Pla estel* Montornès Nord

Pla estel* Montornès NordDoc 2: Estudi previ del barri de Montornès Nord

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

3

Projecte:Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per al barri de Montornès Nord (estudi previ).

Emplaçament:Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

Redacció:TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP

Equip participant:Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Marta Ferrer, sociologia Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, participació amb infants

Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Marga Bernàrdez, Xavi Casanova i Marta Fernàndez

Veïns i veïnes de Montornès Nord, implicació activa

Promotor:Ajuntament de Montornès del Vallès

Maig de 2015

4

Doc 2 : Montornès Nord - Introducció

Doc 1

Doc 2

Doc 5

Pla estel* de Montornès del Vallés

Pla estel* de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Doc 4

Doc 3

5

Índex

MONTORNÈS NORD ..................................7Evolució ..................................................................8

Origen ................................................................8Situació actual .....................................................10

Millorar el barri ...............................................10

LES PERSONES ...............................................13Mapa social ...........................................................14

Caracterització de la població....................14Les veus del barri ................................................20

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA .....................................................25Introducció ............................................................26

Relacions entre agents implicats .............26Plafons informatius ...........................................28

el diàleg, al carrer! .........................................28

6

Doc 2 : Montornès Nord - Introducció

MONTORNÈS NORD

8

Doc 2 : Montornès Nord - Els espais lliures

OrigenEls carrers de les ciutats han estat pensats per permetre’ns desplaçar-nos còmodament d’un lloc a l’altre. Originàriament, els principals usuaris dels carrers que anaven construint les ciutats eren les persones, i hi transitaven sovint compartint l’espai amb altres vehicles. Al darrer segle però, amb la incorporació massiva del cotxe al dia a dia de les ciutats, s’inicia una tendència que ha perdurat fins l’actualitat: la segregació dels trànsits entre calçada (vehicles motoritzats) i vorera (desplaçaments a peu).

El cas del barri de Montornès Nord és especialment particular, doncs la construcció i ocupació dels habitatges (anys 60) es va fer sense els serveis bàsics d’urbanització (com el clavegueram o l’aigua potable), però també sense voreres ni carrers degudament asfaltats. Aquesta situació es va allargar fins a principis dels anys 80.

Aquest fet, a banda de l’evident pèrdua de qualitat de vida dels seus residents, va obligar a cotxes i persones a compartir un mateix sistema d’espais públics sense una delimitació clara.

Evolució

1

4

3 2

Esquema d’àmbits funcionals de Montornès Nord

Als anys 50, el territori escollit per ubicar el nou polígon d’habitatges “Riera Marsà” estava format per terrenys conreables estructurats a partir d’una xarxa de camins que nodrien el Vallés Oriental, entre el riu Mogent i el Congost. Aquesta xarxa va ser parcialment utilitzada com a base per a l’estructura viària del nou barri. S’enfilava des de la vora oest del riu Mogent en direcció a l’actual via del tren. On avui trobem l’escola Marinada, el carrer feia un suau gir de 90º cap a l’est.

El carrer Llibertat va ser projectat als anys 60 tot definint el límit nord del polígon d’habitatges “Riera Marsà”. Es va convertir en l’eix estructurador del barri (àmbit 1 i 2), en tant que s’hi abocaven els equipaments principals previstos: el dispensari, l’escola i el mercat.

La segona fase del pla per a Montornès Nord completa el teixit cap al nord-est, prenent el carrer de Federico García Lorca (àmbit 3) com a eix vertebrador, a banda i banda del qual es distribueixen nous blocs d’habitatges, i s’obre la plaça Primer de Maig. Cap al nord-oest, prenent com a límit el carrer Antonio Machado (àmbit 4), apareixen noves edificacions i espais lliures (Plaça de l’Autonomia) en continuïtat amb la façana nord de l’Escola Marinada.

9

Pla estel Mo ntornès del Vallès150m100500150m100500 150m100500

1956, terrenys conreables on s’ubicaria el polígon Riera Marsà 1986, configuració del barri de Montornès Nord 2010, vista actual on s’aprecia la 2a fase del pla per a Montornès Nord

Millorar el barriLes darreres transformacions de millora que s’han succeït al barri de Montornès Nord, han vingut de la mà del Pla de barris (Projecte d’Intervenció Integral). Es tracta d’un programa d’actuacions, que porta en marxa des del 2009, amb el qual s’ha apostat clarament per treballar la cohesió social i la millora de la convivència, a partir de diferents eixos de treball transversal que combinen les millores del territori amb les millores centrades en les persones. Concretament, en el cas de les transformacions territorials s’han centrat, principalment, en:

• Rehabilitació dels edificis d’habitatges: per millorar la qualitat de vida dels residents, alhora que millorar la imatge de l’entorn, per tal de potenciar l’estima del barri.

• Creació i millora d’equipaments: per fer que siguin actius i dinàmics (Espai cultural Montbarri, Mercat de Nuestra Señora del Carmen) per tal de generar espais de trobada.

• Millores dels espais públics: re-urbanització de la Plaça del Poble, millores d’accessbilitat a Federico Garcia Lorca i reforç d’actuacions puntuals amb brigada.

En aquest context, l’Ajuntament del municipi fa l’encàrrec a l’equip del pla estel* de dissenyar estratègies de millora de quatre espais públics del barri. Es tracta de quatre espais força diferents per escala, posició i necessitats de millora, tot i que funcionalment estan força relacionats:

• Plaça de la Pèrgola

• Plaça del Sorral

• Carrer Llibertat

• Darreres del Nou d’Abril

Es va realitzar l’anàlisi físic i funcional de cadascun d’aquests espais de manera aïllada, per tal de valorar les potencialitats que tenien cadascun d’ells; no només individualment, sinò també en relació al conjunt. I, tot incorporant també la valoració inicial que s’havia fet amb els veïns, es va arribar a la conclusió que calia agrupar els quatres espais en dos àmbits de treball, per tal de donar continuïtat a les propostes i millorar la imatge global de les actuacions. Concretament:

• El carrer Llibertat es proposa que sigui tractat com un eix vertebrador del barri. La Plaça de la Pèrgola i el Sorral es treballarien com un espai unitari dintre d’aquest àmbit, tot entenent-lo com una frontissa; la porta d’entrada al barri que enllaça directament amb la passarel·la sobre el riu i l’avinguda Riu Mogent, configurant el punt d’inici del carrer Llibertat.

• Els darreres del Nou d’Abril sí que es treballaran de manera aïllada com un sol espai, tot entenent que les seves característiques fan que requereixi d’actuacions molt específiques que possiblement no passin exclusivament per una reurbanització. A més a més, les seves dinàmiques estan directament vinculades a la vida dels blocs amb què limiten i amb l’Avinguda Riu Mogent, un altre eix vertebrador del barri que constitueix un ens en sí mateix.

10


Situació actual

Àmbits i àrees de treball de Montornès Nord.

Àmbit nord

Àmbit sud

A

B

C D

EE

11

Pla estel Mo ntornès del Vallès

Plaça del Poble

C/Federico García Lorca

Espai Cultural Montbarri

Mercat Nuestra Señora del Carme

EQUIPAMENTS I ESPAIS PÚBLICS intervinguts amb Pla de Barris

Àmbit nord

Àmbit sud

A

B

D

C

Plaça Pèrgola - Sorral

Creuament Marinada

Creuament Mercat

Àrea Mercat-C.Satèl·litD Àrea Mercat-C.Satèl·litD Àrea Mercat-C.Satèl·litD Àrea Mercat-C.Satèl·lit

E Darreres Nou d’Abril

12


LES PERSONES

14

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones

Població i densitat d’habitants per seccions censals al Districte segon de

Montornès del Vallès.

0

40000Densitat (hab/km2)

100 Habitants

Caracterització de la poblacióCom s’ha fet referència als altres documents, Montornès del Vallès té una morfologia urbana dividida en dos districtes: el primer és el de Montornès Centre, on es concentra el gruix d’habitants del municipi, i el segon, Montornès Nord, que a la vegada es divideix en tres seccions. Aquest darrer nucli urbà és en el qual ens centrem en aquest escrit.

Tal i com s’observa en el plànol adjunt la distribució poblacional no mostra grans diferències entre les diverses seccions de Montornès Nord.

Malgrat que la densitat més elevada es troba en les seccions 1 i 3, la 2 és la que té més superfície. Concretament, i segons les dades del Padró de 2013 a Montornès Nord hi viuen 3.654 habitants del total de 16.150 montornesencs; per tant, suposen el 22,63% del total de la població d’aquest municipi.

Mapa social

La densitat poblacional d’aquest districte podem dir que no és representativa en tant que la superfície sobre la que està calculada abasta molt de terreny no urbanitzat i, conseqüentment, no ens pot servir de referència per comparar amb Montornès Centre.

15

Pla estel Montornès del Vallès

Secció 2

Secció 3

Secció 1

Districte Segon

Districte Primer

16


Homes Dones

de 0 a 14 anys

de 15 a 64 anys

de 65 a 84 anys

de 85 anys i més

Proporció de població per edats a l’àmbit municipal i al Districte segon.

Piràmide poblacional per sexes a l’àmbit del Districte segon.

La població amb dades del padró del 2013, presenta una paritat entre sexes, però val a dir que sense ser una diferència molt notòria, hi ha més homes (54,16%) que dones (45,84%).

La piràmide d’edats de la població de Montornès Nord, mostra que té una estructura d’edats similar a la del municipi. El quinquenni amb un percentatge superior d’efectius, un 10,51%, és també el comprès entre els 30 i 34 anys, al igual que a nivell municipal. Dit això, cal analitzar l’estructura per grans grups d’edats per tenir una visió més concreta.

Aquest segon districte presenta un 21,32% de la població entre 0 i 14 anys; percentatge superior al del districte primer i del municipi (més d’un 18%). El següent grup d’edats, que és el que concentra un major percentatge, és el de la població entre 15 i 64 anys, amb un 64,89%, percentatge molt similar al de Montornès de Vallès. Pel que fa a les persones d’entre 65 i 84 anys hi ha un 12,34%, percentatge inferior de les dades de municipi (un 15,75%). L’últim gran grup d’edats és el major de 85 anys, amb un 1,45% (també inferior a les dades de Montornès del Vallès 2,25%).

17


015 510 5 10 100

0

20

40

60

80

Montornès Nord

Montornès del Vallès

Montornès Nord

18


Senegal

Romania

Marroc

Argentina

0%

15%Estrangers

País d’orige

Altres

Proporció de població estrangera per país d’orige a l’àmbit municipal i al

Districte segon

Segons dades del padró del 2013, el 33,17% de la població ha nascut a l’estranger que com en els altres documents aquesta dada s’ha obtingut en tant al país d’origen no per nacionalitat. Aquest percentatge és molt superior a la mitja municipal (13,98%) i al percentatge referent a Montornès Centre (8,78%). Pel que fa a la distribució entre països i per sexes no és equitativa: sent el col·lectiu majoritari l’originari del Marroc, )seguits del senegalès i del romanès, amb un 67,82%, 4,13% i 4,04% respectivament.

Pel que fa a la distribució per sexes són més presents els homes immigrants, (un 35,98% del total de la població) que les dones (un 29,85% també del total). En canvi, els tres països d’origen principal a nivell municipal i de districte són els nascuts al Marroc (29,36%) Romania (15,60%) i Argentina (4,59%).

El nivell d’estudis de la població de Montornès Nord varia notòriament del de Montornès Centre, tenint aquest darrer nucli un nivell d’instrucció més elevat en estudis secundaris i superiors. Més de la meitat de la població de Montornès Nord (el 52,3%) no té estudis o tenen la primària incompleta, poc més d’un 30% (33,6%) té un nivell d’estudis primaris, aproximadament un 10% (10,6%) d’aquesta té estudis secundaris i només un 3,3% té estudis superiors.

19


Montornès del Vallès

Montornès Nord

Secció 2

Secció 3

Secció 1

Municipi

Districte Segon

20

Doc 2 : Montornès Nord - Les persones P6. Rellevància en la presa de decisions respecte a la Plaça Joan Miró de

col·lectius associats i no associats.

relació entre col·lectius

ciutadans no associats d’especial rellevància

+

-

Amb l’objectiu d’identificar les persones i/o col·lectius que han de ser tinguts en compte en el procés de millora dels espais lliures de Montornès Nord, s’ha elaborat un mapa social del barri. El resultat, una aproximació ponderada, tant del problema de partida com de la solució que es proposi, bàsicament en funció del pes relatiu que se’ls assigni a cada grup en relació al conjunt.

Tots els usuaris amb qui s’ha treballat han estat incorporats al procés des d’un bon inici, i no només en la fase de presa de decisions. Ha estat rellevant el fet d’implicar-los en la fase d’anàlisi i diagnosi, en tant que han aportat informació de primera mà sobre l’ús quotidià dels espais lliures i els equipaments del barri que ha permés a l’equip tècnic prendre decisions de projecte derivades, directament, de fets urbans narrats pels principals protagonistes.

Igualment, ha estat rellevant el treball amb els ciutadans no associats a un col·lectiu determinat; concretament ha estat decisiu el treball amb els veïns dels blocs situats als entorns dels espais a treballar a través de representants de les comunitats de propietaris.

Les veus del barri

El sociograma intenta abastar un ventall ampli d'usuaris, tot tenint en compte els diferents graus de vinculació que estableixen amb els espais públics (en funció de la intensitat i el tipus d´ús que en fan), diferents escales d’aproximació (ciutat, barri, entorn). A més a més, ha estat importat analitzar la manera de relacionar-se entre diferents col·lectius (en funció de l’edat, l’origen, el gènere o els interessos), la qual cosa determina el seu grau de convivència a l’espai públic. Concretament:

• L’edat: determina clarament aspectes com la mobilitat reduïda en la gent gran, alhora que incorpora activitats a l’espai públic, com ara el joc. Concretament el joc a pilota - en general al barri i en particular a alguns espais concrets com el Sorral o els Darreres del Nou d’Abril - provoca molèsties als veïns dels habitatges en planta baixa.

• El gènere, al que se li atribueixen certs rols de quotidianetat, comporta reflexions relatives a l’accessibilitat, la percepció de seguretat dels espais públics o la vinculació entre els espais lliures i els equipaments de proximitat.

• L’origen i/o el fet cultural amb què hem aprés a relacionar-nos amb l’entorn quotidià. Al barri hi trobem un pes poblacional elevat de la comunitat islàmica.

• Per interesos o relacions de pertinença. Aquest aspecte, que en principi no sembla rellevant a l’hora de transformar físicament els espais públics, sí que és capaç d’aportar reflexions interessants sobre el paper de l’espai públic a dia d’avui, o bé incorporar nous usos que dinamitzin i enriqueixin les vivències de les places i carrers de les ciutats. (associació fotogràfica, CEMV).

21


Montornès Nord

Comu

nitat I

slàmicaAM

PA Marinada

Infa

nts es

cola Marinada

DIEP

Veïns Blocs

Casa

l d’Avis

AAVV

Montornès Nord

Joves a Montornès Nord

AFM

CMV

ADIM

La plaça del sud és lloc de trobada, presenta racons i està poc il·lumniada

L’entorn del CJS , sobretot la zona de la plaça Primer de Maig, pel

WIFI

Plaça del Poble, espai de trobada C/Llibertat, no

els molesten els cotxes, pero ademten que es pot millorar

Darreres del Nou d’Abril, no valoren un possible canvi

Proposen ampliar la superfície dels blocs amb terrasses, ocupant els darreres del Nou d’Abril

C/Nou d’Abril, no hi ha vorera per on caminar

C/Llibertat: creuament perillós amb A.Machado: velocitat alta dels cotxes i canvi de pendent

22


DIEP

Dinamitzadores de l’espai públic

AC CASAL GENT GRAN

Associació de gent gran del barri

COMUNITAT ISLÀMICA

Associació de persones que professen la religió de l’Islam

AV

Són dues persons, la Míriam i l’Esther, contractades a través

d’un programa d’ocupació local, que tenen com a funció

analitzar les dinàmiques d’ús dels joves, en relació a l’espai

públic del municipi . Les seves tasques es desenvolupen al

llarg de 9 mesos i no pot ser prorrogable. Amb elles ens van

explicar, principalment, quins eren els espais més utilitzats

per les colles de gent jove del barri.

La gran majoria viuen al barri pràcticament des de que es

va construir i, per tant, compten amb la memòria històrica

que els fa comparar-la, contínuament, amb la situació actual.

Principalment, s’enyoren de la cohesió social dels inicis i

destaquen les millores en l’espai públic, tenint en compte que

parteixen d’un barri on va costar força que comptés amb els

serveis mínims d’asfaltat, clavegueram, etc.).

És tracta d’una comunitat molt nombrosa al barri, que agrupa

moltes de les persones immigrades del barri. Es mostren

especialment preocupats per la manca d’oportunitats

laborals al barri i, en general al municipi. Per tant, opinen

que qualsevol tipus de millora ha d’anar acompanyada de la

reactivació de l’economia local. Consideren que la qualitat

global dels espais públics de barri és bona.

C/Llibertat: primer tram un poc inhòspit: voreres insuficients i accessibilitat millorable

Millorar creuament de l’escola: C/Llibertat amb Hns Virgen Niña; per mides i seguretat

Espais de joc per infants generosos, segurs i suficients al barri

23


AMPA MARINADA

Associació de Mares i Pares d’Alumnes del CEIP Sant Sadurní.

AV

Col·lectiu que fomenta la participació activa de mares, pares

i tutors de la comunitat educativa del centre en la millora de

la qualitat de l’educació dels infants. Donada la important

presència de nens i nenes a les places i els carrers del barri,

és molt rellevant que l’AMPA es sumi al procés. Igualment,

l’escola i el seu entorn jugaran un paper clau a les millores

que es proposen al pla estel*.

ADIM

Associació de Dones per la Igualtat a Montornès.

AV AFM

Associació Fotogràfica Montornès del Vallès.

Pendent de reunió

Associació que fomenta la participació de les dones en

àmbits culturals, educatius i tota la resta d’àmbits dins del

municipi. La línea VI del Pla d’Igualtat del municipi , proposa

d’incloure la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat,

tot incorporant aspectes com la millora de l’accessibilitat,

la percepció de seguretat i el grau de benestar dels espais

públics frequentats per elles

Col·lectiu que pretén difondre l’ús de l’art de la fotografia i

organitza accions en relació amb ella. Té un paper rellevant

en la vida cultural i artística de la ciutat i, internament,

compten amb processos de reflexió i debat. La mirada sobre

la Joan Miró des d’una perspectiva visual és fonamental i és

per això que el seu objectiu pot desvelar-nos aspectes que no

havíem tingut en compte amb una mirada fugissera.

24


ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA

26

Doc 2 : Montornès Nord - Estratègies i processos

Introducció

Relacions entre agents implicatsUn dels principals objectius del Pla estel* de Montornès Nord era engegar processos de millora que tinguessin a veure amb els espais públics identificats prèviament per l’administració local. Aquest procés, havia de comptar des d’un bon inici amb un grau d’Implicació ciutadana suficient que li donés legitimitat i, per aconseguir-ho, calia dissenyar curosament una estratègia d’intercomunicació fluïda tant amb els propis veïns i veïnes del municipi, com amb el consistori municipal.

A partir del mapa social esbossat a l’inici del procés, es van programar sessions de treball amb els agents identificats:

• Amb els col·lectius implicats en relació al conjunt del barri es van realitzar entrevistes individualitzades, les conclusions de les quals han estat reproduïdes a l’apartat anterior. I, pel que fa a les sessions obertes, es van preveure per treballar específicament els espais de treball i, per tant, estan incorporades al capítol d’estratègies d’implicació bé de llibertat o bé de Nou d’Abril.

• Amb el consistori, les relacions generals d’intercomunicació estan descrites al document general de Pla estel* Montornés del Vallés.

Hi ha però una estratègia de treball general al barri, dissenyada per al treball global de pla estel* a Montornès Nord: els plafons informatius.

27


28


Plafons informatius

el diàleg, al carrer!Traslladar el diàleg amb els veïns i veïnes al carrer és una estratègia que hem volgut extrapolar a tots els àmbit de treball i de comunicació amb ells.

En aquest sentit, es va situar un pannell informatiu a la façana del mercat, en la zona més visible i transitada, on s’exposaven dades rellevants del procés que es desenvolupava i es renovava periòdicament.

L’objectiu era que els veïns i veïnes de tot el barri poguessin tenir un relat transparent del procés, independentment de si siguien o no les xarxes socials, on paral·lelament també es generava aquest diàleg amb la comunitat virtual.

Concretament es donava la següent informació:

Informació bàsica de contacte amb l’equip tècnic

Agenda: reunions de treball que, a mode d’entrevistes amb col·lectius, hi havia previstes aquell mes, amb dates concretes i una breu descripció de les persones amb qui ens reuniríem i el motiu de la trobada.

En marxa: s’explicaven les tasques que l’equip tècnic realitzava en aquella fase del treball, o accions concretes que hi havia programades dintre de línies d’acció més transversals, com ara el Cinefòrum.

La pregunta del mes: aquest darrer espai del panell pretenia interpelar les persones que llegien el plafó, fent una pregunta relacionada amb el procés que pogués enriquir, amb l’opinió dels veïns i veïnes, la feina d’anàlisi i diagnosi o proposta que es duia a terme. Per recollir les propostes, es va habilitar una bústia al propi plafó per tal que la gent pogués deixar el seu missatge.

La valoració de com d’útil va estar aquesta estratègia és difícil de fer, en tant que no es té un retorn de l’impacte que va tenir. Tot i així, pels comentaris de la gent, ens consta que va tenir una bona acollida.

D’altra banda, el fàcil accés del plafó a l’abast de qualsevol presona, i el fet de no estar protegit amb cap vidre, etc., va fer que, de vegades, s’estripés el cartell i s’hagués de renovar al poc temps d’haver-se penjat. Probablement cal assegurar millor el propi cartell, tot protegint-lo de les inclemències del temps.

Finalment, cal apuntar que l’estratègia de la pregunta del mes no va funcionar; probablement, perquè no era l’espai més idoni per llançar aquestes qüestions i les persones que el llegien, ho feien de passada cap al mercat o de tornada i no es prenien el temps de parar-se, escriure i deixar el missatge a la bústia.

En general, però, l’estratègia es valora molt positivament, en tant que trasllada clarament el diàleg de l’equip tècnic a l’espai públic d’una manera subtil, sense escridassar, però llençant un missatge de transparència sobre el relat del procés del qual els veïns i veïnes n’eren interlocutor principal.

29


Què és el Pla estel de Montornès del Vallès?El Pla estel, pla de les Estratègies Socials per al Territori i els Espais Lliu-res, és una nova manera de treballar l’espai públic centrada en les perso-nes. Implica un treball col·laboratiu entre ciutadans, equip tècnic-polític, i l’equip multidisciplinari del Pla estel. És a dir, sumar experiència dels ciutadans + compromís polític + coneixement tècnic de l’equip Pla estel.

L’objectiu és millorar les plaçes i carrers del municipi per a que se’n beneficien el màxim nombre de ciutadans possible (en el sentit més ampli de la paraula) amb la menor despesa econòmica possible. Per començar a treballar d’aquesta nova manera, l’ajuntament ha escollit uns espais concrets per ser millorats: la plaça de la Sorra, la plaça de la Pèrgola, els darreres dels blocs del Nou d’Abril, el carrer Llibertat i la plaça Joan Miró.

Qui som?L’equip de tècnics del Pla Estel està format per un grup interdisciplinari d’arquitectes, sociòlegs, geògrafs i dissenyadors experts en dinàmiques urbanes. Però recorda: el Pla estel de Montornès del Vallès també ets tu, participa!

Per què?L’Ajuntament de Montornès del Vallès encarrega al equip del Pla estel, la posada en marxa d’aquest Pla amb l’objectiu de fer una diagnosis col-lectiva dels següents espais del municipi: la plaça de la Sorra, la plaça de la Pèrgola, les darreries dels blocs del Nou d’Abril , el carrer Llibertat i la plaça Joan Miró, per tal d’analitzar entre tots com es podrien millorar.

Quan?Les diferents accions Pla estel es duran a terme en els mesos de maig a desembre d’aquest 2014. Si vols estar assabentat en tot moment del que s’està fent segueix-nos en:

CAPTURA MOMENTSAquesta acció s’inclou dins de la primera fase del Pla, que consisteix en exercitar una mirada apreciativa sobre la comunitat i el seu entorn per tal de crear un escenari de possibilitats i recursos, estimulant la presencia de les persones a l’espai públic. Es va iniciar amb la passejada fotogrà-fica del dia de la presentació del Pla estel i està oberta a que participi tothom fins finals del mes de juny.

Consisteix en que utilitzis la fotografia com una eina de reflexió, comu-nicació i coneixença del municipi. A partir de la fotografia busquem que capturis situacions quotidianes, el dia a dia dels carrers, places i parcs, tractant de reflectir l’esperit de Montornès. Infants jugant a pilota al car-rer, unes àvies fent un cafè, un noi passejant al gos, una parella d’ena-morats fent-se un petó en el banc de la plaça...

Per això et demanem:1.- Atura’t un moment2.- Observa el teu entorn3.- Captura l’instant amb la teua càmera o el teu mòbil4.- Envia-ho indicant el lloc on has fet la foto

Facebook: Pla estel Montornès del Vallès

Twitter: @plaestel

Whatsapp: 691 37 32 37

Email: [email protected]

Juliol

estel

Agenda en Marxa

La Pregunta del Mes

Pla estel Montornès del Vallès [email protected] @plaestel www.dipity.com/plaestelmontornes

7

Qui som?L’equip base el formem un grup interdisciplinar d’arquitectes, sociòlegs i geògrafs experts en dinàmiques urbanes. Però recorda què el Pla estel* també ets tu. Participa!

Què fem?Dissenyem processos d’intervenció al teixit urbà i social de la ciutat, a partir de la col·laboració estreta entre tècnics, administració i ciutadans.

Perquè ho fem?El què volem és que l’activitat a les places i carrers de les ciutats recupere la seua vitalitat, i què l’espai públic puga ser gaudit per tothom de manera lliure i igualitària.

Quan ho fem?Les diferents accions Pla estel es duran a terme en els mesos de maig a desembre d’aquest 2014.

www.plaestel.org

Estem programant:

Una reunió amb els presidents de les finques dels entorns de la Plaça de la Sorra i de la Pérgola.

Una reunió amb l’Escola Marinada per donar continuïtat a les activitats amb els infants que es van inciar al juny.

Una reunió amb l’Associació fotogràfica per tal d’involucrar-los en la primera fase del Pla estel.

Trobades amb els bars i comerços de l’entorn de la plaça de la Pèrgola i de la Sorra per parlar de la seva activitat en relació a l’espai públic.

Reunions amb el Casal d’Avis per aprofitar el seu coneixement i experiència.

Explica’ns com era el carrer Llibertat en el passat, per construir junts el del futur. Pots fer-ho per email, a través de les xarxes socials o a la bústia tradicional, escrivint, dibuixant o enviant fotos!?

En aquesta foto que ja ens han enviat, la Plaça de la Sorra és completament buida. Per què?Seguiu enviant-nos les vostres fotografies per mail, facebook o WhatsApp durant l’estiu!

Com era el carrer Llibertat fa uns anys? T’agradava més o menys que ara? Perquè?

Dijous 17 de juliolens reunirem amb la Miriam i la Esther, les dinamitzadores de l’espai públic de Montornès

Divendres 11 de juliolhem quedat amb un representant del col·lectiu de grafiters EGAM.

SETMANALMENTRealitzem tasques d’observació de les coses que passen al barri a diferents hores del dia.

Resultat del mapeig col·laboratiu a la sessió de treball. S’han utilitzat els identificadors resultants de les enquestes de barri, així com comentaris addicionals crítics (roig) i de reforç (verd).

30


Setembre - Octubre

estel

Agenda

La Pregunta del Mes

Pla estel Montornès del Vallès [email protected] @plaestel www.dipity.com/plaestelmontornes

9

Qui som?L’equip base el formem un grup interdisciplinar d’arquitectes, sociòlegs i geògrafs experts en dinàmiques urbanes. Però recorda què el Pla estel* també ets tu. Participa!

Què fem?Dissenyem processos d’intervenció al teixit urbà i social de la ciutat, a partir de la col·laboració estreta entre tècnics, administració i ciutadans.

Perquè ho fem?El què volem és que l’activitat a les places i carrers de les ciutats recupere la seua vitalitat, i què l’espai públic puga ser gaudit per tothom de manera lliure i igualitària.

Quan ho fem?Les diferents accions Pla estel es duran a terme en els mesos de maig a desembre d’aquest 2014.

www.plaestel.org

Estem programant:

Una reunió amb ADIM (Associació de Dones per la Igualtat de Montornès).


Una reunió amb veïns del Carrer 9 d’Abril per avaluar la situació de les darreres dels blocs.


Explica’ns què faries a les darreres del 9 d’abril, respectant el descans dels veïns. Pots fer-ho per email, a través de les xarxes socials o a la bústia tradicional, escrivint, dibuixant o enviant fotos!? Què passa als darreres del Carrer 9 d’abril? Hi ha activitat darrere els blocs 8, 9, 10 i 11?

Dimarts 23 de setembreens reunirem amb els responsables del Centre Juvenil Satèl·lit.

Dijous 18 de setembreens reunirem amb el CEMV, el Centre d’Estudis de Montornès del Vallès.

en Marxa

16/10/2014 THE HUMAN SCALEAndreas M. Dalsgaard Teatre Municipal19:00 h

06/11/2014 TAPASJosé Corbacho y Juan Cruz Monbarri19:00 h

27/11/2014 EL EFECTO IGUAZÚPere Joan Ventura Teatre Municipal19:00 h

CINEFÒRUMLA CIUTAT COM ESCENARIcicle de cinema que versa sobre les tres dimensions de la ciutat.

La paraula ciutat inclou els sentits de urbs (espai físic urbà, ciutat com fet físic, material, morfològic, com paisatge oposat al paisatge rural), civitas (comunitat humana, complexe orgànic de grups socials i institucions, ciutat com producció social i cultural) i polis (sentit polític, ciutat com àmbit de les relacions de poder i l’exercici dels drets ciutadans i llibertats públiques).

CINEFÒRUMLA CIUTAT COM ESCENARIcicle de cinema que versa sobre les tres dimensions de la ciutat.

La paraula ciutat inclou els sentits de urbs (espai físic urbà, ciutat com fet físic, material, morfològic, com paisatge oposat al paisatge rural), civitas (comunitat humana, complexe orgànic de grups socials i institucions, ciutat com producció social i cultural) i polis (sentit polític, ciutat com àmbit de les relacions de poder i l’exercici dels drets ciutadans i llibertats públiques).

Pla estel* Montornès Nord

Documents

Transcript of Pla estel* Montornès Nord