CTMA II : T.3

DINÀMICA I RISCOS ATMOSFÈRICS

1part

1. PRINCIPALS PARÀMETRES METEOROLÒGICS

• DIFERÈNCIES DE P I T => TAMBÉ VENTS A TOT EL PLANETA.

• EL VENT ( CORRENTS A NIVELL DE TERRA) VA DE ZONES D’ALTA P (AIRE FRED) CAP A Z. DE BAIXA P ( ON AIRE + CÀLID QUE ENTORN S’ELEVA ).

• => AL PLANETA HI HA SISTEMES DE VENTS DE GRAN RECORREGUT => AQUESTS MOVIMENTS TENDEIXEN A IGUALAR LES DIFERÈNCIES DE T, P I HUMITAT, PERÒ LA CONSTANT APARICIÓ DE NOUS GRADIENTS => DINÀMICA COMPLEXA.

• LES PETITES DIFERÈNCIES LOCALS => VENTS LOCALS: MARINADES ( A LA COSTA) I VENTS ENTRE VALLS I MUNTANYES.

• ES MESUREN 2 PARÀMETRES DEL VENT:

1. DIRECCIÓ , D’ ON BUFA. MESURAT AMB PENELL.

2. VELOCITAT, INTENSITAT. MESURAT AMB ANEMÒMETRE.

• PER FER MESURES A PART SUPERIOR DE TROPOSFERA: -> GLOBUS METEOROLÒGICS, EQUIPATS AMB SENSORS. -> AVIONS, RADARS I SATÈL·LITS METEOROLÒGICS ( PER TELEDETECCIÓ).

• TAMBÉ ES PODEN MESURAR APROXIMADAMENT LA VELOCITAT PER OBSERVACIÓ DELS EFECTES AMB L’ESCALA DE BEAUFORT.

• 1.1 EL VENT: AIRE AMB MOVIMENT HORITZONTAL

• PROCÉS DE FORMACIÓ LOCAL VEURE GRÀFIC

ACTIVITAT 1: A) Quin és el penell i quin l’anemòmetre? Què enregistra cadascun d’ells?

B) Explica que representa la segona figura. Quin nom rep en Física aquest tipus de moviment?

ESCALA DE BEAUFORT ACTIVITAT 2:Quina és la força del vent quan trenca rames d’arbres grans ? I quan arrenca arbres? I quan es mouen

constantment les fulles i petites branques?

1.2 LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA: “ ÉS EL PES DE LA MASSA D’AIRE QUE HI HA SOBRE UN PUNT

PER UNITAT DE SUPERFÍCIE “ => P = M / S .

• ON L’AIRE S’ESCALFA VA DISMINUINT LA DENSITAT I S’ELEVA => P DISMINUEIX ( PER AIRE MENYS DENS => PESA MENYS).

• AIRE CALENT ELEVAT => VA PER NIVELLS ALTS DE TROPOSFERA => ES REFREDA => + DENS => PESA + => FA DESCENS => + PRESSIÓ.

• AQUESTS PROCÉS => A ZONES DE BAIXA PRESSIÓ O DEPRESSIONS => CONVERGÈNCIA DELS VENTS A LA SUPERFÍCIE I ASCENS AIRE CALENT AL CENTRE.

• TAMBÉ => A ZONES DE ALTA PRESSIÓ O ANTICICLONS => DIVERGÈNCIA DE VENTS SUPERFICIALS PER SUBSIDÈNCIA ( DESCENS) D’AIRE FRED.

• => FORMACIÓ CÈL·LULES CONVECTIVES, MOVIMENT CÍCLIC D’AIRE ENTRE CENTRES DE BAIXA P I D’ALTA P.

• LA FORÇA DE CORIOLIS ( PER EFECTE DE ROTACIÓ TERRESTRE) => DESVIACIÓ DELS VENTS :

1. EN DEPRESSIONS: CONVERGÈNCIA VENTS + DESVIACIÓ => GIR DELS VENTS EN SENTIT CONTRARI A LES AGULLES DEL RELLOTGE ( ANTIHORARI) EN HEMISFERI NORD I A L’INREVÉS EN HEM. SUD => NÚVOLS + PRECIPITACIONS

2. EN ANTICICLONS: DIVERGÈNCIA VENTS + DESVIACIÓ => GIR DELS VENTS EN SENTIT HORARI EN H. NORD I A L’INREVÉS A H. SUD. => TEMPS ASSOLELLAT + BOIRES O NÚVOLS BAIXOS

• ISÒBARES: LÍNIES QUE UNEIXEN PUNTS DE = P .

ACTIVITAT 3: A) QUINS

CORRENTS D’AIRE APROFITEN ELS VOLTORS

QUAN VOLEN PUJAR? I ELS PLANADORS QUAN TAMBÉ VOLEN PUJAR?

B)

Rotació desvia 90 º la direcció del vent

TIPUS DE VENTS: ACTIVITAT 4)Contesta :

• EN GENERAL:

1. VENTS CONSTANTS:SÓN ELS RELACIONATS AMB NUCLIS D’ALTA I BAIXA P => OCUPEN POSICIONS SIMILARS AL LLARG DEL ANY => BUFEN EN LA MATEIXA DIRECCIÓ => COM ELS VENTS ALISIS ( BUFEN DE L’EST A LES ZONES TROPICALS).

2. VENTS ESTACIONALS: CANVIEN DE DIRECCIÓ SEGONS L’ESTACIÓ, COM EL MONSÓ D’ ÀSIA => A L’ HIVERN BUFA DE TERRA A COSTA => ÉS FRED I SEC I A L’ESTIU BUFA DE MAR A TERRA => CÀLID I HUMIT => MOLTA PRECIPITACIÓ.

• ALS PAÏSOS CATALANS:

1. VENTS LOCALS: BRISES -> PERIODICITAT DIÀRIA, PER ESCALFAMENT DIFERENCIAL DE 2 SUPERFÍCIES DIFERENTS, EL MAR I LA TERRA => VEURE ESQUEMES --> MARINADA: DURANT DIA => AIRE S’ESCALFA SOBRE TERRA => + CALENT => S’ELEVA => CAU SOBRE MAR => BUFA EN SUPERFÍCIE DE MAR A TERRA. TERRAL: A LA NIT => MAR CALENT => PUJA => CAU A TERRA => BUFA EN SUPERFÍCIE DE TERRA A MAR.

2. VENTS REGIONALS: TRAMUNTANA: VE DEL N-NO => BUFA QUAN HI HA ALTES P AL CENTRE DE LA PENÍNSULA I A L’ATLÀNTIC, I BAIXES P AL CENTRE D’EUROPA I A L’OEST DEL MEDITERRANI => SEC I FRED => ES DONA A PART ORIENTAL DEL PIRINEU, ROSELLÓ I EMPORDÀ. LLEVANT: VE DEL E I NE. => VENT RATXÓS I PLUJÓS => TÍPIC DE TARDOR PERÒ TAMBÉ RESTA DE L’ANY=> VA DE MAR A COSTA => HUMIT => PLUGES => POT DONAR FORTES ONADES => LLEVANTADES. MESTRAL: VENTS FORTS QUE VENEN PER LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE.

1)Tipus d’aire

2)Tipus d’aire

3)Tipus de brisa

4) Tipus d’aire

5) Tipus d’aire 6) Tipus de brisa

ACTIVITAT 5 :DISTRIBUCIÓ DELS VENTS A NIVELL MUNDIAL: a) Localitza els alisis. Quina component tenen ( respecte la

forma de girar) en H.N? I en el H.S.? b) En quina estació esperen pluges a la Índia? Quina és l’estació seca?

Activitat 6: Quin període de l’any ( estiu o hivern)correspon a cada esquema?

estiu

ACTIVITAT 7:

ACTIVITAT 8 :

G R A D I E N T S V E R T I C A L S

1.3 NÚVOLS I PRECIPITACIONS

VALOR INCORRECTE ( LLIBRE)

• L’AIRE CONTÉ QUANTITAT VARIABLE D’AIGUA EN FORMA DE VAPOR, SEMBLANT A DISSOLVENT I SOLUT => A + T aire => + VAPOR ADMET I A L’INREVÉS.

• PER MESURAR EL VAPOR EN MASSA D’AIRE, S’UTILITZA 2 MAGNITUDS:

1. HUMITAT ABSOLUTA(Ha): “ MASSA D’AIGUA EN FORMA DE VAPOR PER VOLUM D’AIRE”.ES MESURA: g/m3

2. HUMITAT RELATIVA: “ % DE VAPOR D’AIGUA EN L’AIRE RESPECTE AL MÀXIM ( Hs : HUMITAT DE SATURACIÓ ) QUE PODRIA CONTENIR A LA TEMP. A LA QUE ES TROBA”. ÉS LA MESURA + UTILITZADA I ES REGISTRE AMB HIGRÒMETRE O PSICRÒMETRE. Hr = Ha / Hs X 100

• CAL VIGILAR HI HA ERROR EN LLIBRE --------

VALORS CORRECTES

1.3.1 FORMACIÓ DE NÚVOLS

• EN CAS DE TENIR MASSA D’AIRE A T=20º C I Hr = 60% ; SI BAIXA T , Hr AUGMENTA PROGRESSIVAMENT JA QUE DISMINUEIX LA CAPACITAT DE CONTENIR VAPOR (Hs ).

• SI T VA DISMINUINT + => S’ASSOLEIX EL MÀXIM D’HUMITAT RELATIVA = 100% = Hs => AIRE NO ADMET + VAPOR => CONDENSACIÓ => NÚVOL.

• PER FORMAR NÚVOL CAL NUCLIS DE CONDENSACIÓ COM PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ ( POL·LEN, ESPORES, CRISTALLS DE SAL, POLS...) => S’HI ADHEREIXEN LES GOTES ( 0,04 A 0,2 mm.) D’AIGUA.

• VAPOR ÉS INVISIBLE, PERÒ GOTETES DONA ASPECTE EMBOIRAT => NÚVOL.

• SI TÉ LLOC A : T < 0 => GOTES DE SUBFUSIÓ ( ES MANTENEN LÍQUIDES PER SOTA DE PT. DE CONGELACIÓ) O DONA CRISTALLETS DE GEL EN SUSPENSIÓ.

• ELS DIFERENTS NÚVOLS DEPENEN DE LA FORMA , COMPOSICIÓ ( GOTETES, CRISTALLETS DE GEL O TOTS DOS...) I ALTURA.

• LA TEMPERATURA A QUE ES PRODUEIX LA CONDENSACIÓ ES DIU PUNT DE ROSADA. A PARTIR D’AQUÍ ES PRODUEIX PRECIPITACIÓ PER ACUMULACIÓ DE GOTETES EN GOTES MÉS GRANS.

ACTIVITAT 9: AMB LES DADES CORRECTES DE FA 2 DIAPOSITIVES

RESULTAT DE CONFECCIÓ GRÀFICA: CORBA DE

SATURACIÓ

ACTIVITAT 10:

TIPUS DE NÚVOLS

EXEMPLES DE: NÚVOLS

TIPUS DE NÚVOLS

D’A BAIX CAP A DALT:BOIRA I NIMBOSTRATUS .

NIMBOSTRATUS

CÚMULS:

ESTRATUS:

ESTRATOCÚMULS:

ALTOESTRATUS: ALTOCÚMULS:

ALTOCÚMULS:

CIRROSTRATUS: CIRROCÚMULS:

CIRRUS:

CIRRUS: ESTELES DE VAPOR D’AVIONS:

CUMULONIMBUS:

CUMULONIMBUS: EN FORMA D’ENCLUSA

CUMULONIMBUS: ENCLUSA A BARCELONA