Pec 2009 2010

23
Institut Francisco de Goya Projecte Educatiu de Centre Curs 2006-07

Transcript of Pec 2009 2010

Page 1: Pec 2009 2010

Institut Francisco de Goya

Projecte Educatiu de Centre

Curs 2006-07

Page 2: Pec 2009 2010

ÍNDEX

1. Història i idea general del Centre 2. De l’ideari del Centre i dels seus objectius 2.1. De l’ideari

Dels objectius pedagògics. Dels objectius de gestió Dels objectius de participació

3. De l’estructura organitzativa de l’Institut. 3.1. De l’Equip docent. 3.1.1. Concreció de funcions. 3.1.2. Concreció de funcions del Coordinador de Nivell 3.2. Del tutor orientador 3.2.1. Concreció de funcions 3.3. Del tutor classe 3.3.1. Concreció de funcions 3.4. Dels Departaments didàctics 3.4.1. Els departaments didàctics 3.4.2. Les funcions 3.5 Dels altres càrrecs i la reducció horària. 3.5.1. Funcions amb reducció horària

4. Del sistema de funcionament general 4.1. Del control d’assistència. 4.1.1. Del professorat 4.1.2. De l’alumnat 4.2. De les guàrdies 4.2.1. Concreció de funcions del professorat de guàrdia.

4.3. Del tractament de la diversitat 4.3.1. Del Quart A 4.4. Del marc horari.

4.4.1. L’horari de l’alumnat. 4. 4. 2. L’horari del professorat: 4. 4. 2. a. De l’elaboració dels horaris:

5.De les activitats extra-escolars

5.1. Objectius

Page 3: Pec 2009 2010

1. El Centre; descripció i dades generals L’IES Francisco de Goya es troba al districte d’Horta-Guinardó en un emplaçament privilegiat; és a la falda del Parc del Guinardó ja tocant a la plaça

enjardinada del Nen de la rutlla. L’entorn, entre boscos de pins per on passegen els veïns del barri, compta, a més, amb vistes excel·lents. Des del nostre Centre es contempla la ciutat i la seva àrea metropolitana que s’estén cap al Maresme, fins a Mataró, i cap al Vallès. El mar, el bosc i la ciutat estan sempre presents des de les aules i els patis.

El barri del Guinardó és un barri popular de classes mitges, antics

menestrals i obrers. La immigració primera està ja assentada i això es tradueix en la llengua dels nostres alumnes que és majoritàriament la catalana i en un barri que participa activament en les activitats del districte. Això també es déu a la constant i meritòria acció de les Llars d’Infants i les Escoles de Primària. La nova immigració és majoritàriament d’origen llatinoamericà i magribí. Xarxa, que és l’organisme de coordinació i reunió del tots els centres públics, ens serveix de plataforma de discussió i coordinació de l’Escola Pública. El nostre Centre hi participa activament i en dóna el seu suport a les iniciatives que es prenen.

La relació amb les Escoles de Primària és un dels actius més importants i l’institut en té molta cura. La participació intensa de l’AMPA en les activitats del Centre no és més que la continuïtat de la implicació de les famílies en els col·legis de primària. Hom reconeix que gran part de la responsabilitat del bon rendiment acadèmic del nostre alumnat correspon als centres de primària d’on prové, que són certament de qualitat i que tenen criteris educatius similars. Les escoles del nostre itinerari, que compartim amb l’IES Manuel Carrasco i Formiguera, són Arc Iris, Escola del Mar, Font d’en Fargas, Parc del Guinardó i Pit-Roig. A més rebem alumnes d’altres escoles del districte. La relació dels dos nivells d’ensenyament és contínua, i ens permet de tenir una visió global de l’acció educativa que es transmet a Xarxa que ja hem esmentat més amunt. Els informes de les escoles vénen amb els alumnes i, recíprocament, els resultats dels primer trimestre a l’institut tornen a les escoles. Encara més, els coordinadors de nivells i/o el professorat de diverses àrees de les escoles i del institut miren la manera de trobar-se per intercanviar criteris i continguts d’ensenyament.

L’IES Francisco de Goya va començar la seva història a partir de la reconversió de l’Escola d’EGB homònima que s’havia creat l’any 1976. L’any 1995 es va iniciar la transformació, i durant dos anys escola d’EGB i IES hi van conviure. El professorat de l’IES va ser majoritàriament voluntari i a hores d’ara la major part hi roman.

El Personal Docent el constitueix un nombre de 50* professores i professors que atenen 490 alumnes* en tres línies d’ESO i dues de Batxillerat que

* El nombre de professor augmenta en funció de les reduccions de jornada que es demanin

Page 4: Pec 2009 2010

agrupen les modalitats de Humanístic i Ciències Socials, Ciències de la Natura i Tecnològic. Tenim en plantilla un psicopedagog que, a més, s’ocupa de l’acció tutorial i forma part de la coordinació del tractament de la diversitat i una mestra terapeuta que ocupi la plaça de tractament de la diversitat.

L’Equip no docent està integrat per tres conserges i dos administratius. Les tres senyores que s’encarreguen de la neteja depenen d’una empresa contractada ad hoc. Cal afegir a l’equip no docent el personal del menjador, 4 cuineres, i els monitors que es cuiden de l’alumnat durant les hores en què no hi ha activitat acadèmica. El seu nombre varia entre 7 i 8 segons les necessitats. Aquests monitors depenen de l’empresa “Cooperativa Escolar Guinardó” que gestiona el menjador per encàrrec de l’AMPA i sota supervisió de la direcció de l’institut. Les instal·lacions del Centre també són utilitzades històricament als vespres per entitats esportives que poden fer servir les pistes per a entrenament. Les relacions amb aquestes entitats segueixen un conveni que s’ha de renovar anualment.

El nostre alumnat, com ja hem dit més amunt, prové majoritàriament del barri i sol ser traspassat a l’institut des dels Centres de Primària del districte. Es tracta doncs, d’un alumnat integrat en el barri que manté una cultura de participació molt familiar en les institucions educatives. El nostre Centre té com a una de les tasques prioritàries, al primer curs, que el canvi de medi i nivell, alteri mínimament l’alumnat i les famílies. L’alumnat que ens ha de venir és visitat per l’equip directiu a les escoles i al mateix temps es concerten visites de totes les escoles a l’institut. Segons les dades dels darrers cursos, dels alumnes que estudien l’ESO, es podran graduar en Secundària aproximadament el 90%. D’aquests alumnes graduats, el 88% (mitjana entre els darrers anys) cursarà el batxillerat en alguna de les modalitats que s’hi ofereixen. Els alumnes de Segon Curs de Batxillerat que es presenten a la Selectivitat, que són quasi la totalitat, aproven el 99% amb notes significativament superiors a la mitjana de Catalunya i d’altres centres de característiques similars de Barcelona. Els alumnes nous són rebuts de manera especial al Centre segons un pla d’acollida no escrit i assumit pel professorat. Aquest pla descansa en els

tutors orientadors. Aquesta figura és emblemàtica de l’institut. Cada professor tutora necessàriament un grup de 8 a 12 alumnes dels quals fa el seguiment, i als quals orienta i assessora, i, sobretot, els atén, i escolta les seves inquietuds. La tutoria orientadora tendeix a mantenir-se per cicles, tot i que la complexitat de repartiment de cursos, grups, i horaris, ho dificulta. En tot cas, quan es realitza el canvi d’ orientador, els informes, sistematitzats, passen al nou tutor. Lligada a la tasca del tutor orientador es du a terme la relació amb les famílies dels alumnes. Les entrevistes, regulades i ordenades formalment, estan dins del calendari, i la informació que se n’obté és a l’abast de tot el professorat. Les

* Dades referides al curs 2009-10

Page 5: Pec 2009 2010

famílies són coneixedores del sistema i hi participen molt activament i

intensament. Aquestes relacions entre les famílies dels alumnes i l’institut distingeixen el centre i, com ja s’ha dit, formen part tant de la cultura de l’escola com de la de l’entorn.

De les relacions amb les mares i els pares cal destacar l’activitat de l’AMPA que incideix de manera excel·lent en les activitats del Centre. Com d’altres associacions se’n fa càrrec, amb la supervisió de la direcció, de la gestió del menjador, de la Biblioteca, de la distribució dels llibres de text, de l’ajuda als alumnes amb dificultats econòmiques, de la subvenció de diverses activitats i, el que és molt important, contribueix a les despeses de l’institut amb una xifra que arriba en alguns casos al 15% del pressupost total. Pel que fa al departament de llengües estrangeres, actualment el centre està

lligat al programa europeu “Sòcrates” mitjançant un projecte “Comenius” que implica, a més dels departaments d’idiomes, professorat d’altres departaments. El projecte, que utilitza la llengua anglesa com a llengua de relació comuna a Europa, es denomina Medi ambient i creixement econòmic sostenible i té com a vocació ser interdisciplinari. A més, a iniciativa del professorat i de l’alumnat, el Centre, inicia un programa de preparació per aconseguir una escola sostenible. També, anualment, i des de la programació de llengua francesa, s’ha vingut realitzant un intercanvi amb França. És un projecte ja antic del Centre i en el que necessàriament participen el professorat, els alumnes, i les famílies que donen acollida als nois i noies, i als professors i professores francesos que ens arriben. Especialment des de la llengua francesa, i dins del mateix programa, es vol posar en pràctica una experiència

dins del programa Orator i que consisteix en afegir el francès com a llengua vehicular d’altres àrees. Aquesta experiència està, però, sempre limitada a la disponibilitat dels professors d’altres matèries. A més, l’institut participa a les Proves Cangur de Matemàtiques i es presenten regularment Treballs de recerca als diversos concursos tan a nivell municipal, com nacional, com estatal, en els quals s’han obtingut premis de forma continuada. S’han iniciat, també dos programes nous dins del marc de la innovació contínua. Un que afecta a la promoció i ús de la biblioteca: Biblioteca.edu; i un altre lligat al medi ambient: Agenda 21. Quant als serveis que ofereix el Centre cal esmentar, el menjador, amb cuina pròpia que dóna menjar cada dia de la setmana; la biblioteca, amb bibliotecària, que ofereix servei quatre dies a la setmana de tres a sis de la tarda i que està subvencionada per l’AMPA; les aules d’informàtica, que normalment, i també amb participació de l’AMPA, poden oferir servei en horari extraescolar; i el gimnàs, que, concebut com a sala de serveis múltiples, està obert a d’altres activitats que puguin ser d’interès tant per al barri com per a l’institut.

Page 6: Pec 2009 2010

2. De l’ideari de l’institut i dels seus objectius 2.1. De l’ideari El nostre institut és partidari de l’ensenyament públic. Un ensenyament concebut com un servei públic, gratuït, equitatiu i lliure com correspon a una societat solidària i democràtica. Com a institució pública es defineix com a pluralista i defensa la llibertat de càtedra i la garantia d’expressió de totes les ideologies que estiguin dins del marc del respecte de la democràcia. Educa en el respecte als drets humans i a la igualtat entre sexes i opcions sexuals, i, per tant lluita contra tot tipus de discriminació. És principi bàsic del centre el d’equitat. És a dir, que la igualtat s’ha d’entendre adaptada a les condicions necessàriament diferents de cadascú dels alumnes. Som conscients que això no deixa de ser una fita on arribar i que el dia a dia és més difícil. En qualsevol cas ens manifestem a favor d’una escola integradora en la que tots els alumnes convisquin i aprenguin a respectar-se. Fomentem el respecte a totes les creences religioses, i tal com marca la llei, som un centre aconfessional. Dins del respecte a la llei, el nostre institut està a favor de la laïcitat.

La llengua majoritària entre l’alumnat és la catalana. Això depèn segurament de l’origen dels nois i noies que estan molt lligats al barri, però sobretot, de l’acció de les escoles de Primària d’on provenen. Una vegada més es fa palès que la major part dels hàbits que s’adquireixen amb seguretat tenen el seu origen en els primers anys d’aprenentatge. Tot i així la influència del medi general també afecta els nostres alumnes i el perill de consideració de la llengua catalana com una llengua minoritzada hi és. Com en altres ambients de la nostra societat, la presència de l’espanyol és contínuament reforçada i el català recula en trobar-s’hi en contacte. És per això que cal donar seguretat a l’ús del català com a vehicle natural de relació. És una qüestió d’equitat, i si calgués s’hauria d’aplicar un tractament de discriminació positiva. En tot cas s’evitarà radicalment tot tipus d’educació que pugui dur a la segregació per raó de llengua i, prioritàriament, es farà tot el que sigui possible perquè els alumnes que s’incorporin adquireixin al més aviat la competència en la llengua catalana i, en el seu cas, en l’espanyola. Entre la resta de la comunitat educativa l’ús del català és general i es fa en condicions de normalitat tant en l’ús institucional com en l’ús social i sempre amb el respecte necessari per a l’ús de l’espanyol.

Page 7: Pec 2009 2010

2.1.1. D’acord amb aquest ideari l’Institut es planteja com a accions, mesures o projectes prioritaris els següents:

- L’acolliment dels alumnes de Primer d’ESO que compta amb:

1. La relació amb l’escola d’origen, que és molt intensa. Informes de l’Escola, intercanvi d’informacions amb el Coordinador Pedagògic....

2. El tutor orientador i el tutor-grup 3. L’equip docent.

- L’atenció a la diversitat que es fa mitjançant:

1. Grups reduïts per atendre necessitats especials de lecto-

escriptura per tal d’aconseguir competència lingüística plena en català i en castellà.

2. Grups reduïts per atendre necessitats especials de llenguatge matemàtic amb la finalitat d’obtenir competència plena en el càlcul bàsic.

3. Grups-classe heterogenis que no discriminin per raó de nivells de coneixements.

4. Crèdits variables que ofereixen oportunitat d’ aprofundiment i recuperació.

- Els equips docents i Tutories orientadores, que formen l’eix de l’estructura organitzativa del Centre. - La relació amb les Escoles del barri, l’AMPA i Xarxa (organisme de coordinació de totes les escoles i instituts del districte). - La reelaboració del Projecte Curricular. Cal adequar-lo LOE que ja

estarà promulgada el curs 2007-08. - La reforma contínua del Reglament de Règim Intern. S’ha d’intentar

construir un sistema de control de compliment, i de manteniment de la convivència, cada vegada més clar i transparent.

- La formació contínua i augment de la plantilla que ens permeti d’endegar

nous projectes educatius.

Page 8: Pec 2009 2010

2. 2. Dels objectius pedagògics de l’IES Francisco de Goya:

- Ajudar al desenvolupament de la personalitat de l’alumnat que possibiliti la seva integració positiva en el món. Hom entén que el desenvolupament de l’alumne és autònom i que l’escola només li ha de donar suport en la transmissió de valors positius per a la societat.

- Fomentar el respecte als drets humans, la llibertat, els principis

democràtics i la lluita contra les discriminacions de tot tipus. L’institut es proposa especialment lluitar contra les discriminacions per raó de sexe, opció sexual i lloc de procedència

- Facilitar l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i coneixements

humanístics, científics, tècnics, històrics, de salut i estètics, sempre dins del respecte a la pròpia percepció de l’alumnat.

- Formar l’alumnat en la cultura de l’esforç, de l’autodisciplina i la

constància en el treball.

- Ser un factor d’enriquiment de la visió del món de l’alumnat. Vol dir que hom ha de trobar a l’escola una gran varietat de pensaments i de formes de vida, que el permetin contrastar i millorar l’esperit crític i formar-se en l’ús de la raó, la ciència, la tolerància i l’empatia, i la defensa de la dignitat.

- L’alumnat ha de trobar a l’escola l’ambient, els valors, les estructures

que li facin estimar la llibertat i la responsabilitat.

- Facilitar l’aprenentatge òptim de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i promoure el seu ús normalitzat. Així mateix és objectiu del centre que els alumnes adquireixin competència en la llengua espanyola. En aquest sentit l’institut vol educar en l’apreciació del valor de les llengües com a eina de formació intel·lectual.

- Fomentar la participació activa en l’activitat cultural i social de l’institut

com a preparació per a la participació com a ciutadà.

- Transmetre el respecte i l’estimació per la pau, la cooperació i la solidaritat entre els individus i els pobles.

Page 9: Pec 2009 2010

2. 3. Del tipus de gestió de l’IES (objectius de gestió):

La gestió del centre té com a objectiu principal permetre l’acció eficaç del professorat dirigida a l’alumnat que ha d’aprendre i formar-se. La gestió ha de facilitar especialment i de forma prioritària el treball en equip, que és el que dóna més alt grau de coherència i d’èxit a l’acció educativa.

Per tant es fomentarà tot tipus de reunions de coordinació del professorat i de la resta de la comunitat educativa, especialment d’aquelles que afectin l’alumnat.

Són els principals responsables de la gestió l’equip directiu i en segon terme tot el professorat amb responsabilitat de coordinació en qualsevol nivell de treball.

Consell Escolar, en el si del qual hi treballa la comissió econòmica. Les decisions les pren el director, escoltada la comissió econòmica, i quan hagin estat fetes les propostes pertinents (com ara pressupostos dels departaments, les propostes de compra de material...), i la seva gestió directa correspon al secretari o la secretària de l’institut.

Els Departaments, anualment elaboren el seu pressupost tot seguint criteris pedagògics, de projectes, de material, d’urgències, etc. La tradició del Centre ensenya que les demandes dels departaments s’han pogut atendre normalment sense problemes. Això fa innecessari acudir a d’altres tipus de distribució del pressupost.

La gestió administrativa vetllarà perquè la tramitació de la documentació de l’alumnat i de les demandes que puguin sorgir dels diferents estaments educatius es realitzi amb la màxima eficàcia i eficiència.

Tant en la gestió administrativa com en l’econòmica, la secretaria de l’institut seguirà les instruccions i procediments que emanin de l’autoritat administrativa. Especialment de les publicacions del Departament d’Ensenyament sobre la gestió econòmica dels centres docents públics.

Page 10: Pec 2009 2010

2. 4. Objectius de participació: El centre promourà la participació de tota la comunitat educativa en la seva gestió. A banda de les instàncies de participació que depenen de la pròpia estructura de gestió del centre, és d’especial interès la participació de l’AMPA i de l’Associació d’Alumnes. En tot cas l’institut, i el seu professorat, promouran l’associacionisme entre l’alumnat i facilitaran la tasca de l’Associació d’Alumnes com a element positiu d’aprenentatge i de comunicació. L’institut Impulsarà la creació i bon funcionament del Consell de Delegats. L’AMPA i l’Associació d’Alumnes han de promoure la participació en les activitats organitzades pel Centre i posaran la màxima cura en vehicular les propostes i inquietuds dels sectors que representen. 3. De l’estructura organitzativa del centre Per a la seva gestió i el compliment dels seus objectius, el nostre institut descansa organitzativament en l’estructura següent:

- L’Equip Directiu - L’Equip Docent

- La Coordinació de nivell - La Tutoria Orientadora

- Els Departaments Didàctics - Els altres càrrecs unipersonals de responsabilitat.

-

De tots ells, dos són d’especial importància i es tenen per emblemàtics: la Tutoria Orientadora, i l’Equip Docent.

Page 11: Pec 2009 2010

3.1. De l’Equip Docent i El /la coordinador/a de nivell L’equip docent forma part de l’estructura bàsica de l’institut i gaudeix d’una autonomia per tal d’aplicar estratègies especials en casos concrets. Està format per tots els tutors orientadors d’un nivell, la majoria dels quals hi imparteixen matèries comunes. L’equip està presidit pel coordinador o per la coordinadora de nivell. I es convoca normalment cada quinze dies i sempre que sigui necessari. 3. 1. 1. Concreció de funcions de l’equip docent:

a. Fer el seguiment del rendiment de l’alumnat i la composició dels grups d’atenció a la diversitat amb assessorament de la Comissió d’Atenció a la Diversitat del Centre.

b. Fer el seguiment del rendiment global i individual. I si s’escau dissenyar estratègies per a millorar la convivència, les actituds i els resultats acadèmics.

c. Acordar les maneres d’actuació en casos de faltes de convivència lleus o greus de l’alumnat i d’altres situacions de conflicte tot aplicant el RRI.

d. Col·laborar en l’Acció Tutorial. e. Posar en comú les observacions del professorat sobre l’evolució dels

alumnes i els grups. f. Adjudicar els crèdits variables als alumnes. g. Col·laborar amb el Coordinador Pedagògic i la Cap d’Estudis en la

formació dels grups classe. h. Fer el seguiment de l’adequació dels alumnes al grup classe

proposant-hi el canvi si s’escau. i. Organitzar les sortides i assegurar-ne l’assistència j. Col·laborar en la confecció del crèdit de síntesi i organitzar-ne la

realització. k. Col·laborar en l’avaluació del Centre quant a dinàmica de grups,

competències bàsiques i avaluacions d’alumnes en general. l. Planificar i dur a terme activitats d’orientació acadèmica i professional m. Assistir a les reunions que es convoquin.

Atesa la importància de l’Equip Docent, la seva Coordinació tindrà un mínim de dues hores, (sent preferible que en siguin tres) de reducció que l’equip directiu obtindrà de l’assignació global d’hores per càrrecs de l’institut. La Coordinació de Nivell es relaciona estretament amb el Coordinació Pedagògica i amb Prefectura d’estudis, per tal d’assegurar la coherència en els criteris i actuacions dels equips docents. Els coordinadors de nivell es reuneixen setmanalment, dins del seu horari fix, amb prefectura d’estudis i coordinació pedagògica, per tal de coordinar i unificar criteris d’actuació dels diferents equips docents.

Page 12: Pec 2009 2010

3. 1. 2. Concreció de funcions del/de la Coordinador/a de Nivell:

a. Fa l’ordre del dia i dirigeix les reunions de l’equip docent. b. Vetlla pel compliment de les decisions preses per l’equip docent. c. Transmet a l’equip docent les informacions que provinguin de l’equip

directiu i la reunió de coordinadors de nivell, inversament, presenta a l’equip directiu i a la reunió de coordinadors de nivell, les propostes de l’equip docent.

d. Coordina les accions disciplinàries proposades per l’equip docent i revisa la llibreta de faltes.

e. Tracta d’unificar criteris d’actuació tot tenint en compte els criteris dels altres equips docents.

f. Proposa a l’equip directiu les mesures correctives acordades a les reunions.

g. Té cura de les actes de reunions i d’avaluació i les lliura al Coordinador Pedagògic i a la secretaria respectivament.

h. Anota i resol els canvis de nota que es produeixin durant la sessió d’avaluació.

i. Reparteix els butlletins de notes dels alumnes als tutors orientadors. j. Reparteix els fulls de feines d’estiu als tutors orientadors al juny. k. Té cura de l’organització del crèdit de síntesi o del treball de recerca i

planteja la conveniència de modificacions. l. Coordina l’organització del crèdit de síntesi amb la Cap d’estudis i el

Coordinador Pedagògic, l’organització dels grups d’alumnes i del professorat, els espais, les sortides i el calendari d’activitats.

m. Coordina les sortides i les activitats dels alumnes que no hi participin. n. Coordina l’adjudicació als alumnes de crèdits variables. o. Facilita la integració a l’equip docent dels professors substituts.

3. 2. De la Tutoria Orientadora: És una figura fonamental de l’estructura de l’institut i un element bàsic per al desenvolupament integral de l’alumne i la relació amb les famílies. La nostra experiència, i la d’altres Centres on també s’aplica, ha estat altament positiva, i així es jutja en les reunions que es mantenen periòdicament amb les escoles de primària vinculades i la resta d’escoles i instituts del districte d’Horta-Guinardó. Atesa la importància de la tutoria orientadora, tot el professorat del centre hi participa. 3. 2 . 1. Concreció de funcions:

a. El tutor/a orientador/a té al seu càrrec un nombre reduït d’alumnes (entre vuit i dotze), i en fa el seguiment durant tot un cicle.

Page 13: Pec 2009 2010

b. El tutor/a, a més, és professor o professora d’alguna matèria, preferentment comuna, dels seus tutorats. Això ha de facilitar el seguiment tant del rendiment acadèmic com de la formació integral.

c. Està en contacte amb les famílies de manera constant i obligatòriament ha de fer una primera entrevista després de la preavaluació.

d. Fa el seguiment de l’assistència i els retards dels seus tutorats i en proposa les correccions i adaptacions que siguin necessàries, sempre amb contacte amb les famílies.

e. Escolta els parers rellevants dels altres professors de l’equip docent sobre els seus tutorats i pren les mesures pertinents per la millora del seu aprenentatge.

f. Pren nota de les opinions i observacions de la junta d’avaluació i en trasllada les conclusions a l’alumne i a les famílies.

g. Atén les consultes i inquietuds de tota índole que siguin pertinents de l’alumne.

h. Fa, en la mesura que sigui possible, i quan s’escaigui, de mediador/a en conflictes que puguin afectar els seus tutorats.

i. Comunica a l’alumne i a les seves famílies les mesures de correcció d’accions contràries a la convivència, en cas que es produeixin. En aquest aspecte exerceix una funció primordial en la proposta de les sancions, que intentarà que siguin el més ajustades possible a les necessitats de l’alumne i de l’institut i comptant sempre amb la participació de la família.

3. 3. Del tutor classe: Atès que la major de part de les tasques individualitzades les realitza els tutors orientador, el tutor classe té com a funció principal l’atenció al grup-classe. És nomenat pel director a proposta del cap d’Estudis atenent a criteris de disponibilitat i idoneïtat. Per al desenvolupament de la seva tasca té assignades dues hores en el seu horari, una de lectiva, de reunió amb el grup-classe, i una altra de complementària. 3. 3. 1. Concreció de funcions:

a. Dirigeix i dinamitza les sessions de tutoria amb els alumnes, i programa l’aplicació de les activitats que proposin l’equip docent, el grup-classe, la direcció, els departaments, o les que ell mateix organitzi. Per tal de fer-ho ha de procurar coordinar-se amb d’altres tutors del nivell

b. Trasllada a la resta d’organismes del Centre les inquietuds i problemes detectats en el grup-classe. En aquest sentit és molt important la relació amb l’equip docent que entendrà de tots els problemes que plantegen els tutors-classe, i amb el Coordinador Pedagògic.

c. Organitza i participa en les actuacions tutorials que estableixin els equips docents.

d. Coordina la realització de les activitats de tutoria del grup fora de l’aula.

Page 14: Pec 2009 2010

e. Trasllada a la junta d’avaluació les inquietuds dels alumnes i si s’escau promou la presència de representants del grup a les deliberacions de la junta d’avaluació, en la manera que està establert.

f. Vetlla pel bon funcionament del grup classe pel que fa a les activitats acadèmiques, les relacions humanes, l’adquisició d’hàbits, el respecte al material, l’ordre i la neteja de l’aula, en el ben entès que totes aquestes tasques, no són pròpies solament del tutor sinó de tot el professorat.

g. El tutor classe es reuneix periòdicament amb l’equip responsable del PAT per tal de posar en comú l’avaluació i millora de l’acció tutorial

3. 4. Dels Departaments didàctics: Els departaments didàctics els formen tots els professors que imparteixen les assignatures, crèdits o matèries de la mateixa àrea, tot i que es pot donar el cas d’àrees diferents que s’agrupen en un sol departament. Compleixen les funcions que la normativa els atribueix. Especial rellevància tenen aquelles que es refereixen a la coordinació, programació i avaluació. 3. 4. 1. Són Departaments Didàctics del nostre institut:

1. Departament de Llengua Catalana. 2. Departament de Llengua Castellana. 3. Els departaments de llengües catalana i castellana inclouen l’àrea de

llèngües clàssiques. 4. Departament d’Idiomes integrat pel professorat d’anglès i el de francès. 5. Departament de Matemàtiques. Lligat a aquest departament hi ha

l’àrea d’Economia 6. Departament de Ciències Socials que engloba el professorat d’Història

i Geografia i l’àrea de Filosofia. S’hi afegeix també el professorat de Religió.

7. Departament de Ciències Naturals que està format pel professorat de Física i Química i el de Biologia i Geologia.

8. Departament d’Educació Visual i Plàstica 9. Departament de Música 10. Departament d’Educació Física 11. Departament de Tecnologia. 12. A més d’aquests departaments, el professor especial de Psicologia i

Pedagogia i la mestra terapeuta, també psicopedagoga, que ocupa una plaça d’atenció a la diversitat, constitueixen el Gabinet de Psicopedagogia. Aquest Gabinet treballa agrupat en la Comissió d’Atenció a la Diversitat en el qual s’hi integren el Coordinador Pedagògic i la psicòloga de l’EAP.

Page 15: Pec 2009 2010

3. 4. 2. L’institut considera fonamentals les següents funcions:

a. Elaboració de la programació i la memòria anual tot incloent-hi les reformes que es proposin des de les instàncies pedagògiques competents.

b. Concreció dels crèdits variables d’acord amb l’oferta de Prefectura d’Estudis i els criteris d’adaptació de l’alumnat.

c. L’establiment dels criteris d’avaluació assignant els percentatges als diferents aspectes a avaluar i el sistema de recuperacions.

d. Coordinació les estratègies didàctiques de l’àrea. e. Segons la proposta que elabora la Cap d’Estudis, acorda el repartiment

de grups i l’horari tenint en compte criteris pedagògics, de disponibilitat, i de rotació en els diferents nivells. Especialment es tindrà en compte l’estructura del Centre quant al equips docents i, per tant, intentarà la continuïtat del professorat durant els cicles.

f. La proposta i l’organització les sortides d’ àrea o matèria. g. Elaboració del pressupost anual del Departament. h. Consideració de les propostes didàctiques que es facin en d’altres

instàncies i. Proposar totes les iniciatives que cregui oportunes per millorar l’acció

educativa. Els Departaments són coordinats per un Cap de Departament qui es fa responsable del compliment d’aquestes funcions. Per dur a terme la seva tasca el Cap de Departament disposa d’un descompte horari que està en funció del nombre de professors del Departament que coordina. 3. 5. Dels càrrecs unipersonals de responsabilitat i de la reducció horària: Els càrrecs que la normativa estableix com a unipersonals de govern, com ara Director, Cap d’Estudis, Secretària i Coordinador Pedagògic, es regeixen per allò que marquin les disposicions legals que emanen de la Generalitat de Catalunya. ( Decret 199/1996, de 12 de juny) Atesa la importància que els equips docents tenen en l’estructura del centre, el càrrec de Coordinador de nivell tindrà una rellevància prioritària, tant en la reducció horària com en la participació en òrgans col·lectius. El nostre institut disposa d’altres càrrecs que, tenint responsabilitats, es considera que han de tenir especial tractament, i, en el seu cas, reducció d’hores. Els nomena el director tenint en compte criteris d’idoneïtat i de disponibilitat. El nombre d’hores de reducció que se’ls adjudica, dependrà sempre de la disponibilitat d’hores globals que el Centre pugui tenir, i per tant, poden ser

Page 16: Pec 2009 2010

variables segons la plantilla de cada curs. En tot cas les hores de descompte no són necessàriament acumulables quan per motius extraordinaris es realitzi més d’una funció. En els casos en què sigui necessari s’utilitzaran els noms i les hores

assignades a càrrecs inactius per assignar funcions que es considerin prioritàries, amb les consegüents reduccions horàries. 3. 5.1. Són càrrecs i funcions que tenen reducció horària:

1. Coordinació de Nivell. Se li adjudiquen, amb preferència a d’altres càrrecs, una reducció de tres hores a l’ESO i de tres a un únic Coordinador d’activitats per als dos cursos de Batxillerat. Com ja s’ha indicat més amunt el nostre Centre hi ha un coordinador per cada equip docent, i les hores de reducció s’han d’obtenir del còmput general per càrrecs.

2. Tutoria classe. Té les hores de dedicació que marca la normativa ( veure

més amunt). 3. Cap de Departament, les hores de reducció se li adjudiquen en relació al

nombre de professors del departament.

4. Coordinació d’Informàtica (TIC): coordina l’ús i realitza tot el manteniment dels mitjans informàtics (TIC).

5. Responsable de Riscos Laborals: té les funcions que li atribueix la

resolució d’1 de juliol de 2005 que dóna instruccions sobre l’organització dels Centres de Secundària. 6. Responsable de manteniment: Pren cura de les petites reparacions que

s’hagin de fer i que no superin les seves possibilitats. Per al seu ajut compta amb els alumnes que per actituds contràries a la convivència, hagin estat sancionats amb serveis a la comunitat els dimecres a la tarda, o amb alumnes que ho facin voluntàriament. Sempre que sigui possible compta amb dues hores de reducció que van lligades a la permanència la tarda dels dimecres.

7. Coordinador lingüístic, intercultural i de cohesió social. Té les funcions

que l’atribueix la resolució d’1 de juliol de 2005 sobre l’Organització dels Centres de Secundària.

Hom entén com a càrrec inactiu, tot aquell càrrec que la normativa ens permet de crear, però

que no té una funció concreta que impliqui reducció horària, com ara caps de seminari o departament unipersonals…

Page 17: Pec 2009 2010

8. Responsable d’activitats extra-escolars: Organitza i coordina totes les activitats extra-escolars tot proposant activitats noves que puguin ser d’interès. Es relaciona estretament amb l’Associació d’Alumnes, amb l’Ampa, i amb l’equip directiu.

9. Responsable d’audiovisuals: Té cura del manteniment de totes les eines

i material audiovisual del Centre, en facilita informació i ajuda el professorat en el seu ús.

10. Tot depenent de les necessitats del Centre i de la disponibilitat horària,

la Direcció podrà atribuir hores de reducció a tasques especials segons criteris d’urgència i d’idoneïtat

4. Del sistema de funcionament general

4.1. Del control d’assistència: Del sistema de control d’assistència en parla el Reglament de Règim Intern que en tot cas inclourà les següents consideracions: 4.1.1 Del professorat: El professorat quan arriba a l’institut signa en el full ad hoc i hi consigna l’hora d’entrada. Atesa la greu distorsió que les faltes d’assistència produeixen en el progrés de l’alumnat, en l’ordre general de l’institut i en les famílies, totes les faltes d’assistència es justifiquen degudament. Tal com estableix la normativa vigent. Per tal de facilitar el procediment el professorat té a la seva disposició un formulari per complimentar al més aviat possible i lliurar a la Cap d’Estudis. Les faltes no justificades estan sotmeses als tràmits que marca la normativa vigent. La relació de faltes del professorat es publica en el tauler d’anuncis mensualment. El global de faltes es comuniquen als Serveis Territorials el mes de juny. 4.1.2. De l’alumnat: L’ESO i el Batxillerat són estudis reglats i en ambdós l’assistència de l’alumnat és obligatòria i les normes són les mateixes per als dos tipus d’estudi.

Page 18: Pec 2009 2010

De les normes se’n parla abastament al Reglament de Règim Intern. 4. 2. Les guàrdies: Durant les hores lectives el Centre compta amb professorat de guàrdia. Les hores de guàrdia consten en l’horari del professorat. L’assistència del professorat de guàrdia es considera bàsica per tal de garantir el mínim de serveis que s’ha de donar a l’alumnat. En el cas que les absències del professorat siguin degudes a sortides programades de l’alumnat, els professors que queden lliures fan les guàrdies amb preferència als professors que constin a l’horari normal Tot i que el Reglament de Règim Intern parla acuradament de les seves funcions, cal insistir en què el professorat de guàrdia té cura de l’ordre general de l’institut i que recorre l’edifici resolent si és possible les incidències que s’hi produeixin. La mateixa responsabilitat es té en les guàrdies de pati, durant les quals el professorat vetllarà per la bona convivència de l’alumnat i hi passejarà cobrint la major part d’espai possible. També correspon al professor de guàrdia atendre els primers auxilis dels alumnes que prenguin mal o es posin malalts tot acompanyant-los, en cas de necessitat, a la mútua concertada. Per a aquesta atenció el professor compta amb la col·laboració del personal de Secretaria que, a més, s’encarrega dels tràmits i avisa la família. 4.3. Del tractament de la diversitat: El nostre institut és conscient de la necessitat de prendre mesures davant de la diversitat de l’alumnat i donar compliment a l’ideari del Centre. En el tractament de la diversitat, al costat de l’equip docent, intervé la Comissió d’Atenció a la Diversitat com a especialista tant en els tractaments individuals que es puguin realitzar com en la planificació d’estratègies col·lectives. La Comissió està integrada per un membre de l’EAP, el psicopedagog, la mestra terapeuta i el Coordinador Pedagògic Criteris que s’han de tenir en compte per fixar les estratègies d’aprenentatge:

- Aconseguir el màxim d’equitat: el nostre Centre manté aquest criteri com a prioritari entenent que és fonamental per aconseguir una educació integradora i solidària.

- Tendir a la qualitat i a l’excel·lència tant en els resultats acadèmics com en els de formació general.

Page 19: Pec 2009 2010

- Promocionar una cultura d’altes expectatives que enriqueixi la visió del món de l’alumnat

- Evitar la segregació de l’alumnat per nivells acadèmics. Criteris d’avaluació: El Centre elaborarà criteris comuns d’avaluació que se sotmetran a la consideració del claustre. Amb la filosofia de donar a cadascun segons les seves necessitats tot demanant-li segons les seves possibilitats, el Centre elabora criteris d’avaluació i metodologia de treball que s’adaptin a la diversitat de l’alumnat que hi arriba. Segons el nostre criteri això ens porta a la formació de grups heterogenis. L’atenció a la diversitat està sotmesa a contínua revisió amb criteris d’eficàcia. Per tant es podran assajar diferents sistemes. Fins ara coexisteixen: a) La formació de grups petits en algunes àrees per als alumnes que necessiten atenció especial; b) Desdobalments en la major quantitat possible de matèries amb dos professors a l’aula, o amb la meitat d’un grup per cada professor en diferents aules... Les modalitats del tractament estan subjectes a una definitiva avaluació per fixar-les definitivament. En tot cas el tractament de la diversitat ha de descansar en les adaptacions curriculars per als alumnes que ho necessitin. L’atenció a la diversitat dins d’aquests grups es realitza amb la formació de grups petits en algunes àrees per als alumnes que necessitin una metodologia especial. Aquests alumnes s’incorporen en la resta de matèries al grup-classe. A més cal tenir en compte que el grup-classe ha de ser prou flexible com perquè durant el seu horari hi hagi diferents agrupaments que permetin desdoblaments en d’altres matèries que per la seva índole són eficaces en grups reduïts, com ara tecnologia, llengües, informàtica, ciències de la natura... El Centre és partidari de mantenir l’estructura curricular dels crèdits variables que considera molt valuosos per tal d’acomplir els objectius pedagògics. La flexibiliat de dedicació de l’alumnat, i l’adequació als seus interessos, converteixen els crèdits variables en una eina fonamental d’atenció a la diversitat. El nombre i la caracterització dels crèdits variables depenen de la normativa vigent i de la disponibilitat dels Departaments Didàctics, i en tot cas tindran en compte l’opinió dels equips docents.

Page 20: Pec 2009 2010

4.3.1. D’un grup especial a Quart La voluntat de la direcció del centre és propiciar que l’alumnat de quart pugui obtenir el títol de Graduat en Secundària. Per tant es crea un grup reduït, l’anomenat 4t A. L’excepcionalitat d’aquest grup fa referència a l’especial configuració de l’alumnat que l’integra. Són alumnes que requereixen estratègies especials, adaptades a les seves necessitats. El professorat de tercer curs, assistit per la Comissió d’Atenció a la Diversitat, decideix, segons criteris d’interessos de l’alumnat, d’adequació a l’assoliment dels coneixements i dels procediments mínims necessaris, sobre els alumnes que s’hi han d’integrar. Hom entén que el perfil de l’alumnat que ha d’anar a aquest grup és el que correspon a un noi o noia amb dificultats d’aprenentatge. No està pensat, doncs, per a alumnes amb problemes conductuals, tot i que sovint ambdues coses van unides, ni per a alumnes l’únic problema dels quals sigui la falta d’esforç. En tot cas la direcció del Centre posarà tots els mitjans possibles per tal de crear aquest grup especial. 4.3.1.a Orientacions generals sobre el grup de diversitat de 4t:

- S’ha d’intentar que el professorat imparteixi més d’una matèria.

- El grup ha de ser reduït, al voltant de quinze alumnes. - A més de la proposta del l’equip docent de tercer cal

l’aprovació dels pares i del propi alumne. - S’aconsellarà els alumnes que acreditin, l’estudi de

cicles formatiu adients als seus interessos i capacitats tot informant-los de l’itinerari a seguir més apropiat ( Cicles de Grau Mig – Curs pont – Prova d’accés – Cicles de Grau Superior – Escoles Universitàries....)

4.3.1.b Objectius prioritaris respecte els alumnes de Quart A:

- Ajudar a assolir nivells satisfactoris de maduració personal.

- Assolir els mínims acadèmics que els diferents Departaments didàctics tinguin establerts.

- Fer créixer l’autoestima i la integració entre l’alumnat. - Afavorir al màxim les actituds positives dels alumnes

cap la comunitat, cap a l’esforç i cap a la moral del treball.

Page 21: Pec 2009 2010

- Facilitar la informació necessària sobre les sortides professionals en què puguin ser competents i que estiguin d’acord amb els seus interessos.

- Insistir en la necessitat d’adquirir hàbits i estratègies útils per l’obtenció de resultats.

- Adaptar el currículum per tal que alumnes assoleixin els objectius anteriors i facilitar-los l’obtenció del graduat en ESO.

4. 4. Del marc horari. El marc horari de l’institut s’adapta a la normativa del Departament d’Educació i per tant respecta de les 30 a les 32 hores de l’alumnat, i les 37 i mitja del professorat que s’agrupen de la següent manera: 4. 4.1. L’horari de l’alumnat: El alumnes comencen les classes a les 2/4 de nou del dematí i acaben a 2/4 de sis de la tarda. Les variacions a aquest horari marc són les que consten en el Reglament de Règim Intern. 4. 4. 2. L’horari del professorat: Segueix l’horari marc de l’alumnat i compleix les disposicions normatives de l’administració educativa. Les hores totals que consten en horari han de ser les 24 prescriptives. No consten, però, en horari les hores dedicades a reunions, en nombre de 6, i les hores de preparació de classe (7 ½) que completen l’horari laboral del professorat. 4. 4. 2. a. De l’elaboració dels horaris: Dels criteris d’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat tracta el Reglament de Règim Intern i sempre serà prioritari, com a criteri general, el pedagògic. L’elaboració dels horaris és responsabilitat de la Cap d’Estudis qui complirà la normativa vigent, i que, en tot cas, ha de respectar els següents criteris:

- El horaris són quadrimestrals i, com preveu la normativa, el claustre aprova també quadrimestralment el compliment dels criteris normatius, i els propis del Centre, en la seva confecció. En el cas que els horaris es confeccionin tots dos a l’inici de curs no cal que siguin aprovats més d’una vegada

Page 22: Pec 2009 2010

- El professorat tindrà com a màxim set mòduls durant dos trimestres i sis mòduls un trimestre.

- Per al professorat que té reducció horària la distribució és

la següent:

a. 1/3 de reducció: cinc mòduls com a màxim. b. ½ de reducció: quatre mòduls com a màxim

- En cap cas una mateixa matèria no podrà impartir-se

més d’un dia en horari de tarda. - El nombre de guàrdies normalment, no ha de

sobrepassar les 6 setmanals.

- La guàrdia de pati té consideració de guàrdia d’una hora, i han de cobrir tots els espais del recinte

- L’horari setmanal pot ser modificat en cas de necessitat

ineludible, com ara, falta de professors, crèdits de síntesi, sortides...

- La direcció del Centre intentarà afegir d’altres criteris que

el claustre proposi. 5. De les activitats extra-escolars: Les activitats extraescolars tindran finalitat cultural, de convivència, acadèmica i, si és possible, lúdica. L’assistència de l’alumnat és, en general, obligatòria i hom entén que les sortides es podran suspendre si no hi ha una assistència mínima d’un 70%. L’assistència del professorat a les activitats extraescolars està regulada en la normativa vigent. ( Resolucions successives d’”inici de curs”) Aquestes activitats, quan es realitzin fora de l’institut, han de comptar amb l’aprovació del Consell Escolar i es regeixen per la normativa vigent.

- Sortides - Trimestrals o de convivència. Fins ara han estat les següents: - Primer trimestre: Parcs naturals - Segon trimestre: Esquiada i activitats alternatives. - Tercer trimestre: Port Aventura.

- Acadèmiques:

Page 23: Pec 2009 2010

- Tutoria - Àrea o matèria. - Activitats esportives i de lleure: . Cursos que patrocini l’AMPA . Competicions . Campionat d’escacs . ............... - Viatges de final d’estudis: . Viatge de 4t d’ESO. - Intercanvis amb alumes europeus. . França. Intercanvi amb un liceu o escola . Els que es derivin de la participació del Centre en programes europeus (Comenius...) - Activitats d’estudi i culturals:

. La direcció de l’institut estimularà les activitats relacionades amb les TIC i l’ús de la Biblioteca, i així mateix promourà tot tipus d’activitats que faciliti la formació cultural de l’alumnat.

5.1. Objectius:

- Reforçar el lligam entre l’alumnat que faciliti la

convivència - Facilitar experiències a l’alumnat, que eixamplin la seva

visió del món. - Reforçar els coneixements i les habilitats adquirides a

l’aula - Educar en el comportament respectuós i solidari amb

l’entorn. - Facilitar i millorar la relació del professorat amb l’alumnat.

Per això cal que, sempre que sigui possible les activitats es dugin a terme amb el professorat de l’equip docent i especialment amb els tutors.