Pescanova a Xile

Pescanova a Xile

Barcelona, 18 de desembre de 2006

Índex Introducció.

• El grup Pescanova• Metodologia i justificació de l’estudi• Pescanova a Xile

Principals problemàtiques• Aspectes socials • Aspectes ambientals

Conclusions

Introducció.El grup Pescanova

Inici d’activitats 1960. Actualment disposa de la flota comercial pesquera més gran del món (exceptuant la xinesa).

L’any 2005 la seva facturació arriba a 999 milions d’€, i gestiona més de 140.000 tones anuals de peix.

Està present a més de 30 països, disposa de més de 120 vaixells que pesquen a tot el món

Cada vegada tendeix a potenciar més l’aqüicultura

Introducció. Justificació i metodologia

Antecedents: Salmons a Xile, el negoci de menjar-se el mar. Ferran Garcia. 2004

Pescanova: gran volum, 85% vendes a Europa, denúncies d’importants impactes ambientals i socials per grups socials i pescadors del Sud

Metodologia: 1 mes de treball directe de camp. Més de 35 entrevistes amb experts, pescadors, representants de treballadors, representants del sector, administració i empresa. Visites a centres de producció.

Introducció. Pescanova a Xile

Present a través de PescaChile i Novaustral Inici activitats: 1983 Activitats actuals:

• Pesca extractiva: principalment lluç austral i congre daurat

• Aqüicultura: principalment salmó

Recolzament de l’Estat espanyol amb recursos públics


15.2

34

17.9

68

20.9

93

23.1

66

23.2

21

26.5

34 37.5

00

31.5

67

31.5

69

33.0

04

36.4

32

54.7

62

58.9

66

82.8

27

105.

640

85.3

89

74.7

32

103.

500

103.

500

110.

356

116.

457

132.

424

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Any

Tones Mètriques $x1000


Taula 1 Quotes i quantitats d’algunes espècies controlades per Pescachile

Producte % quota pesquera industrial Xilena

Total

Salmó aqüicultura 22,000 MT Lluç Austral 50 % Lluç Gayi 3% 3,000 MT Bacalao de Profundidad 43 % 1,500 MT Congre Daurat 53 % 2,350MT Orange Roughy 24%

Principals problemàtiques. Aspectes socials

Treball en plantes de tractament Puerto Montt Puerto Chacabuco Punta Arenas Porvenir (Nova Austral)

Treball en vaixells factories


Puerto Montt Planta pròpia cremada l’any 2004 Actualment maquilació a Frutos de Dios Ltda. Condicions sanitàries insuficients Irregularitats en el procés de treball


Puerto Montt


Puerto Chacabuco. La problemàtica de la subcontractació Servicios Integrales: empresa subcontractada creada en

exclusiva per Pesca Chile: 400 treballadors (aproximadament un 75% del personal de planta). Guanyen aproximadament un 40% menys realitzant les mateixes tasques

Alta rotació de personal a les subcontractes Tracte diferenciat en festius i bonificacions diverses Comitè paritari no funciona correctament Ocultació parcial de l'accidentalitat Sous i condicions laborals inferiors a d’altres competidores


Punta Arenas. Alerta condicions maquila Conjuntament amb Porvenir es donen els nivells més

problemàtics en termes socials i laborals Producció principal: eriçó. Implica treball molt irregular i ràpid


Punta Arenas. Alerta condicions maquila

Incompliments reiterats d’horaris i descansos Negació a la creació de sindicat Indicis de no funcionament del comitè paritari Indicis de contractació irregular i incompliment de promeses

per part de contractistes laborals


Porvenir. NovaAustral. Alta conflictivitat laboral

Subcontractista exclusiva: Abumar Nombrosos accidents laborals – 1 mort l’any passat Nombroses denúncies i sancions per conflictes laborals Alt nivell de conflictivitat amb comandaments intermitjos Indicis d’irregularitat en el procés productiu Dubtes sobre possible abús de la Llei Navarino


Vaixells factoria

Manca de conveni col·lectiu i claredat en les condicions retributives (a diferència d’altres empreses del sector)

Horaris i condicions laborals als vaixells Gestió dels riscs laborals

Principals problemàtiques. Aspectes ambientals

Pesca extractiva Participació destacada a la sobreexplotació dels recursos

marins. De 80.000 tones a inicis 90s a 16.000 a inicis 90s


Pesca extractiva Any 2003, assignació quotes pesca. El 80% de les quotes

pesqueres s‘ha assignat a la indústria que proveeix menys del 20% dels llocs de treball, i el 20% de les quotes s’ha assignat a la pesca artesanal que representa més del 80% dels llocs de feina en aquest sector.

Pesca Chile, actor destacat en aquesta distribució (aprox 50-53%) en alguns recursos.

Acusacions d’incompliments de pesca fora de zones Pesca d’arrossegament sota diverses formes administratives

(recerca) Manca de gestió dels residus als vaixells


Centres de cultiu Pesca Chile més de 20 centres de producció


Centres de cultiu Cadena tròfica: El salmó és una espècie situada a la part

superior de la cadena tròfica, són necessaris almenys 3 kg de peix per produir 1 Kg de salmó. Si es té en compte que no s’aprofita tot del peix, es necessiten 5-6 kg, depenent de l’espècie, per obtenir 1 kg de salmó. Per obtenir les farines i olis per l’alimentació del salmó s’utilitzen bàsicament espècies pelàgiques, la seva sobrepesca suposa la seva destrucció progressiva i alhora l’alteració de l’ecosistema ja que aquestes són la base alimentària de gran varietat de peixos, aus i mamífers marins.

Ocupació espais: La superfície que ocupen els centres de cultiu de salmó a Xile és de 7866 ha. Pesca Chile amplia la frontera XI i XII regió


Centres de cultiu

Altres problemes ambientals no verificats per Pescachile però comuns al sector: Eutrofització, utilització biocides, escapaments, afectacions al llop marí

Més informació: Salmones en Chile. El negocio de comerse al mar. Coleción Sobiranía Alimentaria de Veterinarios sin Fonteras. Ferran Garcia Moreno (2005).


Plantes de tractament del peix. Manca de responsabilitat en la gestió dels residus:

• Planta de Chacabuco (Aysén).2004. Abocaments en abocador il·legal. Denunciat per les entitats pertinents. Problemàtica de la gestió del residu encara està totalment sense resoldre.

• Planta de Porvenir. Quatre anys d’abocaments descontrolats a l’abocador municipal. Sense pagar res al municipi. Actualment encara hi ha conflicte per les condicions en les quals es lliura el residu.

Conclusions

Existeixen indicis importants que Pescanova a Xile incompleix algunes de les obligacions laborals i ambientals xilenes.Aquestes irregularitats són encara més greus perquè l’empresa utilitza recursos públics espanyolsPescanova exporta els productes obtinguts, en les condicions irregulars descrites, a tot el món i en particular a EspanyaEls consumidors són enganyats, ja que no poden conèixer la realitat de Pescanova

Pescanova a Xile

Documents

Transcript of Pescanova a Xile