PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI I VOLUMS. MASIA DE “CAN CARBONELL”. Camí del Sant Crist – Barri del Sant Crist. Cabrils. 08348.

Febrer de 2008

MEMORIA. 0.- Propietat. 1.- La masia de Can Carbonell i el seu entorn. 2.- La proposta de reforma. 3.- El Pla Especial i la Normativa existent. 4.- Fotografies. 5.- Plànols.

0.- Propietat. Segons escriptura de compra-venda que s’adjunta, de data vint-i vuit de desembre de dos mil sist, la propietat de la finca de “Can Carbonell”, és ATERMICAL S.A. Y SISTEMAS INTEGRADOS DE MANUFACTURAS Y EXPORTACIÓN S.L., de la que és representant Jorge García Mañosa, amb domicili en Camí del Sant Crist “Can Carbonell”. Cabrils. 1.- La masia de Can Carbonell i el seu entorn. La masia La masia de Can Carbonell es troba qualificada amb el número 42 del Precatàleg del Patrimoni Històric Artístic del municipi de Cabrils. La casa està ubicada en l’antiga agrupació nomenada del veïnat del Sant Crist, veïnat format per l’esmentada masia i les masies de Can Vives, Can ’Amat i en el centre d’elles, la capella pre-romànica de Sant Cristòfol. Tot aquest conjunt de masies es situa damunt d’un o varis establiments d’època romana, al redós de la Via Augusta. En el plànol de descripció topogràfica de Sant Gines de Villassar, de l’any del Senyor 1777, es confirma que en el conjunt arquitectònic del veïnat del Sant Crist, hi havia censades 6 cases, i en el plànol, s’aprecia la implantació actual de les masies, la torre de defensa i la capella. Aquest és el primer document gràfic en el que es defineixen les cases dels municipis, encara que les construccions del veïnat del Sant Crist, son més antigues. La masia a la que fem referència, és, en origen una construcció del model 3, tipus basilical, segons quadre tipològic elaborat per l’arquitecte Josep Danès i Torres (dotze tipus agrupats en tres branques). Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Coberta a dues aigües, amb el cos central que sobresurt. La masia conserva els resseguits de les obertures de pedra granítica del gravat i els carreus cantoners ben tallats. Façana principal amb portal rodó adovellat; dues finestres en planta baixa, amb reixa, tres finestres en la planta pis i una finestra a les golfes. Les finestres de planta pis disposen d’ampits, brancals i llindes de carreus ben escairats de pedra granítica. La finestra de les golfes, està emmarcada però no té ampit de pedra. En la façana principal també hi ha un rellotge de sol esgrafiat, amb la llegenda: “Damnas hores” i de data 1749; i una rajola amb la inscripció “Província de Barcelona Partido judicial de Mataró. Término municipal de Cabrils. Caserio el Sant Crist”. En el terreny de la masia hi ha una bassa i un pou d’aigua. Al llarg dels anys, a l’edificació principal, se l’hi va afegit, pel costat de Nord-est de la casa, un cos en planta baixa destinat a quadres pel bestiar. Posteriorment es va afegir la

planta pis. La paret posterior d’aquest edifici, queda just en el límit de la finca amb la de Can Vives. Per altra banda es va aixecar, probablement al voltant de l’any 1800, un altre volum pel costat de llevant, format per planta baixa i planta pis, destinat a corral i a habitatges dels treballadors. Molt més tard, cap els 1960/1970, es va adossar un garatge amb un terrat a sobre, que comunica amb la casa existent, dels parcers. Al davant de l’entrada principal de la masia es troba l’espai destinat a “l’era”, que ara llinda amb l’Autopista. La façana posterior de la casa limita amb l’espai destinat a ”l’era” de la masia de Can Vives i la façana principal de la capella pre-romànica. Al darrera de la capella, la masia de Ca l’Amat, amb la seva torre de defensa. La masia, pròpiament dita, ha sigut al llarg de la història, de la família Carbonell, i els seus terrenys han estat destinats a explotació agrícola, però des de els anys 60 s’han anat urbanitzant els terrenys del voltant. En l’any 1988, la família Carbonell va vendre la masia, les construccions annexes i els terrenys a la família Comas-Castanyeira. I al 2007 es va vendre a l’actual propietat. Història de l’entorn. L’agrupació de masies, tal com les coneixem avui, és posterior a la capella del segle IX, però construïdes sobre restes de la mateixa època. Encara que a la llinda de la porta principal de Can Vives, te gravada la data de l’any 1673, segurament data de reformes posteriors. La torre de defensa si que és posterior a les dues primeres que es van aixecar en els terrenys domini de Frederic del Bosc, Senyor de Vilassar, al del Mas Eroles (Can Mayans, en Vilassar de Dalt), i la del vidrer Sala, coneguda desprès com torre d’En Nadal, en Vilassar de Mar. [30-VII-1551: Permís per a construir una torre al Mas Eroles “per causa de freqüents incursions marítimes del moros, sarraïns i turcs. Diem al forn de vidre de Jaume Sala. Benet Oliva Ricor. La generació de Feliu de la Penya: burgesia mercantil i guerra de successió entre el Maresme i Barcelona. Universitat de Lleida, 2001]. La torre de defensa de Ca l’Amat, que és de planta quadrada, a diferència de les altres, és posterior a aquestes, probablement de l’últim quart del segle XVI. La capella pre-romànica de Sant Cristòfol, es troba a dintre dels terrenys propietat de Can Vives, però un dret d’ús, antic, permet a les cases de Ca l’Amat i de Can Carbonell, l’accés a la mateixa. En la paret divisòria de pedra, hi ha un pas de comunicació amb un barri de reixa metàl·lica, tot just al costat de l’absis de la capella. En l’actualitat, aquest dret d’ús s’escenifica un cop l’any, en la festa del patró (Sant Cristòfol. Quan l’any 1821 es constitueix el nou municipi de Cabrils, es formarà a partir dels nuclis de la Santa Creu i de Sant Cristòfol. D’aquest darrer punt se’n tenen referències ben antigues amb les troballes descobertes arrel de la construcció de l’autopista. Tot l’indret de la capella i els seus voltants té una llarga tradició d’establiments des de l’època romana: vil·la, Via Augusta, enterraments, etc. A l’Edat Mitja pertanyia inicialment al terme del Castell de Sant Vicenç o de Burriac i la parròquia de Sant Genis de Vilassar. El document més antic que cita Sant Cristòfol és de data 3 d’agost de 1037. Ramon i la seva dona Cusca van revendre un alou amb casa i terres, situat al costat de l’església de Sant Feliu de Cabrera que termejava amb Sant Cristòfol: “... Qui est intus villa copraria et in allis terminis subtus sancfi felicis et prope sancti christofori en in orriolis... “. Es tracta

d’un pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona. No es tornen a tenir notícies documentals fins els segles XIV i XV; a partie de 1332 on consten deixes per a omaments, per a celebració de misses, o per el culte. Consta que l’any 1395 hi havia un servent o donant anomenat Peregrí Catà. En una visita pastoral de l’any 1508 es fa referència a l’estat d’abandonament i ruïna. L’any 1511 ja s’havia restaurat i en aquest moment ja figuren el masos de Can Vives i de Ca n’Amat. El 9 de juliol de 1665, vigília de Sant Cristòfol, s’hi fundà la celebració d’unes completes. L’any 1712, el papa Climent XI, concedí una indulgència plenària per als que visitessin el dia del patró. Quan es creà la nova parròquia de la Santa Creu de Cabrils (1778) li fou adscrita aquesta capella. L’edifici havia sofert diverses transformacions; però arrel d’un estudi de Marià Ribas (1932) que el valoritzava, es va crear l’any 1949 una Junta de restauració que, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i la Diputació Provincial de Barcelona, va iniciar una restauració global per recuperar l’estil original de la capella. En aquesta restauració es va incloure unes excavacions arqueològiques, dirigides per Marià Ribas, en les que es van detectar materials ceràmics romans, que Ribas, relaciona amb el portal antic de l’església i amb la columneta de marbre de la finestra geminada de la façana. Durant les obres, es van documentar les primeres reformes de l’edifici en el segle XIII, quan es va tapiar la finestra de l’arc ultrapassat del final del presbiteri, i va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta, de la qual van trobar algunes restes. D’aquesta època també data el portal de punt rodó i els dos contraforts laterals. En el segle XIII es va tapiar la finestra del mur lateral de l’absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l’hipogeu. Una segona reforma la trobem en el segle XVI, amb el nou arrebossat de les parets i a les voltes, es va tapiar la fornícula de l’absis i es construeix un retaule de fusta amb plafons pintats per Antoni Coll, de Mataró, entre els anys 1552 i 1558. Una tercera reforma fou de que es dugué a terme en el segle XVIII: nou arrebossat i obertura de les finestres de la façana principal. El 10 de juliol de 1953, s’inaugurà la finalització de la restauració i fou beneïda.

DESCRIPCION TOPOGRÀFICA DEL LUGAR

I Termino de Sn Gines de Villaffar, OBdo de Barna . Corregto de Mataró. Con individualización de los vecindarios de Sn Juan de Mar, de Sn Chrift i de Cabrils, de la distancia de la Iglesia de efte a la de la Matriz; de las dos Rieras y Monte de Sn

Sebastian que median entre dichas iglesias, con la figuración de Cafas en el Lugar y en sus refpectives Vecindarios, i en particular de las noventa y tres que componen el nifmo vecindario de Cabrils, cuya termino (fegura el Real apeo en el Añyo 1770) fe compone de 1597 piezas de tierra, que pintas tienen de tenida 6575 quarteras 6 cortantes con dos picotines que del citado nº de piezas de tierra profferen 403 los Vecinos de Cabrils, a faber 391 en la diftinguido Vezindario, y las 12 reftantes las proffehen a la parte de Vullaffart que de unas y otras fatiffazen los diezmos o primicias de Cura Parroco de Sn Gines de Villaffar todos los Añgos en cuya parroquia en el dia fe hallan conftruidos 514 cafa comprehendidas los Vecindarios efti ca 93 el de Cabrils, 6 el de Sn Chrift, 181 en el de Mar y las reftantes 234 en el mismo lugar y las extremidades por cuyas cafas, fincas, tierras y demas ramos contribuye efte pueble de Real tributo todos los Anyos al Real Patrimonio 32719 Rales Arolites de cuya cantidad contribuye el vecindario de Cabrils 8648 reales y 15 ardites, finque eftas partidas comprendan los Perfonales falteros, ni de los Matriculados T que juntas tienen la tenida 2013 quarteras, con 5 cortantes. Oy dia 2 de 8bre Anyo del Sn de 1777. INDICE DE DESCRIPCIONES POR COLORES. La llinea o faxa colorada deferive el Termino de Villaffar, y lo divide de los terminos confrontantes. Efta senyal es de mojan que divide los terminos vecinos fonfrontantes entre ellos, y con efte el de Cabrera por Oriente, el Mar por Mediodia, Premia y Vallromanes por Occidente, Vilanova Orrius y Argentona por el Cierzo. El color amarillo inclufo dentro de la linea colorada indica el territorio de Villaffar fin los Vecindarios. El color verde inclufo dentro de dicha linea colorada deferive el Vecindario de Cabrils. El blanco denota el Vecindario de San Chrift. El color azul senyala el Vecindario de Mar. DE IGLESIAS Y CAPILLAS. A manifiefta la Iglefia Parroquial de Sn Gines de Villaffar. B representa la iglefia de Santa Cruz de Cabrils. C fignifica la Iglefia de San Juan de Mar D demueftra la Capilla de San Sebastian. E enfenya la Capilla de San Criftoval. F figura la cafa donde efta la Capilla de San Salvador. De la diftancia de la Iglefia Matriz a las otras Iglefias medida or llunia recta y por plan. Difta la Iglefia Matriz de la capilla de San Salvador = 1100 canas De la de San Chriftoval = 1340 De la de San Sebaftian = 540 Difta de la Iglefia de San Juan de Mar = 1750 canas Difta de la Iglefia de Santa Cruz de Cabrils = 840. Advertencia: Las diftancias siguiendo los caminos fon mucho mas que van aqui notados, refpeto de fer el territorio muy montañoso de furta que por efte motivo hay desde la Iglefia Matrif a la de Cabrils = 2750 paffos regulares, medido y declarado por prmetivos defintereffados.

Escala de 500 cana Efta no sirve para las Iglefias, ni cafas, fi para el territorio y sus diftancias.

2.- La proposta de reforma. Valoració dels elements a protegir. Criteris d’intervenció La remodelació que es pretén dur a terme, a la masia de Can Carbonell consisteix en un canvi de la teulada de l’altell a dues aigües de la nau central de l’edifici principal, que actualment és de plaques de fibrociment, per una teulada de teula aràbiga, ceràmica, de recuperació, o envellida. En segon lloc, restaurar el volum situat a llevant, de molta menys entitat que la casa principal. En sí mateix, aquest conjunt més modern, és l’agrupació de cinc volums , el més antic situat a Nord, una antiga quadra i paller desenvolupat en planta baixa + planta pis, amb una façana posterior de pedra que dona al lateral de l’ermita. La coberta i el forjat d’aquest volum, es troben en molt mal estat. Caldria refer-ho degut al perill de desplom que podria fer mal bé la façana posterior de pedra. Al davant, un segon volum format per una petita caseta de cos, de P.B.+P.P., amb dues cuines que formaven dos habitatges pel personal parcer de la finca agrícola. Aquesta caseta, actualment abandonada, no es troba en mal estat. És una construcció de finals del segle XIIX. Tipologia de casa de cos de Fase 1 que te al front de la façana una petita caseta d’estris que malmet molt la visió de la façana típica de casa de cos. Un tercer volum que és una cotxera moderna i lletja, perfectament prescindible. Un porxo que uneix les cases auxiliars i la masia. I per últim una antiga pèrgola situada a l’angle E. de la finca reconvertida en un magatzem de jardineria. En tot el conjunt descrit de les construccions de Can Carbonell, l’edifici principal es l’element mes destacat i mereix una protecció de tot l’exterior de la casa, façanes, forats de portes i finestres, ràfecs i teulades. Per a tal efecte caldrà substituir la teulada d’uralita de l’altell. De la resta de construccions, les anomenades auxiliars, cal enderrocar el porxo per tal de deixar la masia completament aïllada per les seves quatre parets. De l’antiga quadra es únicament destacable, les seves façanes posteriors que formen el límit de la finca, amb la de Can Vives. La resta de l’edifici cal reparar-lo. El forjat i la coberta en molt mal estat fan perillar l’estabilitat de les parets. Connectada amb aquesta construcció, la casa de cos en bastant bon estat, creiem que també cal mantenir-la. Enderrocant una petita caseta d’eines, enganxada al costat dret de la façana. La casa de cos de fase 1 es una típica construcció del Maresme de S. XIIX. Amb un badiu d’entrada i escala d’accés al primer pis. A l’habitació següent una cuina amb foc a terra .

El garatge i el magatzem de jardineria son perfectament prescindibles, i per tant no catalogables. Tots el cables i conduccions, tant elèctrics com de telefonia i d’altres, que, actualment estan per les façanes, s’han d’encastar. Per altra banda, quan calgui fer moviment de terres en els treballs de reforma o enderroc, cal complir el següent:

- Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. - Decret 78/2002, de 05 de març, del reglament de protecció del patrimoni

arqueològic i paleontològic de Catalunya. -

Una vegada aprovat aquest Pla Especial i per dur a terme els treballs de reforma que aquí es proposen, caldrà redactar el Projecte per tal d’obtenir la pertinent llicencia d’obres 3.- El Pla Especial i la Normativa Urbanística. Segons la Normativa Urbanística, la casa-masia de Can Carbonell, pertany a la zona 13, ciutat jardí, subzona 13d.1, extensiva unifamiliar. Art. 103.- Edificabilitat: Extensiva = 0,40 m2/m2 Art. 104.- Superfície mínima de la parcel·la = 1.000 m2 Façana mínima = 20,00 ml. Ocupació màxima = 20% Alçada reguladora (P.B. + P.P. + A.G.) = 6,50 ml. Edificacions auxiliars = 3,50 ml. Distàncies: carrer = 6,00 ml. Laterals i fons = 5,00 ml. Art. 105.- Usos: Habitatge, residencial, oficines fins a 160 m2, esportiu i restauració. Art. 134.- S’adjunta Normativa Art. 135.- S’adjunta Normativa Quadre comparatiu de compliment de Normativa Urbanística. Normativa Proposta Superfície mínima 1.000,00 m2 2.719,88 m2 Edificabilitat 0,40 % 1.087,95 m2 Façana mínima 20,00 ml 73,80 ml Ocupació 0,20 % 543,97 m2 Alçada reguladora 6,50 ml ***** Distàncies 6,00/5,00/5,00 ***** ***** Edificació existent, pre-catalogada en Patrimoni.

Justificació de la edificabilitat i la ocupació Superfície de la parcel·la actual (topogràfic) 3.490,28 m2 Afectació viabilitat (Pla general d’ordenació) 587,03 m2 Afectació zona verda (Pla general d’ordenació) 37,33 m2 Parcel·la mínima resultant del sobrant de viabilitat. 146,04 m2 __________ Parcel·la resultant (Després de l’afectació) 2.719,88 m2 Superfície ocupació

Edificació principal 302,18 m2 Edificació auxiliar 108,15 m2 Garatge 40,90 m2 Porxo 28,00 m2 Magatzem jardineria 33,25 m2 Caseta 7,25 m2 _________ Total actual 519,73 m2 < 543,97 m2 Superfície edificabilitat Estat actual Edific. pral. 302,18 + 302,18 + 59,47 = 663,83 m2 Edific. aux. 108,15 + 108,15 = 216,30 m2 Garatge 40,90 m2 Porxo (50%) 14,00 m2 Magatzem jardineria 33,25 m2 Caseta 7,25 m2 _________

Total actual 975,53 m2 < 1.087,95 m2 Ocupació projecte reformat

Edific. pral. 302,18 m2 Edific. Aux. 108,15 m2 Garatge 40,90 m2 (no catalogat) Porxo ------- (enderrocar)

Magatzem jardineria 33,25 m2 (no catalogat) Caseta ------- (enderrocar) _________ Total reformat 484,48 m2 < 543,97 m2 Edificabilitat projecte reformat

Edific. pral. 663,83 m2 Edific. Aux. 216,30 m2 Garatge 40,90 m2 (no catalogat) Porxo -------- (enderrocar) Magatzem jardineria 33,25 m2 (no catalogat) Caseta -------- (enderrocar) __________ Total reformat 954,28 m2 < 1.087,95 m2

L’edificació i l’ocupació teòrica complementària hauria de complir els requisits de distàncies (carrers, laterals i separació entre edificacions d’una mateixa parcel·la) de l’art. 104. Normativa 13d 1 (6,5,8). Però en el cas de construir-se aquest volum de PB+1 hauria d’estar el mes allunyat possible de la masia principal; just al límit esquerre de la finca. Barcelona, febrer de 2008 Manuel Briones Devesa José Luis Dalmau Miralles Lorenzo Marqués de la Riva

CAPÍTOL VII – PATRIMONI HISTÒRIC –

ARTÍSTIC

CAPÍTOL VII.- PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC Art. 133.- Definició

Aquest àmbit, en el qual es sobrequalifiquen certes zones urbanístiques del Pla General, té per objecte la protecció, preservació i millora dels edificis, entorns, àmbits i jardins que, per llur interès històric, artístic, paisatgístic arquitectònic i ambiental, han de disposar d'una especial catalogació i tractament.

Art. 134.- Àmbit

1. Queden inclosos en zona de Protecció i són objecte d’immediata protecció

els immobles, àmbits, jardins i conjunts que es pre-cataloguen:

nº en el plànol Denominació

-1 Can Vilumara -2 Ca l’Estrany -3 Can Manolito -4 Can Bargay -5 Cal Cucut -6 Can Cama -7 Can Valls -8 Ca l’Abril -9 Ca l’Abrilet -10 Can Cabot -11 Can Paró -12 Can Roure -13 Mas Grau -14 Can Pons -15 La Concòrdia -16 Masies de Can Bribol, Can Gil i Can Llorenç -17 Escola Bressol -18 Castell -19 La Fàbrica -20 Ajuntament -21 Pont de les Heures -22 Carrer Emília Carles -23 Torre Larramendi -24 Torre de les Aigües -25 Casal d’Avis -26 Església -27 Rectoria -28 Cal Magre -29 Carrer Domènec Carles

CAPÍTOL VII – PATRIMONI HISTÒRIC –

ARTÍSTIC

-30 Mas Maria -31 Mas de Baix -32 Casa del Pont -33 Can Tolrà -34 Font de Can Coll -35 Can Tosca -36 Masia Blanca -37 Can Xinxa -38 Can Vehils -39 Ca l’Amat -40 Can Vives -41 Capella pre-romànica -42 Can Carbonell -43 Fàbrica Gran -44 El llac de Can Roldós -45 Casa i Pou Aigua Picant -46 Sector de Can Roldós -47 Casa Club Montcabrer -48 Els Garrofers de Mataró -49 Camí de Baix -50 Can Dalmau -51 Cementiri -52 Poblat Ibèric -53 Cal Gras -54 Cases Passeig Palmeres -55 Passeig de les Palmeres

2. El Pla Especial, a través del seu catàleg, inclourà, a part dels edificis, àmbits

i jardins ressenyats, aquells altres que responguin a una o alguna de les següents situacions:

a.- conjunts que presenten un elevat grau d'uniformitat i de coherència formal per la seqüència i agrupaments en què es troben i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d'un període històric que els fa veure avui com unitaris. b.- construccions disperses l'interès de les quals rau en llur qualitat arquitectònica o en característiques específiques que les converteixen en testimonis històrics. c.- Cases i patis o jardins quines relacions formals defineixen petits espais urbans definitoris del caràcter específic de la vila de Cabrils. d.- Cases i masies externes al nucli urbà, que per la seva història o per la seva qualitat formal han esdevingut fites d'identitat en el territori.

CAPÍTOL VII – PATRIMONI HISTÒRIC –

ARTÍSTIC

e.- Parcs i jardins o restes d'anteriors jardins que tenen interès, sigui pel contingut d'arbres i elements ornamentals, sigui per l'especial disposició dels elements que els constitueixen. f.- Els arbres aïllats que per la seva situació, edat o altres valors siguin mereixedors d'especial protecció.

3. En la redacció del Pla Especial es podrà, així mateix, reduir al mínim les

condicions de protecció a algun o alguns dels elements inclosos en l'apartat 1 d'aquest article.

Art. 134.- Condicions de l'edificació, usos i llicències bis 1

1. El Pla Especial contemplarà el règim concret de les obres de conservació i restauració, millora, ampliació, substitució i nova edificació, així com el règim d'usos aplicable en els elements catalogats.

2. El Pla preveurà que en qualsevol cas aquestes llicències necessitaran un

informe previ preceptiu de l'equip tècnic municipal. Així mateix, el Pla preveurà la possibilitat de sol·licitud en qualsevol cas d’un informe previ a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Art. 134.- Condicions de l’immoble protegit bis 2

Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de Protecció del Pla Especial.

Art. 134.- Condicions de les obres de consolidació i conservació bis 3

1. En tant no sigui vigent el Pla Especial corresponent, es podran autoritzar únicament obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, i previ informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, que haurà d'ésser emes en el termini de 10 dies.

2. Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, els parcs o jardins

catalogats no poden modificar-se ni en la seva estructura ni en els seus elements constitutius sense llicència municipal que serà sol.licitada acompanyant projecte signat per un titular superior facultat. Aquest projecte haurà de justificar la conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una memòria i es grafiaran en plànols de planta, secció i alçats.

CAPÍTOL VII – PATRIMONI HISTÒRIC –

ARTÍSTIC Art. 134.- Edificabilitat bis 4

1. En els solars d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves

edificacions subjectant-se no solament a la normativa general de la zona que l'envolti, sinó també a les prescripcions que el Pla Especial de Protecció determini.

2. Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais

lliures dels solars o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el Pla Especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta.

Art. 134.- Objectius del Pla Especial bis 5

1. Definició concreta dels perímetres corresponents a cada un dels elements catalogats.

2. Contingut de la protecció.

3. Règim particular econòmico-fiscal que tendeix a estimular i fomentar la

conservació, millora i reposició dels elements catalogats.

4. Procediment específic de concessió de llicències en els elements catalogats.

CAPÍTOL V – REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I

URBANITZABLE

ZONA 13. CIUTAT JARDÍ Art. 102.- Norma General

1. En aquesta zona, l'edificació respon al tipus d'ordenació segons l'edificació aïllada, en habitatges voltats de jardí.

2. En la zona de ciutat jardí, s'estableixen les següents subzones:

Subzona 13b Intensiva unifamiliar Subzona 13b.1 Intensiva unifamiliar aparellades Subzona 13b.2 Intensiva unifamiliar, 350 m2 Subzona 13c Semiintensiva unifamiliar Subzona 13c.1 Semiintensiva unifamiliar, Protecció Subzona 13d.1 Extensiva unifamiliar, 1000 m2. Subzona 13d.1.a Extensiva unifamiliar, 1000 m2, Protecció Subzona 13d.2 Extensiva unifamiliar, 2000 m2 Subzona 13m Semiintensiva en viles plurifamiliars. 3. Les subzones 13c.1 i 13d.1.a, en tots aquells aspectes que no estiguin

regulats per la present Normativa del Pla General de Cabrils, es sotmetran a determinacions establertes per la Norma Complementària 1 de Cabrils, per a l'àrea d'edificació aïllada de protecció de paisatge.

4. Densitat: A totes les subzones s'admet un habitatge per parcel·la excepte a la

subzona 13m Semiintensiva en viles plurifamiliars que s'admet un màxim de quatre habitatges per parcel·la.

Art. 103.- Edificabilitat

1. L'índex d'edificabilitat neta d'edificació per a cada subzona s'estableix en el quadre següent, en metres quadrats de sostre per metre quadrat de parcel·la.

Intensives 0,8 m2/m2 Semiintensives 0,6 m2/m2 Extensiva d.1 0,4 m2/m2 Extensiva d.2 0,2 m2/m2 2. A totes les subzones, llevat la 13m, s'autoritza la construcció d'edificacions

auxiliars, dins els índex d’edificabilitat i ocupació de la subzona corresponent.

CAPÍTOL V – REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I

URBANITZABLE

Art. 104.- Condicions d'edificació

1. La superfície mínima de parcel·la, la llargària mínima de façana al carrer i l'ocupació màxima de parcel·la en aquestes subzones s'estableix en la taula següent:

Sup. mínima Façana mín. Ocupació de parcel·la de parcel·la màxima

Subzona 13b 200 m2 10 m 40% Subzona 13b.1 200 m2 10 m 40% Subzona 13b.2 350 m2 10 m 40% Subzona 13c 500 m2 15 m 30% Subzona 13c.1 500 m2 15 m 30% Subzona 13d.1 1.000 m2 20 m 20% Subzona 13d.1.a 1.000 m2 20 m 40% Subzona 13d.2 2.000 m2 20 m 20% Subzona 13m 800 m2 18 m 30%

2. S'admeten parcel.les de superfícies i façanes menors, en el cas de parcel.les existents segons es defineix a l'Art. 55.

3. A totes les subzones, l'alçada màxima d'edificació és de 6,5 metres

corresponent a planta baixa, un pis i golfes, exceptuant la subzona 13 d.1.a. i la subzona 13 b (PB), on l'alçada màxima serà de 3,5 metres. L'alçada reguladora màxima s'aplicarà a dues façanes oposades de l'edificació que estiguin a favor i contra el pendent natural del terreny.

4. L'alçada màxima dels edificis auxiliars és de 3,50 metres. 5. a) La separació de l’edificació principal i de les auxiliars a les partions de les

parcel.les, respectaran les distàncies mínimes següents:

SUBZONA CARRER LATERALS FONS 13b 3 m 2 m. 2 m. 13b.1 3 m. 2 m. 2 m. 13b.2 2 m. 2 m. 2 m. 13c 6 m. 3 m. 3 m. 13c.1 6 m. 3 m. 3 m. 13c.2 10 m. 3 m. 3 m. 13d 6 m. 5 m. 5 m. 13m 6 m. 3 m. 4 m.

b) S’admetrà l’aparionament de les edificacions en les zones 13 b.1 i 13 c sempre i quan es garanteixi el compliment de les condicions de forma i dimensions de la parcel·la mínima (superfície, façana mínima, etc.) per cada un dels habitatges. En aquests casos, serà preceptiu projecte i llicència única, i edificació simultània.

CAPÍTOL V – REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I

URBANITZABLE

c) Les separacions al carrer podran variar mitjançant l’aprovació d’un Estudi de Detall, en aquells casos en que les edificacions veïnes consolidades no s’hi ajustin.

6. La separació entre edificacions d'una mateixa parcel·la serà com a mínim: Subzones intensives 3 m. Subzones semiintensives 5 m. Subzones extensives 8 m. 7. Punt d'aplicació de l'alçada reguladora. L'alçada reguladora s'aplicarà sobre

el pla de la planta baixa (veure Art. 65 "Planta baixa"). 8. Sobre l'alçada reguladora es podrà construir el volum comprès en el generat

pels pendents de la coberta, recolzat a l'alçada reguladora màxima sobre les línies de façana. Aquesta coberta tindrà un pendent màxim del 35 per cent, encara que no s'esgoti l'alçada reguladora.

9. Sobre el diedre definit a l’epígraf 8 d’aquest article, sols podran construir-se

fumerals, antenes i els elements imprescindibles de les instal·lacions.

10. Zones lliures d'edificació.

Les zones lliures d'edificació seran destinades a jardí o pati. En el terreny lliure d’edificació es determina la plantació d’un arbre per cada 25 m2 o fracció. Les espècies vegetals adequades al clima i sòl de Cabrils, es relacionen a l’annex núm. 1. En aquestes zones queden prohibides les construccions soterrades. No obstant això, s’autoritza la construcció de garatges en substitució de terres, amb superfície màxima de 60 m2 útils i, alçada 3,5 metres, sense necessitat de separar-se de les partions ni dels carrers, amb independència de les construccions auxiliars fixades en l'article anterior, apartat 2.a. Els garatges construïts en substitució de terres, només podran tenir obertures a la seva façana principal, les altres façanes quedaran cobertes pel nivell de terres definitiu. Es permet la construcció de pèrgoles i porxos de jardí amb cobertes lleugeres a base d’elements vegetals (bruc, canya, etc.) sobre pilars i bigues ceràmics, de fusta o perfils metàl·lics, sense computar en els índexs d’edificabilitat i ocupació. En les zones lliures d’edificació es prohibeix la construcció o instal·lació de barbacoes, forns o similars.

Es permeten les instal·lacions esportives: piscines, frontons, pistes de tennis i anàlegs. L’alçada màxima dels murs d’aquestes instal·lacions esportives serà:

CAPÍTOL V – REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ I

URBANITZABLE

a) L’alçada de les tanques, quan aquestes es situïn sobre la franja de terrenys resultant de la separació de la construcció als límits de parcel·la. b) Les instal·lacions esportives en els espais no ocupats per edificació a les zones de ciutat jardí que no ultrapassaran els gàlibs admissibles de les edificacions que poguessin situar-s’hi.

11. Les parets de tanca o valles, tant al carrer com a les parcel.les veïnes, no

podran tenir més de 0,80 metres de material opac; la resta, fins a 1,80 metres, en forma de gelosia o bardissa.

12. S'autoritza l'adaptació topogràfica del terreny, amb les següents limitacions:

a. excavacions i rebliments màxims de 1,20 metres sota i sobre el nivell natural del terreny, per a formar plataformes amb pendent màxim del 30 %. b. els murs d'anivellació de terres, en els límits de la parcel·la no podran ultrapassar en cap punt una alçada superior a 1,20 metres en relació al perfil del terreny amb les parcel.les adjacents.

13. Nogensmenys, l'aplicació d'aquest article no podrà produir variacions en el

resultat de les alçades de les tanques dels predis adjacents, ni tampoc obligar en aquests moviments de terres.

14. En els terrenys de pendent mitja superior al 30% es permetrà reduir les

separacions al carrer en el mateix percentatge de pendent del solar, fins a un mínim de 3 metres de separació al carrer. Els terrenys de pendents superiors al 100 per cent no seran edificables.

15. En les parcel.les de pendent superior al 40 per cent i per sota de la rasant del

carrer, es permetrà un rebaix superior al permès per la normativa per crear la plataforma d'assentament de l'edificació, sempre i quan no superi els 4,50 per sota de dita rasant del carrer.

Art. 105.- Usos

Els usos admesos en la zona 13 de Ciutat Jardí seran els següents: Habitatge, Residencial, Oficines (fins a una superfície construïda de 160 m2), esportiu (que no sigui d'espectacle), restaurants. S’admeten igualment activitats de caire artesanal compatibles amb l’ús d’habitatge, realitzades per l’usuari del mateix, sempre i quan no assoleixin un grau d’activitat que es pugui considerar com d’activitat comercial, industrial o empresarial.

Es prohibeixen els usos de: discoteca, bingo, industrial i comercial.

REPORTATGE FOTOGRAFIC DE LA MASIA DE CAN CARBONELL FAÇANA PRINCIPAL Vista parcial de façana principal Vista parcial de façana principal Vista parcial de façana principal Vista parcial façana principal Vista parcial d’edificació auxiliar (dreta)

Vista parcial façana principal Vista parcial façana principal Part superior Porta principal Vista lateral de façana principal Vista lateral de façana principal i i edificació auxiliar edificació auxiliar

FAÇANES LATERALS Vista de façana lateral Oest Vista de façana lateral Oest Al fons a l’esquerra, Can Vives Vista de façana lateral Oest Vista de façana lateral Est amb vista Vista parcial de façana lateral Est parcial de porxo i d’edificació auxiliar

FAÇANA POSTERIOR Vista de façana posterior des de Can Vives Vista de façana posterior amb vista del mur del porxo des de Can Vives Vista parcial de façana posterior de

Can Carbonell, mur de porxo i façana posterior d’edificació auxlilar des de

Can Vives COBERTA DE CAN CARBONELL Vista lateral Est de coberta de plaques de Primer pla de coberta de plaques de fibrociment fibrociment

Vista lateral Oest de coberta de plaques Primer pla de xemeneïa de fibrociment PORXO Primer pla frontal del porxo de calderes Vista del porxo entre les dues edificacions Coberta del porxo amb vista parcial de la façana lateral Est de Can Carbonell

EDIFICACIO AUXILIAR Vista parcial d’edificació auxiliar amb Vista de façana frontal annex prefabricat Vista cantonada façana frontal i lateral Primer pla cantonada Garatge i casa de cos Vista parcial de façana lateral amb porxo

Vista parcial de façana posterior des de L’hort de Can Vives Vista parcial de façana posterior Vista parcial de façana lateral Vista parcial de façana posterior Desde la porta de la capella

Vista parcial de façana posterior d’edificació auxliliar, mur de porxo i Can Carbonell des de Can Vives

FOTOS INTERIORS Vista de porta principal d’acces Vista d’escales. Vestìbul. Planta Baixa Vestìbul. Planta Baixa

Pas entre cuina i menjador Cuina. Planta Baixa Planta Baixa Vista del estar Vista del estar i del estudi des de Planta Baixa menjador Planta Baixa

Sala Vista d’escala que puja al altell Planta Pis desde biblioteca Planta Pis Vista interior de coberta Vista interior de coberta del altell Vista interior de coberta del altell

INTERIOR D’EDIFICACIÓ AUXILIAR Vista interior de sala Vista de escala