T.6: 5 PART: RIUS 1

CTMA I

3.3 RIUS • CORRENTS ESTABLES I + CONSTANT QUE TORRENT.

• ACCIÓ GEO. DEPÈN DE E. CINÈTICA (VARIABLE).

• TENEN E. POTENCIAL PER DIFERÈNCIA D’ALÇADA.

• =>FLUX PER TRANSFORMAR E. POTENCIAL EN E. CINÈTICA (S’UTILITZA EN SUPERAR FREGAMENT I LA RESTA EROSIONAR LA LLERA I EL TRANSPORT).

• DEF. CANAL, LLIT O LLERA: CANAL ESTRET I LLARG. DIVERSES AMPLADES, PROFUNDITATS I SECCIÓ( ÀREA DE SECCIÓ TRANSVERSAL).

• VELOCITAT VARIABLE ----

• CABAL= SECCIÓ X VELOCITAT.

• COEFICIENT D’ESCOLAMENT, tant per 1 d’aigua caiguda que acaba circulant sobre terra. VARIA SEGONS: Litologia, humitat del sòl, tipus i distribució pluja, vegetació,pendent i altres. AUGMENTA: al llarg del episodi plujós i amb intensitat pluja. Es pot actuar sobre vegetació i usos del sòl.

EX. DE HIDROGRAMES ( CORBES CABAL- TEMPS )

3.3.1 TRANSPORT

• CÀRREGA SÒLIDA , PES DE SEDIMENT QUE TRAVESSA SECCIÓ DETERMINADA EN UNITAT DE TEMPS PER UN CABAL I VELOCITAT DETERMINADA..

• CAPACITAT DEL RIU, DEPÈN DEL CABAL. A + CABAL => + CAPACITAT. EN CLIMES HUMITS=> + CÀRREGA EN SUSPENSIÓ. C. ÂRIDS, C. SUSP. = C.FONS.

• SI CAPACITAT > CÀRREGA => + E. Cinètica => + EROSIÓ. A l’inrevés => + SED. SI = => NI EROSIÓ NI SED.

• RIUS FAN SELECCIÓ PER LA MIDA.

• CÀRREGA DE FONS:LES + GROSSES => TRANSPORT PER ARROSSEGAMENT, RODOLAMENT I SALTACIÓ.

• CÀRREGA EN SUSPENSIÓ: PART. + FINES ( ARGILES I LLIMS).

• C. EN SOLUCIÓ: SUBST. SOLUBLES.

• DURANT TRANSPORT => ARRODONIMENT.

• DEGUT A ELS DIFERENTS TRANSPORTS => CLASSIFICACIÓ PER MIDA => SEDIMENTS DE GRAN MADURESA TEXTURAL ( MOLT ARRODONITS + MIDA UNIFORME).

• SELECCIONA % PARTÍCULES GROSSES: LES TOVES I/O SOLUBLES DESAPAREIXEN, QUEDEN ELS DURS I INSOLUBLES Ex. Q I CIRCÓ => MADURESA MINERALÒGICA (RELACIÓ ENTRE MIN. INALTERABLES I ELS ALTERABLES).

(CONT TRANSPORT)EFECTE HJÜLSTROM

• PER ENTENDRE MILLOR EROSIÓ, TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ -> DIAGRAMA DE HJÜLSTROM : VELOCITAT DEL FLUX – TAMANY PARTÍCULES.

• ZONA D’EROSIÓ: AL AUGMENTAR VELOCITAT FLUX S’ASSOLEIX UN PUNT CRÍTIC ( VEL. EROSIÓ ) EN EL QUE LES PARTÍCULES D’UNA MIDA COMENÇEN A MOURE’S .

• EN GENERAL A+ VEL. D’EROSIÓ => + GRAN LA PARTÍCULA QUE ES MOU. PERÒ EN L’ARGILA LA VEL. NECESSARIA ÉS MOLT ALTA = A LA DE CÒDOLS GROSSOS (DEGUT A QUE LES ARGILES SÓN + COHESIVES QUE LA SORRA), LA VEL. MÍNIMA ÉS PER LA SORRA DE MIDA MITJANA. SI VEL. AUGMENTA => ARRASTRA DIFERENTS MIDES.

• ZONA DE TRANSPORT: PARTÍCULES ENLAIRADES ES MOUEN A VELOC. < A VELOC.INICIAL.

• ZONA DE SEDIMENTACIÓ: SEPARADA PER CORBA DE DECANTACIÓ =>

• SI VEL. BAIXA => DEPOSICIÓ 1 er DELS + GRANS (CÒDOLS), DESPRÉS SORRES I A VELOCITATS + LENTES (LLIMS I ARGILES EN SUSPENSIÓ FINS EL MAR => SALS PRODUEIXEN FLOCULACIÓ) => CLASSIFICACIÓ SED.

A)OBSERVAR QUE PASSA EN TORRENTS I EN ZONA MITJANA DELS RIUS.

B) EFECTE HJÜLSTROM EN ARGILES: TENEN CÀRREGUES

RESIDUALS => REPULSIÓ ELECTROSTÀTICA => NO SEDIMENTEN INCLÒS EN VELC. PETITES =>

SEDIMENTEN QUAN IONS Cl- I Na+ (MARS...) APAREIXEN => ANUL·LACIÓ DE REPULSIÓ =>S’AGRUPEN I CAUEN AL

FONS.

EXEMPLES:

3.3.2 PERFIL D’EQUILIBRI I NIVELL DE BASE EX. PERFIL LONGITUDINAL DEL TAJO.

• PERFIL LONGITUDINAL: “REPRESENTACIÓ D’ALÇADA SOBRE N.M. EN C/ PUNT DEL RIU”.

• DISMINUEIX DES DE CAPÇALERA FINS NIVELL DE BASE => MENYS PENDENT => DISMINUEIX EROSIÓ.

• EN C/PUNT EL RIU TENDEIX A EROSIONAR LA LLERA (FINS N. BASE) PERÒ NO HO ACONSEGUEIX MAI PER GASTAR PART D’ENERGIA EN FREGAMENT I TRANSPORT DE CÀRREGA.

• EROSIÓ LLERA=> PERFIL LONG. VARIA AMB EL TEMPS => PENDENTS CADA COP + SUAUS.

• TOT RIU TENDEIX A ASSOLIR PERFIL D’EQUILIBRI ( “PENDENT DE C/PUNT FA QUE ENERGIA SOLS ÉS SUFICIENT PER VÈNCER FREGAMENT “IMPLICARIA QUE CAPACITAT CÀRREGA = CÀRREGA => NI EROSIÓ NI SED=> MAI ÉS AIXÍ (CORBA TEÒRICA) , PER FORMACIÓ NOUS RELLEUS I VARIACIÓ N.M. => REJOVENEIX RIU.

• SI DESCENS N. DE BASE=> ADAPTACIÓ AL NOU NIVELL DE DESEMBOCADURA FINS CAPÇALERA => ENCAIXAMENT RIU => EROSIÓ REGRESSIVA O REMUNTANT. SI ASCENS N.BASE=> SED.REMUNTANT.

3.3.3 FORMES FLUVIALS

• DIVISIÓ DEL RIU EN 3 TRAMS.

1. CURS ALT: SEMBLANT A TORRENT => MOLTA EROSIÓ=> = ACCIDENTS : MARMITES DE GEGANT, RÀPIDS,CASCADES VALLS ENCAIXADES EN V, GORGES, LLACS.. POT HAVER-HI CAPTURES : AMPLIA LA CONCA HIDROGRÀFICA (PER + EROSIÓ REGRESSIVA) ENVAINT CONCA VEÏNA. EX. PROVOCA INESTABILITAT EN LÍNIES DIVISÒRIES D’AIGÜES=> PROBLEMES EN FRONTERES ENTRE XILE I ARGENTINA.

2. CURS MITJÀ: BAIXA LA PENDENT => EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ => TRANSPORTA I REMOU UNA MICA MÉS => PLANES D’INUNDACIÓ EN VALLS DE FONS PLA VALL EN ARTESA.

3. CURS BAIX: MENYS PENDENT=> MOLTA + SEDIMENTACIÓ => GRANS PLANES AL·LUVIALS O D’INUNDACIÓ EN VALLS MOLT AMPLES.

• RIU CIRCULA HABITUALMENT PER LLERA MENOR: UN CANAL ENCAIXAT EN PLANA INUNDACIÓ (DINS SOL HAVER UN DE + PETIT -> CANAL D’ESTIATGE).

• EN AVINGUDES => DESBORDA SOBRE PLANA INUNDACIÓ => - VELOC. => SED. => GRAVES I SORRES FORMEN MURS DE CONTENCIÓ EN EL MARGE (LEVÉE O MOTA) => ELS + FINS, LLIMS I ARGILES, S’ESCAMPEN.

• SEGONS LA CÀRREGA 2 TRAÇATS:

A. CURSOS ANASTOMÒTICS: TRANSPORTA MAT. GRUIXUTS,=> ES BIFURCA I S’UNEIX MOLTS COPS=> ENTREMIG QUEDEN BARRES LONGITUDINALS DE GRAVES=> TÍPIC DE CURS MITJÀ (PART ALTA) I CONS DE DEJECCIÓ DE TORRENTS.

B. UN CANAL AMB MEANDRES : SEDIMENTS + FINS, PART BAIXA DE CURS MITJÀ I CURS BAIX. EN ALGUNS CASOS ES FORMEN MEANDRES ABANDONATS.

• MEANDRES I C. ANASTOMÒTICS => ACCELERACIONS LOCALS PER ADAPTAR-SE AL MEDI=> AUTOREGULADORS DEL RIU.

Mura: Marmites de gegant

Lleó: Marmites de gegant ( A PETITA ESCALA)

FORMACIÓ TERRASSES: GRAONS TOPOGRÀFICS EN 2 COSTATS.

CAUSES: PER CANVI EN N. DE BASE O CANVIS DE CLIMA =>SED. EN PLANA AL·LUVIAL I POSTERIOR EROSIÓ I ENCAIXAMENT . EN MAJORIA RIUS DE Z. TEMPERADES I HUMIDES. SOLEN SER 4 TERRASSES PER ÈPOQUES GLACIALS (BAIXA N.M. => BAIXA N. BASE =>EROSIÓ

REMUNTANT => EROSIÓ SEDIMENTS) I DE DESGLAÇ( A L’INREVÉS).

TERRASSES FLUVIALS: A) ENCAIXADES ,QUEDA SED. DE TOTES LES TERRASSES ANTERIORS B) ESGLAONADES, QUAN APAREIX SUBSTRAT

ROCÓS.

TERRASSES

3.3.4 EVOLUCIÓ CURS FLUVIAL

• CURS S’ADAPTA A TOPOGRAFIA TERRENYI A ESTRUCTURA GEOLÒGICA.

• 3 ESTADIS:

1. JOVENTUD: TORRENCIALS,EROSIÓ VERTICAL,=> APROFONDIMENT VALL=> GORGES,CASCADES...PERFILS LONG. IRREGULARS.

2. MADURESA: EROSIÓ LATERAL=> EIXAMPLA LA VALL=> MEANDRES=> GRANS PLANES D’INUNDACIÓ => PERFIL UNIFORME.

3. VELLESA: APROP DE PERFIL D’EQUILIBRI => RELLEU ATENUAT=> + O- ESTABLE.

• INESTABILITAT ESCORÇA=> BAIXA N.BASE RIUS=> REJOVENIMENT => INICI NOU CICLE D’EROSIÓ(REGRESIVA) => S’ENCAIXA I ES FORMEN TERRASSES.

EX.DELTA:(De + gruixuts --------------------- + fins) 3.3.5 DESEMBOCADURA: FORMACIÓ DEPÈN DE FACTORS A) OCEANOGRÀFICS : corrents,marees i onades B) TECTÒNICS: subsidència i/o fractures. =>1 )DELTES: SENSE FACTORS OCEANOGRÀFICS I AMB FACTOR TECTÒNIC (FALLES) 2) AMB ELS FACTORS ANTERIORS =>2.1 ESTUARIS : onades,corrents i marees

impedeix l’excés de sediments i/o transgressió postglacial ( sols en fons i lateral). 2.2)RIA: vall fluvial envaït pel mar per esfondrament costaner.

ACTIVITAT 7) :EVOLUCIÓ DELTA EBRE: HAN INTERVINGUT O

INTERVENEN FACTORS ANTRÒPICS?

QÜESTIONARI GENERAL PROCESSOS FLUVIO- TORRENCIALS

ACTIVITAT RIUS 1) :A QUÈ DONA LLOC EL DESCENS DEL N.BASE ?

ACTIVITAT 2:A) PER QUÈ NO COINCIDEIXEN ELS CICLES SUCCESSIUS D’EROSIÓ I ELS PERFILS D’EQUILIBRI CORRESPONENTS? B) QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EL PERFIL 1 I EL 2?

ACTIVITAT 3): A)DIGUES LES PARTS D’UN RIU I EL NOM DELS SEUS PERFILS TRANSVERSALS B) INDICA ELS ACCIDENTS DE CADA PART.

ACTIVITAT 4): A)QUÈ PROVOCA L’EROSIÓ LATERAL?. B) QUÈ PASSA A LA 3 ra IMATGE DEL RIU?

ACTIVITAT 5: A)INDICA EL NOM D’AQUESTS TIPUS DE TRAÇATS DEL CORRENT. B) EN EL 2on INDICA ON HI HA EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ I LA CAUSA ( EN PART CÒNCAVA O LA CONVEXA C) INDICA EL NOM DE LES PARTS

NUMERADES.

4 2

3

1 5

ACTIVITAT 6): OMPLE ELS QUADRES NUMERATS.

1

2

3

7)GALICIA: DESEMBOCADURA EN FORMA DE......

8)ACTIVITAT 1: A)QUÈ REPRESENTA LA FIGURA? B) OMPLE ELS ESPAIS DE COLOR.

9)CURS ......:FORTA EROSIÓ DE FONS I LATERAL=>Vall en forma de..........