PLA DE FOMENT LECTOR - gva.esiesjordi.edu.gva.es/wp/wp-content/uploads/2013/10/PLA... ·...

IES JORDI DE SANT JORDIC/ Alcalde Gisbert Rico, 24 - 46013 València

Tel. 961206180 - Fax 961206181http://[email protected]

PLA DE FOMENT LECTOR

IES JORDI DE SANT JORDI

http://iesjordi.edu.gva.es/



ÍNDEX

1. JUSTIFICACIÓ DEL PLA.

1. 1.DADES IDENTIFICATIVES.

1. 2. CONSIDERACIONS DEL CENTRE

1. 3. LA LECTURA EN EL PROJECTE EDUCATIU DEL IES JORDI DE SANT

JORDI.

2. ANÀLISI DE LES NECESSITATS EN L’ÀMBIT DE LA LECTURA DEL CENTRE EN ELMOMENT D’INICIAR-SE EL PLA.

2.1. PRÀCTIQUES LECTORES I ESCRIPTORES DEL CENTRE. ÈXITS I

DIFICULTATS. METODOLOGIA.

2.2. SITUACIÓ DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR I ALTRES RECURSOS.

3. OBJECTIUS.

3.1 OBJECTIUS GENERALS.

3.2. OBJECTIUS, ACTUACIONS I CRITERIS D’AVALUACIÓ PER A

CADASCUN DELS SECTORS IMPLICATS.

3.2.1. PROFESSORAT.

3.2.2. ALUMNAT.

3.2.3. LES FAMÍLIES.

3.2.4. L’ENTORN DEL CENTRE (BIBLIOTECA, AJUNTAMENT,

LLIBRERIES, ENTITATS CÍVIQUES I SOCIALS, EDITORIALS, ETC.)

3.3. PROPOSTES DELS DEPARTAMENTS.

3.3.1. ANGLÉS

3.3.2. FRANCÉS

3.3.3. INFORMÀTICA

3.3.4. FOL

3.3.5. TECNOLOGIA

3.3.6.CASTELLÀ

3.3.7. CIÈNCIES NATURALS

PLA DE FOMENT LECTOR IES JORDI DE SANT JORDI 1




3.3.8. FÍSICA I QUÍMICA.

3.3.9. FILOSOFIA

3.3.10. GEOGRAFIA I HISTÒRIA.

3.3.11. MÚSICA

3.3.12. VALENCIÀ

3.3.13. GREC.

3.3.14. LLATÍ.

3.3.15. CCSS.

4. RECURSOS DISPONIBLES I NECESSARIS PER APLICAR EL PLA DE FOMENT

LECTOR.

4.1. BIBLIOTEQUES D’AULA.

4.2. BIBLIOTECA DEL CENTRE.

4.3. RECURSOS HUMANS.

4.4. ALTRES RECURSOS.

5. AVALUACIÓ, REVISIÓ I PROPOSTES DE MILLORA.





1. JUSTIFICACIÓ DEL PLA.

1. 1.DADES IDENTIFICATIVES.

IES Jordi de Sant Jordi

C/ Alcalde Gisbert Rico, 24

46013 – VALÈNCIA

[email protected]

Tel.: 961206180 Fax: 961206181

http://iesjordi.es.gva.es

1. 2. CONSIDERACIONS DEL CENTRE

Per elaborar aquest apartat s’ha partit de l’anàlisi de la realitat social de l’entorn, de les

característiques internes del propi centre i de les necessitats singulars del seu alumnat.

L’IES Jordi de Sant Jordi es troba ubicat al barri de Na Rovella, caracteritzat per una forta

problemàtica social, i per un important teixit associatiu que intenta donar resposta a les

problemàtiques col·lectives i individuals que es plantegen. En els últims anys hi ha hagut una

gran transformació en el barri a conseqüència de la remodelació urbanística propiciada per la

Ciutat de les Arts i les Ciències, però aquesta nova realitat continua convivint amb situacions

de forta exclusió social.

El nostre centre ha patit en els últims anys importants canvis pel que fa a l’alumnat que

escolaritza. Fa uns anys, a més de l’alumnat del barri, escolaritzava alumnat provinent de les

pedanies del sud de la ciutat (Castellar, Pinedo, El Saler, El Palmar,...). Aquest alumnat

donava una diversitat important al centre, ja que confluïen persones d’origen rural, amb

altres que assistien al Saler degut al transport escolar i per tant de qualsevol barri de

València, i amb altres originàries del barri.

Actualment podem dir que l’alumnat dels diferents Cicles Educatius del centre té

característiques diverses. A l’ESO la quasi totalitat de l’alumnat és del barri, amb unes

expectatives de futur acadèmic molt baixes i amb un percentatge molt elevat d’immigrants, i

de famílies amb una greu problemàtica social. El curs 2004/05, amb la incorporació del

Primer Cicle escolaritzarem un important nombre d’alumnat d'ètnia gitana, que abans amb el

pas al Segon Cicle es desescolaritzava i quedava fora del control dels Serveis Socials.

Al Batxillerat la realitat de l’alumnat canvia, ja que a més de l’alumnat del barri que ha

aconseguit superar l’ESO, escolaritzem també alguns alumnes provinents d’altres barris. I



http://iesjordi.es.gva.es/



per últim, en els Cicles Formatius que impartim tenim alumnat de molts llocs de la província i

inclús d’altres Comunitats Autònomes.

Aquesta diferència ens està permetent que, malgrat la forta problemàtica social que tenim a

l’alumnat de l’ESO, el centre no siga un gueto i que es respire un ambient de bona

convivència. En les enquestes d’autoavaluació del centre que s’han passat varios cursos

l’alumnat continua afirmant, en un 80% que la convivència és bona o molt bona al centre.

Això ha estat possible per l'esforç del professorat al llarg dels anys que ha permés anar

adaptant el centre a la nova situació. S'han posat en marxa Programes Específics, com el

PQPI i el Programa Integra.

Es va crear el grup de mediació escolar, que actualment està consolidat al centre i que

realitza gran quantitat d’accions per a la millora de la convivència, que van des

d’intervencions puntuals, fins activitats molt diverses com jocs de taula a l’esplai, tertúlia-

berenar per a mares i pares.

En aquesta línea d’actuacions cal dir que els Cicles Formatius de Grau Superior que

impartim a l'Institut són de la Família Professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat,

i ja comencen a ser un element important per afavorir que el centre treballe la integració de

l'alumnat i la seua participació. De moment, s'ha posat en marxa el Punt d'Informació Juvenil

que gestiona l'alumnat del CFGS d'Animació Sociocultural però que compta amb la

col·laboració d'alumnat d'altres nivells. També s’ha creat un grup de teatre, que es pretén

puga ser un element dinamitzador dels diferents nivells educatius.

1.3. LA LECTURA EN EL PROJECTE EDUCATIU DEL IES JORDI DE SANT JORDI.

És un fet reconegut que gran part del fracàs escolar prové de la deficient comprensió lectora

dels alumnes. Aquest fet fa urgent impulsar la pràctica lectora en un Institut d’Educació

Secundària. És necessari crear lectors competents en diversos tipus de textos, promoure

actituds reflexives i critiques vers a la cultura, i despertar interés per la lectura com a

entreteniment.

Al mateix temps, hem de tenir en compte que l’alumnat no ha de ser únicament un receptor

de coneixements, sinò que ha d’aprendre a investigar per sí mateix i ha d’aprendre a

construir el seu propi aprenentatge, ha d’aprendre a aprendre. Així doncs, hem de

proporcionar-li les técniques i la metodología adients per a la investigació.

Considerem el nostre pla com un compensador de desigualtats, ja que el nivel socio-

econòmic dels nostres alumnes fa que, en molts casos, la seua única possibilitat de contacte





amb la cultura i la literatura siga l’IES. Per tant, volem impulsar un model d’educació no

discriminatoria, orientada a la igualtat de les persones i de les seues possibilitats de

realització, perquè pensem que la cultura és un dret que ha de garantir-se des de l’escola i al

que tots els ciutadans han de tenir accés.

2. ANÀLISI DE LES NECESSITATS EN L’ÀMBIT DE LA LECTURA DEL CENTRE EN EL

MOMENT D’INICIAR-SE EL PLA.

2.1. PRÀCTIQUES LECTORES I ESCRIPTORES DEL CENTRE. ÈXITS I DIFICULTATS.

METODOLOGIA.

DESTINADES AL PROFESSORAT

FEM HABITUALMENT:

Alguns departaments elaborem una llista d’obres de lectura col·lectiva a classe o de

lectura obligatòria per part de l’alumnat per a cada curs escolar.

Tots els tutors/res visiten amb els seus alumnes la biblioteca del centre per a explicar-

los les normes d'ús i l’organització.

Una part del professorat col·labora en la preparació i realització de les activitats

d'animació a la lectura que s'organitzen col·lectivament al centre.

PROPOSTES DE MILLORA:

Hauríem de generalitzar la lectura col·lectiva en els primer cursos d’ESO.

Hauríem de coordinar-nos en l’elecció de les obres de lectura obligatòria.

Hauríem de plantejar-nos d’una manera més sistemàtica, habitual i generalitzada la

formació del professorat en relació amb els temes del foment de la lectura i l’escriptura.

DESTINADES A L’ALUMNAT

En cada classe o aula

FEM HABITUALMENT:

Lectura col·lectiva d’un llibre per trimestre en algunes assignatures i nivells.





Hi ha una part del professorat que proposa a l’alumnat treballs d’investigació que

impliquen fer recerques en Internet i llegir textos no literaris de caràcter informatiu.

Hi ha professors que, de tant en tant, aprofitant alguna data significativa, proposen a

l’alumnat fer murals sobre els escriptors homenatjats.

En cada departament

FEM HABITUALMENT:

Elaborem unitats didàctiques en algunes àrees o assignatures per a treballar diferents

temes transversals al llarg del curs escolar i incloem sempre algunes lectures

relacionades amb el tema, com ara: el 9 d’octubre, el Dia de la Pau, el Dia de l’Arbre, el

Dia de la Dona, etc.

Programem sempre una o dues visites a representacions teatrals.

Criteris d’avaluació comuns per a totes les matèries a l’hora de correcció d’ortografia i

lliurament de treballs sobre bibliografía.

A tot el centre

FEM HABITUALMENT:

Celebrem actes a l’abril com a mes del llibre i la lectura, aprofitant les efemèrides del 23

d’abril, Dia Internacional del Llibre, amb actes col·lectius en què participa tot el centre.

Fem una fira del llibre amb llibres de segona mà deixats per l’alumnat i per les famílies.

Fem Concurs de lectura, en totes les llengües que es treballen al centre.


Hauríem de planificar les activitats destinades a l’alumnat d’una manera periòdica

perquè l’acció de fomentar la lectura es fera al llarg de tot el curs escolar.

Hauríem d’establir criteris i instruments d’avaluació de les activitats per saber si són

efectives o no.





DESTINADES A LES FAMÍLIES

FEM HABITUALMENT:

En totes les reunions de tutoria de començament del curs, el professorat ressalta la

importància que té llegir per a l’aprenentatge de l’alumnat i incideix en el fet que els

xiquets i les xiquetes que lligen normalment tenen millors notes.

Hi ha un horari de préstec de llibres per a mares i pares, per les vesprades, en la

Biblioteca del centre.


Hauríem de planificar i ampliar les activitats destinades a les famílies d’una manera

clara.

Hauríem de conseguir que participen més les famílies en les activitats de foment lector

dirigides a mares i pares.

2.2. SITUACIÓ DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR I ALTRES RECURSOS.

La Biblioteca ha passat per difenrents situacions. Durant molts anys des de la creació de

l’institut va esta atesa per un professor d’especialitat suprimida, el qual s’encarregava de la

seua organització i manteniment. Quan aquest professor es va jubilar i, en una situació de

falta d’espai, va ser utilitzada com a classe. Més tard, com a espai per atendre els alumnes

amb conductes disruptives. Des del curs 2003/04 la voluntad de l’equip directiu va ser que

fora de nou utilitzada com a biblioteca. En el curs 2005/06 es va a instalar els ordinadors. En

el curs 2007-08 i dins del programa PROA es va fer un esforç especial per a posar en marxa

la biblioteca com a tal.

La situació de partida era la següent:

Respecte al mobiliari, algunes prestatgeries i armaris estaven molt deteriorats pel pas del

temps i el seu disseny era incomode i dificultava la col·locació i classificació dels llibres. Els

llibres estaven col·locats en els armaris sense seguir un criteri definit, moltes voltes per

tamany o colecció, sent practicament imposible localitzar un llibre concret.





La catalogació no estava actualitzada: part d’ella estava informatitzada, pero amb criteris

diversos a la hora de plenar les fitxes. El fons de llibres estava por actualitzar: molts llibres

de consulta han quedat obsoletos per la seua antiguitat i, especialment per l’existència

d’internet; els llibres de lectura eren fonamentalment clàssics i no n’hi havia quasi literatura

actual. Tampoc hi havia una zona d’acces lliure als llibres ni cap zona destinada a la lectura.

No funcionava el servei de prèstecs ni existia un control dels llibres prestats, perduts o

deteriorats.

Els alumnes pràcticament desconeixien l’existència de la biblioteca con tal, únicament

començava a ser coneguda com el lloc on alguns d’ells rebien l’acompanyament escolar,

dins del programa PROA.

Actualment s’ha terminat i actualitzat la catalogació. També s’ha renovat el fons de llibres de

lectura. Funciona el préstec de llibres i la biblioteca està oberta durant quasi tot l’horari lectiu,

per que puga ser utilitzada com a lloc d’estudi, de consulta i de conexió a internet.

3. OBJECTIUS.

3.1 OBJECTIUS GENERALS.

Segons l’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat

Valenciana, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres de la

Comunitat Valenciana, els objectius generals que s’han de promoure són els següents:

1. Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenrotllar l’hàbit lector.

2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i

mòduls del currículum.

3. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

4. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la

comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de

foment de la lectura.

5. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en

suports impresos com en suport digital i audiovisual.

6. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de

la informació.





7. Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i

adequar-les als objectius i actuacions arreplegats en el pla.

8. Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a

la lectura.

9. Contribuir al desenrotllament de la competència lingüística en l’alumnat.

3.2. OBJECTIUS, ACTUACIONS I CRITERIS D’AVALUACIÓ PER A CADASCUN

DELS SECTORS IMPLICATS.

3.2.1. PROFESSORAT.

OBJECTIUS:

1. Participar en l'elaboració del pla de foment lector anual del centre aportant idees i fent-

ne una avaluació del pla en finalitzar cada curs escolar.

2. Informar-se sobre la lectura infantil i juvenil: tècniques per millorar-la, bibliografia, autors i

autores, publicacions, tendències, etc.

3. Elaborar amb l’alumnat les normes d’ús de la biblioteca de l’aula.

4. Col·laborar en les activitats d'animació a la lectura que s'organitzen col·lectivament al

centre i específicament de cara a l'alumnat de l'aula.

ACTUACIONS I ACTIVITATS:

Constitució de la comissió coordinadora encarregada de redactar el pla de foment lector

de cada curs escolar.

Elaboració d’un dossier informatiu perquè el professorat conega el material existent a la

biblioteca, així com les normes d’ús i funcionament.

Preparació d'activitats lúdiques i divulgadores destinades a l'alumnat: celebració d'una

setmana del llibre, organització de campanyes d'informació lectora i planificació

d'activitats específiques destinades a cada nivell i aula.

Celebració de sessions d'informació sobre el món del llibre i assistència a actes

extraescolars que tinguen relació amb el foment de la lectura (cursos, presentacions de

llibres, seminaris, grups de treball, fires de llibres, etc.).

Elaboració de llistes de llibres per a recomanar en els diversos nivells educatius.





CRITERIS D’AVALUACIÓ:

- Creació de la comissió coordinadora de la redacció del pla: sí o no?

–S’han establit uns criteris clars i consensuats sobre el disseny i la redacció anual del pla de

foment lector de cada curs escolar?

–S’ha fet el dossier informatiu sobre les normes d’ús i funcionament de la biblioteca del

centre?

–S’ha treballat en equip, per cicle i/o departaments per a preparar activitats lúdiques i

formatives de foment de la lectura?

–Quantes activitats conjuntes de cicle i/o departament i de centre s’han programat a l’any?

3.2.2. ALUMNAT.

OBJECTIUS:

1. Familiaritzar els alumnes amb els llibres i amb la biblioteca del centre i de l'aula.

2. Iniciar-los en el maneig de les tècniques bibliogràfiques elementals i en l'ús de la

biblioteca.

3. Aficionar l'alumnat a la lectura i crear situacions funcionals que la facen

necessària.

4. Crear hàbits de respecte i de cura envers els llibres i la biblioteca de l’aula, del

centre...

5. Informar-los de les diferents possibilitats d'accés al llibre i a la lectura que es

donen fora de l'àmbit escolar: biblioteca municipal, llibreries, fires del llibre, etc.

6. Iniciar i/o consolidar la necessitat de constitució i formació de la pròpia biblioteca

personal.


ACTIVITATS DINS DEL CENTRE

A) Activitats relacionades amb una data o tema en concret.

Exemples:





Dia de la dona

Objectius:

- Promoure actituds no sexistes.

- Conscienciar a l’alumnat sobre la violència de gènere.

- Promoure la igualtat entre sexes.

- Fer reflexionar sobre les actituds sexistes encara presents en la nostra societat.

Procediment

- Concurs de cartells amb col·laboració amb el departament de plàstica

- Recerca de refranys que reflecteixen el paper assignat a la dona tradicionalment en la

societat, en col·laboració amb els departaments de castellà i valencià

- Realització de un treball sobre dones que han influït en la història.

Cel·lebració Dia del Llibre. Mercat solidari.

Edició de la Revista "Els moments del Jordi".

ACTUACIONS FORA DEL CENTRE.

A) Fira del llibre

-Objectius:

- Donar a conèixer la Fira del Llibre como espai de cultura.

- Apropar les llibreries als alumnes com un lloc on es realitzen activitats culturals i no només

como lloc on es compren llibres.

Procediments:





- Intercanvi de libres.

- Participació en las activitats la fira del llibre.

- Exposició de frases de tots los membres de la comunitat educativa sobre el significat

de la lectura para cadascun.

B) Visita a l’Antic Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana

Objectius

- Conèixer una Biblioteca distinta

- Conèixer l’edifici i la seua història

- Conèixer el funcionament de una gran Biblioteca

- Participar en las activitats d’ animació lectora proposades per aquesta Biblioteca

Procediment:

- Visita cultural

- Participació en les activitats d’animació lectora que es realitzen allí.

- Realització de un treball d’investigació sobre la història de l’edifici.


- Realització d’una prova inicial de comprensió lectora i d’expressió escrita, tant de textos

literaris com de textos no literaris, a començament de curs.

–Relació de les accions i de les activitats de foment de la lectura i de l’escriptura inserides

dins del currículum ordinari de l’alumnat fetes en cada nivell i àrea. S’han fet totes les

programades?

–Relació de les activitats d’expressió escrita fetes per l’alumnat en cada nivell i àrea.

–Grau de satisfacció del professorat i de l’alumnat.





–Realització de proves d’avaluació final per a valorar els progressos aconseguits per

l’alumnat en relació a la comprensió lectora i l’expressió escrita, tant de textos literaris com

de textos nos literaris.

3.2.3. LES FAMÍLIES.

OBJECTIUS:

1. Informar i formar els pares i les mares de la importància de la lectura: la seua

repercussió en el bon funcionament i rendiment escolar i en la formació integral de la

persona.

2. Orientar-los sobre les fórmules per aconseguir un ambient familiar favorable a la

lectura.

3. Proposar i facilitar la participació i col·laboració de les famílies en les activitats de

foment lector que s’hi programen.

4. Implicar l’AMPA del centre en el pla anual de foment de la lectura del centre.


Realització de fulls informatius per als pares i les mares amb la doble intenció d'informar-

los sobre la importància de la lectura i orientar-los i conscienciejar-los sobre la formació

d'un ambient familiar favorable a la lectura.

Invitació a les mares i als pares a participar en les activitats i les campanyes d’animació

lectora que organitza el centre.

Implicació de la junta directiva de l’AMPA del centre en el pla anual de foment de la

lectura amb l’organització d’activitats i amb una aportació econòmica per augmentar el

fons bibliogràfic de la biblioteca del centre o per a donar suport a les activitats del centre

que ho necessite.


- S’han fet? Sí o no?

–S’han establit uns procediments per avaluar la lectura dels fulls i la satisfacció o conformitat

de les famílies amb el contingut exposat? Si s’han tingut en compte, quins resultats s’han

extret?





–Grau de participació de les mares i dels pares en les activitats i en les campanyes

d’animació lectora organitzades per centre.

–Nombre de persones participants en cada una de les xarrades i activitats formatives fetes

de cara a les famílies i grau de satisfacció?

–S’ha implicat la junta directiva de l’AMPA en el pla anual de foment de la lectura?

–Nombre d’activitats organitzades directament per l’AMPA i grau de satisfacció.

–Ha destinat una assignació econòmica per al suport de les activitats de foment de la lectura

del centre? De quina quantitat? En què s’ha destinat?

–La junta directiva de l’AMPA ha elaborat una memòria per avaluar la implicació i participació

de l’associació en el pla anual de foment de la lectura del centre? S’ha inclòs en la memòria

del pla?

3.2.4. L’ENTORN DEL CENTRE (BIBLIOTECA, AJUNTAMENT, LLIBRERIES, ENTITATS CÍVIQUES I

SOCIALS, EDITORIALS, ETC.)

OBJECTIUS:

1. Mantenir un contacte periòdic i una actitud de col·laboració mútua amb les

institucions i entitats públiques i privades que promouen iniciatives educatives i

culturals relacionades amb el foment de la lectura, especialment amb les de l’entorn

més pròxim al centre: biblioteca municipal, Ajuntament, etc.

2. Propiciar la col·laboració i l’intercanvi d’idees i experiències amb els altres centres de

la localitat o de la comarca.

3. Establir els procediments i la col·laboració entre el centre i els mitjans de comunicació

de l’entorn.

4. Afavorir la comunicació i la informació del centre amb el món dels llibres –escriptors i

escriptores, il·lustradors i il·lustradores, llibreries, editorials, distribuïdores, etc.– per a

propiciar la col·laboració i la realització d’activitats.






Participació en les activitats de foment de la lectura convocades per la biblioteca

municipal de la localitat.

Participació en l’oferta cultural i educativa que programa l’Ajuntament, especialment la

relacionada amb el foment de la lectura.

Participació en els concursos d’escriptura que es convoquen a la localitat i en altres,

d’altres llocs, que es consideren interessants.

Propiciar la participació de l’alumnat, del professorat i de les famílies en l'edició de la

revista "Els moments del Jordi".

Organització d’activitats conjuntament amb altres centres.

Concretar, en cada curs escolar, les accions i les activitats que es faran amb el suport i

la participació de les institucions i entitats públiques i privades que col·laboren en el pla

anual de foment de la lectura.


Nombre d’activitats en què s’ha participat amb la biblioteca municipal, amb l’Ajuntament o

amb altres institucions o entitats.

–Grau de satisfacció de cada una de les activitats anteriors i idoneïtat per al nivell educatiu

en què es feien.

–Nombre de participants del centre i resultats aconseguits en els concursos d’escriptura en

què s’ha participat.

–Nombre de visites i xarrades fetes per professionals relacionats amb el món del llibre, la

lectura i l’escriptura.

–Grau de satisfacció de cada una d’aquestes visites i xarrades.

–Nombre d’informacions relacionades amb les activitats del pla de foment de la lectura del

centre.

–Nombre de col·laboracions de la comunitat educativa del centre en els mitjans de

comunicació.





–Relació de les accions o activitats fetes conjuntament amb altres centres i grau de

satisfacció.

–Relació de les accions i de les activitats fetes amb el suport i la participació de les

institucions i entitats públiques i privades, i grau de satisfacció en cada una d’aquestes.

3.3. PROPOSTES DELS DEPARTAMENTS.

3.3.1. ANGLÉS

Como aportación del departamento de inglés al proyecto de fomento de la lectura en nuestro

centro, y, siendo como se trata de un departamento de lenguas, quisiéramos contribuir de

manera práctica y realista al proyecto. No podemos evadirnos de la realidad y saber que

nuestros alumnos no siempre pueden comprar libros de lectura y no siempre tienen el apoyo

para leer en casa. Teniendo en cuenta que lo que se prentende es animar a leer, con todas

las ventajas que ello conlleva, y además ayudar a expresarse tanto de forma escrita como

oral; teniendo en cuenta, además, la dificultad añadida de que se trata de una lengua

extranjera, el Departamento de Inglés ha diseñado unas actividades de lectura para cada

curso. Solamente en 4º de la ESO se plantea hacer un examen del libro de lectura.

1º ESO En grupos leerán un mismo libro en clase con la profesora del que

luego tendrán que hacer una representación en grupos: una dramatización, un resumen de

la historia ilustrado, una presentación en power-point, comic, etc. Si se puede trabajar un

segundo libro, se hará, pero en principio se plantea solo uno. Los libros los presta el

Departamento de Inglés.

2º ESO En grupos leerán 2 libros, teniendo que dedicar tiempo a la lectura en

clase con la profesora, del que luego tendrán que hacer una representación en grupos: una

dramatización, un resumen de la historia ilustrado, una presentación en power-point, etc. Los

libros los presta el Departamento de Inglés.

3º ESO El Departamento de Inglés prestará libros para la lectura en casa. Dos

libros cada alumno que luego expondrán en grupos o individualmente en la clase para el





resto de alumnos. La forma de exponer el libro dependerá de cada grupo/ alumno. Puede

ser una dramatización de alguna parte del libro, una exposición sobre el autor, un resumen

del libro, etc.

4º ESO El libro de lectura elegido por el Departamento será obligatorio para

todos los alumnos. La lectura se empezará a hacer en el aula con la ayuda de la profesora.

Los alumnos acaban la lectura y se examinarán del libro. Un segundo libro de lectura, a

elección de los alumnos pero que se ciña a su nivel será expuesto al resto de la clase de

manera individual o en grupos de máximo tres personas.

3.3.2. FRANCÉS

Cal tenir en compte que en la nostra assignatura es comença una nova llengua; per tant el

tipus de lectura que es fa, sobre tot als inicis, és molt diferent d’aquella que es pot dur a

terme a les matèries que s’imparteixen en la llengua primera (materna o no) de l’alumnat. En

els primers nivells es tracta d’un procés de lecto-escriptura que ja està descrit als apartats 4 i

5 d’esta programació.

De qualsevol manera, pensem que la lectura ha de ser sempre acompanyada. No

podem deixar l’alumne sol front a uns textos que li provoquen respecte, por o rebuig. A més

d’esta lectura acompanyada, feta doncs a l’aula, els textos han de ser de dificultat gradual.

Si l’alumne descobrix que es capaç de comprendre, tindrà ganes de seguir llegint. I, en tercer

lloc, ha d’haver-hi un treball previ a la lectura dels textos, per tal preparar el lector. El treball

de prelectura pot ser al voltant del vocabulari, de l’estructura del text, de les possibilitats de

l’argument, si parlem d’una narració...

El procés de lectura serà variat; unes vegades es pot fer en veu alta –professora i/o

alumnes-, fent hipòtesis sobre el que ve a continuació després d’haver llegit l’inici; altres serà

una lectura individual; també es pot fer una lectura complementària, on cada alumne llig una

part i conta a la resta el que ha llegit, o diversos alumnes lligen el mateix fragment i després

posen en comú el que han comprés. Cal fer comprendre als alumnes des de l’inici que, en un

text no es necessari comprendre-ho tot. De cada text busquem una informació, que pot ser

global (sentit general del text) o particular (informacions concretes). I tenim molts mitjans, no

necessàriament lingüístics, per trobar el que busquem. Estem parlant d’estratègies de

lectura, que són vàlides per a totes les llengües.





Activitats de post-lectura. Compartirem les diferents opinions sobre el text llegit i

farem alguna activitat d’ampliació però sense perdre de vista que llegir per plaer –sense

activitats exhaustives- és d’un dels objectius del pla de lectura.

Llibres de lectura: En primer, segon i tercer intentarem llegir en el tercer trimestre,

de manera conjunta, llibres de nivell 0/intro/1/débutants (segons les editorials).

Els alumnes de quart d’ESO, amb independència del nivell, poden llegir-ne tres, un

per trimestre; ja que tenen tres hores de classe a la setmana.

En Batxillerat, es dedicarà una de les quatre hores setmanals a la lectura.

Començarem llegint tots el mateix llibre i després passarem a lectures individualitzades amb

diverses activitats.

3.3.3. INFORMÀTICA

Se motivará al alumnado para la lectura de revistas de actualidad de informática.

Al llarg de totes la unitat es treballa el foment de la lectura, en les activitats o en el

desenvolupament, per afavorir la comprensió i fomentar en ells l’interés per la lectura, així

com fomentar en l’alumnat una actitud crítica i reflexiva.

- Potenciem l’ús de fonts documentals complementaris al tradicional llibre de text.

- Utilitzem els mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura (utilització de

l’ordinador com a ferramenta de treball)

- Es treballa amb articles de premsa per a contextualitzar la informació de la unitat en temes

actuals relacionats amb la vida quotidiana dels alumnes.

- Es proposa la lectura d’articles de revistes de carácter científic profesional així como

catàlegs de propaganda existents al mercat.

3.3.4. FOL

Considerando la lectura como una de las bases del conocimiento, la cual desempeña un

papel importantísimo en los procesos de aprendizaje, comunicación y culturización de las

personas desde el departamento de FOL se propone contribuir a dicho Plan de Fomento de

la Lectura con las siguientes acciones:

- Presentaciones de libros en la biblioteca,

- Lectura de libros a lo largo del curso con incidencia en la nota final,





- Lectura capítulos de libros y artículos de prensa y científicos en clase

como apoyo a la impartición de contenidos.

- Todo ello con el doble objetivo de fomentar en el alumno el hábito

lector y lectura de textos de científicos relacionados con la materia

impartida.

3.3.5. TECNOLOGIA

Al llarg de totes la unitat es treballa el foment de la lectura, en les activitats o en el

desenvolupament, per afavorir la comprensió i fomentar en ells l’interés per la lectura, així

com fomentar en l’alumnat una actitud crítica i reflexiva.

A la materia de Taller, junt a l’àrea de tecnologies:

- Potenciem l’ús de fonts documentals complementaris al tradicional llibre de text.

- Utilitzem els mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.

- Es treballa amb articles de premsa per a contextualitzar la informació de la unitat en temes

actuals relacionats amb la vida quotidiana dels alumnes.

- S’hi proposen algunes pàgines web interessants que reforcen els continguts que es

treballen en la unitat.

- Es proposa la lectura d’articles de revistes de carácter científic.

- A més es recomana, opcionalmente, la lectura de llibres amb continguts d’interés científic i

tecnològic per a que l’alumnat puga conéixer llibres d’altres tipologies.

- Revisió dels treballs de Leonardo da Vinci a la llum dels últims estudis i descobriments

sobre la seua obra. L'autor proposa a Leonardo com el pare, no reconegut, de la ciència

moderna i analitza la seua obra per a mostrar com, més enllà de la seua importància en

la tècnica i l'enginyeria, darrere de la seua obra està la voluntat de comprendre el

funcionament de la naturalesa i generar models globals del seu comportament.

3.3.6.CASTELLÀ

Dentro del Plan de fomento de la lectura, concebido como una actividad global del centro las

asignaturas del departamento colaborarán en el desarrollo del mismo de la manera

siguiente:

· Dedicando un tiempo de lectura semanal dentro del horario lectivo que se adentre

en lecturas que no sean las obligatorias.

· Realizando las actividades de lectura y comprensión de textos propias de la

asignatura.





· A través de las actividades complementarias del departamento que suponen

también un acercamiento a la lectura por sí mismas.

· Con cualquier otro tipo de actividad puntual que pueda ir surgiendo a lo largo del

curso.

3.3.7. CIÈNCIES NATURALS

En la mayoría de las unidades de los distintos niveles se proponen lecturas ( libros, artículos

ya seleccionados en el libro de texto, artículos de prensa, artículos divulgativos de carácter

científico, biografías de científicos que han contribuido a la evolución y desarrollo de la

ciencia, etc.), con el fin de fomentar el interés por la lectura y aportar elementos de

comentario y/o debate en el aula sobre temas relacionados con los contenidos de las

materias.

Tanto en las lecturas realizadas en clase como en casa se valorará el nivel de comprensión

a partir de las contestaciones de los alumnos a las preguntas planteadas.

Igualmente, en todos los niveles se proponen a los alumnos actividades consistentes en

elaboración de informes, trabajos, etc., y su posterior exposición en el aula, en las que se

valorará la expresión oral, claridad y terminología empleadas.

Utilización de las tecnologías de la información y la comunicación:

En todos los niveles se proponen actividades (realización de informes, trabajos individuales o

de grupo, etc.) que requieren la búsqueda, selección y análisis de información utilizando las

nuevas tecnologías de la información y la comunicación. La utilización por los alumnos de los

medios informáticos en el Centro no puede hacerse de forma habitual en las clases debido a

la escasez de medios disponibles.

3.3.8. FÍSICA I QUÍMICA.

3r ESO

Este departamento fomenta la destreza en la emisión de mensajes escritos con corrección y

coherencia a lo largo de todo el curso y de una forma continua y sistemática, con la

elaboración de los informes de las diversas experiencias llevadas a cabo en los laboratorios

lo cual lleva aparejada la redacción del fundamento científico y del procedimiento

desarrollado de la pràctica.

Por otra parte, al final de cada experiencia este Departamento ha elaborado unos

cuestionarios relativos al desarrollo de la misma y a la información que se da al inicio de la





práctica cuya resolución implica tanto entrenarse en la comprensión lectora, como la

elaboración de mensajes con coherencia

Y , por último, en esta asignatura se proporciona gran cantidad de información escrita, no

sólo las introducciones de las prácticas sino artículos de revistas científicas, textos de

divulgación científica, apuntes biográficos de algunos personajes relevantes en el mundo de

la ciencia, etc, que deben leer antes de realizar las prácticas de laboratorio o como

complemento de las mismas.

curso y de una forma continua y sistemática, con la resolución por parte del alumnado, de

una serie de cuestionarios, cuyas respuestas se encuentra en el libro de texto y/o en la

libreta de clase.

Los cuestionarios han sido elaborados por el departamento y suponen un complemento para

la superación de la asignatura sirviendo asimismo de incentivo a la comprensión lectora.

No obstante y por lo que respecta al fomento del aspecto lúdico de la lectura este

Departamento propondrá al alumnado la lectura de tres fragmentos de un texto de

divulgación científica, novela de ciencia ficción, artículo periodístico, noticia relacionada con

la ciencia o biografía de algún personaje científico que resulte de interés y que tenga o no

relación con algún bloque del currículo de 3º ESO, con posterior tratamiento a base de

preguntas relativas al mismo.

Con el fin de darle mayor entidad al evento, se propone puntuarlo e incluirlo en el apartado

de procedimientos.

4art ESO

Por lo que respecta al fomento del aspecto lúdico de la lectura este Departamento propondrá

al alumnado la lectura de tres fragmentos de un texto de divulgación científica, novela de

ciencia ficción, artículo periodístico, noticia relacionada con la ciencia o biografía de algún

personaje científico que resulte de interés y que tenga o no relación con algún bloque del

currículo de 4º ESO, con posterior tratamiento a base de preguntas relativas al mismo.

Con el fin de darle mayor entidad al evento, se propone puntuarlo e incluirlo en el apartado

de procedimientos.

TREBALL MONOGRÀFIC

Para reforzar el efecto motivador de la lectura, el Departamento propone proporcionarles

textos científicos cortos y amenos para leer, que hagan referencia al tema de trabajo

propuesto (en este caso el agua) que puedan serles utiles para recabar información sobre

dicho tema, acompañados de un cuestionario relativo a los mismos con los que comprobar el





grado de compresión lectora, que será puntuable dentro del apartado de procedimientos

para incentivar dicha lectura.

BAT

En este nivel se recomendará la lectura a los y las alumnas de varios libros de divulgación

científica y novelas de ciencia-ficción de los que el departamento puede disponer y a los que

el alumnado podrá acceder por préstamo.

Aunque es de reseñar que el presente curso los alumnos desean presentarse a la prueba de

selectividad y disponen de poco tiempo libre para actividades lúdicas.

3.3.9.FILOSOFIA

Les assignatures del departament de filosofia centren el treball a l’aula al voltant d’un text: un

extracte d’un llibre, una notícia al diari, una vinyeta etc. Se fomenta constantment la redacció

de textos reflexius sobre aspectes propis de la filosofía. La presència,aleshores, de la lectura

i l’escriptura és central i vertebra pràcticament tota la estructura d’incorporació de

coneixements i procediments de les materies pròpies.

3.3.10. GEOGRAFIA I HISTÒRIA.

Siguiendo las indicaciones del artículo 5 de la Orden de Conselleria que establece el Plan de

Fomento de la lectura, no es obligación de este Departamento realizar un Plan específico de

Ciencias Sociales de Fomento de la lectura, sino establecer las aportaciones y prácticas que

en esta dirección hacemos todos los años. En este sentido y por niveles, nuestras

actividades de Fomento de la lectura son las siguientes:

Ciencias Sociales en la E.S.O:

1º y 2º ESO: dedicar 15 minutos los viernes a lectura en clase sin hacer examen y

procurando que lean al menos tres libros durante el curso, llevando un registro y haciendo

una pequeña ficha con los datos bibliográficos y su impresión sobre el libro. Así mismo en

todos los temas harán una pequeña redacción, empezando con 5 líneas sobre un tema que

haga referencia a lo que tratamos, un microrrelato. También pretendo tratar noticias y

titulares periodísticos que tengan una relación con la materia.





3º y 4º ESO: dedicar todas las semanas a la lectura en casa de un capítulo del libro: Breve

historia del Mundo de E. Gombritz, realizando una breve síntesis de lo que cuenta en cada

uno y una breve puesta en común en clase cada dos semanas en 4º. Realizar breves

lecturas de artículos de prensa relacionados con los temas que se trabajan en clase y

colección de un dossier de recortes de prensa clasificado por temas, sobre todo en 3º.

Sugerir la lectura de alguna breve novela histórica relacionada con lo estudiado y realizar

una breve ficha argumental.

Bachillerato:

1º Bachillerato: Lectura del libro Lo que debes saber sobre la Historia (Vv. Aa.) y realización

de las actividades que hay al final de cada capítulo. Entrega de un trabajo de cada capítulo

al final de cada trimestre. Debate y discusión en clase de los temas y dudas que vayan

surgiendo con la lectura. El objetivo de esta lectura es complementar la información histórica

de los alumnos con los aspectos metodológicos e histéricos no solo de los acontecimientos

del proceso histórico, sino también de la propia Historia como ciencia del conocimiento

social.

2º Bachillerato: Lectura del libro Breve Historia de la Comunidad Valenciana (Vv. Aa.) y

realización de las actividades que hay al final de cada capítulo. Entrega de un trabajo de

cada capítulo al final de cada trimestre. Debate y discusión en clase de los temas y dudas

que vayan surgiendo con la lectura. El objetivo de esta lectura es complementa el

conocimiento del pasado histórico de España, desde la Prehistoria hasta la actualidad,

utilizando como contrapunto del conjunto español una revisión histórica completa de nuestra

Comunidad. También se pretende una profundización en los elementos históricos e

ideológicos del pasado reciente.

3.3.11. MÚSICA

El Plan de fomento de la lectura desde la asignatura de música se concretiza en proponer

diferentes actividades adecuadas al las características de cada grupo de alumnos, estas

propuestas son:

-lectura de periódicos buscando información relativa a la música, comentario de artículos,

debates.





- lectura de libros relacionados con la música

-lectura de letras de canciones, análisis , comentarios

-lectura de argumentos de óperas

-lectura de críticas musicales de revistas especializadas, Internet etc..

- Representaciones sonoras a historias , textos, imágines musicales

- Búsqueda de información musical , investigando sobre aspectos musicales.

RELIGIÓ

El Departamento de religión, llevará a cabo este plan mediante la propuesta de la lectura

obligatoria de un evangelio, centrando su atención en la pasión , muerte y resurrección. Los

alumnos tras analizar el evangelio realizarán una labor de transformar el texto de narración a

diálogo con la finalidad de potenciar la lectura comprensiva y manejar diferentes estilos

literarios. El texto resultante será interpretado como obra de teatro durante el segundo

trimestre por todos los alumnos de religión del Centro. En todos los niveles antes de

comenzar cada tema se realiza una lectura de un texto simple relacionado con el tema.

En Bachiller se propone un libro de lectura, cuya lectura se realizará en clase y al final del

curso se deberá entregar una ficha cuyo contenido será determinado por este departamento.

Durante todo el curso se entregarán al alumnado , según su nivel, diferentes textos para ser

analizados .

Se realizará una visita a Librería Valenciana con la finalidad de familiarizarse con la lectura.

Visita periódica a la biblioteca del Centro, realizando consultas y trabajos monográficos con

la bibliografía de que se dispone en dicha biblioteca sobre la materia propia de esta

asignatura.

3.3.12. VALENCIÀ

La lectura és important, és la millor eina amb què comptem per aprendre una llengua. Com

assenyala el currículum cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees de l’ESO.

L'ensenyament de la lectura mecànica ha de donar pas a la lectura comprensiva i s’ha de

potenciar el fet de llegir com un mecanisme per assolir tot un seguit d'objectius relacionats

no únicament amb la Lingüística, sinó amb tots els àmbits d'aprenentatge. A més a més, cal

fomentar en els estudiants l’hàbit lector.

Per aquest motiu, manllevat del camp de l'ensenyament de segones llengües, actualment cal

potenciar dos tipus de lectura diferents: la lectura intensiva i la lectura extensiva.





– La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens permeten treballar les

microhabilitats i els diversos tipus de comprensió. Els llibres de text seleccionats i els nostres

materials de treball tenen una gran varietat de textos que pertanyen a tipologies textuals

diferents per tal de treballar la comprensió i, al mateix temps, l’expressió oral.

– La lectura extensiva es du a terme fora de l’aula: durant el curs els estudiants han de

realitzar tres lectures preceptives per cada nivell, que han de ser decidides en reunió de

departament didàctic i que han de quedar reflectides en el llibre d'actes del departament.

Aquestes lectures preceptives han de ser avaluades a través de proves objectives i han de

ser qualificades com a contingut conceptual. A més, els estudiants també podran realitzar

lectures voluntàries triades entre l'àmplia la selecció de llibres de lectura que proposa per a

cada nivell el nostre departament segons els recursos de què disposa la biblioteca de l'IES

'Jordi de Sant Jordi'.

A més a més, el nostre departament col·labora molt activament en la preparació del Pla de

Foment de la Lectura.

3.3.13. GREC.

És un fet reconegut que gran part del fracàs escolar prové de la deficient comprensió lectora

dels alumnes. Aquest fet fa urgent impulsar la pràctica lectora en totes les assignatures. És

necessari crear lectors competents en diversos tipus de textos, promoure actituts reflexives i

critiques vers a la cultura, i despertar interés per la lectura com a entreteniment.

Al mateix temps, hem de tenir en compte que l’alumnat no ha de ser únicament un receptor

de coneixements, sinò que ha d’aprendre a investigar per sí mateix i ha d’aprendre a

construir el seu propi aprenentatge, ha d’aprendre a aprendre. Així doncs, hem de

proporcionar-li les técniques i la metodología adients per a la investigació.

Considerem que un pla de foment lector ha de ser un compensador de desigualtats, ja que

el nivel socio-econòmic dels nostres alumnes fa que, en molts casos, la seua única

possibilityat de contacte amb la cultura i la literatura siga l’IES. Per tant volem impulsar un

model d’educació no discriminatoria, orientada a la igualdat de les persones i de les seues

possibilitats de realització, perquè pensem que la cultura és un dret que ha de garantir-se

desde l’escola i al que tots els ciutadans han de tenir accés.

Les activitats del Departament de Grec estan programades en col·laboració amb el

Departament de Llatí i incloen:





- Lectura i comentari en classe d’una tragedia i una comèdia (sempre d’acord amb les

representacions a les que s’assitirà en Sagunt).

- Traducció i interpretació de textos breus d’autors grecs.

- Comentari sobre el contingut històric, social i cultural dels textos interpretats.

- Lectura de diferents textos breus sobre aspectes de la religió i la mitologia gregues.

3.3.14. LLATÍ.

Les activitats del Departament de Grec estan programades en col·laboració amb el

Departament de Llatí i incloen:

- Lectura i comentari en classe d’una tragedia i una comèdia (sempre d’acord amb les

representacions a les que s’assitirà en Sagunt).

- Traducció i interpretació de textos breus d’autors grecs.

- Comentari sobre el contingut històric, social i cultural dels textos interpretats.

- Lectura de diferents textos breus sobre aspectes de la religió i la mitologia gregues.

3.3.15. CICLES FORMATIUS.

CFGM ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Es durà a terme un pla de foment de la lectura en el CFGM Atenció Sociosanitària amb els

següents objectius:

Millorar les capacitats de comprensió dels continguts conceptuals

Millorar la capacitat per a l'expressió oral de l'alumnat.

Este pla de foment de la lectura es planificarà al llarg del curs i en cada trimestre es podran

realitzar una o diverses de les activitats següents:

Lectura de diversos llibres

Lectura d'articles de premsa

Utilització de diccionaris

Realització de tallers de lectura

Debats i posades en comú sobre determinats llibres i/o articles de premsa.





Les activitats realitzades s'avaluaren en cada una de les tres avaluacions i dins de

l'avaluació contínua.

En funció de les característiques de l'alumnat, del ritme d'aprenentatge del grup s'utilitzaran

diferents estratègies per al foment de la lectura.

Dins d'este pla s'intentarà aconseguir l'estimulació de l'alumne en l'ús d'altres fonts

documentals complementàries al llibre de text, aconseguir que l'alumne tinga una actitud

reflexiva i crítica, i reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a suport a la

lectura.

Per a aconseguir-ho s'utilitzaran el visionat de pel·lícules. Tot això relacionat, naturalment,

amb el mòdul de Necessitats Físiques i PsicoSocials de Col·lectius Específics.

Desenvolupar estratègies per a incentivar l'animació lectora és clau en el desenvolupament

d'una metodologia activa i participativa, en la que els alumnes descobrisquen continguts

específics de l'àmbit professional per al que s'estan preparant, així com aspectes

sociopolítics i culturals que influïxen decisivament en el seu futur professional, a través de la

lectura d'articles de premsa, pàgines Web relacionades amb continguts del mòdul, llibres

específics de l'àmbit sociosanitari…

L'animació lectora buscarà estimular el coneixement més enllà del material bibliogràfic

específic del mòdul, duent a terme una funció d'investigació de fonts documentals

complementàries als apunts de classe, produint un procés d'aprenentatge tant individual com

grupal a través de les activitats lectores que es desenrotllen.

Per al desenvolupament de l'animació lectora s'utilitzaran tots els formats tècnics que validen

activitats lectores, incloent des del format de paper als diferents mitjans audiovisuals i digitals

que puguen servir de suport.

L'espai on es realitzaran sessions d'animació a la lectura pot ser molt divers. L'aula, la

biblioteca i espais d'usos comuns i compartits són espais convencionals possibles per a

l'exercici d'activitats, als que cal afegir els espais informals d'Internet i els blogs.

La lectura ha d'entendre's com una activitat alliberadora i enriquidora del coneixement, per la

qual cosa per a seduir a la lectura s'haurà de fugir del didactisme, l'obligatorietat,

l'autoritarisme, procurant la col·laboració, l'horitzontalitat i la participació de tots, per la qual





cosa es valorarà molt positivament les aportacions bibliogràfiques i documentals dels

alumnes al desenvolupament de les activitats docents.

En definitiva, el desenvolupament de les activitats d'animació a la lectura perseguixen

objectius d'investigació, reflexió, a fi de millorar els coneixements relacionats amb el cicle i el

mòdul formatiu que els alumnes estan preparant, però sobretot, incentivar a la busca de

coneixement a partir de ferramentes lúdiques i de fàcil accessibilitat a fi de millorar el procés

humà de desenvolupament personal i social.

CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

La lectura és fomentarà a través de diferent tipus d'accions:

Lectura individual del llibre de referència per al desenvolupament de la matèria i treball al

voltant del mateix

Lectura individual de textos i articles que complementen la Taverna realitzada en classe.

Seminaris col·lectius al voltant de textos o articles.

Acompanyament i assesorament a l'hora d'enfrontar-se a textos complexos: passos que

s'ha de seguir, formes de treballar un text, diferents tipus de lectura (transversal,

profunda...)

Aproximació a llibres i textos de la matèria, motivant la seua lectura i relacionant-los amb

la seua futura vida professional.

Visita i coneixement de la biblioteca i dels llibres relacionats amb la matèria.

També es programaran activitats d'animació a la lectura per al seu posterior ‘osada en

pràctica amb alumnes de l'ESO de l'Institut.

Un dels aspectes que volem millorar sotàs els competències lectors del nostre alumnat.

A mes dels textos obligatoris anem a fomentar la lectura d'altres textos voluntaris per afavorir

l'hàbit i els competències del nostre alumnat.

CFGS INTEGRACIÓ SOCIAL

Desenvolupar l'hàbit lector en els alumne/a és més que un objectiu curricular de la

programació didàctica, és una actitud davant de la vida. A través de la lectura coneixem,

entenem, valorem, disfrutem…, en definitiva desenrotllem el pensament.





El grup d'alumnes a qui va dirigit este pla, es troba entre els 20-30 anys i ja té adquirits, en

major o menor mesura, hàbits lectors; a més, estan immersos en uns estudis de formació

professional, concretament en el Cicle Superior d'Integració Social, per la qual cosa com a

futurs professionals són coparticipants de l'acció social, i són partícips del procés de la

política de benestar social, desenrotllant els principis de prevenció, promoció de l'autonomia

personal i integració social per a la consecució de la igualtat d'oportunitats.

El coneixement de l'entorn social i la seua evolució és la base perquè els alumnes puguen

intervindre i, en conseqüència, transformar la societat.

Per tot allò que s'ha exposat, considerem la necessitat fomentar en els nostres alumnes la

lectura de premsa escrita (revistes especialitzades, premsa) per a poder crear una

plataforma d'informació que permeta als alumnes l'anàlisi de la situació social des d'una

perspectiva real, generalitzant l'aprenentatge, per a aplicar el coneixement a eixa realitat.

La posada en marxa d'este pla consistix en la implicació de tots els mòduls que conformen

l'estructura curricular del cicle. Es concreta l'activitat en la recopilació de notícies de premsa

diària o especialitzada que facen referència a situacions que tinguen alguna relació amb els

continguts treballats en l'aula, i així, establir un contacte amb la realitat social.

És per això que el pla lector es concreta en dos activitats tipus, a saber:

Lectura d'un llibre per a contextualitzar el moment social que estan vivint els alumnes, i

realització d'un informe sobre el mateix.

Recopilació de notícies de premsa diària o especialitzada que facen referència a

situacions que tinguen alguna relació amb els continguts treballats en l'aula, i així

establir un contacte amb la realitat social diària. Esta recopilació es concretarà en

l'elaboració d'un dossier que es classificarà en temàtiques com: família, treball,

educació, sanitat, pensions, barreres arquitectòniques, comunicació alternativa,

exclusió social….

Cada trimestre s'organitzarà amb tot l'equip educatiu una jornada de reflexió i debat sobre

les notícies arreplegades per l'alumnat. Per a concloure s'elaborarà un informe on es

reflectirà el desenvolupament de la jornada.

CFGS EDUCACIÓ INFANTIL

Els OBJECTIUS que es pretenen aconseguir amb este Pla són:





Fomentar en l'alumnat l'interés per la lectura i desenvolupar un hàbit lector.

Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del

currículum.

Promoure l'ús de documents complementaris al llibre de text, tant impresos com digitals.

Potenciar en l'alumnat una actitud reflexiva i crítica per al tractament de la informació.

Per a la consecució d'estos objectius es realitzaran distintes activitats al llarg del curs com:

Busca de notícies, textos, etc amb cada Unitat Didàctica, crear un dossier individual, que

s'analitzarà i comentarà en classe.

Es realitzarà una visita a la biblioteca del Centre per a conéixer la seua ubicació i

funcionament.

Es realitzarà una busca per internet de totes les biblioteques més pròximes als domicilis

de l'alumnat i que servicis oferixen.

Es treballarà amb la pàgina del Ministeri de Cultura: Pla de Foment a la Lectura, perquè

la coneguen i es familiaritzen amb ella.

4. RECURSOS DISPONIBLES I NECESSARIS PER APLICAR EL PLA DE FOMENT

LECTOR.

4.1. BIBLIOTEQUES D’AULA.

Les biblioteques d’aula són un recurs necessari també en l’Educació Secundària

Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional encara que, potser, no se’n fa un ús

generaliztat com el que té a les etapes educatives inferiors. Aquesta actitud, evidentment,

perjudica l’alumnat dels primers cursos de l’ESO que es veu privat radicalment de la

presència de llibres a l’aula, però també afecta a la resta dels cursos, perquè encara que

les necessitats varien amb l’edat de l’alumnat, l’ús de la biblioteca d’aula s’hi pot adaptar.

Per exemple, es pot disminuir la presència de llibres de ficció, sempre que es potencie

l’ús de la biblioteca del centre, però s’ha de reforçar la dotació de llibres de consulta –

diccionaris, vocabularis, etc., com també introduir la presència a l’aula d’ordinadors amb

connexió a Internet.





Per tot això, considerem que les biblioteques d’aula al nostre centre són un recurs de

cabdal importància per a l’èxit de les actuacions i de les activitats del pla de foment de la

lectura i, en aquest sentit, acordem que:

La persona responsable del bon funcionament de les biblioteques d’aula és el

professor tutor o el professorat especialista encarregat de l’aula.

S’elaboraran, amb la participació de l’alumnat, unes normes d’ús de la

biblioteca d’aula senzilles i pràctiques que s’exposaran en un cartell ben

visible en el racó assignat per a la biblioteca d’aula.

En cada curs escolar serà necessària una renovació de la biblioteca d’aula.

D’una banda, es donaran de baixa aquells llibres que estiguen ja en un estat

molt deteriorat i, per l’altra, s’efectuaran noves adquisicions per augmentar-ne

el fons bibliogràfic.

El professorat tutor o especialista farà sempre una avaluació final a

l’acabament del curs escolar que traslladarà a la comissió coordinadora del

pla de foment de la lectura per a la seua consideració en la memòria del pla.

4.2. BIBLIOTECA DEL CENTRE.

La biblioteca del centre és, conjuntament amb les biblioteques d’aula, un dels pilars

fonamentals al voltant del qual s’ha de sustentar una part significativa de les accions i de

les activitats del pla de foment de la lectura al nostre centre. En conseqüència, per al bon

funcionament i per a l’èxit del pla s’han de complir les normes i els aspectes següents:

Cada curs escolar s’anomenarà, entre el professorat del centre, una persona

i/o equip responsable de la biblioteca del centre que en vetlarà per

l’organització correcta i el bon funcionament.

S’establirà un horari d’atenció i de funcionament del servei de préstec que

serà comunicat a l’alumnat i al professorat i es donarà a conéixer a la

comunitat educativa mitjançant el butlletí d’informació a les famílies.

S’assignarà també un horari d’ús col·lectiu de la biblioteca de centre per a

cada una de les aules per a fer aquelles activitats curriculars en què és

necessària la consulta de fonts bibliogràfiques o per a fer actes d’animació

lectora que requereixen l’espai de la biblioteca.





L’equip de biblioteca, amb la participació de la comissió coordinadora del pla

de foment de la lectura, planificarà per a cada curs escolar un programa

d’actuacions i d’activitats que s’inclourà en el pla anual i, per consegüent, en la

programació general del centre.

L’equip de biblioteca s’encarregarà del manteniment del fons bibliogràfic i de

la renovació d’aquest amb l’adquisició anual de nous llibres i de materials

complementaris d’ús adequat per a la biblioteca. En aquest aspecte, entenem

el fons bibliogràfic tal com s’entén actualment en les biblioteques públiques,

amb presència de suports textuals diferents: llibres, revistes, CD, DVD, etc.

L’equip de biblioteca i la comissió coordinadora del pla de foment de la lectura

planificaran anualment els contactes i les col·laboracions que es consideren

oportunes i interessants amb la biblioteca pública de la localitat i les

institucions i entitats que oferisquen activitats relacionades amb el foment de

la lectura o que puguen donar-ne suport.

A l’acabament del curs, l’equip de biblioteca farà una avaluació de les accions

i de les activitats fetes per a incloure-la en la memòria anual del pla de foment

de la lectura.

4.3. RECURSOS HUMANS.

D’acord amb el que s’ha exposat als apartats anteriors i amb el que s’exposarà a l’apartat

sobre a qui li correspon aplicar totes i cadascuna de les actuacions del pla de foment lector,

queda ben clar que tot el professorat del centre hi ha d’estar implicat i, en conseqüència,

forma part dels recursos humans de què es disposa. Però, a més del professorat, hi ha altres

recursos humans que poden –i han de– ser utilitzats, si se’ls demana la col·laboració. Ens

referim, per exemple:

Als pares i les mares, mitjançant l’AMPA, que poden participar activament en

aquelles activitats en què la seua presència es considere oportuna i/o necessària.

A personal que treballa en la biblioteca pública de la localitat –bibliotecaris,

auxiliars, etc.– que sempre pot exercir una funció d’assessorament i amb el qual

es poden fer activitats conjuntament.





Als tècnics municipals d’educació i cultura que poden programar activitats

patrocinades per l’ajuntament i que s’adeqüen als interessos i objectius del pla de

foment de la lectura.

Als psicopedagogs escolars que, per la seua implicació en els centres, poden

aportar moltes idees i participar en les activitats que necessiten de la seua

col·laboració.

Als escriptors i escriptores que poden participar en alguna activitat.

Als contacontes o narradors tradicionals, professionals o familiars de l’alumnat del

centre.

Als assessors de formació del professorat.

Als representants i promotors de les editorials.

4.4. ALTRES RECURSOS.

A més de tots els recursos relacionats amb anterioritat, n’hi ha d’altres que també és

necessari tenir en compte, com per exemple:

Els recursos econòmics, sense els quals no es pot planificar correctament

cap tipus d’iniciativa. En aquest sentit, és convenient assignar una quantitat

anual per a les biblioteques d’aula i per a la biblioteca del centre però

aquestes quantitats han de formar part d’un pressupost econòmic que

contemple les despeses del conjunt de totes les activitats de foment de la

lectura del centre i que s’inclourà en el pla anual. L’aportació econòmica

assignada procedirà, com és lògic, del pressupost general del centre, però

també podrà contemplar altres assignacions –de l’AMPA, de la dotació d’un

projecte presentat a l’ajuntament o qualsevol altra institució o entitat pública,

de la participació en un premi, etc.

Els recursos materials i humans que ens pot oferir la biblioteca municipal. Ja

hem dit que sempre es pot disposar de l’assessorament del personal tècnic de

la biblioteca, però, a més, l’espai físic de la biblioteca pública de la localitat és

un lloc en què es poden fer activitats planificades pel centre o bé participar en

les que organitza la biblioteca.





L’ajuntament, del qual es poden aconseguir subvencions i recursos

econòmics mitjançant projectes. A més, convé informar-se de les activitats

educatives i culturals programades al llarg del curs –convocatòria de

concursos de redacció, representacions teatrals, conferències, presentacions

de llibres, etc.– per a participar-hi amb l’alumnat o amb el professorat.

Les institucions i les entitats públiques i privades de caràcter cultural i

educatiu que tenen, sovint, una relació directa amb les activitats de foment de

la lectura i a les quals podem sol·licitar suport, assessorament i col·laboració.

Les editorials: les quals ofereixen recursos com ara propostes didàctics

sobre títols concrets, plans lectors, animacions lectores, etc.

Les llibreries amb les quals podem establir fórmules de col·laboració i fer

activitats conjuntament: visita a la llibreria, fires de llibre al centre, etc.

Els mitjans de comunicació locals i comarcals que poden ajudar a la difusió

de les activitats i al prestigi social de les accions que es facen del pla de

foment lector. En l’actualitat, a més dels mitjans tradicionals –premsa, ràdio i

televisió– estan proliferant diaris digitals i xarxes comunicatives molt seguides i

consultades, sobretot, pels joves.

5. AVALUACIÓ, REVISIÓ I PROPOSTES DE MILLORA.

El document marc elaborat, o pla de foment de la lectura del centre, a partir de la seua

aprovació i inclusió en el projecte educatiu del centre, és el referent principal que cada curs

guiarà l’elaboració dels plans de foment de la lectura anuals. En conseqüència, tindrà una

vigència indefinida, mentre no se’n redacte un altre i s’aprove, amb independència que es

puguen introduir les correccions i les millores que es consideren necessàries després de

cada una de les avaluacions anuals que es facen.

Això significa, com és lògic, que els plans de foment de la lectura de cada curs escolar

tindran una temporalització anual i seran revisats i avaluats en finalitzar el curs –d’acord amb

l’Ordre 44/2011, de 7 de juny– per la comissió coordinadora que en farà una memòria que





serà inclosa en la memòria anual general del centre que s’ha d’aprovar pel Consell Escolar.

Aquesta memòria, a més d’una relació de les accions i activitats fetes durant el curs farà una

avaluació del pla anual de foment de la lectura que, necessàriament, reflectirà els aspectes

següents:

a) Els avanços de l’alumnat quant a hàbits lectors.

b) Les activitats exercides en el pla.

c) La consecució dels objectius proposats.

d) L’aprofitament dels recursos del centre.

e) Altres continguts previstos en el pla.

De l’avaluació que se’n faça, s’extrauran les conclusions que permeten expressar les

propostes de millora que s’acorden per a introduir-les en el pla de foment de la lectura, en

cas necessari, o per a tenir-les en compte a l’hora d’elaborar la proposta d’activitats per al

curs següent.

Pel que respecta a l’avaluació de les activitats concretes, cada equip o persona responsable

haurà de portar un registre d’avaluació –nombre d’accions o activitats fetes, grau de

satisfacció, resultats aconseguits, etc.– que ha de servir de consulta imprescindible per a fer

un bon seguiment de com s’aplica el pla de foment de la lectura a l’hora d’elaborar la

memòria anual del pla.



PLA DE FOMENT LECTOR - gva.esiesjordi.edu.gva.es/wp/wp-content/uploads/2013/10/PLA... ·...

Documents

Transcript of PLA DE FOMENT LECTOR - gva.esiesjordi.edu.gva.es/wp/wp-content/uploads/2013/10/PLA... ·...