P e r l a i g u a l t a t s o c i a ld e s d e l a d i v e r s i t a t s e x u a l

ORGULL CIUTADÀLesbianes, gais, transsexuals i bisexualslluitarem junts pels drets que ens falten

Segurament deuen haver sentit el que esdiu, que gais i lesbianes ja tenen moltsdrets, i que formen una «màfia rosa». Doncsbé, cada dos dies es produeix al món unassassinat per homofòbia, a casa nostra lesparelles del mateix sexe no tenen elsmateixos drets que els matrimonis. Elllenguatge quotidià és ple d’injúries il’ensenyament no contempla la diversitatsexual. Ningú no es pot imaginar la difícilrealitat dels menors rebutjats a l’escola permotiu d’orientació sexual, ni l’aïllament delsjoves homosexuals a moltes famílies que noels accepten. La sida torna a preocuparperquè l’eufòria de les noves medicacionsha fet baixar les precaucions.

És palès que la situació actual hamillorat i si mireu enrere s’ha guanyatllibertat. La feina i la dedicació de moltespersones anònimes han fet que s’hagirecorregut una part del llarg camí cap a laigualtat de drets. Un camí ple d’obstacles ique a mesura que els anem superant ensacostem a l’objectiu desitjat: la igualtat.Aquest objectiu tan simple i rotund com és laigualtat de drets per a totes les persones,però, a nosaltres —lesbianes, gais,transsexuals i bisexuals (LGTB)— encaraens és negat. Som lluny de la plena igualtatdel col·lectiu LGTB, i temes punyents com larehabilitació de les víctimes de l’antiga lleide perillositat social encara quedenpendents.

Des de determinats sectors de lasocietat, els que són més radicals, els méscarrinclons s’entesten a mostrar-nos com elque sempre els ha agradat: aquellsestereotips de les pel·lícules, d’una èpocasortosament passada, on les lesbianes noexistien i els gais duien més ornamenta queun arbre de Nadal i una ploma quesemblaven pollastres. La societat, malgrattot, està molt més avançada que els quemanen i exigeix respostes a la manca dedrets de LGTB, i a poc a poc es van

aconseguint. No és suficient. S’ha decontinuar lluitant per la igualtat de drets.Malgrat tot, lesbianes, gais i transsexualss’estimen, formen famílies, eduquen iadopten encara que la llei no ho reconeix.

Lluny de tot victimisme, així doncs, s’hande formular propostes en positiu com, perexemple, el dret al matrimoni sensediscriminació o la plena igualtat en l’àmbitlaboral. Aquests no solament són reptes queafecten determinades persones, són simplesdrets humans propis d’un model de societatigualitària, diversa i democràtica.

Ara fa 26 anys des d’aquell diumenge 26de juny de 1977 que a Barcelona i perprimera vegada a l’Estat espanyolcommemoràvem la revolta a l’Stonewall Innde Nova York la nit del 27 al 28 de juny de1969, sortint al carrer per reivindicar canvisa la legislació vigent, ja que, no ho oblidem,en aquells moments encara es tancavenpersones a la presó simplement pel fet deser homosexuals.

Avui dia els drets del col·lectiu LGTB sónja una qüestió social i no pas sectorial o deminories. Per aquest motiu, enguany, unaquinzena d’entitats LGTB, tot valorant elsreptes pendents, fugint de qualsevolconformisme i recollint la varietat actual delmateix moviment, hem constituït la Xarxaper l’Orgull d’Entitats de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, quereuneix des de grups cristians, d’estudiants,culturals, VIH/sida, fins a esportius od’educadors al si de les comissions dellibertats sexuals de partits polítics isindicats. Es tracta de sumar forces sensecap exclusió. I tots junts, celebrarem aquestDia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual iBisexual.

Volem mostrar a la societat que existim,que encara ens queda camí per recórrer iobstacles per superar. I ho fem amb un noumissatge, un missatge adaptat a lesnecessitats actuals, i utilitzant un llenguatge

MANIFEST ORGULL GAI-LESBIÀ 2003Ben Amics vol, un any més, intentar representar els interessos, anhels i demandes de totesles lesbianes i els gais de les Illes Balears. Un any més, si. 365 dies treballant per assolir laplena igualtat entre el col·lectiu de gais i lesbianes, i la resta de la societat.

Tristament hem de constatar que aquesta lluita per una igualtat efectiva va per llarg, queencara hi ha moltes discriminacions genèriques (legals, laborals, socials) i, també, moltesdiscriminacions i impediments individuals que són emmudits per temor.

Enguany, però, a les nostres reclamacions històriques (el matrimoni civil, la possibilitatd’accedir a l’adopció d’infants, una educació que contribueixi a eliminar la homofòbia...) n’hivolem afegir una: l’eliminació de tota discriminació laboral pel fet de ser gai o lesbiana.Enguany volem especialment fer una crida a les administracions i als sindicats perquèimpulsin polítiques decidides que combatin aquestes discriminacions a la feina, i iniciïnprogrames concrets d’assistència, defensa i ajut a totes aquelles persones que han estatvíctimes de burles, pressions i atacs al seu lloc de treball per raó de la seva orientaciósexual.

No podem presenciar més, sense fer-hi res, aquesta multitud de casos on persones sónatacades per raó de la seva íntima i natural manera d’expressar els sentiments i vivències,que res té a veure amb el rendiment laboral o la vàlua al treball. No podem assistir més,sense reaccionar-hi, a aquest fet de nombrosos casos de persones atemorides,avergonyides, deprimides, amb la por a totes les fibres del seu cos només pel fet detreballar a ambients on l’homosexualitat és perseguida encara, o considerada indigna. Quèsàpiguen que a Ben Amics estam amb ells, que farem tot el que sigui possible per eliminaraquests focus de marginació i discriminació, que treballarem per involucrar el màxim deforces socials i administracions en la solució d’aquest problema. qqqqq

nou, el de la participació de tots i totes;incloent-hi tots aquells que comparteixenamb nosaltres l’empipament per la injustíciad’una legislació i d’uns governants d’unaaltra època.

Volem comunicar les nostresreivindicacions a cada home, dona,heterosexual, homosexual, bisexual otranssexual, ja que no cal ser d’unadeterminada orientació sexual per lluitar perla llibertat de tots els homes i totes lesdones que no poden estimar en lesmateixes condicions dels altres. Des de laXarxa proposem avançar en la celebracióde l’Orgull LGTB de forma oberta iparticipativa, volem celebrar el nostre dia ivolem reivindicar els nostres drets. Volemobrir el nostre dia a tothom, per a lareivindicació lúdica de la igualtat i perconvidar la ciutat a fer realitat el lema de laXarxa per al 2003: Per la igualtat des de ladiversitat. Diferència no és igual adesigualtat. També ho volem fer a partird’una nova forma. Una forma transversal delluitar pels drets de LGTB des de tots elsàmbits de la societat, econòmics, polítics,socials...

Jordi Petit (Coordinadora Gai-Lesbiana), JoanaBarrafont (BarceDona) i Joan M. Miró (ClubEsportiu Panteres Grogues), en representació dela Xarxa per l’Orgull d’Entitats de Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals de Catalunya

MANIFEST ORGULL GAI-LESBIÀ 2003ppppp El treball ocupa gran partde la vida de les persones i hem d’exigir quetambé a la feina (o a l’accés a un treball) ungai o una lesbiana es pugui sentir còmode itractat amb dignitat i igualtat. Això exigim!

I a tots els gais itotes les lesbianes, ials que no ho són,us demanem quesigueu combatius,que tingueu valor iforça per lluitarcontra totes lesdiscriminacions queencara patiu, quesigueu solidaris iconsidereu com elvostre qualsevolproblema d’aquestaíndole que pateixi ungai o una lesbiana,que denuncieuqualsevol casta dediscriminació, queens feu arribar a BenAmics les vostresdemandes iproblemàtiques. Així,entre tots, aconseguirem una societat mésjusta i per a tots.

Una societat on ens puguem casar siaixí ho decidim (no volem que ningúdecideixi per nosaltres). Una societat onpuguem accedir a l’ad opció en les mateixescondicions que qualsevol altra. Una societaton puguem desenvolupar-nos i realitzar-noslliurament, també a la feina. Una societat onl’educació serveixi per superar barreres iprejudicis. Una societat on els gais i leslesbianes, de qualsevol edat, puguin sentir-se útils i respectats. Una societat per a tots itotes, oberta i plural.

Per aconseguir això tots i totes hem deser líders, tots i totes ens hem d’involucrar,tots i totes ens hem d’esforçar.

A tots i totes que ja ho feu, gràcies. Atots i totes que lluiteu sense perdre elsomriure i les ganes de viure, gràcies. A totsi totes que ens feu costat, gràcies.

Hem de dir també, que per assolir unavertadera igualtat social, per aconseguirexercir els nostres drets, no oblidem que ésnecessària la implicació dels governants ilegisladors. Volem saludar-los a tots, ara

que han passat leseleccions municipalsi autonòmiques, i elshi demanem quesiguin clars i decidits,que impulsinpolítiques i mesuresper assolir aquestsobjectius d’igualtatplena i justa, id’eliminació de totesles discriminacionsque patim.

Tots vivim a unsol món. Ben Amicstreballa perquèaquest món sigui detots, en igualtat decondicions, sensedeixar a ningú pelcamí. Us demanemque seguiu ambatenció les polítiques

que duguin a terme els governants i quesigueu la veu de la seva consciència, cadadia. Si ho fan bé, per agrair-los-ho, però siho fan malament per censurar-los-ho cadadia, cada moment. No deixarem que elspolítics juguin amb la nostra dignitat pus maimés.

A Ben Amics ens sentim orgullosos depoder contribuir a tots aquests objectius. ABen Amics ens sentim orgullosos devosaltres. Ben Amics avui vol celebrar ambalegria, amb tots i totes, que anem fetpasses endavant. A tots i a totes: Ànim. Queavui sigui una nit d’alegria, de celebració, decombat i de compromís; una mostra de comserà la resta de l’any. Ningú ens canviarà,ningú amagarà la nostra lluita, ningúimpedirà que celebrem amb alegria i dignitatque ens acostem cada dia més a un mónjust i igualitari, a un món més normal!

Ben Amics

ATUREM EL DESALLOTJAMENTDEL CSOA S’ESKOLA

Més de vint mesos d’idees i d’autogestióDes de fa més de vint mesos les aules del’antic col·legi San Luís Gonzaga delTerreno tornen a omplir-se de vida, rera sisanys de total i ruïnós abandó.

Un grup de persones amb inquietuds,organitzades en l’Assemblea d’Okupes deCiutat, vam okupar aquest edifici per poderdur a terme multitud d’activitats,autoorganitzant-nos i tractant de cobrir per anosaltres mateixos la manca d’espais onpoder desenvolupar-nos autònomament almarge de l’oci i d’una cultura que responenmés a interessos econòmics que anecessitats socials.

El Centre Social Okupat i Autogestionats’Eskola és una proposta alternativa departicipació activa, col·lectiva i solidària, ésuna experiència d’autogestió organitzada enassemblea on decidim entre tots i totes,sense líders, dirigents ni cap mena dejerarquia.

Realitats com aquesta no agraden a lesinstitucions, les quals pretenen monopolitzarl’oci i l’educació populars, convertint-los enun objecte de consum més. Per aixòl’Ajuntament de Palma, am b l’excusa dedotar d’equipament sociocultural al barri,sense haver presentat cap projecte concret iseriós fins al moment, volen desallotjars’Eskola, impossibilitant que l’ampli espectrede persones i de col·lectius puguem seguirdisposant d’un espai obert on poderrealitzar-nos i dur a terme activitats de

ària i activa.s’Eskola han sorgit multitud

m dut a terme molts projectes:bats; jornades de conferències;musicals, teatrals i de circ;

cumentals; tallers d’ordinadors,e percussió, de ceràmica, dede capoeira, de dansa,

, de fotografia; biblioteca;opulars; reunions de col·lectius; de materials alternatius; i un.

Aquests són els nostres argumentsenfront de la lògica especuladora que ensvol veure un altre pic al carrer.

Actualment l’Ajuntament, desprésd’accelerar l’expropiació del col·legi a l’anticpropietari, per una gran suma de diners,s’han quedat amb l’immoble. Un cop haver-se desestimat la causa penal al Jutjatd’Instrucció núm. 3, malgrat les pressions, elGovern municipal ha sol·licitat eldesallotjament administratiu a través delJutjat del Contenciós, al qual nosaltres hempresentat recurs. Això del recurs es veu queno ha funcionat i ara tenim una ordre dedesallotjament a sobre: tenim dos mesos determini per desallotjar s’Eskola.

Però s’Eskola segueix en marxa, posanten pràctica les nostres idees de tallers, dexerrades i d’activitats, com a mitjà principalde lluita. També hi volem, amb aquest escrit,arribar al màxim possible de gent i animartothom a venir-hi a fer propostes i aparticipar d’aquest gran projecte social.«Quants més serem, més riurem» i méssuport hi haurà per seguir endavant.

No anirem a plorar davant l’Ajuntament.Exigim que aquest espai segueixi obert iactiu per a tothom.

Llegeix i actua. Ajuda’ns a difondreaquesta informació.

No desallotjaran les nostres idees!

S’Eskola resisteix!

manera solidDes de

d’idees i hexerrades; deespectacles cinema i dod’escacs, dmalabars, d’escalextricmenjadors pdistribuïdorallarg etcètera

RECORDANT ORWELLEnguany es commemora, com ja haureu vist per tota la premsa, elcentenari del naixement de l’escriptor anglès George Orwell. Nosaltres,des del Butlletí Estel Negre, en volem retre un petit homenatge a l’homeque va escriure un dels llibres més emotius que sobre la Revolucióespanyola durant els anys de la Guerra Civil s’hagin escrit mai. En aquesti en els propers butlletins, hi anirem publicant un seguit d’articles sobrela vida i l’obra d’aquest senzill i, malgrat el que diguin alguns, honesthome. I que millor que començar amb una cronologia de George Orwell.

CRONOLOGIA DE GEORGE ORWELL1903. El 25 de juny neix Eric Arthur Blair,futur George Orwell, a Motihari, Bengala.Son pare era administrador al Departamentde l’Opi del Govern de l’Índia.

1904. Sa mare regressa amb ell i sesgermanes a Anglaterra.

1911-1916. Ingressa alcol·legi St. Cyprian,escola de l’alta burgesia.Anys més tard escriuràsobre aquestaexperiència: «No es potser més cruel amb un ninque enviant-lo a unaescola on tots els altresnins són més rics que ell.Un nin conscient de laseva pobresa se sentiràrebutjat fins un extremque els adults no poden nitan sols imaginar.» (Keepthe Aspidistra Flying)

1917-1921. Estudis alcollege d’Eton en qualitat de becat. Tindràcom a condeixebles James Connolly, CecilBeaton i Anthony Powell, i Aldous Huxley enserà el mestre de francès durant un any.

1922-1927. N’abandona els estudis peringressar a la Policia Imperial Hindú, triantcom a destí Birmània. Descobreix la realitatde l’imperialisme, al que criticarà

virulentament tota sa vida. En The Road toWigan Pier, hi escriurà al respecte: «Vaigcomprendre que no solament havia derebutjar l’imperialisme, sinó també totaforma de dominació de l’home per l’home.Volia submergir-me, descendir entre els

oprimits, ser un d’ells,estar-me al seu costatcontra els tirans.»

1927. A l’estiu, desprésde renunciar al cos de laguàrdia imperial, retornaa Europa i desembarca aMarsella, on presenciauna gran manifestaciócontra l’execució deSacco i Vanzetti. Elsetembre, de bell nou a lallar familiar, és criticat perhaver deixat una bonafeina i un bon sou, que defet no tornarà aaconseguir igualar fins1942. Sobre la sevarenuncia a la guàrdia

birmana ens dirà: «Vaig abandonar, en part,perquè el clima m’havia arruïnat la salut i, enpart, perquè ja tenia vagues idees perescriure llibres, però sobretot perquè nopodia continuar servint a l’imperialisme, alqual havia arribat a considerar en granmanera com a una estafa.» Passa de policiaa vagabund, situació que perllongarà durantquatre anys.

RECORDANT ORWELL1928. A la primavera, marxa a París, onromandrà un any i mig. Escriu duesnovel·les que després destrueix. Es quedasense diners i comença a viure com aindigent i treballant de rentaplats. Té unaaventura amb una jove prostituta que acabarobant-li i abandonant-lo.

1929. Pel febrer és ingressat en un hospitalper un greu atac de pneumònia. A ladarreria de l’any retorna a Anglaterra.Provoca, a mitjan desembre, mitjançant unaborratxera, el seu empresonament per aixípoder conèixer per dins els calabossos i elsseus pobladors. Viu com un indigent, totfreqüentant asils i cases de caritat.

1930. Pel març comença a publicar crítiquesi ressenyes. A l’estiu dóna classesparticulars als tres fills d’un agent de laPolicia Imperial Hindú.

1932. D’abril fins juliol de 1933 va viure i vafer classes (d’anglès, francès, història,geografia i matemàtiques) en una escolalondinenca.

1933. Pel gener apareix el seu primer llibre,sota el pseudònim de George Orwell, Downand Out in Paris and London (Sense ni cinca París i Londres), editat per Gollancz aLondres i per Harper als Estats Units. Abanshavia estat rebutjat pel poeta T. S. Eliot i perl’editorial Faber & Faber on feia feina. Peldesembre emmalalteix de pneumònia i vapassar dues setmanes ingressat en unhospital. Surt publicat el seu segon llibreBurmese Days (Dies a Birmània).

1934. Es recupera de la pneumònia a ca elsseus pares, a Southwold, on roman noumesos. Més tard troba feina en una llibreriadel barri londinenc de Hampstead.

1935. Apareix l’edició francesa de Down andOut in Paris and London, sota el títol Lavache enragée, amb una introducció delpropi Orwell i un pròleg de l’escriptorvagabund romanès Panait Istrati. Pel març

publica la novel·la A Clergyman´s Daughter(La filla del clergue). Coneix EileenO’Shaughnessy amb qui es casarà el 9 dejuny de l’any següent.

1936. Pel gener n’abandona la feina a lallibreria i es passa dos mesos aplegantmaterial sobre la situació dels treballadors aWigan, al nord d’Anglaterra. Reprèn lavagabunderia per tenir un contacte directeamb la situació que pretén estudiar. Espublica la seva novel·la Keep the AspidistraFlying. Decideix d’anar a Espanya per lluitarcontra el feixisme, però el secretari del PartitComunista britànic el rebutja com a membrede les Brigades Internacionals perconsiderar-lo «poc fiable políticament».L’Independent Labour Party (ILP) [PartitLaboralista Independent], marxistaheterodox, li atorga les credencialsnecessàries i el posa en contacte amb elPOUM. Per equipar-se per anar a la guerra,Orwell n’empenyora la part de l’herència.Pel desembre parteix cap Espanya, aturant-se a París, on visita el seu amic HenryMiller; aquest li diu que li sembla unabajanada ficar el nas en la guerraespanyola, però li regala la caçadora decuiro que portarà al front.

RECORDANT ORWELL1937. El POUM accepta les credencials del’ILP i destina Orwell a les seves milícies.Parteix cap el front d’Aragó. Pel febrer laseva dona Eileen arriba a Barcelona pertreballar com a secretària de l’encarregat del’ILP britànic. El visita al front. Pel marçpateix un enverinament sanguini resultatd’una ferida mal curada i infectada; passa10 dies a l’hospital de Monflorite i un copguarit retorna al front. Aquest mateix mes espublica The Road to Wigan Pier, unadenúncia de la condició obrera i unadecidida defensa del socialisme, totcomençant a ser conegut, llegit i criticat. Pelmaig es troba a Barcelona i participaactivament en la lluita contra el Govern i elscomunistes que pretenen acabar amb lesconquistes revolucionàries. Es troba ambl’escriptor nord-americà John Doss Passos.Retorna al front d’Osca on és ascendit aalferes. Una bala el fereix al coll i ha deretornar a Barcelona, on és hospitalitzat;perilla la seva veu, però, no sensedificultats, aconsegueix de tornar a parlar,encara que sempre patirà de la ferida. El 18de juny, els comunistes escorcollenl'habitació d’Eileen i es porten una pilad’articles d’Orwell. Eileen i Orwell, que hande viure en la clandestinitat, s’arrisquen avisitar el seu company de milícia, també

anglès Kopp, que ha estat detingut i torturatper la txeca comunista hispanosoviètica.Kopp va passà 18 mesos empresonat.

1938. Pel març pateix atacs de pneumònia iseqüeles de les ferides de guerra, totingressant de bell nou a l’hospital. Per l’abrilpublica Homage to Catalonia (Homenatge aCatalunya): «El millor llibre que he escrit.»,en diu. Només va vendre sis-centsexemplars durant els primers dotze anysposteriors a la seva edició. Eileen i Orwellarriben pel setembre a Marràqueix perpassar una temporada de repòs en un climamés benigne. Abomina dels colonialismesbritànic i francès al Marroc. Se sent atret perdones berbers amb les que manté algunesrelacions [«Quan veus com subsisteix lagent i, encara més, amb quina facilitat mor,sempre és difícil de creure que caminesentre éssers humans. (...) La gent de pellobscura viu al caire de l’invisible.»].

1939. Retorna a Anglaterra per primavera.Esclata la guerra. El pessimisme d’Orwells’accentua.

1940. Pel gener acudeix a les oficinesd’allistament per combatre contra els nazis,però és declarat no apte per qüestionsfísiques. Decideix d’abandonar ca seva alcamp i traslladar-se a un pis a Londres [«Calestar-se aquí mentre duri la guerra. No potsmarxar-t'hi quan la gent pateixbombardeigs.»] Pel juny se suma a la HomeGuard, cos d’ajuda als civils, amb el grau desergent. Va ser assignat al nord de Londresi va romandre en aquesta institució fins1943, any que va ser donat de baixa pel seuprecari estat de salut. Apareix el seu llibred’assaigs Inside The Whale.

1941. Publica The Lion and the Unicorn:Socialism and the English Genius. ConeixArthur Koestler, amb qui estableix unacordial amistat. Per l’agost s’uneix a laplantilla de la BBC com a assistent deproducció del Servei de Propaganda a lasecció hindú; hi romandrà fins 1943.

Orwell

Eileen

Al front d’Aragó (març 1937)

RECORDANT ORWELL1942. Sosté acalorades polèmiques amb elsqui defensen una posició pacifista enfront dela guerra, especialment amb els seus amicsanarquistes George Woodcock i AlexComfort.

1943. Comença a col·laborar assíduamentcom a editor literari en el periòdic laboralistad’esquerre Tribune on escriu una columnatitulada «As I Please» («Com em ve degust»).

1944. Adopta un nin, Richard Horatio,gràcies als serveis socials britànics.

1945. Es converteix en periodista de guerrai es trasllada al París alliberat per cobrir elsefectes de la guerra en la població. Desprésen farà el mateix desplaçant-se a Colònia,Salzburg, Nuremberg i Stuttgard [«Caminarper les ciutats alemanyes en runes ésdubtar realment de la continuïtat de lacivilització.»]. Coneix Hemingway a París, aqui li demana que li aconsegueixi unapistola, cosa que l’escriptor nord-americà vafer, perquè temia ser assassinat pelscomunistes, ja que aleshores es produïreneliminacions de «contrarevolucionaris»significats. La salut d’Eileen empitjora iOrwell retorna precipitadament a Londres; el29 de març Eileen morirà al quiròfan quan lirealitzaven la histerectomia de dos tumorscancerígens a l’úter. A l’estiu apareix AnimalFarm (La revolta dels animals), llibre quehavia estat rebutjat per cinc editors, entreells de bell nou el poeta T. S. Eliot; Orwell vapensar a publicar-la en una petita impremtaanarquista que s’hi va oferir, però finalmentva sortir a llum pel mateix editor d’Homageto Catalonia. Alguns van intentar de veureen la paròdia de la revolució russa un elogidel trotskisme, a la qual cosa Orwell posafre: «Trostkij denuncia la dictadura russades de l’exili, però probablement en siguimés responsable que cap altre home viu enl’actualitat, i no existeix cap seguretat quefos preferible a Stalin com a dictador, encaraque sens dubte posseeix una ment moltmés interessant.». Als EUA les dificultats

per trobar-ne editor van ser majors.Rebutjaren el manuscrit 18 editorials, elssoviètics n’eren aleshores amics i elscercles intel·lectuals estaven molt controlatsi influïts pels comunistes; no obstant això,l’obra va tenir un èxit immediat. Per primercop Orwell està en voga i guanyaconsiderables diners, destinant el primer xeca pagar deutes, finançar causes i ajudarautors que viuen en la pobresa.

1946. Vernon Richards, l’escriptor i fotògrafanarquista, editor de Freedom, pren unasèrie de fotografies d’Orwell, que més tardpublicarà en un àlbum. Pel maig lloga unacasa a Jura, una de les illes Hèbridesescoseses, on va viure fins poc abans demorir.

1947. Pensa a traslladar-se al sud dels EUAper descriure les dures condicions de vidadels seus habitants, quelcom de semblant alque havia fet en el seu primer llibre i en TheRoad to Wigan Pier, però n’ha d’abandonarel projecte degut a les pèssimes condicionsde salut. Pel desembre ha d’ingressar alHairmyres Hospital de Glasgow, on se lidiagnostica tuberculosi al pulmó esquerre,havent de romandre-hi set mesos.

1949. Publica 1984, amb un gran tiratge ièxit immediat. Per l’octubre es casa al’hospital amb la periodista Sonia Brownell.

1950. El 21 de gener mor d’hemorràgiatuberculosa al londinenc University CollegeHospital.

A IZQUIERDA HUNDIDAComunicat de la xarxa de grups de Creu Negra

Anarquista de la Península ibèrica i illesA tots els rebels socials, a tots els quesegueixen combatent en la barricada del’Anarquia, a qui li interessi.

Nosaltres, la Creu Negra Anarquista,davant el vergonyós i patètic comunicat de laSecretaria Federal de Moviments Socialsd’Esquerra Unida, volem manifestar la nostraestupefacció en veure fins on pot arribarl’afany de recuperació de l’«avantguarda» dela lluita extraparlamentària, per part d’EsquerraUnida, valent-se de la desgràcia delscompanys detinguts a Grècia durant la cimerade la Unió Europea.

Per a nosaltres resulta totalmentinadmissible que Esquerra Unida manifesti enel seu comunicat que els companys Carlos iFernando són membres d’allò que l’EsquerraUnida anomena «manifestantsantiglobalització», essent això totalment fals, jaque, com tothom sap, els nostres companyssón anarquistes.

No entenem com aquests indesitjablesd’Esquerra Unida tracten d’adquirir mèrits enl’àmbit de la lluita social d’una forma tanescandalosa i interessada. No entenem comEsquerra unitat port treure un comunicat desolidaritat amb els nostres companysanarquistes quan no fa molt temps, i encircumstàncies semblants, com van ser ladetenció d’Eduardo García (aleshores militantanarquista com els companys Carlos iFernando) i el seu alliberament posterior sotafiança, aquesta formació, juntament amb elP$OE i el PNB, van demanar la immediatarevocació de la llibertat sota fiança il’empresonament d’Eduardo, perquè, segonsells, aquest cas va despertar «alarma social».Com tothom sap, Eduardo va acabarempresonat tot just després que els partitspolítics abans citats denunciessin el tema del’alarma social.

El mateix passa amb el Codi Penal signatper Esquerra Unida, amb el qual nosaltres, elsanarquistes, ens reprimeixen contínuament;ens detenen, torturen i empresonen per uncodi penal assumit per aquesta força políticatan «democràtica» que ara denuncia la situaciódels nostres companys.

Per tot això no podem consentir quepretenguin riure’s de la gent que s’ho juga tot

lluny de parlaments i d’oficines luxoses, nopodem tolerar que buidin de contingut la lluitadels nostres dos companys (lluita per la quales troben presos a Grècia), presentant al’opinió pública la història del manifestantantiglobalització; menteixen i saben que nos’ajusta en absolut a la realitat.

Els companys es traslladaren a Grècia acontinuar la lluita per un món en anarquia, onuna organització com Esquerra Unida notindria lloc ni de lluny, on no hi existirien elspartits polítics ni els sindicats, on no hi tindriacabuda codis penals com el signat per gentd’Esquerra Unida i pels quals molts companys icompanyes es podreixen a les presonsespanyoles.

Som conscients que la «solidaritat» quedamolt bé quan s’exerceix a milers dequilòmetres, però aquí, en aquesta guerrasocial que els anarquistes tenim declarada atots els Estats (també als socialistes-comunistes), aquest concepte de solidaritat noen té cap sentit.

Un avís per a Esquerra Unida: us heuequivocat de ple tractant de recuperar quelcomque no té res a veure amb vosaltres i fareu béa allunyar-nos de la nostra gent, no se usnecessita ni se us vol, fora de la nostra vida...Venuts!

La sol·licitud de mediació que EsquerraUnida fa a les autoritats espanyoles ja és elsúmmum... A veure si us n’adoneu! Sónanarquistes i, per tant, rebutgen tota mediacióde l’Estat al que ells combaten i pel qual, enmajor o menor mesura, se n’hi troben privatsde llibertat. No esperem res d’Esquerra Unida,per la seva natura són i seran els nostresenemics, això és així de senzill. Elsanarquistes sense mediacions de cap partitlluitarem per la llibertat dels companys finsaconseguir que surtin al carrer.

En lluita fins que tothom sigui lliure!Pels companys detinguts a Grècia!

Visca l’Anarquia!Albacete, 28 de juny de 2003

Coordinadora de grups de la CNA-ABCde la Península Ibèrica i illes

L’OCEÀ PACIFISTAHe de reconèixer que mai no he aconseguitser un bon militant polític. Mai no li hedemanat a ningú que em voti, ni heaconseguit donaraixò que es diu unabona bufetada.Temptacions hetingut d’ambduescoses. En algunainfausta ocasió heestat a punt de dir-li ala gent: «no espreocupin que aixòho arreglo jo», i també recordo haver agafatqualcú per la solapa de la camisa, era elmeu fill negant-se a menjar un dels meusdelicats cuinats. Fins aquí el meu currículummilitant.

Però aquestes incapacitats manifestesno autoritzen ningú a considerar-mepacifista. No sol passejar-me ni pel carrer niper l’Índia vestit només amb una tovallola.Recordaran l’anècdota: tot estant en unaanimada bauxa els senyors del mónrepartint-se’l després de la Segona GuerraMundial, Churchill es queixava a Stalin delfotimer de problemes que li ocasionavaGandhi, a la qual cosa el líder soviètic,incrèdul de tanta pusil·lanimitat, li vacontestar: «Per què no l’afuselles?» Faignotar a un eventual lector distret que en laresposta del venerable Stalin hi ha un doblemotiu d’indignació: proposar afusellar unsant com Gandhi i gosar tutejar algú tanadmirable com Churchill, el nom de pila delqual m’abstinc a mencionar per col·laboraren la higiènica campanya anti tabac.

És clar que anys després l’irreverentBertrand Russell va arriar un cop baix a lameva idolatria pel primer ministre britànicquan va citar el denigrant encapritxamentque sir Churchill tenia amb FranciscoFranco, a qui, segons cita lord Russell, vaanomenar: «aquest gallard cavaller catòlicespanyol». S’ha de reconèixer que laidolatria si no impossible, és molt difícil.Però Churchill es va esforçar a esmenar-se,i en un creuer pel que havia estat Mare

Nostrum abans de ser el mar de la cadenaSol, va intentar de lligar-se Greta Garbo, ladivina. I açò, endevini vostè com va acabar,

doncs malament.Greta va estar propde morir esclafadacontra la barana onse sol vomitar.Ennobleix Churchill lagrandària de la sevaheroïcitat i s’agraeixque una deessa nomalvengui el que li

pugui quedar de la seva virginitat. Churchillmai, ni en els seus millors moments, no vaser el més gran al seu país, Chesterton liavantatjava en unes quantes lliures més depes i en milers de talent.

Així és que tenim un Gandhi no afusellatper la gràcia de la monarquia churchilliana iun Stalin amb el gallet compulsiu. Escomprèn que el pacifisme no pugui tenir uncaràcter universal. Pacífic pot ser un oceà, acondició que es tingui en compte que n’hi hade procel·losa navegació. Va ser VascoNúñez de Balboa, com és sabut, qui vabatejar de pacífiques les aigües que eren al’oest de la Sierra Madre. Però cal tenir encompte que aquest bon mariner venia deBascònia, i naturalment tot li semblavapacífic. També se sap que el nostre gudari,després de l’agudesa de batejar un oceà, esva aixecar contra la monarquia hispànica iva decidir de fer-se oceà ell mateix, totdeixant de combatre i construint-se unacabana on es va instal·lar amb unavoluptuosa nativa per a ser hippy avant lalettre i el primer insubmís. L’Ajuntament deFormentera li hi hauria de dedicar si més nouna platja a tan insigne pioner.

De manera que hem demostrat que espot ser pacífic i hippy i insubmís alhora, peròno tots els avisats mariners han de portarsempre tovallola, aconseguir també unabrúixola no fa nosa.

Ignasi de Llorens

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: dijous a les 20.30 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies per endavant. Salut!

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears