Plaerdemavida 51

7/24/2019 Plaerdemavida 51

1/20

PLAERDEMAVIDA - 51Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambel l

TARDOR-HIVERN 2015

Opini

Histria Local

Notcies dac i dall

Club de lectura

Notcies Macarella

Recomanacions

Toponmia

Contes i poemes

www.macarella.org

(...) la societat actual s una societat despectadors.

(...) La notcia no es ven pel seu valor informatiu, sin

per la gratifcaci que proporciona al lector (sorpresa,

xafarderia, plaer morbs, diversi).

Josep Vicent Marqus.

Fragments de larticle Un mn de voyeurs


2/20

LAIXETA

2

LESCULTURA S CULTURA

www.closquesdefang.blogspot.com.es

He comptat ns a tres les amputacions de capsofertes per la gura de la xiqueta del grup escul-tric, dedicat anuestras yayas y yayos, installata una plaa prxima. No corren bons temps perlescultura al poble, i la sorprenent aparici dedues gures allegriques de la vellesa i la joven-tut en harmonia ha desplegat la ira dalgun ve odalguna vena, qui sap de quants, en forma dedecapitaci.

Latemptat al patrimoni cultural de la collectivitatsha repetit davant lestupefacci del passejant,sota la inacci aparent de la policia local, amb laperplexitat del venat circumdant. Aix les cosesa veure qui s ara que torna a reparar el cos mal-ms o a continuar la collocaci de ms escul-tures a les nostres gores formigonades ns elparoxisme.

Els fets ens situen ms prop de la barbrie que

dun progrs amable i culte, certament, enca-ra que alg pot pensar es tracta de fets revolu-cionaris, per all de tallar-li el cap a alg, amblagreujant de nocturnitat executats diria. No s

el lloc dexplicar que avui els caps es tallen amb vots, per s de subratllar les circumstnciesdemanen reivindicar un respecte per lobra i per lautor o autora, malgrat gustos i criteris dis-crepants o no sobre el particular.

Adquirir conscincia del valor dall creat pels altres, compartit per tots, sentit com apropi, continua essent assignatura pendent del nostre temps. Aquest trist episodi, un ms,

posa de manifest que alguna cosa no funciona, que la nostra societat pateix alguna malaltiaque caldria guarir: lescultura en particular, lart, la creaci en general ens poden ajudar asuperar-la.

Les places, amb perms dels tendals festers, encara sn llocs de trobada per les per-sones, de socialitzaci, de convivncia pacca, espai sagrat dels humans: per aix sn tanvaluoses, b que ho sabem i ho celebrem, per aix resulten tan intolerables aquests escap-aments. s cultura, pense, ser respectuosos amb lespai com i comunitari, el contrari ensaboca a estadis bastant primitius del comportament hum, aquell que ens deuria caracterit-zar feliment com a espcie.


3/20

3

Dissabte 27 de juny de 2015,Sal dActes de lAjuntament de Bon-reps i Mirambell, paraules del coronelLawrence al nal de lacte de presen-taci del nmero 50 de la revista Plaer-demavida...

Good evening, my name isThomas Edward Lawrence and I wasborn in the Welsh town of Tremadocon 16th August, 1888.

Com veig que vosts nomentenen, vaig a parlar-los un poqueten llogaret aldeano... El meu nom sThomas Edward Lawrence, dArbia

per part de mare, i, segons mhan dit, nasc al poble gals de Tremadoc lany 1888. La meuafamlia i jo ens traslladem a Oxford el 1896 i all s on jo, sense fer cas de cap consell ni con-seller, comence a estudiar Histria Medieval i Contempornia. Posteriorment, recrrec tot elterritori de Sria i elabore una tesi doctoral sobre les Croades i sobre els castells dels cavallerscroats al Prxim Orient.

Com que desprs de fer la llicenciatura dHistria estic desocupat, ja mho havien avisat,malliste en lexrcit britnic quan esclata la Primera Guerra Mundial.

Primer, durant uns mesos, em destinen a la nostra central dintelligncia a la ciutat de ElCaire i jo, la veritat, mavorrisc com una tonyina.

Desprs, grcies a un cos germ meu i tamb grcies al meu certicat B1 en llenguarab (Alcoi, Benidorm, Almssera, Benicssim, Benicarl), mencomanen una missi secreta:Xe tu, desplaat a la platja de lAlgarrobico (al terme municipal de Carboneras, Almeria) iorganitzans una revolta dels rabs en contra de lImperi Turc. La cosa va tan b que, ns i tot,lany 1962 roden una pellcula sobre el tema. B, als rabs no els ha anat tan b; continuen tandividits i enfrontats com fa cent anys.

Per la meua banda, ara em dedique a anar pegant bacs pels plats dalgunes televi-sions, a signar exemplars del meu llibreEls 7 pilars de la saviesai, de vegades, escric articlesper a revistes de baix cost com, per exemple, Plaerdemavida i altres que ara no vnen al cas.Que continuen gaudint vosts daquesta agradable vetlada estiuenca ac a la fresca; moltesgrcies per haver-me escoltat i ns a un altra.

La foto.Actualment, un hotel monstrus i illegal trenca la mgia a la platja de lAlgarrobico.Segons assenyala Greenpeace, lenderrocament de lhotel i la posterior restauraci de lentorngeneraran 400 llocs de treball...

Lloren dArbia

COMUNICAT OFICIAL

EL PLANETA DELS SIMIS


4/20

4

NOTCIES DAC I DALL

TRES BONREPOSTINS A LA PREMSA!

Quasi al nal dun calors mes de juliol, hem pogut llegir a la premsa uns reportatges o en-trevistes que mostraven la importncia del treball professional de dos bonrepostins: Adri EsteveMonz, Joaquim Raga Ban. Lassociaci Macarella, que t com a objectiu global promoure lacultura del poble, es complau molt en qu hi haja paisans que destaquen per la seua preparacii la seua espenta i que aporten a la societat valor afegit. Considerem que poden motivar els jovesdel poble a estudiar ms i ms i a buscar eixides creatives.

Adri Esteves enginyer agrnom de formaci i ha enfocat la seua activitat en la poten-ciaci de lagricultura ecolgica. Lloga xicotetes parcelles dhorta a persones que volen tindre unhort per a consum propi; ell els assessora i s de vore com produeixen els campets tota classe deverdures i hortalisses. Forma part del collectiu de joves llauradors de lHorta i est implicat en laplataforma LHorta s futur. A lentrevista publicada el dia 26 de juliol de 2015 en la secci Conocerde la revistaXL Semanaldel diari Las Provincias, el que es ressalta en el treball dAdri s la inno-vaci i el sentit de modernitat, apostant per lecologia i el consum de proximitat.

Joaquim Raga treballa en la banca i exerceix un crrec de molta responsabilitat: s Directorde Finanament del Real estate de la Direcci territorial de LEst duna important entitat bancria.En lentrevista que li fan, i que es public el dia 26 de juliol en la pgina 7 deconomia de Levante-EMV, expressa unes idees molt elaborades i positives sobre els criteris en la construcci de la vi-venda, parlant de la sostenibilitat, la qualitat i lecincia energtica. Tamb opina sobre laccs ala vivenda de les persones treballadores.

I tres mesos desprs de nou apareix a la premsa diria una notcia agradable protagonitzadaper una parella,Aitor i Laura, que des de lhorta de Bonreps i Mirambell, on planten les seuesverdures, han muntat una parada al Mercat de Russafa. Del Camp al Plat s el rtol que exhibei-xen al frontal de la parada i al pit de les seues samarretes. Si voleu llegir tot larticle amb fotograesprecioses de la parella, de la parada i dAitor llaurant lhorta, mireu el Levante-EMVdel dissabte 10doctubre de 2015, en la pgina 24.

LAssociaci Cultural Macarellaencoratja els joves a mirar cap a lhorta que s una fontviva daliments de primera categoria i que necessita la potncia creativa duna nova generaci per

tal dassegurar-ne el present i el futur. HORTA VIVA, ECOLGICA I PRODUCTIVA!


5/20


6/20

6

HISTRIA LOCAL

EL TEMPS DE LA TOMACA ABONREPS I MIRAMBELL

Al nostre poble, a la primavera, comenava el temps de

la tomaca, lhora de collaborar tota la famlia i tamb de vegadesvens, amics... a la feina del camp, la feina del meu pare que erallaurador. La temporada de la tomaca era molt important per alllauradors del poble, potser era la collita que ms gent collaboravai la ms rendible per a les famlies.

A casa nostra participvem tots, el pare preparava perNadal el planter, un gran planter de llavors curosament guardadesde lany anterior, estacades en la terra i protegides del vent gelat

del nord per una paret feta de canyots i palla de xufa. Totes les nitsdhivern el tapvem i al dia segent tornvem a arromangar elsplstics perqu entrara la llum i el sol. Aix ho feia al mateix campon desprs plantava les tomaques, el cuidava com es cuida ungran tresor perqu aix en unes setmanes shavia de convertir enel nostre tomatar.

Per sant Josep es preparava el camp i es plantava. Allera una feina molt precisa, per cada mateta de tomaca es feia ungass, la mata amb les seues arrels i la terra premsada, tallada

com un dau amb molta cura amb un palustre, la deixava caure en el lloc on anava a ser plantada.Ac comenava ja la feina, el camp net de males herbes i a regar-lo una vegada a la setmana.

En poc temps, a la planta ja crescuda es clavaven les canyes, que tamb havia collit el pareen el barranc i secat darrere de casa. Per cada mata es clavava una canya que creuava amb ladel cavall del costat formant barraca i al creuament es deixava caure un altra canya, lligant-les alcreuament amb l despart amb un nus dassot, que s un nus especial que deixa xades les trescanyes i no es desf.

Tot el camp restava ple de barraques en lera, hi havia una barraca al costat de cada leraque era per on passvem per a treballar el camp i collir les magniques tomaques que aconse-guem. A mida que les plantes creixien, shavien de desullar i lligar, aix era llevar el ulls de la socai deixar-ne sols dos o tres a la part de dalt, i lligar la mata per baix de la or, perqu anara buscantpoc a poc el nal de la seua canya. De ben menudes, la meua germana i jo, ja fiem la feina dedesullar i lligar, tot amb molta cura de no trencar les rames, i el meu germ, mes menut encara, esposava dins els barracons per a llevar les males herbes amb la seua lligoneta.

Per a sant Joan ja solem fer les primeres collites, el pare sempre plantava tomaques qua-rantenes perqu deien que tenien la pell ms forta i es podien manipular millor per al comer, i pera casa feia alguna tira de valencianes i de lapera. Encara recorde les nostres mans verd-negresbrutes, lolor a tomaca recent collida i el sabor. De tant en tant, si en trobvem alguna molt madura,

la partem i ens la menjvem, dola i dun sabor inoblidable i que desprs dels anys no he tornat asentir de nou. Era una feina pesada, a ple sol, tots els dies de la setmana, durant ms o menys 40dies.


7/20

7

HISTRIA LOCAL

Els diumenges venien tots els meus tios: Juan, Manolo, VicentlEsquilador i el seu germ

Enrique. All era una festa, les converses, mentre anvem fent entre tots la feina sacabava msprompte, desprs esmorvem tots junts. El pare carregava el carro de caixons i anava al magat-zem de Pardalet per a que les dones, sempre gent del poble, les encaixaren. Hi venien camionsde Terol, Conca, Ciudad Real... per a replegar-les. Al poble hi havia dos magatzems: el de Pardaleti el del Xato.

Quan ens vam fer ms grans, el pare va buscar un transport per a qu les ports directa-ment al Mercat dAbastos a Valncia, aleshores la feina dencaixar-les la fiem nosaltres a casa, sa dir, desprs de collir les tomaques, les amuntegvem al corral de casa i hi venien les meues ties,iaies i les posvem dins unes caixes (plantonets) tots iguals, de manera que quedaven a la partde dalt les tomaques ms boniques i vistoses i tapades amb paper de seda blanc. Aix anaven di-rectes al mercat, on el pare podia guanyar ms diners per quilo, perqu eliminvem a lintermediarimagatzemista.

Quan acabava la temporada sempre es deixaven ma-durar a la mata les ltimes tomaques per a fer la conserva.A tamb era com una festa perqu sempre es preparavaentre molta gent. Les botelles de vidre mai no es tiraven, lesguardvem a landana de casa, un dia abans de la conservales netejvem. Recorde que els hi posvem pedretes dins iamb aigua ensabonada les sacsejvem ns que quedaven ben

netes i les deixvem escrrer per al dia segent. El dia de laconserva venien a casa iaies i ties per a pelar i trossejar lestomaques, i nosaltres els menuts de casa les posvem gall agall dintre les botelles, estacant-les, de tant en tant, amb unacanyeta na per a qu no quedaren a dintre bufes daire. Unavegada plenes les botelles venia el tio Paco Panza a tapar-les.No recorde quina feina tenia eixe home, per era lespecialistaen posar taps a les botelles de conserva, i les cases el con-tractaven. Seguidament es posaven les botelles en grans bi-dons amb aigua i sacs darpillera per a que no topetaren unes

amb altres i es trencaren. Tot aix tenia que bullir amb llenya,mitja hora, i ja estava la conserva enllestida. Era la nostra to-maca per a la resta de lany. Tots els diumenges de lany lamare feia per a sopar tomaca amb conill rebona. Al nal de lafeina ens partem les botelles entre la famlia implicada i el paretornava a seleccionar la llavor per a lany vinent.

El temps de la tomaca donava fora feina i tamb jornals a la gent del poble, sobretot a lesdones que lligaven, desullaven, collien i encaixaven. Als qui tenien la m dobra a casa, com el meupare, ens ensenyava a compartir, collaborar, respectar... tot a ho aprenem a les escoles perquan es viu tamb a casa ens fa millors persones.

Teresa Monz

Fotos de tomaqueres,estan un poc msties

perqu aquest estiu ha fet molta calor.


8/20

8

HISTRIA LOCAL

LA TOMATA AL NOSTRE POBLEConverses amb persones majors

Introducci.Un dia parlant amb Paco Picolai amb la seua dona Pilar Belver,la Fustera, vaeixir la conversa sobre si hi havia canons satriques prpies del poble. La gent inventa unes lletres iles adapta a la msica dun cupl de moda. - Ac no cantaveu canons burlant-vos de les autoritats ni de ning?

-Jo noms conec una can amb la msica duna ranxera (Ai Jalisco) que es cantava quan alpoble hi havia la gran collita de tomates. Vaig a ensenyar-te-la i tamb vaig a deixar-te esta foto enqu es veu ma mare en el magatzem del Xato.

La can que Pilar va dir que lhavia inventada en tio Emilio Albert, feia aix:

Bonreps pueblo de tomatesse ha hecho interesante

en esta mercanca

entran camiones con cajas vacas

y salen cargados, hasta tres en un da.

Se hacen pimientos y coles

cacao y tomates y tambin sandas

vienen de Ciudad Real y Cuenca

y otras poblaciones

y cargan verdura en los camiones.

Ay mi Bonreps querido!

No subas tan alto

que te caers:

dos carniceras, cuatro lecheras

y un campo de ftbol para ir a jugar.

Conversa amb Vicent Muoz i amb Rosita Laguarda

La febre de la tomata, producci i comercialitzaci, va tindre lloc a Bonreps i Mirambell pelsanys 1950 ns al 1965. Tots aquells que tenien terra feien tomata. Hi havia tamb qui havia vingutal poble per fer de jornaler, agafava un terreny, hi plantava tomates, pagava la mitja part al propie-tari i en dos anys es comprava un pis. Aix ens indica el volum econmic que movia el negoci dela tomata. Es conreaven dos varietats de tomata: la quarantena i la valenciana dac de Bonreps iMirambell. Ja no queda llavor daquella tomata tan bonica.

El conreu de la tomata era: primer es feia el planter, cap al febrer. Es preparava una terra ambmolta proporci de fem. Es pastava la mescla i all es dipositava la llavor . Es feia un embalum comsi fra una barraca perqu cresquera b la planteta. Cap a labril o el maig es plantava la mata enun lloc denitiu. La tomata quarantena es plantava amb recer perqu no es gelara; es plantava ms

prompte i es feia bona en quaranta dies, per aix sanomena quarantena. Les tomateres deixa va-rietat no se les feia pujar en canyes, sin que creixien sobre el cavall. Les valencianes es plantavenms tard i pujaven per les canyes . Quan la planta creixia calia desullar-la i anaven a desullar lesdones i les xiques. Calia posar adob, sobretot amonac i regar-les dues vegades per setmana.


9/20

9

HISTRIA LOCAL

Conversa amb el tio Emilio Albert

El tio Emilio t una bona memria i el deixem parlar de tot el que recorda.

Es produa molta tomata ac al poble. Elspesaorseren el tio Vicentico, que era un poquet ge-perut, i el tio Blai, que era el seu sogre. Desprs va ser Remigio qui tenia les peses i les mides ocials.Ells tenien el dret de pesar de manera ocial. Anaven on ara s el comenar de la plaa de la Llar,a tocar de la reixa de lescola i de la squia que la voltava, i que regava un camp de cinc fanecadeson jo feia tomates. All era el mercat on els llauradors portaven les paneres de tomates embolicadesen herba perqu no es feren malb, i all els pesadors pesaven i donaven un paper en qu anotavenel pes ocial. All venien els camions, alguns camions de Conca, i collocaven lherba a les voresde la caixa i damunt les tomates a granel. Desprs ja funcionaven els magatzems on arribaven les

tomates del camp i es posaven en caixes i basquets. Milagros, dac de Mirambell, feia caixes i alseu magatzem nou anaven: Milagros, Mercla Manuna, Pilarla Pelila, la dona del Tramusser, la tiaPepicala Misaelaa encaixar. Aquestes mateixes dones i ms daltres anaven tamb al magatzem dela plaa sant Ferran, que era de Guillermo, i els que el portaven eren Vicent Lluch i Miguel Sabater,que eren socis. A ca Milagros venia sempre amb el seu cami un comerciant de Conca que es deiaBenito. Qui ms tomaques feia era Saoret, el pare dels Paletes. Tenia el magatzem baix de sa casa,al carrer del Mig, al costat de la fusteria. El magatzem del Xato estava al carrer Major i tenia tambmolta marxa; entre dones i homes podia tindre ms de vint treballant-hi.

La collita de tomates i daltres productes de lhorta va ser tanta i tan important que el poble

es va enriquir, i per eixe motiu la gent cantava una can, la lletra de la qual vam inventar entre dos:un comerciant, que li deien Miajas, que era de la Vall dUix, i que venia a per tomates amb un carroi un matxo vell que pareixia que sanava a morir, i jo. Entre els dos frem la lletra Bonreps pueblode tomates.

Conversa amb la senyora Elvira Ros, esposa de Jos Martnez, el Xato

Comencem per identicar algunes do-nes que apareixen a la fotograa. Esveuen 9 dones, de les quals va reco-

nixer: Pilar, la mare de Pilar la Fus-tera, en primer pla, Julia, la mare deFina Rives, Carmen, la sogra de Carre-tero, Pilar la viuda, la tia de SalvadorMarco, Rosa la Rovira i la seua ger-mana Conxa, la mare de Maruja Mart,Conxala Muixa, la sogra del Manyo.Els homes sn: en primer pla, a ladreta, lamo del negoci, lhome de lasenyora Elvira, Josel Xato. Els altreshomes eren forasters.

Envasant tomata al magatzem del Xato lany 1954


10/20

HISTRIA LOCAL

10

Les dones que treballaven al nostre magatzem eren totes dac -no est en la foto Doloretes,

la Boixa, la mare de Dolores i Pilar, ni tampoc Jlia, la que mor fa poc- moltes vivien molt a prop, alcarrer Major i venien al magatzem per hores. Aix que podien anar a casa a posar el dinar i tornaven.La seua feina era envasar les tomates en basquets, de manera cuidada, embolicant-los en paper itot. Els xics, molts venien dun poble que sanomena La Recueja, alguns vivien dins del magatzem iaix no pagaven lloguer i de bon de mat ja estaven llestos per anar al camp a collir tomates o melonso pimentons... Els llauradors carregaven les tomates en paneres i en un carro amb una haca venienal magatzem, pesaven la collita i labocaven en terra (veure la fotograa). Ms tard qui feia el trans-port de les paneres del camp al magatzem era el Rull, amb la furgoneta.

Al magatzem treballaven per hores, durant la temporada, ns i tot dissabtes o diumenges. Alnal de la setmana cobrava tot el mn. De vegades sajuntaven 30 o 40 treballadors. Fiem un sobreper a cadasc a on sescrivia el nom, les hores treballades i els diners que corresponien. El compta-ble primer era el Rogetde Carpesa, ll de Pasqual, desprs era el nebot del rector, don Ramn, quevivia al carrer Major. Desprs, quan Elvira,la lla major del matrimoni va saber fer els comptes, va ferella de comptable.

Lambient en el magatzem era dists i molt agradable. Hi havia la senyora Jlia que sempreestava cantant a les xiquetes de la casa, que, quan no tenien collegi, anaven a ajudar al magatzem,els ensenyava canonetes com aquella : ai sin sal sin sal / ai sin sal saler/ el que t lagela/ s pa

lagelo. Cada mat si els abellia menjar-se una bona tomata lagafaven, la tia Pilar portava sal i se lamenjaven. Quan envasaven melons sels passaven de m en m i quan veien que algun mel pesava

molt i tenia bona pinta, pom!, sels queia de les mans i sels trencava. Ja tenien un mel per menjar-sel per a les postres.

El magatzem delXatoera del Senyoret, per ja estava un poc abandonat, Jos Martnez elva comprar i el va arreglar. All va funcionar durant uns anys, ns que les lles, Elvira i M Josep, vanacabar els estudis i es van collocar. Son pare va deixar el comer i va dedicar-se al camp. Abans detot a, en eixe local es feia teatre. Tamb va ser taller on construen ninots de falla. Actualment sun solar.

La senyora Elvira recorda lpoca de la tomata com una moguda econmica impressionant.Matrimonis que es formaren amb els que venien de fora i les xiques que vivien ac. Com hi havia tre-ball per a tots, guanyaven dinerets i pogueren comprar-se la casa familiar.

Roser Santolria - estiu 2015

Agraments:A Vicent Muoz i Rosita Laguarda, a Emilio Albert, a Elvira Ros per la informaci tanvaluosa que ens han donat. A Pilar Belver per la informaci de la can i per la foto tan bonica queconserva. Moltssimes grcies!


11/20

11

HISTRIA LOCAL

VIVNCIES ENTRE ELS ANYS 1950 I 1955

Vaig a contar, amb una xicoteta pincelladeta, com vivem un grupet de xiquets i xiquetes deBonreps i Mirambell entre els anys 50 i 55.

Quan tenem 3 anys tots nosaltres anvem a Mirambell a lescola de cagons ns als 6 anys,moment en que ja anvem a lescola de majors que diem. De lescola de cagons isqurem ungrup de xiquets i xiquetes que es frem molt amics: Alfonsn el Curro, Vicentn elTramviero, Juanitoel de la Conilleta, Santi Lluch, Jos Manuel el de la tia Lola la de Simen, Carmencn la Cucala,Angelita Lluch, Conxin la deJusto, Ana Ban i Amparn la Blancaentre altres.

El Nadal era una festa que tots gaudem, la nit de Nadal la fiem a casa perqu a la 1 delmat tenem que anar a la Missa del Gall, tanmateix la nit de Cap dany s que la passvem ambels amics i, ns i tot als 7 anys, ja ens envivem cartetes per baix de la porta de casa per quedar iarreglar la nit. On normalment ens viem era a la cotxera del tio Cucala, tots diem el nostre sopa-ret i acompanyats per la llum del ciriets ens contvem histries, riem, ens fiem por....

El mes de febrer era el ms de les Carnestoltes, per en eixos anys estaven prohibi-des, encara aixina la tia Trini la Calenta, Encarnaci la Martina, la tia Lola la deSimen, el Cansala-der, Picola...es disfressaven i all a les 12 de la nit anaven tocant per totes les portes donant sustosi fent festa.

Les festes ens agradaven tant que ns i tot una setmana abans de la Pasqua tots els

xiquets i xiquetes anvem al barranc a buscar-se lloc per menjar-se la mona, eixe lloc es reservavaper a cada grup i es respectava. Quan arribava el Divendres sant com no es podien tocar les cam-panes un escolanet anava tocant la carraca pel poble dient el primer toc als ocis, el segon toc alocis, el tercer toc als ocis i tots anvem a lesglsia. El Dissabte de resurrecci sanava a missaa les 12 de la nit i quan eixem de lesglsia un grup de persones ballaven la tarara: era linici de laPasqua.

Celebrant la Pasqua al barranc.Xiquets desquerra a dreta: Alfonso el Curro, Vicentn el Tramviero, Santi Lluch, Juan Devs i Jos Manuel Lluch.

Xiquetes: Angelita Lluch, Carmencn la Cucala, Conxin la de Justo, Amparn la Blanca i Anitn Ban


12/20

HISTRIA LOCAL

12

El diumenge per la vesprada pares i xiquets anvem al barranc a menjar-nos la mona, botar

a la corda, ballar la tarara, jugar al Pare Carabassot, a Tinc tres tomatetes...a les 8 fiem la pujdel barranc i en la plaa de sant Joan tots tornvem a ballar la tarara per acomiadar-nos, i aixinapassvem els 3 dies de Pasqua. El dijous desprs de la Pasqua i abans de sant Vicent tots els xi-quets de lescola acompanyvem al rector amb maces de fusta per totes les cases, en cada casaparvem i pegant en el rastell cantvem ous ac, ous all, ous pal sagrist entre altres canons. Elsenyor rector benea la casa i la famlia, donava els ous que es destinaven per als ms necessitatsdel poble.

Al juny venia la festa de sant Joan i tots els xiquets anvem a la plaa de lErmita a fer cursesde sacs i jugar a les cucanyes. Per la nit al cor de Mirambell es feia la famosa Cordi els xiquets la

viem des de les cases dels nostres amics. Estes cases estaven protegides amb tela metllica. Les festes del Pilar eren molt boniques, venien Lhome de la ruleta, una reta amb vaixellets...ia la process sempre venien Gegants i cabuts; feien coros y danzas, concert de la Banda de Llria...tot molt popular.

A loctubre ja anvem a lescola, les escoles del poble eren molt boniques i estaven localit-zades en lactual Casa de la Cultura. All hi havia una vivenda per als mestres, un pati molt bonicamb arbres que acabava amb una reixa, amb un mur de pedra a laltura del cant del forn on pu-javen els homes quan hi haviabou embolat. Fora de lescola, davant del mur, hi havia una acciamolt gran i all baix es venien tomates i melons.

Els xiquets en aquell temps jugvem molt al pati de lescola i tamb al carrer, perqu no hihavia cap perill, sols hi havia carros que eixien de bon de mat i no venien ns la vesprada, lltimen arribar al poble sempre era el tioBruixola. Al setembre estos carros tornaven al poble plens desacs de garrofes perfumant lambient, eixa oloreta a garrofa (entre altres coses tamb) sha perdut.Per tornant als jocs del xiquets estos eren elXurro va, la Roda en un ferret, lesXives, els Caicos,elXavo negre, Botar a la corda,el Sambori, cantar canons...quan plovia els xiquets anaven pelcarrer amb una canya i un l daram per caar rates penades.

Tot a s un poquet del que jo he viscut, anime a ms gent a participar i compartir les

seues vivncies.

Una bonrepostina guapa i na.

13 de novembre:Assemblea 15 de novembre:Excursi a les

Coves de sant Josep de la Vall dUix10 de desembre: Trobada del Club de lectura11 de desembre: Recital potic i Bon Nadal

Properes activitats de Macarella


13/20

13

HISTRIA LOCAL

ELS GINJOLERS ALS CORRALS

No fa tants anys, pot ser seixanta o setanta, per no dir antigament, en moltes cases del po-

ble es criaven ginjolers als corrals.

Jo recorde, i molts de la meua edat tamb ho recordaran, que en algunes d elles els gnjolstels venien a tassetes, s a dir, replegaven diariment el gnjols que caien de madurs, o espol-saven l arbre per a qu caigueren, els posaven en una cistelleta o en quansevol atifell i els xiquetsanvem a comprar-ne a perra o a xavo (5 o 10 cntims de pesseta) la tasseta, que habitualmentera la mesura.

Ara tot aix sha acabat, naturalment. Hi ha alguns ginjolers als camps, per en els corralsde les cases ja en van quedant pocs.

Un dels que encara queden s el de la nostra casa, al carrer Major 21, on Conchn i Juancontinuen tenint un ginjoler al corral, esperant que els gnjols maduren per repartir-los amb paque-tets als vens, familiars i amics, aix com a gent que es descobreix ocasionalment.

De la qual cosa tenim goig al poder-los repartir, ja no es venen tassetes com manava la si-tuaci.

Per a nosaltres s un orgull poder cultivar aquest arbre en el corral de casa, que segons deiaabans era tradici, i menjar-te un grapadet de gnjols... una satisfacci!

J. Orts


14/20

14

TOPONMIA

Moltes i diverses investigacions documentades ens han portat a conduir-nos amb la msable, la qual correspon a lhistoriador Josep Rodrigo Pertegs ( Valncia 17-III-1857/ 14-III-1930). Tots els escriptors consultats sobre els segles pretrits, en els quals es va formar lactualterritori del litoral valenci, coincideixen va ser congurat pels alluvions de terra assentats ala costa, amb el retrocs de la mar, els quals formaren una srie de marjals i rieres i embas-saments o llacunes, augmentant el cabdal daigua dola una gran quantitat de brolladors. Calsumar els barrancs i les rambles produdes pels grans temporals amb els conseqents desai-guats cap a la mar, als que sunien els abocaments dels rius procedents de les altes serrala-des de terra endins, com ens testimonien en lactualitat les grans extensions planes, marjals ihumitats de la costa, les quals lhi han lliurat abundant aigua a la treballada horta valenciana.

Encara no fa cent anys els conreus darrs abraaven la Ribera Baixa i lHorta Sud i, sen-se anar ms lluny, de Bonreps, les terres baixes costaneres de lHorta Nord i ns ms amunt delCamp de Morvedre, les quals es remunten a lpoca romana i abans de la conquista de Jaume I.En lactualitat tenim alguns (no tots) paratges protegits, com el Fond dElx, les marjals de Pegoi Xeresa, lAlbufera, les zones humides de Mauella i Rafalafell, Massamagrell, Almenara, Castell,etc.

Laterrament dels indrets consolidant la implantaci de parcelles dhorts limitats, inicial-ment per rieres daigua i desprs per la histrica canalitzaci per la regulaci de la conducci de

laigua pels recs, provinent dels rius, que van ser transformades en sendes o camins carreters, hacongurat lactual sl urb i agrcola.

Es troba documentat, escrit en llat, el Palus Naccararum, referent a una illa de la aiguadaSicnia. Segons J.R.Pertegs: Al llibre del Repartiment apareix reexada la toponmiaNaccarella,pertanyent al nom duna alqueria i squia prxima als poblats de Borbot i Carpesa, la qual s eldiminutiu de la paraulaNaccara, nom en qu era denominat el llac de lAlbufera. Afegint, segonsnotes de J.Pastor trobades a larxiu de la Catedral de Valncia: En 18-I-1385, el cardenal adminis-tradori el Captol de la Seu rmen unes capitulacions per reduir a cultiu unes marjals de Rafalelli Vistabella i en posteriors anys satorguen unes autoritzacions a Foios, el Grau de Valncia i altres

indrets.Consultant al diccionari de Mossn Alcover, trobem que a lilla de Menorca hi ha unes belles

cales denominades Macarella i Macarelleta, les quals estan detectades com anteriors llacunes,que amb la seua deformaci sorigina lactual de Macarella.

APROXIMACI A LORIGEN DEL TOPNIMMACARELLA

Rafel Sena (Russafa)Rafel Sena s un amic savi especialitzat en toponmia. Ha estudiat i escrit

sobre els noms de tots els carrers de la ciutat de Valncia. LAssociaci

Cultural Macarella li agraeix la seua collaboraci.


15/20

15

QUI S QUI

ANNA LLUCH HERNNDEZ

Comence amb el present el que espere siga una srie

darticles sobre gent de Bonreps i Mirambell destacada, conegu-da i respectada per la seua particular competncia.

La primera persona s la doctora Anna Lluch, una per-sona coneguda no solament a Bonreps i Mirambell, on va viuretota la seua infantesa, tamb internacionalment pels seus mritscom a millor oncloga de lestat. s tamb metgessa i cap delDepartament dHematologia i Oncologia de lHospital Clnic Uni-versitari de Valncia. Cientca i investigadora nata lha duta a seruna de les especialistes ms importants dEspanya en cncer demama. A ms s vocal del Grup Espanyol dInvestigaci del Cn-

cer de Mama (GEICAM), s membre de nombroses associacions i fundacions, aix com investiga-dora principal en 10 projectes del Fons dInvestigaci Sanitria de lInstitut de Salut Carles III, totcollaborant en 16 projectes.

Com ha arribat a assolir aquestes tes una lla de famlia humil que vivia del conreu i vendade llavors darbres fruiters a un viver? Doncs segons ella mateixa per tenir aqueixa necessitat: laveritat no ho veu com un gran mrit. Anna vivia a un ambient rural, a Bonreps i Mirambell, el seupare era llaurador i la seua mare mestressa de casa. En aquells temps estudiava poca gent i moltpoques dones. Estudiar a la universitat era un somni que volia aconseguir. Li van dir que fracassa-ria, per va pensar que els metges portaven a terme una tasca molt important. El metge ajudava a

millorar la salut de la gent i aqueix sentiment va ser el que la port a voler ser metgessa de famlia.

A ms a ms dels premis per les seues tes cientques, tamb ha estat reconeguda amb elpremi a la Professionalitat, atorgat per lAssociaci dEmpresries i Professionals de Valncia, perser una dona model per a les noves generacions per la seua professionalitat, la seua integritat i laseua convicci de la riquesa que aporten la diversitat i la cooperaci al benestar, la convivncia i la

prosperitat de la humanitat.

Fent balan dall positiu de la vida, Anna assegura que les pacients lhan ajudat a ella,ms que ella a les seues pacients: li han ensenyat a valorar all important, all que li dna forces

per a continuar endavant. Dir cncer avui no s igual a dir mort, i molt menys si parlem de cncerde mama: avui dia les possibilitats de guariment de les dones valencianes es troben al voltant del85%. All que ajuda ms lsser hum en una fase problemtica de la vida, com pot ser-ho la deser diagnosticat amb cncer, segons Anna, s per exemple, lamor dels amics i la famlia, i queadoren al pacient i que tinguen cura dell, que estiguen pendents de la persona. Per aix mateix nopensa que ella sia lnica directora de la malaltia. s necessria la implicaci de la pacient, la de laseua parella i la de la seua famlia.

Durant els seus ms de 35 anys de professi loncloga Anna Lluch ha tractat a ms dedeu-mil dones. Loncologia, la seua especialitat, li sembla la ms meravellosa del mn, li apassionai alhora li inquieta pensar que, per ledat que t, no va a veure els seus projectes acomplits.

Patricia Ramos


16/20

UNA DE CONTES

16

LESTOIG MGICAix era una vegada un estoig mgic, on els seus

habitants estaven, a vegades, contents i altrestrists.Tots els dies es reunien en assemblea i es contavenles penes.En llapis comen a parlar el primer, es queix dequ sempre li mossegaven la fusta.Na goma estava farta de que la punxaren amb elllapis i la desferen a trossets.En maquineta de traure punta que no el netejavende les mines i borumballes.El regle es queixava que sempre el doblaven. Lesgermanes tisores estaven fartes de tallar coses du-res.Els cosins pintors es queixaven perqu no els agra-dava pintar en les taules i en les parets.En pegament es queixava perqu no li posaven latapa i sassecava.I jo lestoig sempre brut i desordenat.En lassemblea sacord escriure una carta i en-viar-la a cada xiquet per a qu cuidaren elmaterial de lestoig i feren bon s.

I conte contat, conte acabat.

Itziar de Bernardo

Hola, sc Teresa Esteve Monzi vos vullcontar que el dia 13 de juny de 2015, vrem inter-pretar les obres Xics, Jocs i Pis compartit.Jo feia el paper deRamonetaen Xics, Jocs.Van ser dos obres xules, a ms estic molt conten-ta amb el meu paper. Ara vull dir qu sent quan

faig teatre: memocione al recordar eixe precsinstant en qu isc i veig tanta gent esperant en lapenombra a qu diga el que he de dir. s mera-vells poder interpretar diferents papers de dife-rents personatges i sentir el que ells senten. Estic molt contenta amb els meus direc-tors, Conxa i Ernesto, que tots els divendres, ales cinc de la vesprada, estan a la Llar Parroquialper assajar amb nosaltres i fer que totes les obresisquen genial, i per aix els dicmoltes grciesper donar-nos loportunitat de viure el teatre. I per acabar vull dir una cosa: El teatrecavallers, que paraula ms bonica, que dins delcor sens ca amb tot amor i voler.Visca, viscael teatre!!!

Teresa Esteve Monz

Text premiat al concurs de narrativa escolar

Sambori 2015


17/20


18/20

CLUB DE LECTURA

18

Mhe acostat recentment als Papers de premsa de Carles Salvador, proposats per VicentSimbor, publicats a comenament daquest segle per la Instituci Alfons el Magnnim. Entenc unacorrecta lectura del llibre ha de passar per entendre que en Salvador escriu fa un segle, per tantcaldria fer-la sense perdre de vista el context en qu viu i treballa lautor. Tot seguit, em sembla, calposar de manifest la clara vigncia del seu ideari i la fora del personatge al nostre temps.

La constataci de la importncia de la llengua materna en leducaci de les persones es

projecta com un ferm catalitzador de les propostes i el pensamentsalvadorians, perfectament vli-da avui dia. No tinc tan clar siguen vigents algunes reexions sobre lensenyament duna segonallengua, les dicultats o limitacions per dominar aquesta. Ho dic, perqu s clar la situaci socio-lingstica sha fet ms complexa, molt complexa, degut als moviments migratoris de les darreresdcades, tamb pel paper i presncia meditica de les llenges en el mn actual.

El mestre de Benassal ja albira la importncia dels eixos Rossell, Catalunya, Valncia,Mallorca, tot palesant els entrebancs de les divisions provincials, la devastaci de les poltiquescentralistes i centralitzadores. Segurament en els texts van modulant-se la necessitat de reforarvincles i les propostes dactuaci conjunta envers una ntida denici dels lligams i la reivindicaci

nacional.

Aposta lescriptor per aconseguir una prosa nova, necessria per enfortir la literatura i lallengua, tamb pel teatre, amb clara voluntat de superar propostes precries i clarament insu-cients. No cal dir que la seua crida pel valenci en lmbit de lensenyament s duna potncia ex-traordinria, segurament tamb exigida per la constataci de la imposici a les aules duna llenguaestranya a uns infants aleshores monolinges i en condicions sovint desesperants.

La duresa del temps viscut engrandeix la gura i projecta lesfor dun home que ens deixals difcils anys cinquanta, la gramtica del qual encara ens acompanya per aprendre i corregir.Impagable i de recomanable visita literria el volum ressenyat, en un moment en qu anem a re-prendre poltiques i propostes educatives i culturals de transcendent importncia. Si em permeteu:impressionant testimoni de dedicaci i voluntat de justcia, encara ms desprs de visitar el pobledel seu magisteri.

VIGNCIA I REIVINDICACI DECARLES SALVADOR I GIMENO

A. Ros


19/20

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI

La rateta ha escoltat que potser dac a poc temps tornarem a tindre una tele feta a casa, amb els

diners de totes i tots i se li ha escapat un somriure. Com que no estava segura del temps que ha passatdes que va vore lltim programa asseguda a un sof, ha decidit fullejar les revistes de nmeros anteriorsdel Plaerdemavida i se nha adonat que fa ms de 3 anys que no veu cap programa de la tele; que aratot ho fa per internet! I pensant-ho b, sha enfadat un poquet, perqu creu que les butaques no sn tancmodes, ni t tant de temps per trobar all que li pot interessar...

Tot i els retrets, la rateta ha tret un poquet de temps i ac teniu les seues recomanacions:

MSICA LLIURE.La msica ms lliure feta des del nostre territori tamb t cabuda a Inter-net. www.musicalliure.cat

Creative Commons s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a re-duir les barreres legals per a compartir treballs creatius. El lloc web que vos pro-posem s una plataforma que pretn difondre els msics dels Pasos Catalans quecreen i editen msica amb llicncies lliures o no-restrictives com les que proposalorganitzaci Creative Commons. En aquesta plataforma trobarem les canonsdartistes musicals valencians com Atzembla, Parallel84, Pellikana, Voltor, Orx-ataSoundSystem, etc, per tamb la daltres creadors com (((j))), La rateta que es-combrava lescaleta o Leds... els promotors daquesta pgina web ens proposendos formes de disfrutar daquesta msica: escoltar-la online o b descarregar lescanons per escoltar-les en un altre moment. nims i a disfrutar de la msica lliurefeta en la nostra llengua!

VERKAMI.Entre tots i totes millor! www.verkami.com

A la rateta li agrada participar perqu els creadors inquiets puguen desenvoluparun projecte cultural, artstic, de denncia social, de recreaci dels plaers gustatius, depromoci del patrimoni cultural dun lloc determinat... i, per aix, de tant en tant repassael catleg que ens proposa aquest web per collaborar econmicament en la materialit-zaci dels projectes que es van publicant.

Ara est capcada en mirar de fer regals per Nadal i, com que ella s una ratetaalternativa ,vol fer un regal especial i nic per als seus familiars i amics. Ho t fcil, in-troduir el seu correu electrnic i remenar en els ms de 1600 projectes que a horesdara esperen per poder fer-se realitat. I tu: ja has mirat si pots ajudar-los?

SAMARUC DIGITAL. Un diminut supervivent que vol contar-nos coses.www.samarucdigital.com

La pgina web que vos presente s en realitat un portal dinformaci ambiental que ofereix demanera prioritria tot tipus de continguts sobre la Comunitat Valenciana. Els creadors lhan batejat comel peixet ms conegut de la fauna autctona valenciana, redut en dimensions, per gran en importnciaambiental: el Samaruc; i que ha resistit a la contaminaci del seu hbitat. Entre les seues seccions hi haun enlla amb Oratgenet, un blog en qu podem vore les previsions meteorolgiques explicades pel mticpresentador de Canal9 Jordi Pay; per tamb trobarem una agenda amb totes les activitats de divul-gaci mediambiental organitzades per diverses entitats, s a dir: excursions, exposicions i congressossobre fauna i ora, mercats de venda directa de productes del camp, etc...

19

@la rateta digital


20/20

Hem fet elPlaerdemavida- 51Textos: Llus Antol, Itziar de Bernardo, Teresa Esteve, Teresa Monz, Juan

Orts, Patricia Ramos, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Rafel Sena.Coordinaci de continguts: Rosella Antol i A. Ros. Volem agrair la

collaboraci dels vens i les venes que han participat en lespecial sobre latomata i en larticle Vivncies.

Correcci lingstica:A. Ros.Muntatge i maquetaci: R.Antol i Tamara Folguer.Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.

Imprimeix: Grques Bolea de Meliana.Edita:Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.

Collabora

REFUGIATS

Sempre hem dit unNo a la guerraperqu la guerra s un mal,moren persones sens culpa,assola cases i camps.

Conseqncia de les guerres

sn les fugides massives.Ara vnen cap a Europapassant penes i fatigues.Sn dones, xiquets, xiquetes,joves, vells, sense esperana,que vnen cap a nosaltres,demanant lloc, pa, conana.

No els negarem lacollida,que mereixen com germans;tots som la mateixa espcie,

ells i nosaltres, humans.De fugides com aquesta,nhan hagut moltes en la histria:republicans espanyols,ens vnen a la memriajueus, bosnians, kosovars,africans denll el Shara,els libis, els palestins,sirians i iraquians sn ara.

El que han de fer els estats

s acabar amb les guerres:prou de comerciar amb armesque causen mort i grans penes.

Plaerdemavida 51

Documents

Transcript of Plaerdemavida 51