2. Planificació de l’atenció educativa

2

1. Currículum i oportunitat d’aprenentatge

2. Planificació de l’atenció educativa

4. Múltiples maneres de comunicar-se

3. Múltiples maneres d’aprendre

5. Múltiples maneres de relacionar-se i interaccionar

Cic

le d

e c

on

ferè

nc

ies

2. Planificació de l’atenció educativa

D’on partim?

De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Marc conceptual

Currículum competencial

Models per orientar projectes educatius per a tots:• DUA

• Resposta a la intervenció

El rol del MEE

3

4

Canvi de paradigma

L’aprenent com a protagonista

Avaluar per aprendre

El paper i el valor dels

suports

Família i entorn

Canvi de paradigma

6

7

8

L’aprenentatge cooperatiu

Interdependència positiva

Funcions distribuïdesTots sumen

L’èxit és de tots

9

MIRA FES

PENSA

10

11

Treball per projectes

• Perspectiva globalitzadora dels continguts

• L’infant protagonista

• Treball cooperatiu per a una millor atenció a la diversitat

• Activar la comunicació

• El projecte ens fa replantejar• L’avaluació

• El temps escolar

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/xarxacb/treball-projectes/

12

Ambients d'aprenentatge• L’infant és el constructor del propi

aprenentatge

• L’infant pren les decisions i cerca les seves estratègies

• Es plantegen situacions organitzades, diversificades i amb reptes

• L’adult com a guia i observador

• Es treballa amb grups heterogenis

• Les intencions educatives guien la selecció dels recursos

Currículum i orientacions a educació infantil

Docència compartida

13

Dues mirades multipliquen les oportunitats d’aprenentatge

Dos docents en igualtat de condicions

Dues mirades enriqueixen el context

Es comparteix projecte i aprenentatge

14

Tipus de suport amb dos mestres a l’aula

https://sites.google.com/a/xtec.cat/thuguet/

Teresa Huguet (2006): Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona. Graó

Tipus de suport Intervencions dels docents

Fer suport dins de l’aula implica...

15

• Sentir-se part del grup, imprescindible per aprendre

• Qualsevol docent és el seu mestre

• Aprendre entre iguals

• Compartir contextos d'aprenentatge

A NIVELL DE L’ ALUMNE:

Fer suport dins de l’aula implica...

16

A NIVELL D’AULA:

• Explorar noves maneres de fer i aprendre de l’altre• Conèixer processos d'aprenentatge i diferents necessitats

educatives• Observar, planificar i avaluar• Sumar mirades, coneixements i experteses

Fer suport dins de l’aula implica...

17

A NIVELL DE CENTRE :

• Aprendre entre iguals• Augmentar la interacció i el suport entre

docents• Coordinar-se i col·laborar• Possibilitar la innovació i la millora a les

aules

Amb tecnologia o sense? Inclusió digital

Tecnologia com @liada per a:

Personalitzar l’aprenentatge

Afavorir la implicació

Millorar l’accessibilitat

Obtenir flexibilitat en temps i formats

Potenciar el treball creatiu

Afavorir metodologies flexibles centrades en l’activitat de l’alumne

Fomentar l’aprenentatge col·laboratiu i en xarxa

18

Accés

Competències

Usos

Tipografia, contrast...

Retroacció i ajuts: ressaltaridees, comentaris

MagicScroll

Exemples d’ Accés

Del text oral al text escrit

Opcions d’accessibilitat de l’ordinador

text escrit text oral...

19

lector en veu.webm

nimbus-record-video2.webm

escriptura per veu.webm

Exemples d’Ús

20

Exemple

https://sites.google.com/a/xtec.cat/inclusio_digital_pladelestany/

Inclusió digital

Una pràctica educativa inclusiva ...

...garanteix la participació de tots els alumnes

... és significativa i/o propera a la realitat de l’alumnat

... fomenta la col·laboració i/o la cooperació

... promou l’autonomia i la capacitat de gestionar el propi procés d’aprenentatge

...incorpora diversos nivells i suports per a desenvolupar les tasques

...potencia l’ús de diversitat de formats i llenguatges i assegura l’accessibilitat

…ofereix activitats diverses i flexibles

...incorpora la tecnologia com a part del procés d’aprenentatge .

…el producte final és obert

...incorpora activitats d’avaluació de tipologia diversa

21

«Els alumne comencen

l’escola amb una gran

imaginació, curiositat i

creativitat; fins que

s’adonen que per als

docents és més important

saber la resposta correcta

que fer alguna pregunta

interessant»

Hal Gregerser

22

Conceptes clau de l’avaluació per a l’aprenentatge

23

El canvi de mirada

Accessibilitat dels espais i

de les activitats

Múltiples maneres

d’accés a la informació

Instruccions amb brevetat

i precisió

Ambient tranquil

d’aprenentatge

Moments per a l’acció i per a la reflexió

Adequació als ritmes

vitals

Reconeixementde la persona

i del seu progrés

...

...

Article 81 de la Llei d’educacióEls projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

Article 81 de la Llei d’educacióEls projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

24

25

Per què parlem d’avaluar per aprendre?

Per identificar necessitats i orientar mesures i suports

PSICOPEDAGÒGICA

Si les decisions comporten l’aplicació de mesures i suports

intensius (o addicionals )

Les necessitatseducativesbasades en les capacitats i les possibilitatsdel context

L’observació de l’aula , el diari de classe , els registres d’avaluació i autoavaluació... permeten obtenir informació sobre:

L’ajustament de la dinàmica de treball a les necessitats de l’alumnat

La posició de l’alumne respecte del grup

Les modalitats d’interacció que s’estableixen

Les normes i regles de funcionament que regeixen la classe

La comunicació i la relació entre l’alumne i el professorat

Els continguts i activitats d'ensenyament i aprenentatge

L’estil de relació de l’alumne amb l’aprenentatge

L’estructura i l’organització de l’aula

L’ús de materials i recursos

La mirada dels professionals cap a l’alumne (expectatives, autonomia, presa de decisions...)

...

L’avaluació del context. Eines

26

I per exemple...

27

CATEGORIES ITEMS

RANG

AVAL.

No [0] Si [3]

OBSERVACIONS

1. E

str

uctu

ra i

org

anitza

ció

de l’

aula

1.1 Predictibilitat a

l’aula

1. Tinc l’aula endreçada, decorada i amb els material d’ús pedagògic a

l’abast dels alumnes de manera que es potencia l’aprenentatge 0 1 23

2. Modifico l’agrupament dels alumnes i disposició de taules de

manera regular d’acord a l’activitat d’ensenyament/aprenentatge 0 1 23

3. Estableixo i ensenyo clarament els procediments de treball a l’aula

als alumnes 0 1 23

4. Superviso activament l’activitat del grup (movent-me, reforçant,

interactuant..) 0 1 23

[ / 12]

1.2 Ensenyar

responsabilitats i

proporcionar

oportunitats als

alumnes perquè

contribueixin al bon

funcionament de la

classe

5. Proporciono als alumnes estratègies per l’autocontrol i l’autonomia 0 1 23

6. Proposo , de manera continuada, assemblees o altres activitats

participatives de l’alumnat en la tutoria de classe 0 1 23

7. Estableixo i implico als alumnes de manera continuada en tasques i

càrrecs pel bon funcionament i organització de l’aula 0 1 23

8. Proporciono estratègies per a la resolució de problemes i millora de

les habilitats socials 0 1 23

9. Proporciono activitats específiques perquè els alumnes es coneguin

els uns als altres i resolguin els problemes de forma col·laborativa 0 1 23

Instrument d’autoavaluació/ avaluació de la gestió d’aula*

* [Adaptació del document: Self Assessment.Classroom Management (SACM) TOOL. SandyWashburn, Center on EducationandLifelongLearning, Classroom

Management Self Assessment. RevisedVersion: may 2010] https://www.pbis.org/evaluation/evaluation-tools

Altres recursos a: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/sep/estrametod/

9.Proporciono activitats específiques perquè els alumnes es coneguin els uns als altres i resolguin els problemes de forma col·laborativa

28

29

El paper i el valor dels suports. Un canvi de perspectiva

30

www.arasaac.org

www.arasaac.org

Desenvolupament i aprenentatge

Progrés per a tothom

Context accessible i enriquit

Bones pràctiques

Com entenem el suport?

31

32

Classifiquem-los

Per a tots els alumnes en tots els entorns, accions preventives i proactives

Atenció específica als aprenentatges,accions flexibles, temporals i preventives

Singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada

33

Què son? A qui s’adrecen?

Qui les apliquen?

Quines són? On es concreten?

Accions i pràctiques, de caràcter educatiu, preventiu i proactiu:Permeten flexibilitzar el context d’aprenentatgeProporcionen estratègies per minimitzar les barreres d’accés Garanteixen l’aprenentatge significatiuGaranteixen la convivència, el benestar i el compromís de tota la comunitat educativa

A tots els alumnes

Tots els professionals del centre coordinats per l’equip directiu, amb la implicació de tota la comunitat educativa

Les actuacions que permeten al centre crear contextos educatius inclusius: Personalització dels aprenentatges Organització flexible del centre Avaluació formativa i formadora Processos d’acció tutorial i orientació Altres actuacions que contribueixen a l’escolarització i l’educació dels alumnes

Projecte educatiu de centreNormes d’organització i funcionament de centre

Mesures i suports universals

34

Què son? A qui s’adrecen?

Com es determinen?

Qui les apliquen?

Quines són? On es concreten?

Actuacions educatives que permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible i temporal (focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge i desenvolupament personal que poden comprometre l’avenç personal i escolar). Han de cercar la màxima participació i han de vincular-se a les mesures i als suports universals previstos en el centre.

Als alumnes que tenen circumstàncies personals singulars o de vulnerabilitat -permanents o transitòries- o amb risc d’abandonament escolar prematur.

A partir de la detecció de les necessitats dels alumnes per part del tutor, la família i l’equip docent. Si escau, L’EAP, o l’orientador a l’ESO, realitzaran una avaluació psicopedagògica

Els docents designats per la direcció del centre, i són orientades pels mestres d’educació especial, els mestres d’audició i llenguatge, els professionals d’orientació educativa. També les apliquen els tutors d’aula d’acollida i elsmestres de suport lingüístic i social. En tots el casos en coordinació amb tot l’equip docent i amb la col·laboració dels serveis educatius.

Mesures d’acció tutorial específiques Suport del mestre

d’educació especial o professor d’orientació educativa Suport escolar

personalitzat (SEP) i Programa intensiu de Millora (PIM) Suport lingüístic i

social Aules d’acollida Programes de

diversificació curricular Projectes específics

de suport a l’audició i el llenguatge Projecte de promoció

al poble gitano de Catalunya...

En les programacions d’aulaConsten en les

actes d’avaluació. En cas que

s’elabori un PI per a l’alumne, aquests mesures hi han de constar

Mesures i suports addicionals

35

Què son? A qui s’adrecen?

Com es determinen?

Quines persones les apliquen?

Quines són? On es concreten?

Actuacions educatives extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes amb NEE, que permeten ajustar la resposta educativa de forma transversal, amb una freqüència regular i sense límit temporal.

Cerquen la màxima participació.

Se sumen a les mesures universals i addicionals de què disposa el centre.

Als alumnes amb necessitats educativesespecials

A partir del reconeixement de NEE en l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu elaborat per l’EAP, o del reconeixement de risc d’abandonament escolar prematur previst en el mateix informe, en el cas de les Unitats d’escolarització compartida (UEC).

Tots els docents designats per la direcció i, en particular, els mestres d’educació especial, els orientadors d’ESO, els mestres especialistes en audició i llenguatge i els professionals de suport educatiu,amb la supervisió de la direcció del centre, en coordinació amb tot l’equip docent i amb la implicació dels agents de la comunitat educativa.

• Els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI)

• Els suports intensius a l’audició i el llenguatge

• El suport del personal d’atenció educativa

• Els programes d’aula integral de suport (AIS)

• Les unitats d’escolarització compartida (UEC)

• L’oferta educativa dels centres d’educació especial i dels centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos

Comporten l’elaboració d’un Pla de suport individualitzat (PI)• S’estableixen en

el Pla de suport individualitzat de l’alumne

• Han de constar en l’expedient acadèmic

Mesures i suports intensius

• Coordina l’elaboració

• Fa el seguiment

• Principal interlocutor/a amb les famílies i l’alumne

Tutor/a

• Aprova el PI• Facilita la

coordinació i col·laboració

• Vetlla pel compliment

Direcció

• Col·labora en l’elaboració dels acords del PI

• Col·labora en el seguiment del PI

Família i alumne

36

El pla de suport individualitzat (PI)

Document que recull:- les valoracions i la presa de decisions dels equips docents - la planificació de mesures, actuacions i suports per donar

resposta a situacions singulars de determinats alumnes

QUI EL FA?

L’equip docent ha d’elaborar el PI en el termini màxim de dos mesos des que se’n determini la necessitat. MEE, orienta i col·labora en l’elaboració del PI.

37

El pla de suport individualitzat (PI)

QUÈ CONTÉ?

• Les mesures i els suports• Els criteris d’avaluació • Altres decisions de l’equip docent quant a la resposta educativa

I L’AVALUACIÓ?

• Els resultats de l’avaluació de l’alumne que consten en documents oficials d’avaluació, responen a l’aplicació dels criteris establerts en el PI

• El PI s’avalua i actualitza d’acord amb el progrés personal de l’alumne• Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar • Ha de constar en l’expedient de l’alumne

SEQÜENCIACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ

38

CRITERIS D’AVALUACIÓCICLE INICIAL

CRITERIS D’AVALUACIÓCICLE MITJÀ

CRITERIS D’AVALUACIÓCICLE SUPERIOR

Reconèixer i utilitzar nombres (cardinals, ordinals,identificadors) en situacions familiars i en altres àrees.(CA1)

Interpretar el valor posicional del sistema de numeraciódecimal. Interpretar i utilitzar de forma adequada elsnombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris idecimals com expressió concreta de l’aproximació de lamesura. (CA5)

Interpretar el sistema de numeraciódecimal. Interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris,decimals (fins els centèsims) i nombres negatius d’acord ambcontextos de la vida quotidiana. Reconèixer les relacions entrenombres decimals, fraccionaris i percentatges. (CA5)

Cercar semblances i diferències entre objectes isituacions (en particular, els canvis que es produeixenen una seqüència), i classificar i ordenar objectesd’acord amb diferents criteris.(CA2)

Cercar amb criteri les regularitats i canvis que esprodueixen en unacol·lecció o una seqüència, descriure-les i continuar la seqüència. Classificar i establircriteris de classificació. (CA2)

Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen enuna col·lecció o una seqüència. Fer conjectures i comprovar-les.Establir generalitzacions. Establir criteris consistents declassificació i comprovar- los.(CA2)

Comprendre situacions-problemarelacionades amb aspectes concrets ivinculats a la pròpia experiència. Emprendre la resolució de forma autònoma i expressar la solució i elprocés seguit.(CA3)

Usar l’assaig-error per cercar solucions als problemesi a les exploracions.(CA4)

Comprendre situacions-problema de l’entorn proper.Cercar i utilitzar gràfics senzills (fletxes, taules...), xifres isignes adients per representar situacions- problema.Cercar i seleccionar les dades necessàries i estimaruna resposta. Desenvolupar estratègies desolució. Expressar el procés de solució i laresposta.(CA3)

Reconèixer i comprendre les situacions-problema. Cercar i utilitzartaules i gràfics (taules de doble entrada, fletxes, diagramesd’arbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus desituacions-problema. Cercar, seleccionar i organitzar les dadesnecessàries. Estimar una resposta raonable. Desenvoluparestratègies de resolució (analogia, particularització, identificaciód’operacions...). Expressar verbalment el procés de solució i laresposta de forma coherent i clara. Comprovar la validesa de lesrespostes. Reconèixer la validesa de diferents processos deresolució d’una situació- problema.(CA3)

Formular preguntes en situacions conegudes.Comunicar oralment coneixementsi processos matemàtics duts a terme (càlcul,mesura, resolució de problemes). (CA5)

Formular preguntes en situacions conegudes i pocconegudes. Comunicar oralment i per escrit, de formaclara, coneixements i processos matemàtics dutsa terme (càlcul, mesura, construccions geomètriques,resolució de problemes). Reconèixer la validesa dediferents processos de solució d’una situació-problema.(CA4)

Formular problemes a partir de situacions conegudes. Comunicaroralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa,coneixements i processos matemàtics realitzats (càlculs, mesures,construccions geomètriques, resolució de problemes). (CA4)

39

Àmbit matemàtic Àrea de matemàtiques

NOM PI Dimensió Resolució de problemes

Dimensió Raonament i prova

Dimensió Connexions

Dimensió Comunicació i representació

Qualificació Global

AN AS AS AS AS Si AS AS AS AN AS AE AN AE AE AE

ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, perla qual es determinen el procediment i elsdocuments i requisits formals del procésd'avaluació en l'educació primària

AVALUACIÓ DE FINAL DE CURS

En els documents oficials d’avaluació dels alumnesamb un Pla individualitzat els resultats de

l’avaluació faran referència als criteris d’avaluacióestablerts en el seu Pla individualitzat

40

El pla de suport individualitzat (PI)

Suport específic MEE, educador, monitor menjador… Apadrinament lector, suport entre iguals, codocènciagrup de suport a la lectura, SEP…Suports visuals calendari suports tecnològics…

Treball en grup, organitzacióflexible de l’aula, múltiples formes de representació i expressió…

Comunicació interpersonal

Raonament

Aprenentatge en grup

Presa de decisions

Expressió escrita

Actitud positiva vers l’aprenentatge

Aprenentatge individual

Tecnologia i vida quotidiana

Entorn i família

Què fem?

• Construir conjuntament itineraris d'aprenentatge

• Sentir-nos corresponsables

• Reconèixer fortaleses i necessitats de l’alumne i del context

• Compartir les actuacions generant complicitats

• Respectar rols i responsabilitats

Com ho fem?

• Amb confiança i respecte

• Des de la confidencialitat

• Amb escolta i capacitació

• Sense jutjar, creant aliances

• Contemplant la singularitat

41

Comunitat

Família

Alumne

Aprendre

Participar

Ser-hi

Idees força

El canvi de mirada, el canvi de perspectiva: de l’ensenyament a

l'aprenentatge i de les dificultats al context

L’avaluació com a mitjà per a regular els aprenentatges

Un bon disseny de mesures universals minimitza les barreres

El suport dins l’aula com una forma de docència compartida

La planificació de mesures, actuacions, suports i criteris

d’avaluació es recullen al PI

La família partícip del procés educatiu

42

43

L’èxit no és el canvi pel canvi, sinó la millora dels aprenentatges dels nostres alumnes

El currículum a l’escola i a l’aula: avaluació

FIC: Avaluar per aprendre: l'avaluació al servei de l'aprenentatge de l'alumnat

Avaluar per aprendre Xarxa CB

...

Documents d’orientacions

Recursos i materials

Currículum i orientacions. Avaluació.

Document “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu”

Guia per a l'anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives

...

44

Què ens emportem? Banc de recursos

Què s’emporten. Banc de recursos

45

Registres d’observació

Gestió de l’aulaRecursos digitals

Moltes gràcies

46