Pec

Projecte Educatiu de Centre

Institut escola Jacint VerdaguerSant Sadurní d’Anoia

Gener de 2011

ÍNDEX

....................................................................................1. D'on venim? 3

......................................................................2. Bases pedagògiques 6

......................................................................................3. Justificació 8

...............................................4. Com ens autodefinim: marc filosòfic 13

.........................................................................................5. La missió 16

........................................................................................6. Els valors 18

............................................................................................7. La visió 19

.................................La metodologia de treball i el currículum 19

.........................................................En el rol de les persones 20

.......................................................En l'àmbit de l'organització 21

..........................................................En l'àmbit de la formació 23

...................En l'àmbit dels instruments de treball intel·lectual 23

...................................................Com compartim la informació 23

...................................................................8. Els objectius educatius 24

..................................................................9. Com ho fem: la pràctica 25

.....................................................................Les instrumentals 26

.............................................................Àrees del coneixement 28

.................................................................Àrees de l’expressió 30

........................................Desenvolupament de l’acció tutorial 31

.......................................................10. El tractament de les llengües 34

.............................................................11. L’acolliment dels alumnes 40

.................................................................12. Relacions amb l’entorn 48


Institut escola Jacint Verdaguer 2

1.D’on venim?

Som un institut escola amb l’objectiu de formar persones que es puguin integrar en la societat que els ha tocat viure i la puguin millorar. Per aconseguir-ho treballem més enllà de les parets del propi centre escolar i pretenem que l’alumne sigui el protagonista de la seva formació. Tenim una llarga experiència en innovació educativa, que volem mantenir per tal d’adequar l’educació als nous reptes socials. Treballem de manera conjunta amb tota la comunitat educativa fent-la coparticipant de la formació dels seus membres. Potenciem el treball en grup per damunt de l’individual, sense oblidar que aquest darrer és imprescindible per fer del grup una unitat activa. Volem consolidar una línia coherent de treball i de metodologia 3-16.

L'institut escola Jacint Verdaguer recull el saber fer del CEIP Jacint Verdaguer i el recrea per anar més enllà, per apostar d’una manera ferma i decidida per una nova manera d’entendre l’educació, per una nova manera de concebre el paper i la funció de l’escola, d’acord amb la societat d’avui i sense perdre de vista en cap moment que els joves d’avui seran els adults de demà. De fet, ja fa temps que a les facultats de pedagogia i a les escoles de magisteri es parla de la imminent necessitat de transformar l’actual sistema educatiu atès que, com palesen l’informe PISA i altres estudis realitzats, l’educació al nostre país no passa per un bon moment. Hi ha massa alumnes desencisats i poc motivats de cara a l’estudi. L’índex de fracàs escolar i d’abandonament dels estudis és massa alt.

La realitat que estem vivint ara no és la mateixa que hi havia l’any 1977, quan es va crear el Jacint Verdaguer. En pocs anys la societat ha canviat moltíssim, gairebé de manera vertiginosa. Hem passat d’una societat industrial o postindustrial al que avui molts anomenen la societat del coneixement. Se’n diu del coneixement perquè els processos econòmics ja no es basen només en la producció de béns materials, i el coneixement i la informació hi juguen un paper molt destacat. La societat del coneixement exigeix una formació contínua i és per això que a partir d’ara mai no podrem deixar de reciclar-nos, mai no podrem deixar d’aprendre. Sempre hi haurà coses per aprendre i per descobrir. Aquesta realitat evidencia la necessitat d’aprendre a aprendre. De la mateixa manera, l’escola, ara més que mai, ha d’ensenyar a aprendre.

Tal com deia Jacques Delors en l’informe a la UNESCO elaborat el 1996, i el pas dels anys no ha fet més que donar-li la raó, l’educació s’ha de sostenir en quatre pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser. Davant d’aquests quatre reptes la societat del coneixement hi té molt a dir, sobretot perquè la reflexió sobre la gestió del coneixement posa de manifest de manera imperiosa la necessitat d’una autèntica i profunda reforma educativa. I és que un dels principals punts sobre els quals gravita la societat del coneixement és l’educació. L’escola no pot restar al marge de la realitat de cada moment i,



curiosament, són les escoles les que no han canviat gaire d’ençà del segle XIX. Fixem-nos, si no, en com han canviat les empreses al llarg dels dos últims segles. Si avui entrem en un banc, en una fàbrica o en un ajuntament veurem realitats totalment diferents de les que hauríem vist dos segles enrere. Malauradament no podem dir el mateix de la majoria de les escoles. Les escoles d’avui s’assemblen massa a les escoles del passat.

L’escola que es mereixen els alumnes d’avui, que són els infants i joves del segle XXI, no és l’escola on vam estudiar molts de nosaltres. L’escola del segle XXI ha de donar resposta a una realitat d’avui i de demà, complexa i canviant. Una realitat i un món que demanen un cert domini de les TIC, coneixement d’idiomes i, el que és més important, capacitat d’adaptació als canvis i d’entesa amb els altres.

I com s’aconsegueix aquesta escola? Primer de tot cal tornar a fer de l’escola un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. I per aconseguir-ho és imprescindible que els alumnes s’involucrin en el seu procés d’aprenentatge. Només aconseguirem que estiguin motivats, tinguin ganes d’estudiar i s’esforcin per aprendre coses noves si l’escola els deixa tenir un paper actiu, si l’escola els permet desenvolupar la seva creativitat al mateix temps que dóna resposta als seus interessos.

El 2005-2006 passarà a la història del Jacint Verdaguer com un curs clau. Un any acadèmic molt intens, carregat de feina i de molta il·lusió, i no només per la creació de la Secundària, sinó també pel Projecte d’Autonomia de Centres (PAC). A la primavera del 2005 el Departament d’Educació i el Jacint Verdaguer signaren l’acord pel qual l’escola disposa d’autonomia per organitzar-se i per gestionar els recursos, sempre en funció del projecte educatiu del centre. Aquest pla estratègic respon a la voluntat de l’administració educativa de dotar les escoles públiques de més llibertat de moviment a l’hora de donar resposta als reptes que suposa l’educació. El Jacint Verdaguer no ha volgut deixar passar una oportunitat tan engrescadora i ha treballat dur per elaborar un pla estratègic que reculli les bones pràctiques educatives que es duen a terme a l’escola i les potenciï per fer possible la segona transformació educativa que tots estem esperant, tot donant un nou i fort impuls als projectes de treball.

El Jacint Verdaguer no seria el que és sense tota la gent que hi ha al darrere, sense totes les persones que dia rere dia fan possible que l’escola sigui una realitat plena de vida i de projectes de futur. Tota la comunitat educativa s’esforça perquè l’escola pugui assolir el seu gran objectiu: una educació que prepari els infants i joves per la societat de demà, perquè en formin part activa, i amb esperit crític la puguin millorar.

Entre les escoles de Catalunya, el Jacint Verdaguer és conegut com un dels centres més avançats en TIC i amb millors equipaments: ordinadors fixes a les aules de primària, portàtils a cinquè, sisè i a secundària, impressores, escàners, projectors, pissarres digitals interactives... Res de tot això seria possible sense



l’equip de professionals i l’ajuda de l’AMPA, que cada any col·labora amb el centre realitzant importants aportacions econòmiques que permeten adquirir i mantenir tota aquesta tecnologia. L’AMPA també s’encarrega de gestionar alguns serveis fonamentals en la vida del centre escolar, com són el pagament d’un mestre addicional, el servei de menjador, d’acollida i les activitats extraescolars.

La presència de les famílies en el dia a dia de l’escola va més enllà de les activitats que organitza l’AMPA. Pares, mares i familiars dels alumnes també intervenen en la vida escolar de moltes altres maneres: participant en tallers impartits per pares i mestres, acompanyant els infants quan van d’excursió i assistint a xerrades, festes diverses i jornades de portes obertes.

L’equip de mestres és l’altre pilar sobre el qual se sustenta el Jacint Verdaguer. Molts d’aquests mestres ja fa força anys que són a l’escola lluitant per una educació de qualitat; alguns d’ells fins i tot van viatjar a diversos països d’Europa cercant-hi noves i millors pedagogies. Els més veterans mantenim la il·lusió, l’empenta les ganes de treballar i formar-se i, el que és més admirable, les han sabut transmetre als que han anat arribant després, de manera que també s’han fet seu el projecte educatiu. Tot el claustre creu en l’escola i se l’estima.



2.Bases pedagògiques

• L'alumne com a unitat i com a col·lectiu.• L'activitat com a base del funcionament. • El nivell de desenvolupament de cada alumne. • L'aprenentatge significatiu. • La regulació del procés d'aprenentatge. • Les diferències individuals.• L'expressió en tots els seus àmbits.

Ens basem en aquests quatre principis:

1. Autonomia de l’alumne: constructivisme individual.2. La cooperació entre el grup: constructivisme social.3. La utilització de recursos de treball intel·lectual per desenvolupar el

coneixement: ús de les TIC.4. La metodologia basada més en la comparació i la descoberta que no pas

en l’acumulació de continguts.



Referents que ens guien:

“Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones y contextos.”Carles Monereo

Cal treballar les competències de: saber ser, saber fer i saber estar.Jaques Delors

Cal que els alumnes interactuïn, actuïn autònomament i sàpiguen utilitzar les eines.Projecte Deseco

L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima de cooperació.Teoria social de l’aprenentatge:



3.Justificació

El pas de la societat industrial a la del coneixement comporta una visió de l'educació diferent de la que hem tingut fins ara ja que, amb la inclusió de les noves tecnologies, ha canviat l'emissor, el mitjà de la informació i fins i tot el receptor.

Les societats sempre han evolucionat depenent de la informació i aquesta de la tecnologia. Per tant, societat, informació i tecnologia esdevenen indissolubles en tot procés d’aprenentatge social.

Cal fer un consideració prèvia pel que fa a la confusió entre INFORMACIÓ i CONEIXEMENT. Tradicionalment s’ha dit que el professor era transmissor de coneixements. Res més fals, mai no ha pogut transmetre una cosa com el coneixement, el que ha transmès és informació. A partir d’aquí, en una societat on la informació no està a l'abast de tota la població, el professor era l'única font d’informació pels seus alumnes, i això podria crear certa confusió.


Institut escola Jacint Verdaguer 8Informació Es transmet

Avui és possible generar el coneixement sense que el professor sigui l'única font d'informació i el professor pot dedicar part del temps que invertia explicant a orientar i guiar els alumnes en el procés d'aprenentatge.

Ja no és possible transmetre tots els continguts existents en la societat actual. Preval desenvolupar en els nostres alumnes les competències a partir de les quals els serà més útil i profitós viure, aprendre, conviure i trobar un lloc de treball que els permeti realitzar-se professionalment.

Entenem la funció de l'educació actual com un guiatge on la informació rau a la xarxa i l'educador fa de pont entre ella i l'alumne, creant els entorns d'aprenentatge necessaris en tot moment, entorns que van més enllà de l'aula convencional i més enllà dels recursos tradicionals. El professor, més que donar respostes, planteja preguntes.

Entenem que l'escola no pot seguir fent el mateix de sempre ja que el món és completament diferent, a més els resultats acadèmics del sistema educatiu actual evidencien moltes mancances i la necessitat d'un canvi d'orientació. En el darrer segle han sorgit nous problemes i reptes que cal resoldre i als quals cal donar sortida: el canvi climàtic, la crisi de les energies, la globalització, l'envelliment de la població, els mitjans de transport, les comunicacions, el treball, la religió, la política, la investigació... Són exemples de situacions noves a les quals cal donar resposta, també des de l'educació i les escoles.

L'escola no pot està aliena al que passa al seu voltant, no pot ser una illa que es desentengui de les obligacions que li han estat encomanades, per això ha de saber formar alumnes per la societat que els ha tocat viure i perquè trobin sortida als problemes actuals, i millorin el món, si és que és possible.

El canvi, però, no ha de tenir en compte únicament i exclusivament els mitjans de producció i de comunicació, sinó que també ha de fomentar uns valors d'una societat més justa i equitativa, on cadascú pugui tenir la oportunitat de trobar el seu camí i aprofiti els avenços de la tecnologia per a la millora de la societat i del benestar individual i col·lectiu.

Entenem que per aconseguir tot això no l'escola tal i com l'hem coneguda fins ara no és suficient, cal transformar-la per fer-la útil als nostres alumnes. Hem de saber adequar els espais, els recursos, les metodologies i els horaris de tal manera que provoquin l’interès dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.



TIC

Continguts

Docent (amb nou AlumnINTERACCIÓ DOCENT - ALUMNE

INTERACCIÓ DOCENT - CONTINGUT INTERACCIÓ ALUMNE - CONTINGUTS

Tot i que l'educació obligatòria ha d'assegurar uns instruments comuns de comunicació i entesa per tal de poder conviure i compartir el coneixement (el que nosaltres anomenem 3R i que inclouen la consolidació de les llengües i les matemàtiques), l'escola té l'obligació d’anar més enllà pel que fa al desenvolupament del coneixement i de les relacions humanes. L'escola ha d'assegurar que els alumnes tinguin ganes d'aprendre, de treballar, de compartir i això només és possible si ells són els autèntics protagonistes de la seva formació i l'escola els ofereix expectatives personals. Quan l'escola es marca com a únic objectiu la transmissió de continguts, queden automàticament exclosos una gran part de l'alumnat que de mica en mica es va perdent pel camí i que deixen d’aprendre estratègies per resoldre situacions reals de la vida i a ser competents (sense que això vulgui dir eliminar els continguts, que sempre hi seran presents com és natural).

Tot i que és molt important que els alumnes sàpiguen moltes coses, si aquestes no les interrelacionem o les posen a la pràctica, en poc temps s’obliden i a la llarga un s’adona que no eren tan importants ja que només les ha necessitat dins la pròpia escola. Perdem massa el temps en voler omplir de continguts els caps dels nostres alumnes i ens oblidem que el més important és fer-los pensar, raonar, crear interès, veure que allò que fan els servirà per a la vida i no només per a fer una carrera que ni tan sols s’han plantejat i que només està al cap del professor especialista en aquell tema.

L’escola té l'obligació de focalitzar l’aprenentatge en tres grans blocs: el de les àrees instrumentals, que com hem dit són la base de l’aprenentatge i prioritat de tot centre escolar, el del coneixement (entès aquest com la praxis de situacions reals a resoldre, de manera individual i cooperativa, i el desenvolupament del pensament), i el de la sensibilitat artística, física i emocional.

La nostra visió de l’educació no és nova, és hereva dels nostres antecessors pedagògics que basaven l’educació de les persones en l’aprendre fent i resolent. Un estudi fet als EUA explica clarament els nostres objectius focalitzats en el grau de retenció dels coneixements en funció de les metodologies emprades:

Observant la piràmide, ens adonem que les estratègies que millor desenvolupen el coneixement són aquelles que trobem principalment en cursos inferiors on són menys aprofitables per la manca d’aprenentatges i d’autonomia personal. Per contra, quan els alumnes són que més grans prenen més protagonisme les puntes de la piràmide on l’aprenentatge és quasi nul. Per posar a la pràctica una estructura educativa basada en l’aprofitament dels aprenentatges proposats en la piràmide, calen moltes transformacions no només metodològiques, sinó



3R (assignatures instrumentals) L’apartat sistemàtic (treball individual) El Treball Cooperatiu (en grup)

Si s’escolta

Si es

Si s’escolta i es

Si hi ha una

Si es

5 %

10 %

20 %

30 %

50 %

75 %

I es comparteix en Gran grup

d’organització del temps, dels instruments a usar, del rol del professor i de les infraestructures. Si no hi ha aquestes transformacions seguirem fent el de sempre i seguirem treien els mateixos resultats. Partint de la base que les societats sempre es regulen per millorar i que dels conflictes o errors s'aprèn més que dels encerts, la innovació ha de ser una constant en tot el centre. Sense innovació no hi ha futur, no hi ha resolució dels nous problemes.

Amb aquesta visió pretenem explicar que l'escola és una preparació per a la vida i que en aquest camí té l’obligació de transformar-se contínuament per millorar. Però en aquest camí no pot estar sola, hi ha d’haver molta més gent implicada més enllà del propi centre (famílies, administracions, mitjans de comunicació, editorials, serveis socials, empreses…) per tal que l'estona que els nens i nenes passen en l’edifici que anomenen "escola", no sigui sinó una part de la gran escola de la vida. Per tant, si la formació és una cosa de tots, el centre escolar ha de tenir sempre les portes obertes i convidar i exigir a la comunitat i a la societat ajuda en aquest camí. Tothom hi té un paper important i tothom té l’obligació de participar-hi des de la seva parcel·la respectant la dels altres i sense voler imposar un model determinat. Només la tolerància i el treball en equip faran que el vaixell arribi a bon port.



4.Com ens autodefinim: marc filosòfic

Som un institut escola que té com a objectiu fonamental formar persones que es puguin integrar en la societat que els ha tocat viure per poder-la millorar. Cerquem aquest objectiu fomentant l’equitat i l’excel·lència. Vetllem per les necessitats específiques de cada alumne i per l’excel·lència, entesa aquesta no com un llindar on tots han d’arribar, sinó com l’impulsa per poder extreure i explotar el millor de cadascú, exigint a cada infant o jove que arribi on pot arribar. Treballem per donar la possibilitat a cada alumne de progressar en els seus aprenentatges i com a persona. Donem resposta així a la diversitat d’alumnes existent a les aules.

Ens definim com una escola aconfessional i pluralista. Treballem l’estudi de les religions com a part fonamental del que som avui en dia i del que hem estat, tant des de la perspectiva dels valors universals com des de la cultura. Eduquem sense adoctrinar ningú.

Creiem en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i per això treballem la coeducació en la vida del centre.

El català és la nostra llengua vehicular i impulsem el coneixement d’altres llengües. Pretenem que els nostres alumnes acabin la seva educació sent plurilingües i que dominin el català i el castellà a la perfecció i que puguin entendre i es puguin expressar en anglès, i en alemany els que ho desitgin.

Cuidem la salut física i mental dels nostres alumnes tot potenciant l’esport, el menjar sa, el control i l’empatia. Per això, per exemple, impartim sessions de kinesiologia.

Cuidem l’entorn i eduquem en el respecte als altres i a la natura potenciant el reciclatge i el consum just.

Potenciem la innovació constant com a base de la millora de l’educació, la formació humana dels nostres alumnes i la recerca de les millors metodologies i recursos en funció de les necessitats i les conjuntures.

Potenciem la formació constant dels nostres professionals ajudant-los i facilitant-los l’assistència a cursos o seminaris que puguin ajudar al projecte de centre i a la formació personal.

Fem coparticipants de la formació dels nostres alumnes les famílies mitjançant el treball conjunt entre AMPA i equip directiu per tal de treballar en una única direcció i amb un únic objectiu. Així mateix fomentem els pares tutors



d’aula per crear més lligams entre escola i família. Treballem més enllà de les parets del propi centre escolar i pretenem que l'alumnat sigui el protagonista de la seva formació en contacte amb el món.

L’equip de professors treballem en equip per a fer més efectiu el treball diari.

Fomentem la participació dels alumnes en la seva formació humana i intel·lectual.

Valorem el treball en equip i l’autonomia personal dels alumnes.

Fomentem la participació dels nostres alumnes en el món laboral, per això establim convenis amb empreses que els puguin fer una formació inicial, perquè s’adonin d’aquesta manera que tothom té un ventall ampli de possibilitats, que tothom pot ser útil a la societat.

Fomentem l’esperit d’autosuperació i l’autoestima personal, així com l’empatia.

Promovem les sortides, colònies i les estades fora de l’escola, ja que posen en contacte els nostres alumnes amb el món real, i amb la necessitat de superar situacions on els protagonistes de la solució són ells.

Mostrem en tot moment una autoritat afectiva amb l’alumne i dins l’entorn classe, emeten més missatges positius que no pas de negatius.

Fem prevaldre l’acció educativa col·lectiva per damunt de la individual, sense que això vulgui dir que l’escola estigui tancada als canvis i que la gent no pugui opinar i millorar amb la seva aportació, sempre necessària i útil.

L'escola rebutja d'entrada qualsevol tipus de dogmatisme. Defensem la llibertat de pensament i d’expressió de tots els membres de la comunitat escolar.

L'escola vetlla per poder arribar a un consens en les qüestions que afectin al normal desenvolupament de les activitats del centre i que afectin a la metodologia i programació , així com la relació mestre/alumne mestres/mestres, mestres/pares mestres /equip directiu i pares/equip directiu.

Eduquem en la convivència i en la tolerància i el respecte a la llibertat de cadascú, la seva personalitat i conviccions, les quals no podran ser pertorbades per cap tipus de coacció ni per assumir ideologies o creences determinades.



L'escola respecta l'evolució dels infants i joves i no els imposar cap concepció política ni religiosa.

L'escola es compromet a impartir una educació cívica i política, que en cap cas suposi una manipulació ideològica dels alumnes.

Vetllem en tot moment per l'estricte compliment dels principis dels drets i deures de totes les persones de la comunitat i per les seves responsabilitats.



5.La missió

Tenim una llarga experiència en innovació educativa, experiència que volem mantenir per tal d’adequar l’educació als nous reptes socials. La missió de l’escola ja no és només ensenyar coses. Això ho fa molt millor la xarxa d’Internet o el cercador Google. El nostre objectiu és més elevat, pretenem formar persones competents mitjançant la creació d'entorns d'aprenentatge a partir dels quals els alumnes desenvolupin les relacions i els coneixements pràctics i generin la capacitat de raonar, pensar, compartir i créixer amb llibertat per poder escollir a la vida el seu camí i desenvolupar els valors comuns que ens agermanen. Per tal de fer-ho possible, ens plantegem el següent:

- Treballar en equip, de manera conjunta amb tota la comunitat educativa fent-la coparticipant de la formació dels tots els seus membres.

- Utilitzar metodologies de treball cooperatiu, potenciant el coneixement que existeix dins de l’aula, sense oblidar que l’esforç individual per a l’aprenentatge ajuda a aquest treball en equip i fa del grup una unitat activa. Per aquest motiu, treball individual + treball cooperatiu formen un dels grans eixos del nostre projecte.

- Elaborar entorns d’aprenentatge on l’alumne hagi de desenvolupar els seus coneixements i posi a la pràctica procediments de cerca, investigació, manipulació i autoavaluació per tal que prengui consciència dels seus avenços.

- Potenciar les 3R i les estratègies que ajudin a consolidar aquestes àrees, bàsiques per a l’accés al coneixement i a la interacció del mateix amb els altres. Aquest és un dels àmbits prioritaris al llarg de tota l’educació obligatòria, però en essencial durant els primers anys de la formació de l’alumne, on si no es consolida, es perllonga el fracàs.

- Disposar d’unitats didàctiques preparades per treballar la diversitat de l’aula, ja siguin d’elaboració pròpia o elaborades per altres agents socials. Diversitat significa que cada alumne és diferent i que per tant també cada alumne té un ritmes de treball propi i unes necessitats pròpies i específiques.

- Potenciar les intel·ligències múltiples des de la base que cada alumne aprèn o descobreix les coses des de perspectives diferents, que no podem oblidar i a les quals cal donar sortida.



- Utilitzar instruments propis de la seva generació, que ajudin a l’autonomia personal, a la presa de decisions, a l’autoavaluació i al compartiment de la informació generada, disposant en tot moment de la informació necessària per resoldre les propostes plantejades en els diferents entorns d’aprenentatge.

- Formar alumnes amb sentit crític i amb opinió pròpia, que amb la seva aportació i esforç millorin la societat. Però que ho facin des del raonament i la lògica i no pas des de la crítica fàcil i interessada.

- Ensenyar a pensar, a raonar les coses i a no tenir por de plantejar-les en

públic, així com saber acceptar els errors.

- Crear vies de participació per aconseguir una unitat de tots els membres que intervenen en el desenvolupament de l'escola (pares, alumnes, mestres i professors, personal d’administració i serveis, i administració). Exigir la participació real i efectiva en la gestió de tots els sectors que la componen, per mitjà dels representants elegits per cada sector.

- Atorgar gran rellevància als procediments i vies de comunicació interna i

externa que garanteixin un ús democràtic de la informació i una participació responsable.

- Concebre el lideratge del centre des d'una perspectiva participativa i responsable, que ha de fer complir les decisions preses pels diferents estaments que conformen la comunitat educativa, mesurant en tot moment tots els interessos dels alumnes, els educadors, els pares i la societat per tal de prendre en tot moment decisions que afavoreixin la millora de la formació dels nostres alumnes.



6.Els valors

L’educació que reben els alumnes ha de garantir el ple desenvolupament de les capacitats físiques, expressives, intel·lectuals i afectives, i els ha de preparar per afrontar una vida personal i social plena i feliç. Per fer possible la tasca educativa, l'institut escola compta amb la implicació i compromís de la família, i promou una relació constant entre tots els agents educadors, basada en la cooperació i el diàleg.

Eduquem perquè valors universals com la pau, la solidaritat, la generositat, la tolerància i l’honestedat; valors socials com la democràcia, el respecte, la cooperació, la participació i el diàleg; valors individuals com la llibertat, la sinceritat, el sentit crític, l’autonomia, l’atenció i l’esforç personal; i valors tradicionals com la responsabilitat, la família i la civilitat, esdevinguin motors de transformació i avenç de la nostra societat.

Eduquem en un clima de confiança i de respecte, construint una relació emocional positiva entre totes les persones que treballen al centre i l’alumne, per tal d’aconseguir un institut escola inclusiu i obert a tothom.



7. La visió

Tres grans reptes marquen els objectius de futur: instruments - coneixements – valors, i ho fan de manera inseparable, ja que entenem que només a partir de tots s'aconsegueix una persona preparada intel·lectualment i socialment.

Per a fer possible aquests tres grans objectius calen sis grans transformacions, per això ens plantegem canvis en:

En la manera d’organitzar-nos

- Els espais- Els horaris- Els agrupaments

El rol de les persones:- De l’ensenyant- Dels alumnes

En la metodologia de treball i el currículum

En la formació constant dels professionals

En els instruments a utilitzar.

- Les TIC- Els laboratoris- La ràdio- La TV- El diari

En la manera de compartir la informació:

- Dins el centre- Amb els pares- Amb l’administració- Amb la societat

La metodologia de treball i el currículum

Potenciem el treball col·laboratiu i cooperatiu.Treballem les 3R (escriuRe, llegiR i l’aRitmètica), imprescindibles pel domini dels instruments necessaris per assolir i compartir el coneixement, aprofundint per igual en el càlcul mental, la resolució de problemes, la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita. Posem èmfasi en la llengua estrangera ja a partir de P4 i duem a terme l’educació física en anglès a partir de primer de primària fins acabar l’ESO així com la plàstica en aquest mateix idioma al cicle mitjà i superior de Primària.

Partim de les competències bàsiques enteses com formar a les persones per tal que siguin capaces, dins de les seves possibilitats, habilitats i coneixements, de participar de la vida sense massa dificultats, podent escollir de manera lliure sense les mancances intel·lectuals, relacionals, afectives i morals que ho impedeixin.

Per aquest motiu, la formació humana i intel·lectual la fonamentem en les competències, tal i com mostra la imatge de sota.



En el rol de les persones

Potenciem el treball de l'acció tutorial, la competència social, la intel·ligència emocional i la mediació, com a mitjà d'ajut als alumnes a resoldre els seus propis conflictes i a saber conviure en societat. Aprofundim en el paper de l’educador/ensenyant com aquella persona que planifica, orienta, motiva, inspira, organitza, fa preguntes més que no pas les respondre i que acompanya als alumnes cap el seu desenvolupament personal creant els ambients d’aprenentatge. Ajudem i impliquem els pares perquè participin més àmpliament del desenvolupament dels aprenentatges dels seus fills. I motivem els alumnes perquè siguin els protagonistes dels seus aprenentatges.

Per aquest motiu, desitgem i treballem en la línia d’un perfil d’ensenyants basat en:

A nivell humà: Que sigui coherent, que l’apassioni la seva tasca com a educador i ensenyant, amb capacitat d’empatia, d’autocontrol i d’adaptació als canvis, amb domini de resolució de conflictes, que estimi la seva feina i els alumnes, que sàpiga treballar en equip i valori les aportacions dels seus companys, que sigui participatiu i col·laborador, que tingui una visió global del centre i que no es tanqui a la seva aula (ja que forma part de la comunitat d’aprenentatge), que dediqui hores als seus alumnes per conèixer-los, donar-los seguretat i confiança aconseguint extreure el millor de cada alumne.

A nivell professional: Amb domini de les TIC i la seva aplicació didàctica, de diverses metodologies pedagògiques i de les matèries que ha d’impartir. Capaç de treballar de manera interdisciplinari i amb domini de la gestió del coneixement i del temps.

Reflexions sobre les actuacions directes:



- L’ensenyant estarà sempre al costat de l’alumne guiant-lo en el seu procés d’aprenentatge.

- No confonem sistematització dels continguts amb la sistematització de l’aprenentatge. I la primera no l’entenem com una simple acumulació de continguts sinó la qualitat dels mateixos.

- Treballem sempre amb la idea d’un currículum obert- Els temes que tractem son útils per a la vida de manera que donen tant una

formació humana com intel·lectual.- El tractament de la diversitat l’entenem com a la unitat de cada individu- Potenciem la participació i algunes preses de decisió en els temes a

treballar.

En l'àmbit de l'organització

Els espais

Potenciem tots els espais del centre com a part formativa individual i de grup. Organitzem les aules i les taules de tal manera que l’espai respongui al projecte de centre.

Els horaris

Organitzem els horaris en funció de la metodologia del centre per tal de disposar d’una visió més sistèmica del que fem en cada moment.

3R LLENGUA- Explicació- Pràctica- Exercitació

3R LLENGUA- Lectura eficaç- Dictats- Contes bojos- Lectura en silenci- Lectura en veu alta- Comprensió lectora- Racons - Exercitació

Treball cooperatiu- ABP SOCIALS

3R LLENGUA *- Agrupaments: - Lectura en parella- Creació literària: escriptura- Ràdio, vídeo, contes

3R MATES- Proposta del mes: enigmes, problemes, jocs- Praxis: LOGO, mesurem, construïm- Agrupaments: Càlcul mental- Exercitació / jocs

3R MATES- Explicació- Practica - exercitació

3R LENGUA- Explicació-Practica - exercitació


3R MATES *- Exercitació en parella/ individual- Creació de problemes- Racons

3R ANGLÈS *- Teatre - escenificacions, vídeo, gravació veu



Tots els alumnes pendents de la del mestre/professor

El mestre/professor és qui està pendent dels alumnes

Treball sistemàtic- Pla de treball (ABP) NATURALS

3R ANGLÈS- Explicació-Practica - --Exercitació

3R LENGUA * ED. MUSICALTreball sistemàtic- Pla de treball (ABP) TECNOA PRI : TALLERS


Treball cooperatiu- ABP NATURALS

3R ANGLÈS- Audició- Lectura- Escriptura

Treball sistemàtic- Pla de treball (ABP) interdisciplinari

Treball cooperatiu- ABP NATURALS

Treball sistemàtic- Pla de treball interdisciplinari

ED. FÍSICA * Treball cooperatiu- ABP TECNO

Treball cooperatiu- ABP TECNO ED. PLÀSTICA

Tutoria * OPTATIVES OPTATIVES ED. FÍSICA * Tutoria *

Els asteriscs “*” mostres estonetes on es poden utilitzar metodologies cooperatives.



En l'àmbit de la formació

Disposem de mecanismes per detectar en tot moment les necessitats de formació en els àmbits que es pretenen tirar endavant, partint del convenciment que la formació ha de ser una constant al llarg de tota la vida. Potenciem de forma prioritària el manteniment del grup humà i la cohesió del grup de professionals per tal d'ajudar-los en tot moment. Participem com a grup docent, en tots els cursos de formació i seminaris que des del centre s’organitzen per tal de consolidar i millorar els objectius marcats d’escola.

En l'àmbit dels instruments de treball intel·lectual

Disposem d’aquells recursos que ens ajudin en el millor desenvolupament dels objectius proposats pel centre.Aquests recursos es classifiquen de la següent manera:

Aquells que ajuden a fer més significatives les explicacions fetes tant per part dels alumnes com dels professors.

- Recursos per treballar l’esforç personal i l’autoavaluació dels processos.- Recursos per potenciar la comunicació entre els alumnes i entre aquests i

els seus professors.

Aules on practicar i investigar:- La robòtica- El vídeo- La ràdio- Els laboratoris- La música

Espais d’esbarjo i d’educació física- Les pistes esportives- El poliesportiu- L’aula de psicomotricitat

Com compartim la informació

Per aquest motiu disposem de diferents serveis web que ajuden a la participació, la cooperació i col·laboració.

- Entorn web- Agenda de deures- Propostes de matemàtiques mensuals- Blocs per a cada alumne i professor- Wiki- Entorn e-lerning- CD web amb materials de suport de matemàtiques i llengua



8.Els objectius educatius

L’institut escola Jacint Verdaguer pretén que els alumnes siguin:

• Autònoms i responsables del seu procés d’aprenentatge

Entès l’aprenentatge com els continguts necessaris per crear més coneixement, les destreses imprescindibles per aconseguir solucionar problemes i els valors i les actituds que permeten a l’alumnat viure, conviure i compartir.

• Competents per escollir el camí que vulguin triar a la vida. Entesa la competència com les capacitats necessàries per viure i conviure en el nostre món, per poder escollir lliurement el propi camí i per ser útils a la societat.

• Participatius, col·laboratius i cooperatius. Fomentant l’atenció, l’esforç i la motivació en el propi alumnat. Per això, l’escola ha de saber motivar i adequar l’educació a les necessitats i reptes de la nova societat per tal que els alumnes vegin en aquest marc una eina útil pel seu futur.

• Amb capacitats d’empatia, autocontrol personal i sentit crític positiu.

• Preparats per viure i conviure al món i per cercar solucions als nous problemes que planteja una societat en continus canvis.

• Reflexius i generadors de nous coneixement (l’excel·lència). La reflexió ve donada per la pròpia estructura de treball on és el grup qui vetlla per aconseguir els objectius proposats. La pressió per la descoberta, investigació i creació d’hipòtesis fa de l’alumnat unes persones més crítiques i reflexives i alhora generadores de coneixements.

• Preparats per aprendre a aprendre al llarg de la vida.



9. Com ho fem: la pràctica

Per tal d’adequar l’educació a la diversitat, l’escola no utilitza llibres de text, entesos aquests com el format tradicional basat en el punt de vista de donar les solucions en lloc de plantejar els problemes. Només s’usen llibres o quaderns en les àrees instrumentals, on els aprenentatges són més lineals i poden ajudar a tall de repàs o cerca. Partim de les necessitats del grup classe i del grup d’alumnes que la formen, i utilitzem recursos que facin possible treballar a la pràctica aquesta diversitat.

Partim de:

- Assegurar les àrees instrumentals.- Treballar les altres àrees posant-les a la pràctica i relacionant els

continguts amb la praxis de la vida real.- Desenvolupar la creativitat, l’expressió corporal i la sensibilitat

artística.- Capacitar en la resolució de conflictes, autocontrol i formació de la

personalitat.

Per desenvolupar aquests objectius pedagògics, organitzem el currículum en tres grans blocs: L'assoliment de les instrumentals, el desenvolupament dels coneixements, relacions i sensibilitat artística (els instruments i la pràctica) i l’acció tutorial i assessorament professional.

NOTA: No confondre la sistematització dels continguts amb la sistematització de l’aprenentatge (mentre que en les 3R se sistematitza el contingut, en el coneixement se sistematitza l’aprenentatge de propi coneixement posat en context real o simulat).

LES INSTRUMENTALS EL CONEIXEMENT L’EXPRESSIÓ3R TREBALL SISTEMÀTIC - TREBALL

COOPERATIU (les àrees del coneixement)

EXPRESSIÓ(àrees més lúdiques i de relació humana)

L’ACCIÓ TUTORIALCOMPETÈNCIA SOCIAL – OKUPA’T – MEDIACIÓ



DESCRIPCIÓ:

Les instrumentals: 3R (llegir, escriure i l’aritmètica)

DEFINICIÓ: Allò que l’alumne NO podria descobrir per si sol o en un curt espai de temps, i on el paper transmissor del mestre o professor encara té un sentit i raó de ser. Si el concepte ja havia estat donat, però s’aprecia que no està assolit, passa a ser un concepte NOU i es torna a explicar.

Què contempla?:

Continguts nous només de MATEMÀTIQUES i LLENGÜES que NO estiguin assolits o que no s’hagin introduït abans. No tenen per què anar lligats a cap projecte de treball o al treball sistemàtic, però sí a la temporització lineal de l’àrea. Aquests continguts s’han d’assolir abans de posar-los en context. És a dir, cal a treballar-los dins d’un projecte de treball o d’un pla de treball, la qual cosa comporta el següent:

- El mestre o professor els introdueix i exposa amb la interacció de l’alumne. Es pot dir que es treballen de manera conjunta.

- Que s’han de consolidar, amb activitats conjuntes.- Que formen part d’aquest apartat totes les estratègies sistemàtiques que

fem servir per assolir aquests continguts claus:



- Explicació a la pissarra i interacció dels alumnes en grup- Exercicis sistematitzats (sense necessitat d’explicitar-ne el context)

on l’objectiu principal és treballar el concepte nou.- Exercicis d’entrenament per assolir el contingut instrumental de

manera individual o en grup, sempre treballant els continguts exposats o els ja sabuts.

Recursos metodològics a utilitzar:

- Les pissarres digitals amb el material didàctic annex.- Ordinadors per sistematitzar els continguts- Fitxes de reforç- Materials d'ajuda: - lectura eficaç - dictats - lectures individuals i en gran grup - autocorreccions a la pissarra

Rol de l’ensenyant

- Transmissor de la informació nova o de la no assolida- Generador dels materials per sistematitzar- Organitzador de les metodologies i recursos més adients per a cada situació.

Valors a treballar:

- L'esforç- L'atenció- La cooperació

Àrees

LLENGUA

- Gust per la lectura i per l’escriptura -L’expressió oral i escrita-Les creacions literàries-L’ortografia

MATEMÀTIQUES

- La numeració- Càlcul i operacions- Reconeixement de l'espai



- Resolució de problemes

Àrees del coneixement

DEFINICIÓ: Aquell treball que es realitza de manera individual, col·laborativa o cooperativa. Es treballa interdisciplinàriament i el contingut té sentit a la pràctica. No és un treball d’exercitació de conceptes sense un context determinat. Es pretén donar sentit pràctic al que estan fent els alumnes. Les propostes han de ser engrescadores i han de contemplar implícitament els continguts explicats. S’han de planificar en equip i s’han de plantejar a partir de PROBLEMES reals (ABP) a resoldre, entenent els problemes com activitats que han de superar i on han de trobar la millor estratègia per a aconseguir-ho.

Què contempla?:

- Són activitats interdisciplinàries que l’alumne ha de poder resoldre sol o en equip (això vol dir que no inclourem continguts acabats de donar que encara s’estan consolidant a les 3R, ja que no els podrien resoldre). L’objectiu és que posin esforç en allò que ja se’ls ha explicat o han après.

- L’objectiu és fer i resoldre, donant sentit a l’aprenentatge, sent autònom i podent ser útil dins l’equip d’alumnes.

- Les activitats han de ser competencials (no “matxaca” que ha de formar part de les 3R).

- És el que anomenem Pla de Treball digital o Projecte de Treball cooperatiu: Activitats que respecten el ritmes, el poder atendre la diversitat o equip, amb camins de resolució múltiples i on els alumnes disposen de tota la informació i estris necessaris per resoldre les activitats proposades.

Exemple. No posem sumes, sinó un problema on n’hi hagi. No farem dictats, sinó treballs on hagin d’escriure i narrar alguna cosa. Sempre prenent consciència que el més important d’aquest apartat és assolir les competències plantejades, treballar de manera interdisciplinària i amb metodologia ABP.

Recursos metodològics a utilitzar:

Partim de la metodologia basada ABP (aprenentatge basat en problemes).

El propi pla de Treball digital o Projecte de treball cooperatiu basat en la



metodologia ABP (el mateix planteig que fan les web quest ).Podem partir de propostes fetes des del professorat o bé de propostes fetes des dels propis alumnes: DE MANERA COOPERATIVAEls projectes de treball, escollits pels alumnes o escollits pels professors) i de simulacions (on l'alumne hagi de pensar tot donant la seva opinió raonada per justificar la pregunta).

DE MANERA INDIVIDUALEl Pla de Treball, basat en una proposta de treball interdisciplinària que ha de resoldre l'alumne a partir d'un plantejament inicial.

Partint d'aquesta organització metodològica, s'organitza l'espai, els horaris, les activitats, les sortides, els tallers i el currículum en general.



ABP

TEMA

Plantejament de la situació : RELAT

Fil conductor a cada apartat




ACT 1,2,3,..

ACT 1,2,3,..

ACT 1,2,3,..

ACT 1,2,3,..

Què hem après: CONCLUSIONS

EINES

INFORMACIÓ

Un títol global que permeti ser Narració de la

situació: Etiòpia

Documents, enllaços, animacions, vídeos,

Instruments que ajuden a trobar o

elaborar la resposta:

Treball resum final on es treuen

Material pel professor

Introducció de cada apartat on s’introdueix de

Són de metodologia

múltiple (frash,

Recursos pel

ROL DE L’ENSENYANT

- Guia- Donar més pistes- Orientador- Fer preguntes

VALORS a treballar:

- La cooperació- La col·laboració- L’exposició oral

ÀREES

NaturalsSocialsTecnologia

Àrees de l’expressió

DEFINICIÓ: Es tracta de potenciar les diferents arts i treballar la sensibilitat vers les mateixes, així com l’autocontrol i expressió corporal

Què contempla?:

Posar en context a l’alumne, ja sigui actuant, exercitant-se, jugant, escoltant música o creant-ne, expressar-se plàsticament o interpretant de tal manera que pugui manifestar-se o trencar la vergonya per poder-ho fer. També tracta de posar a l’alumne en situacions que hagi de resoldre per tal de crear en ell una seguretat i autoestima.


- Guiar- Donar més pistes- Orientar- Fer preguntes



Valors a treballar:

- L’autocontrol- El respecte- La resolució de conflictes- L’empatia- L’expressió artística- El joc

Àrees curriculars

La músicaL’educació físicaL’educació visual i plàstica

DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ TUTORIAL

La mediacióL’OKUPA’TEls agrupamentsLa competència socialLes intel·ligències múltiplesLa Kinesiologia



A tall de resum:

Instrumentals Àrees del coneixement L’expressióIndividual En grup

Àrees implicades

Matemàtiques, català, castellà, anglès i la 2a llengua estrangera

Socials, Naturals (física, biologia i química) i tecnologia.

Socials, Naturals (física, biologia i química) i tecnologia.

Música, visual i plàstica.Així com l’acció tutorial, la kinesiologia i el ioga.

Definició

Àrees sense les quals els alumnes tindrien dificultat d’evolució i d’accés al coneixement. Per aquesta raó són el principal objectiu de l’educació obligatòria.

Treball d’autosuperació i autoavaluació, de manera individual i interdisciplinària, on l’objectiu és resoldre un problema inicial mitjançant activitats múltiples.

Treball en equip basat en la cooperació i la col·laboració on cada individu té una responsabilitat que afecta el conjunt de l’equip.

Apartat que pretén desenvolupar la sensibilitat més que l’especialització. S’usa en tots els àmbits a la vida i ajuda a viure millor.

Valor a treballar L’atenció L’esforç La col·laboració La sensibilitat


Instructor motivador, en col·laboració amb els alumnes i interactuant amb ells.

Motivador, guiatge, orientació, donar pistes (mai respostes), font d’informació.

Motivador, guiatge, orientació, donar pistes (mai respostes), font d’informació.

Motivador, sensible, engrescador, especialista

Gestió de grups

En gran grup, individual, ajut en parelles, agrupaments flexibles.

Treball individual (poden ajudar-se entre ells sense solucionar mai el problema)

Treball en equips Força treball individual, però també d’equip

Tipologia d’activitats

Exercitació:Càlcul mentalLectura eficaçLectura en parella ResumsEsquemesMapes conceptualsExplicació amb participació

Pla de treball Projectes de treball

Molt variades:AudicióExercitacióJocs cooperatiusCreació plàsticaCreació audiovisualExposició

Metodologies

Expositiva, sistemàtica del contingut, participativa en gran grup.

ABP

Crear, escoltar i practicar.

Treball individual Autoavaluativa, presa de decisions i camins múltiples de resolució

Cooperativa i col·laborativa.El trencaclosques o què sabem, què volem saber...

NOTA: No confondre sistematització dels continguts amb sistematització de l’aprenentatge.No confondre projecte de treball cooperatiu amb cooperació entre iguals.

Explicació aclaridora:



Concepte Explicació

Sistematitzar continguts

Els continguts que anem introduint s’han de fixar. Per fer-ho sistematitzem el concepte tantes vegades com sigui necessari i posem exemples d’on podem trobar situacions en què els haguem d’aplicar (els contextualitzem).En aquest apartat utilitzarem exercicis, problemes, operacions i tot allò necessari perquè l’alumne domini el concepte introduït.Aquest apartat és propi de les 3R (de les àrees instrumentals) les quals necessiten la participació del professor en la seva introducció.

Sistematitzar el coneixement

Aplicació pràctica en un context més global on l’alumne no només ha de posar els coneixements d’una àrea a la pràctica sinó la de moltes. El problema no està focalitzat en un contingut determinat, sinó en un problema que es planteja.L’alumne ha d’escriure, llegir, investigar, estudiar, resoldre, autoavaluar-se, compartir, proposar i exposar, entre d’altres, per tal de trobar la resposta al problema.Aquest apartat forma part dels plans de treball i dels projectes de treball que es duen a terme en les àrees del coneixement.

Projecte de treball cooperatiu

És una metodologia d’investigació pensada en la resolució d’un problema inicial (metodologia ABP). Li diem cooperatiu perquè es treballa en equip i cada component té una responsabilitat dins del grup.Aquest projecte és propi de les àrees del coneixement quan usem metodologies cooperatives.

Treball cooperatiuÉs una metodologia que es pot aplicar en qualsevol situació. Quan un alumne acaba una tasca pot ajudar un company, la lectura en parella per reforçar el diàleg, la comprensió escrita, per exemple. No té un horari fix.



10. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

Els principals objectius que estableix el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) són els següents:.- Establir principis per l’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i

relació en tots els àmbits del centre.

- Organitzar el tractament de la llengua al centre. L’ensenyament del català i del castellà tenen garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que els alumnes poden utilitzar normalment i correctament les dues llengües al final de l’educació secundària obligatòria.

- Organitzar el tractament de les llengües estrangeres al centre per tal que l’alumnat pugui comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat en anglès i si s’escau en alemany, en acabar l’educació secundària.

- Disposar dels mecanismes necessaris per a la integració lingüística dels alumnes d’altres llengües que s’hagin incorporat tardanament al sistema educatiu.

- Recollir criteris d’adequació dels principis a la realitat sociolingüística del centre.

BLOC 1: CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE

1. El centre i l’entorn

El centre Jacint Verdaguer és un centre docent públic nascut el curs 2005-2006 com a centre integrat 3-16 i situat al terme municipal de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Els alumnes del centre provenen essencialment de la pròpia vila, Sant Sadurní, que és una zona industrial amb una forta presència del sector del cava. Darrerament s’ha produït un fort procés migratori cap aquest i altres municipis propers que ha provocat canvis demogràfics, urbanístics i socials. L’àrea de procedència d’aquesta migració és, principalment, la zona metropolitana de Barcelona, però també altres zones molt més allunyades, com és el Marroc i alguns països d’Amèrica Llatina.

2. L’alumnat

Els nostres alumnes són en un 85% nascuts a Sant Sadurní d’Anoia. La resta provenen d’altres autonomies d’Espanya, del Magreb o bé de Sud-Amèrica. El nivell socioeconòmic i cultural és mitjà-alt en la majoria dels alumnes provinents de



la vila i molt variat en la resta.

3. Coneixement i us de la llengua per part dels alumnes de l’escola

A l’escola no hi ha conflictes lingüístics. Tots els alumnes acaben dominant les dues llengües oficials. El nivell d’ús als patis és variat predominant la llengua catalana però molt a prop de la castellana.

ÀMBITS DEL PROJECTE LINGÜÍSTICDesplegarem aquestes idees generals que condicionen el PLC en quatre àmbits:

ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS

- professorat- personal no docent- alumnes- associació de pares- menjador i sortides i intercanvis

ÀMBIT DE SERVEIS

2.1 Projecció internaLa retolació del centre, la documentació administrativa, els instruments de gestió: horaris, normativa, programacions, les actes i avisos, els comunicatsals taulers d’anuncis són documents interns de centre i la llengua utilitzada és la llengua catalana. Des de la Coordinació lingüística s’ofereix un servei d’assessorament i correcció.

2.2 Projecció externaTots aquests documents:La correspondència oficial, els butlletins i els informes, les comunicacions escrites dirigides als pares i a les mares, la correspondència escolar són documents de projecció externa del centre i la llengua utilitzada és la llengua catalana. La informació que es transmet a les famílies d’alumnes nouvinguts també és en llengua catalana. El Departament d’Educació ofereix un servei de documents traduïts en diferents llengües en cas que les famílies ho sol·licitin. Des de la Coordinació lingüística s’ofereix un servei d’assessorament i correcció.

La pàgina web del centre és també en llengua catalana.

ÀMBIT DE GOVERN I RELACIONS INSTITUCIONALS

Principis regulats per la normativa:- El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l’ensenyament en

tots els nivells i modalitats educatius.



- El directors vetlla perquè el català sigui la llengua d’ús habitual en les reunions i actuacions del centre (arxius, informes interns, comunicacions...)

- El centre vetlla per la participació en activitats organitzades per entitats locals que fomentin l’ampliació de coneixements de la cultura catalana i l’ús de la llengua.

ÀMBIT PEDAGÒGIC

Utilització de la llengua catalana com a llengua vehicular

Si analitzem l’ús real de la llengua catalana en el nostre institut, ens adonem que la normalització lingüística és un repte difícil. En una situació lingüística com l’actual, és imprescindible la intervenció dels diferents estaments de la comunitat educativa per evitar el procés de substitució i donar prioritat en tots els àmbits, per tant, a la presència de la llengua catalana.

Des del nostre centre hem de fer l’esforç perquè el català continuï sent el vehicle de transmissió docent per contribuir a compensar el desequilibri que es produeix,majoritàriament, en l’entorn.

Afavorim i potenciem l’ús del català en el material didàctic creat o adaptat pel professorat de l’institut escola en les assignatures que no són de llengua o de literatura. (Queden exemptes les matèries de llengua castellana i llengües estrangeres).

Els Departaments didàctics tenen en compte la necessitat de disposar de material didàctic en català a l’hora d’adquirir o sol·licitar material bibliogràfic, audiovisual o informàtic d’ús general o consulta. Es procura donar preferència a la versió catalana quan s’hagi d’adquirir material complementari existent en català i castellà.

4.2 Situació del programa d’immersió lingüística

El Departament de Psicopedagogia del centre aplica als alumnes nouvinguts una prova de competències lingüístiques i de matemàtiques. A partir dels resultats els equips docents distribueixen l’alumnat en grups-classe equilibrats i s’apliquen recursos per compensar els dèficits individuals (Atencions individualitzades....)

Tractament de les llengües al centre

Principis generals

- El català és la llengua pròpia del centre i s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.



- L’ensenyament del català i del castellà tenen garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els alumnes, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament les dues llengües al final de l’educació secundària obligatòria.

- En acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat ha de poder comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en una llengua estrangera (anglès o alemany, o amb les dues llengües estrangeres que s’imparteixen al centre).

El llenguatge

El llenguatge és la base del coneixement, de l’aprenentatge i de la comunicació. Ha de ser vist a l’institut com a eina de desenvolupament i articulació del propi pensament i com a necessari per a la transmissió dels aspectes més creatius i subjectius.

La Llengua catalana

El català, com a llengua pròpia i oficial de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. S’utilitzarà amb normalitat com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’institut escola.

El professorat del centre exigeix correcció lingüística en els treballs i exercicis dels alumnes.

La llengua castellana

El castellà, com a llengua cooficial de Catalunya, ha de ser coneguda en profunditat per tots el alumnes de l’institut escola, que han d’adquirir-ne el coneixement i la correcció.

Les llengües estrangeres

La tercera llengua és l’anglès. Aquesta es treballa des de P4 i es fa l’educació física en anglès així com la plàstica al cicle superior. L’alemany és la segona llengua estrangera al centre i optativa a partir de la secundària.

La llengua d'aprenentatge

Assegurem, aprofundim, vetllem i prioritzem el procés catalanitzador (llengua i cultura) a l'escola, així com potenciem la parla del català dins de l'àmbit escolar. Vetllem i assegurem el coneixement de la llengua i la cultura de l'Estat espanyol. Valorem i respectem llengües, cultures i ètnies d'altres països: Eduquem en la tolerància.



El català és la primera llengua en la qual els alumnes faran els seus primers aprenentatges, així com la llengua vehicular de l'aprenentatge en general.El Castellà serà la segona llengua d'aprenentatge.

L'anglès és la tercera llengua i la llengua estrangera d'aprenentatge bàsic.

Vetllar perquè l'alumnat en acabar l'Educació Secundària Obligatòria, sigui capaç d'expressar-se i utilitzar indistintament la llengua catalana i la llengua castellana amb força fluïdesa.

Mantenir i millorar el nivell de normalització de la llengua catalana a l'escola. Aconseguir que l'ús de la llengua catalana sigui un acte automàtic per part de tota comunitat educativa, dins i fora de l'escola.

Facilitar els nens i nenes l'arrelament a Catalunya.

En acabar l’Educació Obligatòria, i respecte a les llengües estrangeres, l’alumnat ha de ser capaç de tenir un domini fluid de la llengua anglesa i fer-ne un ús pràctic de la mateixa, i respecte a la segona llengua estrangera, l’alemany, l’alumnat que hagi fet aquesta opció ha de tenir nocions bàsiques de la mateixa.

2.1. Llengua Catalana

L'alumnat ha de conèixer i utilitzar correctament la llengua Catalana, tant oralment com per escrit i emprar-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge. El Català és la llengua vehicular i d'aprenentatge del Centre en els aspectes de: Administració - Docència de classes - Llibres, dossiers, fitxes. - Audiovisuals - Festes i tradicions - Jocs. El Català és la llengua del Centre i tot el que s'aprèn és en referència a ella. Les estructures comunes es donaran en la llengua Catalana fent referència al paral·lelisme. En aquest sentit el mestre haurà de tenir cura de no repetir els continguts en Català i Castellà i caldrà tenir-ho present a l'hora de les programacions tal i com queda de manifest en el P.C.C. així com en els materials lliurats als alumnes, llibres de text, quaderns, fitxes...

2.2. Llengua Castellana.

Els alumnes han de conèixer i dominar en acabar l’ESO la llengua Castellana a nivell oral i escrit de manera que la puguin utilitzar en igualtat de condicions que el Català i adequadament com a font d'informació i vehicle d'expressió. El Castellà serà la segona llengua de l'escola.

S'introduirà a nivell oral a partir de primer de primària donat prioritat a les correccions orals, a cicle mitjà fins a finals de l’ESO hauran de començar a llegir-la



i a escriure-la fins dominar plenament aquest llenguatge d’expressió oral i escrit.

2.3. Llengua Anglesa.

L'Anglès és la tercera llengua a l'escola i la llengua estrangera . A educació infantil i al primer cicle de primària s'introduirà la llengua anglesa a nivell oral, donant molta importància al component auditiu.

Al segon cicle de primària es seguirà treballant la comprensió i l'expressió oral i s'iniciarà, de manera molt puntual, l'expressió escrita. Ja a partir de cicle inicial fins a finals de l’etapa obligatòria de l’ESO, es durà a terme i a la pràctica, l’anglès a l’educació física.

A sisè es durà a terme agrupaments flexibles amb 1r. d’ESO per tal d’adequar les necessitats dels alumnes al canvi i poder afavorir aquest aprenentatge.

2.4. Llengua Alemanya/francesa

L’alemany o el francès, serà la segona llengua estrangera del Centre a partir de primer d’ESO en els crèdits variables.

Aquesta llengua serà d’introducció bàsica.

Distribució horària de la llengua catalana i de la llengua castellanaPer nivells:



L’acolliment dels alumnes

PRESENTACIÓ

La Comissió d’atenció a al diversitat està integrada per un membre de l’EAP, la psicopedagoga del centre i la professora de compensatòria, la cap d’estudis i les professores especialistes d’educació especial.

Pensem, que el Pla d’acollida ha de ser una eina que faciliti la integració de tot l’alumnat dins de la realitat social del centre i del poble de Sant Sadurní. Per això cal que els/les alumnes nouvinguts/des coneguin tots els membres de la comunitat educativa i tinguin uns referents clars amb els quals es puguin identificar i demanar ajut quan els calgui. Han de saber amb qui poden comptar en un moment de necessitat.

Els objectius d’aquest Pla d’acollida són:

Assumir com a centre els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes procedents d’altres països o d’altres comunitats autònomes.

Aconseguir que l’alumnat nou/va comprengui el funcionament del centre, i s’hi adapti juntament amb els companys/es i professors/es

Afavorir una bona escolarització i potenciar al màxim l’èxit escolar

Potenciar actituds,valors de respecte i bones pràctiques entre tota la comunitat educativa.

PREINSCRIPCIÓ/MATRICULACIÓ

És la informació que es dóna a la família el primer dia que ve al centre per demanar la matriculació del seu fill/a al Centre. Aquesta informació es proporcionarà des de la Secretaria del centre.

La documentació que es necessita per poder matricular un/a alumnat nouvingut/da al centre és:

•Full de preinscripció.•Full de la documentació necessària per poder fer la matrícula.•Citació per tenir una entrevista amb l’equip directiu,o i/o el/la professora

especialista.

Una vegada feta la sol·licitud de matrícula es passarà a la Comissió de Matriculació.



Entrevista família/equip directiu/compensatòria:

Els objectius d’aquesta primera entrevista amb la família són:

•Recollir una primera informació sobre la situació de l’alumnat i de la família: procedència, llengua familiar, escolarització prèvia, residència, components de la família, situació i seguiment escolar, aspectes socials i culturals.

•Facilitar informació sobre tots els interrogants que els pares/mares puguin tenir sobre el sistema educatiu i respondre’ls.

•Informar sobre el sistema educatiu català: calendari, àrees que es cursaran...•Informar sobre els aspectes d’organització i funcionament del centre: horari

marc, material i llibres de text, servei de menjador i transport, ajuts, nom del tutor/a...

Documentació per l’entrevista amb la família:

• Dades familiars.• Informació bàsica sobre l’alumnat.• Horari marc.• Característiques del centre • Donar informació de les sortides activitats extraescolars,colònies.• Informar-los dels serveis als que es poden adreçar:classes de castellà i

català per adults,escola de mares,centre cívic,serveis socials,biblioteca...• Informar de la importància de les reunions,entrevistes, xerrades• Llistat de llibres de text del nivell corresponent.• Llistat de material de l’alumnat.• Full de l’ús del servei de menjador i/o transport.• Full de citació de l’alumnat per a l’avaluació inicial.• PSC.• Calendari.

Una vegada feta l’entrevista, l’Equip Directiu adscriurà l’alumnat al nivell que li pertoqui per edat natural. També ho comunicarà al tutor del cicle corresponent perquè li assigni grup, crèdits variables i n’informi al tutor/a,i aquest a la resta del professorat.

RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

Per a un/a alumnat nouvingut/da, especialment si s’incorpora de nou al nostre sistema educatiu és important la relació que el centre estableixi amb la seva família, sobretot en els moments inicials. Seria convenient que la professora de compensatòria pogués assistir en aquesta primera entrevista.En aquesta fase caldrà valorar la conveniència de plantejar-se actuacions específiques tant pel que respecta a les orientades a recollir informació de l’alumnat com aquelles orientades a ajudar als pares a situar-se al nou context



escolar.

A més de l’entrevista inicial caldrà preveure entrevistes periòdiques assegurant els canals de comunicació oral i escrit (persones de referència familiars, llengua, horari...); caldrà valorar la possible participació d’altres professionals exteriors al centre que col·laborin des de diferents ambients: PEC, EAP, Serveis Socials, Traductors...

Després d’aquesta fase inicial la relació amb la família es pot portar a terme amb els canals habituals del centre.

CANALS A SEGUIR UN COP PARLADA AMB LA FAMÍLIA

•Entrevistes personals del/de la tutor/a amb els pares de l’alumne/a. El/la tutor/a té una hora setmanal dins del seu horari lectiu per tal d’atendre als pares dels alumnes de la seva tutoria. En les entrevistes es posarà especial èmfasi en l’adaptació de l’alumnat nouvingut al grup classe, però també es tractaran aspectes personals i acadèmics.

•Al butlletí de notes, a més, s’adjuntarà un informe amb la valoració dels continguts específics treballats amb l’alumne.

•Informació escrita d’aspectes puntuals a través de l’agenda de l’alumne.•Informació oral per via telefònica.•Potenciar la comunicació i el lligam entre els pares nouvinguts i la comunitat

escolar,creant la figura de pares tutors acollidors.

No obstant, és convenient fer un seguiment del procés d’adaptació de cada alumnat per tal d’arbitrar mesures complementàries si és necessari.

AVALUACIÓ INICIAL

Es realitzarà una avaluació inicial per tal de conèixer el nivell de l’alumnat en les àrees instrumentals, i el seu nivell de llengua oral i escrita per poder planificar el seu itinerari escolar.

Aquesta avaluació inicial la realitzarà ell/la psicopedagog/a de l’institut escola, o bé les professores d’E., amb l’assessorament de l’especialista LIC i el/la membre de l’Anap del centre.

Documents necessaris per l’avaluació inicial*:

•Proves inicials de català, castellà i matemàtiques del nivell corresponent per alumnes que vénen d’un centre d’una altra comunitat autònoma.

•Proves de compensatòria per alumnes que venen d’un altre país.•Fitxa d’avaluació inicial de l’alumnat.

ACOLLIDA AL CENTRE



Una vegada la Comissió de Matriculació doni l’autorització per escolaritzar a l’alumnat al centre. L’equip directiu informarà al tutor que tindrà al nou/va alumnat a l’aula, i si cal també se li assignaran les modificacions horàries per anar al taller de llengua o d’ajuts.

Entrevista de la professora de compensatòria amb l’alumnat:

En aquesta entrevista se li facilitarà, al alumne la informació necessària per incorporar-se el més aviat possible a les classes. També se li ensenyaran les instal·lacions i se li explicarà el funcionament del centre.Documents:

•Horari del grup classe.•Normativa de classe.

ACOLLIDA AL GRUP CLASSE

És important anticipar l’entrada de l’alumnat als/les companys/es, fomentant actituds d’interès per conèixer aspectes del seu país i de la seva cultura mitjançant alguna activitat que els ajudi a valorar-la.

Previ a l’arribada de l’alumnat:

• Informació per part del tutor/a als alumnes del grup classe de la nova incorporació,buscant la implicació dels companys.

• A partir del CM és nomenarà a un company que faci l’ acompanyament del nou vingut i li faciliti el coneixement de les instal·lacions i dels serveis del centre.

• A partir del cicle mitja, s’anomenarà un cotutor que l’acompanyi en el joc i l’animi a jugar en el pati

Incorporació de l’alumnat a l’aula:• Es vetllarà perquè hi hagi un alumne que també parli el seu idioma i participi

de la benvinguda.• Avaluació de l’acollida*:Un cop l’alumnat s’ha incorporat a la vida escolar

del centre s’haurà de fer una avaluació de tot el procés d’acollida d’aquest/a alumnat. Qui en farà la valoració serà la Comissió d’atenció a la diversitat.

RECURSOS HUMANS

El centre ha de preveure els recursos humans necessaris per atendre els alumnes que arriben al nostre sistema educatiu sense un coneixement mínim de la llengua i cultura catalana.Els informes del centre de procedència (si és dóna el cas), els de les professionals



de l’EAP i de la professora LIC seran bàsics per establir una bona atenció.També es compta amb els Serveis Socials del municipi: assistenta social i treballadora de carrer, mediadora, escola de mares,….

L’ESCOLARITZACIÓ

Les actuacions s’organitzen en funció de les necessitats educatives que presentin els/les alumnes nouvinguts/des i que s’analitzen en el sí de la Comissió d'atenció a la diversitat, prèvia valoració per part de la de la professional de l’EAP i amb la col·laboració del programa LIC, si s’escau.

Aquestes mesures es concreten en:

• Suport, quan sigui necessari, en el grup d’ajuts d’alumnat, tallers ,agrupaments…

• Horari d’atenció individual per aquest alumnat en les àrees instrumentals.• Intervenció puntual del/la mestre/a del programa d’educació compensatòria

(PEC). És molt important però tenir en compte que per afavorir la socialització i la motivació de l’alumnat nouvingut/da convé que faci amb els/les seus/seves companys/es el màxim d’activitats possibles. Cal optimitzar al màxim les àrees d’educació física, música, plàstica, les estones d’esbarjo, etc.

En la preparació d’activitats, especialment adaptades, es procurarà sempre que aquestes facin referència a l’àrea i al tema de treball que estan realitzant els/les companys/es.

Dins l’àrea de matemàtiques, es procurarà, si més no que l’alumnat que ja ha estat escolaritzat, pugui anar treballant i recordant els aprenentatges que ja sap i els pugui anar ampliant a mesura que la comprensió lingüística ho faci possible.

ELTRACTAMENT DE LES DIFERENTS LLENGÜES

L’alumnat nouvingut/da que no sap ni coneix la llengua catalana ni la castellana treballarà a l’escola una sola llengua: la catalana.

Aquesta situació es mantindrà fins que l’alumnat assoleixi un mínim domini oral del català, és a dir, fins que pugui comunicar-se per saludar, per expressar les seves necessitats bàsiques i fins que entengui un mínim d’instruccions que li permetin un cert grau d’autonomia en el treball dins l’aula.

Aquest període pot anar des d’unes setmanes fins uns mesos, depenent de si l’alumnat ha estat escolaritzat prèviament o no i del seu propi interès i capacitat.El coneixement de la llengua es treballarà de manera prioritària de forma global i funcional i molt lligat al coneixement de l’entorn.



Encara que inicialment l’alumnat presenti dificultats de comprensió, és important adreçar-nos a ell/ella oralment amb regularitat.

A l’hora de preparar les activitats d'aquests alumnes, caldrà tenir en compte les dificultats que els sorgeixen per la pròpia estructura de la llengua.

Es treballarà el vocabulari bàsic i les estructures més usades. S’utilitzarà tota mena de material visual, manipulatiu (jocs),programes informàtics o làmines que l’ajuden a identificar els objectes, les situacions,vocabulari bàsic etc.

El tractament de la llengua en altres àrees curriculars

A l’alumnat nouvingut/da que desconeix la nostra parla, li és quasi bé impossible poder treballar els mateixos continguts que els seus companys/es en àrees com les ciències socials i de la naturalesa, amb aspectes de matemàtiques com la resolució de problemes o amb aspectes de llengua com poden ser l’assoliment de conceptes gramaticals, etc.

Això no implica necessàriament que constantment hagi d’estar fent activitats totalment diferents de les dels seus companys/es, implica únicament que les haurà de fer a diferents nivells segons les seves possibilitats.

Per això, es procurarà que l’alumnat treballi en tot moment els mateixos temes que els seus companys/es encara que sigui únicament a nivell d’assoliment del llenguatge o continguts mínims, aprofitant els recursos que tenim penjats en xarxa, i assegurant el vocabulari i contingut mínim de cada tema.

ACCIÓ TUTORIAL

És un element bàsic tant en la tasca pedagògica i d’orientació de l’alumnat nouvingut com en l’aspecte fonamental de la integració d’aquests nois i noies en la nova realitat.

El tutor o tutora de l’alumnat és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el centre, amb els companys/es i amb la tasca. També és el referent principal en la relació amb la seva família tant en els moments d’acollida com en les següents fases del seu procés d’incorporació.

És necessari fer un seguiment acurat de la seva evolució mitjançant entrevistes personals, seguiment del seu rendiment, del seu comportament, control d’assistència… Intervencions que ja es contemplen en les línies d’actuació del tutor o tutora de grup, però que en el cas d’aquests alumnes és molt important per la necessitat que presenten de més acompanyament.Un altre aspecte a cuidar és el traspàs d’informació i la coordinació amb la resta de docents que intervenen en l’educació de l’alumnat de cara a aconseguir la



màxima coherència en les intervencions i afavorir la possibilitat d’introduir canvis en l’atenció en funció de l’evolució que presenti.

També és important consensuar un protocol per prendre decisions que ens ajudin a prevenir o solucionar possibles conflictes.

AVALUACIONS I INFORMES

L’avaluació inicial que es porta a terme en la fase d’acollida permet determinar el nivell de competències de l’alumnat nouvingut/da i organitzar els recursos necessaris, principalment pel que respecta al coneixement de la llengua.

A partir d’aquí és fonamental considerar una avaluació continuada que tingui en compte els objectius i continguts que s’han considerat adequats plantejar-se en cada cas i que contempli la necessitat de diversificar els instruments d’avaluació: orals, escrits, amb suport visual.

A més del butlletí de notes, s’adjuntarà un informe amb la valoració dels continguts treballats de manera específica.

ANNEX AL PLA D’ACOLLIDA

AVALUACIÓ INICIAL:Proves inicials per a alumnat nouvingut procedent d’altres sistemes educatius per a valorar la competència en la llengua pròpia dels alumnes, el coneixement de la llengua llatina i el coneixement de matemàtiques:http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm

AVALUACIÓ DE L'ACOLLIDA:Avaluació de la integració escolar dels alumnes nouvinguts, enquestes per l'alumne i pels tutors ordinaris i d'acollida.http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_avaluacio1.htm

ADRECES I MATERIALS ÚTILS PER A L'ACOLLIMENT DELS ALUMNES NOUVINGUTS:

http://www.xtec.net/formaciotic/presentacions/acollida/index.htmRecull de material fet per l'equip LIC i el CRP Ciutat de l'Hospitalet de Llobregat a partir de la plantilla elaborada per l'àrea TIC del Departament d'Educació

Vocabulari en imatgeshttp://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/viure/

Vocabulari bàsic en imatges que s’adreça a les persones que acaben d’arribar a Catalunya i no coneixen la llengua catalana. Té dues parts: una primera part de



http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_avaluacio1.htm

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_avaluacio1.htm

http://www.xtec.net/formaciotic/presentacions/acollida/index.htm

http://www.xtec.net/formaciotic/presentacions/acollida/index.htm

http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/viure/




vocabulari en imatges i una segona part integrada per una guia de conversa molt breu.

Les llengües del mónhttp://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htmEls alumnes de l'IES Miquel Tarradell de Barcelona fan de professors i ens ensenyen a parlar en la seva llengua

Proel: Lenguas del mundo, Alfabetos de ayer y de hoy http://www.proel.org/mundo.htmlhttp://www.proel.org/alfabetos.html Recull de totes les llengües del món, fins i tot, les que no tenen usos escrits. Origen i evolució.

DICCIONARI VISUAL CATALÀ ARABMaterial fotocopiable amb fitxes organitzat per centres d’interès.



http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm




http://www.proel.org/

http://www.proel.org/

http://www.proel.org/mundo.html

http://www.proel.org/mundo.html

http://www.proel.org/alfabetos.html

http://www.proel.org/alfabetos.html

Relacions amb l’entorn

RELACIÓ A LES FAMÍLIES

La formació dels nostres alumnes no depèn exclusivament del que l’escola pugui oferir. Cal la implicació conjunta de les famílies i els mestres per fer possible un desenvolupament intel·lectual i humà de cada un dels nens i nenes de l’escola.Per aquest motiu el Centre facilita els mecanismes de relació i participació de tota la comunitat educativa.En aquest sentit desenvolupem:

El treball conjunt entre l’AMPA i l’Equip Directiu per tal d’aconseguir un treball unificat i uns objectius de treball comuns basats en aquest projecte de centre.La participació dels pares i mares en els tallers de l’escola, les sortides i les festes populars.

L’escola de pares amb la continuació de les “Receptes per educar” com a punt de reflexió i ajut davant dels problemes que es puguin trobar amb els seus fills.El “Full informatiu” com a mitjà informatiu de bones actituds.

L’organització de festes adreçades a pares per tal de crear coneixença entre els mateixos.

Treballar amb els delegats pares a cada aula per tal de dinamitzar les relacions i fer de pont en les propostes.

Una bona imatge de l’escola, amb la participació de tota la comunitat afavoreix els missatges que els pares donen als seus fills/es i això repercuteix en un major interès de l’alumnat vers l’escola i per la seva formació.

RELACIÓ AMB L’ENTORN SOCIAL

No podem obviar que a més de la família i l’escola, entorn social influeix de manera considerable en la formació dels nens i nenes. Oblidar, criticar o fer ulls clucs al que passa a l’exterior només provoca conflictes entre els nostres alumnes.Per aquest motiu, l’escola coneix l’entorn social, ensenya a conviure, a utilitzar els recursos propis de la seva generació, a participar dels actes propers i a gaudir de les possibilitats que ofereix l’entorn.

Per aquest motiu:

Participem en actes que vinguin de l’entorn del poble, de tal manera que creï una dinàmica de participació i col·laboració entre diferents estaments i escoles de la



Vila.

Participem i eduquem en la formació procedimental de l’ús de la biblioteca del poble, fent sortides a la mateixa i treballs amb el material que ens puguin oferir.Organitzem xerrades i visites a exposicions, ajuntament, centres culturals, ...Col·laborem amb altres actes organitzats i planificats anualment en els Consell Escolars Municipals.

RELACIÓ ENTRE L’EQUIP HUMÀ

Si, tal com defensem, les persones són imprescindibles per tirar qualsevol projecte en comú cap una bona fita, és del tot imprescindible crear àmbits de relació, d’intercanvi, de debat, de celebració, així com un entorn d’esbarjo agradable que permeti el desenvolupament dels objectius proposats.

Cal doncs, planificar activitats que ens formin a tots mitjançant l’experiència conjunta i establir moments de coneixença personal.

En aquest sentit potenciem:

Que les formacions individuals repercuteixin en el conjunt del Centre. Per fer-ho possible establim claustres pedagògics que permetin l'intercanvi entre companys.

Cursos de formació sistemàtic d’escola en aquells àmbits on es decideixi fer més incidència.

Una formació interna constants seguint el camí proposat per aquest projecte educatiu.

Creem lligams de reunions entre cicles per intercanviar aspectes pedagògics i intercicles.

Duem a terme celebracions on les relacions que es produeixen van més enllà de les laborals (sortides, festes, dinars,...)



Pec

Education

Transcript of Pec