pimecnewsREVISTA DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA DE CATALUNYA

Juliol 2009Núm. 29

ENTREVISTA A JOAN FONT,PRESIDENT I DIRECTOR GENERAL DE BON PREU

LES CLAUS DE LA LIBERALITZACIÓ ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ

PREMIS PIMES 2009LA SALA OVAL DEL PALAU NACIONAL DE MONTJUÏC HA ACOLLIT LA 12a EDICIÓ DELS GUARDONS

www.pimec.org

SUMARI

pimecnewsREVISTA DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA DE CATALUNYA

DirectoraEva Prats

Consell editorialXavier CasaresJordi EstellerAlejandro GoñiVicenç Mauri

RedaccióSílvia MartíNúria Fernández

MaquetacióZink comunicació

ImpressióArtes Gráficas Gutenberg, S.A

Publicitat934 964 511

EditaPIMEC

Departament de Comunicació i Atenció al Soci902 496 450

OMERCIALITZADORAÙLTIM RECURS (CUR)

COMA

A FONS

Sense pimes, no hi ha futur! 04

L’ENTREVISTA

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya 12

CORPORATIU

Absentisme laboral: quantificació del problema 16

Compareixença de PIMEC al Senat 19

GESTIÓ EMPRESARIAL

PIMEC crearà un Centre de Serveis Avançats per a polígons industrials 22

Reducció de costos energètics a les pimes 23

Projecte de llei de prevenció i control ambiental de les activitats 24

SECTORIALS

III Congrés de Turisme de Catalunya 27

Assemblea General d’ATA 29

TERRITORI

La Fira d’Amposta 33

SOCIS

GJM, dedicació al client 34

DirectoraEva Prats

Consell editorialXavier CasaresJordi EstellerAlejandro GoñiVicenç Mauri

RedaccióSílvia MartíNúria Fernández

MaquetacióZink comunicació

ImpressióArtes Gráficas Gutenberg, S.A

Publicitat934 964 511

EditaPIMEC

Departament de Comunicació i Atenció al Soci902 496 450

PREMIS PIMES

La Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc ha acollit la 12a edició dels guardons 04

L’ENTREVISTA

Joan Font, president i director general de Bon Preu 12

CORPORATIU

El mercat elèctric de baixa tensió 16

Llei 3/2004 contra la morositat 19

Balanç de la concentració empresarial a Madrid 22

Sobre l’estigmatització del concepte “Reforma laboral” 24

SECTORIALS

L’estudi de costos, un primer pas per salvar el sector turístic 26

TERRITORI

Reconeixement al mèrit empresarial 30

FUNDACIÓ PIMEC

La Fundació PIMEC impulsa la implantació del programa “Incorpora” al Marroc 33

SOCIS

Gelats Dino, l’èxit d’aprofitar el mercat potencial 34

SUMARI NÚM. 29

JOSEP GONZÁLEZPresident de PIMEC

EDITORIAL

La calma dins la tempesta

Després de la tempesta ve la calma, fa la dita. Però en la situació actual, tinc la sensació queestem en una calma entre tempestes, imbuïda pel relax de l’estiu, i que en qualsevol momenttornaran els llamps, els trons i la pluja, si els deixem, amb més força que mai.

I és així perquè les pimes continuen patint restricció del crèdit i una davallada de lescomandes, sigui hivern o estiu. Sembla que les administracions han fet una parada, però ensituacions econòmiques adverses com l’actual no és possible romandre de braços creuats.Per això, PIMEC ha continuat insistint durant tots aquests mesos. Al març, davant el Congrésdels Diputats, vam aconseguir fer-nos visibles davant de l’Administració i de la societat engeneral. Va ser un èxit important, però només una fita en el camí, que no ens atura sinó queens fa seguir endavant. Com vam prometre, la patronal ha fet un seguiment rigorós del’aplicació de les 52 mesures que vam proposar les pimes per aconseguir la dinamització del’economia. 100 dies més tard, sigui juliol o desembre, ens hem reunit amb tots els partitspolítics per tenir un retorn del treball fet. Per treure’n unes conclusions i continuar endavant.

Però no n’hi ha prou amb bona voluntat. Calen accions, calen mesures actives, cal creure enl’emprenedoria del país. Des de PIMEC hi creiem, per això malgrat el mal temps, vam dur aterme la 12a edició dels Premis Pimes, i vam guardonar nou empreses i entitats que sóncompetitives, i que lluiten cada dia per la seva viabilitat. Perquè és ara quan tots hem d’anar auna i s’ha de valorar el qui genera la riquesa del país.

Estigui o no la mar en calma, hi ha moltes onades que intenten desestabilitzar les pimes delnostre país. No només és la crisi, sinó també els entrebancs legislatius, com la Llei contra lamorositat, que ens obliga a resistir mesos d’impagats. Són les càrregues normatives, com hadenunciat PIMEC Turisme, validant quelcom que els empresaris d’aquest sector jaasseguraven des de fa temps: els costos que les pimes hoteleres han d’assumir sónproporcionalment molt més elevats que els de les grans cadenes hoteleres.

És també l’última ventada que ens ha arribat l’1 de juliol, amb la liberalització del mercatelèctric i la posada en funcionament del subministrament d’últim recurs. Totes les pimes enshem sentit desconcertades davant la precipitació i poca transparència del procés establertpel Ministeri, que ens ha obligat a decidir-nos per una comercialitzadora sense prouinformació i en molt poc temps. PIMEC ha demanat per diversos canals una moratòria del’entrada en vigor de la tarifa i, per suposat, la no penalització de les pimes. I amb la sevavoluntat de representació, suport i servei, ha cercat i donat tota la informació de la maneramés clara possible perquè les pimes puguin fer-la servir.

Entenem que l’onatge sempre desestabilitzarà més les barquetes que les gransembarcacions. Per això cal que sempre ens mantinguem alerta, per si la calma és passatgera, ienmig de la tranquil·litat silenciosa de les tardes d’estiu comencen a caure llamps i trons.Estarem preparats i continuarem navegant totes juntes.

JOSEP GONZÁLEZPresident de PIMEC

pimecnews4

12a EDICIÓ DELSPREMIS PIMESLes empreses guardonades per la seva competitivitat hanestat E-controls, Bové Montero y Asociados, i Plàstics AltCamp SA, així com el fabricant de sabates Vialis, que ha rebutel premi al comerç més competitiu. També hi ha hagutguardons per altres facetes de l’emprenedoria, en una nitmemorable que va reunir a més de 900 persones del mónempresarial, polític i econòmic. Josep González, president dePIMEC, ha ressaltat que en aquesta edició, els premis hauriende tenir doble valor, perquè ser competitiu en un context decrisi com l’actual requereix encara més esforç.

La magnífica Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc haacollit aquest any el sopar anual de PIMEC

PREMIS PIMES

i el president de CNC-PME d’Algèria, ZaidBensaci, entre d’altres.

El sopar anual dels Premis Pimes és sempreuna nit memorable per diversos motius. Peruna banda, perquè el teixit empresarial catalàguardona les pimes més competitives i lesmillors iniciatives en diversos aspectes delmón empresarial. “Aquesta edició, els premishaurien de tenir doble valor”, va comentarJosep González fent referència a l’esforç quesignifica ser competitiu en un context de crisicom l’actual. Per l’altra, perquè PIMEC esretroba amb els seus associats en un

La 12a edició dels Premis Pimes s’ha celebrataquest 15 de juny a la Sala Oval del PalauNacional de Montjuïc. A més de JoséMontilla, president de la Generalitat, hanassistit al sopar anual de PIMEC personalitatscom el vicepresident de la Generalitat deCatalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira; elconseller d’Innovació, Universitats i Empresa,Josep Huguet; el Cap de l’Oposició, ArturMas; la consellera de Treball, Mar Serna; elcap de Govern d’Andorra, Jaume Bartumeu;el secretari general d’UEAPME, AndreaBenassi; el president de la patronalCGEM-PME del Marroc, Khalid Benjelloun,

pimecnews5

A FONS

“Sense l’empresari, l’empresa no existeix, sense ell no hi ha noves empreses, sense ell les empreses existents no es renoven dia a dia,

no es genera riquesa”

finançament i el treball. La primera pota vol remarcarla importància de l’empresari, perquè “sense ell,l’empresa no existeix, sense ell no hi ha novesempreses, sense ell les empreses existents no esrenoven dia a dia, no es genera riquesa”.

Respecte al finançament, Josep González va recordarque fa més d’un any que el crèdit de bancs i caixesper a les empreses s’ha reduït de manera important, ique “el crèdit oficial, cal reconèixer, que ha posat enmarxa mesures, però han arribat tard i en pocvolum”.

A més, va fer incidència en la cultura d’endeutamentelevat, que està molt arrelada i que les polítiqueseconòmiques han propiciat: “una cultura que elsempresaris hem acceptat i ens hi hem acomodat”.Des de PIMEC es considera que cal reforçar lesestructures de finançament propi de les empreses, tanaviat com les circumstàncies ho facin possible, i que acurt termini cal ajudar al finançament de lesempreses, ja que encara tenen dificultats per accediral crèdit, i sense aquest “serà més difícil sortir de lacrisi.” A més, també cal potenciar una actitud oberta

ambient distès que permet el contacte directe entreles empreses, el món econòmic i les autoritatspolítiques. Una nit, per tant, per fer balanç i mirar capal futur.

En l’acte de lliurament, Josep González va posar enrelleu que en aquest difícil context econòmic, “per ala major part de les empreses la seva prioritatmàxima és resistir”. “Preparar-se per al futur, invertir,innovar, i altres factors en positiu són més difícils en elcontext actual”, segons el president de PIMEC, per“falta de recursos i de mecanismes per a ajustar-se, talcom requereix la situació”.

Un tamboret de 3 potesAixí mateix, el president de PIMEC va assimilarl’empresa a un tamboret de 3 potes: l’empresari, el

pimecnews6

PREMIS PIMES

“Cal reforçar les estructuresde finançament propi de les empreses tan aviatcom les circumstàncies ho facin possible”

respecte a “mecanismes alternatius de finançament”,com són donar entrada a nous socis, concentrar elsrecursos en l’activitat principal, fer servir més el capitalrisc...

Respecte a la tercera pota del tamboret, el treball,Josep González va recordar que “fa anys que es parlade la necessitat d’un nou marc de relacions del treball,que modernitzi aquesta part tan important delsistema productiu i que trenqui les disfuncions quegenera l’actual esquema”. “Forjar un nou marc derelacions laborals vol dir, entre d’altres coses, resoldrela dualitat dels contractes fixos i temporals. Vol dircontractes estables per als joves i solucions deflexibilitat i menor cost per a la regulació de plantillesper part de l’empresari.” El president de PIMECtambé va fer incidència en l’acció del Governespanyol, que ha de cercar un pacte polític i social alvoltant d’aquest tema i de les altres reformes.Per concloure el seu parlament i donar pas alpresident de la Generalitat, Josep González vaassenyalar que “davant nostre tenim molts reptes queexigeixen que tots plegats ens arromanguem perquèhi ha una feinada per fer, els recursos són limitats i noens podem entretenir”. “Jo els dic que la volemsuperar la crisi i que si ens hi posem entre tots i atemps, la superarem”.

El factor confiança Per la seva banda, José Montilla, el president de lageneralitat, va felicitar els guanyadors dels PremisPimes 2009, perquè “són la prova que, a Catalunya,malgrat la crisi, tenim moltes empreses que vanendavant, amb ambiciosos projectes de futur” i que“constitueixen l’antídot més eficaç contra els devotsdel pessimisme, un sentiment que no ajuda ni lesempreses ni el país en conjunt”.

Segons el president de la Generalitat, des de lalegislatura anterior, Govern, patronals i sindicats estan

pimecnews7

PREMIS PIMES

“Fa anys que es parla de la necessitat d’un nou marcde relacions del treball, que modernitzi aquesta parttan important del sistema productiu i que trenquiles disfuncions que genera l’actual esquema”

treballant perquè hi hagi una transformació de modelproductiu, que passa, inevitablement, per millorar elnivell d’educació i formació del país. “Si admetem quecal internacionalitzar l’economia, si admetem que calmolta més inversió en R+D+I, si creiem que calcanviar el model productiu, si estem invertint com maien infraestructures… si considerem tot això, i nomillorem substancialment la formació i capacitaciódels nostres joves, aleshores fracassarem”.

José Montilla va concloure demanant confiança, ja queés ”un factor determinant, sense el qual les inversionsi actuacions dels governs no tindran l’efectemultiplicador que han de tenir”. “Confiança ennosaltres mateixos. En el nostre teixit empresarial ieconòmic en general. Confiança en el paper queCatalunya pot jugar com a locomotora de l’economiaespanyola i en el conjunt de la Mediterrània.

Confiança en el talent que ja tenim, en l’aposta queles empreses i institucions estan fent per la recerca i lainnovació.”

pimecnews8

A FONS

Excm. Sr. Joan RangelDelegat del Govern a Catalunya

Hble. Sr. Josep Ll. Carod-RoviraVicepresident de la Generalitat de Catalunya

Hble. Sra. Mar SernaConsellera de Treball

Hble. Sr. Josep HuguetConseller d’Innovació, Universitats i Empresa

Il·lma. Sra. Maravillas RojoSecretària general d’Ocupació

Hble. Sr. Jordi VallsPresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Hble. Sr. Ignasi FarreresPresident del Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES)

Excm. Sr. Miquel VallsPresident del Consell de Cambres Oficials deComerç, Indústria i Navegació de Catalunya

Sr. Josep PermanyerConseller del Banc Sabadell

Sr. Adolf TodóDirector general de Caixa Catalunya

Sr. Marcel PruneraDirector general de Promoció Econòmica delDepartament d’Economia i Finances

Sr. Jordi CanalsDirector general de l’IESE

Sr. Manel PérezSotsdirector de La Vanguardia

Sr. Josep M. UretaRedactor en Cap d’Opinió d’El Periódico

Sr. Lluís MartínezSubdirector de l’Avui

Sr. Josep OrihuelRedactor en cap d’Expansión

Sra. Rosa CullellDirectora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

Sr. Antoni CabalDirector general de FS – Fragace Science, SL(Guardonat Premis Pimes 2008)

Sr. Josep GonzálezPresident de PIMEC

Sr. Alejandro GoñiPresident de PIMEC Comerç

Sr. Josep Lluís FranceschPresident de la Fundació Privada PIMEC

EL JURAT

Premi al Millor Treball Periodístic en temes econòmics

SECCIÓ D’ECONOMIA DELS SERVEIS INFORMATIUS DE TV3

pimecnews9

PREMIS PIMES

PIMEC ha volgut reconèixer la tasca dels professionals de la Secciód’Economia dels Informatius de TV3, ja que han difós la realitat de lespimes i han estat sensibles a les accions, demandes i opinions d’aquestcol·lectiu, ajudant-lo a fer-se visible davant la societat. Els informatius deTV3 han demostrat tenir en compte l’extens teixit de pimes que téCatalunya, i han entès perfectament que explicar les accions,trajectòries i problemes de les petites i mitjanes empreses és explicarla realitat empresarial catalana més propera.

Reconeixement al Treball Associatiu en el comerç

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

L’Associació de Comerciants Creu Coberta es va crear el 1968 amb lafinalitat de defensar les necessitats dels comerciants i fomentar elcomerç de l’eix carrer de Sants-Creu Coberta. Aquest passat 2008,l’associació ha celebrat els seus 40 anys d’existència.

El civisme i la convivència són les seves línies estratègiques d’actuació, apartir de les quals intenten dinamitzar el comerç de proximitat. Entreles actuacions i campanyes dutes a terme darrerament, cal subratllar lacampanya “Creu Coberta accessible”, que identifica els establimentsadaptats a les persones amb mobilitat reduïda, i “Creu Coberta enrelleu”, que identifica els establiments que ofereixen un serveiespecialitzat als invidents.

Premi a la millor estratègia empresarial a través dela Innovació i la Internacionalització

GRUP VILARDELL PURTÍ

Vilardell Purtí es va fundar el 1958 a Manresa, i es dedica principalmenta la fabricació de peces en sèrie a partir de torns mecànics o decontrol numèric. L’activitat va tenir cada cop més demanda, i al 1972l’empresa es va constituir com a societat anònima i va traslladar laproducció a Santpedor.

Al 2004, l’empresa emprèn una nova etapa: Vilardell Purtí decideixentrar en l’àmbit del producte sanitari, concretament en el camp de labiotecnologia, i crea la divisió mèdica. El fet més destacable d’aquestadivisió és la creació d’un producte propi, el sistema d’implants dentalsAVINENT, que es caracteritza pel fet que els implants tenen unasuperfície formada per una capa d’òxid de titani ric en calci i fòsfor, doselements que permeten accelerar de manera considerable lainteracció de l’implant amb l’os i assegurar la ràpida creació d’os nou.

ELS GUARDONATS

pimecnews10

PREMIS PIMES

Premi Fundació PIMEC als Valors d’empresa

ILO OFTALMOLOGÍA

L’Instituto Lleida de Oftalmología va ser fundat al 2000 pel doctorRafael Ferreruela i la doctora Andrea Sanfeliu, ambdós amb una àmpliaexperiència en el món de la medicina. L’equip humà de l’empresa estàformat per 18 professionals i més de 10 col·laboradors externs. Mésdel 60% de la plantilla i el 50% de l’equip directiu són dones.

El centre segueix programes de formació específics adaptats a la sevaespecialitat, i col·labora en la realització de pràctiques de formació através d’acords amb diferents instituts d’educació secundària. Entre lesprincipals inquietuds de l’Institut hi ha la d’afavorir la conciliació de lavida personal i familiar amb la professional. En l’àmbit mediambiental,l’empresa promou la reducció i la reutilització del paper. A més,contribueix a la tasca de diverses ONG’s i associacions solidàries.

Premi PIME a la Qualitat Lingüística en el món empresarial

GRUP GERMANS BOADA

Des del 1951, arran de la invenció d’un tallador de mosaic hidràulic,batejat amb el nom de RUBI, els germans Boada van desenvolupar unaempresa que actualment dissenya, fabrica i distribueix maquinària ieines per a la construcció. L’extensa gamma de productes RUBI haaconseguit un ferm posicionament internacional, amb presència directaa Espanya, Portugal, Itàlia, França, Alemanya i Estats Units, entre d’altres.

El 80% de la comunicació oral i escrita interna de l’empresa és encatalà. En l’àmbit extern, el català s’usa en un 80% de lescomunicacions i és present al 100% de l’etiquetatge i embalatge delsseus productes, fet que permet que aquesta llengua sigui present, nonomés a Catalunya, sinó també en l’àmbit espanyol, europeu i a la restadel món. I no únicament en les etiquetes, sinó també en la resta desuports de comunicació que utilitza l’empresa. Aquest premi té elsuport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat deCatalunya.

Premi Comerç més competitiu

VIALIS

L’entusiasme pel disseny i el respecte per la feina manual van convergiren Vialis, una empresa fabricant de sabates que va néixer al barri delBorn, a Barcelona, al 1996. Des de l’inici, es va apostar per crear unacol·lecció de sabates per a una dona diferent, on el disseny, la riquesade materials, l’estil i el confort són les claus del producte. Vialis vol queles seves sabates es distingeixin sense necessitat d’etiquetes. I lafórmula ha agradat tant, que al 2004 l’empresa va començar a vendrefora d’Espanya, i al 2008 feia el gran salt obrint dues botigues al’estranger, concretament a Berlín i a París. A part d’aquestes, Vialis té 4botigues pròpies a Barcelona, una de les quals es va obrir l’any passat iacull la marca esportiva Vialis Aro, i 2 botigues pròpies a Madrid.

pimecnews11

PREMIS PIMES

Premi Microempresa més competitiva

E-CONTROLS

Electronic Intelligent Controls és una empresa de disseny,desenvolupament i fabricació de productes electrònics fets a midasegons les necessitats dels clients, perquè aquests puguin integrar-losen els seus productes. Es dedica a aplicar tecnologia de lescomunicacions Powerline, que consisteix en la transmissió de dades através de la xarxa elèctrica en productes electrònics per controlar iautomatitzar sistemes de climatització, il·luminació i gestió de persianesen edificis i habitatges.

Aquesta microempresa ha desenvolupat una gamma pròpia deproductes per al control i la telegestió d’enllumenat públic, aplicant unxip a cada punt de llum per conèixer la distància i el seu estat defuncionament per tal de comprovar el nivell d’il·luminació i estalviar aixíenergia, tenint en compte les necessitats de cada moment de la nit.

Premi Petita Empresa més competitiva

BOVÉ MONTERO Y ASOCIADOS

Bové Montero y Asociados té més de 25 anys d’història, en eltranscurs dels quals ha creat i consolidat una firma de serveisprofessionals d’auditoria, assessorament comptable, fiscal i laboral queofereix un ampli ventall d'especialitzacions. Entre les darreres fites, calassenyalar el nou servei de selecció de personal especialitzat en larecerca de perfils de directius i quadres intermedis, llançat al 2008 ique ha tingut una gran acollida entre els seus clients.

El mateix any, Bové Montero y Asociados ha editat la novena ediciódel seu llibre Cómo hacer negocios en España, que resumeix elsrequisits necessaris per a les empreses que desitgen establir-se aEspanya i fer-hi negocis. La firma ha obert una nova oficina a Madrid elmes de setembre de 2008, complint l’estratègia d’expansió del negoci,que ha doblat personal en un any i agrupa ja 21 professionals.

Premi Mitjana Empresa més competitiva

PLÀSTICS ALT CAMP SA

L’activitat de Plàstics Alt Camp és la injecció de peces de plàstic pertermoinjecció. En un sector on hi ha moltes empreses operant,aquesta pime, constituïda al 1986, ha dirigit la seva estratègia dediferenciació cap a la recerca i desenvolupament constants deproductes amb requeriments tècnics cada cop més avançats.

Juntament amb el client, el seu Departament d’enginyeria desenvolupaels productes a partir de la necessitat determinada pel client final, elque s’anomena enginyeria simultània. En aquest àmbit, cal destacar eldesenvolupament de dues peces en les quals s’allotgen els airbags delvoltant d’un vehicle. El més destacat és l’allotjament d’un airbag denovetat mundial, que té la particularitat que s’omple més o menys enfunció de la magnitud de l’impacte que rebi el vehicle.

pimecnews12

L’ENTREVISTA

“A MI DES DE SEMPREM'HA SEMBLAT QUE LAXARXA EMPRESARIALCATALANA ÉS MOLTPOTENT”

Joan Font, president i director general de Bon Preu

Joan Font i Fabregó (Torelló, 1951), és llicenciat en cièncieseconòmiques per la Universitat de Barcelona i es vaespecialitzar en Alta Direcció d’Empreses per ESADE. Al 1974 va obrir el primer establiment d’autoservei Bonpreujuntament amb el seu germà Josep. Al llarg dels anys,l’empresa s’ha expansionat, i a banda dels supermercatsBonpreu, s’ha creat la cadena Orangutan (d’entre 400 i 700 m2 especialitzats en els preus més econòmics), elshipermercats Esclat i les benzineres Esclatoil. Un emprenedori empresari que ha sabut desenvolupar un model d’èxitpensat i dirigit des del territori i arrelat al país, del qualpodem conèixer més a partir de l’entrevista que ha concedita la revista PIMECNews.

“Amb la compra delssupermercatsIntermarché aconseguimincorporar a BP uns actiusque ens permeten créixermés de pressa i evitarl’alentiment que ensimposa l'administració”

Recentment, l’empresa que dirigeix ha firmat un acordamb Intermarché per comprar els seus 53supermercats. Què aconsegueix Bon Preu (BP) ambaquesta operació? En primer lloc, aconseguim incorporar a BP uns actiusque, sense frenar el nostre creixement orgànic, enspermeten créixer més de pressa i evitar l’alentimentque ens imposa l'administració en aquest sentit.També servir algunes ciutats i comarques on fins arano hem pogut ser presents. I finalment, aconseguimmés volum, que en aquest negoci és important perobtenir millors condicions que podem traslladar alsnostres clients.

Davant la restricció al crèdit que estan patint lesempreses, no ha tingut dificultats per finançarl’operació?Sí, la veritat és que sí, moltes. La quantitat de lainversió total serà molt alta i la veritat és que sí queha estat molt difícil, tot i que amb esforç al final elsreptes s’acaben tirant endavant.

Quina és la fórmula per travessar la crisi econòmicasense defallir en l’intent?En el nostre cas, que estem en el món del comerçalimentari, la fórmula és anar molt lligats a allò que volel client. Això vol dir que en els nostres establimentsno hem de retallar la capacitat d’elecció de lesmarques de qualitat, hem de treballar bé el productefresc, fer de l'atenció al client un punt diferencialrespecte als competidors, en definitiva, guanyar-nos laconfiança que el servirem bé.

Ser una empresa de distribució principalmentalimentària fa d’escut davant la baixada del consum i,per tant, permet que la crisi no us afecti?Sí, també ens afecta, però menys. Abans de la crisicreixíem a plantes constants a un ritme del + 5% i araens hem de conformar amb un + 2%. I això perquè

aconseguim que vinguin a comprar clients que abansno venien, ja que la cistella mitjana ha baixat una micai, per tant, si volem créixer a plantes constants hemd’aconseguir clients nous. També és veritat que elmodel de supermercats que hem creat és moltdiferent del dels nostres competidors i això ens facilitala feina.

El vostre negoci fa que tingueu un contacte continu iproper amb la gent. En aquest context econòmicdesfavorable, ha canviat la societat catalana, els seushàbits de consum, les seves necessitats? Sí, en el camp alimentari el client va més sovint a lesbotigues i rebaixa una mica la compra mitjana. No vatant als hipermercats i va més als supermercats. Tambéla cistella de la compra ha canviat. Els clients no volenbaixar el nivell de qualitat, però en canvi, alguns clientssubstitueixen algun producte de preu més alt peraltres d'igual qualitat, però preu més baix. Per exemple,sardines en comptes de lluç.

Com veu la salut de l’empresa catalana?A mi des de sempre m’ha semblat que la xarxaempresarial catalana és molt potent.Tant endiversificació com en competitivitat, com pel que fa aestar al corrent del que passa al món en cada sector.Tenim empreses que són de les millors en el seusector encara que no siguin de les més grans.

Segurament ens falta dimensió, dotació de capitalpúblic (infraestructures, formació més adequada...), unafiscalitat que ajudi, per exemple, donant un tractamentfiscal que afavoreixi les empreses que reinverteixen elsresultats o que inverteixen en noves activitats, unsistema laboral que animi la gent a crear llocs detreball, no que l’espanti... Probablement també fa faltaque els empresaris catalans actuem més en defensade les necessitats del país (que són les nostres, en lamajoria de casos).

Els resultats de Bonpreu al 2008 han estat molt bons.Es comenta que és conseqüència directa de lesmillores constants en la gestió i la consolidació. Ens potassenyalar els aspectes clau d’aquesta gestió? En primer lloc, hem revisat novament la despesa i nohem esperat la crisi per fer-ho. Així mateix hem reduïtineficiències com les diferències d'inventari. També elsúltims anys hem mantingut el ritme d'inversió –mésaviat l’hem incrementat– arribant als 45 milionsd’euros el 2008. El 2009 probablement superarem laxifra del 2008 sense comptar la inversió en la comprad’Intermarché. Tenir un model comercial diferenciat iamb avantatges competitius clars respecte alscompetidors i que siguin percebuts i valorats pelsclients és fonamental.

pimecnews14

L’ENTREVISTA

“A les empreses catalanesens fa falta dimensió,dotació de capital públic i una fiscalitat que ajudi”De les Masies de Voltregà a la resta de Catalunya, amb130 establiments. Aviat a l’Hospitalet de Llobregat,Reus, Ripollet i Mataró. I amb la incorporació delssupermercats Intermarché, a altres poblacions de foraCatalunya. Quina és actualment l’estratègia d’expansióterritorial? De moment tenim molta feina per fer encara aCatalunya. Podríem duplicar-hi la facturació sensedificultats. Per tant, la màxima prioritat és poder donarservei a totes les poblacions de Catalunya. Tenimtancades 11 operacions més que posarem en marxade seguida que puguem. Hi ha comarques on encarano tenim pràcticament presència (Maresme, VallèsOccidental, Baix Llobregat, Segrià, Terres de l’Ebre...),ciutats on hem de tenir molts més súpers: BCN,Girona, Tarragona, Sant Cugat... De tota manera aratenim el nostre model de supermercats molt benadaptat a allò que vol el client català. I hem depreparar en profunditat el model que hem de tenir apunt per a altres llocs. No hem de caure en l’error depensar que el que ens va bé aquí per força ens had’anar bé en un altre lloc. Això no és veritat. Lesmarques que busquen els clients de Ciudad Real o elsde Montpeller no són les mateixes que busquen els deGirona. Ni el producte fresc tampoc.

De les parades del mercat, a l’autoservei il’hipermercat. És una evolució o tan sols una altraopció per vendre al consumidor?La distribució de productes alimentaris ha canviat molt.No s’assembla gens la de l’any 1974, quan vàrem obrirel primer autoservei, amb la del 2009. Ara es pot dirque estem a prop de les millors ofertes alimentàriesd’Europa.

A nosaltres ens sembla que en un país modern hi had’haver tots els canals de distribució en equilibri. Fanfalta parades de mercat i també hípers i súpers ibotigues especialitzades... La competència de formats iensenyes amb unes normes determinades i sabudesper tots els operadors, d’obertures, d’horaris, de novendre sota cost, fan que el consumidor trobi l'ofertaque més li interessi (per assortit, preu, proximitat,qualitat, comoditat...).

Per altra banda, tots els estats de la Unió Europeadefensen les empreses del seu país, siguin del sectorque siguin, fins al límit. No veig per què nosaltreshauríem de ser diferents.

Entre les complexitats de créixer com a empresa, hi hala de la gestió de personal. Amb més de 3.000treballadors, quina és la recepta perquè tothom tinguila mateixa cultura empresarial?Quan un està convençut de la bondat del seu projectei de com s’ha de gestionar és més fàcil que la gent s’hiapunti. Volem ser capaços d’explicar fins a quin punt éstranscendent que una empresa funcioni al màxim deles seves possibilitats, fixar clarament els objectius i lamanera d’arribar-hi, quins valors s’han de practicar enuna empresa i quins no són acceptables de capmanera..., què s’espera de cadascú en aquest projecte,reconèixer la contribució de cadascú, oferirpossibilitats de millora professional -via promocióinterna, o de formació, per exemple. Si en unaorganització els directius aconseguim que tothomempenyi en el mateix sentit i amb totes les sevesforces, els objectius que un es fixa poden ser molt mésambiciosos i engrescadors per a tots.

Ara que hi ha tanta polèmica amb les bosses deplàstic, com ho veu Bonpreu, que ja al 2008 va firmarun conveni pioner a Catalunya per reduir-ne elconsum?A l’empresa a vegades cal prendre decisions arriscadeso anticipar-te i endevinar el que els nostres clientsdesitgen que fem. Per mi aquest és un cas de clarasintonia entre el que desitjaven que féssim els nostresclients i la decisió presa per Bon Preu ja fa 2 anys.Gairebé la meitat dels nostres clients participen de laproposta que els vàrem fer, que bàsicament és que elsabonem el cost de les bosses que no gasten. Aixòestalvia milions de bosses cada any. Mentrestant ningúmés ha fet cap actuació en el sentit que vol la societati em temo que això durarà encara molt més temps.

Quina creu que és la clau de l’èxit de Bon Preu?Segurament hi deu haver més d’una clau. Algunespodrien ser: adaptar-nos al que demana el client, teniruns equips de treball molt bons i compromesos, no fercanvis radicals en la nostra estratègia comercial, teniruna cultura d’empresa molt potent, tenir una actitudactiva respecte a mantenir la gent bona en plantilla allarg termini, reinvertir tots els resultats a l’empresa,aprofitar totes les oportunitats tant en temps devaques grasses com de vaques magres, mantenir unapolítica de preus competitius al llarg del temps,procurar tenir el balanç de l’empresa al més sanejatpossible...

Una cosa és ser distribuïdor, i l’altra, començar aproduir. Què va impulsar l’empresa a tenir un obradorde carn propi, i a tenir productes propis?Ja fa molts anys que tenim obrador propi de carn –itambé dels altres productes frescos: peix, fleca, etc. – iproductes amb marca Bon Preu. Ara bé, el propòsit dela marca BP no és el mateix que el de les altresempreses de distribució. Nosaltres pretenem poderoferir als nostres clients un producte amb la mateixaqualitat que el líder de l’agrupació corresponent peròamb un diferencial a l’entorn d’un 30% més barat. Elque no volem de cap manera és tenir un marca pròpiade baixa qualitat tot i que sigui la més barata. Elsnostres clients ens diuen que lluitem pel preu, però queno baixem la qualitat. L’objectiu és utilitzar el nostreconeixement dels gustos dels clients i la possibilitat detrobar bons fabricants capaços d’elaborar a un alt nivellde qualitat i, a canvi, assegurar-los un consum alt icontinuat, i una seguretat en el pagament, aconseguintun preu molt competitiu i estable.

Fa anys, la proposta de les benzineres Esclatoil, com unproducte més a comprar en un hipermercat, vasorprendre tothom positivament. Com va sorgir laproposta, i quins entrebancs i beneficis hanacompanyat la implantació d’aquest establiment?Nosaltres anàvem seguint el que es feia a Europa ivàrem veure que posar una benzinera als hípers ioferir un millor servei i un preu més competitiu teniatota la lògica, perquè al mateix temps d’anar acomprar, carregues el dipòsit i t’estalvies uns euros. Aratenim 13 benzineres i estem molt contents de comvan. Hem sortit a la web del Ministeri d'Indústriaespanyol com els més barats de l’estat. Tambél'estratègia de servei 24 hores, 365 dies l’any, fa que elsclients valorin les nostres benzineres moltpositivament.

pimecnews15

L’ENTREVISTA

pimecnews16

EL MERCATELÈCTRIC DEBAIXA TENSIÓL'1 de juliol d’enguany s'ha liberalitzat el mercat elèctric enbaixa tensió. Aquesta modificació legislativa implica l’extincióde les tarifes integrals d’energia elèctrica, i comporta doscanvis fonamentals per als consumidors. D'una banda, obliga aseparar el que són empreses comercialitzadores del que sónempreses distribuïdores i, de l’altra, estableix dues tipologiesde consumidors, els que estan connectats en baixa tensióamb una potència contractada de més de 10 kW i els que hoestan amb una potència igual o més petita de 10 kW. Per dura terme aquest procés s’estableix, de facto, un períodetransitori que va des de juliol de 2009 a octubre de 2010.

Un cop finalitzi el període de transició, a l’octubre de2010, l’esquema de funcionament del mercat elèctricde baixa tensió haurà canviat de forma substancial. Laprimera modificació afecta les activitats de distribuciói comercialització que queden separades. Així, lesempreses propietàries de la xarxa en una zona passena ser únicament empreses distribuïdores i s’ocuparand’operar les instal·lacions, efectuar el seumanteniment, llegir els comptadors i prestar servei de24 hores per atendre les possibles avaries. A lavegada, es configuren les empreses comercialitzadoresque compren l’electricitat a les distribuïdores i lavenen, emeten les factures i cobren al consumidorfinal. D'aquestes n’hi ha de dos tipus, les

CORPORATIU

Fins ara, l'empresa propietària de la xarxa de la nostrazona actuava com a distribuïdora/comercialitzadorade l’electricitat i s’encarregava d’operar lesinstal·lacions, llegir els comptadors, prestar serveid’avaries, subministrar i vendre l’electricitat a un preudictat per l’administració, les tarifes integrals, i emetre i cobrar les factures. De fet, també hi havia lapossibilitat de contractar l’electricitat a mercat lliure,però a la pràctica, per al mercat de baixa tensió, no hihavia ofertes perquè les comercialitzadores nopodien competir en preu amb les tarifes integrals aconseqüència del dèficit tarifari (les tarifes integralstenien un preu més baix que el preu al qual podiencomprar l’electricitat les comercialitzadores).

DISTRIBUÏDORA(propietària de la xarxa de la zona)

VEN ELECTRICITAT VEN ELECTRICITAT

COMERCIALITZADORADÙLTIM RECURS (CUR)

COMERCIALITZADORAA MERCAT LLIURE

VEN ELECTRICITATTUR

(Emet factures i cobra)

CONSUMIDORpotencia >=10kW

OPERA INSTAL·LACIONSllegeix comptadorsserveis avaries 24h

CONSUMIDORpotencia >10kW

VEN ELECTRICITATa preu lluire

(Emet factures i cobra)

pimecnews17

CORPORATIU

La segona modificació en relació a la situació fins ajuny de 2009 afecta els consumidors. Aquests quedenclassificats en dos grans grups. Els que tenen dret aacollir-se a la tarifa d’últim recurs (TUR) i els que notenen aquest dret. Avui, el llindar està fixat en 10 kWde potència, però en un futur podria canviar. Així, elsconsumidors connectats en baixa tensió amb unapotència contractada de 10 kW o menys es podenacollir a la tarifa d’últim recurs. Per fer-ho, han decomprar l’electricitat a una comercialitzadora d’últimrecurs, tot i que també poden contractar l’electricitatamb una comercialitzadora a mercat i pactar-hi elpreu (si no queden satisfets, un cop acomplert elcontracte poden tornar a la TUR). La majoriad’aquests consumidors són usuaris domèstics. En elconjunt de l'Estat són prop de 24 milions de punts desubministrament (97%), i representen el 70% de lapotència facturada, el 41,5% de l'energia demandada atarifa i el 52% de la facturació.

comercialitzadores d’últim recurs, que són cinc filialsde les cinc grans empreses espanyoles distribuïdoresd’electricitat, i que només poden vendre electricitat alpreu que fixa la tarifa d’últim recurs, i lescomercialitzadores a mercat lliure, que actualmentsón 29 però podran ser més, i que poden serindependents, no vinculades a empresesdistribuïdores, i vendre l’electricitat al preu quevulguin.

Mercat elèctric de baixa tensió a partird’octubre de 2010

PIMEC 2009. Elaboració pròpia

L’altre grup de consumidors el componen els queestan connectats en baixa tensió i tenen contractadauna potència superior a 10 kW. Com ja he dit,aquests no tenen dret a acollir-se a la tarifa d’últimrecurs, i si volen disposar de subministrament elèctrichan de negociar necessàriament i signar un contracteamb una de les empreses comercialitzadores a mercatlliure. La majoria d’aquests usuaris són pimes, en elconjunt de l'Estat són al voltant de 550.000 punts desubministrament (el 2,3%) i representen el 14,4% dela potència contractada, el 14,9% de la demanda isuporten prop del 20% de la facturació a tarifa.

Aquests usuaris, així com els que tenen dret aacollir-se a la TUR, poden escollir qualsevolcomercialitzadora i, mentre respectin els contractessignats, canviar-la tantes vegades com desitgin. Amb lafinalitat que aquests canvis siguin supervisats, s'hacreat l’Oficina de Canvis de Subministrador, unorganisme que té per finalitat evitar els possiblesobstacles a la competència.

El període transitoriAmb la liberalització del mercat elèctric de baixatensió s’inicia un canvi en què al voltant de 550.000clients estan obligats a negociar i signar un contracteamb alguna de les 29 comercialitzadores a mercatlliure. De fet, tenen temps fins a octubre de 2010,però durant aquest període s’estableixen unespenalitzacions a qui no ho faci, que van augmentantde forma progressiva.

Així, per a aquells consumidors que no tenen dret a laTUR i que no hagin signat un contracte a mercatlliure, les comercialitzadores d’últim recurs elsfacturaran l’electricitat a unes tarifes especials que hadictat l’administració i que evolucionaran de maneraque aniran augmentant la penalització amb el pas deltemps, tal com s'especifica en el gràfic de la pàginasegüent.

Consideracions finals• Aquest procés s'ha portat a terme de formaprecipitada i amb molt poca transparència de caraals consumidors. Faig aquestes afirmacions sobre labase que la tarifa d'últim recurs no es va publicarfins als últims dies de juny i és la tarifa en què esbasen totes les ofertes realitzades per les empresescomercialitzadores.

D'aquesta manera, des de PIMEC entenem que:• Les 29 empreses comercialitzadores d'electricitat amercat lliure haurien de publicar una ofertagenèrica a la qual es puguin acollir els contractants.

• S'hauria d'establir un índex únic al qual hagin de serreferenciades de forma obligatòria les revisions delspreus de les ofertes de les empresescomercialitzadores d'electricitat a mercat lliure.

MOISÈS BONAL I FERRERResponsable d’Estudis de PIMEC

• Es crea un mercat oligopolístic. A nivell estatal, a labanda de l'oferta hi ha 29 comercialitzadores i a labanda de la demanda, 550.000 consumidors.Aquestes 29 operadores tindran dificultatstècniques per realitzar ofertes i signar contractesamb tots els obligats. Amb tot, només es penalitzaaquests darrers.

• Es crea un mercat totalment asimètric. Lainformació que es té des de la banda de l’oferta ésmolt més àmplia, precisa i extensa que la que es tédes de la banda de la demanda. En aquest sentit,entenem que el sector públic ha d'intervenir per talque no es produeixin abusos.

• Les ofertes rebudes per part de diferentscomercialitzadores revisen els preus en funció dediferents referències (CESUR, OMIP,...). Aquest fet faque les ofertes siguin difícilment comparables, i noes pot demanar als consumidors que coneguin elfuncionament d'aquestes referències.

pimecnews18

CORPORATIU

juliol 2009 Tarifes 3.0.1 sense DH Sense penalització

3.0.1 amb DH

3.0.2 general > 15 kW

octubre 2009 Tarifes 3.0.1 sense DH augmentades d'un 5%

3.0.1 amb DH

3.0.2 general > 15 kW

gener 2010 Tarifes 3.0.1 sense DH augmentades d'un 10%

3.0.1 amb DH

3.0.2 general > 15 kW

abril 2010 Tarifa TUR sense DH augmentada d'un 20%

octubre 2010

Més informació:A la pàgina web de PIMEC, www.pimec.org,podeu trobar la llista d’empresescomercialitzadores.

Nomenclàtor:DH: Discriminació HoràriaTUR: Tarifa d'Últim RecursCUR: Comercialitzadora d'Últim Recurs

Rescindit el contracte entre el consumidor i la CUR Probable tall de subministrament

Calendari de penalitzacions en el període transitoriPer a aquells consumidors amb potència > 10kW que no hagin signat contracte amb una comercialitzadora d'electricitat a mercat lliure

pimecnews19

CORPORATIU

LLEI 3/2004 CONTRALA MOROSITATPIMEC treballa activament perquè el Govern reformi aquestallei i la faci més efectiva i útil per a les empreses.

en les 52 propostes adreçades al Govern i als partitspolítics que les patronals de pimes van lliurar el 26 demarç davant del Congrés dels Diputats. La necessitat dereformar la llei contra la morositat també s’ha tractatdurant les reunions que PIMEC, PIMEB i UNIPYME hanmantingut aquest juliol amb els portaveus dels grupsparlamentaris al Congrés, en què s’ha fet balanç del’aplicació de les mesures proposades per les patronalsper fer front a la crisi. També s’ha sol·licitat al Governque insti les Administracions públiques i locals a compliramb rigor els terminis de pagament acordats amb elsseus proveïdors, ja que són aquestes administracions lesque demoren més aquesta obligació.

En la seva proposta de llei, CiU recull la peticióformulada per PIMEC, i demana que s'escurci el terminimàxim de cobrament, que seria de 60 dies per a lesempreses i de 30 dies per a les administracionspúbliques. També proposa que s’elimini de la legislació lapossibilitat que les parts pactin la prolongació delsterminis de pagament sense compensar aquestademora amb interessos.

El Congrés dels Diputats ha donat suport, perunanimitat, a la tramitació de la proposició de lleipresentada per CiU per canviar la legislació sobremorositat en les operacions comercials. PIMEC famesos que denuncia la ineficiència d’aquesta llei i ha duta terme accions molt diverses per reclamar que esmillorin els terminis i les condicions de pagaments entreempreses: reunions amb els partits polítics per crearconsciència sobre la problemàtica, demandes a laComissió Europea perquè modifiqui la Directiva sobrela lluita contra la morositat... De fet, la patronal formapart de les entitats constituents de la PlataformaMultisectorial contra la Morositat, que representa mésde 783.000 empreses de tot Espanya i que reclama al’Administració la modificació de la llei 3/2004 sobreMesures de Lluita contra la Morositat en lesOperacions Comercials.

PIMEC, juntament amb la Plataforma Multisectorialcontra la Morositat, advoca per suprimir les clàusulesabusives en els contractes i establir, per llei, un terminimàxim de pagament fixat en 30 dies i,excepcionalment, en un període transitori de 60 dies apartir de la data de factura. Una mesura que s’ha inclòs

El 20 de març, diferents patronals, associacions,federacions i confederacions d’empresaris de totEspanya van constituir la Plataforma Multisectorialcontra la Morositat, ja que la manca de finançamentestava provocant un fort augment dels impagats i,com a conseqüència, el tancament de moltesempreses i una pèrdua important de llocs de treball.Si bé la Plataforma està formada per moltesassociacions adherides, les organitzacions constituentssón: ADIME, AFME, ANDIMAC, ANFALUM, AMASCAL,CEPCO, CONAIF, CVE, FACEL, FENIE, FERCA i PIMEC.

2 7 3 4 3 5 3 6 4 0 4 14 8 5 2 5 5 5 9

6 5

9 0 9 4

1 1 0

0

2 0

4 0

6 0

8 0

1 0 0

1 2 0

Noru

ega

Suèc

iaDi

nama

rca

Suïss

aAl

eman

yaPa

ïsos B

aixos

Àustr

iaRe

gne U

nitBè

lgica

Polòn

ia

Franç

a

Itàlia

Espa

nya

Grèc

ia

Un estudi de PIMEC ha posat en relleu que Espanya és el país que té el terminide pagament més llarg de la Unió Europea, només inferior al de Grècia

pimecnews20

CORPORATIU

LA DIRECTIVABOLKESTEINEn el Consell Europeu de Lisboa de l’any 2000 es va arribar a la conclusió que l’evolució del mercat interior ésimprescindible per aconseguir que l’economia europea esconverteixi en la més dinàmica i competitiva del món l’any2010. S’ha de tenir en compte que el sector serveisrepresenta a Europa el 70% del PIB i el 68% de l’ocupació.Aquest és l’origen de la Directiva 2006/123/CE de Serveisdel mercat interior, més coneguda com a Directiva Bolkestein.

altra banda, s’ha creat la Llei Òmnibus (Anteproyectode Ley de modificación de diversas leyes para suadaptación a la Ley sobre el libre acceso a lasactividades de servicios y su ejercicio), que encara hade ser aprovada per les Corts Generals i modifica 47lleis estatals de diferents sectors econòmics.

Excepte determinats serveis que se n’exclouenexpressament (sanitat, transports, jocs i loteria, ETTs,seguretat, serveis audiovisuals, entre d’altres), tota laresta de serveis que impliquen una activitat econòmicaper compte propi que sigui remunerada estan dins del’àmbit d’aplicació de la Directiva.

Conseqüències de la transposicióA Espanya, el Ministeri d’Economia i Hisenda ésl’encarregat de coordinar el procés de transposició. ACatalunya, el Govern va acordar la creació d’un grup

La Directiva europea vol fer efectiva la llibertatd’establiment i la lliure prestació de serveis, reforçar elsdrets dels destinataris dels serveis, fomentar la qualitatdels serveis i establir una cooperació administrativaefectiva entre els Estats Membres. Per assolir aquestsobjectius la Directiva estableix unes obligacions per alsEstats membres que consisteixen bàsicament a avaluari, si escau, modificar la normativa interna afectada,simplificar els procediments i tràmits administratius,establir un sistema de “finestreta única” per efectuarels tràmits administratius i que aquests es puguin ferper via electrònica.

El sistema que ha fet servir el Govern espanyol pertransposar la Directiva és la creació de dues lleis quehan de marcar el full de ruta per adaptar tota lanormativa que es vegi afectada. Per una banda s’hacreat una “llei paraigua” (Proyecto de ley sobre el libreacceso y ejercicio de las actividades de servicios) querecull el contingut de la Directiva però va una micamés enllà (entre d’altres qüestions amplia l’àmbitd’aplicació de la Directiva, suprimeix algunesexcepcions a la lliure prestació de serveis i delimita elconcepte “razones imperiosas de interés general”). Per

“El sector serveis representa a Europa el 70% del PIB i el68% de l’ocupació”

pimecnews21

CORPORATIU

de treball interdepartamental, liderat pel Departamentd’Economia i Finances, per coordinar la transposició.Les CA han d’identificar la normativa afectada idonar-ne comptes al Govern central i no cal ques’esperin a l’aprovació de la Llei estatal.

D’entre les diverses conseqüències que es derivarande la transposició de la Directiva a l’Estat espanyol caldestacar que les empreses estrangeres podrandesenvolupar la seva activitat d’una manera molt mésfàcil a Espanya, ja que la transposició de la llei és mésambiciosa que la Directiva i, per tant, pot donar-se elcas que un altre país hagi aplicat la Directiva sensetransposició ulterior i sigui més accessible i fàcil prestarun servei a Espanya que en un altre lloc d’Europa. ElGovern justifica aquest fet amb la idea que ens convémolt la inversió estrangera directa, sobretot per lacreació d’ocupació. Evidentment, això comportarà quehi hagi molta més competitivitat.

Els Estats han d’avaluar si les autoritzacions (llicències,permisos, etc.) que es demanen per exercir unaactivitat són proporcionades, necessàries i nodiscriminatòries. En cas que no ho siguin, s’hauran desuprimir o modificar abans de finals d’any. Els puntsclau que han de regir el sistema de concessió

d’autoritzacions són la prohibició d’aplicar requisits icontrols equivalents o comparables als que ja hagisuperat el prestador de servei en un altre estat,l’obligació de reconèixer l’eficàcia de l’autorització perexercir en tot el territori nacional, la prohibició d’exigiruna nova autorització si el prestador ja és titular d’unade concedida per una altra autoritat de l’estat, i el fetque la durada de l’autorització ha de ser il·limitada pernorma general i el silenci administratiu ha de sersempre positiu.

Per tant, l’efecte immediat hauria de ser unareducció de costos normatius, més flexibilitaten l’exercici de l’activitat i més agilitat isimplificació en els tràmits administratius,aspectes que notaran sobretot les pimes, jaque els seus costos normatius resultendesproporcionats en relació a la quantia delsseus costos totals, i sovint han de destinarrecursos i personal només a complir amb lanormativa.

PIMEC ha mantingut una posició vigilant i depropostes d’adaptació que han permès obrir debats atots els nivells sobre quina és la correcta transposicióen aquest àmbit. PIMEC creu que més enllà de lanecessària adaptació que exigeix la Directiva, cal vetllarpel procés d’aprovació, ja que es reformenprofundament normatives sectorials sota la justificacióde millorar la competitivitat dels diferents sectors,però en què els resultats podrien acabar senttotalment contraris als interessos dels autònoms i lespimes catalanes. En aquest sentit, els treballs i gestionsde PIMEC s’estan duent a terme mitjançant lessectorials i organitzacions empresarials sectorialsadherides amb l’objectiu de vetllar per una correctatransposició que beneficiï la competitivitat de lespimes.

Segons el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea(TCE) el “mercat interior” és l’espai sense fronteresinteriors en què està garantida la lliure circulació deserveis. Ara bé, segons un informe de la ComissióEuropea elaborat l’any 2002, aquesta lliure circulació,en realitat, no és del tot efectiva. Els principalsobstacles són l’excés de tràmits administratius, lainseguretat jurídica causada per la diversitat delegislacions existents (incloses dins del propi Estat), lesactituds proteccionistes i la falta de confiançarecíproca entre els Estats Membres..

“L’aplicació de la Directiva consisteix a avaluar i, si escau,modificar la normativa interna afectada, simplificar elsprocediments i tràmits administratius, establir un sistemade «finestreta única» per efectuar els tràmits administratiusi que aquests es puguin fer per via electrònica”

CORPORATIU

pimecnews22

BALANÇ DE LACONCENTRACIÓEMPRESARIAL A MADRIDLes patronals detecten un alt nivell de sensibilitat per partdels parlamentaris però mesures passives per part delGovern.

manifestat en una roda de premsa a Madrid, en quèhan assenyalat que les petites i mitjanes empresescontinuen sense tenir un canal directe per interactuaramb el Govern, ni per poder participar activament enles decisions que concerneixen el seu col·lectiu. Enaquest sentit, Josep González, president de PIMEC, hadestacat que les pimes són “les grans oblidades del’economia”, tot i que són “les generadores de mésllocs de treball”. Per la seva banda, el col·lectiud’autònoms, que també es va concentrar davant delCongrés, sí que ha aconseguit al llarg d’aquests 100dies que es creï un òrgan que li permet el diàleg i lainteracció amb l’Executiu, mitjançant la Mesa delTrabajo Autónomo.

Implementació de les mesuresEl president de PIMEC ha valorat de “forma positiva”l’aprovació d’algunes de les propostes presentades elpassat mes de març, tot i que ha remarcat que“encara queda per veure com es van forjant la resta”.Com a mesures adoptades pel Govern després de laconcentració hi ha la línia d’avals ICO de 3.000milions d’euros perquè pimes i autònoms puguinsol·licitar crèdits amb aquests avals per a cobrir els

Després de la concentració de pimes i autònomsdavant del Congrés de Diputats el passat 26 de març,PIMEC ha continuat la seva tasca fent un seguimentestricte de l’aplicació de les 52 mesures que es vanpresentar als partits polítics amb representacióparlamentària. 100 dies després, les patronals PIMEC,PIMEB i UNIPYME s’han reunit amb els portaveusdels grups parlamentaris per avaluar l’estat de lesmesures aportades i de la situació actual.

Com a conclusió general de les reunions i elseguiment d’implementació de les mesures, lespatronals detecten un "alt nivell" de sensibilitat i depreocupació per part dels parlamentaris, però, encanvi, veuen que el Govern està més preocupat pelsaturats que per les pimes, fet que ha donat lloc a"mesures passives", en lloc d'actives. Així ho han

“Les pimes són les gransoblidades de l’economia, tot i que són les generadores demés llocs de treball”

CORPORATIU

pimecnews23

diners que els deuen les corporacions locals. Peròdes de PIMEC s’ha demanat que es canalitzin elsdiners de l’ICO per altres vies com les Societats deGarantia Recíproca (SGR), ja que està comprovatque a través de les entitats financeres no arriben ales empreses.

També s’ha acceptat per unanimitat la reforma de laLlei 3/2004 contra la morositat, gràcies a la propostade llei presentada pel grup parlamentari CiU, fet quesegons Josep González demostra que entre elsparlamentaris “hi ha consciència” que cal canviaraquesta llei. En aquesta línia, ha destacat que per partdel Govern hi havia un “desconeixement” dels passosfets a França, país que ja ha modificat la normativa,cosa que demostra que es tracta d’una “qüestió devoluntats”. L’Executiu també ha ampliat de 6.000 a18.000€ el límit per ajornar el deute tributari sensenecessitat de presentar cap aval o garantia, tal comhavien demanat els representats empresarials.

El president de PIMEC ha augurat que la situació deles empreses seguirà empitjorant ja que continuen elsproblemes de restricció del crèdit. “Fa dotze mesos

que reclamem el crèdit, i ara, amb els mesos d’estiu,la càrrega financera és molt més elevada; si no esprenen mesures, la situació podria empitjorar de caraal mes de setembre”.

D’altra banda, també ha reclamat una reducció del’impost de societats i dels costos socials, reformes eneducació, política energètica i fiscalitat, i que s’adoptinmesures per fomentar la internacionalització de lesempreses.

“PIMEC demana que escanalitzin els diners de l’ICOper altres vies com les Societatsde Garantia Recíproca (SGR), ja que està comprovat que através de les entitats financeresno arriben a les empreses”

pimecnews24

CORPORATIU

SOBRE L’ESTIGMATITZACIÓ DEL CONCEPTE “REFORMALABORAL”

hauríem d’estar predisposats i preparats per procedira una anàlisi molt acurada de la totalitat de propostesi continguts concrets que es desenvolupen idemanden des de la perspectiva empresarial i comaquests poden ser complementats des de laperspectiva sindical. Plantejaments que són moltamplis i exhaustius i aborden un ampli catàleg dematèries que resulta difícil de resumir. Destacarien unventall de mesures que cerquen donar resposta a lesdeficiències estructurals del mercat de treball quesegueixen sense ser resoltes i que podrien contribuira la reducció de l’atur, així com l’adopció delsmecanismes i reformes necessaris per tald’aconseguir la necessària flexibilitat en l’àmbit de lesrelacions laborals. Una flexibilitat que pugui ser

El principal argument de les consideracions d’aquellsque propugnen aquesta oposició frontal i de rebuigradical a l’adopció de les mesures necessàries pel quefa al nostre mercat de treball, passa per l’intent detraslladar a la societat i als treballadors afectats unaidentificació immediata i interessada entre elconcepte “reforma laboral” i l’abaratiment del costde l’acomiadament. Per si amb això no n’hi haguésprou, aquesta identificació es complementa amb lagenèrica i sempre efectiva apel·lació a la retalladadels drets socials, que sol ser un complement eficaçen aquestes ocasions.

Així doncs, des de les importants responsabilitats quetots tenim en representació dels nostres col·lectius,

Assistim en l’actualitat, i ja des de fa un temps, a un procésmetòdic, progressiu i preocupant d’estigmatització del terme“reforma laboral”. Es tracta d’un procés calculat i subtil que es fonamenta en reduccionismes interessats, apriorismesinjustificats i mitges veritats, que cerquen una finalitat dirigida:deixar sense força i efecte tota una argumentacióestructurada, contrastada i analítica que, provinent dediferents organismes, entitats i experts en la matèria, ha instati ho segueix fent a la necessària actuació per fer efectiva la concreció d’una demanda històrica i mai ben abordada–malgrat diferents intents i la pèrdua d’oportunitatshistòriques–, plantejada per PIMEC i, en general, per la majoria d’organitzacions empresarials.

pimecnews25

CORPORATIU

d’aquestes responsabilitats a altres àmbits negocials o competencials, que s’ha demostrat que no tenentotes les capacitats mínimes exigibles perdesenvolupar aquestes solucions i que, tanmateix,necessitarien ser reformats.

Som conscients i ho expressem amb sinceritat, queno estem davant de la solució de tots els nostresmals ni de la panacea que resolgui tots els nostresreptes de futur, però sí que s’ha d’expressar ambclaredat que no volem renunciar a disposar de totesles condicions que permetin afrontar l’incert demàamb les millors eines i perspectives. Per això, tambéestem treballant per tal que les empresesdesenvolupin les mesures relatives a la consolidacióde les seves capacitats competitives, alhora que hemde seguir millorant la qualificació dels nostrestreballadors per poder fer front a un necessari canvide model productiu que experimentarem.

traslladada a la totalitat d’àmbits de configuració deles relacions laborals, tant pel que respecta a lacontractació, com al seu desenvolupament i evolució,i també a la seva extinció.

Per tant, seria exigible procedir amb rigor a aquestatasca prèvia i desenvolupar-la aplicadament. Només siaquest convenciment predeterminat persisteix i novaria malgrat les actuacions proposades, esdevindrànecessària –i del tot desitjable en un futur no massallunyà– una àmplia dosi de valentia política iresponsabilitat de govern per tal de no perllongaruna situació que no variarà per si mateixa. El momentarribaria si finament el diàleg social en l’àmbit estatalno fos capaç d’assolir els acords mínims necessaris–esperem que això no passi–.

Així doncs, hauríem de deixar de col·laborar enl’estigmatització del terme “reforma laboral” i en lacreació i desenvolupament de fórmules tèbies queintenten evitar el cost polític. No creiem que aquestavegada siguin suficients les operacions de“maquillatge normatiu” o els intents de traspàs

JOSÉ HALLADO Director de Relacions Laborals

i Polítiques Socials

pimecnews26

L’ESTUDI DE COSTOS,UN PRIMER PAS PER SALVAR ELSECTOR TURÍSTIC

anys, una altra empresa homologada comprova totesaquestes revisions. I cada tres, una altra empresa enrevisa la segona. I tot això són diners”.

Els antecedents d’aquest estudi es remunten aprincipis de 2005, moment en què PIMEC il’Associació Hotelera Salou Cambrils La Pinedaelaboren un document sobre els costos i lesnormatives de què es deriven. El resultat del primerestudi confirma allò que els petits empresaris fa temps

Així comença el pròleg del famós estudi de costosque la sectorial de Turisme de PIMEC ha reclamatdurant tant de temps per posar sobre la taula dadesconcretes en relació a la càrrega econòmica quesuporten les pimes del sector, a causa d’un fet tannormal com és complir amb la normativa. És molt clarl’exemple que fa servir sovint el president de PIMECTurisme, Jaume Marimon, per il·lustrar aquesta situació:“Tinc un ascensor que ha de passar una revisióperiòdicament per una empresa homologada. Cada dos

SECTORIALS

L’allau de normatives que suporta el sector turístic i, moltespecialment, les directives europees que s’adapten en formade normatives d’aplicació estatal, ha suposat motiu més quesuficient perquè PIMEC decidís encarregar al Parc Científic iTecnològic de Turisme i Oci, amb el suport i finançament dela Direcció General de Turisme de Catalunya, la realitzaciód’aquest treball, elaborat per un equip de professorsinvestigadors de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d’unestudi comparatiu de la repercussió que tenen aquestesnormatives entre empreses grans i micro, petites i mitjanes,atès que la major part del teixit empresarial hoteler catalàs’articula bàsicament en pimes.

pimecnews27

que denuncien: complir amb les normativesobligatòries suposa un cost tan elevat per a les pimesque pot arribar a fer-ne trontollar la viabilitateconòmica. Evidentment, això provoca la impossibilitatd’implementar normatives voluntàries, és a dir, aquellesque responen a les exigències del mercat i que tenena veure amb la certificació de nivells de qualitat, amb laqual cosa estem parlant també d’una pèrdua decompetitivitat de les empreses. Aviat la DireccióGeneral de Turisme de la Generalitat, sensible aaquesta situació, decideix finançar un nou estudi, méscomplet, que actualitzi l’anterior amb dades del 2008.

El dia 30 de març de 2009, el conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet, va presentaroficialment les conclusions de l’estudi. Finalment, elpresident de PIMEC Turisme i la resta de membres dela sectorial van poder compartir certa satisfaccióperquè l’esforç havia valgut la pena. Es constatava ladesproporció existent entre els costos queassumeixen les micro, petites i mitjanes empreses enrelació amb els grans establiments hotelers. L’estudiposa de manifest, entre altres xifres, que els hotels méspetits —fins a 30 habitacions— assumeixen costos de853 euros per habitació, mentre que els hotels de 500habitacions destinen 110 euros/ habitació a afrontaraquestes despeses. Si tenim en compte quina és laplanta hotelera que predomina a cada província, ensadonem que a Girona i a Lleida els hotels destinen un7,85% i 9,14%, respectivament, de la facturació anual asufragar costos, mentre que a Barcelona i a Tarragonael percentatge destinat és d’un 1,88% i un 2,16%respectivament.

Reclamació de les pimes turístiquesEl conseller Huguet va destacar que “l'estudi s'escaumés que mai, ja que és fruit d’una reclamació de lespimes turístiques i és fonamental per ajudar a lesempreses en la conjuntura actual”, i també “perquè lamajoria de les normes procedeixen de directiveseuropees transposades des de Madrid (pel Governespanyol) i ara és el moment de la transposició de laDirectiva de Serveis (Bolkenstein)”. El conseller vacoincidir amb el president de PIMEC Turisme que “caltrobar l’equilibri i buscar vies per ajudar les empreses itambé demanar a Madrid transposicions que no facinperdre competitivitat”. Igualment, tal com ja haviademanat Jaume Marimon, el conseller va assenyalar laconveniència de portar l’estudi fins a Brussel·les, i vafer una crida “als diferents nivells d’administració—local i estatal— per tal de no sobrecarregar elsector i no perdre la perspectiva”.

Des de PIMEC Turisme es considera que la publicaciód’aquest estudi ha estat un gran pas per al sector, peròque els esforços no es poden aturar aquí. “Com aagent social més representatiu, treballarem amb aquestaconselleria, i amb les que calguin, per mirar de redreçaraquesta situació”, ha afirmat Jaume Marimon. “Hofarem traslladant la realitat de les pimes als legisladors i,com sempre, estant al costat dels empresaris en tot allòque puguin necessitar. Ningú millor que nosaltres perassumir aquest paper i aquesta responsabilitat”.

SECTORIALS

0 ,0%

2 ,0%

4 ,0%

6 ,0%

8 ,0%

1 0 ,0%

1 2 ,0%

1 4 ,0%

Voluntaris 5,5%

30H

Obligatoris 7,5%

1,4%

150H

2,1%

0,7%

350H

1,2%

0,1%

500H

0,2%

Costos obligatoris a la microempresa: 7,5% de la seva facturació.Costos obligatoris i voluntaris a la microempresa: 13% de la seva facturació.Costos en creixement, amb noves normatives o revisions de les anteriors.

IMPACTE NORMATIVA. COSTOS PERIÒDICS+NO PERIÒDICS

“Complir amb les normativesobligatòries suposa un cost tanelevat per a les pimes, que potarribar a fer trontollar la sevaviabilitat econòmica”

Al centre, Jaume Marimon i Josep Huguet.

Mataró. La cònsol general ajunta de la Xina també vamostrar la seva gratitud per l’esforç que ha fet PIMECComerç per trobar un canal d’interlocució entre lesdiferents administracions implicades en l’actuació deMataró. Alejandro Goñi va acompanyar Lam Chuen Ping a laConselleria d’Interior per reunir-se amb el cap degabinet del conseller Joan Saura, Xavier Rius, per talde defensar la legalitat i reivindicar la bona imatge delsnombrosos empresaris de nacionalitat xinesa quetreballen a Catalunya legalment i complint tots elsrequisits laborals. A més, van remarcar que l’operaciópolicial contra els tallers il·legals no ha de suposar lacriminalització de tota la comunitat xinesa establerta aCatalunya.

PIMEC és patronal capdavantera en la integració decol·lectius nouvinguts, sempre que vulguin treballar alnostre país respectant la legalitat i la normativa vigenten matèria laboral i tota aquella que resultad’aplicació a les activitats econòmiques.

El president de PIMEC Comerç, Alejandro Goñi, varebre el passat 30 de juny a la cònsol general adjuntade la Xina a Barcelona, Li Yanjun, acompanyada delpresident de la Unió d’Associacions d’EmpresarisXinesos de Catalunya, Lam Chuen Ping.

Li Yanjun va visitar la seu de PIMEC a Barcelona perexpressar a l’entitat l’agraïment del Govern de laRepública Popular de la Xina pel suport moral quePIMEC Comerç ha donat al col·lectiu xinès associat ala patronal, especialment preocupat per l’actuaciójudicial que investiga tallers regentats per xinesos a

El conveni el van signar l’alcalde de Barcelona, JordiHereu, el president de PIMEC Comerç, AlejandroGoñi, el president del Consell de Gremis de Comerç,Serveis i Turisme de Barcelona, Gaietà Farràs, i elpresident de la Fundació Barcelona Comerç, JoanMateu, al Palau Foronda de Barcelona.

PIMEC Comerç ha signat un conveni ambl’Ajuntament de Barcelona per a la supressió delsgrafits a les persianes de tancament, a les portesd’accés a les botigues i als aparadors, i el seumanteniment a la ciutat de Barcelona.

El conveni preveu que el consistori, a través del’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida,subvencioni en un 50% les despeses que suposi laneteja de les pintades de les persianes i també lameitat del cost d’un contracte de manteniment de lesmateixes durant quatre anys. L’ajuntament preveu unainversió de 900.000 euros els pròxims dos anys enaquesta campanya que vol contribuir a millorarl’aspecte de la ciutat.

pimecnews28

SECTORIALS

Agraïment del Govern de la Xina a PIMEC Comerç

PIMEC Comerç signa el conveniper a la supressió dels grafits

D’esquerra a dreta, Alejandro Goñi, Jordi Hereu, Gaietà Farràs i Joan Mateu.

Alejandro Goñi, Li Yanjun i Chuen Ping durant la trobada.

pimecnews29

Direcció i Administració (PDG i PDA) organitzats perEADA. Se celebraran quatre sessions específiques ales instal·lacions de PIMEC sobre la direcció i la gestióa la micro, petita i mitjana empresa, en què escombinarà la part conceptual amb casos pràctics iexperiències.

Amb la voluntat d’acostar els nostres empresaris aprogrames formatius de Direcció del més alt nivell,PIMEC becarà la participació dels seus associats amb2.400€ per al programa PDG i de 2.000€ per alPDA, la qual cosa representa un 20% del preu departicipació.

Aquest conveni s’emmarca dins el Centre de GestióEmpresarial de PIMEC Formació, en què esconcentren les iniciatives formatives adreçades alsequips directius de les nostres empreses.

El secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, i elpresident de la Fundació Universitària EADA, DavidParcerisas, han signat un acord de col·laboració ambla finalitat de contribuir al desenvolupamentprofessional continu dels directius de la petita imitjana empresa i així enfortir i desenvolupar lesseves capacitats de lideratge i gestió.Fruit d’aquest acord, PIMEC participarà en l’execuciódels Programes de Direcció General i Programes de

d’Indústria, Turisme i Comerç. Les pimes s’han depreparar per a la postcrisi, i les TIC són un eina al seuabast per superar-la, adverteix Jordi Bosch, secretaride Telecomunicacions i Societat de la Informació. La patronal i Microsoft promouran l’ús de la facturaelectrònica a través d’un mòdul afegit que s’incorporaen el Word 2007, de descàrrega gratuïta, i que permetgenerar-la, signar-la i mantenir-ne la gestió històrica.

PIMEC ha creat la plataforma de la factura electrònica,que facilita la gestió i distribució de factures, alhoraque augmenta la seguretat, disminueix costos i enconfirma la recepció. La patronal aconsella a les pimesi els autònoms que adaptin les seves empreses a lesTecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i,en concret, que utilitzin la factura electrònica en lesseves relacions amb els clients i l’Administració. “L’úsde la factura electrònica pot fer estalviar a lesempreses de Catalunya fins a 3.700 milions d’eurosl’any, deixant de consumir 2.250 milions de fulls depaper”, assenyala Andreu Bru, director delDepartament de Noves Tecnologies de PIMEC,segons el càlcul a partir de dades del Ministeri

PIMEC i EADA signen un conveni per apropar els Programes de Direcció a les pimes

La factura electrònicapermet estalviarcostos a pimes i autònoms

GESTIÓ EMPRESARIAL

pimecnews30

TERRITORI

PIMEC Catalunya Central ha celebrat la tercera ediciódel lliurament dels guardons del Reconeixement alMèrit Empresarial en el decurs d’un acte culturalprotagonitzat pel saxofonista Llibert Fortuny al TeatreKursaal de Manresa, al qual han assistit 300 persones.Aquest any han estat reconeguts amb aquest guardól’empresari del sector del metall Salvador Alapont; eldissenyador de mobles Albert Torras; els joiers SalvadorTous i Rosa Oriol; i el club de bàsquet Ricoh Manresa.

Tot i la situació econòmica actual, la patronal ha volgutmantenir aquests guardons ja que considera quesempre i en tot moment s’ha de donar suport al’emprenedoria. En aquest sentit, la patronal valora latrajectòria de persones representatives del mónempresarial, industrial i comercial de les comarques dela Catalunya Central.

Salvador Alapont, empresari del sector del metall, haestat reconegut per la seva gran inquietud per lainnovació i el creixement. Per la seva banda, AlbertTorras ha rebut un dels guardons per la seva valentiaen l’àmbit dels negocis comercials, així com pel seuvessant artístic com a dissenyador de mobles moderns.També han estat guardonats Salvador Tous i RosaOriol, pares de l’emblema comercial nascut a Manresaamb més recorregut internacional, la marca de joiesTous. Han merescut el reconeixement de PIMEC perl’encert de crear un concepte fresc, un binomijoia-moda que ha sabut donar resposta a allò que voliala societat, i el resultat obtingut ha propiciat una ràpidaexpansió arreu del món d’aquesta marca.

Aquest any també s’ha volgut reconèixer l’entitat RicohManresa perquè ha portat el nom de la ciutat a la lligaACB, i ha aconseguit una bona gestió econòmica iesportiva, malgrat les dificultats actuals. Pel seu esperitde superació, la patronal ha decidit lliurar la recaptacióde les entrades del Reconeixement del MèritEmpresarial d’aquest any al Ricoh Manresa, per donar

RECONEIXEMENT AL MÈRITEMPRESARIALPIMEC Catalunya Central celebra la tercera edició en el decurs d’un acte cultural.

suport al club de bàsquet en els moments difícils queestà passant.

Vicenç Mauri, president de PIMEC Catalunya Central ivicepresident de PIMEC, ha felicitat tots els guardonatsi ha volgut donar ànims als empresaris en la difícilconjuntura actual. “No esperem gaire dels altres iapliquem mesures immediates nosaltres mateixos”, haproposat, “com apostar per la formació, millorar lesaptituds de les persones per tenir resultats a mitjà illarg termini”. Segons Vicenç Mauri, els coneixementssón sumatoris i sempre serviran per donar fortalesa al’empresa, però a més, també és molt importantl’actitud: “perquè per poc que creixi, creixenespectacularment els resultats, i això és immediat”. “Hopodem fer demà al matí; tots plegats intentem millorarl’actitud. Els premiats d’avui són un exemple de bonaactitud, a ells els ha funcionat”.

Josep González, president de PIMEC, ha demanat algovern central “més agilitat i valentia per afrontar lesreformes econòmiques i laborals que són necessàriesper sortir del pou”. El president de la patronal havalorat positivament que el Congrés hagi aprovat lamodificació de llei de morositat i ha exigit un pacted’Estat aprofitant que entre els convidats hi havia elspresidents de CiU i ERC, Artur Mas i Joan Puigcercós,respectivament.

L’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, ha conclòs l’actereconeixent públicament la “qualitat dels empresarislocals”.

Els fills d'Albert Torras reben el guardó en presència de J. González i V. Mauri

PIMEC Tarragona ha iniciat un projecteper analitzar les necessitats de lesempreses de les Terres de l’Ebre ambl’objectiu de millorar la qualitat il’estabilitat dels seus llocs de treball, ioptimitzar la relació amb els clients iproveïdors.

El projecte consta d’un estudi que s’inscriu en el marcdel Pacte Territorial per l’Ocupació a les Terres del’Ebre, promogut pels agents socials, econòmics i localsd’aquest territori, amb la col·laboració delDepartament de Treball i la Diputació de Tarragona, iel cofinançament del Fons Social Europeu. A partird’un qüestionari dut a terme en una mostra de 250empreses de la zona, s’ha fet una anàlisi quantitativadel teixit empresarial. Sobre aquesta base, s’haelaborat un argumentari que proposa 25 mesuresamb criteris socialment responsables que podenajudar a millorar la competitivitat de les pimes de lescomarques de l’Ebre.

L’actuació pretén conscienciar l’empresariat de lespimes i els treballadors autònoms de la necessitatd’introduir valors de la responsabilitat socialempresarial (RSE), tant des del punt de vista de lacreació d’ocupació estable i de qualitat, com de laconciliació de la vida personal, familiar i laboral i en lacura del medi ambient.

PIMEC Baix Camp-Reus ha organitzat el 5è Fòrumd’Empresaris, que ha girat a l’entorn del finançamentempresarial. Atès que un dels grans problemes de lesempreses és l’accés al finançament, PIMEC BaixCamp-Reus ha volgut posar a l’abast dels empresaris lainformació necessària sobre les diferents vies definançament que existeixen en l’actualitat, tantpúbliques com privades.

L’acte, celebrat a principis de juliol, ha comptat amb lapresència de l’alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez; elpresident de la Cambra de Comerç de Reus, IsaacSanromà; el president de PIMEC Baix Camp-Reus,Xavier Colom, i el vicepresident de PIMEC, VicençMauri, entre d’altres. Entre els ponents, destaca JoanRibas, exdirector general de Braun Espanyola SA iprofessor d’EADA, que ha parlat sobre l’estalvi, elfinançament i el cicle econòmic, en una exposició queha estat molt valorada pels assistents.

Durant el fòrum també ha tingut lloc una taula rodonasobre finançament públic i privat, formada perrepresentants de Banc Santander, BBVA, Banc Sabadell,Caixa Penedès, AVALIS i l’Institut Català de Finances (ICF).

Finalment, el director del departament de ConsultoriaEstratègica, Finançament i Innovació de PIMEC, Fran dela Torre, ha assenyalat com n’és d’important per a lespimes poder comptar amb el suport d’una patronalcom PIMEC a l’hora de fer els seus tràmits davant lesinstitucions financeres, tant públiques com privades.

pimecnews31

TERRITORI

PIMEC Baix Camp-Reusorganitza el 5è Fòrumd’Empresaris: El finançament a l’empresa

PIMEC Tarragonaanalitza laResponsabilitat SocialEmpresarial a lesempreses de lesTerres de l’Ebre

pimecnews32pimecnews32

TERRITORI

PIMEC Vallès Occidental participa alConsell de Ciutat de Sabadell

“en aquests moments, per als membres de laComissió de Vallès Occidental és molt importantsumar i cooperar dins del territori.”

A la darrera reunió del Consell de Ciutat es vaanalitzar la possibilitat d’acordar unes líniesestratègiques, sota el nom de Pacte per a la millora del’ocupació i la competitivitat de Sabadell. Altres temestractats són l’habitatge, les infraestructures i lesaccions adreçades a famílies, col·lectius desfavorits,treballadors i treballadores, i empreses.

PIMEC Vallès Occidental s’ha incorporat coma observador al Consell de Ciutat deSabadell, que és l'òrgan de participació iconsulta en el qual es debaten i valoren lesgrans línies estratègiques i els afers principalsde la ciutat de Sabadell.

La finalitat del Consell de Ciutat és assistir els poderspúblics municipals i implicar de la millor manerapossible el conjunt dels agents socials i individuals dela ciutat de Sabadell en l'activitat municipal, per tal depotenciar la màxima participació en la definició iseguiment del futur de la ciutat.

El Consell de Ciutat lidera els processos de reflexió,coordinació i consens amb la resta de consellssectorials i de districte, a l'entorn dels interessos queafecten la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Martí Puig, president de PIMEC Vallès Occidental, vamanifestar que està molt satisfet de poder participarde forma activa en un òrgan com aquest, i aportar elconeixement, la posició i la visió del món empresarial:

Els participants del Consell de Ciutat de Sabadell

PIMEC Girona proposa una nova marca que englobi tota l’oferta de la demarcació

territori massa divers per identificar-se únicament iexclusivament sota la denominació de Costa Brava.Per això, l'estudi de la patronal planteja que una novamarca, amb el nom "Girona", englobi tota lademarcació. Massegur considera que ara és elmoment d’unificar totes aquestes marques sota unmateix concepte promocional. “D’aquesta manerafaríem un territori molt més atractiu”.

Un cop determinades les febleses de les marquesturístiques i comercials gironines, ara cal endegar elconsens entre tots els sectors implicats perquè trobinun missatge comú i treballin plegats en la mateixadirecció. Si s’aconseguís un acord, Girona podriadonar-se a conèixer a l'exterior de forma clara i ambuna marca atractiva per als potencials turistes, quesón els que, amb les seves visites, han d'aportarriquesa i generar despesa a les comarques gironines.

Un estudi elaborat per la patronal PIMECGirona ha constatat la necessitat de crearuna marca única de promoció de lescomarques gironines des del punt de vistacomercial i també des del vessant turístic.

Les conclusions posen de manifest que hi ha un excésde marques promocionals de Girona i tota la sevademarcació: existeix la marca Costa Brava, la delPirineu gironí, la del comerç, i a banda molts municipistambé fan una promoció en solitari. A més,determinats productes gastronòmics també espubliciten posant èmfasi en el seu origen territorial,com els bunyols, el vi i les botifarres. Tot plegat confonel turista, i redueix l’impacte que volen crear lesmarques gironines.

Josep Massegur, president del Consell de Girona dePIMEC Comerç, creu que la demarcació té un

Foto: © Juanma Peláez

pimecnews33

FUNDACIÓ PIMEC

La Fundació PIMEC ha impulsat la implantació delprograma INCORPORA de l’Obra Social “la Caixa”al Marroc, en virtut de la llarga relació i els acords decol·laboració de PIMEC amb la patronal d’empresarismarroquina CGEM. Incorpora és un programa del’Obra Social “la Caixa” d’intermediació laboral per ala inserció de persones en situació o en risc d’exclusiósocial. Des de fa més d’un any la Fundació Pimeccol·labora en el programa per tal de crear una aliançasòlida amb el teixit empresarial català per potenciar laintegració laboral de persones amb dificultatsespecials per accedir a la feina, com ara joves, aturatsde llarga durada, dones víctimes de la violència degènere, persones immigrades i persones ambdiscapacitat física, psíquica o sensorial.

En les primeres passes del programa al país magrebí,la Fundació PIMEC està duent a terme una tasca dedetecció de les necessitats de les empresesmarroquines en l’àmbit de la gestió dels RRHH. Peraltra banda, està presentant el projecte a nivellinstitucional i està oferint formació als tècnics de lesentitats socials per tal que adquireixin les capacitatsnecessàries per treballar i poder cobrir les necessitatsde les empreses locals en relació a la intermediaciólaboral. En els propers mesos, està previst realitzaraccions de sensibilització i difusió del programa en elteixit empresarial marroquí.

La singularitat d’aquest programa és la implicació tantde les entitats socials –que orienten els processosd’integració laboral d’aquestes persones– com delteixit empresarial que facilita que col·lectius

LA FUNDACIÓ PIMEC IMPULSA LA IMPLANTACIÓ DEL PROGRAMA“INCORPORA” AL MARROC

vulnerables puguin accedir als seus processos deselecció de personal. Per fer-ho possible al Marroc,l’Obra Social “la Caixa” compta amb el suport tècnicdel Casal dels Infants –que s’ocupa de coordinar ireforçar el teixit de les entitats Socials que participendel programa al Marroc– i de la Fundació Pimec.

Josep M. Nin, Director General de “la Caixa”, hainaugurat a Casablanca la primera oficina de l’entitat alMarroc. Amb motiu d’aquest esdeveniment, “la Caixa”ha volgut fer-se present en el país també des de laseva l’Obra Social. Els bons resultats d’INCORPORAa Espanya, amb la creació en tres anys de més de15.000 llocs de treball per a persones en riscd’exclusió i la participació d’unes 7500 empreses,generen l’interès per transferir el programaINCORPORA al Marroc, essent en aquest paísmagrebí una iniciativa innovadora.

Amb aquesta iniciativa d’intermediació laboral, l’ObraSocial “la Caixa”, amb implicació tant d’entitats socialscom d’entitats empresarials, contribueix a la cohesióterritorial afavorint la creació d’ocupació com a factorclau del desenvolupament social del país.

Des d’INCORPORA es pretén dur a terme unacol·laboració de codesenvolupament dirigida a dotarla comunitat local d’eines, recursos i estratègia per aun desenvolupament sociolaboral.

pimecnews34

GELATS DINO, L’ÈXITD’APROFITAR ELMERCAT POTENCIALAl 1978, Dino Pavese passava l’estiu amb la seva família a l’AltEmpordà, com milers de turistes italians, quan li va sorgir unaidea: “Per què no aprofitem la temporada forta que hi ha enaquesta zona i obrim una gelateria?”. Aquest és l’origen deGelats Dino, un dels fabricants d’aquest àmbit més coneguts de Catalunya. “La nostra empresa ha crescut en aquests anysgràcies a la passió que tenim per fer la feina que fem i les ganesde treballar”, explica Sara Rosso, directora del departament demàrqueting de l’empresa i néta de Dino Pavese.

SOCIS

gelat, però l’entusiasme i les ganes de créixer van ferque el meu avi, Dino Pavese, i el meu pare, ValterRosso, es formessin en aquest camp amb els millorsmestres gelaters”, explica Sara Rosso. “Amb el pasdel temps es van anar formulant les receptes pròpies,fins a arribar al producte que tenim avui en dia”.

Per altra banda, l’experiència que tenia la família en elcomerç de la fruita i la verdura també va servir persaber escollir les millors fruites per elaborar elsgelats, cosa que va donar a Gelats Dino un avantatgerespecte a altres productors. De fet, el secretd’aquest gelat és la matèria primera d’altíssimaqualitat amb què està fabricat, i el sistema deproducció de tecnologia avançada que fa que elsgelats Dino tinguin una textura cremosa moltapreciada pels consumidors, tant pel que fa als gelatsde crema com als sorbets de fruita.

La família Pavese vivia a Torí, on gestionava un petitcomerç de fruita i verdura. Però en veure que durantla primera temporada d’obertura de la gelateria estreballava molt i hi havia un mercat potencial delsector, va decidir traslladar-se definitivament aCatalunya. “La nostra família no venia del món del

Dino Pavese, Valter Rosso i Sara Rosso, tres generacions d’emprenedors.

pimecnews35

SOCIS

Gelats per a l’hoteleriaA part de la línia de gelats per al canal HORECA,Gelats Dino ha desenvolupat una línia de gelatsfuncionals, així com gelats sense lactosa, sense gluten isense sucre, i una línia de gelats ecològics. I també caldestacar la presència de Gelats Dino en nous mercatsinternacionals, com a Alemanya, França i ara,pròximament, l’obertura d’un local propi aMarràqueix.

A nivell tecnològic, l’empresa ha evolucionat gràcies auna inversió important en tecnologia punta en lamaquinària que es fa servir per processar i tractar lesmatèries primeres, i, per altra banda, amb laintroducció de nitrogen líquid en el procés decongelació i conservació.

Un altre aspecte important de qualsevol empresa ésel capital humà. “Els atributs que busquem en elstreballadors per a la planta de producció és que siguingent neta, ordenada i amb un nivell cultural mitjà”.Gelats Dino té un equip de persones especialitzadesen formulació i en qualitat que duen a terme totes lesformacions per als treballadors de la planta deproducció. “No cal que tinguin experiència prèvia,només cal ganes de treballar i de formar-se”, explicaSara Rosso.

El difícil context actual, que ha desembocat en unabaixada del consum i del turisme, ha afectat tambéaquesta empresa. “La crisi ens està afectant com atothom. Però per sort, la nostra empresa, en serfamiliar, té un nivell de deutes gairebé nul, i això enspermet suportar tranquil·lament la situació. De totesmaneres, per evitar un estancament, ens estemespecialitzant a produir gelats per a sectors fins arainexistents com l’ecològic, el funcional, el saludable,etc.”

Els gustos dels clients“Per a nosaltres és relativament fàcil detectar lestendències i necessitats del consumidor final perquètenim botigues pròpies i això fa que tinguem uncontacte amb el client final que altres no tenen. Sovintfem enquestes per saber els gustos que els clientsprefereixen o no, i d’aquesta manera podem elaborarun gelat ajustat al nostre consumidor final”, puntualitzaSara Rosso, que creu que la millor estratègia demàrqueting per fidelitzar “és ser clar amb el client itenir un producte de qualitat, perquè això és el que elconsumidor valora”.

Des del principi Gelats Dino va fabricar i comercialitzarels productes a través de botigues pròpies. Peròactualment també tenen franquícies i altres clients. Percoordinar-ho, Gelats Dino disposa d’un equipadministratiu que duu a terme tot el procés desupervisió, suport, etc. “Quan se’ns posa davant unasol·licitud nosaltres l’estudiem i en valorem els pros icontres, per tal que sigui avantatjosa per a les duesparts”, explica Sara Rosso.

Però en trenta anys, l’empresa ha hagut d’assumir moltsreptes. “Hem pogut viure canvis en el consumidor finali en les seves necessitats de consum, també en elturisme. Això ha fet que avancéssim en el producte através de l’R+D de nous sabors i línies de productes”.A més, en aquests últims cinc o sis anys, Gelats Dino hadut a terme grans canvis per obrir-se a nous mercats,com per exemple a través del canal HORECA(Hoteleria, Restauració i Càtering), en el qual serveixsobretot gelats salats i personalitzats segons el gust delcuiner, elaborats per incloure’ls en primers i segonsplats o com a postres. Ha estat sobretot una estratègiade diversificació per superar alguns problemes, com“l’entrada de nova competència, la constant baixada delturisme en determinades zones i les dificultats pertrobar locals adequats”.

Gelats Dino és una empresa familiar dedicada a laproducció, distribució i venda de gelats artesanals.Amb seu a Empuriabrava (Alt Empordà), té botiguespròpies i franquícies a diverses localitats de Girona,Barcelona, Palma de Mallorca, Sant Sebastià iTarragona.

Tot i que les preferències en gustos són un aspectemolt particular, han aconseguit vendre i tenir èxit aAlemanya i França. “El que més agrada del nostreproducte és la qualitat del gelat, la textura, lapersonalització de sabors. Això ens obre moltesportes”, assenyala Sara Rosso. El gust més peculiarque algú els ha encarregat? Crema de gírgoles.