TEMA 2: L’ATMOSFERA I ELS CLIMES

1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA• DEFINICIÓ: EMBOLCALL GASÓS DE LA TERRA QUE AMB LA HIDROSFERA

CONSTITUEIX ELS SISTEMA DE CAPES FLUIDES, ESTANT MOLT RELACIONADES ENTRE ELLES.

• DIVISIÓ SEGONS COMPOSICIÓ:

I. HOMOSFERA: OCUPA ELS 100 Km. INFERIORS, DE % CONSTANT. Composició : els 3 quadres donen 3 valors diferents per a CO 2 en sec o no, i segons autors i èpoques.

II. HETEROSFERA: DE 100 Km. FINS 10.000 Km., DIVERSES CAPES AMB % DIFERENTS. A + ALTURA => MENYS CONCENTRACIÓ DE GASOS ATMOSFÈRICS ( PER EFECTE DE LA GRAVETAT) => MENYS PRESSIÓ. ELS LÍMITS ENTRE CAPES PAUSES. CAPES:

TROPOSFERA: CAPA INFERIOR. T MITJA= 15ºC , ARA PUJA

GRUIX: VARIA AMB LATITUD DE 8Km.(POLS) A 18 Km. (EQUADOR) => MITJANA 10Km.

HI HA CORRENTS DE CONVECCIÓ => TÉ QUASI TOTS ELS FENÒMENS ATMOSFÈRICS Ex. Núvols, precipitacions, vent.

LA T BAIXA AMB ALTURA ENTRE 10ºC/1Km.(S/SATURACIÓ D’HUMITAT ) I 6ºC/1Km. (JA QUE VAPOR D’AIGUA REGULA LA T AL ABSORBIR RADIACIÓ SOLAR), FINS A ENTRE -70º I -90º EN LA TROPOPAUSA( AQUESTA VARIA PUJANT A L’ESTIU I BAIXANT A L’ HIVERN).

CONTÉ EL 99% DEL VAPOR D’AIGUA TOTAL, VARIA AMB LA LATITUD 3% ALS TRÒPICS I + BAIXA ALS POLS.

Nota: els gasos també es calculen en :

ppm = parts del gas/ 1 milió de parts totals d’aire

ex. C02 en els quadres => 460 ppm o 330 ppm o 300 ppm.

Càlcul: 0,046 x

------------- = ---------------

100 1.ooo.ooo

GRÀFICA DE VARIACIÓ DEL CO2

en ppm.(parts per milió)

ESTRATOSFERA: GRUIX: DE TROPOPAUSA FINS 50 – 60 Km.

L’AIRE ESTRATIFICAT I ESTABLE.

T= CONSTANT FINS 25 Km., DESPRÉS PUJA FINS ENTRE 0º I 20º. FINS ESTRATOPAUSA.

ENTRE ELS 30 I 50 Km.= CAPA OZONOSFERA: FILTRA R.UVA.

MESOSFERA: GRUIX : ENTRE ESTRATOPAUSA I 100Km. (ALTRES AUTORS FINS 80 Km.).

T BAIXA FINS -90º. FINS LA MESOPAUSA.

TERMOSFERA O IONOSFERA:

GRUIX: DE MESOPAUSA FINS 600 Km.

REP RADIACIÓ SOLAR MOLT ENERGÈTICA (RX, RGAMMA ) => FORTAUGMENT DE T (AMB GRANS OSCIL·LACIONS TÈRMIQUES DE L DIA A LA NIT , ARRIBANT DE NIT ENTRE 500 I 1000º I DE DIA ENTRE 1200 I 1800º C A LA TERMOPAUSA) I FORTA IONITZACIÓ .

EN MÀXIMS D’ACTIVITAT SOLAR => GRAN IONITZACIÓ => AURORA BOREAL O AUSTRAL( A LA NIT ALS POLS) . FOTO diap. següent

EXOSFERA: ÚLTIMA CAPA

GRUIX: DE TERMOPAUSA FINS AL VOLTANT DE 10.000 Km.

CONCENTRACIÓ MOLT BAIXA DE GASOS FINS A QUASI NUL·LA (SEMBLANT A LA DE L’ESPAI).

DEL GRÀFIC ADJUNT CONTESTA:

PER QUÈ DINS DE L’ ANY FA OSCIL·LACIONS ESTACIONALS EL CO2 ?

QUINA VARIACIÓ ESTÀ FENT EL GRÀFIC EN ELS ÚLTIMS ANYS ? PER QUÈ ?

Ex. Aurora boreal

1)ACTIVITAT

600

km.

-100 0 100 500 1000

! ! ! ! !

a

l

t

i

t

u

d

temperatura

TIPUS DE RADIACIONS I COM PENETREN A L’ATMOSFERA TERRESTRE: A ON I PER A QUI SÓN ABSORBIDES?

EN Hp

ALTRES GASOS ATMOSFÈRICS CAUSA DE L’ESTABILITAT TÈRMICA

2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA TERRESTRE

D’ HADEAÀ FINS FANEROZOIC

HADEAÀ

ARQUEÀ

PROTEROZOIC

PROTEROZOIC

FANEROZOIC

Primeres roquessedimentàries (Grenlàndia

Primers organismes procariotes, 1ers autòtrofs(bacteris fotosintètics )fòssils en estromatòlits.

PrimersOrganismes procariotesproductors de moltd’oxigen.

Formacióde ferroen bandes.

Extinció massiva a causadel increment d’oxigen.

Primerescèl·luleseucariotes(acritarcs).

S’estabilitzala capa d’ozó.

Primers fòssils eucariotes pluricel·lulars

Extinció massiva.

Eres geològiques conegudes.

SEPARACIÓ DE

MATERIALS PRIMITIUS

PER DENSITATS =>

EMBOLCALL DE He I H (

LLEUGERS), EN MAJOR

PART CAP L’ESPAI.

DESPRÉS ORIGEN

ATMOSFERA PRIMITIVA

PER GASOS

D’ERUPCIONS

VOLCÀNIQUES.

2 TEORIES:

1)REDUCTORA: 85%

AIGUA, 10% CO2 ,5% NH3 ,

CH4 ,N2,SH2 , SO2 . I

ALTRES.

2) NEUTRE: MOLT N2 I

CO2 .

TRACES O2 DE

FOTODISOCIACIÓ H2O.

T BAIXA

SOTA 100º

=> PLUJA

=> MARS =>

POC

DESPRÉS:

BACTERIS

ANAEROBIS

(FERMENTA

DORS).

400Prou capa ozó => vida

terrestre=> vegetals briòfits

3501ers

artròpodes

terrestres

Escala cronològica

Estromatòlits costa australiana ( >2500 milions

anys)=> concrecions calcàries per cianobacteris i

bacteris fotosintètics.

a) ATMOSFERA PRIMITIVA S/ O2

b) “ ACTUAL

2) Activitat

ACTIVITAT 3) : L’APARICIÓ DE LA VIDA VA MARCAR L’EVOLUCIÓ TERRESTRE => EVOLUCIÓ VIDA VA EN // A LES CONDICIONS TERRESTRES A LAS QUE POT MODIFICAR DE NOU => EN AIXÒ ES BASA LA HIPÒTESI GAIA ( J.

LOVELOCK), QUE CONSIDERA EL PLANETA EN CONJUNT COM UN SISTEMA HOMEOSTÀTIC=> es reequilibra.

3. HISTORIA DEL CLIMA DE LA TERRA

• DEF. CLIMA: ESTAT IDEAL I MITJÀ DEL TEMPS ATMOSFÈRIC, DEFINIT PER PARÀMETRES METEOROLÒGICS NORMALS D’UN INDRET EN UN PERÍODE DE TEMPS DETERMINAT ( MES,ESTACIÓ O ANY) AL LLARG DE MOLTS ANYS ( MÍNIM 30).

• PERÒ HISTÒRICAMENT MOLTS CANVIS DE CLIMA GLOBALS.

• NO HI HA UNA SOLA CAUSA, HI HA VARIES DE POSSIBLES:

1. FACTORS ASTRONÒMICS, MOLTS I AMB PERIODICITAT O NO => CANVIS EN QUANTITAT D’ENERGIA SOLAR INCIDENT:

ALINEACIONS PLANETÀRIES => POSSIBLES ALTERACIONS EN ÒRBITA TERRESTRE.

CICLES D’ACTIVITAT SOLAR: * ABUNDÀNCIA O NO DE TAQUES SOLARS (ÀREES FREDES ENVOLTADES DE ZONES + ACTIVES => EMET + ENERGIA) DINS UN CICLE DE 11 ANYS => A + TAQUES => + ACTIVITAT SOLAR. * ACTIVITAT FLUCTUANT MENYS REGULAR=> PER EXEMPLE “La petita edat de gel” ENTRE 1450 I 1850.

CICLES ORBITALS TERRESTRES: * CANVIS EN ÒRBITA DE TRANSLACIÓ (EXCENTRICITAT)=> PETITS CANVIS DISTÀNCIA SOL-TERRA CADA 100.000 ANYS ( CICLES DE MILANCOVICH) *CANVIS EN INCLINACIÓ EIX DE ROTACIÓ (MOVIMENT TERRESTRE DE NUTACIÓ=> ENTRE 21º I 25º) CICLES DE 41.000 ANYS. * MOVIMENT DE L’EIX DE ROTACIÓ (MOVIMENT TERRESTRE DE PRECESSIÓ) CICLES DE 26.000 ANYS => FINS A CANVI TOTAL DE INCLINACIÓ, JA QUE L’EIX DEFINEIX UNA SUPERFÍCIE CÒNICA. ACTUALMENT L’EIX SEGUEIX LA DIRECCIÓ DE L’ESTRELLA POLAR.

NUTACIÓ

( PRECESSIÓ )

ECLÍPTICA

ECLÍPTICA

CANVIS CLIMÀTICS AL LLARG DE LA HISTORIA TERRESTRE

.....HISTÒRIA CLIMA IMPACTES DE METEORITS: => + POLS EN SUSPENSIÓ EN

L’ATMOSFERA => REFREDAMENTS SOBTATS I BREUS => CATASTRÒFIC.

2. FACTORS GEOLÒGICS, DIVERSOS I SENSE PERIODICITAT => CANVIS EN ENERGIA INCIDENT O EN LA DISTRIBUCIÓ:

POSICIÓ DE LES TERRES EMERGIDES: *DURANT HISTÒRIA TERRA 2 UNIONS EN UN SUPERCONTINENT ( PANGEAS I i II ) => + OSCIL·LACIONS TÈRMIQUES I ARIDESA => POSSIBLE GLACIACIÓ ( PER EX. DURANT EL CARBONÍFER A GONDWANA FA ENTRE 360 I 285 M.A.) AL FORMAR-SE EL ÚLTIM PANGEA. *POT IMPLICAR CANVIS EN CORRENTS OCEÀNIQUES => CANVIS CLIMÀTICS.

ERUPCIONS VOLCÀNIQUES CATASTRÒFIQUES: => MOLTES CENDRES I BROMES SULFÚRIQUES( SO2 + H2O )=> TAPEN ENTRADA DEL RAIGS SOLARS=> REFREDAMENT => DESPRÉS DEPOSICIÓ DE PARTÍCULES => ELS GASOS QUE S’HAVIEN ALLIBERAT CO2 I H2O => ESCALFAMENT PER EFECTE HIVERNACLE. EX. CONTEMPORANIS -> VOLCANS TAMBORA 1815, KRAKATAU 1883, I PINATUBO 1991.

CANVIS D’INTENSITAT I POLARITAT EN CAMP MAGNÈTIC TERRESTRE: ACTUALMENT EN RECERCA. ES CREU QUE A + DÈBIL EL CAMP MAGNÈTIC => MENYS MAGNETOSFERA => + PARTÍCULES CARREGADES D’ELECTRICITAT QUE ARRIBEN => + VENTS SOLARS => + RAIGS CÒSMICS => + BLOQUEIG DE PART DE LA RADIACIÓ SOLAR => + FRED. ES DESCONEIXEN LES CONSEQÜÈNCIES DELS CANVIS DE POLARITAT .

3. F. ANTROPOGÈNICS: CANVIS EN LA % DELS GASOS: JA HEM VIST QUE HISTÒRICAMENT HAN HAGUT CANVIS EN LA % DELS GASOS DE FORMA NATURAL. ARA, CAL AFEGIR ELS D’ORIGEN ANTRÒPIC PER CREMAR COMBUSTIBLES FÒSSILS=> + GASOS D’EFECTE HIVERNACLE COM CO2 , METÀ I ALLIBERAR ALTRES COM OZÓ, ÒXIDS DE NITROGEN I DE SOFRE ...=> AUGMENT DE 0,6 º DE TEMPERATURA

MITJANA TERRESTRE DURANT 2ª MEITAT S. XX , CANVIS DE PLUVIOMETRIA I + FENÒMENS CATASTRÒFICS.

..

..HISTORIA CLIMA

INVERSIÓ

MARGNÈTICA

4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE L’ATMOSFERA

4.1 FUNCIONS

• FILTRA RADIACIONS SOLARS: CAPA OZÓ FILTRA FINS 90% R.UVA.

• EVITA GRANS CONTRASTOS TÈRMICS: GRÀCIES A EFECTE HIVERNACLE NATURAL( PRODUÏT PER CO2 , VAPOR D’AIGUA, METÀ I ÒXIDS DE NITROGEN, PRINCIPALMENT) => REEMETEN CAP A SUPERFÍCIE PART DE R. INFRAROGES (CALOR)=> QUEDA RETINGUDA EN ATMOSFERA=> Tmitjana MÉS SUAUS DEL QUE CALDRIA ESPERAR=> CONTANT ENERGIA TEÒRICA OBTINGUDA DE LA CONSTANT SOLAR SERIA = -27º C , PERÒ VALOR REAL = 15º C .

• IMPEDEIX CAIGUDA DE MATERIAL CÒSMIC: ES DESINTEGRA PEL FREGAMENT AMB GASOS ATMOSFÈRICS.

• CONTÉ CO2 : => VEGETALS FAN FOTOSÍNTESI I ORGANISMES QUIMIOSINTÈTICS FAN MATÈRIA ORGÀNICA.

• DISPOSA DE O2 : PER RESPIRACIÓ.

• COMPLETA EL CICLE DE L’AIGUA: AMB PRECIPITACIONS.

4.2 RADIACIÓ SOLAR

• PER REACCIONS TERMONUCLEARS ( DE FUSIÓ) => T SUPERFICIAL SOLAR = 6000º => RADIACIONS SOLARS.

• PER CICLES D’ACTIVITAT SOLAR => LA VELOCITAT DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA NO ES CONSTANT, PERÒ EN GENERAL LA TERRA REP 2 Cal/cm2 CADA MINUT => ( 2 LANGLEYS) EN LA PART SUPERIOR DE L’ATMOSFERA, PEL CAMÍ FINS A LA SUPERFÍCIE SÓN ABSORBITS , COM JA S’HA VIST. -> VEURE GRÀFIC DE FLUX SOLAR DE SEGÜENT DIAP.

• L’AIRE S’ESCALFA BÀSICAMENT PER 3 PROCESSOS:

RADIACIONS INFRAROGES, QUE EMET LA SUPERFÍCIE DESPRÉS DE SER ESCALFADA PEL SOL.

PROCESSOS DE CONVECCIÓ, AIXECAMENT D’AIRE ESCALFAT.

TRANSFERÈNCIA DE CALOR LATENT, PER EVAPORACIÓ D’AIGUA ( DE VAPOR A LÍQUID O A SÒLID).

• DEFINICIÓ D’ ALBEDO: % DE RADIACIÓ REFLECTIDA PER NÚVOLS I PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ, I PER LA TERRA . DEPÈN DEL TIPUS DE SUPERFÍCIE ( SEGONS LITOLOGIA O SI ÉS LÍQUID O GLAÇ). EX. SI ROCA ÉS BASALT I SENSE VEGETACIÓ => POC ALBEDO, SI ZONA GLAÇADA => MOLT MÉS ALBEDO.

4.2 CONTINUACIÓ

FACTORS QUE MODIFIQUEN LA INTENSITAT DE LA RADIACIÓ

• DISTÀNCIA SOL- TERRA: òrbita lleugerament el·lipsoidal.

• LATITUD ( TERRA ESFEROÏDAL => DIFERENT RADIACIÓ )

• DURADA DEL DIA ( RELACIÓ AMB CICLE ESTACIONAL)

• ACTIVITAT SOLAR: cicles de 11 anys.

• TRANSPARÈNCIA DE L’ATMOSFERA

GRÀFIC DE FLUX SOLAR

L’espectre de la radiació que arriba a la

superfície de la terra al nivell del mar (color

taronja) no és el mateix que arriba al límit de

l’atmosfera( color blau). Alguns gasos actuen

com a filtre en absorbir certes radiacions.

EL CICLE ESTACIONAL: LA INCLINACIÓ DE L’EIX DE ROTACIÓ DETERMINA

*LES ESTACIONS:RAIGS SOLARS ARRIBEN AMB DIFERENT INCLINACIÓ SEGONS LES DIFERENTS ÈPOQUES DEL ANY =>

LATITUDS BAIXES = RADIACIÓ APROX. DURANT TOT ANY. LATITUDS ALTES ANGLE INCIDÈNCIA CANVIA MOLT DURANT L’ANY.

*INCIDÈNCIA DE LA RADIACIÓ SOLAR AMB DIFERENT ANGLE: PER

TERRA ESFÈRICA

1. EN LES DIFERENTS ZONES DEL PLANETA SEGONS LA LATITUD =>DIFERENT RECORREGUT => DIFERÈNCIA D’ESCALFOR .

2. LATITUDS BAIXES ( VORA EQUADOR) => LA RADIACIÓ QUASI PERPENDICULAR => +ESCALFAMENT.

LATITUDS ALTES (VORA POLS) => RAIGS OBLICS => MENYS ESCALFAMENT .

• VEURE ESQUEMES

DISTÀNCIA SOL-TERRA , CONDICIONA ARRIBADA DE RADIACIÓ

VARIACIÓ DE DISTÀNCIA RECORREGUDA:

RAIGS PERPENDICULARS/OBLICS:

4.3 BALANÇ ENERGÈTIC

A

C

T

I

V

I

T

A

T

4

FACTORS DE LA DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPERATURES( VEURE MAPA ISOTERMES)DEPÈN DE:

• INSOLACIÓ -> DEPÈN DE: *ROTACIÓ (DIA-NIT) *TRANSLACIÓ : INCLINACIÓ EIX=> ESTACIONS

• LATITUD: PEL VIST ABANS EQUADOR + CÀLID PERÒ NO SEMPRE JA QUE DEPÈN DE ALTRES FACTORS -> *CONTINENTALITAT * PROXIMITAT DE CORRENTS FREDS O CÀLIDS.

• ALTITUD: + ALTITUD => -T PER: *A + ALTITUD => + INSOLACIÓ PERÒ => - CALOR PER -DENSITAT D’AIRE I PER DIFUSIÓ DELS RAIGS REFLECTITS AL TERRA. *A + HUMITAT => - REFREDAMENT => + T.

• DISTRIBUCIÓ CONTINENTS I OCEANS: TENEN DIFERENT ABSORCIÓ I ALLIBERAMENT DE CALOR => H.SUD ( SOTA // 25: + OCEANS QUE CONTINENTS) => BANDES AMB +o-SEMBLANT T. => H. NORD ( + CONTINENTS) => ALTERA T=> SOBRETOT A HIVERN =>MOLT + ACUSADA LA DESVIACIÓ DE T ENTRE CONTINENT I OCEANS.

ACTIVITAT 5): DISTRIBUCIÓ RADIACIÓ SOLAR

ACTIVITAT 6):DISTRIBUCIÓ RADIACIÓ SOLAR

ACTIVITAT 7): RADIACIÓ SOLAR A CATALUNYA PG. 41 TEIDE

ACT. 8

5. EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC

• CLIMA:” ESTAT IDEAL I MITJÀ DEL TEMPS ATMOSFÈRIC, DEFINIT PER PARÀMETRES METEOROLÒGICS NORMALS D’UN INDRET EN UN PERÍODE DE TEMPS DETERMINAT ( MES,ESTACIÓ O ANY) AL LLARG DE MOLTS ANYS ( MÍNIM 30). EX. A CATALUNYA EL GENER SOL SER FRED I SEC.

• TEMPS ATMOSFÈRIC: “ VARIACIONS DE L’ESTAT DE L’ATMOSFERA D’UN INDRET EN PERÍODES DE TEMPS CURTS “ EX. ELS FENÒMENS METEOROLÒGICS CONCRETS ( SI PLOU, NEVA ,FRED, CALOR..) DE BARCELONA EN 1 DIA DETERMINAT. ( EL PRONÒSTIC DEL TEMPS QUE FAN ELS METEORÒLEGS PER L’ENDEMÀ).

5.1 FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA D’UN INDRET

• LATITUD: DIFERÈNCIES MÀXIMES ENTRE EQUADOR I ELS POLS.

• ALTITUD: A+ ALTURA => - T, VENTS + INTENSOS I + RADIACIÓ SOLAR( + R.U.V.)

• DISTÀNCIA AL MAR: L’AIGUA S’ESCALFA I REFREDA + LENTAMENT => ZONES COSTA, CLIMA + SUAUS AMB MENYS CONTRASTOS TÈRMICS . => ZONES INTERIORS, + CÀLID DURANT EL DIA I L’ESTIU, I + FRED A LA NIT I DURANT L’ HIVERN.

• CORRENTS MARINES: FREDES REFREDEN LA COSTA, CÀLIDES ESCALFEN.

• ORIENTACIÓ: RELLEU AFECTA VENTS => LLOCS + PROTEGITS QUE ALTRES EX. VENT MESTRAL AFECTA DEPRESSIÓ DEL RIU EBRE. =>INSOLACIÓ , SEGONS LA VESSANT NORD (MENYS) O SUD ( MÉS ) (H.N.) I L’INREVÉS A H.S.

• HUMANITZACIÓ: INDUSTRIES I Z. URBANES => PUJA LOCAMENT LA T PER FONTS DE CALOR I MATERIALS QUE CAPTEN RAIGS SOLARS => ILLES DE CALOR => + PRECIPITACIÓ , – RADIACIÓ SOLAR PER HAVER + PARTÍCULES, AIRE + SEC EN CONJUNT ( ENCARA QUE A + T. => CAPTA + HUMITAT) , VENTS + VARIABLES EN DIRECCIÓ I INTENSITAT ( ES TROBEN + OBSTACLES).

COMPARATIVA ENTRE: OBSERVA SEMBLANCES I DIFERÈNCIES

FACTORS QUE MODIFIQUEN LA INTENSITAT DE LA RADIACIÓ

• DISTÀNCIA SOL- TERRA

• LATITUD

• DURADA DEL DIA

• ACTIVITAT SOLAR

• TRANSPARÈNCIA DE L’ATMOSFERA

FACTORS DE LA DISTRIBUCIÓ DE TEMPERATURES:

• INSOLACIÓ

• LATITUD: I TAMBÉ DEPÈN DE ALTRES FACTORS -> *CONTINENTALITAT * PROXIMITAT DE CORRENTS FREDS O CÀLIDS.

• ALTITUD

• DISTRIBUCIÓ CONTINENTS I OCEANS

FACTORS QUE

DETERMINEN EL CLIMA D’UN INDRET

• LATITUD:

• ALTITUD:

• DISTÀNCIA AL MAR:

• CORRENTS MARINES

• ORIENTACIÓ:

• HUMANITZACIÓ:

EXEMPLES

6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

BALANÇ ANUAL DE RADIACIÓ SEGONS LATITUD PER A H. NORD:

•EQUADOR :RADIACIÓ ALTA=>T. ALTES.

• ALS POLS:RADIACIÓ BAIXA I PERÍODES SENSE RADIACIÓ => T. BAIXES

ESTRUCTURA I DISTRIBUCIÓ NÚVOLS INSINUA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

A) SISTEMA DE VENTS I CENTRES DE PRESSIÓ QUE TINDRIA LA TERRA SENSE ROTACIÓ.

B) CIRCULACIÓ GENERAL ATMOSFÈRICA REAL SEGONS W.L. DONN1976.

• A L’EQUADOR: AIRE CALENT I LLEUGER PUJA=> CENTRES DE BAIXA PRESSIÓ => L’AIRE DE ZONES PRÒXIMES VA CAP ALLÀ.

• ALS POLS: AIRE FRED I DENS BAIXA => Z. ALTES P

• L’AIRE QUE PUJA A L’EQUADOR VA PER LA TROPOSFERA EN DIRECCIÓ ALS POLS.

• L’AIRE FRED DELS POLS VA PER SUPERFÍCIE CAP A EQUADOR .

• SI NO EXISTÍS ROTACIÓ TERRESTRE => 1 CÈL·LULA CONVECTIVA EN C/ HEMISFERI. GRÀFIC A)

• REALMENT EXISTEIX ROTACIÓ => FORÇA DE CORIOLIS => DESVIACIÓ VENTS => 3 CÈL·LULES CONVECTIVES PER HEMISFERI. -> GRÀFIC B)

• => FRANGES DE PRESSIÓ => DISTRIBUCIÓ DE ZONES CLIMÀTIQUES.

6.1 ZONACIÓ CLIMÀTICA• 3 GRAN DOMINIS:

- CLIMES FREDS 60-90º - C. TEMPERATS (30-60º) - C. CÀLIDS (0-30º).

• MESOS CÀLIDS => CENTRES P S’AFEBLEIXEN I PUGEN UNA MICA DE LATITUD ( ANTICICLÓ 30 º N + PUGEN 10º AL N => SEQUERA ESTIVAL A MEDITERRANI, => DEPRESSIONS EQUATORIALS PUGEN TAMBÉ => PLUGES A Z. TROPICALS ( PASSA + AL H.N. “ PER + TERRES EMERGIDES “ QUE A H.S.).

• CENTRE ÀSIA (GRANS EXTENSIONS DE TERRA) => A HIVERN => MOLT REFREDAMENT => ANTICICLÓ SIBERIÀ => INFLUEIX CLIMA ÀSIA I EUROPA ( MOLT FRED PER VENTS SIBERIANS). A ESTIU => MOLT ESCALFAMENT => DEPRESSIONS A CONTINENT ASIÀTIC => VENTS HUMITS DE L’OCEÀ => MONSONS D’ESTIU ( PLUGES FORTES).

• FRANGES DE PRESSIÓ + DESPLAÇAMENTS => 2 ZONES DE MÀXIMA PRECIPITACIÓ ( PER CADA HEMISFERI)=> 1 EN Z. EQUATORIALS COMUNA ALS 2 HEMISFERIS I 1 PER A CADA CERCLE POLAR.

• T max. -> EQUADOR T mín . -> ALS POLS

• CARACTERÍSTIQUES DE CADA CLIMA LLIBRE PG. 40 I 41

7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

• PER ENTENDRE BÉ UN CLIMA :

CAL VEURE TIPUS SEGONS CLASSIFICACIÓ GENERAL

“ ” EFECTE DE FACTORS LOCALS

• CATALUNYA ENTRE 40 I 42 º LATITUD NORD => + PROPERA A DOMINI ANTICICLÒNIC DELS 30º N QUE A Z. DEPRESSIONÀRIA DELS 60º N. => PLUGES ESCASSES.

• MESOS + FREDS => DEPRESSIONS PASSEN SOTA 60º N => PODEN AFECTAR PENÍNSULA IBÈRICA, PERÒ TRAJECTÒRIA HABITUAL D’OEST A EST => ARRIBEN DESGASTADES A CATALUNYA => POCA PRECIPITACIÓ, (EXCEPTE VALL D’ARAN I PROPERES QUAN VE DE L’ATLÀNTIC).

• MAJORIA PRECIPITACIONS VENEN DEL MEDITERRANI: SI DEPRESSIÓ ESTÀ AL SUD DEL PAÍS => VENEN I GIREN A LLEVANT , A GARBÍ O LLEBEIG => NÚVOLS => FORTES PRECIPITACIONS (LLEVANTADES) DEGUDES TAMBÉ PER EFECTE DEL RELLEU => DE VEGADES INUNDACIONS ( PRECIPITACIONS DESLLIGADES DELS VENTS DELS 60º OEST A EST => MOVIMENTS ERRÀTICS => DIFÍCILS PREDIR) => PODEN ESTAR VARIS DIES => PRECIPITACIONS ACUMULADES ABUNDANTS => ES DONEN POCS COPS => PRECIPITACIONS POC REGULARS => SOBRETOT S’ACUMULEN A LA TARDOR I PRIMAVERA O CAP DURANT MESOS => POSSIBILITAT DE SEQUERES.

• VEURE EXEMPLE DE MAPA : EN PRÒXIMA DIAPOSITIVA.

CONT.• CONCA MEDITERRÀNIA ( MAR INTERIOR TEMPERAT I

ENVOLTAT DE SERRALADES....)=> HABITUALS MASSES AIRE CÀLID I HUMIT.

• FINAL ESTIU I TARDOR LES PERTORBACIONSATLÀNTIQUES DESGASTADES + AIRE HUMIT I CÀLID => ES REACTIVEN.

• SI AIRE FRED VE DEL GOLF DE LLEÓ + AIRE CÀLID I HUMIT DEL MEDITERRANI => DEPRESSIÓ=> ZONA AMB MOLTES DEPRESSIONS AL LLARG DE L’ANY. PERÒ SI SOLS ÉS L’AIRE FRED => POQUES PRECIPITACIONS JA QUE SÓN VENTS DE TRAMUNTANA O GREGAL (SECS), PERÒ SI VAN + AL SUD => PLUGES I VENTS HUMITS.

OBSERVAR LA DIRECCIÓ DE LES FLETXES

AL VOLTANT DE LA DEPRESSIÓ AL SE

D’ESPANYA => GIREN A LLEVANT AL

ARRIBAR ALS PAÏSOS CATALANS.

ROSA DEL VENTS

O

GARBÍ

7.1 ELS CLIMES DE CATALUNYA

• GRAN VARIETAT CLIMÀTICA PER SITUACIÓ GEOGRÀFICA I PER RELLEU COMPLEX.

• PER CLASSIFICACIÓ CLIMÀTIC ANTERIOR => 2 DOMINIS CLIMÀTICS: -DOMINI MEDITERRANI: QUASI TOT EL TERRITORI => CLIMA TEMPERAT D’ESTIU SEC. COMPREN 5 ZONES: * PIRINENC * PREPIRINENC * CONTINENTAL * PRELITORAL *LITORAL ( SEGONS MAPA ADJUNT EN CADASCUN POT HAVER-HI FINS 3 SUBTIPUS )

-DOMINI OCEÀNIC O ATLÀNTIC: SOLS VALL D’ARAN => CLIMA TEMPERAT HUMIT.

EL CLIMA A PAÏSOS CATALANS I PER TANT A CATALUNYA VE CONDICIONAT PER:

PRECIPITACIONS TEMPERATURES

•DIAGRAMES CLIMÀTICS:”REPRESENTACIONS GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I PRECIPITACIONS MENSUALS

D’UN INDRET RECOLLIDES DURANT UN PERÍODE LLARG”. => SERVEIXEN PER VISUALITZAR LA DISTRIBUCIÓ DE TEMPERATURES I PRECIPITACIONS ( EN mm. O EN l /m2 AL LLARG DE L’ANY => VEURE EL CLIMA D’UN LLOC. EN EL GRÀFIC :

*EN HORITZONTAL ES POSEN ELS MESOS DE L‘ ANY ( DE GENER A DESEMBRE EN H.N. I DE JULIOL A JUNY AL H.S. ). *EN VERTICAL EN UN COSTAT LES PRECIPITACIONS I EN L’ALTRE LES TEMPERATURES, DE TAL FORMA QUE 1 DIVISIÓ EQUIVAL A 10º

C I 20 mm. DE PRECIPITACIÓ, => EN UNA RELACIÓ 1:2 => ENS PERMET OBSERVAR PERÍODES SECS ( CORBA T SOBRE CORBA P ), PERÍODES HUMITS ( CORBA T SOTA CORBA P), PERÍODE FRED ( T MITJANA MENSUAL PER SOTA DE 0º C), PERÍODE PERHUMIT (

PRECIPITACIÓ MENSUAL PER SOBRE DE 100 mm.) SIGNIFICAT VALORS APUNTATS AMB LLETRES: a) localitat b) altitud c) nombre d’anys d’observació d) T mitjana anual e)

precipitació total anual f) corba de T mitjana mensual g) corba de precipitació mensual h) període sec (puntejat) i) període humit (ratllat) j) període fred k) període perhumit ( escala reduïda 1/10 període humit).

Activitat 9:Diagrames climàtics

Activitat 10:

Activitat 11:

Activitat 12:

ACT. 13

SOLUCIÓ:

ACTIVITAT 4