor eficàcia en la ensefianza de la lenguaen los niveles de Preescolar, Educación Ge-neral Bàsica, Bachillerato y Formación Pro-fesional.

Por todo ello, a propuesta del consellerde Cultura, Educación y Ciència, y deacuerdo con lo aprobado por el pleno delConsell en su reuntón del día 3 de díciembrede 1982,

DISPONGO

Articulo primero. La ensefianza del va-lenciano en los niveles de Preescolar, Edu-cación General Bàsica, Bachillerato y For-mación Profesional, y la íntroducción ydesarrollo de los programas en valenciano,se efectuaren conforme se establece el pre-sente decreto.

Articulo segundo. Uno. El valen-ciano, en los distintes niveles relacionadesen el articulo anterior, serà matèria obliga-tòria para todos los alumnos de las comar-cas valenciano-parlantes, salvo cuando lospadres acrediten razonablemente su resi-dència temporal en la comarca respectivade la Comunidad Valenciana y expresen, alformalizar la inscripción, su deseo de que asus hijos no se les exijan conocimientos deestàs enseRanzas.

Dos. En las comarcas castellano-parlantes, la Íntroducción del valenciano se

efectuaré de manera voluntària y progre-siva.

? Articulo tercero. En los niveles de ense-hanza a que se refiere el presente decreto,los centros podran desarrollar programasen valenciano en las diversas éreas, nivelesV cursos, en atención a la opcïón de lospadres, la situación sociolingüística de losalumnos y los medios disponibles para lle-.varlos a cabo., Articulo cuarto. Para ejercer la ense-'fianza del valenciano serà necesario reuniralguna de las condiciones siguientes:

ai Para Bachillerato y Formación Profe-sional: ;

;. 1. Licenciatura de Filologia Hispànica,jiSección de Filologia valenciana, de las Uni-.Versidades de Valencià o de Alicante, yjiotros equívalentes de otras universidades.: 2. Licenciatura de Filologia Hispànica o• Romànica, con algun certíficado oficial uni-'versitario que acredite haber estudiado su-ificientemente la matèria.! 3. Cualquter lïcenciatura en Filosofia y;,Letras, con algun certificado oficial univer-sitario que acredite haber estudiado sufi-cientemente la matèria.

;: b) Para Preescolar y Educación General•Bàsica:, Profesores de EGB que acrediten, con al-;gün certifïcado oficial universitario, haber•estudiado suficienternente la matèria o, ensu detecto, cualquïera de los ticenciados

"seh'atados en el apartado a).Articulo cínco. Los programas y conte-

nidos para los diversos niveles de la ense-nanza son los elaborades por la Subcomi-sión Tècnica de Programación y Contenï-dos para la aplicación del decreto sobre laensenanza del valenciano de la ComisiónMixta de Bilingüisme, con fecha 14 de ene-ro de 1981.

Articulo seís. Se crea, en ta Conselleriade Cultura, Educación y Ciència, una comi-sión integrada por técnicos universitàriesde diversos niveles educatives, con las si-guientes funciones:

a) Velar por la aplicación de la ensehan-za del valenciano.

b) Valorar y decidir sobre las peticionesde exención de la ensenanza de la lenguaen et caso previsió en el articulo segundo.

c) Autorizar las programaciones en va-lenciano que soliciten los centros, segúnprevé el articulo tercero del presente de-creto.

d) Valorar las titulaciones y certificadesque presenten los profesores que solicitenimpartir la asignatura.

e) Asesorar a la Conselleria en cuantose refiera a la aprobación de libros de textoy material didàctico.

f) Y, en general, en cuantas cuestionesle sean sometidas a su conocimíento.

La estructura y composición de esta co-misión se establecerà por orden del con-seller de Cultura, Educación y Ciència.

Articulo siete. La Conselleria de Cultu-ra, Educación y Ciència procurarà la organï-zacíón de cursos de formación y perfec-

cionamiento del profesorado de valencianoen los diferentes niveles.

Articulo octavo. La Conselleria de Cul-tura, Educación y Ciència velarà por la co-rrecta aplicación del presente decreto.

DISPOSICION ADICIONAL

A partir de la entrada en vigor del presen-te decreto, serà necesaria la autorizaciónde la Conselleria de Cultura, Educación yCiència para la utilización, en los niveleseducativos citados en este decreto, de li-bròs de texto y material didàctico destina- ,dos a la ensefíanza de la lengua, asi!comopara los demàs libros de texto impresos envalenciano.

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Se faculta al conseller de Cul-tura, Educación y Ciència para dictar lasdisposiciones y normas necesarias para elcumplimiento y desarrollo del presente de-creto.

Segunda. El presente decreto entraràen vigor el mismo dfa de su publicación enel «Diario Oficial de la Generalitat Valencia-na».

Tercera. Quedan derogadas las dispo-siciones de igual o menor rango que el pre-sente decreto, en cuanto se opongan a sucontenido.

Valencià, díciembre de 1982.

CONTRACTACIÓ DE PROFESSORAT DE VALENCIÀ

CONSELLERIA VA PROPOSAROSALTRES ELS HEM DOBLEGAT

Cal reconèixer que l'ex senyor Insa hatingut un, no per inesperat menysbrillant, destell d'ingeni quan va afirmarque la causa que no es feren les contrac-tacions proposades per la Conselleria pera les clases de valencià era la por del MECa una «vaga general» a l'ensenyament. Enfi, ell sap que no és exactament així, peròcal dir que va haver algo de veritat en laseua afirmació. És una llàstima que no ha-guera reconegut abans la trista, des de laseua òptica, realitat: fora de tres o quatre,contant els càrrecs de la conselleria,doncs era condició «sine qua non» per aestar, no n'hi ha en tot l'ensenyament delPaís Valencià gent que recolzarà l'inobli-dable política lingüística (7) de l'aleshoresnostra consellera. Haguera estat bé per-què ens haguera estalviat el famós debatsobre si eren o no quatre gats els pro Ca-banes, o al menys l'haguera centrat oncalia: si es tractava de gats, rates o feixis-tes, i no al nombre, que pareix que, per fi,ja està clar.

I és que a aquesta gent els ha esclafatel darrer masclet, et més gros, com cal, ales mans. Eren ja dos anys, veritablementmés de dos, de tombar el que s'havia fetal pla experimental de negar-se a aplicar

el decret de bilingüisme i boicotejar a quiho feia, d'enfrontar-se a la Universitat, de«fer desaparèixer» els diners de l'ICE, deperseguir mestres í professors. Entre Ca-banes i Pérez Franco, conselleria i delega-ció del MEC, o Ricart i Insa, i Ferrandis,Nieves Escamilla i Pilar Satúe, es tractavade fer tot el possible per tal d'impedir lanormalització lingüística al nostre país.

No ha eixit mal aquest darrer acte,malgrat que ens haguera agradat que maihaguera comenzat aquesta absurda histò-ria. No ha eixit mal ï esperem que en llocde final d'«algo» siga el començamentd'una nova Í fructífera etapa. S'ha de-mostrat que, malgrat tot, hem segutcapaços de dir no quan calia, i que ho se-rem de treballar amb il·lusió per la norma-lització del valencià a l'ensenyament.Això va quedar palès quan, el dia 20 d'oc-tubre, va haver una gran participació a lesconcentracions de València i Castelló, da-vant de les delegacions del MEC (Alacantes veia sacudida pel desastre que no-saltres coneixeríem el mateix dia 20} i enla gran participació també en la jornadad'atur als centres: pràcticament, tots elsinstituts de València, majoritàriament; in-corporació de molts centres de FP de Va-

lència, de batxillerat i FP de Castelló; Fa-cultat de Filologia: el nostre optimisme vaser superat per la realitat de la resposta. Elsegüent pas era clar: mobilització del con-junt de l'EGB, ensenyament mitjà i uni-versitat. No va ser necessari.

Cal pensar que el futur serà diferent,que podrem, per fi, treballar en positiusense dedicar la major part dels nostresesforços a la lluita contra els entrebancsque ens posaven, i que encara ho intenta-ran. El mes que ve, si no hi ha res de nou,es comenzaran a donar les clases de va-lencià a batxillerat Í formació profes-sional. Es tractaria, cal demanar-ho, d'ha-bilitar un crèdit perquè en lloc de 200 si-guen els 400 professors necessaris els quicomencen; ja s'ha estalviat el MEC un tri-mestre.

Cal terminar felicitan-nos per l'esforçque hem fet í per l'èxit del mateix. Espe-cialment l'esforç dels companys que, ha-vent estat proposats per la conselleria,han sabut estar amb nosaltres tot eltemps. Esperem i confiem que, com hemdit abans, açò siga quelcom més que unalluita, que siga el començament d'un tre-ball per un canvi real a l'ensenyament. Calser optimistes. Pedró B

12

UNA NOVA CONCEPCIÓ DEL'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ?

Sóc conscient que qualsevol lector, enllegir un títol com el d'aquest article, nor-malment reaccionarà amb una mica de re-cel, perquè ja són molts els llibres, ar-ticles, conferències i d'altres proposi-cions, llegides o escoltades al llarg deltemps, que ens han proposat novetatsnomés pel regust de dir alguna cosa «no-va», encara que no s'escaiés.

Això de la novetat em sembla sempretan relatiu ï, de vegades, tan ingenu, quemés ens valdria pensar-nos-ho dues vega-des abans de recorna-nar alguna cosa«nova» a algú.

I dic açò perquè, especialment al mónde l'ensenyament, pense que tot ha estatja inventat. L'únic que ens cal —i no ésminsa la tasca— és anar fent pujar af car-ro de les «novetats» a aquells que s'hanquedat arrere, siga perquè s'han negat apujar-hi o perquè han ignorat la possibili-tat de fer-ho.

Doncs bé, la «novetat» de la qual usvoldria parlar és de l'any 74, encara queha estat publicada al 79. Es tracta d'un ar-ticle de LI. V. Aracil titolat «Educació isociolingüística». En ells es proposa,entre d'altres coses, ni més nï menys quel'abandonament radical de les pràctiqueshabituals a classe de valencià, les qualstendeixen normalment a fer que l'alumneaprenga o a parlar l'idioma més o menysbé —cas dels castellano-parlants— o apurificar-lo —cas dels que ja e! parlen.

No anem a negar ara l'evidència queensenyar l'idioma és la tasca primària dequalsevol mestre dedicat a això. Però elque tampoc podem negar és que la si-tuació, no sé si dir social, cultural opolítica, del País anul.la de fet tota l'efec-tivitat que l'ensenyament podria tindré.És aquest el punt principal de l'anàlisid'Aracil. El valencià, encara que molts noho reconeguen, es un idioma en procésde «patoisatzió», és a dir, de regressiócontínua a costa de l'idioma dominat. SÍhem de definir la vitalitat —per dir-hod'alguna manera— d'un idioma pels usosals quals és destinat pels seus parlants,l'evidència és —simplificant— que el va-lencià queda reduït als usos domèstics. Iencara en aquest terreny va perdent forçaper raó dels matrimonis mixtos, les amis-tats de diferent idioma, etcètera. Fins i totquan l'idioma és usat en públic, ja siga endiscursos, assemblees, etcètera, seria bod'estudiar quins són els temes en què elvalencià s'utilitza. Jo diria que, a bandade reunions polítiques nacionalistes, lite-ratura i publicacions referents al País o alpropi idioma, el castellà és l'idioma queimpera en la resta dels àmbits. Si a això

afegim la minsa difusió dels temes que henomenat, podem arribar a allò mateix queus deia abans: el valencià és un idiomasense repercusïó en qualsevol àmbit de lavida que podríem dir oficial, des de la reia-ción amb els dependents o els guàrdies,fins als discursos més o menys solemnesdels presidents d'«entitats autonòmi-ques» o la mateixa vida a les escoles.

El problema és molt més pregó ï, pot-ser, en una altra ocasió ens dediquem aell. De tota manera, aquestes considera-cions de tipus sociolingüístic, eí que vo-lien fer era deixar ben clar quin és el con-text de l'alumne tant catalano-partantcorn castellano-parlant, i de la classe ma-teixa de català. Í és ara el moment deplantejar-nos quins són els nostres objec-tius en ensenyar valencià: ^ensenyeml'idioma pera normalitzar-lo, perquès'useen els àmbits on no s'usa?, o ^ensenyemel valencià com s'ensenya una llenguaestrangera, de manera que «augmente»la «cultura» del xiquet o de l'adult?

Pense que encara que els mestres engeneral, ja siga de manera conscient o in-conscient, tenim clar que el que fem técom a finalitat el redreçament lingüísticdel país, la veritat és que actuem segonsels esquemes d'ensenyament de l'idiomaestranger, segons el qual el mestre ja estroba bastant content quan aconsegueixque els alumnes utilitzen l'idioma dins declasse, sense preocupar-se, és clar, del'ús que puguen fer-ne fora, perquè, defet, a fora no existeix.

ÉS així que ens hem dedicat a ensenyargramàtica, a fer exercicis Í a jugar fins i totperquè l'alumne no s'avorrís (el problemadels mètodes és una altra qüestió).Mentre, l'alumne, que al cap i a la fi és elprotagonista, continuava sense variar elsseus hàbits lingüístics: el valenciano-parlant parla valencià amb els seus pares i

castellà amb els seus cosins, amb el por-ter de la finca i amb els companys de clas-se. El castellano-parlant segueix senseparlar valencià mai; és a dir, excepte quanfa algun exercici de valencià a la classe devalencià.

Així anem tirant ja fa uns quants anys,mentre el procés de substitució lingüísticacada vegada és més ràpid, degut, en part,a la influència dels mitjans de comunica-ció.

Es dirà, i és cert, que la solució éspolítica í que l'escola té poc a fer. No vullentrar ara en el tema. Només heu deveure les normes que tenen alguna relacióamb la regulació de l'ús de la llengua: Es-tatut, decrets, ordres ministerials i algunaaltra. Respecte a aquesta qüestió emdeclare absolutament pessimista. Podemesperar molt poc dels que manen —escricdesprés de les eleccions—, ï nosaltres en-cara estem lluny del poder. M'agradariaequivocar-me en tot açò.

ïQuè ens queda, doncs, si no tenimmitjans de comunicació ni poder que creenecessitats d'utilitzar l'idioma fora de la«classe de valencià?»

I amb això vull dir que, a banda de lesescoles valencianes i de l'acció individualo d'alguna institució, la classe de valenciàés l'únic àmbit, dins de l'escola, des d'ones pot emprendre una acció de normalit-zació lingüística. I l'estem desaprofitant.

Diu J. Tió que «nosaltres (els mestres)no només hem d'ensenyar, sinó que tam-bé hem de convèncer». Es tracta d'això:st fins a hores d'ara s'ha anat desenvolu-pant entre els mestres una certa preocu-pació aprop de la didàctica de l'idioma,iper què no engegar t'estudi d'una didàc-tica de «l'ús» de la llengua?

És clar que realitzar una tasca d'aquesttipus implica desenvolupar l'estudi delcontext dels alumnes, la qual cosa vol dirque hem de posar en relació, al menys,quatre tipus de variables:

• d'ïndole sociolingüística,• d'indole socïocultural i econòmica,• d'indole pedagògica,• d'indole psicosocial,

de manera que pugam aconseguir, desd'una perspectiva d'ecologia escolar, unretrat exacte del context dels alumnes decada escola Í de cada aula, de maneraque, un cop coneguda cada situació,esbrinem estratègies per a modificar-la.

En aquesta línea hem començat a tre-ballar ja el que signa aquestes línies il'equip amb el qual treballa.

Francesc RuizDe la Comissió de Sociolingüística

del Grup de Materials

13

Experiències

L'OBRA I VIDA DE RENAUL'Ajuntament de Meliana porta a Meliana, del 30 de desembre al 14 de gener, l'exposició de

part de l'ora de Josep Renau. Amb aquest motiu, els dos centres públics de Meliana, Pius XIIi Crist de la Providència (quins noms!), han creat una comissió de trebalí per a programarl'inici de l'any nou, del 10 al 14 de gener del proper 83, amb un treball al voltant de t'obra i

vida del nostre Josep Renau. Des d'acf us convidem a participar. Caldria, per a centrar-vos unpoc en el tema, dir-vos que el centre públic Pius XII, dins de l'àrea plàstica, va fer en el 81 untreball al voltant de Picasso que va ésser exposat a l'Ateneu de València, i en el que participà

el Seminari de E. Plàstica de l'escola universitària del professorat d'EGB amb el catedràticd'art Joaquim Michavila. També en aquest treball contem amb la participació d'aquest

seminari.

PÀRVULS

TemaEls artistes. Josep Renau.

ObjectiuHomenatge a un artista valencià.

LlenguatgeDiàleg sobre el que fan els artistes.Vocabulari: Pintar, esculpir, «collage».

MatemàtiquesRealitzar sèries de tres colors amb paper dequadres.

Experiència socionaturalParlar sobre València, terra que va néixerl'artista. Riquesa: l'horta, la taronga i la mú-sica.Visita a l'exposició.

PlàsticaRealitzar un «collage» d'un paisatge valen-cià: la barraca.Realitzar un «collage» després de feta la visi-ta a l'exposició.Fer un «collage» amb música de fons.

MusicatCançó dels jocs.

Afecti u-soclalInculcar l'amor per l'art, apreciant i cuidantels seus dibuixos.

CICLE INICIAL

LLENGUATGE

ObjectiusConèixer la vida d'un pintor,Comprensió de la lectura.Comprendre el significat de les paraules.

ActivitatsContada la història de Josep Renau, que ellsescriguen alguna cosa sobre ella.Preguntes sobre el text.Vocabulari: Artista, art, pintor, creativitat,«collage», fotomuntatge...

SOCIALSObjectius

Conèixer l'entorn on va viure i jugar l'artista.Activitats

Dibuix d'aquest entorn.

SOCIALSObjectius

Conèixer l'entorn en va viure i jugar l'artista.Activitats

Dibuix d'aquest entorn.

PLÀSTICA (COLLAGE)ObjectiusDestresa manual.Coordinació visomotora.

Activitats«Collage» en paper de diari; tallar-lo a mà perparts.«Collage» amb tisores; peces completes.Composició d'un «collage» amb personatgesi fons de revistes.«Collage» amb fons de temperes.

DRAMATITZACIÓVida d'un artista.

14

CICLE MITJA

LLENGUATGE

Tema de treballJosep Renau i la comunicació.

ObjectiusDesenvolupar la capacitat de comprensiódels misatges orals.Desenvolupar la capacitat d'expressar-seoralment.Desenvolupar la capacitat de comprendreallò que es llegeix.Desenvolupar la capacitat d'expressar-se perescrit.Crear i desenvolupar el costum de la lectura.Iniciar la reflecció sobre la llengua.

ActivitatsLlenguatge oral: Col·loqui sobre la vida iobra i funció social d'aquest tipus d'activitatcultural.Llenguatge escrit:Dictat sobre el tema.Tema lliure de composició sobre la funció so-cial de l'artista.Vocabulari.

Coneixements previsReferència al treball «Gràcies, Picasso».

Tècnica de treballPer grups e individual.

MaterialVisita a l'exposició.£1 que portaran els xiquets.«Funció social del cartell», Josep Renau.Revista «Generalitat». Cartelera «Túria».Entrevistes de J. Renau.Diapositives.

TemporalitzacióLa realitat dirà.

PLÀSTICATema de treball

Murals, «collage», cartells.

OBJECTIUS BÀSICSActituds

Desenvolupar la pintura com a mitjà expres-siu.Relacionar els colors.Buscar el ritme lineal en la natura.Estudiar els detalls.

Contrastar tamanys i formes.Desenvolupar la imaginació constructiva inarrativa.Desenvolupar la capacitat d'observació.Exercicis de retentiva.Treballar en grup.Conèixer les formes horitzontals i verticals.Interpretar plàsticament una lectura.Interpretar plàsticament una creació mímica idinàmica.

ConeixementsColors gelats i càlids. Primaris Í secundaris.Colors entonadors.Valoració de forma, proporció, tamany de fi-gures i objectes.Construcció de mòbils.El «collage», míxte i simple.Estudi comprensió de les tintes planes.Estudi de textures.

Hàbits i destresesCoordinació viso-manual.Acabament dels exercicis.Ordre i neteja amb els útils de treball.Aprofitar al màxim dels materials.Utilitzar distints formatos en el paper o su-ports.Aprendre a agafar el pinzell segons el ta-many de l'àrea a tapar.Ordenació dels treballs.

Coneixements previs«Collage»: Rasgar, retallar, composar Í pe-gar.

MaterialEl mateix de llenguatge.Diaris, revistes, fotos, papers i cartons dedistintes textures.Teles, fils, llanes.Llapicera, temperes, pinzell.Pegament, tisores.Suports de diversos tamanys.

ActivitatsLes que es desprenen dels objectius i el temade treball.

Tema de treball ..Josep Renau i la comunicació.

ObjectiusLa dramatització com instrument de socialit-zació.Aprenentatge de conflictes.Entrenament de la creativitat.Ajuda terapèutica.

ActivitatsExpressió corporal: els específics del cicle(vida escolar).Mimo i pantomima: els específics del cicle,Dramatització: els específics del cicle.

Coneixements previsReferència a les dramatitzacions que venimfent fins ara.

Tècnica de treballPer grups e individual.

MaterialEl cos. Disfresses Í caretes.Maquillatge de teatre.«Cassette».

TemporalitzacióJa vorem.

VALENCIÀ1. Continguts

1.1. Vida i obra de Josep Renau.2. Objectius

2.1. Comprensió oral:2.1.1. Que sàpiguen repetir i respondre a pre-

guntes tancades sobre un text (elegitprèviament) de la vida i obra de Renau.

2.2. Expresió oral:2.2.1. Adquirir un vocabulari bàsic de llen-

guatge relacionat amb la vida d'un ar-tista.

2.2.2. Llegir de viva veu el text anterior.2.2.3. Potenciar la utilització creativa del llen-

guatge, acompanyada de recursosmímics, teatrals, musicals..,

2.2.4. Construir frases utilitzant el vocabularibàsic après anteriorment.

2.3. Morfosintaxí:2.3.1. Diminutius. Derivats.2.3.2. Punt i majúscula. Separar frases per

mitjà del punt. La majúscula als noms.2.3.3. El nom. Plurals CA/QUES. Diminutius i

augmentatius.2.4. Fonologia-ortografia:

2.4.1. Les vocals. La B i V.2.4.2. LaNY.2.4.3. LaCiQU.2.4.4. LaLLiL .L .2.4.5. La X i IX.

2.5. Lògica:2.5.1. Ordenació temporal.2.5.2. Situació en l'espai: darrera/davant, et-

cètera.2.5.3. Ordenació de frases.2.5.4. Relacions.

2.6. Textos:2.6.1. Tots els possibles sobre la vida i obra

de Josep Renau.2.6.2. Revista «Generalitat».

3. Activitats3.1. L'objectiu 2.2.2.3.2. L'objectiu 2.2.1.3.3. L'objectiu 2.2.4.3.4. L'objectiu 2.1,1.3.5. Dictat sobre Josep Renau.3.6. Redacció, per equips, sobre la seva

persona.3.7. Confecció de murals: «collage», etcè-

tera.3.8. Dibuixos i noms de ferramentes d'un

ofici determinat.

LLENGUATGE

ObjectiusConeixement d'un artista valencià i univer-sal.Valoració de l'obra.Coneixement de les circumstànciessociopolítiques que el portaren a l'exili.

15

Distinció Í classificació de les distintescorrents artístiques de l'època e influènciad'aquestes en la seua obra.Humanitat del personatge.Valoració de l'alumne de les obres d'art comenriquiment cultural.

ContingutsOral:Exposició en grup de la vida i obra de JosepRenau.Debat:Característiques sociohistòriques que el por-

,; taren a l'exili.' Evolució artística de la seua obra: etapes i

corrents artístiques. ! rContribució a la conservació d'obresartístiques fonamentals de la història espa-

' fíola (devolució del «Guernica»),: Escrit: '; Vocabulari., Redacció: Opinió personal de la vida de J. Re-

nau i la seua contribució a la cultura.Lectura: Retallar, lletgir ï comentar entrevistes Íopinions de crítics d'art que han aparegut en lesmes destacades revistes í diaris del país.

' Comentari de text:Davant d'un text d'un crític d'art (pot ser ManuelGarcía), fer el comentari.

^ Esquema: Tema. Època. Biografia. Obra.: Influència de les circumstàncies de la seua vida

en l'obra. Opinió personal.

Objectiu II:Conèixer l'evolució del muralisme en la histò-ria de l'art occidental. Fins.Continguts:6.° Relleus en civilitzacions antigues. Mo-saics ï frisos en Grècia Í Roma.7.° De la pintura teocèntrica del Medioevoa la humanística pagana del Renaixement.8.° Muralistes actuals.

Objectiu IIIConèixer l'evolució vital Í artística de JosepRenau. Per a tots els cursos de segona eta-pa: apuntes biogràfics sobre Renau.

Objectiu IVAnalitzar les implicacions en el quefer artísticde la nova societat industrial.Continguts:8.° Art ï Societat de Consum. Publïcitat-murals. Publicitat-cartells. Nous mitjans decomunicació.

Objectiu VConèixer la producció de cartells de la guerracivil espanyola dels dos bàndols.Continguts:8.° Els objectius.

ELX

MUSICAObjectius

Desenvolupar l'expressió musical mitjansantl'expressió corporal.Desenvolupar la capacitat de concentració imemòria auditiva.Desenvolupar la capacitat d'improvisacióinstrumental.Despertar associacions sensorials a l'escoltarmúsica.Utilitzar conscientment l'espai.

, Dominar la utilització dels elements audiovi-suals (cinta, gravadora, micro, etcètera).Avaluar el sentit expressiu de la música.Fomentar el domini del cos com elementexpressiu.

ActivitatsElaboració en grup d'un guió dramàtic (mim)amb el títol: «Un moment en la vida d'un ar-tista».Discusió i plantejament general dels distintsguions, elaborant el definitiu.Elaboració de llista de possibles elements so-nors diferencials i guió.Elaboració per grups de l'expressió musicalescollida per a cada part del guió.Elaboració general: discussió i elecciód'idees musicals que acompanyen al guió.Transcripció Í assignació d'instrumentistes ide mim.Muntatge-assaig d'elements musicals imímics.Discussió general sobre aspectes criticables Ímillorables.Elaboració final.Muntatge definitiu.

MaterialInstruments de música (madera, metall,pell).Caretes.

CIÈNCIES SOCIALSObjectiu I

Analitzar la interacció artista-època.Continguts:6.° L'artista medieval.7.° L'artista del Renaixement.8.° L'artista modern.

Ya en cursos anteriores había surgido,en un grupo de ensehantes de diversoscentros de Elx, la idea de dar continuidad ycoordinación a la labor desarrollada en lostalleres de teatro de los centros en loscuales existían. Hasta el curso pasado, esetrabajo se había plasmado, de una formaaislada, en los dos festivales de teatro esco-lar que se celebraron en colaboración conel grupo La Caràtula.

Es en este mes de noviembre cuando sehan visto concretadas las aspiraciones deeste grupo de companeros, constituyéndo-se formalmente la Asociación de Teatro Es-colar, primera que va a funcionar en todo elEstadoespahol.

El fin fundamental de la asociación seràconseguir que el teatro se convierta en unaactividad cotidiana de los centros, utilizan-do la expresión dramàtica como elementopedagógico. Para ello se ha creado un se-minarío permanente, que funciona todoslos jueves y que pretende ser el medío efi-caz para conseguir todos los fines, funda-mentalmente: la formación del profesora-do, la realización de programaciones paralos talleres de teatro, y lograr un proyectopractico que abarque desde preescolar has-taoctavode EGB.

De todos es sabïdo el papel que tradi-cíonalmente han jugado en los centros es-colares las àreas de expresión artística, es-pecialmente la parte dinàmica, pues única-mente han servido para ocupar los tiemposmuertos dentro de la programación, en al-gunos casos, mientras que, en otrosmuchos, estaban totalmente olvidadas. Elnacimiento de la asociación es un intentode paliar esta situación, potenciando elhecho dramàtico dentro de la actividad es-colar. En este sentído, el grupo de ense-

fïantes patrocinadores de esta asociaciónhicieron, el verano pasado, un extenso tra-bajo, que fue presentado personalmente aldirector general de EGB, eri el que se des-arrollaban estos principies y que està sir-viendo de base al funcíonamiento de laAsociación de Teatro Escolar. Don PedróCaselles y don Carlos Arriba (jefe del servi-cio de Planes de Estudio y Orientación delMEC) se interesaron por ver el proyecto enla pràctica. La convocatòria anticipada delas elecciones frustro la visita a Elx de es-tos. Como actividades contempladas en íaprogramación para el curso 82-83, destaca-mos:

— Dentro del capitulo de formación delprofesorado: La continuidad del seminariopermanente; la realización de un cursillo deexpresión corporal, impartido por AnàMaria Pelegrín, a celebrar del 6 al 11 de di-ciembre; un cursillo de creación de textosdramàticos y aplicación al Teatro Escolar,previsto para febrero; un ultimo cursillo detécnicas de montaje teatral y su aplicaciónal Teatro Escolar, previsto para mayo,

— Dentro del apartado de trabajo conlos alumnos, està programada la organiza-ción simultànea de tres o mas talleres deanïmación, para preparar un espectàculomasivo, que serà mostrado en las plazas delos barrios o zonas donde se establezcanlos talleres y con un acto final de con-centracïón de todos los grupos en la roton-da del Parque Municipal, para celebrar unagran fiesta del teatro. Todo ello està prevts-to para mayo, y se intenta que los tallereslos impartan varios grupos, entre ellos el deLes Montreurs d'Irnages, que ya el cursopasado estuvieron en Elx celebrando uncursillo organizado por la comisión pedagò-gica comarcal del STE-PV.

16

— También esta programada la celebrq-ción del III Festival de Teatro Escolar d'EI^,prevista para abril-mayo.

Para la ayuda econòmica se cuenta conla colaboración de la concejalía de culturadel Ayuntamiento, la Universidad Populard'Elx y se està gestionando fa ayuda econò-mica de otras entídades: Cajas de Ahorros,Consell, etcètera.

Algunos de los com p a fi e ros y compane-ras que estén haciendo posible todo esto yque forman el órgano rector de la aso-ciación son: Vicente Paredes, presidente;Juan A. Alberti, vicepresídente; Pedró Car-dillo, secretarío; Julià Pérez Navarro, teso-rera. Hasta el momento hay quince centrosasociadps, lo que indica el interès desperta-do por la asociación.

Desde estàs paginas felicitamos no soloa ios citados, sinó a todos los que, desdesus respectives centros y desde la aso-ciación, estén trabajando por estos fines,animandoles para seguir adelante. Su labores una demostración de las posibïlidadesque existen para incidir en esa tan necesa-ria renovación pedagògica, por la quemuchos trabajamos desde diversas parce-las. Lo importante es llegar a los compane-ros de los centros y no olvidar ninguna deesas parcelas, pues deben ser complemen-tarias... Escena: «Muerte de Tirant».

L'ESCOLA DE ESTIU A ELX?La idea de llevar a cabo la Escola d'Es-

tiu a Elx ha estado latente en los tres últi-mos cursos. En los dos anteríores no lle-go a plasmarse porque, ademas de en-contrar elementos positivos de valora-ción, también se barajaba otro tipo decuestiones importantes a tener en cuen-ta: la existència de la Escola de Dénia,que se consideraba necesario potenciar;las distintas posturas sobre la convenièn-cia o no de la excesiva comarcalïzación,teníendo en cuenta el momento de reflujoparticipativo y de asistencia; la incògnitade si existia el grupo de personas compro-metidas capaz de llevar adelante el traba-jo continuado que exige la organizaciónde una Escola d'Estiu...

A comienzos del mes de octubre delpresente curso, después de tener noticiasde que, posiblemente, no seguiria reali-zàndose en Dénia, y de valorar el descen-so progresivo de participación de los en-sehantes de las comarcas del sur en la Es-cola d'Estiu, el Secretariat Comarcal delBaix Vinalopó del STE-PV realízó una pri-mera convocatòria de personas que sepensaban interesadas en el proyecto.Después de desmentir las afirmaciones,totalmente índividuales, que parece ser sehicieron en la asamblea final de Dénia dela última edición, en el sentido de que enElx ya se estaba trabajando para organizarla pròxima edición de la Escola, surgió lapropuesta de hacer una convocatòria rnasamplia a organizaciones, entidades ycentros de la comarca.

En esta reunión, celebrada el 3 de no-viembre, la asistencia fue bastante nurne-rosa, però mas de personas Índividuales

que de representantes de organizaciones.En cuanto a estàs, estuvíeron presentes:el STE de las comarcas Baix Vinalopó yBaix Segura, Acció Cultural, el MCEP, laUniversidad Popular d'Elx, las escuelasinfantiles municipates de Elx, la aso-ciación de teatro escolar y el gabinete psi-copedagógico municipal. También asis-tieron diversos compaheros y compahe-ras de algunos centros de EGB y BUP.Tras valorar como posible y positivo elproyecto, fundamentalmente por existirbuena infraestructura y gran potencial deensehantes, y después de definirse lospresentes sobre su grado de trabajo y ni-vel de colaboración que estaban dispues-tos a prestar, se formaron dos grupos ini-ciales, con la única finalidad de tener unaorientación: el grupo base y el grupo cola-borador. Se acordo celebrar las reunionesdel grupo base todos los miércoles, deseis a ocho, en el C. P. Festa d'Elx, quefigura de momento como la sede de la Es-cola.

Para llevar a cabo la valoración se tu-vieron en cuepta los puntosya menciona-des, però también la necesidad de haceruna Escola atractiva en cuanto a conteni-do, para lo cual es fundamental cuidar loscursillos, sín olvidar los objetívos de inter-cambio de e\periéncias y de adaptación auna realidad èxistènte en las comarcas delsur, todo ello dentro de la línea de losprincipios que han guiado desde su ori-gen a la Escola d'Estiu del País Valencià.

En el momento de redactar este infor-me, 28 de noviembre de 1982, ya se haninïciado algunas tareas que se considera-ban prioritarías: solïcítud de subven-

ciones, administratívas (abrir archivos,cuenta corriente, sello, etcètera), y fija-ción de los criterios de coordinación conla comísión organizadora de la Escola anivel de Valencià. Para tener mas elemen-tos de juicio a la hora de proponer unasfechas de celebración, así como para co-nocer el posible número de interesadosen asistir a la Escola e ir creando algo deambiente, se va a elaborar una encuesta.

La idea de las personas que forman elgrupo base es que, para antes de finalizarel primer trimestre, estén ya constituidaslas comisiones o grupos de trabajo nece-sarios para llevar con eficàcia la organiza-ción, tener los datos sacados de la en-cuesta y conocer los criterios de coordi-nación y situación general a nivel de PaísValencià, después de la reunión de las co-misiones organizadoras de Valencià, Cas-telló y Elx, a celebrar el 4 de dïciembre enDénia.

Con el anàlisis de estos elementos sepodrà iniciar con mas claridad el trabajoen el segundo trimestre, de cara a hacerrealidad el proyecto. Aunque los primerospasos ya estan dados, que síernpre sonlos mas pesados, no olvidamos que, sinuna «economia saneada» y una aporta-ción de trabajo continuado de un grupode personas, difícil serà conseguir una Es-cola d'Estiu que satisfaga a todos. Paraayudar a ello conviene que en las comar-cas del sur se creen comisiones de apoyoy que algun miernbro de ellas se Íntegreen el grupo base de Elx. De todos depen-de la Escola que salga y el atractivo quetenqa.

Melchor Botella

LA RIUÀ DE LA RIBERA

EL MEC NO SE HA ENTERADOMés o menys assabentats dels calamitosos fets ocorreguts a la Ribera, possiblement molts de vosaltres nohaureu tingut ocasió de vore amb els vostres propis ulls quina cosa és la desolació i la ruïna d'una de les

comarques més fecundes i rialleres del nostre païs.Aquesta desolació de la terra, dels arbres, les collites, les llars i els morts, és palesa al rostre i les paraules de la

gent que allí vivim i treballem.Els centres escolars són mostra també d'aquesta desemparança. Centres escolars dits impúdicament ((públics»i que, com la riuada, són simplement de l'estat de la corrupció. Aquestos centres —visitats en la quasi totalitat

per nosaltres— són la mostra manifesta de l'abandó, el desemparament i la desfeta. Els xiquets, també.(De la Unió de la Ribera}

Es necesario repetirlo de nuevo. No es posiblehablar de «catàstrofe natural» o de «desastreinevitable». Son muchos los factores, contro-lables, que hacen que se produzca la riada deldia 20 o que influyen directamente en la misma.

Influye de manera determinante la pérdida decapacïdad de retención de la Núvia como conse-cuencia de un proceso de desertización delsuelo, fruto de una mala o nula política de re~poblacïón forestal —recordemos ahora a loscompaheros de la Ribera sancionados, hace dosanos, por el MEC debido a su participación enuna jornada ecològica de plantación de àrbolesen la comarca— y de prevención de incendies.

Son factores determinantes tambtén la exis-tència de una presa, Tous, construïda donde nocorresponde y mal; la de una autopista que ac-tua de dique de retención del agua en su caminohacia el mar... Y menos mal que la nuclear deCofrents no estaba en funcionamiento, pues, delo contrario, se puede decir con total seguridadque el desastre hubiera sido inimaginable. (Laautopista y Cofrents habían tenido una granoposición popular. También se había dicho ante-riormente que en Tous podia haber problemas:tipo de suelo, etcètera.

Son, por otro lado, muchas las cosas que nofuncionan ante la sítuación de emergència:fallan sistemas de alerta y evacuación de lapoblación; se dejan de tomar medidas quep'odían paliar el desastre: voladura de compuer-tas en Tous, una vez han fallado todos los siste-mas; voladura de tramos de la autopista o viaférrea...; se produce una descoordinación total,y hasta se llega a dar un bochornoso espectàcu-lo de boicot en hacer llegar los auxilies mas ur-

gentes a la zona: Gobierno Civil dice y quiere te-ner todo bajo «control».

Ahora nos preocupa el futuro. Nos preocupaque no se sepan sacar las consecuencias de loque ha pasado; que se siga con una planificaciónde obras públicas de espaldas a las necesidadesreales de la colectiv'dad; que no se plantee se-riamente la necesic id del equilibrio ecológico;que se continúe con la central nuclear deCofrents; que no se haga un estudio a fondo delo que debe ser una protección civil y su fun-cionamiento, o que no se exijan las responsabili-dades correspondientes. Nos preocupa tambiénla reconstrucción material, econòmica, de lascomarcas y pueblos afectades, que no lleguenlas ayudas necesarias, el apoyo necesario. Nospreocupa el fraude, la corrupción y la incompe-tència.

No podemos ser optimistas con lo que hemosvisto. Lo que se tenia que haber hecho urgente-mente no se ha hecho. Esa mínima normaliza-ción que permite empezar a planificar la recons-trucción ha sido excesivamente lenta. Las pro-mesas iniciales empiezan a olvidarse...

Y ([què ha pasado con «esos centros escolaresllamados impúdicamente públicos»? ^Qué hanhecho nuestras autoridades del MEC, nuestrosinspectores, etcètera? Aquí habrà que hacer unpoco de historia, lo que no quiere decir que suactuación pasarà a la historia.

El mismo dia 21, el STE-PV se presentaba enla delegación de Valencià, ofrecténdose para lasdiversas tareas que se presenten. De hecho, a la

espera de otras petíciones por parte de delega-ción, nos dedicamos a llevar aquí informacioriespuntuales de la zona, recoger la información quenos dan y trabajar en los centros y pueblos afec-tados.

Nuestra sorpresa se produce cuando, el dia29, en una asamblea del profesorado de la zonaafectada que habíamos convocado con caràcterunitarío, podemos comprobar que el M. E. C.no sabé por dónde va y que està actuando concompleta irresponsabilidad: en su lista de danos,provisional una semana después de la riada, fal-tan centros y pueblos; su compromiso de dirigiro coordinar la limpieza se està imcumpliendo to-talmente: son muchos !os centros cerrados, stnabrir, desde el dia 20, con los consiguientesefectos de mayor deterioro del centro y de retra-so en una posible escolarizacïón (el trabajo reali-zado lo ha sido exclusivamente por iniciativa del-profesorado, en general los menos «bíen vistos»en delegación, y con colaboración, cuando sepodia, de los ayuntamientos); el MEC ni se haplanteado la obtención de un censo de alumnos(sí estan en el pueblo, evacuades, etcètera), niun plan de escolarización provisional y urgente,ni està apoyando de forma organizada a loscentros que han aumentado sus alumnos conevacuados.

Todas estàs cuestiones las planteamos en ladelegación. Presentamos un plan de trabajo quehaga frente a las necesidades mas urgentes: lirn-pieza de centros, que nos comprometemos a co-ordinar, contando con la ayuda de grupos de tra-bajo de institutos y centros de FP de Valencià ypoblaciones no afectadas; elaboración de uncenso de alumnos y de profesorado; plan de es-colarización, contemplando los desdobles en al-gunos centros, el transporte de alumnos a otrospueblos, problemas de profesorado, de comedo-res, de material mínimo, etcètera. Bueno, puesni este plan puede ser contrastado con otro delMEC, inexistente, ni puede ser discutido se-riamente. Nuestra exigència al MEC de asunciónde sus responsabilidades, para lo cual contabacon toda nuestra colaboración, choca con unamuralla de incomprensión, inhibición, burocra-tismo, negligència consciente, incompetència ocorrupción. Las cosas síguen su marcha: veíntedías después de la riada, en unas reuniones con-vocadas con el MEC, a instància nuestra, en laszonas afectadas, aparte de no acudir a la mïtadde las reuniones a las que se habían comprome-tido, no son capaces de presentar todavía nin-gún plan ni iniciativa.

Quízà no sea cïerto del todo que el MEC no tu-viera ningún plan de trabajo. Dejar que las cosasse vayan solucionando solas puede ser unabuena idea para que un plan de escolarizaciónurgente siga esperando un mes; las poblacionesmas afectadas se irían normalizando y se podria,mal que bien, escolarizar; es mas barato y mascómodo. Que, míentras tanto, las ninas y los ni-nosjueguen, ocoman, en el barro parece que noes importante. En fin, que, si se quiere un cam-bid real en la ensenanza, con una ligera capa debarniz no basta. ^Qué hacer con la inspección?

Pedró B.

18

SIMB.

AD

O

AD

O

NIVEL EDUCATIVO

C. PUBLICO DE PREESCOLAR

C. PUBLICO DE E.G.B.

C. PUBLICO OE E. ESPECIAL

C. PUBLICO OE BACHILLERATO

C. PUBLICO DE F. PROFESIONAL

C.PRIVADO DE PREESCOLAR

C.PRIVADO DE E.G.B,

C. PRIVADO DE E. ESPECIAL

C.PRIVADO DE BACHILLERATO

C.PRIVADO DE F. PROFESIONAL

- 726

CENTRO AFECTADO

CENTROS AFECTADOS EN ALGEMESÍ

S1MB.

AD

Oò

AüoOò

NIVEL EDUCATIVO

C PUBLICO DE PREESCOLAR

C. PUBLICO DE E.G.B.

C. PUBLICO DE E. ESPECIAL

C. PUBLICO DE BACHILLERATO

C. PUBLICO DE F. PROFESIONAL

C.PRIVADO DE PREESCOLAR

C.PRIVADO DE E.G.B.

C.PRIVADO DE E. ESPECIAL

C.PHIVADO.DE BACHILLERATO

C.PRIVADO OE F. PROFESIONAL

1- H

2- N

6-

3- M

5- M

11- (W

12-

13-

10-

CENTRO A F E C T A D O

CENTROS AFECTADOS EN CARCAGENTE

SIMB.

ADOO

AD

Oú

NIVEL EDUCATIVO

C. PUBLICO DE PREESCOLAR

C. PUBLICO DE E.G.B.

C. PUBLICO DE E. ESPECIAL

C. PUBLICO DE BACHILLERATO

C. PUBLICO DE F. PROFESIONAL

C.PRIVADO DE PREESCOLAR

C.PRIVADO DE E.G.B.

C.PRIVADO DE E. ESPECIAL

C.PRIVADO DE BACHILLERATO

C.PRIVADO DE R PROFESIONAL

7-

CENTRO AFECTADO

AFECTADOS EN ALCIRA

19

'FAREM ESCOLES VALENCIANESUTILITZANT LLIBRES EN VALENCIÀ

INSTITUCIÓ "ALFONS EL MAGNÀNIM"DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE VALÈNCIA

COL·LECCIÓ «DESCOBRIMEL LLENGUATGE»(LLIBRES PER A L'ENSENYAMENTDE LA LLENGUA)

Parvulari:GAVINA 1. Fitxes i guia didàcticaGAVINA 2. Fitxes i guia didàctica1er d'E. G. B.: «Vola, Topi!» Llibre i guia didàctica2°n d'E. G. B.: «Milotxa»3*" d'E. G. B.: «Sambori»

De pròxima aparició:«Raïm de pastor» (4at d'E. G. B.)«Espígol» (5e d'E. G. B.)

COL.LECCIÓ «FULLETS PERA L'ESCOLA»PER UNA BIBLIOTECA D'AULA VIVAI ARRELADAALMEDI

1. «Cants de treball»2. «Plantes aromàtiques»3. «La paraula és una aventura»

De pròxima aparició:4. «Coneguem les nostres terres»5. «Història d'una escola»6. «Estimem la nostra llengua»7. «La ciència al País Valencià»