PLA-D´ATENCIÓ-A-LA-DIVERSITAT1

Pla d Atenci a laPla d Atenci a la DiversitatDiversitat

Escola Mossn Joan BatlleEscola Mossn Joan Batlle Blanes Blanes

Escola Mossn Joan Batlle Pla dAtenci a la Diversitat

ndex1. INTRODUCCI......................................................................................................42. PROJECTE ORGANITZATIU................................................................................53. COMISSI DATENCI A LA DIVERSITAT..........................................................6

3.1. Objectius.....................................................................................................................63.2. Integrants....................................................................................................................73.3. Periodicitat de les reunions........................................................................................73.4. Normativa que la regula..............................................................................................73.5. Actuacions prioritries de la CAD...............................................................................7

4. MESURES I RECURSOS DATENCI A LA DIVERSITAT..................................84.1. Educaci Especial......................................................................................................8

4.1.1. Funcions dels mestres especialistes en educaci especial..................................84.1.2. Criteris d'atenci preferent dels alumnes amb necessitats educatives especfiques...................................................................................................................84.1.3. Modalitats dintervenci........................................................................................94.1.4. Intervenci a Educaci Infantil..............................................................................94.1.5. Intervenci a Educaci Primria...........................................................................9

4.2. USEE........................................................................................................................104.2.1.Tasques de la mestra dEducaci Especial de la USEE:.....................................104.2.2. Tasques de leducadora.....................................................................................114.2.3. Tasques dels tutors de les aules ordinries........................................................11

4.3. Aula dacollida...........................................................................................................114.3.1. Alumnat nouvingut .............................................................................................114.3.2. El Pla d Acollida.................................................................................................12

4.4. SEP...........................................................................................................................124.4.1. Destinataris........................................................................................................124.4.2. Hores datenci i modalitat ................................................................................124.4.3. Professorat que imparteix el SEP ......................................................................124.4.4. Perode del suport .............................................................................................124.4.5. Comunicaci a les famlies ................................................................................134.4.6. Criteris generals de selecci dalumnes ............................................................134.4.7. Tipus dinformaci per identificar lalumnat .......................................................134.4.8. Seguiment i avaluaci .......................................................................................13

4.5. Suport en grup redut................................................................................................134.6. Grups flexibles..........................................................................................................14

5. CRITERIS D'ORGANITZACI DE L'ATENCI A LA DIVERSITAT...................145.1. Criteris repetici de curs...........................................................................................145.2. Criteris promoci de curs..........................................................................................145.3. Criteris atenci aula dacollida..................................................................................145.4. Criteris alumnes que han de tenir un PI...................................................................155.5. Criteris de prioritzaci en la distribuci dels suports en grup redut ......................15

6. COORDINACIONS..............................................................................................166.1. Coordinaci dels MEE amb els professors tutors...................................................166.2. Coordinaci amb el psicopedagog de lEAP............................................................166.3. Coordinaci amb serveis socials i la tcnica dabsentisme ....................................166.4. Coordinaci amb els recursos externs i altres servis educatius (CREDA, CSMIJ, CDIAP, SETTDIC, altres).................................................................................................17

7. ANNEXES............................................................................................................17

2


7.1. Protocol de derivaci dalumnes al psicopedagog de lEAP...................................187.2. Indicadors davs......................................................................................................197.3. Fulls de derivaci:.....................................................................................................22

3


1. INTRODUCCIEl model actual densenyament/aprenentatge parteix del fet evident, que lescola fa accessible al seus alumnes aspectes de la cultura que sn fonamentals pel seu desenvolupament personal, i no tan sols en lmbit cognitiu. Leducaci, entesa globalment, s el motor pel desenvolupament; aix suposa incloure tamb el creixement harmnic i equilibrat en altres tipus de capacitats com sn: les dequilibri personal, inserci social, de relaci interpersonal i les de carcter motriu. Per poder assolir aquestes capacitats el sistema educatiu sestructura funcionalment, al voltant de les etapes educatives de carcter comprensiu i obligatori (infantil, primria i secundria).

El sistema educatiu a Catalunya entn duna determinada manera, aspectes com: l'atenci a la diversitat d'alumnes, la funci social de lensenyament, com saprn i com sensenya, el qu ensenyar, els continguts curriculars,...

Considerem que lescola s un centre acollidor en tant que garanteix la inclusi escolar i social de tot lalumnat amb independncia de la llengua, cultura, condici social i origen a partir dels tres eixos segents:

Consolidaci de la llengua catalana, com a eix vertebrador del nostre projecte educatiu.

Foment de leducaci intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures, en un marc de dileg i convivncia.

Promoci de lequitat educativa per assolir la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les potencialitats dels nostres alumnes, del professorat i de les famlies.

Latenci educativa a lalumnat de lescola es fonamenta de manera prioritria sobre els principis de: diversitat, necessitats educatives, inclusi escolar, suports, acci tutorial,... tal i com queda recollit a la Resoluci de 16 de juny de 2011

Latenci a la diversitat de necessitats educatives de lalumnat i lobjectiu dassolir les competncies que li permetin el seu desenvolupament personal i escolar s un principi com a tots els cicles i etapes de leducaci obligatria.

Latenci a les necessitats educatives de tot lalumnat del centre est plantejada des duna perspectiva global i per tant forma part de les actuacions prioritries del centre.

Lacci tutorial lentenem com el conjunt daccions educatives que contribueixen al desenvolupament personal i a lorientaci de lalumnat, potenciant la integraci social i la implicaci tant de lalumnat com de les seves famlies a la dinmica del centre.

Entenem per suports educatius tota intervenci que realitza el centre per augmentar la capacitat datendre la diversitat de tot lalumnat, potenciant la reducci i/o supressi de les barreres a laprenentatge i la participaci.

4


Considerem leducaci inclusiva com el procs pel qual sofereix a tots els alumnes, sense distinci, loportunitat per continuar sent membre de la classe ordinria i per aprendre dels seus companys i juntament amb ells, dins de laula ordinria.

Creiem que el nostre centre podr avanar en el model descola per a tothom, en la mesura en que hi hagi implicaci i comproms de tots els agents del centre (alumnes, equip docent, equip no docent i famlies) en lassoliment dels quatre principis bsics del model descola inclusiva que garanteix la presncia, la participaci i la consecuci de lxit de tots els alumnes.

Els quatre principis bsics del model descola inclusiva sn:

Principi dinclusi: Tots els alumnes poden aprendre junts, per tant tots els alumnes van a lescola del barri i a la classe que els correspon per edat

Principi de normalitzaci: Tots els alumnes reben un programa educatiu adequat. Cal tractar a tots els alumnes de la mateixa manera, evitant les actituds compassives o sobreprotectores

Principi de personalitzaci: Tothom s igual, per cadasc dacord amb les seves caracterstiques personals. Tots els alumnes reben un currculum apropiat a les seves necessitats

Principi digualtat doportunitats: Cal donar a aquells que ms necessiten els recursos que els facin falta per poder assolir els seus objectius daprenentatge. Tots els alumnes participen a les activitats complementries i extra-curriculars. Tots els alumnes es beneficien de la cooperaci i collaboraci entre lescola, la casa i la comunitat.

2. PROJECTE ORGANITZATIUA lEscola Mossn Joan Batlle entenem els suports escolars com a totes aquelles mesures que articula el centre per donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes (organitzatives, metodolgiques, curriculars...) que permetin reduir i/o suprimir les barreres a laprenentatge i la participaci.Els recursos personals del centre per atendre les necessitats educatives especfiques de suport dels alumnes sn:

Els mestres tutors Els mestres especialistes(angls, msica, educaci fsica...) Els mestres especialistes en educaci especial (1 a EI i a CI, 1 a CM i a CS i 1 a la

USEE) Els mestres de suport (educaci infantil) La mestra daula dacollida La tcnica deducaci infantil (TEI) Leducadora deducaci especial (a la USEE)

5


Altres serveis educatius i professionals que intervenen a lescola:

PROFESSIONAL O SERVEI HORES DATENCIAssessor psicopedaggic de lEAP 7 sessions mensualsTreballadora social de lEAP 1 sessi mensualFisioterapeuta de lEAP 1 sessi quinzenalAssessora LIC 2 sessions mensualsLogopeda del CREDAG 2 sessions setmanals Tecnica dIntegraci Social (TIS) 16 hores setmanalsEducador social 1 session mensualEducador social (USEE) 1 session mensualTecnica dabsentisme 1 sessi mensualPsicolegs i psiquiatres del CSMIJ 1 sessi trimestralProfessionals del CDIAP 1 sessi trimestral per P3 + una sessi

trimestral per a cadascun dels alumnes atesos pel servei.

El suport especfic dels professionals deducaci especial del centre es considera un recurs ms per atendre les necessitats educatives especfiques dels alumnes.

Latenci educativa dels MEE de lescola Mossn Joan Batlle, anir adreada a lalumnat amb ms necessitats de suport (prioritzant els alumnes amb dictamen de lEAP i els que presenten ms barreres a laprenentatge i la participaci del centre) donant suport al professorat en la planificaci i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participaci de tot lalumnat en les activitats a laula ordinria.

3. COMISSI DATENCI A LA DIVERSITATEntenem la Comissi datenci a la diversitat com linstrument que t el centre per dissenyar i fer el seguiment de les mesures i els programes que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de lalumnat del centre

3.1. Objectius Dissenyar i fer el seguiment de les mesures i els programes que es duguin a terme

per atendre la diversitat de les nee de lalumnat. Acordar els criteris bsics datenci a la diversitat del centre a partir de les

propostes de cadascun dels professionals i recollint les necessitats dels cicles i de lequip docent.

Prioritzar les necessitats de suport de lalumnat i establir els criteris datenci, optimitzant els recursos propis.

Identificar els circuits de comunicaci per a la gesti de les demandes del professorat i per al retorn de la informaci al professorat

6


3.2. Integrants Directora i/o cap destudis (presideix) Mestres deducaci especial Coordinadora LIC del centre Coordinadors/es de cicle Psicopedagog de lEAP Mestra de laula dacollida

Si fos necessari la CAD pot convocar a: tutors, treballadora social,... i daltres professionals que es considerin necessaris en el tema a tractar.

3.3. Periodicitat de les reunionsLes reunions ordinries de la CAD tindran una periodicitat quinzenal. Es podran realitzar, amb carcter extraordinari, totes les que es considerin necessries.

3.4. Normativa que la regulaDecret 142/2007 de 26 de juny (article 18.3) dordenaci dels ensenyament de leducaci primria.Instruccions dinici de curs del Departament dEducaci de Resoluci del 30 de juny de 2008.

3.5. Actuacions prioritries de la CAD Identificaci del tipus de recurs (temporal i/o permanent) hores de mestre i/o auxiliar deducaci especial hores datenci a laula dacollida hores de tutors lliures del seu grup i de mestres especialistes altres professionals externs a lescola: logopeda CREDAC, fisioterapeuta... Gesti del nombre total dels recursos per atendre la diversitat (nombre dhores de

professorat especialista, nombre dhores daltres mestres i/o professors) Organitzaci del SEP. Establiment de les necessitats educatives de suport dels alumnes a partir de les

demandes del tutors i cicles... Identificaci dels criteris de prioritzaci de les necessitats educatives especfiques

de suport de lalumnat del centre. Presa de decisi respecte de les diferents modalitats datenci a la diversitat al

centre: suport dins de la classe, desdoblaments, suport fora de laula, grups de refor de determinades rees, tipus dagrupaments...

Establiment dels objectius i continguts mnims de cada cicle que permetin, de manera ms racional i coherent, lelaboraci dels Plans individuals/Plans personalitzats, dels alumnes amb ms barreres a laprenentatge i participaci.

Aprovaci dels PI i dels PPT. Criteris per la repetici de curs dels alumnes. Elaboraci dels criteris que permetin disposar dun fons de recursos a la inclusi,

que facilitin latenci als alumnes amb ms necessitats de suport. Seguiment i avaluaci de les mesures que sadoptin a la CAD Avaluaci del funcionament de la prpia comissi

7


Recollida dels acords presos i fer-los extensius al claustre, cicles i equip directiu .

4. MESURES I RECURSOS DATENCI A LA DIVERSITAT

4.1. Educaci Especial

4.1.1. Funcions dels mestres especialistes en educaci especial Identificaci, amb la collaboraci de l'EAP, de les necessitats educatives de

lalumnat que presenta necessitats especifiques de suport i la collaboraci en la concreci del corresponent pla dintervenci.

Collaboraci amb els tutors en la concreci dels plans individuals i/o adaptacions del currculum aix com en la preparaci i adaptaci dactivitats i materials didctics que facilitin laprenentatge daquest alumnat i la seva participaci en les activitats del grup classe ordinari.

Desenvolupament de les activitats i programes especfics que aquest alumnat requereixi.

Collaboraci en el seguiment i avaluaci daquest alumnat. Gesti de recursos de suport per la inclusi escolar del centre que permetin la

millora dels processos densenyament aprenentatge de tots els alumnes.

Latenci als alumnes per part dels mestres especialistes en educaci especial es dur a terme: Dins laula ordinria, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal doferir a aquest

alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el ms normalitzats possible.

En grup redut o atenci individual fora de laula ordinria.

Tal i com queda recollit a la normativa dinici de curs:Sempre que es pugui i es consideri adequat, es prioritzar que latenci educativa especfica es faci a laula ordinria

4.1.2. Criteris d'atenci preferent dels alumnes amb necessitats educatives especfiques

Alumnes que presentin NEE greus i permanents i que requereixin especial atenci (dictamen EAP).

Alumnes que presentin un retard significatiu en l'assoliment dels aprenentatges (retard de dos o ms cursos) (PI).

Alumnes que presentin avanament significatiu en l'assoliment dels aprenentatges (altes capacitats).

Alumnes amb problemtiques emocionals i/o socials greus que comportin un endarreriment significatiu en laprenentatge.

Alumnes amb problemtiques conductuals i de personalitat greus.

8


4.1.3. Modalitats dintervenciEn general les modalitats d'intervenci dels especialistes en educaci especial prioritriament seran:

Suport als mestres tutors a l'aula ordinria: grups reduts, treball individual. Suport als mestres especialistes dintre de les aules ordinries Treball fora de laula ordinria: grups reduts, treball individual (per treballar

aspectes molt concrets i limitats en el temps).

En qualsevol cas, la coordinaci amb els mestres tutors i els mestres especialistes ser constant, per tal de garantir la coherncia en els criteris de treball i els objectius a assolir.

4.1.4. Intervenci a Educaci InfantilA tall orientador: Detecci, conjuntament amb els/les mestres tutors/es, dels problemes dadaptaci,

interacci i llenguatge, ... Derivaci a lEAP daquells casos que requereixen una avaluaci psicopedaggica. Collaboraci amb els tutors i l'EAP en la planificaci i preparaci, si s'escau, de les

entrevistes als pares dels alumnes detectats. Coordinaci amb els tutors i l'EAP en l'organitzaci d'estratgies educatives individuals

i de grup dintre de laula, per reforar els hbits, el llenguatge i la comunicaci amb aquells alumnes que presenten alg tipus de dificultat.

A parvulari de 4 i 5 anys, a ms de tot lanterior, les estratgies aniran dirigides a reforar els processos daprenentatge que segueixen els alumnes, incidint en aspectes concrets per a la preparaci a la lecto-escriptura.

Detecci i seguiment dels alumnes amb altes capacitats.

4.1.5. Intervenci a Educaci PrimriaA tall orientador: Suport a la inclusi dels alumnes que presentin nee derivades de discapacitats greus i

permanents. Detecci conjuntament amb els/les mestres tutors/es dels problemes d'aprenentatge,

adaptaci, interacci, llenguatge, ... Derivaci a lEAP daquells casos que requereixen una avaluaci psicopedaggica Collaboraci amb els tutors i l'EAP en la planificaci i preparaci, si s'escau, de les

entrevistes als pares dels alumnes detectats. Coordinaci amb els tutors i l'EAP en l'organitzaci d'estratgies educatives individuals

i de grup dintre de laula, per reforar els aprenentatge, els hbits, el llenguatge i la comunicaci amb aquells alumnes que presenten alg tipus de dificultat.

A cicle inicial les estratgies aniran especialment dirigides a reforar els processos daprenentatge que segueixen els alumnes, incidint en aspectes concrets de la lecto-escriptura.

Detecci i seguiment dels alumnes amb altes capacitats.

9


Collaboraci amb els tutors/es en lelaboraci de les PI amb lassessorament del psicopedagog de lEAP.

Intervenci de suport als tutors amb alumnes amb transtorns de personalitat.

A partir daquestes consideracions, les estratgies dels mestres especialistes en educaci especial, aniran dirigides a facilitar el seguiment de lactivitat que es fa a laula, ja sigui dins o fora.

Es poden requerir diferents tipus de suport :

Suport previ. (Per alumnes amb retard maduratiu, discapacitat psquica i sensorial) ser necessari anticipar els elements del contingut o activitats que es faran desprs a laula.

Suport simultani. Es portar a terme dintre de laula quan es fa lactivitat. Suport posterior. Per proporcionar a lalumne/a un refor quan no ha assolit els

objectius que es pretenia amb lactivitat. Participaci en les diferents estratgies organitzatives que es fan al centre en aquesta

etapa, per treballar la diversitat: tallers, grups flexibles, racons...

4.2. USEEL' aula USEE atendr un mxim de 10 alumnes que presentin NEE greus i permanents; tots ells amb els dictmens dels EAPs i la Resoluci del Director dels Serveis Territorials de Girona. Sn nens susceptibles danar a un centre deducaci especial per que s'ubiquen dins la nostra escola per tal dafavorir la integraci i tendir cap a mesures el ms inclusives possibles. LEAP s qui selecciona els candidats per assistir a la USEE, lescola no t capacitat per decidir quins sn els alumnes que hi tindran plaa. Aquests alumnes tenen edat per cursar primria, nhi poden haver des de primer fins a 6. Aquesta aula comptar amb dues professionals de referncia: una mestra dEducaci Especial i una educadora deducaci especial.

4.2.1.Tasques de la mestra dEducaci Especial de la USEE:-Exercir la cotutoria del grup dalumnes.-Programar i dur a terme les activitats.-Personalitzar les programacions generals en cas de fer compartides-Coordinar-se amb les famlies (mnim un cop per trimestre)-Coordinar-se amb els altres professionals que intervenen en el grup o amb un alumne en concret (mestres tutors, logopedes, psiclegs...)-Vetllar per a la incorporaci a les activitats generals de les aules ordinries tant com sigui possible i adequat. Els alumnes de la USEE al final de curs han dassistir com a mnim un 40% de l'horari escolar a laula ordinria.

10


4.2.2. Tasques de leducadoraEs centraran en:-Suport per dur a terme les activitats.-Ajudar a lalumne amb NEE en els desplaaments a laula.-Vigilar i ajudar a les hores dentrada i sortida, aix com tamb a les hores desbarjo.-Aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes.-Reforar els hbits i rutines de laula: autonomia personal, hbits dhigiene, habilitats socials, mobilitat i desplaaments,...-Ajudar al/la mestre/a tutor/a a lhora de preparar les diferents tasques de laula.-Participaci en les coordinacions dels diferents professionals i famlies.

4.2.3. Tasques dels tutors de les aules ordinries-Exercir les funcions de cotutor.-Programar conjuntament amb la MEE de la USEE les activitats que es duran a terme i acordar les adaptacions convenients.-Facilitar la inclusi de lalumne en el grup classe.-Atendre a les necessitats educatives que presenti lalumne a laula ordinria.

4.3. Aula dacollidaLaula dacollida s un punt de referncia i un marc de treball obert amb una constant interacci amb la dinmica del Centre. Procura una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana.

Proporciona a lalumnat nouvingut una atenci adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingstics com a complement del treball del grup classe al qual est adscrit.El /la tutor/a de laula ordinria i el/la tutor/a daula dacollida determinen les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives daquest alumnat, aix com els criteris metodolgics que considerin ms apropiats. Amb lassessorament i ajuda de lassessora LIC.

La tutora responsable de laula dacollida es coordina periodicament amb les persones que tenen els/les alumnes per fer un seguiment real i constant de lalumnat.La directora del Centre i lassessora LIC donen suport, ajuden, collaboren i supervisen aquesta tasca.

4.3.1. Alumnat nouvingut Es considera alumne/a nouvingut aquell/a alumne/a de nova incorporaci al sistema educatiu de Catalunya en els vint-i-quatre darrers mesos.

Quan arriba aquest alumnat, el Centre preveu mesures especfiques per tal que pugui sentir-se acollit/da (veure Pla d Acollida).

11


El Centre dna una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de la llengua, laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquest alumnat i estableix els criteris metodolgics i els materials curriculars que els facilitin la integraci a les aules ordinries des del primer moment, per mitj de lelaboraci del Pla de treball individualitzat intensiu (PII).

4.3.2. El Pla d AcollidaL acollida i l integraci escolar de tot lalumnat s un objectiu del nostre Centre i dels professionals que hi treballem. Per portar a terme aquest pla es segueixen una srie de protocols (veure Pla dacollida elaborat pel Centre).

4.4. SEPSegons la Resoluci de 16 de juny de 2011, Document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial:

...les escoles han dorganitzar els seus recursos humans per tal de dedicar-los, parcialment, a les tasques de suport escolar personalitzat, tot prioritzant el tractament de la comprensi i lexpressi orals, la comprensi lectora i lexpressi escrita, les habilitats matemtiques i les llenges estrangeres de manera individualitzada per a la millora dels aprenentatges de lalumne/a que ho requereixi.

A lEscola Mossn Joan Batlle queda organitzat de la segent manera:

4.4.1. Destinataris-Alumnes de P5 del segon cicle d' educaci infantil.-Alumnes de 1r i 2n del cicle inicial de primria.-Alumnes de 3r del cicle mitj de primria.-Alumnes de 5 i 6 del cicle superior de primria.

4.4.2. Hores datenci i modalitat -4 hores datenci als alumnes de P5 dins lhorari lectiu.-15,25 hores datenci als alumnes de 1r, 2n, 3r, 5 i 6 dins lhorari lectiu.-18 hores datenci als alumnes de 1r, 2n, 3r, 5 i 6 en horari no lectiu.Total dhores de SEP: 37,25 horesTotal dalumnes atesos: 48 alumnes (40 de primria i 8 dinfantil)Nombre mxim dalumnes per grup: 4 alumnes

4.4.3. Professorat que imparteix el SEP El professorat que desenvolupar el SEP formar part de lequip docent que atnl'alumnat. Sempre que sigui possible es prioritzar els tutors/es. Si per qestions dhoraris impossible, realitzaran el SEP altres mestres del centre.Total de mestres que imparteixen el SEP: 17 mestres

4.4.4. Perode del suport A les comissions davaluaci de cada trimestre es far el seguiment del progrs daquests

12


alumnes per tal d'adequar les estratgies a les necessitats o donar-los dalta si es creuconvenient.

4.4.5. Comunicaci a les famlies El tutor convocar als pares de lalumne per comunicar-los personalment que el seu fill/arebr suport escolar personalitzat.En el cas que uns pares es neguin o no vulguin que el seu fill rebi el SEP signaran unacarta de renncia.

4.4.6. Criteris generals de selecci dalumnes -Alumnat amb altes capacitats-Alumnat que presenta mancances o retard daprenentatge en: Ladquisici del procs de lectura i escriptura Lassoliment d'habilitats matemtiques Ladquisici dhbits de treball, dorganitzaci i destudi-Queden exclosos els alumnes que siguin dNEE, dAula dacollida o que presentin greusproblemes de conducta.

4.4.7. Tipus dinformaci per identificar lalumnat -Resultats de lavaluaci final de llengua i matemtiques del curs anterior (2n, 3r, 5 i 6)-Resultats de lavaluaci inicial de llengua i matemtiques del curs actual (1r, 2n,3r, 5 i6)-Resultats de la prova dexpressi escrita del curs anterior (1r, 2n, 3r, 5 i 6)-Resultats de la prova final del Quinzet del curs anterior (2n, 3r, 5 i 6)-Nivell dortografia-Nivell de comprensi lectora-Nivell de raonament matemtic/problemes

4.4.8. Seguiment i avaluaci Cada mestre que imparteixi el SEP haur de fer una programaci on quedin especificatsels coneixements previs de lalumne, els objectius a assolir i els continguts que estreballen.

4.5. Suport en grup redutEls suports en grup redut de lEscola Mossn Joan Batlle el conformaran les hores del professorat del centre que quedin disponibles, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents cicles, a latenci especfica de lalumnat que presenti ms necessitats.Caracterstiques dels suports:

Els grups de suport estaran formats com a mxim per 5 alumnes. Els grups seran tancats fins que al final del trimestre es faci la revisi. A primria

per la comissi davaluaci i posteriorment la CAD. A Infantil noms per la CAD. Els tutors decideixen quins 5 alumnes aniran a suport i si hi ha discrepncies cal

portar-ho a la CAD. El mestre de suport i el tutor es reuniran a principi de curs per determinar quin tipus

dajuda i materials sutilitzaran.

13


A finals del trimestre, a la comissi davaluaci, el mestre de suport far una valoraci de levoluci dels alumnes per escrit.

4.6. Grups flexiblesA la nostra escola es fan agrupaments flexibles homogenis en llengua catalana des de 1r fins a 6 per tal datendre els diferents nivells daprenentatge.

Hi ha 3 o 4 grups homogenis per curs . Els alumnes amb NEE aniran al grup de la mestra dEducaci Especial.Cada mestre/a adapta els objectius i criteris davaluaci al nivell daprenentatge dels seus alumnes.

5. CRITERIS D'ORGANITZACI DE L'ATENCI A LA DIVERSITAT

5.1. Criteris repetici de cursEl criteri general per a que un alumne es proposi per la repetici dun curs, hauria de ser que aquesta repetici permeti a lalumne assolir el nivell de competncies del nivell on est escolaritzat, sobretot en la lectoescriptura. Caldria evitar doncs plantejar propostes de repetici als alumnes que tot i repetint no assoliran els objectius de curs.

s important tenir present, per tant, que els alumnes que disposen dun pla individual, no es contempla en cap cas la proposta de repetici, ja que la distncia entre el nivell real de coneixements i el nivell on est escolaritzat s de ms de dos cursos.

Cal considerar tamb la possibilitat que per determinats alumnes el criteri prioritari de repetici pugui ser garantir que, abans de la seva promoci detapa, pugui romandre un curs ms per tal daconseguir la millora de les seves competncies cognitives i personals.Es prioritzar la repetici al cicle inicial.

5.2. Criteris promoci de curs

El criteri general per la promoci de curs hauria de considerar lassoliment dels objectius mnims del cicle.

En els casos en els que el curs a repetir no sigui finalista de cicle, caldria considerar com a criteri prioritari, la dificultat de lalumne per lassoliment dels objectius mnims de cicle.

5.3. Criteris atenci aula dacollida

L'aula dacollida atendr alumnes nouvinguts, que per la seva competncia lingstica o pel seu nivell de coneixements bsics requereixen una atenci educativa especfica.

14


Es considera alumne/a nouvingut aquell que sha incorporat per primera vegada al sistema educatiu, en un moment posterior a l'inici de leducaci primria, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, en els darrers trenta-sis mesos si procedeix d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del nostre.

5.4. Criteris alumnes que han de tenir un PI

Els plans individuals sn instruments de suport als alumnes que presenten necessitats educatives i personals diferents a les de la resta. La seva finalitat ha de ser normalitzar les activitats escolars dels alumnes als qual saplica, facilitar la seva inclusi en la comunitat i promoure, entre tot lalumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte a la diferencia.

El criteri general per a lelaboraci de plans individualitzats per aquests alumnes, hauria de ser, tal i com queda recollit a la normativa dinici de curs, quan la programaci ordinria de laula i les mesures de suport previstes resultin insuficients per atendre adequadament lalumnat.

La proposta de PI pot ser arrel dun dictamen, a demanda del tutor/a o de qualsevol mestre de lequip docent. La CAD estudiar el cas i la conseqent aprovaci si sescau.A principi de curs la mateixa CAD establir un calendari dactuacions en referncia a l'elaboraci del PI per supervisar la seva elaboraci i aplicaci.

El PI lelabora lequip docent conjuntament amb els professionals que participen en l'atenci de lalumne coordinats pel tutor de laula ordinria.Al llarg del curs saniran fent revisions trimestrals per part de lequip docent implicat.Durant el mes de juny es portar a terme una avaluaci final i una proposta de treball pel curs segent.

Sinformar a les famlies daquesta iniciativa i sha de comptar amb el seu acord final. El document de conformitat estar signat pel Director/a i el pare/mare o tutor legal i servir durant tot el temps que lalumne tingui PI.El PI lha de signar el Director/a i el tutor/a de lalumne cada curs. Es deixar una cpia a l'expedient.

5.5. Criteris de prioritzaci en la distribuci dels suports en grup redut

Els criteris de prioritzaci que seguirem seran els segents:

Alumnes amb dificultats dexpressi oral a EI. Prioritzaci dels grups de P5 i 1r en lectoescriptura. Grups amb ms problemes de conducta. Els alumnes ms susceptibles de rebre suport educatiu sn aquells que presentin

dificultats daprenentatge i no els alumnes amb NEE.

15


6. COORDINACIONS

6.1. Coordinaci dels MEE amb els professors tutorsLa coordinaci dels tutors amb els mestres deducaci especial tindran com a finalitat prioritria els segents aspectes:

Planificaci i organitzaci de les tasques educatives en relaci als alumnes amb NEE.

Selecci de continguts a treballar adaptats a les necessitats que presentin. Recursos organitzatius, metodolgics, materials, ... que caldria utilitzar en el procs

d'ensenyament aprenentatge. Collaboracions en els plans individuals. Seguiment i avaluaci del procs educatiu dels alumnes amb NEE. Coordinaci i recolzament als tutors en relaci amb les famlies dels alumnes amb

NEE.

6.2. Coordinaci amb el psicopedagog de lEAPLa coordinaci amb el professional de lEAP es podr realitzar de manera regular amb les/els mestres deducaci especial, amb els cicles, amb els mestres tutors/es i la CAD.

La periodicitat de coordinaci amb les mestres deducaci especial ser setmanal.

La coordinaci amb els mestres tutors tindran per objecte la concreci de les demandes dintervenci dels professionals dEE dels alumnes de nee o fer el retorn ms explcit de les actuacions fetes.

La coordinaci amb la CAD ser quinzenal.

El circuit de rebuda de demandes intervenci del professional de lEAP es far a travs de les MEE.

6.3. Coordinaci amb serveis socials i la tcnica dabsentisme La coordinaci es realitzar mensualment entre el/la mestre/a referent del centre i el tcnic de serveis socials i la tcnica dabsentisme de lAjuntament.

Tamb hi intervindran la TIS, els tutors implicats i EAP quan sigui necessari.

De la mateixa manera es duran a terme altres actuacions quan la situaci ho requereixi per la seva urgncia o per qualsevol altre motiu per tal de garantir una comunicaci i coordinaci fludes (comunicaci telefnica, via email,...)

16


6.4. Coordinaci amb els recursos externs i altres servis educatius (CREDA, CSMIJ, CDIAP, SETTDIC, altres)

La derivaci dels alumnes als serveis externs de lescola es vehicularan a partir del professional de lEAP i la CAD.

A partir de les derivacions fetes es portaran a terme coordinacions entre els professionals implicats: Serveis externs, EAP, MEE, tutor i/o famlia.

7. ANNEXES

-Protocol de derivaci dalumnes al psicopedagog de lEAP-Indicadors davs-Fulls de derivaci.

17


7.1. Protocol de derivaci dalumnes al psicopedagog de lEAP

Abans de recomanar a uns pares que el seu fill vagi a un psicleg, logopeda... sha de complir abans aquest protocol.

Si fos necessari

18

Detecci dalumnes-tutor/a -especialistes-famlia

La concreci de la demandala realitza el tutor/a a partir del full de derivaci a lEAP.

Les mestres dEducaci Especial recullen les demandes dintervenci del Psicopedagog de l'EAP

Derivaci dalumnes-Reuni mestres E. Especial, Psicopedagog EAP i cap destudis

-Valoren la prioritat de les demandes.

Valoraci psicopedaggica de lalumne per part de lEAP amb proves especfiques i observaci directe.

Retorn valoraci psicopedaggica-Al tutor/a-A les mestres d'E. Especial-A la famlia si fos necessari-LEAP entrega un informe intern a les mestresdEE per escrit que sha de guardar a lexpedient de lalumne i a la carpeta daula i a lalula dE. Especial

Derivaci serveis externs-S. Socials-CSMIJ, CDIAP-Psicleg-Logopeda

Derivaci serveis interns-Educaci Especial-USEE


7.2. Indicadors davsIndicadors davs que poden requerir derivaci als professionals especialistes del centre:Aquests indicadors es caracteritzen per la presncia de conductes o situacions, que es diferencien de manera significativa si les comparem amb les que realitzen els seus companys.

EDUCACI INFANTIL 3/6 ANYSProblemes del llenguatge

-Retards en la aparici del llenguatge i/o en la seva estructuraci.

(L'absncia de llenguatge als tres anys ha de ser consultada sempre)

-Els problemes de parla poden esperar fins el P4 sempre que es treballin a

l'aula. (Derivar abans si impliquen una desorganitzaci molt evident)

-No manifestar les seves intencions comunicatives.

-Manifestar les intencions comunicatives noms amb gest o amb forma

lingstica duna o dues paraules.

-La parla s inintelligible i/o presenta molts errors.

-El llenguatge es caracteritza per ls de paraules concretes.

-Mostra poques habilitats conversacionals

Dificultats per la interacci

-Les dificultats d'interacci: absncia de rialla, no direcci de la mirada,

mirada buida,

-Dificultats d'interacci amb els companys per defecte o per excs: allament,

estar sempre depenent de la mestra

(Els problemes d'interacci per excs noms si sn molt exagerats)

Dificultats en la comprensi

-Dificultats de comprensi global.

-Labsncia de simbolitzaci.

Dificultats en el joc

-Absncia de joc

-Presncia de jocs repetitius, mecnics, sense relaci social.

-Absncia de resposta als estmuls socials.

Altres aspectes -Els nens amb crisis d'ansietat (Plor descontrolat, crrer sense sentit, fugida de la classe sense cap ra o darrera de la mestra, problemes de son).

-Nens difcils de consolar.

-Queixes continuades de tipus somtic, vmits a l'escola

-Hiperactivitat extrema.

-Dificultats de coordinaci psicomotora global.

-La presncia de lesions inexplicables, associats a temors o a inhibicions de

conducta.

-Rigidesa i manca de flexibilitat del pensament.

19


EDUCACI PRIMRIA 6/9 ANYS-Problemes de manca d'aprenentatge per:

negaci a aprendre, manca de motivaci, bloqueig e inhibicions

disarmonies agudes en els aprenentatges

-Els problemes de parla haurien d'estar resolts.

-Dificultats de centrar l'atenci, acompanyada o no de dificultats de control motor i/o

d'impulsivitat.

-Els problemes de manca d'adquisici d'hbits: vestir, menjar, dormir, rentar-se sol (absncia

d'autonomia).

-L'absncia de participaci en jocs de regles.

-L'absncia d'amics: allament.

-Desconnexi amb la realitat, llenguatge desorganitzat.

-La dependncia exagerada amb els adults.

-Timidesa o pors exagerats.

-Rituals obsessius.

-Una excessiva variabilitat de l'estat emocional.

-Irritabilitat exagerada.

-Tristesa, apatia, absncia d'inters per les coses,...

-La desorganitzaci personal.

-La rebellia, l'oposicionisme exagerats.

-La destrucci de material. Agressivitat.

-Presncia de problemes somtics sense causa: dolors de cap

-Manca de control d'esfnters o alteracions en el mateix.

20


A CONSIDERAR EN TOTES LES ETAPESObservaci, a nivell fsic, d'algun funcionament inadequat en l'alumne

Ulls-ulls plorosos -ulls vermells -molsties amb la llum -parpelles inflades -ulls fixes -mals de capOda-no respondre a les consignes de la mateixa manera i amb la mateixa velocitat -mals de cap repetitius -mal doda de manera regular -marejosAparell locomotor-caure amb ms freqncia -els moviments sn ms descoordinats -tenir poca fora -la motricitat fina es poc hbil -el nivell de fatiga es produeix amb poca activitat motriu -hipotonia-hipertonia

Observaci del comportament de l'alumne

-saixeca sovint del seu lloc per copiar de la pissarra -sacosta excessivament quan llegeix o escriu -t ms de tres anys i no li agrada saltar, trepar, fer marxes en equilibri -cau o li cauen les coses de les mans sovint -no calcula b les distncies quan llena o recull pilotes -acostuma a prendre males postures -falta continuada datenci a laula -no s capa de mantenir-se assegut al seu lloc -somnolncia al fer algunes tasques -no pot llegir ms de 10 minuts seguits -llegeix lent i segueix la lectura amb el dit -dificultat per entendre el text -dificultat de memoritzaci -abandona la lectura -comet errors en la lectura -dificultat per captar visualment una paraula -transmet la sensaci danar molt sobrat -presenta tendncia a lavorriment -la interacci amb els companys sol ser difcil (poc sociable) -presenta un nivell dautoestima alt o molt baix -presncia dactituds despectives respecte dels companys -manifesta pocs hbits de treball i destudi -es mostra poc motivat per la tasca escolar -tot i tenir la sensaci que s un nen/a llesta no acaba de funcionar -vol manar sempre -les valoracions que fa dels companys solen ser negatives -es mostra molt perfeccionista

21


7.3. Fulls de derivaci: EAP Absentisme TIS

22

1. INTRODUCCI2. PROJECTE ORGANITZATIU3. COMISSI DATENCI A LA DIVERSITAT3.1. Objectius3.2. Integrants3.3. Periodicitat de les reunions3.4. Normativa que la regula3.5. Actuacions prioritries de la CAD

4. MESURES I RECURSOS DATENCI A LA DIVERSITAT4.1. Educaci Especial4.1.1. Funcions dels mestres especialistes en educaci especial4.1.2. Criteris d'atenci preferent dels alumnes amb necessitats educatives especfiques4.1.3. Modalitats dintervenci4.1.4. Intervenci a Educaci Infantil4.1.5. Intervenci a Educaci Primria

4.2. USEE4.2.1.Tasques de la mestra dEducaci Especial de la USEE:4.2.2. Tasques de leducadora4.2.3. Tasques dels tutors de les aules ordinries

4.3. Aula dacollida4.3.1. Alumnat nouvingut 4.3.2. El Pla d Acollida

4.4. SEP4.4.1. Destinataris4.4.2. Hores datenci i modalitat 4.4.3. Professorat que imparteix el SEP 4.4.4. Perode del suport 4.4.5. Comunicaci a les famlies 4.4.6. Criteris generals de selecci dalumnes 4.4.7. Tipus dinformaci per identificar lalumnat 4.4.8. Seguiment i avaluaci

4.5. Suport en grup redut4.6. Grups flexibles

5. CRITERIS D'ORGANITZACI DE L'ATENCI A LA DIVERSITAT5.1. Criteris repetici de curs5.2. Criteris promoci de curs5.3. Criteris atenci aula dacollida5.4. Criteris alumnes que han de tenir un PI5.5. Criteris de prioritzaci en la distribuci dels suports en grup redut

6. COORDINACIONS6.1. Coordinaci dels MEE amb els professors tutors6.2. Coordinaci amb el psicopedagog de lEAP6.3. Coordinaci amb serveis socials i la tcnica dabsentisme 6.4. Coordinaci amb els recursos externs i altres servis educatius (CREDA, CSMIJ, CDIAP, SETTDIC, altres)

7. ANNEXES7.1. Protocol de derivaci dalumnes al psicopedagog de lEAP7.2. Indicadors davs7.3. Fulls de derivaci:

PLA-D´ATENCIÓ-A-LA-DIVERSITAT1

Documents

Transcript of PLA-D´ATENCIÓ-A-LA-DIVERSITAT1