PEC Definitiu
54
1 Escola Jacint Verdaguer La Granada PEC PEC En revisió curs 2013-14 Projecte Educatiu de Centre
-
Upload
escola-jacint-verdaguer -
Category
Documents
-
view
48 -
download
0
description
PEC Definitiu
Transcript of PEC Definitiu
1
Escola Jacint Verdaguer La Granada
PEC
PEC En revisió curs 2013-14
Projecte Educatiu de Centre
2
ÍNDEX
ANÀLISI DEL CONTEXT ...............................................................................................................6
INTRODUCCIÓ ................................................................................................................6
MARC LEGAL ..................................................................................................................6
CONTEXTUALITZACIÓ ...................................................................................................6
ESTRUCTURA DEL CENTRE .........................................................................................7
TIPOLOGIA ESCOLAR I FAMILIAR ................................................................................................7
PRINCIPIS GENERALS DE LA NOSTRA ESCOLA .......................................................................8
1. Escola pública ..................................................................................................................8
2. Escola catalana ................................................................................................................9
3. Escola integradora i pluralista ..........................................................................................9
4. Escola activa ...................................................................................................................10
5. Escola que vetlla pel desenvolupament integral de l’alumne..........................................11
5.1. Fomentem els hàbits saludables: .......................................................................... 11
5.2. Recolzem l'equilibri emocional i afirmació de l'autoestima: ................................... 11
5.3 .Escola oberta ....................................................................................................... 13
5.4. Escola oberta a les TAC. ....................................................................................... 13
5.5 Escola compromesa amb el medi ambient. ........................................................... 14
LÍNIA PEDAGÒGICA ...................................................................................................................14
-Objectius educatius........................................................................................................................14
-Plantejaments metodològics...........................................................................................................16
-Aprenentatge cooperatiu.................................................................................................................16
-Atenció a la diversitat ...........................................................................................................18
Desdoblaments .............................................................................................................. 18
Tallers ........................................................................................................................... 18
Racons ......................................................................................................................... 18
Reforços i suports .......................................................................................................... 19
SEP .............................................................................................................................. 19
3
EAP ................................................................................................................................................20
- Desplegament curricular ..............................................................................................................20
-Del foment de l’hàbit lector al gust per la lectura .........................................................................21
EDUCACIÓ INFANTIL ...................................................................................................................22
- Capacitats ................................................................................................................. 22
- El tractament de les diferents àrees curriculars és el següent: ................................. 22
La Descoberta de l’entorn: ........................................................................................... 23
La Matemàtica: ............................................................................................................ 23
Comunicació i Llenguatges: ......................................................................................... 23
La plàstica: .................................................................................................................. 24
EDUCACIÓ PRIMÀRIA..............................................................................................................24
- Competències bàsiques ............................................................................................ 24
- El tractament de les diferents àrees curriculars és el següent: ................................. 24
AVALUACIÓ ...............................................................................................................................28
Criteris d’avaluació ...................................................................................................... 28
Criteris de promoció ..................................................................................................... 28
Enriquiment curricular .................................................................................................. 29
Pla Català de l’Esport .................................................................................................. 31
Participació de la família .............................................................................................. 32
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT ............................................................................................35
-Organigrama............................................................................................................... 35
- Alumnat ..................................................................................................................... 36
-Organització dels mestres .......................................................................................... 37
- Tutories ..................................................................................................................... 37
- Especialistes.............................................................................................................. 38
-Els cicles .................................................................................................................... 39
-El claustre ................................................................................................................... 40
- La gestió del centre ................................................................................................... 41
4
- Equip de gestió .......................................................................................................... 44
-Consell Escolar ........................................................................................................... 47
-Personal no docent ..................................................................................................... 50
ALTRES ACCIONS PER LA MILLORA EDUCATIVA I LA COHESIÓ SOCIAL..........................50
- Extraescolars ............................................................................................................. 50
-Menjador........................................................................................................................49
-Acollida .........................................................................................................................50
-Alfabetització d'adults ...................................................................................................50
-Ajuntament ...................................................................................................................50
-Participació de les famílies i AMPA .............................................................................51
-Relacions amb serveis externs ....................................................................................51
RELACIÓ ANNEXES ...................................................................................................................54
1. SEP
2. Foment hàbit lector:
a. Apadrinament lector
b. Biblioteca d’aula
3. Normativa menjador
5
6
ANÀLISI DEL CONTEXT
INTRODUCCIÓ
El document que presentem a continuació és el Projecte Educatiu de Centre –PEC- de
l’escola “Jacint Verdaguer” de La Granada. És el document marc on s’exposa la
identitat de l’escola i les finalitats i les opcions educatives bàsiques que es pretenen
per al conjunt de l’alumnat, tenint en compte la diversitat de condicions, necessitats i
interessos personals,
El projecte educatiu és un document que està a la disposició de tothom que formi part
del centre i ha de promoure la col·laboració entre els diferents sectors de la comunitat
escolar i la relació amb l’entorn.
MARC LEGAL
- Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
- Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius.
CONTEXTUALITZACIÓ
L’escola es troba al municipi de la Granada, comarca de
l’Alt Penedès. El municipi de La Granada és emplaçat a
la part central de l'Alt Penedès i té una extensió de 6,57
km2 i a actualment hi viuen 2.057 habitants. Limita al
Nord amb Santa Fe del Penedès, a l’Est amb Avinyonet
del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues, al Sud amb
Vilafranca del Penedès i a l'Oest amb les Cabanyes,
Vilobí i Font-Rubí. El territori és poc accidentat i el punt
culminant és el puig del Pedró de la Granada (311m.), divisòria dels termes de la
Granada, Santa Fe del Penedès i Font-Rubí. El terme és drenat pel torrent de les
Comes que aboca al torrent de la Rovira i aquest a la riera de Ribes.
La localitat de la Granada, està molt ben comunicada amb la xarxa viària de
Catalunya, tenint Barcelona i Tarragona a uns 45 Km. Té a tocar dos accessos a la
7
C-15 “Vilanova-Manresa”, el carrer de l’Estació connecta mitjançant una rotonda amb
la C-244 "Vilafranca-Sant-Sadurní" i a través de la C-15 i a una distància de 1 Km. té
accés a la AP-7 i a la N-340. Per arribar a la Granada també és pot fer mitjançant
"Rodalies Renfe", amb parada a la mateixa població.
ESTRUCTURA DEL CENTRE
L’escola compta amb dues entrades, la principal pel carrer Sant Cristòfor i una altra pel
carrer Jacint Verdaguer i està formada per
- Un edifici principal de dues plantes amb sis aules, el menjador escolar, un
despatx, una saleta de mestres, sala de caldera, uns lavabos a cada planta i una
aula/magatzem.
- Un edifici antic, “els galliners”, amb dues aules, dos lavabos i el vestíbul.
- Un mòdul amb dues aules, dos lavabos i un despatx.
- Les antigues cases de mestres on s’hi han habilitat una aula per a
desdoblaments, una saleta per a dormir els petits, l’aula d’Informàtica, l’arxiu i una
petita aula que s’usa per Educació especial i com a despatx de l’AMPA.
- Tres patis: el pati de l’Avet per a Educació infantil, el pati de la Font i el pati de les
Moreres per als cicles inicial i mitjà. Donat que el mòdul ocupa part del pati de la
Font s’utilitza la pista poliesportiva municipal, situada al mateix carrer de l’escola,
com a pati per als alumnes de Cicle superior. L’Educació Física i la Psicomotricitat
es duen a terme a la pista i a la sala polivalent que hi ha a la primera planta de la
Casa de Cultura situada al carrer Sant Cristòfor davant de l’escola.
Totes les aules d’Infantil i Primària disposen de canó i pantalla interactiva i tres ordinadors
amb connexió a Internet, un per a ús del mestre i dos per als alumnes. L’aula d’Informàtica
i la de desdoblament disposen de projector i pantalla.
TIPOLOGIA ESCOLAR I FAMILIAR
L’escola es de titularitat pública, depenent de la Generalitat de Catalunya. Els nivells que
acull són d’educació infantil 3 anys fins a 2n de cicle superior.
8
El nombre actual d’unitats és de 10, 4 a Educació infantil i 6 a Primària. Compta amb una
plantilla de 14 mestres i mig (4 d’educació infantil, 6 de primària, 1 d’educació especial, 1
de música, 1 d’educació física i 1,5 d’anglès) i una vetlladora.
La quasi totalitat (99%) dels alumnes prové de famílies que viuen al mateix poble i d’un
nivell sociocultural força heterogeni, predominant el nivell mitjà.
El tipus d’ocupació dels pares i mares és molt divers, però el sector que més predomina
és el de serveis.
El percentatge d’immigració és baix i els llocs d’origen són: la majoria prové del Magreb i
la resta de països de l’Est i Sud Amèrica. Representa un 10,34% del total de famílies del
centre.
La llengua habitual dels nens i nenes és el català.
PRINCIPIS GENERALS DE LA NOSTRA ESCOLA
Els nostres principis que ens identifiquen i ens defineixen són:
1. Escola pública
- Oberta i plural, inclusiva i compromesa amb la societat. Es fomenta el respecte als
principis democràtics, sense discriminacions de cap tipus: lingüístiques, de
capacitats intel·lectuals i/o físiques, culturals, econòmiques, socials …
- Adequada en la programació dels seus continguts i en la llengua a la nostra realitat
nacional.
- Educadora dels valors d’una societat democràtica: solidaritat, respecte a l’altre,
actitud de diàleg, etc. De manera que el bagatge de coneixements s’integri en la
maduració personal de l’infant i li estimuli l’afany d’aprendre per viure amb il·lusió i
esperança.
- Disposada a acollir i fomentar totes aquelles iniciatives escolars i extraescolars, que
dins el marc de la legalitat, ajudin a un enriquiment personal.
9
- Considerem important que els infants prenguin consciència de pertinença a la
societat i per tant són mereixedors d’uns drets recollits en la Declaració dels drets
del nen proclamada per les Nacions Unides i a l’hora complidors d’uns deures.
2. Escola catalana
- L’escola està arrelada a la realitat nacional de Catalunya i en dóna a conèixer la
seva identitat lingüística, històrica i cultural. El català és la llengua d’ensenyament-
aprenentatge i també la de les comunicacions internes i externes del centre per
tant, es la llengua vehicular de l’escola i es treballarà i s’utilitzarà en tots els seus
aspectes.
- El català és la llengua d’aprenentatge de la lectura i escriptura, el castellà com a
segona llengua s’inicia al cicle inicial.
- La llengua anglesa s’inicia a educació infantil 4 anys.
- Una de les tasques fonamentals de la nostra escola és ensenyar la realitat catalana
en totes les seves manifestacions: cultura, tradicions, històrica, costums, i, sobretot
lingüística.
3. Escola integradora i pluralista
- Eduquem els infants com elements actius de la societat per facilitar la seva inclusió
i desenvolupar el seu esperit crític i participatiu.
- Ens guiem pel principi de coeducació, sense cap discriminació per raó de sexe, i
per tant eduquem en la igualtat de gènere per superar tabús i rols tradicionals.
- L’escola assumeix els principis de respecte al pluralisme i de compromís amb els
valors democràtics de convivència.
- La pluralitat s’ha de viure a l’escola, tant pel que fa a les idees religioses com
polítiques, en un marc de respecte i tolerància a les opinions i creences.
- L’escola fomentarà l’aprofitament màxim dels recursos i el consum responsable.
Per afavorir aquest objectiu l’escola empra diferents propòsits: socialització de
llibres de text, totes les actuacions dins el projecte d’escola verda, etc.
10
- La convivència entre alumnes amb capacitats intel·lectuals i físiques específiques
és un enriquiment per tota la comunitat i s’educarà per la diferència d’una manera
integradora i enriquidora, una escola de tothom i per a tothom.
- Fomentem la cooperació i la solidaritat entre tots i es promou la resolució de
conflictes mitjançant el diàleg, la mediació i les assemblees com a base
democràtica i de consens.
- Promovem l’educació integral adreçada a totes les dimensions de l’individu: motriu,
cognoscitiva, social, psicològica i afectiva. Amb això es pretén que els alumnes
esdevinguin persones autònomes i ciutadans responsables compromesos en la
millora de l’entorn social i natural.
- Respectem la igualtat d’oportunitats independentment de l’origen, gènere, condició
social o circumstància dels alumnes, fent d’aquesta manera que cadascú avanci
cap el seu projecte personal de vida.
- Utilitzem el pla d’avaluació intern triennal com a eina per a la reflexió. Aquesta
avaluació permet revisar i replantejar objectius i pràctica educativa.
4. Escola activa
- Els plantejaments pedagògics es basen en l'observació, l'experimentació i la
participació activa dels alumnes en les tasques escolars.
- Oferim als alumnes una educació en actituds i hàbits adreçada a la preservació del
medi ambient, fomentant l’ús responsable dels recursos naturals, hàbits saludables
de consum i el gaudi respectuós del paisatge.
- Valorem el treball fora de l’aula (entorn més proper, excursions, colònies i estades,
piscina, visites culturals) al mateix nivell que les activitats curriculars dins el centre
perquè ajuda a consolidar aprenentatges, a desvetllar noves inquietuds, a enfortir
les relacions personals i a cohesionar els grups. L’escola considera temps educatiu
tot el que l’alumnat roman al centre, tant el lectiu com el no lectiu (menjador i
activitats extra-escolars).
11
5. Escola que vetlla pel desenvolupament integral de l’alumne.
5.1. Fomentem els hàbits saludables:
Tenim cura dels menús del menjador escolar per tal que siguin variats i equilibrats i
n’informem mensualment a les famílies.
Suggerim esmorzars de l'escola i àpats de les sortides adequats. Potenciem el
consum de fruita amb el dimecres fruiter.
Programem una estona de migdiada pels alumnes de P3 després del dinar i
aconsellem a les famílies l'horari de repòs més adequat pels infants.
Vetllem perquè els nens i nenes integrin uns hàbits d’higiene corporal que fomenti
l’estat de vida saludable.
Fomentem la consciència col·lectiva de mantenir net el centre i treballem plegats,
mitjançant càrrecs, la neteja d'espais col·lectius i l’ús correcte dels contenidors
Promovem l'hàbit de l'exercici físic, tot aconsellant que els desplaçaments per la
localitat es facin a peu.
5.2. Recolzem l'equilibri emocional i afirmació de l'autoestima:
Promovem dins l'escola un clima general acollidor i positiu, dins i fora de l'aula, per
tal què cada alumne se senti important i algú digne d'estimació i respecte.
Ajustem les oportunitats d'aprenentatge a les capacitats de cada alumne,de
manera que puguin progressar al seu propi ritme i valorar el seu progrés.
Creem espais perquè tothom pugui expressar els seus sentiments. Ajudem al
nen/a a acceptar les pors, temors i dificultats i ajudar-lo a buscar estratègies per
superar-les.
Ajudem al nen/a a sentir-se competent en relació a ell/a mateix/a i a l'entorn que
l'envolta.
Potenciem l'autonomia personal responsabilitzant als infants de petites tasques i
càrrecs.
12
Oferim als alumnes models de referència suggestius i no rígids que reafirmin la
creativitat i els valors de la llibertat personal i estimular-los a prendre decisions
personals concretes donant-los la possibilitat de fer-ho i d'avaluar-ne les
conseqüències.
Fem entendre que el treball i l'esforç són indispensables per resoldre eficaçment
els treballs quotidians
5.2.1. Potenciem les habilitats socials:
Fomentem el diàleg en qualsevol circumstància i espai del centre.
Promovem en els alumnes la capacitat d'acceptar els propis errors i de
reconeixement dels propis encerts, fomentant situacions de reflexió.
Potenciem que els alumnes siguin capaços d'acceptar i de resoldre els seus
conflictes a través de la comunicació i la mediació.
Promovem en els alumnes la capacitat de divergir, plantejant de forma oberta els
temes de reflexió i encoratjant-los a elaborar i expressar punts de vista personals i
acceptant la diversitat com un valor que enriqueix una col·lectivitat i estimulant els
intercanvis a partir de les diferències entre persones.
Desenvolupem la capacitat d'actuar eficaçment i de resoldre problemes, tant
personals com col·lectius, per adaptar-se als canvis i acceptar la complexitat de la
realitat a traves de les sessions de tutoria.
Ajudem als alumnes a establir i mantenir relacions personals positives i a esdevenir
capaços de participar en la vida de grups tot desenvolupant: la capacitat
d'expressar els propis punts de vista, la capacitat d'escoltar i d'entendre els altres i
la capacitat de respectar i valorar els altres.
Facilitem que els alumnes puguin desenvolupar projectes propis i que s'integrin en
les realitzacions o projectes d'escola: festes tradicionals, revista, etc.
Fomentem el treball en equip i la cooperació com a eina per inserir-se en una
societat democràtica i col·laborativa.
13
5.3 .Escola oberta
- Incloem dins la programació sortides, colònies i estades per oferir als alumnes
situacions d’aprenentatge fora del centre i gaudir de propostes educatives que ens
ofereix l’entorn proper per enriquir al màxim els aprenentatges.
- Comptem amb un Ajuntament sensibilitzat amb els temes educatius i que vetlla pel
funcionament de l’escola i col·labora amb:
Activitats: culturals
La brigada municipal pel manteniment i millora de les instal·lacions del centre.
Una subvenció econòmica anual
La cessió d’espais i instal·lacions municipals per a realitzar activitats:
Psicomotricitat, Educació física, celebracions, exposicions, etc.
El Dia de l’arbre.
- Compartim amb les famílies la formació dels alumnes fomentant un clima de
comunicació i participació mútua. Les famílies són expressament convidades a
participar activament en el projecte de centre, a través de l’AMPA, del Consell
Escolar, mares delegades o a nivell individual.
- L’escola promou la col·laboració i la participació si s’escau en activitats proposades
per l’Ajuntament o altres administracions i entitats del municipi.
5.4. Escola oberta a les TAC.
L'escola ofereix uns serveis tecnològics de bon nivell. L’escola disposa d’una aula
d’Informàtica amb vint-i-tres ordinadors i un projector i deu portàtils. Totes les aules estan
equipades amb dos ordinadors per ús dels alumnes i un per al mestre, de projector i
pantalla digital.
La infraestructura tecnològica de l'escola assegura l’accés a Internet mitjançant cable o
Wi-Fi a la totalitat d'ordinadors de l'escola. Tot plegat amb la intenció de permetre l'ús de
noves metodologies de treball dins l'aula més atractives i motivadores per l'alumnat.
14
El nostre objectiu és que els alumnes adquireixin unes bones pràctiques davant dels
equips tecnològics que els assegurin una bona competència digital.
A la nostra escola donem una gran importància a l'aprenentatge de i amb les TAC, això
vol dir que no només s'ensenya a fer servir l'ordinador i les seves aplicacions més útils per
a les tasques escolars, sinó que, en determinats moments, també s'aprèn amb l'ordinador,
especialment en tot allò referent al treball per projectes i a l’aprenentatge cooperatiu.
5.5 Escola compromesa amb el medi ambient.
La nostra escola ha mantingut al llarg dels anys una trajectòria vinculada a l'entorn i al
medi ambient, ha tingut i té un respecte per la conservació del patrimoni col·lectiu, per tal
de fer possible i progressar envers el desenvolupament sostenible. Per això incloem
l'educació ambiental en el projecte educatiu de la nostra escola.
Des del curs 2006-07 participem en el projecte Escoles Verdes, organitzat conjuntament
pel Departament d'Ensenyament i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya.
El projecte d’escola verda neix per la necessitat i la inquietud per sensibilitzar el nostre
alumnat envers una societat sostenible. Pretenem adoptar estratègies per millorar la
relació del centre amb el medi ambient i promoure accions per conscienciar tota la
comunitat escolar sobre les diferents problemàtiques mediambientals actuals.
Volem ajudar a millorar els hàbits i sensibilitzar els alumnes i les famílies en relació al
medi ambient i al nostre paper en la seva preservació.
LÍNIA PEDAGÒGICA
Objectius educatius
La finalitat de la nostra escola és proporcionar a tots els alumnes un espai acollidor i
confortable d’ensenyament-aprenetatge on es desenvolupin de forma integral i es
garanteixin els continguts que l’ajudaran a viure en societat. Entenent que els objectius
han de:
15
Garantir als nostres alumnes una formació integral que els ajudi a formar la seva
pròpia identitat i a desenvolupar les seves capacitats.
Facilitar que els nens i nenes elaborin una imatge de sí mateixos positiva i
equilibrada i adquireixin autonomia personal plena.
Desenvolupar les habilitats socials per aprendre a conviure en societat.
Adquirir i desenvolupar les competències relatives a l’expressió i la comprensió
orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, en matemàtiques i les
competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació i
audiovisual.
Promoure la cultura de l’esforç i l’aprendre a aprendre.
Afavorir l’expressió dels sentit artístic, tot potenciant la creativitat i la interpretació.
Prendre consciencia de la importància del medi ambient, de la seva fragilitat i de la
necessitat de preservar-lo, afavorint conductes positives i hàbits saludables de
consum.
Afavorir el respecte dels béns materials, tant individuals com col·lectius.
Potenciar la llengua catalana com a llengua d’ús de la nostra escola.
Potenciar l’ús de la llengua anglesa, a partir d’activitats de listening, speaking,
reading and writing.
Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels
altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport per a un millor
desenvolupament personal i social.
Prendre consciència de la importància de l’ús de la biblioteca d’aula com a recurs
de consulta i per satisfer el gust per a la lectura.
Adequar les opcions metodològiques per tal de millorar els resultats acadèmics,
mitjançant la pràctica reflexiva i el treball cooperatiu.
Aconseguir una infraestructura interna i externa que permeti crear un ambient de
treball acollidor i motivador que faciliti adaptar-nos als canvis i necessitats de la
nostra societat.
Elaborar el Pla de formació del professorat com element de renovació i millora de
la pràctica educativa.
Aprofitar l’entorn proper .
16
Plantejaments metodològics
Els plantejaments didàctics es centraran en una visió constructivista de l’aprenentatge, i
es tindrà com a marc diferents punts:
- S’haurà de cercar la funcionalitat de l’aprenentatge, i acostar-lo a la vida quotidiana.
- Partir de l’observació de l’entorn, intentant apropar els continguts acadèmics a un
context, relligant totes les sortides i estades als continguts a treballar.
- Arrelament del centre respecte al nostre poble i al nostre país amb la finalitat
d’aconseguir una major cohesió social a l’escola i al poble.
- Partir de l’experimentació, portant a l’aula tot allò que l’entorn ens ofereix per a
poder manipular, provar, sentir, comprovar
- Els mestres haurem de donar a conèixer els continguts i la seva finalitat, i proposar
graus de dificultat adequats a l’alumne per tal que pugui establir relacions entre els
coneixements previs i els nous. Caldrà preveure doncs una seqüenciació de les
activitats ( de motivació, consolidació, recuperació, ampliació, síntesi...)
- Es donarà ajut constant als alumnes perquè puguin seguir endavant en el seu
desenvolupament.
- S’afavorirà l’autonomia personal i l’equilibri emocional que porti benestar propi i
bones relacions amb els altres a partir del treball de les habilitats socials i els hàbits
de treball.
- L’ordre i la disciplina seran tasca educativa de l’escola, basada en el respecte mutu,
el diàleg, la reflexió, la col·laboració.... tant necessaris per a la vida i el treball
escolar.
- Es portarà a terme la pràctica reflexiva de l’alumnat, fent-lo partícip del seu propi
procés d’aprenentatge.
- Els aprenentatges tindran un tractament cíclic.
- Les TAC com a mitjà de recerca i coneixement de l’alumne i com a mitjà/recurs en
el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- Es fomentarà l’aprenentatge cooperatiu des de les diferents àrees i àmbits
d’aprenentatge segons pla de centre. Annex 1
Aprenentatge cooperatiu
17
L’escola té implementat en tots els nivells l’aprenentatge cooperatiu com una metodologia
que ens permet donar resposta a la diversitat dels alumnes a partir del treball en equip, i,
on els alumnes participen activament en el seu procés d’aprenentatge i en el dels seus
companys, partint de la interacció.
Treballen de forma cooperativa amb l’objectiu:
D’aconseguir un nivell superior de raonament dels alumnes
D’establir relacions solidàries entre ells.
De desenvolupar habilitats i incrementar el rendiment de tot l’alumnat.
Augmentar la cohesió dels grups
Respectar els diferents punts de vista, afavorint les pràctiques democràtiques:
presa de dacions, debat, consens, l’acord, ....
D’estimular el pensament crític.
D’afavorir l’acceptació de la diferència i el respecte.
L’escola té sistematitzat tot aquest treball:
Plans de generalització per nivell
Distribució de les dinàmiques per trimestres
Actuacions encaminades al treball de l’equip
Cada aula disposa d’una carpeta amb materials teòrics de base, el pla de generalització i
les dinàmiques, i els sobres d’equip. Aquesta s’haurà de mantenir actualitzada durant tot
el curs.
Durant el curs escolar es farà un seguiment del treball a cada cicle i en finalitzar cada curs
s’actualitzaran els plans de generalització pel curs vinent i les dinàmiques, així com es
deixaran els equips cooperatius de cada grups fets.
Es mantindrà també una comissió dins el claustre i un coordinador que vetlli pel seu bon
desenvolupament.
Aquesta aposta respon a la intenció d’aconseguir una escola que es basi en
l’aprenentatge dialogat i participatiu.
Annex 1
18
Atenció a la diversitat
Desdoblaments
Com una mesura d’atenció a la diversitat, es prioritzaran els desdoblaments heterogenis
del grup classe:
En llengua anglesa, les dues sessions de setmanals a educació infantil i almenys
una de les dues a cicle inicial. Si la disponibilitat horària ho permet també es
desdoblaran la resta de grups.
En informàtica fins a 2n cicle inicial, i sempre que hi hagi un ordinador per alumne.
Àrees instrumentals al cicle inicial.
Tallers
L’escola organitza tallers interdisciplinaris d’una tarda a la setmana amb grups reduïts i
organitzats per cicles.
A Educació Infantil procurem que siguin més lúdics i manipulatius com: manualitats
tant plàstiques com d’altres tipus, cosir, cuina, fang, etc.
A educació primària l’àrea d’educació visual plàstica està organitzada d’aquesta
manera.
Al cicle inicial s’organitzen tallers d’escriure en agrupaments flexible.
Cada cicle els fa un dia diferent de la setmana per poder disposar dels espais del
centre que no són aules ordinàries. Els especialistes també hi participen per tal de fer
grups reduïts.
Racons
Els racons ens permeten organitzar l'aula en petits grups, cadascun dels quals realitza
una tasca determinada i diferent. Poden ser de treball o de joc.
Segons el tipus d'activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En
d'altres els nens/es poden funcionar autònomament.
19
Els alumnes aprenen a treballar en equip, a col·laborar i a compartir
coneixements. Els racons també potencien la seva iniciativa i el sentit de
la responsabilitat.
Es porta un control de manera que cada alumne vagi passant al llarg d'un període
de temps (setmana o quinzena) per tots els diferents racons.
Els racons ens permeten dedicar una atenció més individualitzada, planificant
activitats determinades i relacionades amb allò que volem treballar.
A la nostra escola fem servir tres tipus de racons:
Racons de treball: grafisme, comptatge, confegir: paraules, frases, etc.
Racons de joc simbòlic: la cuineta, la perruqueria, el supermercat, el racó
del metge, etc.
Racons de treball cooperatiu: són més específics per treballar les diferents
estructures d’aprenentatge cooperatiu.
Reforços i suports
Per atendre la diversitat de ritmes en el procés d’aprenentatge a l’aula, l’escola
vetllarà per rendibilitzar els recursos humans dels que disposa, la totalitat d’hores del
mestre d’EE, i les hores de la resta de mestres tutors i especialistes desprès de cobrir
l’horari mínim curricular.
D’aquestes hores es prioritzaran la intervenció de dos mestres dins l’aula i els reforços
en petit grup, i per afavorir el procés d’ensenyament aprenentatge, es vetllarà per la
diversificació del tipus d’agrupament, oferint activitats per treballar individualment, per
parelles, en petit grup o en gran grup, tant dins el grup de referència com mesclant
amb altres nens del cicle o del centre.
Potenciarem el treball cooperatiu com un recurs d’atenció a la diversitat.
• SEP
L’escola ha de fer una proposta pedagògica referida a aspectes organitzatius i
metodològics on s'ofereixi suport en petit grup a aquells alumnes que el necessiten.
Aquest reforç ha d'aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim els seus
20
aprenentatges bàsics i formatius. Serà un reforç flexible, temporal i preventiu que
pretén atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels alumnes.
Es prioritzarà l’atenció a EI 5 anys, cicle inicial, en especial 1r nivell, 2n nivell de cicle
mitjà i cicle superior, en especial 2n nivell.
Serà l'equip de mestres qui decidirà el moment en què cada alumne rebrà o finalitzarà
el SEP. Aquesta decisió es prendrà sempre que calgui al llarg del curs escolar, i en
finalitzar cada trimestre es farà una valoració de tots els alumnes que hi participin que
quedarà recollida en els fulls de seguiment de SEP.
Annex 2
EAP
Un membre de l’Equip d’Assessorament de l’Alt Penedès en visita tres matins
mensuals. A inici de curs es pacten els objectius de treball i les actuacions i queden
recollits en un pla de treball anual.
Al llarg del curs es preveuen actuacions de seguiment i valoració d’alumnes,
planificacions i ajustaments de respostes educatives, s’informa i assessora a les
famílies, realitza dictàmens, assessora al centre en mesures d’atenció a la diversitat,
col·labora en el procés de transició de l’alumnat entre les diferents etapes educatives,
...
Desplegament curricular
Les programacions d'aula es faran a partir de temes que permeten fer un treball
globalitzat i interdisciplinar de totes les àrees, tot contemplant el currículum. Aquestes
hauran d’incloure: les capacitats i competències a les que es refereixen, els objectius i
continguts, les activitats d’aprenentatge, els recursos emprats, les mesures d’atenció a
la diversitats així com els criteris d’avaluació.
Els mestres responsables de cada àrea elaboraran la temporització i programació, els
materials d'aula i de treball dels alumnes, seguint la proposta pedagògica del centre
per a cada àrea. Tots aquests materials hauran de quedar recollits en una carpeta
classificadora o virtual (a la xarxa de l’escola) , per a cada àrea i nivell.
21
Del foment de l’hàbit lector al gust per la lectura
A l’escola estem convençuts que l’èxit educatiu està estretament vinculat a l’hàbit
lector i el gust per la lectura. Considerem vital que els i les nostres alumnes percebin
l’acte de llegir com un moment de gaudi, descobriment del món que els envolta i
realització personal.
Per aquest motiu, en tots els nivells educatius vetllem perquè aquest plantejament
esdevingui una realitat, i despleguem tot un seguit de recursos i activitats per assolir-
lo:
- Biblioteca d’aula: tots els nivells compartim un projecte comú que ens permet definir
el funcionament i les activitats a desenvolupar. Cada aula disposa d’una biblioteca
amb un fons que es renova periòdicament amb el projecte “Regala un llibre a l’escola”.
Vetllem perquè aquest espai sigui atractiu i proper als nens i nenes, per tal que en
facin un ús diari i la percebin com un indret màgic i del que en són responsables. A
més, ofereix la contínua possibilitat de fer préstec de totes les seves obres, fent
accessible la literatura a tots i totes.
- Apadrinament lector: amb la idea de reforçar els aspectes esmentats, l’escola ha
engegat un projecte d’apadrinament lector en què els i les nenes de diferents cursos,
setmanalment, comparteixen estones de lectura per plaer. Els cursos implicats són
5è-1r i 4t-2n, afavorint que padrins/ines i fillols/oles es contagiïn la motivació i
gaudeixin plegats d’estones en què les obres literàries en són les protagonistes.
- Projecte “Amb 30 minuts n’hi ha prou”: es vetlla perquè, diàriament, els i les alumnes
disposin d’una estona diària, d’uns 30 minuts, dedicats a la lectura per plaer. En
aquest espai, es realitzen múltiples actuacions per tal que els infants assoleixin
l’objectiu d’anar conformant l’hàbit lector i el gust per la lectura: elecció lliure de les
obres a llegir, lectura autònoma i per parelles, converses literàries fomentades pels i
per les mestres, lectura en veu alta d’obres de diversos gèneres textuals per part dels
i de les mestres…
- Altres activitats: paral·lelament a aquest desplegament, també es realitzen activitats
complementàries que persegueixen el mateix objectiu, com el foment de l’ús del
22
bibliobús perquè es vagin introduint en el sistema de préstec bibliotecari, les
recomanacions lectores, la lectura i dramatització d’obres per part de familiars propers
als infants…
Annex 3
EDUCACIÓ INFANTIL
Capacitats
En aquest cicle es parla de desenvolupar capacitats que són les que finalment han de
permetre que siguin competents quan la seva maduresa ho permeti.
Unes bones bases en aquestes capacitats, assegurarà que els infants més endavant
adquireixin les competències bàsiques per a la vida en el món d’avui.
Al llarg de l’etapa d’educació infantil, doncs, caldrà desenvolupar unes capacitats motrius,
cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social, amb
l’objectiu d’educar per viure i conviure en el nostre món actual
El tractament de les diferents àrees curriculars és el següent:
En el treball de lectoescriptura segueix la metodologia constructivista. S’inicia a l’etapa
d’educació infantil amb el treball del nom, la consciència fonològica, el grafisme,
l’estimulació de la parla, el treball de la frase, les dites, el vocabulari, ....
• La Descoberta d’un Mateix:
A partir de P3 es treballa el projecte “Jo soc així”, reconeixement i projecció en
paper del propi cos i també l’expressió de sentiments i emocions.
Es treballa el control de la respiració i diferents tècniques de relaxació i massatge.
També es fa un treball de les emocions progressiu i evolutiu durant tota l’etapa.
Amb la verbalització i reflexió de la pròpia experiència i la dels altres, el nen va
construint i reconstruint la imatge de si mateix tot superant aquells sentiments que
el bloquegen com ara la por, la inseguretat, la gelosia, etc., la qual cosa l’ajuda a
conèixer-se millor i a créixer com a persona.
23
Es treballa la família i els diferents tipus de famílies així com els membres que la
componen i els rols que desenvolupen.
Es treballen durant tota l’etapa d’infantil les rutines i els hàbits així com l’autonomia
personal i la socialització.
La Descoberta de l’entorn:
Es treballa de manera molt significativa per l’alumne aprofitant l’entorn més proper i
els recursos naturals que ens dona el nostre poble i la nostra comarca: la verema,
els diferents arbres de l’escola, els animals domèstics, de granja, etc.
També es treballen les festes de la roda del temps, les pròpies de la cultura popular
i les estacions.
Diferents sortides i estades
Projectes i centres d’interès que sorgeixin del grup classe.
Experimentació i manipulació de diferents materials i formulació d’hipòtesis.
La Matemàtica:
• Es treballa de manera molt funcional i significativa usant tot allò que envolta a
l’alumne ja que aquesta disciplina està implícita en el nostre dia a dia.
• Numeració, comptatge, colors, formes, seriacions, raonaments, etc.
• El càlcul es treballa a partir del “Quinzet”, un mètode que utilitza problemes senzills
de rapidesa mental.
• Comunicació i Llenguatges:
El treball de la lectoescriptura es evolutiu i funcional des de P3 a P5: començant
des del traç i el grafisme, treball del nom, sons de les lletres, abecedari, síl·labes,
paraules, oracions, consciència fonològica, etc.
Lectura, diferents activitats lectores, biblioteca etc.
24
Aprenentatge i memorització de dites, refranys, poemes, etc.
Activitats orals: xerrades, converses, diàlegs, etc.
La plàstica:
A partir de diferents autors i les seves obres, festes i decoracions dels espais de
l’escola, es treballen tècniques, materials, estris i textures.
La plàstica està programada i temporitzada per tal de treballar-la de manera
seqüenciada durant tota l’etapa d’infantil.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Competències bàsiques
Desenvolupar les competències bàsiques formulant objectius i continguts de les àrees i
plantejant activitats que facilitin l’assoliment de les competències bàsiques: les
comunicatives, per comprendre i expressar la realitat; les metodològiques, per activar
l’aprenentatge; les personals, per al desenvolupament i l’afirmació de la identitat pròpia; i
les específiques centrades en habitar al món.
El tractament de les diferents àrees curriculars és el següent:
• Matemàtiques
Per a organitzar aquesta àrea es proposa el material d’una editorial, que es manté a tota
la primària per tal de garantir la línia pedagògica, i el treball del Quinzet (rapidesa, càlcul
mental i estratègies) que cada any es sistematitza. Es valorarà cada curs escolar la
complementarietat amb quaderneria o altres materials complementaris.
• Coneixement del medi
Per organitzar aquesta àrea també es proposa un material d’una editorial que es
complementa amb els projectes de les estades de cada curs escolar, les festes populars i
l’entorn proper.
25
Cada cicle valorarà el material editorial a seguir.
• Educació Física i Consciència corporal
Es treballa la consciència corporal per tal d’apropar a l’alumne a la mirada interior del seu
propi cos, tant físic com emocional, perquè pugui construir i reconstruir la imatge de si
mateix, tot superant aquells sentiments i sensacions que el bloquegen, per conèixer-se
millor, desenvolupar l’autoestima.
A Educació Infantil
A partir de P3 es treballa el projecte Jo soc així, reconeixement i projecció en paper del
propi cos i també l’expressió de sentiments i emocions.
Es treballa el control de la respiració i diferents tècniques de relaxació i massatge. Amb la
verbalització i reflexió de la pròpia experiència i la dels altres, el nen va construint i
reconstruint la imatge de si mateix tot superant aquells sentiments que el bloquegen com
ara la por, la inseguretat, la gelosia, etc., la qual cosa l’ajuda a conèixer-se millor i a
créixer com a persona.
A Primària
Els alumnes realitzen una sessió setmanal a Educació Infantil, dues a cada nivell de cicle
inicial i una per nivell i a la resta de l’educació primària.
Es duen a terme tots els blocs de continguts de l’àrea: El cos: imatge i percepció, joc i
activitats esportives, habilitats motrius bàsiques, activitat física i salut i activitats físiques
artístiques i expressives.
Es Fonamenta l’adquisició d’aquells coneixements, habilitats i competències relacionades
amb el cos i la seva activitat motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la
persona i a la millora de la qualitat de vida.
Reflexionar sobre els sentits i els efectes de l’activitat motriu; el desenvolupament d’hàbits
saludables, regulars i continuats; i el sentir-se bé amb el propi cos constitueixen principis
valuosos de l’acció educativa i contribueixen a la millora de l’autoestima.
Es tractarà de construir el coneixement a partir d’activitats individuals i en grup que li
permetin a l’alumnat descobrir les possibilitats de practicar activitats físiques en el seu
26
entorn proper, prevenir situacions de risc associades a la pràctica d’activitats físiques i
desenvolupar una mirada crítica envers certes imatges corporals difoses pels mitjans de
comunicació.
Es promou el joc com un eix fonamental de la nostra proposta, no sols com a bloc de
contingut específic, sinó com mitjà per aconseguir altres objectius del currículum
d’educació física. El joc, en l’etapa d’educació primària contribueix a l'aprenentatge
espontani de l’alumnat, es per això que el nostre l'enfocament metodològic és
fonamentalment lúdic.
Vetllar per mantenir les sortides de caire esportiu: Jornades esportives a Vilafranca, Parc
aventura Les Deus, Sortida en BTT.
Possibilitar l’adquisició de habilitats motrius relacionades amb el medi aquàtic. Participació
de l’escola a les activitats aquàtiques al complex esportiu de Vilafranca del Penedès.
Difondre l’ús de patinets per anar a l’escola. Disposant d’un parking al centre.
Organitzar els joc d’esbarjo de l’alumnat de l’escola.
Col·laborar amb el Consell Esportiu per organitzar i fomentar la participació esportiva fora
de l’horari lectiu, a través d’activitats i trobades esportives
• Música
Els alumnes fan una sessió setmanal a Educació Infantil, dues a cada nivell de cicle
inicial i una per nivell i a la resta de l’educació primària.
A educació infantil i cicle inicial es treballa la música de forma més sensorial per passar a
l’educació primària amb un treball més metòdic.
Es treballen tots els blocs de continguts: cançó, dansa i moviment, qualitats del so,
llenguatge musical i audició.
S’introdueix la flauta com instrument melòdic per treballar el llenguatge musical a partir de
2n de cicle inicial.
27
Es fan audicions entre els alumnes, i així poden ser intèrprets i espectadors alhora.
Es participa en les festes escolar especialment en la de Nadal i fi de curs.
Es vetllarà de participar durant el curs en sortides relacionades amb la música. Al cicle
inicial es participarà al Camp d’Aprenentatge Pau Casals.
• Plàstica
Aquesta àrea ha de proporcionar el màxim d’oportunitats per emprar i desenvolupar les
capacitats d’expressió, creació i comunicació dels nostres alumnes.
A partir dels diferents artistes i les seves obres s’introdueixen els continguts de la matèria,
tècniques i materials.
La plàstica està programada i temporitzada per cicles, així desenvolupa en format tallers
cíclics.
• Anglès
La iniciació de l’anglès com a llengua estrangera es fa a P4 atès que la motivació és el
principal element que porta a l’adquisició d’una llengua.
L’objectiu principal dels especialistes d’anglès és la creació de situacions reals i
comunicatives a l’aula properes als alumnes.
Es fomentarà una atmosfera favorable i visual que proporcioni un contacte directe i
continu amb la llengua anglesa. Així el mestre de llengua anglesa es comunicarà en
aquesta llengua durant tota la jornada escolar i en totes les activitats i tasques, incloent les
sortides i estades dels grups.
S’introduirà una unitat de Coneixement del Medi en anglès de 2n de CM i dues a CS.
Donat que és una àrea molt propera al nen i que l’ajuda a explicar-se el que passa al seu
voltant , això contribueix a que mostri molta curiositat i motivació per aprendre, alhora que
desenvolupa les seves habilitats comunicatives, en aquest cas en una altra llengua.
Es portaran a terme les activitats: Let’s Watch a Story a CI i 1r de CM; Let’s Listen, Read
and Tell a Story a 2n de CM i CS ; anant a teatre en anglès tota la primària i participant a
l’English Day de l’Alt Penedès a CS.
28
Es participarà en la revista de l’escola publicant activitats en anglès.
AVALUACIÓ
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat és un procés que ha de
considerar-se com una part integrant de les activitats educatives, i ha de ser contínua i
global.
Criteris d’avaluació
L’avaluació té com a funció ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals
dels/les alumnes. Ens ha de permetre determinar el grau de consecució dels objectius
proposats. Per això, l’avaluació serà dels/les alumnes i del centre i ha de ser contínua.
Pel que fa a l’avaluació de l’alumne, aquesta ha de passar per tres moments: inicial,
formativa i sumativa. També cal tenir present la importància de l’autoavaluació i
coavaluació. Aquesta avaluació es reflectirà en les entrevistes entre tutor/a i família i en l’
informe de progrés de l’alumne ( dos per curs a infantil i tres a primària).
Criteris de promoció
Permanència a la llar d’infants un curs més en casos molt clars d’immaduresa, previ
consens amb la llar, l’EAP i la família.
Permanència a educació infantil quan presenta immaduresa general en els diferents
aspectes,: físics, socials, emocionals, acadèmics, ...
Permanència en finalitzar 1r de CI, en els casos que no s’adquireixi un nivell
d’escriptura sil·làbic alfabètic i no hagi interioritzat la mecanització de descodificació .
Proposta de retenció a 6è en el cas que l’alumne li convingui madurar abans del pas a
secundària o quan veritablement es creu que hi haurà una millora acadèmica.
Sempre cal tenir present aspectes d’autoestima, data de naixement, constitució física,
característiques del grup que l’acollirà i parer de la família... el nivell d’integració en el
grup.
29
Sempre es buscarà el consentiment de la família, en el cas que no accepti es farà
signar un document on consti la proposta d’atenció a la diversitat del centre i la no
acceptació de la família.
• Enriquiment curricular
Acció tutorial o tutories
La figura de la tutora o tutor a l’escola és cabdal. El tutor o tutora és el principal referent
per l’alumne. De manera especial aporta al seu alumnat la seguretat afectiva i personal
que necessiten per poder aprendre i progressar i per poder participar a l’aula i a
l’escola. El tutor gestiona les relacions dins del grup, afavoreix un clima positiu a l’aula i
al grup, potencia que els alumnes es tractin amb respecte i acceptació i, amb el seu
exemple, els ajuda a crear relacions positives entre ells/elles.
El tutor o tutora, en aquestes edats constitueix una font de seguretat indispensable per
l’evolució de tots els nens i les nenes del grup classe. A través de la relació que estableix
amb tot el seu alumnat i del clima que es va creant, es teixeix una xarxa afectiva que
dona suport als nens i nenes i que permet entomar i anar superant els petits conflictes
que van sorgint al llarg de la vida quotidiana.
Altre aspecte que cal senyalar és el de la necessària mirada global que el tutor/a ha de fer
del seu grup de tutoritzats. Cal que es coordini de forma coherent amb tot l’equip docent
per tal que es comparteixi una mateixa intervenció pel que fa als processos d’ensenyar i
aprendre, la gestió de la convivència i l’avaluació.
És important explicitar que l’acció tutorial és responsabilitat de tot l’equip docent i cal
desenvolupar-la en tot moment i en qualsevol espai de l’escola.
TIC-TAC
Les tecnologies de la informació i la comunicació utilitzades en el tractament i la
transmissió de les informacions tenen la finalitat de millorar la vida de les persones. Així
doncs les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i
ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el
fàcil accés a la informació que ens donen. Per facilitar-ne el coneixement i l’ús autònom
per part dels alumnes la planificació de l’horari dels alumnes garanteix/contempla que
30
cada nivell assisteixi una sessió a la setmana a l’aula d’Informàtica equipada amb un
ordinador per alumne, un per al mestre, projector i pantalla
En últim terme es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos
d’ensenyament – aprenentatge a l’aula en qualsevol de les àrees. Cada aula està
equipada amb dos ordinadors per als alumnes, un per al mestre, projector i pantalla
digital. A més l’escola disposa d’ordinadors portàtils per a ser usats a les aules sempre
que calgui.
L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi
metodològic, permetrà identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des
del punt de vista educatiu.
Sortides i teatres
L’escola organitzarà activitats complementàries, dins de l'horari escolar, com ara les
sortides d’un dia, que generalment són una per trimestre relacionades amb els temes que
es treballen.
Es participarà a la campanya Anem al teatre promoguda per la Diputació. Els nens i
nenes d’aquesta manera tenen contacte amb les arts escèniques com poden ser: teatre,
dansa, titelles, pallassos, etc.
Aquestes sortides es relacionen amb la programació del centre treballant uns objectius
pedagògics relacionats amb la seva temàtica.
Estades
A partir de educació infantil 4 anys, tots els alumnes El principal objectiu és contribuir a
conèixer i aplicar els valors i les normes de convivència perquè els alumnes esdevinguin
persones capaces de comprometre’s i respectar-les. La convivència permet adquirir
habilitats socials per millorar la capacitat de prevenir i resoldre conflictes fora de l’àmbit
familiar.
Dins d’aquest marc vivencial, l’autonomia i la iniciativa personal esdevenen fonamentals
per adaptar-se a la convivència i possibiliten un desenvolupament de la seguretat
personal al comprovar que són capaços de fer les coses quotidianes de l’àmbit familiar
per si mateixos.
31
• Camps d’aprenentatge
Els alumnes d’educació primària fan una estada cada curs escolar en un camp
d’aprenentatge, amb la finalitat de treballar objectius i continguts del currículum en un lloc
específic i s’afavoreixi la convivència i cohesió del grup.
El contingut final s’acorda i es concreta en una reunió de coordinació que fa abans
d’anar-hi.
• Piscina
La natació és una activitat molt important ja que l’infant desenvolupa les seves habilitats
motrius i sensorials en un medi diferent al terrestre.
Conjuntament es treballen hàbits d’autonomia, organització i socialització.
Des de l’inici de les sessions es treballa la familiarització i l’adaptació al medi aquàtic, els
desplaçaments dins aquest medi, les diferents tècniques de flotació i es reforcen els
reflexes motors.
Festes populars
L’objectiu principal de celebrar les festes populars és donar a conèixer i estimar l’entorn
cultural més proper per reforçar el sentiment de pertinença i arrelament al nostre país,
així com observar i comprendre fets i tradicions d’altres cultures.
A la nostra escola celebrem: la festa del Most, la Castanyada, Nadal, Carnaval, Sant
Jordi, Pasqua i Comiat dels alumnes de 6è.
Pla Català de l’Esport
El curs 2009-10 la nostra escola es va adherir al Pla Català de l’Esport a l’Escola. El Pla
pretén posar a l'abast dels alumnes la pràctica d'activitats físiques i esportives per
aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formació personal i
cívica dels nostres infants. Més concretament podem destacar els objectius següents:
- Incrementar la participació en activitats físiques i esportives en horari no lectiu de
l'alumnat cercant la participació per damunt de la competitivitat.
- Contribuir mitjançant la pràctica esportiva a la formació en valors com la tolerància,
el respecte als altres i a les regles, l'esforç de superació, la cooperació i el treball en
equip.
32
- Fomentar la pràctica regular d'activitats físiques i esportives i l'adquisició d'hàbits
saludables que contribueixin a un millor benestar.
Recursos i materials
El nostre projecte es basa en la socialització dels materials didàctics. Per aquest
motiu cada curs el Consell Escolar aprova unes quotes per a cobrir les despeses que
es generen a les aules, que es revisen cada curs.
La socialització dels materials escolars i didàctics és un tret d’identitat que ens
caracteritza. El centre disposa de materials per a poder desenvolupar les activitats a
l’aula (calculadores, compassos, regles, diccionaris, bruixoles...)
També ho és la socialització de tots els llibres de text no fungibles que s’utilitzen a
cicle mitjà i cicle superior. Comporten també una quota a abonar per les famílies.
També es compta amb càmeres fotogràfiques digitals, una de vídeo, escàners i
ordinadors per les tasques administratives i de gestió i diversos per ús dels mestres.
Els patis disposen de material i instal·lacions per tal que els alumnes reprodueixen
diferents jocs .
Amb les dotacions econòmiques del Departament d’Educació i les subvencions del
Consell Esportiu s’ha comprat el material que fem servir per Psicomotricitat i Educació
Física.
Dins el pressupost anual es farà una previsió d’ampliació o renovació de materials
didàctics d’aula així com informàtics.
• Participació de la família
Hàbits, rutines i autonomia
El treball dels hàbits i les rutines és fonamental en l'educació infantil i també a
primària, perquè ajuda a potenciar l'autonomia i la socialització dels infants, així com a
millorar les pautes i la responsabilitat en el treball.
Els hàbits són formes de comportament adquirides per mitjà d’un aprenentatge o de
l’experiència. Són les conductes socials necessàries per poder-nos relacionar amb
altres persones dins i fora de l’àmbit escolar. Reforcen l'autoestima i la seguretat
33
personal. No només cal ensenyar-les, sinó fer nosaltres de model i acompanyar-los
perquè quedin ben assolits i no suposi cap esforç utilitzar-los diàriament.
Una rutina és l'hàbit de fer alguna cosa de manera sistemàtica i contínua al llarg de la
jornada i en el transcurs dels dies. Les rutines donen seguretat a la persona ja que
impliquen una anticipació del que passa o passarà al seu entorn més proper. Quantes
més rutines domini més seguretat tindrà en la interacció amb el seu entorn i més gran
serà la seva competència d’autonomia personal.
És imprescindible establir vincles de col·laboració entre l‘escola i la família. Ha de ser
un objectiu comú de cara al creixement personal i a l’adquisició d’aprenentatges.
Tasques encomanades a casa
Des de l’escola es valora la feina i les tasques que es poden fer a casa, amb la
consegüent col·laboració de la família. Des d’educació infantil i durant tota l’escolaritat
es demana a les famílies l’aportació de materials i d’informació per tal de
complementar la feina de l’escola.
Amb l’objectiu de reforçar els aprenentatges escolars a casa, a partir de mitjans de
curs de p5 es comença a donar un treball més sistemàtic per als caps de setmana
amb lectura de contes.
A cicle inicial s’encomanen tasques a casa dos cops per setmana fixes, al cicle mitjà i
cicle superior es donen tasques diàries per tal de reforçar els aprenentatges fets a
l’aula i de les diferents àrees. Aquestes tasques també poden ser d’estudi en dies
previs a exàmens o controls.
• L’agenda
A partir d’educació infantil 4 anys s’utilitza una llibreta “viatgera”, que ens serveix
coma eina de comunicació entre família/escola. Si adjunten els comunicats del centre
així com comentaris tant del mestre com de la família.
A partir de 1r de cicle inicial el centre facilita l’agenda. Al cicle superior s’utilitza
l’agenda 21 subvencionada per la Diputació.
34
Aquesta és una eina de planificació i organització de les tasques i activitats escolars
diàries, i un instrument de comunicació entre famílies i escola.
Compromís lector
Perquè els nostres alumnes despertin l’hàbit lector, es proposa la implicació de les
famílies en aquest procés per tal que el gust per llegir vagi més enllà del paper que té
a l’escola. Així és molt important aconseguir la col·laboració de les famílies i
l’acompanyament.
Per formalitzar aquest compromís, l’escola proposa un mínim de lectura setmanal de
20 minuts cinc dies a la setmana. I facilita a les famílies un petit horari de control que
retornen a l’escola i ajuda fer un seguiment del procés.
• Carta de compromís
La Carta de Compromís Educatiu reconeix la importància que té el treball conjunt
entre les famílies i l’escola, és un compromís mutu per aconseguir que els nostres
nens i nenes siguin persones autònomes amb iniciativa i responsables.
Tots sabem la gran importància que té la família en el desenvolupament i l’educació
dels fills. També som conscients que un cop comencen l’escolarització és molt
important una bona comunicació entre la família i l’escola per a continuar aquesta
educació i formació. Per a obtenir els millors resultats educatius i formatius cal que hi
hagi respecte mutu i confiança entre la família, principal educador, i l’escola. Que cada
part tingui clares quines són les seves funcions i hagi diàleg sempre que faci falta.
El contingut d’aquesta carta podrà ser revisat en claustre i l’aprovarà el Consell
Escolar.
Aquesta carta es signa en iniciar educació infantil 3 anys i primer de cicle inicial, i en
els casos que s’incorporin famílies en d’altres nivells.
35
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
• Organigrama
CONSELL ESCOLAR
EQUIP DE GESTIÓ
EQUIP DE MESTRES
ALUMNES
D’acord amb la perspectiva ecològica de Bronfenbrenner (1987), tots els nivells depenen
els uns dels altres, i requereix una participació conjunta dels diferents contexts i d’una
comunicació entre ells.
CICLES
PROJECTES
COORDINADORS
ALTRE PERSONAL DEL CENTRE (PAS, neteja, menjador, …
AMPA
COMISSIONS
36
COMUNITAT
ESCOLA
FAMÍLIES
• Alumnat
Els alumnes són agrupats per edats, és a dir per la seva data de naixement. En el cas
d’haver de formar dos grups classe d’un mateix nivell es procurarà que els dos grups (A i
B) siguin el màxim semblants possible tenint en compte el principi de paritat, diversitat de
data de naixement, escolarització prèvia i alumnes amb necessitats educatives especials.
Tal com estableix el Departament d’Educació els cursos estan agrupats en quatre cicles:
Educació infantil i Cicle Inicial, Mitjà i Superior a Primària.
Apliquem el principi d’inclusió per a l’alumnat nouvingut, independentment de la seva
procedència. Oferim els recursos organitzatius al nostre abast a l’alumnat nouvingut i/o
amb NEE (Necessitats Educatives Especials) mitjançant l’atenció individualitzada i/o grups
de reforç per facilitar el procés d’aprenentatge i d’inclusió.
Contemplem les següents situacions organitzatives on els grups de treball són diferents
dels grups classe:
- Tallers a Educació Infantil i a Cicle Inicial.
- Suport escolar personalitzat (SEP) als cicles Inicial, Mitjà i Superior.
37
- Desdoblaments a l’àrea d’Anglès.
- Reforç en petit grup en les àrees de Català i Matemàtiques.
- Taller d’escriptura a Cicle Inicial
- Atenció individualitzada pel que fa la lectura: padrins lectors.
• Organització dels mestres
Els mestres són els responsables de programar, dur a terme i avaluar les accions docents
i totes les activitats formatives que tenen lloc en el centre.
El claustre és l’òrgan de participació del professorat en el govern del centre i en formen
part d’ell la totalitat de mestres que presten serveis al centre.
Els/les mestres s’organitzen per cicles per tal de garantir un treball en equip i assegurar
una acció educativa coherent, coordinada i eficaç, ja sigui entre els tutors o bé amb els
especialistes que hi intervenen a cada cicle.
Cada cicle té un/a coordinador/a que és qui assumeix la responsabilitat d’assegurar la
coherència i la continuïtat de la proposta educativa de l’escola. Els coordinadors formen
part de l’equip de Coordinació el qual és presidit per el Cap/la Cap d’Estudis.
Tutories
La tutoria i l’orientació dels alumnes forma part de la funció docent. Tots els mestres que
formen part del Claustre de l’escola poden exercir les funcions de mestre tutor quan
correspongui.
Cada grup d’alumnes té un mestre tutor, amb les funcions següents:
Conèixer la situació real de cada alumne i el seu entorn familiar i social. Sempre que
sigui possible el tutor-a es coordinarà abans d’iniciar-se el curs amb el tutor-a anterior
del grup.
Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions d’avaluació
i redactar-ne l’acta.
Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de l’elaboració dels
documents acreditatius dels resultats de l’avaluació.
38
Dur a terme la informació i l’orientació acadèmica dels alumnes.
Elaborar les programacions de les àrees que imparteix en el seu grup o en altres.
Informar als pares dels alumnes o representants legals del seu procés d’aprenentatge.
Aquesta comunicació entre el tutor/a i la família es realitza mitjançant dues vies:
Informes avaluatius al finalitzar cada un dels trimestres a Educació
Primària. Informes avaluatius al finalitzar el primer i tercer trimestre a
Educació Infantil.
Una entrevista, com a mínim, cada curs amb el pares o tutors legals de
l’alumne.
Vetllar per la convivència del grup d’alumnes, incidint-hi especialment en les sessions
de tutoria.
Fomentar i gestionar la participació del seu grup en les activitats generals de l’escola.
Els tutors d’Educació Infantil i 1r. de Cicle Inicial s’han de fer càrrec dels seus alumnes
fins que els pares o persones en les quals han delegat els vinguin a buscar. En el
supòsit que els pares no compareguin cal comunicar-ho a un membre de l’Equip
directiu perquè es duguin a terme les gestions oportunes.
Per tal d’adjudicar les tutories de cada nivell es tindrà en compte:
- Experiència anterior, ja sigui en el propi centre o en altres, per part del mestre.
- Continuïtat per acabar un cicle.
- Equilibri entre professorat amb experiència en el centre i professorat nouvingut en
la composició del cicle.
- Disposició de la persona segons les seves capacitats i interessos per atendre un
determinat grup.
Especialistes
Les àrees de Música, Educació física i Llengua estrangera, així com l’Educació
especial, hauran de ser assignades als mestres que disposin de l’especialitat
corresponent. Els mestres especialistes atendran, prioritàriament, les tasques docents
39
pròpies de la seva especialitat, i després la docència en altres àrees, les tasques de
tutor o tutora i les pròpies de la condició de mestre/a.
Amb caràcter general, l’especialista donarà suport i assessorarà als altres membres del
claustre en aspectes relacionats amb la seva especialitat.
En la mesura en què convingui a l’organització del centre, la direcció podrà assignar
àrees d’especialitat a mestres no especialistes del centre, sempre que comprovi que
tenen l'adequada titulació, formació o experiència.
Els cicles
En els equips de cicle s’hi integren tots els/les tutors-es que imparteixen docència en el
corresponent cicle i un o dos especialistes.
Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador/a de cicle, sota la
supervisió del/de la cap d’estudis.
El/la coordinador/a convocarà les reunions perquè tots els membres en tinguin
constància i de cada sessió en deixarà un resum escrit dels temes tractats i les
decisions preses a la llibreta del cicle.
Els equips de cicle tenen les funcions següents:
a) Dur a terme les programacions i unificar-les.
b) Elaborar criteris d’avaluació i recuperació.
c) Fer el seguiment de la marxa i aprofitament general dels alumnes i preveure
adaptacions curriculars.
d) Portar al Claustre de mestres propostes d’organització i funcionament, així com
innovacions pedagògiques aplicables a l’escola.
e) Coordinar les activitats educatives programades per als alumnes del cicle.
f) Constituir-se en finalitzar cada trimestre en comissió d’avaluació dels seus
alumnes, presidida pel/per la cap d’estudis. En l’acta de la darrera sessió
d’avaluació de cada cicle es farà constar la valoració final de les àrees, la valoració
global del progrés de cada alumne i la proposta de promoció o retenció de l’alumne
en el cicle. Igualment, i per als alumnes que passen sense haver-ne assolit tots els
40
objectius, s’hauran de fer explícites les activitats a realitzar en el cicle següent per
assolir els objectius del cicle anterior
El claustre
El claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la
gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del
centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora del centre.
El Claustre de mestres té les funcions següents:
Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu.
Designar /les mestres o els/les professors/res que han de participar en el procés de
selecció del director o directora.
Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.
Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes.
Programar les activitats educatives i avaluar-ne els resultats.
Elegir els representants del professorat en el Consell Escolar.
Donar suport a l’equip directiu en el compliment de la programació general del
centre.
Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament del centre, en el
marc de l’ordenament vigent.
Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.
El director o directora de l’escola pot convocar a les sessions del Claustre de mestres
professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació al seu
exercici professional.
Com a membres del Claustre de mestres, aquests seran electors i elegibles a
les eleccions de representants dels professors al Consell Escolar del centre.
Funcionament del Claustre de mestres
El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada trimestre amb caràcter ordinari i
sempre que el convoqui el/la director/a o ho sol•liciti un terç, almenys, dels seus
41
membres. És preceptiu celebrar un claustre al començament i al final de cada curs
escolar.
La convocatòria correspondrà al President/a/Director/a i haurà de ser notificada per
escrit amb l’ordre del dia amb una antelació de vint-i-quatre hores com a mínim.
L’assistència al claustre és obligatòria per a tots els seus membres.
El/la secretari/a del centre aixeca acta de cada sessió del claustre, la qual, una vegada
aprovada, passa a formar part de la documentació general del centre.
A més de les funcions atribuïdes, i per tal facilitar la participació dels mestres en la
gestió del centre, el claustre de professors haurà de conèixer i col·laborar en
l’elaboració dels documents següents:
La Programació general de centre.
La Memòria anual de les activitats del centre.
L’avantprojecte de Pressupost del centre.
Les comissions
Els/les mestres s’organitzen també en grups de treballs o comissions per treballar
diversos aspectes de la vida del centre. Cada comissió és formada per mestres dels
diferents cicles per tenir una visió global dels temes que es tracten. El nombre de
comissions i les seves funcions es revisen i s’actualitzen d’acord amb les necessitats
curriculars i organitzatives del centre.
• La gestió del centre
Coordinadors
Coordinadors/res de cicle
Els/les coordinadors/res vetllen per la coherència i continuïtat de les accions
educatives d’acord amb el PEC i la Programació general de centre al llarg de
l’Educació infantil i l’Educació primària, segons correspongui, sota la dependència
del/de la cap d’estudis.
Competències dels coordinadors/res de cicle:
42
Convocar i presidir les reunions de cicle.
Representar el cicle davant els altres òrgans de l’escola.
Unificar criteris d’actuació amb els altres coordinadors.
Mantenir informat al/la cap d’estudis de les activitats i problemes del cicle.
Vetllar per l’acompliment de la programació general de centre
Coordinador/a LIC, coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social
del centre
Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social el/la coordinador/a de
llengua, interculturalitat i cohesió social ha de desenvolupar les funcions següents:
Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i
consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix
vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
Col·laborar en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i
integració de l’alumnat nouvingut i a la promoció de l’ús de la llengua catalana.
Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn per potenciar
la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural,
afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en
risc d’exclusió, participant en l’organització i optimització dels recursos i
coordinant les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.
Coordinador/a TIC
El/la coordinador/a de TIC del centre exercirà les següents funcions de coordinació
en relació amb les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement:
Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el
professorat per a la seva implantació.
Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels
recursos TIC del centre.
Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i
telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i
d’assistència tècnica.
43
Actualitzar el bloc de l’escola.
Coordinador/a de riscos laborals
Correspon al coordinador/a de prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les
actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant, haurà de:
Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut
Elaborar el pla d’emergència.
Planificar i realitzar els simulacres d’evacuació.
Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb
el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als Serveis
Territorials el model "Full de notificació d'accident o incident laboral”.
Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals
en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.
Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el
currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
Equip de coordinació
Està format pels coordinadors/res de cicle i el/la cap d’estudis. La convocatòria
correspon al/a la cap d’estudis i donarà per escrit els punts a tractar de la reunió.
De cada sessió el/la cap d’estudis en farà un resum i després de revisar-lo amb
els/les coordinadors/res en deixarà per escrit una còpia en la llibreta de
coordinació. L’equip de coordinació es reuneix setmanalment.
Són funcions de l’equip de coordinació:
Coordinar l’actuació i les propostes dels equips de cicle.
Col·laborar amb el/la cap d’estudis en la planificació, seguiment i avaluació
de les activitats pedagògiques del centre, i específicament de la gestió del
pla d’avaluació interna.
Vetllar pel desplegament dels objectius i les activitats incloses en la
programació general del centre amb caràcter anual.
44
Recollir les aportacions dels diferents cicles abans de la realització de les
sessions de claustre.
Fer el seguiment de les actuacions que es porten a terme en els cicles.
Equip de gestió
S’encarrega de conduir, orientar, gestionar i administrar l’escola. Vetlla per l’organització,
disseny, desenvolupament i avaluació d’una cultura escolar pròpia, dins el marc de la
normativa educativa vigent; S’encarrega de les relacions amb la comunitat enfocades cap
a la participació, convivència i inclusió, així com de l’ús efectiu dels recursos tant humans
com materials i enfoca la seva acció per aconseguir que els alumnes desenvolupin les
competències.
Director-a
El director-a del centre és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració
del centre i és cap de tot el personal.
La selecció del director-a es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen
la comunitat escolar i l’Administració educativa.
El director-a té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge
de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de
l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció
aprovat.
Corresponen al director-a les funcions:
Representació :
Representar el centre.
Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.
Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics
del centre.
Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració
educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.
Direcció i lideratge pedagògics següents:
45
Vetllar per l’aplicació dels plantejaments educatius del projecte educatiu del
centre recollits en el projecte de direcció.
Supervisar l’aplicació de la programació general anual.
En relació a la comunitat escolar:
Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu
del centre.
Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures
disciplinàries corresponents.
Assegurar la participació del Consell escolar.
Establir canals de relació amb l’Associació de mares i pares d’alumnes i amb
la Comissió de mares delegades de classe.
A l’organització i la gestió del centre :
Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la
normativa vigent.
Visar les certificacions.
Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrava del
centre.
Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost
aprovat.
Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració
educativa.
Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves
funcions.
Cap d’estudis
Correspon al cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les
activitats del centre i la seva organització.
Les competències del cap d’estudis són:
En cas d’absència del director-a li correspon la seva substitució.
Coordinar les activitats escolars reglades.
46
Dur a terme l’elaboració de l’horari escolar.
Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Educació i
especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògic.
Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular de centre i vetllar per
l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels
ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d’aquells que
presentin necessitats educatives especials.
Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme
en relació amb els objectius generals d’àrea i d’etapa, i en relació amb els criteris
fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de centre.
Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions
d’avaluació.
Vetllar per la coherència i l’adequació en la selecció dels llibres de text, del material
didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixen a
l’escola.
Coordinar les accions d’innovació educatives i de formació i reciclatge del
professorat que es desenvolupin en el centre.
Secretari-a
Corresponen al secretari-a dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa
del centre.
Les competències del secretari són:
Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les
reunions que celebrin.
Tenir cura de les tasques administratives del centre, atenent la seva programació
general i el calendari escolar.
Estendre les certificacions i els documents oficials de l’escola amb el vist-i-plau del
director.
47
Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se’n deriva i
elaborar i custodiar la documentació preceptiva.
Elaborar el projecte de pressupost de l’escola.
Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de
preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les
disposicions vigents.
Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i
diligenciats d’acord amb la normativa vigent.
Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels
registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.
Confegir i mantenir l’inventari general del centre.
Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les seves
instal·lacions, mobiliari i equipaments.
• Consell Escolar
El Consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del
centre.
El nombre de representants electes del sector mestres no pot ser inferior a un terç del
total de components del consell. El nombre de representants electes del sector pares
d’alumnes no pot ser inferior a un terç del total de components del consell.
El Consell Escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre
que el convoca el seu president/a o ho sol·licita almenys un terç dels seus membres. A
més, perceptivament, es farà una reunió a l’inici i al final del curs.
Hom procurarà que les decisions en el si del Consell Escolar es prenguin per consens. Si
no és possible arribar a un acord, es determinarà la decisió per majoria dels membres
presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada.
48
Les reunions de Consell Escolar se celebraran en un horari que permeti l’assistència dels
representants de mares i pares.
La convocatòria de les reunions serà tramesa pel director/a, amb l’antelació suficient,
juntament amb la documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i en el seu
cas d’aprovació.
Quan a l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb la normal activitat
del centre i que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’algun membre de la
comunitat educativa que no és membre del consell escolar, se’l podrà convocar a la
sessió per tal que informi sobre el respectiu tema o qüestió.
Funcions
Corresponen al consell escolar les funcions següents:
Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una
majoria de tres cinquenes parts dels membres.
Aprovar la programació anual de centre i la memòria en finalitzar el curs, les
normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents, la
carta de compromís educatiu, el pressupost del centre i el rendiment de
comptes, el projecte lingüístic, el pla d’acollida, el pla TAC i normativa de
menjador.
Aprovar acords i convenis de col·laboració amb entitats o institucions.
Participar en el procediment de selecció del director o directora.
Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als
alumnes.
Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament
general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.
Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.
Membres
Són membres del Consell escolar:
• El/la director, que n’és el president.
• El/la Cap d’estudis.
49
• El/la representant de l’Ajuntament.
• Els/les representants dels/les mestres (4)
• Els/les representants de pares i mares (3)
• El/la representant de l’AMPA
• El/la representant del personal PAS
• El/la secretari/a de l’escola, que actuarà de secretari/a del Consell, amb veu i
sense vot.
Comissions
El Consell escolar actua normalment en ple. En el nostre centre estan constituïdes les
comissions següents:
Comissió Econòmica
La Comissió Econòmica estarà integrada pel director/a, el/la secretari/a, un/a professor/a,
un pare/una mare i el/la representant de l’Ajuntament. Les seves competències les
delegarà el consell escolar menys l’aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes
anuals del centre, doncs no són delegables. Són funcions d’aquesta comissió:
Aportar criteris per a l’elaboració del pressupost anual del centre.
b) Informar el/la secretari/a del centre i aportar-li propostes per a l’elaboració
del pla d’inversions.
c) Efectuar el seguiment de l’estat de comptes del centre.
Comissió Permanent
La Comissió Permanent està integrada pel director/a, que la presideix, el/la cap d’estudis,
dos representants del professorat i dos dels pares/mares d’alumnes, designats pel consell
escolar del centre. De la comissió permanent en forma part /la secretari/a, amb veu i
sense vot.
Són funcions de la comissió permanent:
50
Assumir per delegació les competències del Consell Escolar menys les
referides a l’elecció i cessament de director/a, les de creació d’òrgans de
coordinació, l’aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seva
liquidació, del reglament de règim interior i de la programació general de
curs, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat
pedagògica en matèria de disciplina d’alumnes.
Preparar els temes a tractar en les sessions del consell escolar que
requereixin un treball previ.
• Personal no docent
Al centre hi treballen: una administrativa a ½ jornada del Departament d'Educació, una
vetlladora, personal de menjador, una cuinera, monitors/es d'activitats extraescolars i el
personal de neteja
ALTRES ACCIONS PER LA MILLORA EDUCATIVA I LA COHESIÓ SOCIAL
• Extraescolars
Són activitats organitzades i gestionades per l’AMPA que es fan en horari no lectiu: al
migdia o bé després de la jornada escolar, a la tarda, amb l’objectiu de complementar
l’ensenyament-aprenentatge dels nens i nenes i puguin gaudir en el seu temps de lleure.
Han de promoure la participació, socialització i cohesió social, i assegurar que arribi a tots
els alumnes. Aquestes han d’estar vinculades a la proposta desplegada en aquest
projecte, fomentant el treball en equip i la cooperació, l’autonomia i hàbits personals, la
creativitat i imaginació, ... i han de garantir una qualitat de les activitats.
L’escola informarà cada curs escolar de l'oferta d'activitats que s’ha programat i de com
fer-hi la inscripció.
• Menjador
És un servei inclòs en la jornada escolar, per a donar resposta a la demanda social de les
famílies que no poden atendre els seus fills en aquest espai del dia.
51
El seu objectiu es proporcionar als nens/es una dieta nutritiva i equilibrada, dins un espai
educatiu.
Aquest servei queda regulat per una normativa aprovada en Consell Escolar.
Annex 4
• Acollida
Per tal de facilitar la conciliació de la vida laboral amb els horaris escolars, l’AMPA
gestiona un servei d’acollida matinal previ a l’inici de les classes, des de les 7.45 hores
fins a les 9:00 hores, durant tots els dies lectius.
Aquest servei està pensat per a les famílies on els pares i mares comencen a treballar
molt d’hora al matí i necessiten que els nens i les nenes estiguin atesos mentre no
comencen les classes, oferint un espai agradable i lúdic. També està pensat per a les
famílies que necessiten utilitzar aquest servei d’una manera esporàdica i puntual.
Queda oberta la possibilitat d’oferir servei d’acollida al migdia i/o a les tardes. Cada curs
escolar es valorarà la possibilitat, atenent la demanda de famílies.
• Alfabetització d’adults
És voluntat de la nostra escola col·laborar i oferir el suport necessari al programa
d'acolliment lingüístic "Parlem-ne" orientat des del Pla de Ciutadania i Immigració del
Consell Comarcal i subvencionat per l’Ajuntament de La Granada. Aquest programa dóna
resposta a la necessitat d'impartir coneixements en llengua catalana a persones amb
grans dificultats d'aprenentatge (analfabetes o semianalfabetes) que no poden accedir a
l'oferta normalitzada que s'ofereix des del Consorci per a la Normalització Lingüística
(CNL). D'aquesta manera, es realitzen a l’escola classes d'alfabetització en català a dones
i homes que arriben a Catalunya o que hi viuen i necessiten una atenció especial perquè
puguin aprendre i usar la llengua catalana.
• Ajuntament
Entre molts altres aspectes, l’escola compta pel seu bon funcionament amb la
col·laboració de l’Ajuntament per la conservació i manteniment de les instal·lacions, les
reparacions del dia a dia per part de la Brigada, l’ús d’instal·lacions municipals i suport
econòmic per a cobrir part de les despeses del funcionament ordinari i per dur a terme
52
activitats ja consolidades com la visita a un parc natural, el dia de l’arbre, la setmana de
Sant Jordi i un llarg etcètera.
També s’estableix coordinació amb els Serveis Socials per tal d’assentar lligams de
col·laboració mútua per tal d’atendre els casos de famílies amb necessitats específiques o
socialment més desfavorides.
• Participació de les famílies i AMPA
Les famílies poden participar en el funcionament de l’escola com a membres de la
comunitat educativa de diferents maneres: com a delegats de pares i mares de la classe
del seu fill, com a representants dels pares i mares en el Consell Escolar, com a membres
de l’Associació de mares i pares (AMPA) i d’altres maneres que el centre pugui proposar.
• Els delegats de classe són els representants dels pares i mares de cada grup
classe que fan d’enllaç entre l’escola i les famílies. Recullen les inquietuds,
iniciatives i suggeriments dels pares i mares del curs i els canalitzen cap al tutor o
tutora, l’equip directiu o l’AMPA, segons convingui.
• A les escoles, la funció principal del Consell Escolar és debatre i aprovar tots
aquells temes importants per al funcionament i l’organització del centre. En el
Consell Escolar les mares i pares dels alumnes estan representats i hi participen
per mitjà de representants escollits en eleccions.
• L'AMPA té com a funció bàsica treballar, conjuntament amb el centre educatiu, en
l'educació dels seus fills, tot fomentant la comunicació i la participació dels pares i
mares. Així mateix, en general l'AMPA col·labora en les activitats educatives del
centre, planifica i gestiona les activitats extraescolars, el menjador escolar, l'acollida
matinal d'infants, la formació de pares i mares, etc.
• Relacions amb serveis externs
Mancomunitat
Fruit del nostre compromís amb l’educació ambiental l’escola realitza activitats que el
Servei d’Educació Ambiental de la Mancomunitat Penedès –Garraf ofereix a les escoles.
El Servei disposa d’una àmplia varietat de recursos, activitats i campanyes de
sensibilització de les quals cada setembre en seleccionem per a tots els nivells.
53
CDIAPE/CSMIJ
L’escola manté una estreta coordinació amb els professionals del CDIAPE (Centre de
Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç l’Espiga) que atenen alumnes d’educació
infantil del nostre centre.
Es deriven al servei als infants i a les seves famílies per tal de rebre atenció terapèutica,
assessorament i suport, en diferents aspectes ( desenvolupament del llenguatge,
desenvolupament neuromotor i psicomotriu, hàbits d’autonomia, problemes de
comportament, de la son i de l’alimentació, etc.
També es manté coordinació, normalment a través de l’EAP, amb el Centre de Salut
Mental Infantil i Juvenil.
CRP
El Centres de Recursos Pedagògics de l’Alt Penedès (CRP) és un servei educatiu del
Departament d’Educació que té per objectiu donar suport a la tasca docent del professorat
en els àmbits següents: formació, recursos pedagògics, intercanvi d’experiències i suport i
assessorament en centres que desenvolupen projectes d’innovació educativa.
De sempre l’escola ha tingut present l’ajut i assessorament que ofereix el personal del
CRP i amb els recursos que posa a l’abast de l’escoles.
Consell Comarcal
L’escola col·labora amb el Consell Comarcal en el tema dels ajuts de menjador i participa
en activitats que ofereix a les escoles i subvenciona , com ara: els tallers al conjunt històric
d’Olèrdola o la visita al Parc d’oci Aigua i Natura de les Deus de Sant Quintí de Mediona,
tallers Inter generacionals, ...
Departament de Sanitat
L’escola es coordina i col·labora amb el Departament de Sanitat per a l’administració de
vacunes i revisions bucodentals.
54
Diputació
La Diputació ofereix diferents activitats subvencionades als centres educatius per tal
d’atendre els diferents membres de la comunitat educativa, en les quals l’escola hi
participa en cada una d’elles de forma activa cada curs escolar.
Bibliobús
El bibliobús és una biblioteca mòbil que arriba a les zones de menys concentració
demogràfica, a La Granada s’instal·la els dimecres al matí. Participa a l’activitat de foment
a la lectura que programa cada curs escolar , i incentiva la participació i ús del servei,
entre els alumnes.
Xerrades
Dins el programa que s’ofereix, l’escola en farà la demanda d’acord als temes que més
poden interessar, pel que fa als alumnes com a les famílies.
Campanya “Anem al teatre”
Oferta d’espectacles adreçats a cada nivell educatiu que posen en contacte a l’alumne
amb les diferents arts escèniques.
RELACIÓ ANNEXES
1. Aprenentatge cooperatiu
2. SEP
3. Foment hàbit lector:
a. Apadrinament lector
b. Biblioteca d’aula
4. Normativa menjador
