Terratrèmol de Xile

25
1 TERRATRÈMOL DE XILE ÒSCAR LORENTE FURIÓ PAULA RODRÍGUEZ SOLANES LLORENÇ ESPINOSA PORTALÉS ORIOL RODRÍGUEZ QUERALTÓ JOAN LLOPIS PITARCH

description

Estudi acadèmic realitzat sobre el terratrèmol ocorregut a Xile el 27 de febrer de 2010.

Transcript of Terratrèmol de Xile

Page 1: Terratrèmol de Xile

1

TERRATRÈMOL DE XILE

ÒSCAR LORENTE FURIÓ

PAULA RODRÍGUEZ SOLANES

LLORENÇ ESPINOSA PORTALÉS

ORIOL RODRÍGUEZ QUERALTÓ

JOAN LLOPIS PITARCH

Page 2: Terratrèmol de Xile

2

ÍNDEX

1.- INTRODUCCIÓ.

1.1.- DEFINICIÓ.

1.2.- OBJECTIUS.

1.3.- MEDICINA DE LA CATÀSTROFE.

1.3.1.- CONCEPTE.

1.3.2.- CARACTERÍSTIQUES.

1.3.3.- PROCEDIMENTS GENERALS.

1.3.4.- ACTUACIÓ MÈDICA IMMEDIATA.

1.3.5.- CATÀSTROFE VS CRISIS.

1.3.6.- DESASTRES.

1.3.7.- ESTRATÈGIA.

1.3.8.- APLICACIÓ ALS TERRATRÈMOLS.

2.- DESCRIPCIÓ DE LA CATÀSTROFE.

2.1.- TRETS GENERALS.

2.2.- EPICENTRE DEL TERRATRÈMOL.

2.3.- EL TSUNAMI.

2.4.- RÈPLIQUES.

2.5.- MAGNITUT DEL SISME.

2.6.- EFECTES IMMEDIATS.

2.7.- ZONES AFECTADES.

2.8.- ACTUACIONS DAVANT LA CATÀSTROFE.

2.9.- AFECTATS.

2.10.- EFECTES I REPERCUSSIONS SOBRE LA

POBLACIÓ.

2.11.- BREU COMPARATIVA AMB ALTRES

TERRATRÈMOLS.

3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA CATÀSTROFE.

3.1.- EFECTES SOBRE LA POBLACIÓ.

3.2.- ENERGIA.

3.3.- AIGUA I CLAVEGUERAM.

3.4.- TRANSPORT I COMUNICACIONS.

3.5.- ABASTIMENT D’AIGUA I COMBUSTIBLE.

3.6.- EDUCACIÓ.

3.7.- VIVENDA.

3.8.- TREBALL.

3.9.- PATRIMONI CULTURAL.

3.10.- EFECTES EN LA SALUT.

3.11.- IMPACTE SOCIOECONÒMIC.

4.- SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE.

4.1.- INTRODUCCIÓ: SITUACIÓ SANITÀRIA A XILE.

4.2.- ESTRATÈGIES PER A RECUPERAR LA CAPACITAT

D’ATENCIÓ EN ELS ESTABLIMENTS DE SALUT.

4.3.- RECONSTRUCCIÓ HOSPITALÀRIA.

4.4.- SALUT AMBIENTAL.

4.5.- EPIDEMIOLOGIA.

4.6.- SALUT MENTAL.

4.7.- DONACIONS I AJUDES.

4.8.- ORGANISMES INTERNACIONALS.

4.8.1- ONU.

4.8.2- ONGs.

5.- CONCLUSIÓ.

6.- BIBLIOGRAFIA.

Page 3: Terratrèmol de Xile

3

1.- INTRODUCCIÓ

1.1.- DEFINICIÓ

En primer lloc, el terme catàstrofe [1] fa referència a qualsevol succés fatídic que altera l'ordre regular de les coses. Podem parlar tant de catàstrofes naturals com de catàstrofes causades per l'home. Segons la teoria de les catàstrofes [5], aquestes van a tindre 3 característiques fonamentals: discontinuïtat (es produeixen súbitament sense cap tipus de senyal i en qualsevol moment), divergència (petits canvis poden generar gras conseqüències) i arbitrarietat (els seus efectes no es poden predir).

1.2.-OBJECTIUS En primer lloc, per a realitzar el treball realitzarem una recerca exhaustiva de documents a Internet (especialment a través de la base de dades de Google Scholar) que facen referència al terratrèmol de Xile de forma rigorosa. També emprarem la premsa escrita per veure com el mitjans de comunicació que es van fer ressò d’aquesta tragèdia. L’objectiu d’aquest treball va a basar-se, a grans trets, en l’estudi de l’actuació mèdica davant el desenvolupament d’una catàstrofe. Concretament, ens centrarem en l’estudi de la catàstrofe de Xile, però la voluntat serà la de poder estendre aquest estudi al succés de qualsevol altra catàstrofe. Per tant, l’estudi d’aquest terratrèmol serveix com a excusa per a poder introduir-nos en la medicina d’emergència que, a causa de les pròpies característiques de la catàstrofe abans comentades, haurà de diferir de la medicina que es desenvolupa en qualsevol centre hospitalari cada dia. D’aquesta manera, per poder conèixer aquesta actuació sanitària i les mesures preses, abans haurem d’estudiar les característiques pròpies de la catàstrofe, ja que quan més informació puguem extraure del desenvolupament de la catàstrofe, millor podrem conèixer el perquè de les decisions mèdiques, la seua organització i actuació i, finalment, poder valorar la seua efectivitat. D’igual manera que el metge recull informació del malalt per poder actuar, nosaltres analitzarem el cas de

Xile, amb l’única diferència que en aquest cas el malalt serà un país sencer. Per començar, voldrem identificar les característiques principals que posseirà la medicina de la catàstrofe per poder analitzar-les sobre el transcurs dels esdeveniments. Els següents links

reflecteixen molt bé la magnitud del desastre: �http://www.edreams.cl/terremoto-chile-tsunami-2010/. �http://www.boston.com/bigpicture/2010/02/earthquake_in_chile.html Posteriorment, desenvoluparem una anàlisi exhaustiva de les característiques del terratrèmol de Xile. Començarem amb una visió global de la situació per poder contestar a les preguntes que ens contextualitzen la situació: què?, on?, quan?... A més a més, buscarem les causes d’aquest sisme d’elevada magnitud i les conseqüències que afectaran a Xile a tots els nivells (socials, econòmiques, pèrdua de vides, afectació d’infraestructures...). A la vegada, ens centrarem, sobretot, en l’estudi de les conseqüències generals de la catàstrofe. Darrerament analitzarem les conseqüències sanitàries de la catàstrofe i quines seran les mesures preses i les accions principals. Finalment, ens interessarà analitzar quins han sigut els aspectes positius i negatius d’aquesta intervenció sanitària. La seua comparació amb altres catàstrofes, com la qual s’està produint al Japó, pot ser un punt important a tractar. També parlar d’allò que ens aporta aquest treball i què d’innovador hi ha en aquest estudi, sobre una catàstrofe ja analitzada per centenars de professionals. Endavant!

1.3.- MEDICINA DE LA CATÀSTROFE [1] [6] [13] 1.3.1.- CONCEPTE

La medicina de la catàstrofe és el conjunt de procediments organitzatius, logístics i d’ajuda que van a permetre desenvolupar activitat d’atenció urgent sobre el terreny, en situacions de precarietat, assegurant el salvament, l’ajuda i

Page 4: Terratrèmol de Xile

4

l’evacuació de cada víctima segons la seua gravetat entre el major nombre d’instal·lacions sanitàries possibles. Executa les seues tasques en ambients de dramatisme, tensió i confusió organitzativa, amb precarietat en els mitjans i en condicions meteorològiques adverses. Sol aparèixer una pluripatologia de manera explosiva i imprevista, esgotant els recursos i obligant a prioritzar l’ús dels mateixos Van a ser imprescindibles tres components que conformen un triangle:

1) L’ajuda com a procediment assistencial salvavides.

2) L’organització com a component humà imprescindible.

3) La logística com a proveïdora de recursos.

Triangle de la gestió de crisis

De fet, podem dir que la medicina de les catàstrofes es basa en aquesta idea: “l’atenció mèdica a les catàstrofes no és un problema de salut, és un problema d’organització”. 1.3.2.- CARACTERÍSTIQUES

El caos va a ser la característica més destacada de les situacions de crisis i, per tant, la medicina de catàstrofe dirigirà els seus esforços a absorbir la desorganització, desplegant en el moment una actuació organitzada i una sèrie d’infraestructures eventuals que permiteixen assegurar un auxili precoç en el lloc.

La capacitat de resoldre una situació de crisis és directament proporcional a la capacitat de projectar, desplegar i mantenir en el terreny les estructures pròpies del suport logístic. Les condicions ambientals del propi sinistre i la possibilitats de riscs afegits provoca que aquestes fonts assistencials hagen de desenvolupar-se baix forts preceptes de seguretat, autoritat i disciplina. Com hem dit, les catàstrofes són explosives i els primers individus que assisteixen solen ser inexperts en el maneig de situacions límit, per la qual cosa les primeres actuacions solen ser errònies. 1.3.3.- PROCEDIMENTS GENERALS La millor resposta a les catàstrofes deriva del planejament previ, posat a prova amb simulacions contínues de complexitat creixent, aquest manté el sistema d’emergències i cohesiona l’element humà; aquests exercicis, a més a més, faciliten el coneixement de les persones que intervindran en les situacions complexes, aspecte fonamental en la resolució dels problemes. Establir una estratègia, identificar un pla i dur-lo a terme en condicions de precarietat exigeix una col·laboració en equip, per a açò és necessari marcar-se uns objectius clars, concrets i realistes. La seguritat pròpia serà fonamental en el lloc d’actuació. També serà important la jerarquització: cada individu manarà en el seu nivell, sense interferències i coneixent els seus límits. Aques aspecte és fonamental per al bon funcionament interinstitucional. A la vegada, el consum immediat de recursos disponibles obliga a ajustar-los a les circumstàncies. Tots els processos que es desenvolupen en l’àrea de la catàstrofe es dirigeixen a salvar el major nombre possible de vides, distribuint els mitjans amb la finalitat de salvar el major nombre de vides possibles. Sempre s’haurà de gestionar la catàstrofe amb allò de què disposa el país. La gestió de la crisis està associada a una sèrie de processos encadenats que estan jerarquitzats:

Page 5: Terratrèmol de Xile

5

1) Recerca.

2) Rescat.

3) Seguritat.

4) Salvament.

5) Auxili.

6) Habitatge.

7) Aigua i aliments.

8) Recolzament social.

A açò seguirà una assistència sanitària més integrada, l’ajuda mèdica urgent, el control mediambiental, l’eliminació de residus sòlids, el control dels vectors, la distribució d’aigua i aliments i la gestió del albergs, fins la rehabilitació total. L’atenció mèdica urgent en el lloc serà molt simple, limitada a les mesures d’auxili que possibiliten el rescat de les víctimes i el seu trasllat a infraestructures més especialitzades. Es basarà sobretot en el control postural de la via aèrea, el control de les hemorràgies, l’analgèsia… Quan les circumstàncies ho possibiliten, l’ús de protocols en cada procés farà que els marges d’error es minimitzen i el rendiment dels recursos siga màxima. Tot i la duresa de les paraules, es parla d’una medicina quantitativa i no qualitativa; ja que l’individu no compta sinó el seu conjunt. La logística és el conjunt de procediments tècnics i de gestió que calculen i situen en el terreny els mitjans necessaris i suficients per a fer front a qualsevol situació. Específicament, la logística sanitària serà el càlcul de les necessitats i l’aprovisionament de les mateixes, per a resoldre una situació de crisis. La logística abraça tot el procés de gestió dels recursos, inclou la identificació i la recerca, l’adquisició i, sobretot el transport, distribució i control en el lloc i moment oportú. La logística afecta a tot tipus de recursos: humans, d’assistència sanitària, transport, comunicacions, obres, treballs i relacions institucionals…

Un bon coneixement de la logística sanitària ens va a permetre resoldre els problemes complexes, ja que els divideix en parcel·les concretes, recolza cadascuna d’elles i les dota dels mitjans necessaris. 1.3.4.- ACTUACIÓ MÈDICA IMMEDIATA

L’assistència immediata té com a prioritats: la recerca i el salvament dels supervivents en l’àrea afectada, el tractament inicial dels ferits i l’organització de l’evacuació fins els centres d’atenció definitiva. Ens hem de basar en: el control de l’escenari, l’exercici del poder, l’assistència sanitària, les comunicacions, el control de les ambulàncies, la dispersió dels pacients i la bona atenció hospitalària. El treball en equip serà imprescindible.

Imatge d’unes pràctiques de medicina d’emergència

Les catàstrofes impliquen un problema de salut perquè produeixen sobre els individus que les pateixen, una agressió a seu benestar físic, psíquic i social de forma transitòria o permanent. La complexitat de la resolució de les operacions de salvament és directament proporcional a la magnitud de la catàstrofe i inversament proporcional al grau de planificació prèvia. En tot moment, la medicina o l’infermeria prehospitalària seran importants. Aquests comprenen l’estudi, gestió i tractament dels pacients en situació crítica fora de l’hospital.

Page 6: Terratrèmol de Xile

6

1.3.5.- CATÀSTROFE vs CRISIS Mentre que les catàstrofes són fets inesperats que alteren l’ordre normal dels esdeveniments i que provoquen, puntualment, una tràgica desproporció entre necessitats i mitjans disponibles; la crisis farà referència (segons l’OMS) a una situació desproporcionada en la qual és necessària una intervenció mèdica per a la seua resolució. La catàstrofe va a necessitar de tots els recursos sanitaris fixes i mòbils d’una zona geogràfica determinada per a la seua resolució, ja que desestabilitza tots els serveis d’urgència, cirurgia… De fet, una catàstrofe es resol amb els mitjans i plans d’emergència locals i provincials (molt coordinats) dels quals es disposa i no cal recórrer a ajuda aliena, sols utilitzant els propis serveis i equips. Per tant, per parlar d’un terratrèmol hauríem d’emprar el terme de crisis. L’assistència presentarà dos temps d’actuació: una en el lloc del sinistre de forma improvisada i desorganitzada i una segona coordinada, amb un tractament individualitzat. Ambdues fases dependran de l’organització i la planificació prèvia. 1.3.6.- DESASTRES

Els desastres seran aquelles situacions amb una gran quantitat de víctimes i béns, que desborden la pròpia capacitat local i regional. Deuen intervenir, aleshores, organitzacions nacionals o supranacionals. Solen ser per causes naturals o guerres i el nombre d’afectats supera totes les previsions i l’assistència és massiva. En tot cas, sempre es produeix un caos seguit d’una ajuda de la gent més propera: localització de víctimes, rescat, atenció immediata i alertar als serveis d’emergència. 1.3.7.- ESTRATÈGIA

Es basa en l’ús adequat dels recursos sanitaris per resoldre la crisis i està determinada pels gabinets de crisis. La tàctica serà el conjunt d’activitats sanitàries encamimades a l’auxili.

1.3.8.- APLICACIÓ ALS TERRATRÈMOLS L'avaluació ràpida de la situació sanitària i de les necessitats de salut és un primer pas essencial per respondre a un desastre. L'establiment immediat d'un inventari de la situació permet fixar prioritats i organitzar eficientment l'ajuda, perquè no es perda temps ni recursos. Ha d'existir un seriós compromís entre exactitud i rapidesa. La importància de la preparació, especialment pel que fa a la disponibilitat d'informació per a planificar una resposta ràpida, ha estat considerada com a element clau per millorar el maneig de la salut en desastres. L'impacte dels desastres sobre les poblacions varia d'acord amb el tipus de desastre, però els subgrups específics de població també difereixen en la seva vulnerabilitat a l'impacte del desastre. Encara que molts altres factors a més de la intensitat sísmica i les condicions socioeconòmiques incideixen sobre el nombre de morts i lesionats a causa d'un terratrèmol. Estudis de risc de mortalitat i morbiditat en desastres han identificat factors relacionats amb densitat poblacional, la qualitat estructural, el moment del impacte i la intensitat de l'activitat sísmica. L'avaluació epidemiològica ràpida és aplicada usualment poc després d'un desastre. El seu propòsit és estimar factors com:

• Magnitud global del desastre (extensió geogràfica, nombre de persones afectades i durada estimada). •Repercussió en la salut (nombre de lesionats). • Integritat dels serveis de salut. • Necessitats específiques d'atenció a la salut dels supervivents. • Interrupció d'altres serveis (aigua, electricitat, sanejament...).

La informació recollida durant l'avaluació ràpida ha

Page 7: Terratrèmol de Xile

7

de servir per planificar i dur a terme respostes immediates. Els mètodes d'avaluació ràpida estan constituïts per un ampli grup de tècniques epidemiològiques, estadístiques i antropològiques que tenen per objecte proporcionar informació precisa immediata, a baix cost i en format simple a nivell local. Utilitzades en forma acurada i adequada, proporcionen estimacions precises en curt temps. En la major part dels desastres naturals, el lapse de temps per a determinar les necessitats de salut immediata és qüestió de dies i els terratrèmols necessiten una avaluació més immediata. S'utilitzen diferents tècniques que poden ser quantitatives i qualitatives. Aquesta informació ha d'incloure les dades que, tot i que prengui més temps i treball recollir-los, proporcionin informació essencial per a l'avaluació i planificació de mesures d'ajuda.. La determinació de necessitats realitzada en el període post-impacte immediat s'enfocarà en la urgència de salvar vides i en la prevenció de la mortalitat relacionada amb el desastre. En la fase secundària, la determinació es referirà a refugis a llarg termini, aliments i atenció de salut. Els terratrèmols generalment no produeixen una situació en la qual la salut de la població supervivent estigui greument afectada, encara que la taxa de mort és alta i ràpida, les corbes de supervivència s'anivellen a les 24-48 hores de l'impacte. La major part de les morts es produeixen durant les primeres 6-10 hores i els que sobreviuen generalment no estan afectats. Les lesions i traumes entre els supervivents són relativament limitats i també es concentren en els primers dos dies. Els supervivents a la població afectada generalment estan sans i necessiten allotjament, aliments i aigua. La principal preocupació en relació a la salut pública després d'un terratrèmol ha estat la por de malalties que apareixen com a conseqüència secundària de desastres naturals aguts: malalties transmeses per l'aigua, infeccions del tracte respiratori i, a més llarg termini, malnutrició per defecte.

Hi ha alguns determinants epidemiològics que influeixen en el risc d'un brot després de terratrèmols:

• Els nivells endèmics en la comunitat. • Els canvis ecològics. • El desplaçament de la població. • La densitat de població. • La interrupció dels serveis de salut. • L'alteració de les facilitats sanitàries

2.-DESCRIPCIÓ DE LA CATÀSTROFE

[2] [4] [7] [8] [14] [15] [16] [17] [19] [22] [23]

2.1.- TRETS GENERALS Xile és una estreta franja de terra amb muntanyes de 6000 metres en els Andes i profunditats de 4.000 i 6.000 metres en el mar. Tot el seu territori es troba entre les muntanyes de major magnitud del planeta. A les 03:34 hores, hora local, del 27 de febrer de 2.010 es produí un terratrèmol en la costa de la Regió del Maule, a Xile. Segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS), la magnitud d'aquest terratrèmol abastà el valor de 8,8 en l'escala Mw (és l'escala sismològica de magnitud de moment o de Mercalli, és una escala logarítmica emprada per a mesurar i comparar sismes. Es basa en la mesura de l'energia total alliberada en un terratrèmol. No s'ha de confondre amb l'escala de Richter, la qual està basada en la magnitud de les conseqüències) i va durar uns 3 minuts, aproximadament 2 minuts i 45 segons. Imatge que detecta l’activitat sísmica del terratrèmol a Xile

Page 8: Terratrèmol de Xile

8

Les ciutats més afectades van ser Talcahuano, Arauco, Lota, Chiguayante, Cañete i San Antonio. No obstant, a la capital (Santiago de Chile), el terratrèmol va assolir una intensitat de 7 en l'escala de Mercalli.

Imatges dels desperfectes ocasionats pel sisme

El terratrèmol generà una alerta de tsunami que es va estendre a 53 països. Aquest, va afectar a varies poblacions xilenes, entre elles destaca l'arxipèlag Juan Fernández.

2.2.- EPICENTRE DEL TERRATRÈMOL L'epicentre del terratrèmol es va situar a 30 km de profunditat en el mar de Xile, al llarg de la costa de la Regió de Maule, aproximadament a 8 km a l'oest de Curanipe i 115 km al nord-est de Concepción (segona ciutat més poblada de Xile). El moviment causat, afectà des de Santiago a Termuco, la qual cosa suposa una distància de 700 km i inclou a 13 milions d'habitants (el 80% de la població del país, cosa que implica un impacte social, econòmic, sanitari... molt gran). De forma directa, 4 milions de persones es trobaven dins del radi d'influència del terratrèmol i, més o menys, la meitat en va quedar afectada. El nombre de víctimes arribà fins a les 507 persones.

Imatges de la localització de l’epicentre del terratrèmol

Es produí en una zona on es produeixen esforços compressius entre la placa de Nasca, la qual subdueix, i la Sudamericana. De fet, ambues plaques convergeixen 7cm per any i el seu límit s’estén des de Colòmbia fins al sud de Xile. En un terratrèmol, la placa de Nasca pot lliscar uns quants kilòmetres (en el cas d’aquest terratrèmol la zona de ruptura mesurava 650 km de longitud per 60 d’amplària) de llarg alliberant una gran quantitat d’energia. La zona del terratrèmol no havia patit terratrèmols en les últimes dècades i s’havia convertit en una zona potencial de terratrèmols. De fet, algunes ciutats molt allunyades com Buenos Aires patiren un desplaçament de la seua posició. Es calcula que unes 440.000 vivendes van quedar afectades. Per a recolzar les tasques d'emergència, es va declarar l'"estat de catàstrofe", especialment en les regions de Maule i Bio Bio. Les prioritats immediates van ser la provisió de servicis mèdics, refugis, aigua i menjar, transport, comunicacions, restauració dels serveis bàsics i la recerca dels desapareguts. De fet, la infraestructura del país va quedar greument afectada i molts pobles costaners van quedar completament destruïts. Segons el USGS, aquest terratrèmol va ocórrer en la frontera de les plaques tectòniques de Nazca i Sudamericana, les quals convergeixen a una taxa de 70 mm per any Durant el terratrèmol, la placa de Nazca va lliscar per davall de la placa Sudamericana. Estadísticament, la interacció entre les plaques tectòniques de Nazca i de Sudamèrica produeix un terratrèmol destructor cada 10 anys, un promig de 10 petits tremolors diaris i uns 3.500 moviments sísmics anuals, segons l'institut de Geofísica de la Universitat de Xile.

Page 9: Terratrèmol de Xile

9

El terratrèmol és considerat com el segon més fort de la història del país (després del de Valdivia, el 1.960) i un dels cinc més forts enregistrats en la història de la sismografia. La pròpia presidenta afirmava que " es té constància de danys intensos en la infraestructura"·. "Hi ha una enorme quantitat de danys i no sabem la seua exacta dimensió.. De moment, han hagut intenses evacuacions per tot el país, especialment a Santiago". En aquells instants la capital estava sotmesa al caos: talls energètics quasi constants, una enorme quantitat d'escombraries pel carrer, totes les operacions de l'Aeroport de Santiago cancel·lades...

2.3.- EL TSUNAMI

El terratrèmol va produir un fort tsunami que va

anar a continuació de la sacsejada, 35 minuts

després d’aquest. Va impactar a les Costes Xilenes,

destruint varies localitats. Aquesta massa d’aigua a

gran velocitat va impactar en tres grans ones, la

primera va arribar prop de la mitja hora després del

sisme principal, superant els 8 metres d’alçada. La

segona, minuts més tard, d’uns 10 metres i per

últim la tercera, semblada a la primera.

No es va poder alertar del tsunami a la població

amb prou temps, per problemes de comunicació

generats pel terratrèmol així com confusions dels

organismes encarregats.

Lògicament el sisme va provocar un tsunami al oceà

pacífic que va arribar a Hawai sobre les 9 de la nit.

La resta de països amb advertència dels efectes del

tsunami no van patir cap efecte del mateix degut als

múltiples avisos que van rebre els quals van

permetre organitzar un dispositiu per evitar danys

molts greus i morts.

Imatge de l’expansió del tsunami

2.4.- RÈPLIQUES

Ja en aquell mateix dia es van poder registrar 58

rèpliques, algunes de les quals van superar els 6

graus de magnitud en la escala de Richter (Segons

l’ Institut Geològic dels Estats Units). La rèplica més

forta va ocórrer a menys de 2 hores del terratrèmol

i amb una magnitud de 6,9 graus.

2.5.- MAGNITUT DEL SISME

El sisme es considera com el segon més fort en la

història de Xile i un dels sis més forts registrats per

la humanitat, després del de Japó. Va ser un 25%

més intens que el terratrèmol que va afectar Haití el

12 de gener de 2010, 7 graus en l’escala Richter, és

a dir 31 vegades més fort i va alliberar prop de 178

vegades més d’energia que el terratrèmol d’Haití.

L’energia alliberada és propera a 100.000 bombes

atòmiques com la d’Hiroshima.

2.6.- EFECTES IMMEDIATS

Només finalitzar el terratrèmol, ja van morir 534

habitants i 31 van desaparèixer.

Al voltant de 360000 habitatges es van ensorrar, ja

siga pel propi terratrèmol o pels grans imperfectes

causats per aquest fenomen geològic. Aquest factor

va ser molt rellevant alhora de les pèrdues

econòmiques causades pel sisme.

Page 10: Terratrèmol de Xile

10

2.7.- ZONES AFECTADES

Un cop va ocórrer la catàstrofe, es va declarar

l'estat d'emergència en un total de 6 regions que

van ser: Maule, Biobío, Valparaíso, Metropolitana,

Libertador General Bernardo O´Higgins y

Araucanía.

A continuació, es va alertar sobre l'imminent

tsunami a les poblacions que es troben al llarg de

part de la Conca, com Perú, degut a la proximitat,

també es van emetre advertències per avisar a

països com Equador, l’Antàrtida, Panamà,

Colòmbia, la Polinèsia Francesa, costes Hawaianes,

Nova Zelanda i Costa Rica.

2.8.- ACTUACIONS DAVANT LA CATÀSTROFE

El govern va reaccionar actuant en diversos eixos.

En primer lloc es van establir avaluacions aèries i

terrestres. També van enviar a les zones afectades

unitats de resposta a emergències per a rescatar

supervivents i assistir als afectats. En segon lloc es

van habilitar centres col·lectius per a acollir als

supervivents, també es van distribuir aliments i

generadors en aquests centres per a mantindre els

serveis mínims. Alhora es van distribuir hospitals de

campanya per a totes aquelles persones ferides. El

govern també va mobilitzar unitats d'aigua i va

activar un protocol per a eliminar totes les runes.

L’aeroport internacional de Santiago de Xile va

haver de ser tancat degut a destrosses en la torre

de control i les terminals de passatgers. Respecte a

la resta de transports, els terrestres van ser

escassos i el ferrocarril subterrani va ser inhabilitat

ja que estava en condicions dolentes.

Imatge que mostra la destrucció de l’aeroport Internacional de Santiago

després del sisme

En un primer moment es va voler recuperar la

circulació aèria en un interval de 24 hores però

finalment aquest període es va veure allargat a 24

hores més degut a què van ser incapaços de

resoldre ràpidament els problemes que s’havien

generat.

Al produir-se un tsunami que va afectar greument a

la illa de Juan Fernandez, que va causar 3 morts i 13

ferits, les autoritats van reaccionar amb la

evacuació de les Illes de Pascua, per l’enorme risc

que hi havia.

Les autoritats equatorianes van donar l’avís d’alerta

a la població en les Illes Galàpagos i la Costa

d’Equador, produint-se una evaquació a llocs segurs

d’habitants i turistes, registrant-se finalment una

ona de pocs metres d’alçada.

2.9.- AFECTATS

En un primer moment es van confirmar 147 morts,

tot i que es sabia que seria un xifra molt superior.

Les víctimes mortals van arribar a un total de 525.

Unes 500 mil vivendes van estar molt afectades i

un total de 2 milions de persones van resultar

damnificades, més del 10 % de la població.

Page 11: Terratrèmol de Xile

11

2.10.- EFECTES I REPERCUSIONS SOBRE LA

POBLACIÓ

Els efectes més immediats van ser talls enèrgics casi

constants, grans acumulacions de runes en els

carrers producte de les destruccions pel

terratrèmol. La majoria dels serveis bàsics de la

població van fallar. Degut al trencament de cables,

caiguda de pals de la corrent i problemes en

estacions la distribució de la corrent elèctrica va ser

la primera en patir col·lapses. Aquesta situació

provocar que altres serveis, com el

subministrament d’aigua potable i telefonia fixa i

mòbil, també presentessin problemes.

No obstant, tot i patir talls de distribució d’aigua

potable, els bombers van organitzar serveis

d’entrega d’aigua potable, en els casos més severs.

El servei va anar restablint-se des de les primeres

hores del terratrèmol, un 15% de la població, fins

talls sectoritzats i arribant a tenir el 96% del servei

restablert a la regió metropolitana, en un termini

d’una setmana del terratrèmol. En el cas de la

destrucció de les infraestructures necessàries pel

servei fins a dues setmanes després.

Imatge que mostra la destrucció de les infraestructures després del

sisme

La reacció dels supervivents va ser la fugida ràpida

dels llocs més afectats el que va provocar el

col·lapse dels punts de sortida de les principals

regions de la catàstrofe.

L’alimentació bàsica per la població no es va veure

greument afectada, pel que fa al subministrament

de blat, llet i carns. L’únic problema va ser a nivell

de distribució, deguts al transport i l’energia. Tot i

no existir problemes de distribució de combustible,

després del sisme es van presentar grans cues en els

llocs de distribució.

Imatge que mostra cases enderrocades pel terratrèmol

2.11.- BREU COMPARATIVA AMB ALTRES

TERRATRÈMOLS

En el seus moment va ser el cinquè terratrèmol

més intens de la "història de la humanitat", ara

actualment si tenim en compte el terratrèmol de

Japó passaria al sisè lloc. Va se un 25 % més intens

que el terratrèmol que va afectar a Haití el 12 de

gener de 2010 (7 graus en l'escala de Richter) i que

va matar a 200.000 persones aproximadament, a

més de múltiples ferits. Respecte amb la historia de

Xile, aquest terratrèmol es únicament superat pel

de 1960, el terratrèmol de Valdivia que va

ocasionar moltes destrosses i morts i, a més, va

anar acompanyat per una erupció volcànica.

Des d’aleshores s’han produït 83 grans

terratrèmols, dels quals els que s’ha produït en els

últims 50 anys han ocasionat 40265 víctimes

mortals. L’últim gran sisme anterior al que tractem

en quest treball va tenir lloc al Nord de Xile i va

succeir el 30 de Juliol de 1995 amb una magnitud de

7,9 a la escala de Richter

El precedent més recent però més lleu va se el que

va tenir lloc el 12 de abril de 2010, produint-se un

terratrèmol de 6,2 graus d'intensitat en la escala de

Richter.

Page 12: Terratrèmol de Xile

12

3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA

CATÀSTROFE [9] [10] [12] [16]

3.1.- EFECTES SOBRE LA POBLACIÓ

L’efecte del terratrèmol, degut a la seua gran

magnitud, va ser devastador. Va afectar al territori

entre Valparaíso i Araucanía, on es concentren 13

milions de persones, aproximadament el 80% de la

població de Xile. En les regions del Maule i Biobío,

les més afectades per el terratrèmol i el tsunami,

viuen 2.769.659 persones, xifra que suposa el 19%

de la població total del país. Gran part de las

localitats de les regions del Maule i Biobío van

quedar completament destruïdes. El sisme va deixar

aproximadament 2 milions de damnificats,

aproximadament el 10% de la població de Xile.

Durant les primeres hores, la quantitat de víctimes

mortals va augmentar ràpidament, a mesura que els

organismes governamentals aconseguien establir

comunicacions amb les zones afectades. Al migdia

del 27, l’Oficina Nacional de Emergència del

Ministeri de l’Interior (ONEMI) havia registrat 78

víctimes en tot el país, 34 en la Regió del Maule. A

finals del mateix dia, la xifra va augmentar a 214

morts i 15 desapareguts. El dia 28 s’havien registrat

708 víctimes mortals a nivell nacional, 541 dels

quals en la regió del Maule, la més

afectada. Finalment, el dia 3 de març la xifra va

arribar a 799, segons publicava l’ONEMI. No

obstant, aquestes xifres van ser criticades degut a

la seua inexactitud, especialment pel que fa a les

víctimes mortals en la regió del Maule, que eren

molt superiors a les reals. Arran d’això, el Ministeri

de l’Interior va prendre la determinació de publicar

una nova llista de víctimes, incloent solament a les

víctimes plenament identificades pel Servei Mèdic

Legal. Finalment, la xifra oficial de víctimes es va

quedar en 525, la meitat de les quals en la regió del

Maule. L’evolució de les xifres va ser aquesta:

Una de las principals causes de mort va ser

l’ofegament, o asfixia per immersió, com a

conseqüència del tsunami, que va produir més d’un

centenar de víctimes. A més, el tsunami també va

provocar altres morts per traumatismes deguts a

l’impacte de l’onada. En gener de 2011, la Fiscalia

Nacional va publicar una llista oficial de morts

deguts al tsunami. El resultat va ser de 156

persones mortes (82 homes y 74 dones) i almenys

25 persones (14 homes y 11 dones) desaparegudes.

Respecte a la rèplica de l’11 de març, es van

registrar dues víctimes més a causa d’aturades

cardíaques.

3.2.- ENERGIA

Com a resultat del terratrèmol, es va produir una

apagada elèctrica general en l’àrea coberta pel

Sistema Interconnectat Central (SIC), que abasteix

d’energia elèctrica la major part del país. A més, es

va produir també una indisponibilitat de capacitat

de generació. El subministrament elèctric va ser

restablert paulatinament en el país dins de les

quatre hores posteriors al sisme, a excepció de la

regió de Biobío, on al cap de sis hores només el 40%

de la regió disposava d’electricitat. El dia 2 de març

es va normalitzar l’abastiment, recuperant la

continuïtat existent abans del terratrèmol. No

obstant, el sistema va sofrir inestabilitat durant les

dues setmanes següents; de fet, el 14 de març va

haver un altre tall del subministrament elèctric.

3.3.- AIGUA I CLAVEGUERAM

D’acord amb la Superintendència de Serveis

Sanitaris (SISS), el terratrèmol i el tsunami van

afectar als sistemes d’aigua potable, les xarxes de

clavegueram i de descàrrega d’aigües servides, i les

plantes de tractament en zones urbanes i rurals. Va

haver danys en les xarxes de distribució, danys

estructurals en estanys de regulació i fallades en

els sistemes de bombeig i impulsió d’aigua per la

falta de subministrament elèctric. A tot això es va

afegir una falta en la disponibilitat de clor en el país,

degudes als danys produïts en la principal planta

productora, Occidental Chemical Chile.

Page 13: Terratrèmol de Xile

13

A nivell nacional, 114 sistemes urbans d’aigua van

sofrir danys, 49 d’aquests van ser greus, i 730

sistemes d’aigua potable rural (APR) van presentar

algun tipus de fallada. En les regions de Maule y

Biobío, la distribució va sofrir interrupcions, la qual

cosa va ocasionar que en les primeres hores d’haver

ocorregut el terratrèmol, menys del 15% de la

població tenia accés a aigua potable. L’abastiment

d’aigua potable va tindre que ser substituït amb

camions cisterna, i a més, la població va tindre que

recórrer a utilitzar també pous i depòsits.

En la regió del Maule, 28 sistemes d’aigua potable

rural van sofrir danys, 8 dels quals es van col·lapsar,

cosa que va suposar per a algunes poblacions la

manca d’abastiment durant aproximadament un

mes. En Biobío, dels 177 APR que abasteixen a més

de 200.000 persones, 6 van ser afectats, deixant

sense servei a més de 7.000 habitants.

3.4.- TRANSPORTS I COMUNICACIONS

El Ministeri d’Obres Públiques (MOP) va registrar

danys en 1.154 km de camins, 191 ponts i 9

aeròdroms o aeroports. El terratrèmol i tsunami

també van afectar, en diferents graus, a les vies

urbanes en 40 poblacions entre les regions de

Valparaíso i l’Araucanía.

Davant l’absència d’energia elèctrica, el país es va

quedar incomunicat pel que fa a la xarxa de

telefonia fixa i mòbil. A més, es va produir un tall

prolongat de les comunicacions de ràdio, tant en

les emissores de FM com en les d’AM. Les línies de

telefonia fixa van començar a recuperar la seua

normalitat en les hores posteriors, reaccionant

millor, en general, que les línies de telefonia mòbil,

que va estar alguns dies sense servei. El

restabliment del servei es va gestionar ràpidament

en les regions menys afectades, no obstant, les

regions de Maule i Biobío van presentar només un

62,1% i un 43,8% de restabliment del servei. En

aquesta última regió, als deu dies del terratrèmol, la

cobertura va sobrepassar el 70%.

El servei d’Internet, va funcionar pràcticament

sense problemes durant les primeres hores del

terratrèmol, especialment el servei d’Internet

mòbil.

3.5.- ABASTIMENT D’ALIMENTS I

COMBUSTIBLE

La producció agrícola de llet i carn no va sofrir

grans trastorns. Els combustibles, per la seua part,

no van afrontar grans problemes d’abastiment, ja

que el país comptava amb reserves autònomes de

fins a dues setmanes de benzina i unes reserves de

10 dies de dièsel.

De fet, les dificultats es van produir en la

distribució, degut als danys en la connectivitat vial

que va provocar el terratrèmol. Per aquest motiu,

hores després d’haver ocorregut el desastre, la

població va formar llargues cues per a aconseguir

combustible en les benzineres i es van produir

saquejos de productes bàsics en els supermercats

de les regions afectades.

3.6.- EDUCACIÓ

El terratrèmol i el tsunami van deixar 1.714 centres

educatius no operatius, dels quals 30 van quedar

completament derrocades, perjudicant a 171.890

estudiants, i 4.546 van sofrir danys lleus o

moderats. En la regió del Biobío, el 67% del total

dels centres van quedar inhabilitats i en el Maule el

47%. Altres regions amb escoles i col·legis destruïts

van ser Valparaíso (10%), O´Higgins (30%),

Araucanía (10%) i la regió metropolitana (21%).

3.7.- VIVENDA

Fonts oficials han estimat que al voltant de 370.051

vivendes van sofrir danys pel terratrèmol i

tsunami. D’aquestes, 81.444 van quedar destruïdes,

108.914 amb danys majors i 179.693 amb danys

menors. El 90% de les edificacions van quedar

derrocades o van quedar sèriament afectades.

Page 14: Terratrèmol de Xile

14

3.8.- TREBALL

Segons l’Organització Internacional del Treball

(OIT), 93.928 treballadors van perdre el seu treball,

dels quals 34.437 en la regió del Biobío y 28.090 en

la regió del Maule, principalment en la pesca, el

comerç i l’agricultura. La catàstrofe va afectar

principalment a les xicotetes empreses, que

concentren el 81% dels llocs de treball perduts.

3.9.- PATRIMONI CULTURAL

La revisió feta en el mes d’abril pel Consell de

Monuments Nacionals (CMN) assenyala que, entre

les regions de Valparaíso i Biobío, el terratrèmol va

afectar a 75 monuments, dels quals el 31%

presenta danys greus i 3 van quedar completament

destruïts. Les regions més perjudicades va ser

O´Higgins (en Rancagua, la seua capital, 22 d’un

total de 38 monuments avaluats tenen danys

majors) i Maule, amb 23 dels seus 39 monuments

afectats. En Biobío, 9 construccions patrimonials

van presentar danys greus d’un total de 25

monuments registrats.

Encara que aquestes zones van ser les més

afectades, hi ha altres importants monuments

nacionals en altres zones del país que també van ser

total o parcialment destruïts per efecte del

terratrèmol, entre aquests, diverses esglésies en la

Regió Metropolitana.

3.10.- EFECTES EN LA SALUT

La interrupció de l’abastiment d’aigua a causa dels

greus danys soferts per les infraestructures físiques

va ser el problema immediat més greu que va

afectar a la salut pública. Malgrat el ràpid treball de

reconstrucció, sis setmanes després de l’impacte,

encara es distribuïa l’aigua en camions-cisterna i de

fonts públiques als que estaven allotjats en els

campaments temporals.

L’atenció immediata als afectats es va realitzar

segons el Pla SEH, el pla nacional d’emergència per

a l’atenció de víctimes en massa. Els pacients van

ser distribuïts a través d’una àmplia xarxa

d’hospitals que encara es trobaven en

funcionament i de serveis medicoassistencials

temporals establerts en recintes de contingència. Es

van posar en funcionament diversos generadors

d’emergència i als pacients als qui se’ls podia donar

l’alta van ser enviats a casa degut a la catàstrofe. Es

van emprar subministres i equip de les reserves

centrals per a reemplaçar als avariats i per a poder

atendre al major número de pacients. L’adequada

preparació va permetre afrontar la fase

d’emergència amb eficàcia, evitant que perdurara la

situació de caos.

No obstant, las conseqüències per a la salut tenen

molta importància a llarg termini. 12 dels 79

hospitals de les regions més afectades van quedar

completament destruïts o van quedar greus danys

estructurals. La pèrdua proporcional en termes de

número de llits va ser superior al 20%: 4.249 llits

d’un total de 19.574. La resta d’hospitals van sofrir

també alguns danys, encara que en menor grau.

Una vegada realitzades les reparacions bàsiques,

s’esperava que pogueren funcionar amb una

capacitat mitja del 50%.

Fins a dia d’avui, no s’han detectat augments de

malalties infeccioses. No obstant, al començar

l’hivern, el sistema de vigilància epidemiològica ha

estat estudiant cuidadosament la situació per a

detectar possibles brots de malalties respiratòries i

problemes gastrointestinals que, en opinió d’alguns

experts, podrien presentar-se en els assentaments

temporals on encara no hi havia tots els serveis

sanitaris i d’abastiment d’aigua que es necessiten.

3.11.- IMPACTE SOCIOECONÒMIC

El president Sebastián Piñera va informar al país

que dany estimat total, públic i privat, ascendeix a

30.000 milions de dòlars americans en capital i

patrimoni, una quantitat equivalent al 18% del PIB

de Xile. La reconstrucció del país requerirà una

inversió pública de 8.400 millions de dòlars,

juntament amb l’aportació de les asseguradores.

Page 15: Terratrèmol de Xile

15

Muchi Re, la principal reasseguradora del món, va

estimar que el terratrèmol de Xile podria arribar a

costar a les asseguradores fins a 8.000 milions de

dòlars, sent el segon terratrèmol més costós de les

últimes tres dècades. El nombre de pèrdues

individuals també va ser molt gran, fins a finals

d’abril, les asseguradores locals havien reportat ja

190.000 notificacions.

Els danys materials van afectar principalment als

sectors de la vivenda, infraestructures vials i

clavegueram, instal·lacions portuàries de gran

valor econòmic, infraestructures energètiques i de

telecomunicacions, pesca, indústria agrícola,

silvicultura, comerç i mineria. La CEPAL estima que

els efectes econòmics en les regions afectades

seran significatius per la reducció de la capacitat de

producció a llarg termini. No obstant, en setembre,

l’economia del país ja mostrava indicadors positius

de reactivació laboral, de la producció i de les

inversions, i s’espera un creixement superior al 5%

per al pròxim any.

Com sol passar en països amb importants

desigualtats socials i econòmiques, l’impacte dels

terratrèmols i tsunamis sobre les infraestructures

educatives i sanitàries afecta principalment a la

població amb menys recursos, augmentant les

seues condicions de vulnerabilitat per la pèrdua de

capital físic, llocs de treball i capacitat productiva.

Pel que fa a la sanitat, a més de l’elevat cost de

l’atenció primària i al menor benestar en salut dels

diferents grups de població, s’ha d’afegir l’impacte

en la salut mental de la població, que afecta

directament a la seua qualitat de vida. En general,

les diferències socials, econòmiques i culturals

existents abans del terratrèmol i el tsunami es van

agreujar. La pèrdua de patrimoni cultural material i

immaterial del país té efectes en la memòria

col·lectiva de la comunitat, així com redueix les

possibilitats de desenrotllament i benestar dels

habitants de Xile.

4.- SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE [3] [11] [12] [20] [21]

4.1.- INTRODUCCIÓ: SITUACIÓ SANITÀRIA A XILE A partir de la reforma sanitària del sector en el 2005, el Sistema de salut pública en Xile s’estructura en una xarxa descentralitzada, a través de dos subsecretaries: Xarxes Assistencials i la Salut Pública. La primera s’interna en el territori a través de 29 Serveis de Salut que executen accions integrades de foment, protecció, recuperació y rehabilitació de la salut de les persones. La segona, exerceix funcions reguladores, normatives i fiscalitzadores per a contribuir a la qualitat dels bens públics i a l’accés a polítiques sanitari-ambientals. La seua presència territorial es recolza en la SEREMIS (autoritats sanitàries), que adeqüen els plans i els programes nacionals a les regions, coordinen i executen accions de promoció i prevenció, autorització i fiscalització sanitària i atorguen subsidis per invalidesa. Per a l’atenció a emergències i desastres, el Ministeri de Salut compta amb un Departament d’Emergències i Desastres depenent de las Subsecretaria de Xarxes Assistencials, que coordina accions a nivell regional amb la SEREMIS i les Direccions de Servicis de Salut. Cal destacar que abans del terratrèmol i del tsunami, la xarxa assistencial en el país era de 1805 establiments d’atenció primària, 183 hospitals (59 d’alta complexitat, 24 de mitjana complexitat i 100 de baixa complexitat) i un total de 26.372 llits d’hospitalització.

4.2.- COORDINACIÓ DE L’EMERGÈNCIA PER A FER FRONT A LA CATÀSTROFE

Després de les primeres hores del dissabte 27, les autoritats del Ministeri s’organitzaren per a establir l’ordre el més aviat possible. En aquest cap de setmana crític, els esforços es centraren en establir la comunicació amb les regions afectades per a tenir una visió sobre el dany provocat i les necessitats.

Page 16: Terratrèmol de Xile

16

Es posaren en funcionament diversos mecanismes, com el COE de Salut, que començà a treball el dilluns després del terratrèmol, però previ a ell, en les primeres hores del dissabte, ja s’havien presentat diversos funcionaris del MINSAL (Ministeri de Salut) per a recolzar en les accions de resposta. Des d’aquest moment i fins al 26 de març, en el que es tanca oficialment l’etapa crítica, es mantingueren reunions diàries en el centre d’enllaç i es disposaren sistemes de torns per a garantir la presència permanent de personal, atenent a la informació i a les necessitats de les regions més afectades. L’absència d’un pla d’emergència del sector i la manca de captació de personal dificultaren en els primers dies un correcte funcionament, particularment en aspectes relacionats amb el lideratge i la coordinació. Però un aspecte positiu en quan a la reacció front a la catàstrofe fou l’experiència guanyada en l’atenció a emergències anteriors, l’experiència de coordinació i de comunicació quotidiana dels equips dels distints programes i el compromís del personal ajudaren a superar els obstacles inicials. Les tasques inicials se centraren en conèixer l’estat de la xarxa assistencial , del personal i de les necessitats. Després d’avaluar aquests aspectes, es va concloure que es necessitaven hospitals de campanya, instrumental quirúrgic, laboratoris bàsics, potabilitzadors d’aigua, medicaments, vacunes i personal (amb experiència en la atenció a la emergència i de recanvi i de recolzament als equips locals). Aquests requisits es solucionaren a través de l’ajuda internacional (es parlarà després) i del trasllat d’equips i de personal des d’altres regions del país a les zones afectades. La subsecretaria de Xarxes s’encarregà de l’atenció de la salut i de l’equipament, de la gestió del voluntariat i de recolzar el trasllat dels pacients. En canvi, la Subsecretaria Pública s’encarregà de les tasques sanitàries, de la vigilància epidemiològica, del subministrament de les vacunes, de les comunicacions, de la salut mental i de l’organització del desplaçament del personal de salut a les zones afectades. S’establiren torns per a rebre l’ajuda provinent de l’estranger: revisar-la, classificar-la i posteriorment

enviar-la al destí corresponent segons les necessitats de cada regió. Una necessitat que apareix des del primer moment és comptar amb professionals de salut amb experiència en l’atenció de desastres i amb equipaments per a recolzar la resposta local. Les accions incloïen el desplaçament de professionals de distintes direccions del ministeri -epidemiologia, salut ambiental i equipament- , i per a recolzar els equipaments locals, la primera setmana es desplaçaren 80 persones (personal paramèdic i estudiants de medicina i d’infermeria) a les regions més afectades. Durant el procés de superació de la catàstrofe es presentaren diversos problemes, com la carència d’un lloc físic per al funcionament dels sistemes sanitaris, la impossibilitat de comunicació o de connectivitat amb la regió i amb el nivell central, així com també la falta de coneixement del personal dels plans d’emergència i de desastres; per tant buscar un lloc on funcionés la sala de situació, recaptar informació sobre l’estat de la xarxa assistencial de la regió i la disponibilitat del personal, i identificar les accions sanitàries urgents foren les primeres accions en les que se centraren. Una vegada aconseguit un lloc on funcionar, el COE, es reuní regularment dos vegades al dia per a compartir informació, designar feines i fer un seguiment de les accions. El 26 de març, el Ministeri tanca l’etapa d’emergència i dóna pas a la fase de reconstrucció i de reorganització de la xarxa assistencial. Set mesos després del terratrèmol i del tsunami, els equips regionals i locals responen amb les seues pròpies capacitats, i s’han restaurat les activitats habituals en salut a les que s’han incorporat les que queden del desastre. Es mantenen aspectes crítics, com la reposició de la capacitat hospitalària, front a la que s’han posat en funcionament plans d’inversió. Aquesta situació es resol amb la permanència d’hospitals de campanya de derivació en xarxa assistencial. Tant a nivell central con en les regions, els distints equips s’han centrat en sistematitzar l’experiència adquirida i a extraure aprenentatge, en la perspectiva d’alimentar els plans nacionals, regionals i locals del sector per a respondre de forma més efectiva davant de futures emergències i desastres.

Page 17: Terratrèmol de Xile

17

4.3.- ESTRATÈGIES PER A RECUPERAR LA CAPACITAT D’ATENCIÓ EN ELS ESTABLIMETS DE SALUT El Ministeri de Salut va dissenyar un pla de Reconstrucció i va formar un equip per a la coordinació del procés. El pla de treball es va dividir en tres etapes, amb un temps considerable entre elles per a poder arribar a tots els propòsits amb èxit. Aquesta divisió fou la següent:

1) Emergència immediata. Entre el 27 de febrer i el 28 de març s’instal·laren 18 hospitals de campanya entre la Regió Metropolitana i Angol, facilitats per entitats nacionals i ajuda internacional. Aquesta mesura va permetre disposar de 517 llits bàsics, 26 crítics i 16 establiments quirúrgics.

2) Emergència hivernal. Per a afrontar les infermetats d’hivern, el 5 d’abril el Ministeri de Salut va adoptar.

3) Altres mesures. Rescat dels recursos existents i d’utilització de manera eficient. Maximitzar la capacitat de la xarxa assistencial. Habilitació d’espais físics disponibles per a l’ instal·lació de nous llits. Reestructuració de la xarxa hospitalària. Ampliació dels programes d’oxigen domiciliari, ventilació mecànica domiciliaria i hospitalització domiciliaria, que permeteren deixar lliures llits. Extensió horària fins a les 20.00 h. en consultoris mèdics. Compra de llits al sector privat.

Hospital de campanya Argentí. Regió de Maule.

Des el 29 de març s’avançà en la recuperació de les instal·lacions danyades i en la disposició d’equipament. En aquest procés cal destacar la col·laboració tècnica i les donacions d’organismes internacionals com la OPS/OMS i de l’empresa privada. Els 14 hospitals de campanya que romanien fins a juliol, i l’hospital modular en Talca, donat pel govern d’Itàlia, aportaren 375 llits, 24 d’ells crítics i 351 bàsics, a més de 12 espais quirúrgics. Tot açò permeté que en el mes de juliol, s’hagueren recuperat en 100% dels llits crítics, el 94% dels bàsics i el 92% dels pavellons que existien abans del terratrèmol.

4.4.- RECONSTRUCCIÓ HOSPITALÀRIA

En el mes d’abril s’inicià el procés de Licitació Pública per a la construcció d’obres civils, provisió i muntatge de 16 sistemes modulars o prefabricats per a 15 hospitals afectats pel terratrèmol. Aquest procés finalitzà a mitjans de juny.

4.5.- SALUT AMBIENTAL El terratrèmol i el tsunami obligaren al desplegament d’accions per a la vigilància dels riscs ambientals. Com a conseqüència de la catàstrofe, els serveis d’aigua potable es va interrompre. Hi hagué perill de contaminació ambiental a causa de materials químics perillosos, el fem i les runes s’acumularen. També hi hagueren danys d’infraestructura d’establiments d’aliments i en la higiene i manipulació dels aliments. Amb el recolzament de la OPS/OMS s’elaborà un pa d’acció de salut ambiental que tenia com a objectiu:

1) Enfortir les mesures de prevenció i control dels riscs per a la salut de la població en les zones de desastre, particularment en albergues i campaments.

2) Millorar la capacitat de resposta del sector de salut per a abordar els riscs associats a la

Page 18: Terratrèmol de Xile

18

qualitat de l’aigua potable, disposició de excretes, manipulació dels residus sòlids domiciliaris, gestió dels residus sòlids hospitalaris, aliments, i control de la higiene.

3) Assegurar la provisió i distribució d’aliments a la població de les zones afectades, mitjançant la gestió intensiva dels programes alimentaris.

4) Enfortir les accions relacionades en la salut comunitària.

Un dels aspectes que més problemes suposà fou el restabliment de l’aigua potable en les regions més afectades. En Biobío, per a la distribució de l’aigua es prioritzaren sectors de la comunitat en coordinació amb les Forces Armades. Els camions aljubs, facilitats per municipalitats i pel secor privat, no foren suficients i la població va recórrer a altres fonts com punteres, reg de jardins, piletes i vessants. En el cas de Maule, el dia següent de l’esdeveniment, més del 60% de la població comptava amb aigua potable, cosa que demostra la ràpida resposta davant de la situació. En el mes d’abril, el 99% de la població urbana de Maule, Biobío i O’Higgins rebia aigua potable a través de la xarxa. El 0,1 % restant corresponien a 1.732 habitants que s’abastien per mitjà de camions, estancs i altres sistemes.

4.6.- EPIDEMIOLOGIA Els protocols de la OPS/OMS foren fonamentals per a la vigilància epidemiològica, ja que no es disposava d’un pla estructurat d’acció front al desastre. Els seus objectius eren: detectar brots i altes esdeveniments d’importància en la salut pública (avaluar les condicions de vida i aportar informació per a orientar a les intervencions i als recursos per a la resposta adequada del sector de salut).

A pesar de la magnitud del desastre, no es produïren grans esdeveniments de salut. Hagué alguns casos d’infermetats diarreiques agudes i es detectà en els campaments i en els albergues sarna i pediculosis (afecció cutània produïda per la infestació de polls). La preocupació central foren les infeccions respiratòries agudes i també foren destacades les intervencions en la salut mental, ja que es presentaren situacions d’angoixa i estrés post traumàtic. Es posà en pràctica una estratègia de vacunació, ja que es va veure necessari la immunització a les poblacions més afectades pel terratrèmol i el tsunami. Les primeres reaccions foren la vacunació contra la AHINI (contra un tipus de grip) i contra l’ Hepatitis A a xiquets i xiquetes fins als 14 anys que estaven vivint en albergues, campaments i al carrer. L’antitetànica se subministrà als ferits, i al personal de salut i de rescat. Aquestes accions van estar al càrrec dels equips locals, que estigueren recolzats en tot moment amb les ajudes del personal extern. Davant l’entrada de la temporada hivernal va haver una segona etapa de vacunació d’AHINI a xiquets i a adults. El terratrèmol també va afectar a la disponibilitat d’aliments per a la població de les zones més afectades. La distribució dels productes alimentaris es va haver d’enfrontar a problemes de connectivitat vial, de falta de bodegues de distribució en els centres de salut i d’alta demanda de productes per part de tota la població afectada. Ara bé, es generà una resposta a l’emergència que tenia com a fonament garantir l’abastiment dels programes d’alimentació complementària en Maule, Biobío, O’Higgins i Valparaíso. Amb la finalitat de facilitar la distribució d’aliments a la població, es flexibilitzaren les normes que regeixen l’entrega dels productes, comunicant-les mitjançant documents oficials. S’aportaren directrius per a la identificació d’aliments en mal estat i s’elaboraren orientacions i material educatiu sobre la manipulació segura dels aliments en els albergues, campaments i llars, amb recolzament de espots en ràdio i en televisió i material imprès. Altres accions foren les visites a les regions afectades per el desastre per a resoldre problemes i necessitats en el terreny, enfortir l’assessoria tècnica i la supervisió.

Page 19: Terratrèmol de Xile

19

Imatge que mostra com es vacuna a un xiquet xilè

després de la catàstrofe

En quan al programa d’Higiene i Control dels aliments, en el mes de juny els serveis bàsics en les regions afectades funcionaven amb normalitat, cosa que permeté que un 90% dels locals d’aliments també ho feren. D’aquesta manera es va evitar que la població de la zona afectada per la catàstrofe quedés exclosa de rebre prestacions i serveis associats al restabliment de l’elaboració d’aliments en xicotets establiments, assegurant al mateix temps el restabliment i la innocuïtat dels aliments comercialitzats.

4.7.- SALUT MENTAL El Departament de Salut Mental del Ministeri de Salut té, des de 2008, un Pla de Protecció de la Salut Mental en situacions d’emergència i desastres. En el moment del terratrèmol i tsunami del 27 de febrer, es comptava amb dos equips de salut mental amb formació i experiència en atenció a emergències, i un grup de tècnics de salut mental de la SEREMI (Secretaria Regional Ministerial d’Educació) i professionals operatius clínics de nivell secundari capacitats en la gestació de recursos i en les intervencions de protecció de la salut mental de la població en situacions de desastre. Els informes i sistematitzacions disponibles i la percepció dels professionals entrevistats mostren que es pogué donar resposta en salut mental al desastre i que l’experiència deixa aprenentatges i lliçons sobre els recursos humans i tècnics instal·lats. Al mateix temps la catàstrofe va deixar veure les debilitats presents. Les autoritats sanitàries i els serveis de salut locals mancaven de plans per a emergències d’acord a les realitats específiques, i faltaven orientacions clares en les accions de la salut mental a impulsar situacions de catàstrofe. La coordinació del sector, per tant, va tenir dificultats.

A nivell central, a principis de març, es constituí el Comitè Coordinador Nacional de Salut Mental en Emergències i Desastres. L’objectiu d’aquesta organització era facilitar, coordinar i recolzar la organització de la resposta local, regional i nacional a les necessitats de salut mental de la població front a l’emergència. Durant l’etapa crítica, les accions es dirigiren a diagnosticar l’estat de la xarxa d’atenció en salut mental (situació dels funcionaris i estat de la infraestructura de salut mental) i la formulació d’un pla per a cobrir les necessitats i requisits de recolzament. Per a recolzar la atenció en salut mental de la població afectada, 9 equips mòbils formants per 3 professionals, 1 tècnic paramèdic i el conductor, recorregueren les zones costeres i aquelles que estaven allunyades de les ciutats. Hi hagué 6 d’aquests equips funcionant, 3 en Maule i 3 en Biobío. La distribució de salut mental distribuí instructius i orientacions per al personal de salut per a la protecció de la pròpia salut mental i la de la població, i informació general i per a grups específica, com persones albergades i xiquets. La difusió es realitzà a través dels mitjans de comunicació disponibles i de la xarxa del sector de salut. El Comitè coordinà en el sector amb diversos servicis, amb universitats i centres d’estudi, agències de nacions unides (OPS i UNICEF, entre elles) i organitzacions internacionals com Metges sense Fronteres i Creu Roja espanyola. La coordinació i organització del voluntariat també fou assumida des del nivell central, donant orientacions i recolzant en el trasllat dels voluntaris d’acord a les diverses necessitats de les zones afectades. Aquestes accions no sempre donaren el seu fruit, ja que moltes persones es desplaçaren de forma espontània, la qual cosa significà una demanda addicional per als servis se la salut mental en algunes zones. Passada la fase crítica, el Comitè Coordinador Nacional de Salut Mental en Emergències i Desastres, es va reunir de forma més espaiada, i els qui componen aquesta organització van tornar a les

Page 20: Terratrèmol de Xile

20

seues activitats habituals. Les tasques de la continuïtat inclouen un programa de protecció de la salut mental dels funcionaris de salut en situacions d’emergència i desastres, en pla de recuperació de la infraestructura d’atenció en salut mental i del disseny d’un projecte de reconstrucció psicosocial comunitària nacional. Respecte als funcionaris i presentacions de servicis, amb el recolzament de les universitats i centres científics, el Departament de Salut Mental executà un programa que consistia en tallers de 3 hores, que impartien en els llocs de treball habitual. Com a resultat de l’experiència adquirida i les lliçons apreses en l’atenció del desastre, el Departament de Salut Mental va decidir modificar el Pla de Protecció de la Salut Mental en Situacions d’Emergència i Desastres, i enfortir la capacitació del personal a través d’esdeveniments presencials de formació.

Consultes de salut mental en atenció primària en el

servici de salut de Maule en el primer semestre. (Anys:

2008, 2009, 2010).

4.8.- DONACIONS I AJUDES El terratrèmol i tsunami del 27 de febrer va generar extraordinàries mostres de solidaritat internacional cap al país; Xile va rebre ajuda de diferents països del món -els seus governs, organitzacions, empreses i persones- i d'organitzacions regionals i internacionals, que van contribuir amb béns i recursos econòmics a l'atenció de la població afectada i a la recuperació dels serveis a la zona del desastre.

El Ministeri de Salut va rebre aportacions tant en l'ajuda general enviada al país com en forma directa. En la seua majoria, es van ingressar primer al Ministeri per a després ser distribuïdes a la zona d'emergència; altres, es van canalitzar directament als serveis de salut o als hospitals en les regions més colpejades. El Departament d'Emergència i Desastres del Ministeri, va ser responsable d'ordenar la distribució de les donacions; i derivar depenent de la seva naturalesa a cada àrea del MINSAL responsable, per al seu lliurament en terreny. L'Equip de Reconstrucció, dependent de la Subsecretaria de Xarxes Assistencials de l'MINSAL, va tenir una major participació al coordinar les donacions d'equips i hospitals de campanya. Les donacions rebudes pel Ministeri es van distribuir al territori entre les regions de Valparaíso i l'Araucania, concentrant la major part a Maule i Bío Bío. El pressupost de l'ajuda ascendeix a 29.600.000 de dòlars i està composta principalment de: equips biomèdics, medicaments, materials mèdics, i altres béns com carpes, hospitals de campanya, aliments, béns per a control vectorial i salut ambiental, i diners. Entre el 10% i 20% del total dels béns no ha pogut ser valoritzat per absència d'informació sobre la quantitat exacta de productes o bé perquè els equips mèdics i industrials eren de segona mà. Segons procedència, la major quantitat de donacions provenir de governs estrangers (42,3%) seguit de l'OPS / OMS i UNFPA (21,3%), empreses privades xilenes (20,2%) i ONG (12,8%). La desagregació de les donacions d'equips per als establiments de salut mostra l'aportació de 3 milions de dòlars del Govern del Japó i la contribució de 1.5 milions de dòlars de l'Organització Panamericana de la Salut.

Imatge que mostra la col·laboració de la Creu Roja

ABRIL MAIG JUNY

12360 10134 12446

12794 12182 13836

15046 14088 14083

GENER FEBRER MARÇ

9487 9581 10408

10330 9128 12376

12650 10713 12068

Page 21: Terratrèmol de Xile

21

4.8.- ORGANISMES INTERNACIONALS

La resposta a la crisi humanitària no es va fer esperar als organismes internacionals, que van reaccionar amb múltiples comunicats en els que transmetien el seu suport als xilens i prometien la presa immediata de mesures. 4.8.1.- ONU

En un primer moment, el govern de Xile va evitar demanar ajuda de manera oficial, tot i agraint l’ajuda que els organismes internacionals ja havien començat a mobilitzar. Entre elles, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va emetre un comunicat a través del seu secretari general, Ban Ki-moon, qui es va traslladar a Santiago de Xile el dia 5 de març per a mostrar el seu suport al país i va anunciar la inversió d’un total de 10 milions de dòlars del Fons Central de Resposta a l’Emergència (Central

Emergency Respond Fund o CERF), un fons permanent establert per a finançar una assistència humanitària ràpida i organitzada en cas de catàstrofe natural o conflicte armat.

Ban Ki-Moon, secretari general de l’ONU, visita la

zona afectada pel terratrèmol

Aquest capital es va destinar a diferents sectors, intentant cobrir les necessitats humanitàries bàsiques: agricultura (1 milió), habitatge (3.5 milions), educació (2.2 milions), telecomunicacions (0.1 milions)... En el camp de la salut l’ONU es va preocupar tant de l’assistència sanitària immediata (dotada amb 2 milions i gestionada per la Organització Panamericana de la Salut o OPS, ens regional de l’Organització Mundial de la Salut o OMS) com al manteniment de la higiene i d’unes condicions adequades de salubritat (dotada amb 1.2 milions i

gestionada pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància o UNICEF). En cooperació amb el Ministeri de Salut xilé, l’OPS es va encarregar de l’avaluació de la situació sanitària del país amb l’objectiu d’identificar amb precisió les necessitats sorgides i futures i dissenyar els corresponents plans d’emergència adreçats a minimitzar les conseqüències de la catàstrofe en la salut pública. Una vegada completada la fase d’anàlisi i avaluació dels danys, l’OPS va iniciar la mobilització de capital més enllà de l’obtingut a través del CERF. Va rebre 1.2 milions de dòlars addicionals d’altres fons internacionals com:

1) Departament d’Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO): 666 mil dòlars.

2) Agència Canadenca de Desenvolupament Internacional (CIDA): 457 mil dòlars.

3) Empreses Japoneses com Mitsubishi (30 mil dòlars) i EISAI (21 mil dòlars).

Poc a poc, aquesta organització intergovernamental va anar captant un major finançament fins aconseguir uns 10 milions més destinats al programa de vacunes. Els esforços de l’OPS es van dirigir a continuació, sempre en col·laboració amb el Ministeri de Salut, en els següents àmbits:

1) Comunicació Social. Les catàstrofes naturals són esdeveniments excepcionals en els quals és necessari desplegar tota una política de prevenció sanitària a fi de minimitzar els efectes sobre la salut de la població. Per exemple, existeix el perill de propagació d’epidèmies. A fi de prevenir la seua extensió entre els afectats pel terratrèmol, l’OPS i l’Oficina de Comunicacions del Ministeri de Salut van editar 30 mil guies de prevenció a les regions de Maule i Biobío. A més, al mes de maig es va realitzar una trobada de comunicadors i periodistes que difonien pràctiques de prevenció sanitària a les regions afectades per tal d’ajustar les recomanacions.

Page 22: Terratrèmol de Xile

22

Alhora, es van produir i distribuir un total de 20 mil volants que tractaven sobre vacunacions front pneumococ i grip i 50 mil més amb instruccions sobre la preparació i manipulació del menjar. També el personal sanitari va rebre informació especial, concretament 1000 guies sobre salut ambiental en situacions d’emergència i 1000 per al tractament de residus hospitalaris. L’OPS va mantenir una elaboració permanent d’informes sobre la situació sanitària i les tasques realitzades a través dels diferents projectes de cooperació i ajuda humanitària que es van difondre a través d’internet i notes de premsa.

2) Coordinació i operacions sobre el terreny.

L’OPS, a través de la seua representació a Xile, va organitzar un equip responsable de la correcta administració dels fons recollits per a ajuda humanitària, format per un coordinador tècnic i una administradora. Conjuntament amb el Ministeri de Salut, van mantenir un control continu dels diferents projectes que s’anaven desplegant. També cal destacar la cooperació amb l’Institut de Salut Pública, l’objectiu de la qual era l’avaluació dels possibles riscos biològics, radiològics i ocupacionals dels hospitals afectats.

3) Mobilització d’experts. L’OPS va tenir, sempre

conjuntament amb el Ministeri de Salut, un paper protagonista en l’avaluació dels hospitals, salut ambiental, coordinació, comunicació, residus sòlids hospitalaris, innocuïtat dels aliments i salut mental, gràcies a la mobilització d’experts a nivell internacional que van treballar amb els funcionaris en l’aplicació de plans de resposta i avaluació de la situació.

4) Salut Ambiental. En l’àmbit de la salut

ambiental, es va dissenyar un Pla d’Acció de Salut Ambiental a fi de donar suport a la resposta envers la catàstrofe, principalment pel que fa al control de l’aigua, el menjar i els residus sòlids.

5) Aigua Segura. Van cooperar en l’equipament de laboratoris de les SEREMIS (Secretaries Regionals Ministerials) a diverses regions xilenes.

6) Disposició de residus sòlids. La tasca en aquest sentit es va centrar en ajudes per a l’emmagatzemament de residus sòlids a les aldees i campaments, amb l’entrega de contenidors i metanòmetres. Es va dedicar especial atenció al tractament dels residus hospitalaris.

7) Salut Mental.En resposta als problemes psicosocials derivats de la situació d’emergència es va difondre informació a través de programes de ràdio i es van realitzar tallers a nivell nacional.

8) Serveis de Salut. Des de l’inici de la catàstrofe, l’OPS va mobilitzar professionals encarregats d’avaluar i millorar la capacitat operativa dels hospitals afectats o fins i tot d’augmentar la d’altres centres propers a fi de redirigir l’assistència sanitària en determinats casos. Un total de 48 centres sanitaris van rebre equipament mèdic, industrial i de laboratori, principalment a les regions de Maule y Biobío.

El suport als centres sanitaris va permetre que 3.2 milions de persones reberen una atenció adequada, ajudant a la disminució de la mortalitat i morbiditat.

9) Intervencions en Atenció Primària. Juntament

amb el Col·legi Mèdic de Xile, van reforçar la organització de la medicina comunitària.

10) Reparacions menors en hospitals. Com a complement a les obres executades pel Ministeri de Salut, es va recuperar el servei de radioteràpia a l’hospital Gran Benavente en Concepción, el servei de neonatologia de l’hospital de la Molina i l’activació de grups electrògens a diversos hospitals.

11) Vacunes i medecines. L’OPS va tenir un paper actiu en el programa de vacunacions, especialment contra Hepatitis A, grip, rotavirus i pneumococ, mitjançant l’adquisició d’una unitat

Page 23: Terratrèmol de Xile

23

mòbil i l’entrega de centenars de milers de vacunes finançades per l’OMS i laboratoris farmacèutics. També es van entregar als serveis de salut fàrmacs per a infeccions respiratòries agudes.

4.8.2.- ONGs

Va ser molt important també la col·laboració des del primer moment d’Organitzacions No Governamentals (ONG).

1) Creu Roja: Les accions d’aquesta ONG es van realitzar principalment a través de les associacions espanyola i xilena, en coordinació amb la Federació Internacional de Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR). Ja el mateix dia del terratrèmol van lliurar a la filial xilena 279 mil dòlars, xifra que es va anar complementant amb donacions privades milionàries.

Entre les múltiples aportacions destaquem el desplegament d’una Unitat de Resposta d’Emergències en Cures Bàsiques en Salut, finançada amb els fons ECHO, entre el 7 de març i el 14 de maig de 2010, moment en el qual va passar al control del Ministeri de Salut.

També es van desplegar Unitats de Logística i Suport Psicosocial, aconseguint atendre el 65% de la població afectada. A banda, la Creu Roja Japonesa va instal·lar un hospital de campanya (valorat en 790 mil dòlars) a la comuna de Parral el dia 12 de març i que el dia 17 de maig va ser donat a l’Hospital de Parral.

Hospital de la Creu Roja

2) Oxfam. Mitjançant una combinació de fons propis i inversions d’UNICEF i l’Agència de Cooperació Canadenca, Oxfam va dur a terme diverses tasques humanitàries relacionades amb l’aigua, el sanejament i la higiene, aportant material professional a les comunes afectades i instruccions per a la població.

3) Save The Children. Van centrar les seues activitats en els xiquets de Maule, on van invertir 900 mil dòlars en educació, aigua, sanejament i higiene, així com en la cura de la salut mental dels xiquets que acabaven de patir la catàstrofe i que s’enfrontaven a situacions d’estrés i altres problemes psicosocials.

5.- CONCLUSIÓ

El terratrèmol de Xile sobre el qual hem tractat va causar un gran impacte en la societat. Les catàstrofes naturals d’aquest tipus posen a prova els sistemes d’emergència d’un país, així com l’eficiència del seu sistema sanitari i la capacitat de la comunitat internacional per a mobilitzar l’ajuda humanitària necessària.

És important conèixer les causes, conseqüències i superació d’una catàstrofe tan greu com aquesta, amb l’objectiu d’aprendre lliçons que en el futur serviran per a prevenir futures catàstrofes i organitzar sistemes d’emergència adequats per a atendre als damnificats. La superació d’aquesta catàstrofe ha de servir com a exemple per a altres països amb risc de sofrir terratrèmols similars.

Per a nosaltres, ha resultat molt interessant la realització i elaboració d’aquest treball perquè ens ha permès comprendre l’impacte mèdic, humanitari i socioeconòmic d’una catàstrofe natural d’aquestes dimensions, ja que, en el nostre país no hem tingut la desgràcia de sofrir aquestes catàstrofes.

Pel que fa a la metodologia del treball, ha suposat una nova experiència per a nosaltres, acostumats al treball individual amb posada en comú de forma presencial. En un principi, ens ha resultat més o menys difícil adaptar-nos a aquestes noves ferramentes de treball en grup. En efecte, creiem que és un mètode molt útil i interessant, ja que permet la col·laboració dels membres del grup de forma asincrònica.

Page 24: Terratrèmol de Xile

24

6.- BIBLIOGRAFIA 1.- Álvarez Leiva C. Manual de Atención a Múltiples víctimas y catàstrofes. 3º Edición. Recercat el dia 20 de març. 2.- Chile: a un año del terremoto. El país. Trobat a:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Chile/ano/

terremoto/elpepusocdgm/20110227elpdmgpan_2/

Tes Recercat el dia 20 de març.

3.- Chile agradece ayuda de muchos países pero por

ahora no la pedirá. La Voz Digital. 27 de Febrero de

2010. Trobat a:

http://www.lavozdigital.es/agencias/20100228/ma

s-actualidad/internacional/chile-agradece-ayuda-

muchos-paises_201002280007.html Recercat el 17

d’abril.

4.- Chile. Federación internacional de la Cruz Roja y

la Media Luna roja. Trobat a:

http://www.ifrc.org/es/noticias/comunicados-de-

prensa/americas/chile/ Recercat el dia 20 de març.

5.- Definició de catàstrofe. Definiciones. Trobat a: www.definiciones.com. Recercat el dia 20 de març. 6.- Determinación ràpida de las necesidades de salud en desastres naturales agudos por terremotos. Scielo. Trobat a: scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1561-300320… Recercat el dia 20 de març. 7.- E. Buforn. Terremoto de Chile 27-02-2010. Departamento de Geofísica y Meteorología de la Facultad de Ciencias Físicas de la Universidad Complutense. Recercat el dia 20 de març. 8.- El fuerte terremoto registrado en Chile deja 300

muertos. El mundo. Trobat a:

http://www.elmundo.es/america/2010/02/27/notic

ias/1267254613.html Recercat el dia 20 de març.

9.- El terremoto de Chile cambia el eje de la Tierra.

BBC. Trobat a:

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2

010/03/100302_terremoto_eje_men.s

Recercat el dia 7 d’abril.

10.- El terremoto de Chile: últimas noticias.

Cidbinema. Trobat a:

http://cidbimena.desastres.hn/docum/boletines/de

024s/de024s.1. Recercat el dia 7 d’abril.

11.- El terremoto y tsunami del 27 de febrero en

Chile. Crid. Trobat a:

www.crid.or.cr/digitalizacion/pdf/spa/doc18151/do

c18151-cont... Recercat el 17 d’abril.

12.- El terremoto y el tsunami del 27 de febrero en

Chile. Crónica y lecciones aprendidas en el sector

salud. Organización Panamericana de la Salud.

Trobat a: www.paho.org/chi Recercat el 17 d’abril.

13.- Génesis de las contingencias de la catàstrofe. Etiopatogenia del desastre. Scielo. Trobat a: www.scielo.org.pe/pdf/rins/v25n1/a12v25n1.pdf. Recercat el dia 20 de març.

14.- Terremoto de 8,8 grados de magnitud sacude

Chile. La vanguardia. Trobat a:

http://www.lavanguardia.es/sucesos/20100227/53

895361879/un-terremoto-de-8-8-grados-de-

magnitud-sacude-chile.html Recercat el dia 20 de

març.

15.- Terremoto de Chile. Blog catàstrofes-desastres. Trobat a:http://catastrofes-desastres.blogspot.com Recercat el dia 20 de març. 16.- Terremoto de Chile. Wikipedia. Trobat a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_de_Chile_d

e_2010 Recercat el dia 20 de març.

17.- Terremoto de Chile. Una primera Mirada. Naciones Unidas. Recercat el dia 20 de març. 18.- Terremoto de Chile y tsunami. Edreams. Trobat a: http://www.edreams.cl/terremoto-chile-tsunami-2010/. Recercat el dia 20 de març.

19.- Terremoto en Chile. Wikio. Trobat a:

http://www.wikio.es/internacional/catastrofes_nat

urales/terremotos/terremoto_en_chile Recercat el

dia 20 de març.

Page 25: Terratrèmol de Xile

25

20.- Terremoto en Chile: “El mar se tragó las casas”.

Médicos sin fronteras. Trobat a:

www.msf.es/noticia/2010/terremoto-en-chile-

%E2%80%9C-mar-se-... Recercat el 17 d’abril.

21.- Terremoto en Chile: Médicos Sin Fronteras ofrece apoyo y organiza clínicas móviles. Diario el peso. Trobat a: www.diarioelpeso.com/anteriores/2010/14032010/MSF_140310_Apo... Recercat el 17 d’abril. 22.- The Big Picture. Boston. Trobat a: http://www.boston.com/bigpicture/2010/02/earthquake_in_chile.html Recercat el dia 20 de març.

23.- Seismo del 27 de febrero de 2010, Chile. Recercat el dia 20 de març.