PEC Escola Bressol Marrec

7/23/2019 PEC Escola Bressol Marrec

1/31

PROJECTE EDUCATIU

ESCOLA BRESSOL MARREC

CURS 2013/2014

(Borrador pendent de lAprovaci del Consell Escolar)


2/31

INTRODUCCI

Aquest document estableix un abans i un desprs en la vida de lEscola Bressol Marrec.El PEC el podem definir com el document propi, especfic i sinular del centre, la

posada en pr!ctica del PEC ens a"udar! a establir prioritats, evitar divaacions i a"ustarla llibertat de lequip educatiu a la resta de membres de la comunitat educativa. #naelaboraci$ feta amb lob"ectiu dorientar lEscola Bressol cap a una determinada

direcci$ i sempre tenir la intenci$ de millorar.

%equip educatiu tenim la intenci$ que aquest document tinui&

' #na estabilitat i una co(er)ncia educativa.

' *ue siui unificador del procs educatiu, marcant un estil docent i un punt devista peda+ic propi.

' otalment vinculant, comprometent a tots els membres de la comunitateducativa.

' -obretot, realista i abastable, s a dir, que es puui dur a terme i que siuiutilitat.

Article 9

Projecte educatiu

Cada centre educatiu, dacord amb la seva autonomia pedaggica i organitzativa i en aplicaci

del captol I del ttol VII de la llei !"!##9, deducaci, $a delaborar un projecte educatiu en

el %ual s$an de concretar els principis pedaggics i organitzatius, els valors, els objectius i les

prioritats dactuaci, i %ue $a dincloure&

'a concreci per al desenvolupament del currculum(

'es caractersti%ues de lentorn social, cultural i socioling)stic, i els criteris d*s de la llengua

catalana en el centre(

+ls criteris de nodiscriminaci i dinclusi educativa(

'a concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i de seguiment i observaci de lin-ant(

'organitzaci de l$orari escolar, %ue inclour. les mesures per a lacolliment i ladaptaci

dels in-ants('a concreci dels mitjans de relaci amb les -amlies(

/012C 34m. 5676 '


3/31

NDEX

A. Anlii !"l #$n%"&%8. ipoloia del centre i titularitat9. 3ormativa

:. ;efer)ncies (ist+riques del centre


4/31

4 de juliol,pel qual es reulen els primer cicle de leducaci$ infantil i els requisits delscentres, concretament a larticle 9@, ens explica la 0eleaci$ de compet)ncies alsA"untaments&

En definitiva, lEscola Bressol audeix de titularitat p4blica, essent un centre obert ireit per les administracions p4bliques primeres, tot i que la seva esti$ i oranitaci$administrativa dep)n totalment de lA"untament d1lesa de Bonesvalls.

9. 3ormativa

al i com (em citat, lEscola Bressol Marrec s un centre p4blic de esti$ municipal,per aix+ t un relament de r)im intern propi, creat lan> 9@@7 i revisat lan> 9@88per la direcci$ del centre i aprovat pel consell de participaci$ del centre. En aquestrelament sespecifiquen els (oraris del centre, els drets i deures del personal docent delcentre i de les pr+pies famlies, aix com sespecifica lestructura educativa i de esti$de lescola.

:. ;efer)ncies (ist+riques del centre

%Escola Bressol va ser creada lan> 9@@: arrel duna necessitat creixent del municipidacollir als infants de @': an>s lliada a un aument de la poblaci$ del municipi. Comes pot observar al r!fic la poblaci$ d1lesa va crixer molt r!pidament fins a arribar alseu m!xim d(abitants lan> 9@88. Per tant lEscola va anar aumentant el seu r!tio

' %es relacionades amb el procs de preinscripci$ i admissi$ dinfants als centres en elsensen>aments sufraats amb fons p4blics.

' %es relacionades amb la resoluci$ dels expedients dautoritaci$, de cessamentdactivitats, de modificaci$ de lautoritaci$ i de revocaci$ de lautoritaci$ de les llarsdinfants privades.

' %es relacionades amb els consells escolars de les llars dinfantsD tamb&

c %a"untament, sens pre"udici de les funcions de la Dnspecci$ educativa, pot establir elscontrols i les supervisions necessaris per a arantir lexercici de les compet)ncies deleades.

A aquest efecte, la"untament pot solFlicitar lactuaci$ de la Dnspecci$ Educativa perqu)informi en l!mbit de les seves compet)ncies sobre qualsevol expedient instruGt perla"untament, %a solFlicitud dinforme es tramita sempre a travs de la direcci$ dels -erveiserritorials.

5/67C n*m( 438# #3"#8"!##3:


5/31

dinfants responent a aquesta proliferaci$ del municipi. El r!fic indica una certaestabilitat i petita baixada de nombre d(abitants entre lan> 9@88 i 9@8:, fet que es vanotar a lescola amb una baixada de nombre dinfants matriculats i tenint places vacantsen cadascuna de les aules de lescola. Cal dir, que tamb ens abastem de municipis veGnscom Beues, Hallirana o 2av!, que per diversos factors tamb fan us del servei delcentre, i daquesta manera (em pout tenir, cada an>, totes les aules obertes.

E$l-#i !" l* ($+l*#iOl"* !" B$n"*ll

E$l-#i !"l n$+'" !in*n% ("' *-l" !"l 2003 in "l #-' ('""n%

C-'2003/2004

4nic rup de 88 infants entre 8 a : an>s

C-'

2004/2005

8= infants /a cap document especifica el rup al que pertan>

C-'2005/2006

98 infants /a cap document especifica el rup al que pertan>

C-'2006/2007

= lactants 89 caminants 88 maternals

C-'2007/2008

9 lactants 8: caminants 8? maternals

C-'2008/2009

6 lactants 88 caminants 86 maternals

C-'

2009/2010

7 lactants ? caminants

9 baixes durant el curs

9@ maternals

C-'2010/2011

8 lactantsI8 incorporaci$ tardana

8@ caminants9 baixes durant el curs

9@ maternals8 baixa durant el curs i 8incorporaci$ tardana

C-'2011/2012

8 lactantI 9 incorporacions tardanes

5 caminants 8: maternals I8incorporaci$ tardana

C-'2012/2013

9 lactantsI: incorporacions tardanes

8: caminants 7 maternalsI 8 incorporaci$ tardana

C-'2013/2014

: lactants d'incorporaci$tardana

7 caminants 86 maternals8 baixa durant el curs i 9incorporacions tardanes

Jlactants K nadons caminants K 8 a 9 an>s maternals K 9 a : an>s


6/31

Aquesta creixent demanda (a provocat que lEscola Bressol ans creant rupsdiferenciats dinfants, incorporant el rup de lactants el curs 9@@69@@= atenent anadons a partir de < mesos. -empre s(a donat prioritat als infants del municipi, tot i

que, com (em esmentat sempre s(an ates infants de municipis propers. Pel que fa alflux deducadores que (a treballat a lEscola tamb (a funcionat seons el nombredinfants&

C-' 2003/2004 8 directora 8 educadora

C-' 2004/2005 8 directora 8 educadora I 8 educadorade suport

C-' 2005/2006 8 directora 9 educadores

C-' 2006/2007 8 directora : educadores




C-' 2010/2011 8 directora : educadores I 8educadora de suportcontracte de 6 mesos




Cal dir que el servei de men"ador es va posar el funcionament des de la creaci$ delcentre i el servei dAcollida va comenLar arrel duna demanda de les famlies dos cursosms tard el curs 9@@59@@6.

Com es pot deduir, lEscola (a patit forces canvis oranitatius en aquests 88 an>s,

passant de sser un servei del tot educatiu a transformar'se a un servei molt msassistencial i necessari, aquest canvi es dedueix amb lampliaci$ d(orari, el nombredaules i sobretot amb els serveis externs i extraescolars com lacollida o el men"ador.

$ 3ou cap a la banda del Pened)s iBeues i 2av! del Baix %lobreat. Aquestes poblacions s$n les que tenen ms relaci$fsica i de conviv)ncia amb 1lesa. Els seus difcils accessos, la complicada carretera


7/31

penedesenca i la via de Hallirana, converteixen 1lesa en una poblaci$ certament aGlladai tancada a lexterior.

1lesa, actualment /font&9@8: t 8.=9@ (abitants, per aix+, s un municipi poblat quenecess!riament i per normativa, est! obliat a tenir un servei dEscola Bressol

Municipal. Per entendre lobalment el municipi d1lesa a continuaci$ descriuremaquells factors rellevants que fan entendre l4s de lEscola i el servei posterior que fa almunicipi en eneral&1lesa s una poblaci$, fsicament molt dispersa. %a ran poblaci$ d1lesa es concentraa la urbanitacions que completen el municipi com ara Can 1livella, Pla del P)lec o CanNac$. al i com ens indica linforme de demorafia de la 0iputaci$ de Barcelona lan>9@8:, una minoria de la poblaci$ d1lesa (a nascut al municipi. *uina ns la causaO %acausa s el moviment miratori de la ciutat al poble. #n nombre important de famlies,fa uns catore an>s, va decidir instalFlar'se a les urbanitacions buscant una qualitat devida diferent. Per aquest motiu, 1lesa va duplicar la seva poblaci$ passant del =86(abitants /an> 8??6 a 8=5@ /an> 9@88, -ont idescat. Aix+ ens fa entendre que la

ma"oria d'infants que assisteixen a lEscola s$n fills daquests fluxos miratoris osemblants.#n altre dels factors miratoris d1lesa s el vincle amb les poblacions de Beues i2av!. Cada curs escolar (i (a un nombre reduGt dinfants que s$n naturals daquestesdues poblacions, dues de les raons principals que "ustifiquen l4s del servei s$n simples&famlies que oriin!riament vivien a 1lesa i es van traslladar tot i que mantenencontacte, vida io professi$ al poble o famlies que es queden sense plaLa al seu propimunicipi i solFliciten 1lesa buscant ms tranquilFlitat i apropament.Per 4ltim, creiem necessari destacar el sentit de poble d1lesa, idea i sentiment arrelaten els seus (abitants i a les seves institucions. Aix+ es tradueix en una manera de veurela poblaci$ com a acollidora i rural, convertint les seves caracterstiques de poble en les

seves millors virtuts.

B. P'in#i(i !)i!"n%i%*%

5. 0efinici$ institucional%Escola Bressol Marrec es defineix com un centre l*i#arrelat al seu entorn, entenent'lono noms com lentorn acollidor sin$ -n "n%$'n lli*% * l* ("!*$i* !"l #"n%'", ambuna pro"ecci$ dintercomunitat. Aquesta ('$,"##i !)in%"'#$-ni%*% es concretaentenent lEscola Bressol con un #"n%'" $+"'% i !" #$n%in-:%*%, sent conscient de la

necessitat dunificar el desenvolupament de linfant dels @ als 6 an>s i, daquestamanera ser part implicada con"untament amb el CEDP del poble i la resta daentseducatius del municipi en eneral. -ent conscient de la necessitat de defensar leducaci$

p4blica i de qualitat, lEscola Bressol treballa fent realitat "l *l$' !"$#'%i# perexcelFl)ncia, fent del respecte, el di!le, i lempatia els eixos del nostre pro"ecteeducatiu. Com a Escola Bressol p4blica, un valor lliat a la laGcitat i als valorsdemocr!tics inclou com a escola catalana l* !""n* i ('$%"##i !" l* ll"n-* i l*#-l%-'* #*%*l*n*, actuant de fil duni$ i conviv)ncia amb la resta de cultures i maneresdentendre el mon en el que vivim.

6. Estil de formaci$


8/31

Concretant la vessant educativa des de la perspectiva ms te+rica diferenciarem tresconceptes. Per comenLar, lEscola Bressol Marrec treballa per fomentar la #$"!-#*#i;entenen el concepte com a la iualtat real doportunitats i leliminaci$ de tota mena dediscriminaci$ per ra$ de sexe, aix+ si, fent'lo abastable als infants, adoptant actituds illenuates en defensa daquest valor. ent relaci$ a un dels valors democr!tics

esmentats en la definici$ institucional, el respecte, treballem per la n$ !i#'iin*#i il* i-*l%*%, entenen les diferencies com a eixos de laprenentate i el desenvolupamentdels infants. En definitiva, caminem i caminarem cap a una "!-#*#i l$+*l iin%"'*!$'*, fomentant laprenentate participatiu i amb esperit crtic, on cada infant

puui formar'(i part de la manera que ell o ella decideixi.

Per aix+ i concretant una perspectiva educativa ms pr!ctica a lEscola Bressol Marrectreballem amb rups partits, formant petits rups /sobretot a l(ora de lesexperimentacions i la psicomotricitat que daquesta manera el nostre estil de formaci$es pot concretar i realitar, amb rups dinfants ms nombrosos no podem tirar endavantaquest model que estem defensant "a que leducaci$ interadora i (arm+nica amb rups

de ms de 8@ infants, per nosaltres, s indefensable i ens viable.

ot i aix+, cal dir que aquestes idees i valors aafen forLa en les actituds i accionsquotidianes, visibles en les ob"ectius enerals i especfics que ms endavant es vanconcretant.

=. 0imensions educables8(( 'in-ant i el seu proc;s educatiu

Qs important destacar que a lEscola Bressol entenem l)in*n%com una persona 4nica itotalment diferenciable a la resta "a que, des dels primers moments de vida, cada infantt un ritme i una manera particular de manifestar'se. amb valorem linfant com a

persona totalment competent i capaL, valorant les accions aut+nomes com a situacionssinificatives i daprenentate.

Els infants inicien les connexions amb el m$n a travs de les persones ms properes, l**


9/31

all+ que interacciones canvia i es transforma, relacions de causa . efecte, coneixent elssons i les paraules que acompan>en all+ que est!s manipulant, visualitant i sentintlolor, el tacte, en definitiva, comenLant a posar en marxa els cinc sentits. Perqu) aquest

procs siui sinificatiu i provoqui un efecte en linfant sabem que (em de valorar totsels factors necessaris perqu) aix siui& el paper de leducadora, la presentaci$, les

paraules que (i posarem, la disposici$, etc.%es activitats quotidianes o rutines di!ries s$n cabdals dins la nostra vida a lescola "aque estan lliades a la satisfacci$ de les necessitats b!siques i que es converteixen enleix de la nostra oranitaci$ di!ria educativa. A ms, les entenem com a situacionsvitals per enfortir el vincle amb leducadora, per anar descobrint proressivament els

propis lmits, les necessitats personals i les possibilitats daprenentate que ofereix elmoment de l!pat o els (!bits de (iiene, per posar alun exemple. amb s$nimportants per avanLar en la comunicaci$ i la construcci$ con"unta de sinificats, peranar percebent ritmes temporals i personals de cada infant, per anar copsant els espaisviscuts i poder anticipar'los, i en definitiva, per anar construint una autonomia pr+pia.

A lEscola Bressol Marrec creiem que les persones som ssers socials per naturalesa, iper tant, l* #$-ni#*#i i "l ll"n-*%"s$n imprescindibles per al desenvolupament(um!. Com ens indicava el psic+le reud en els seus primers estudis evolutius, des delmoment del naixement sens posen en marxa les (abilitats comunicatives& la mirada,lescolta, el contacte, el est, etc. El mateix plor, a lEscola lentenem com a l(abilitatcomunicativa per excelFl)ncia i intentem entendrel de manera positiva, sabent quelinfant ens vols dir aluna cosa. Per aix+, afavorim un ambient relaxat i una actitudreceptiva per part de lequip educatiu "a que daquesta manera, estarem estimulant el

prors dels infants en la comunicaci$ eneral i en lexpressi$ corporal i oral. %a nostramanera de diriir'nos a linfant, el nostre to de veu, la claredat del que li volem

transmetre, la nostra posici$ respecte a ell, tot aix+ s$n accions que intentem prioritar iintroduir en la nostra actitud di!ria.

Per acabar aquest cam evolutiu destacant tots els punts forts de la nostra vida a lEscolano podem deixar de banda, un punt molt important& El ,$#. #n "oc lliure i obert, un "ocmotivador i ple daprenentates. al com deia HiotsR>, el "oc crea una ona dedesenvolupament pr+xim en linfant de manera que durant lestona de "oc, linfant

prova, assa"a, explora, experimenta i interactua. a tot all+ que sap per descobrir, enpetites dosis, tal com funciona el m$n, i a ms, audeix i s feliL fent'(o.

#na de les caracterstiques del "oc ms interessants que observem a lEscola s la de les

diferents fases que linfant entn& Al principi observem un "oc molt individualitat,sobretot dexploraci$. Mica en mica, va deixant de ser solitari i linfant va audint delfet destar a prop dels altres. 0aquest "oc paralFlel soreix linter)s per lacci$ de laltrei, comenLa la participaci$ daltres infants.

amb ens aradaria destacar un tipus de "oc que comencem a observar en els infantsms rans de lescola que s el,$# i+=li#. Aquesta manera de "uar s b!sica en eldesenvolupament de linfant, sobretot, en la vessant social i de relaci$ amb la restadiuals "a que reprodueix el m$n on vivem i les relacions socials basades en ladistribuci$ dactivitats i comportaments en funci$ del )nere. al i com expliquem en elnostre estil de formaci$, afavorim un "oc llun> dels estereotips i treballant per la iualtati la no discriminaci$ per raons de sexe.


10/31

0es de lequip educatiu son conscients de la vessant peda+ica i intransferible del "oc iper aix+ intentem preveure'(o en loranitaci$ de tots els recursos de lescola,mantenint uns espais permanents i daltres temporals, valorant el temps diari necessari

per "uar, vetllant per tenir materials especfics i no especfics i sobretot, que siuinreals i seurs pels infants.

Per acabar dunir aquesta import!ncia del "oc i tenint en compte el desenvolupamentpsicomotor de linfant incloem en la nostra rutina di!ria una estona per la(i#$$%'i#i%*%. #na !rea cabdal dins del nostre procs educatiu "a que la seva intenci$interadora i lobal s capaL dunir la vessant psquica i la vessant motriu a travs delmoviment. Aquesta vessant (arm+nica lentenem aix "a que la psicomotricitat incideixen el desenvolupament de la personalitat de linfant, la disponibilitat cap als altres,lentorn i laprenentate i tamb, en el seu procs de socialitaci$.HDHE3CDA S PE;CEPCDT S ;EP;E-E3ACDT S D3E2;ACDT

0aquesta manera, a psicomotricitat unim tots els !mbits que coneixem i treballem /"oc,

experimentaci$, observaci$, manipulaci$, m4sica, dansa, etc... i duem a terme sessionson el moviment s el ma"or protaonista.

8(!( Concretem& 'es .rees

>'"" C*(*#i%*% ("' *$li' ('$'"i*"n%

D"#$+"'%* !)-n* *%"i& i!"l *l%'"

%a identificaci$ com a persona i el coneixementdalunes caracterstiques personals pr+pies.

El domini proressiu de les possibilitatsexpressives, perceptives i motores del propicos.

El descobriment i identificaci$ de les pr+piesnecessitats fisiol+iques /ana, set, son, etc..mostrant un control proressiu daquestes.

El prors en ladquisici$ d(!bits relacionatsamb el benestar corporal i la seuretat

personal, la (iiene, i la salut, aix com linicid(!bits dordre, const!ncia en les activitatsen qu) participa.

El prors en el domini de la coordinaci$ i elcontrol din!mic del cos, aumentant la sevaautonomia en els desplaLaments, en l4s delsob"ectes i en lorientaci$ en lespai quotidi!.

El domini proressiu del control i de lacoordinaci$ oculomanual, aix com de les


11/31

(abilitats manipulatives necess!ries perexplorar ob"ectes i per ser cada veada msactiu i aut+nom en les diferents situacionsquotidianes /vestir'se, posar'se les sabates,etc..

%a iniciativa per dur a terme activitats i "ocs,resolent les dificultats que es puuin presentarmit"anLant la pr+pia actuaci$ o demanant alsaltres, la"uda necess!ria i acceptant petitesfrustracions.

D"#$+"'%* !" l)"n%$'n

Comprensi$ i apreciaci$ proressiva delentorn immediat, iniciant'se en elconeixement del rup social que compateix.

1rientaci$ amb autonomia en els espais(abituals i quotidians i iniciaci$ en l4s determes relatius a lespai/ aqu, all!, dins, fora,amunt, avall.

1rientaci$ en les seqU)ncies temporals en qu)soranita la vida di!ria i iniciaci$ en l4s determes relatius a loranitaci$ del temps/ mat, tarda, ara, desprs, avui, dem!.

1bservaci$ i constataci$ daluns dels canvisi modificacions a qu) estan sotmesos tots elselements de lentorn /persones, animals,

plantes i ob"ectes.

Dnter)s i curiositat pel medi fsic i social,

explorant les caracterstiques dob"ectesmaterials i elements de lentorn natural.

Participaci$ en les festes, tradicions i costumsde la comunitat a la qual pertan>, mostrantinter)s i curiositat.

Dniciaci$ en la diferenciaci$ dalunesqualitats sensorials fruit de lexploraci$ delsob"ectes materials i delements de lentorn

natural.


12/31

Dnici en les primeres classificacions,ordenacions i correspond)ncies en funci$ deles caracterstiques i els atributs.

;econeixement de seqU)ncies espacials,

temporals i l+iques i iniciaci$ en lV4s de lesprimeres nocions quantitatives en situacionsquotidianes.

C$-ni#*#i i ll"n-*%" Dniciaci$ en la descoberta i l4s del llenuate

corporal, verbal, musical i pl!stic.

Dnter)s per alunes t)cniques ms b!siques/pintura, modelate, dibuix, etc. delsdiferents llenuates expressius i formes de

representaci$.

Comprensi$ de les intencions i dels missatesque li adrecen les persones adultes i altresinfants, identificant i emprant els diferentssen>als comunicatius /est, entonaci$.

Expressi$ de necessitats, sentiments i ideesmit"anLant el llenuate oral, mostrant un

proressiu increment del vocabulari relatiu alpropi entorn i experi)ncia.

Dniciaci$ en l4s de diferents formes decomunicaci$, esforLant'se per fer'se entendrei escoltant els altres.

;econeixement, retenci$ i memoritaci$ decanLons, dites senilles, cantarelles i "ocs defalda i participar'(i de manera activa, seuintla tonada, reproduint el est, etc...

;econeixement i participaci$ activa en dansessenilles amb una proressiva coordinaci$eneral del cos i sentit del ritme.

Aquestes tres !rees, aparentment diferenciades, dins la nostra realitat van del tot lliades"a que creiem en el desenvolupament (arm+nic de linfant, per aix+ s imprescindibletenir present la lobalitat amb qu) els infants actuen i aprenen, per aix+ les activitats iles propostes es tracten de manera lobalitada. En cap moment diferenciem les accionsen !rees concretes i entenem que cada proposta sextreuen infinits aprenentates.


13/31

7. Estil densen>ament aprenentate

%a metodoloia o, dit ms clarament, la manera com actuem i reflexionem lequipdocent parteix de tres pilars b!sics, tres idees, tres conceptes essencials que esdesprenen a travs dels nostres estos, paraules, accions, mirades,...

' A#%i%-!

#na actitud positiva i afable totalment propera a linfant, a travs de paraules boniques,abraLades, petons i mostres dafecte. Creiem que adoptar una actitud adequada enversels infants s imprescindible perqu) ells i elles se sentin c+modes i relaxats. 0aquestamanera linfant es sentir! c+mode i lliure dactuar, una llibertat imprescindible perqu)sexpressi amb total naturalitat i, en definitiva, siui feliL amb nosaltres.

' C$ni*n?*

#na confianLa a ceues, una confianLa directament implicada en linfant. -omconscients de la immensitat de maneres que un infant es pot expressar, de les accionsque pot arribar a desenvolupar i sobretot de tot el que pot aprendre. Per aix+, confiemamb tots ells, duna manera respectuosa i seria, per aix+, la nostra pr!ctica educativa es

basa en compartir, assolir petits riscos, experimentar i comenLar a caminar endavant demanera aut+noma, aix+ si, sempre amb la confianLa que linfant s capaL de tot el quees proposi.

' R"("#%"

#n respecte que des del primer moment s(a de materialitar "a que linfant sunapersona que t uns drets fonamentals i irrenunciables, que no (aurien de ser maivulnerats ni desconeuts per nin4, i tot(om (auria de vetllar perqu) fossin respectatsarreu. Per tant, els infants (an de tenir una protecci$ i un respecte per sobre de tot i ambel sentit ms lobal de la paraula. En definitiva, uns drets que les educadores de lescola(em de fer'los reals en totes les accions i els estos en els que prenem part amb elsinfants.

Amb aquestes tres idees sintenta explicar la nostra manera dentendre linfant i dactuaramb ell, tres idees, tres paraules que lequip educatiu valora i fa real en tots els !mbitseducatius.

?. %es famlies com a part educativa i compromesa

a?


14/31

?.8. *ui s$n i qu) representen les famlies per nosaltresO

Per entendre i valorar linfant de la manera ms realista i propera possible, dins el nostrepro"ecte educatiu (em dincloure com a pro"ecte interdisciplinari i obert una tascadi!ria& %a relaci$ i participaci$ de les famlies. %a famlia dun infant s i ser! les

persones ms importants per ell, unes persones que li (an donat la vida i que, a ms,tenen un vincle afectiu i un lliam irrenunciable per a tots ells. %a famlia dun infant nodeixa de ser la part que el continua i que el completa, per tant, lescola (o (a de valorar,tenint'les en compte i fent'les partcips de la vida de lescola. Wa que si no incloem a lesfamlies a lescola, estem excloent al propi infant. %a nostra intenci$ s que les famliesestiuin reconeudes a lescola duna manera lobal, que tinuin un espai propi i essentin valorades i, sobretot, escoltades. Ens necessitem m4tuament i una bona relaci$amb elles (a de ser el cam per un desenvolupament interal de linfant.

?.9. 0e quina manera concretem aquesta participaci$ activaO

Per concretar aquesta participaci$ activa de les famlies el nostre pro"ecte educatiuinclou quatre tasques interrelacionades i concretes&

' L* #$-ni#*#i !i'i* i ('$("'*

%es famlies (an de tenir const!ncia de com s la vida de les seves criatures i a lEscolaBressol. Per tant, nosaltres volem anar ms enll! i concretar aquesta comunicaci$ nonoms per la vida de la informaci$, sin$ de lintercanvi peda+ic. %equip educatiusom professionals per+ les famlies s$n les que realment tenen el pro"ecte educatiu delsinfants a les seves mans. Per aix+, les converses di!ries que mantenim amb elles s$ninformatives per+ tamb dintercanvi dexperi)ncies, idees o accions educatives.%educaci$ dels infants s cosa de tots i totes, i tots (em destar oberta a aprendrem4tuament. A ms, aquestes converses di!ries es duen a terme dins les aules, a l(ora delentrada i la sortida i per tant, les famlies observen lespai i poden imainar'se com sel nostre dia a dia. En definitiva, una comunicaci$ que volem que siui propera isinificativa, una comunicaci$ perqu) lequip educatiu i famlia anem en la mateixadirecci$ caminant pel mateix cam.A ms, tamb li posem forma i paraules a aquesta relaci$ a travs del !i*'i !)*-l*. #ndi!ria on anem explicant i mostrant el nostre dia a dia, els descobriments que fan elsinfants, les noves experi)ncies, les situacions que vivim pleats, tot all+ que passa alescola. Aquest diari daula pren forLa amb imates i fotorafies que la complementen

plenes de mirades i situacions meravelloses i a part de ser una eina dintercanvi, tambdonem la oportunitat de que cada famlia (o tinui a casa seva i es converteixi en un

petit ran record de lestada a lescola bressol.' L)"(*i ('$(i i !)in%"'#*ni


15/31

0es de "a fa una an>s, van crear un espai especfic per les famlies, un espai per ells ielles& "l +l$ !" l)"#$l*. #n espai ple dimates, articles, informacions dinter)s,refer)ncies biblior!fiques, vdeos,... per compartir pleats. Aquest espai creiem que sinteressant i sinificatiu "a que est! ple de propostes peda+iques i simplementdivulatives, aix com dimates dels seus propis infants que tenen la oportunitat de

compartir amb aquells familiars, que per motius diversos, no coneixen la llar i no tenenla oportunitat de viure'la des de dins. Qs una manera dapropar'nos a tots aquells queestan interessats en compartir les nostres experi)ncies, a travs de la oportunitat que ensdonen les noves tecnoloies. #n pro"ecte on tots podem audir, interaccionar i

participar, de manera, ms o men>s activa.

' El in$'" ("'$n*l

Cada referent o tutora de laula, redacta un informe personal durant lan> escolar. 0insel nostre procs avaluador aquests informes, totalment personalitats, ens serveixen perexplicar a les famlies com entenem linfant a lescola i com est! sent el seudesenvolupament. Per lequip educatiu s un procs molt bonic i profund, "a queintentem posar paraules a tot all+ que vivim amb linfant, les situacions, les mirades, les

paraules, els moments compartits, etc.. i aix (o expliquem a les famlies, de manerapropera i senilla, i amb la"uda de fotorafies que immortaliten moments 4nics iespecials. amb destinem una part de linforme a diriir'nos personalment a linfant

com si fos una carta i li parlssim directament a ell, i una altre petita part on ens diriimdirectament a la famlia.

Aquest informe tamb s clau per reforLar aquesta relaci$ entre famlia i escola, tot ique, com (em comentat, lequip educatiu (i mant converses di!ries. amb ensaradaria concretar que les "n%'"i%" ("'$n*l tamb les podem realitar amb lesfamlies si elles (o creuen necessari, sense establir un calendari rid, i estant disposats afer'(o i adaptar'se a (oraris que ens vain b a nosaltres i a elles.

' L" *#%ii%*% #$n,-n%"

#n altre de les propostes daquest pro"ecte va ms enll! de la vessant educativa itransporta la relaci$ de la famlia i lescola a una altre esfera& l" *#%ii%*% l!i-" i#-l%-'*l. -$n petites activitats que les famlies vnen a compartir amb nosaltres alescola, sent ells mateixos, els protaonistes daquell dia, con"untament amb el seufilla. Castan>eres i carnestoltes que s$n pares, mares i iaies dinfants de lescola /cadacurs escolar, famlies que ens inviten a passar el dia al pati de casa seva on (i tenenallines /1ctubre 9@89, pares i mares que ens vnen a a"udar en petites sortides perlentorn natural del poble /cada curs escolar, i una de molt important i sinificativa pelsinfants els aniversaris en famlia i amics. En definitiva, activitats que ens proposen les

pr+pies famlies o que proposem i on compartim moments on l4nic ob"ectiu siui serfeliLos i compartir experi)ncies.


16/31

8@. Atenci$ a la diversitat

A lEscola Bressol Marrec entenem la diversitat com all+ que necessitem per aprendre idesenvolupar'nos, una diversitat rica, oberta i capaL de fer tot all+ que es proposi. Peraix+, creiem en un model educatiu basat en l* in#l-i, s a dir, un model educatiu que

tracta la diversitat com a font daprenentate, sense diferenciar a lalumnat, educant pera tot(om i seons cada necessitat, treballant per la iualtat de possibilitats. Creiem que,a veades, es cau en lerror detiquetar que Xel problemaY el pateix linfant i no anemms enll! reflexionant i veient que s lescola, com a instituci$, i els professionals deleducaci$ que (em dentendre la diversitat com la clau per laprenentate.

Per aquesta ra$, lequip educatiu intentem ser persones obertes, conscients del m$ndesiual en el que vivim, establint vincles afectius forts amb els infants, entenent'loscom a persones 4niques i rellevants, esperant dells noms all+ que ens vuluin o

puuin donar, sense demanar ms ni caure en la infravaloraci$.

Per concretar aquest ideari inclusiu la nostra tasca comenLa amb una confianLa totalamb linfant per+ a la veada una observaci$ inicial, individual i respectuosa. Dntentemdeterminar el ritme maduratiu de cada infant sense posar etiquetes ni tancar fases dedat,sempre entenen linfant en la seva lobalitat i tenint en compte lambient familiar isocial.

Com a recurs dassessorament i suport psicopeda+ic mantenim un contacte estret ambel CDIAP de la comarca. %equip peda+ic ens ve a visitar alun com i el nostreob"ectiu de treball con"unt no s tan respondre per un cas en concret sin$ de quinamanera (em denfocar la nostra realitat del centre en eneral.

88. %a funci$ educativa de la llenua catalana a lEscola Bressol

0ins la definici$ institucional de lEscola Bressol Marrec es defineix com a escoladefensora de la llenua i cultura catalana. Per aquesta ra$ creiem necessari destacar laimport!ncia que li atoruem a lEscola l4s de la llenua catalana com a llenuave(icular del centre. %equip educatiu fa servir la llenua catalana en tots els !mbitsdactuaci$ directa amb els infants, amb la comunicaci$ amb les famlies, per diriir'se ala resta daents implicats amb lescola i per la resta de tasques administratives i deesti$. 0aquesta manera tot lequip educatiu intentem actuar de model linUstic

exercint l4s del catal! en tots els !mbits educatius i transversals. al i om diuen elsprincipis enerals del currculum de primer cicle dEducaci$ Dnfantil /decret #"!##.

+l catal., com a llengua prpia de Catalun@a, s$a dutilitzar normalment com a llengua

ve$icular i daprenentatge( 'es activitats internes i eternes de la comunitat educativa, tant les

orals com les escrites i les comunicacions amb les -amlies, $an de ser normalment en catal.(

+ls nens i les nenes tenen el dret de rebre lensen@ament en catal. i a no ser separats en centres

ni grups classe di-erents per ra de la seva llengua $abitual( +n tot cas es respectaran els drets

ling)stics individuals de lalumne o alumna, dacord amb la legislaci vigent(


17/31

0ins la definici$ institucional tamb esmentem lobertura i el respecte com a valors quees desprenen de la nostra acci$ educativa, per aix+, tamb volem deixar clar quevalorem totes les llenUes maternes dels infants, tractant'les amb la ma"or sensibilitat

possible i incloent'les en la nostra pr!ctica educativa. #nes llenUes maternes moltimportants dins el desenvolupament comunicatiu dels infants, daquesta manera li

donem un lloc i uns fonaments a la llenua dorien de linfant.

C. O+,"#%i-

89. 1b"ectius enerals

A part de fer reals els ob"ectius marcats pel currculum de primer cicle dEducaci$Dnfantil que a continuaci$ es detallen, creiem que com a Escola ens (em de marcar uns

ob"ectius enerals propis perqu) ens a"udin a concretar la nostra tasca educativa. Peraix+, volem que linfant a lescola desenvolupi els seUents ob"ectius&

X%educaci$ infantil afavorir! el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelaci$, que(a de permetre als nens i a les nenes crixer interalment com a persones en el m$n actual,amb uns aprenentates continuats i proressius, que seuiran en letapa deducaci$ prim!riaamb ladquisici$ de les compet)ncies b!siques que (a dassolir lalumnat en finalitarleducaci$ obliat+ria..Y

/ecret #"!##, de B dagost, dordenaci dels ensen@aments del primer cicle de leducaci in-antil(

5/67C *m D323 D(2(!##:


18/31

' S"' "li?en tots els moments que visqui a lEscola perqu) en un futur encari lavida amb optimisme i seuretat.

' Establir '"l*#i$nproperes i senceres amb la seva referent per poder actuar enllibertat i confianLa.

' *-!i' i $'i-'"amb totes les activitats proposades i suerides per poder'lesinterioritar i poder aprendre coses noves cada dia.

' P*'%i#i(*' i !"("'%*' l* ill-iper tot all+ que fem i diuem "a que daquestamanera laprenentate vindr! de manera lliure i ser! el propi infant el

protaonista daquest aprenentate.

Aquests ob"ectius que, en un primer moment, poden semblar simples i poc concrets,per+ per lequip educatiu s$n el que creiem necessari per poder, concretar la restadob"ectius ms concrets i visibles que a continuaci$ detallarem. -i un infant no s feliLa lescola ser! impossible daconseuir la resta dob"ectius que ens marquem "a que la

felicitat i la curiositat s el motor de laprenentate.

A continuaci$ sespecifiquen els vuit ob"ectius enerals que tenim la intenci$ que elsinfants assoleixin durant letapa que visquin a lEscola Bressol. ot aix+, noms s$nob"ectius enerals i que de cap manera, assumirem de manera unilateral ni obliat+ria,sin$ que simplement seran la uia de la nostra planificaci$ i uia educativa.

13. 1b"ectius concrets de cada nivell

0.1 An

8. Ddentificar'se com a persona, assolir el rau de seuretat afectiva i emocional corresponent alseu moment maduratiu i, esforLar'se per manifestar i expressar les pr+pies emocions i sentiments.9. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant proressivament el seu entornimmediat, iniciant'se en ladquisici$ de comportaments socials que facilitin la interaci$ en el rup.

:. Participar amb iniciativa i const!ncia en les activitats quotidianes dalimentaci$, rep+s i (iienepersonal, iniciant'se en la pr+pia autonomia i orientant'se en les seqU)ncies temporals quotidianes i enels espais que li s$n (abituals.


19/31

+n a%uest perode el descobriment pren el protagonisme(((

0escobrir i con)ixer el seu propi cos, adquirint seuretat afectiva i emocional.

0escobrir i utilitar les pr+pies possibilitats motrius, sensorials i expressives.

Expressar sentiments daleria i efecte vers els adults, comunicant missates a

travs del moviment i el est.

Establir relacions afectives amb els adults i els iuals que conviuen amb ell.

1bservar i explorar activament aluns des elements que confiuren en el seu

entorn immediat& materials diversos, i espais.

12 *n Proressar en el coneixement del seu propi cos.

Adquirir el rau de seuretat afectiva i emocional que correspon al seu moment

maduratiu.

Establir relacions afectives amb els adults amb qui conviu i relacionar'se

proressivament, amb els altres infants, responent als seus missates i accionsdafecte.

Comunicar'se i expressar'se per mit"! de les primeres paraules i frases

incompletes.

0escobrir i utilitar les pr+pies possibilitats motrius, sensorials i expressives.

2audir amb els "ocs de falda, les canLons, la m4sica i el moviment

ColFlaborar en les activitats quotidianes dalimentaci$, rep+s i (iiene personal.

;econ)ixer proressivament les normes de comportament (abituals del seuentorn immediat.

23 *n


20/31

Proressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats tot

adquirint (!bits b!sics de salut i benestar.

Assolir el rau de seuretat afectiva i emocional que correspon al seu moment

maduratiu i anar'se formant una imate positiva dells mateixos i dels altres.

Comportar'se dacord amb uns (!bits i unes normes que els portin cap a una

autonomia personal i cal a una colFlaboraci$ amb el rup social.

1bservar i explorar lentorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte,

identificant caracterstiques i propietats sinificatives dels elements que elsconformes i apreciant positivament manifestacions artstiques i culturals adientsa la seva edat.

Comunicar'se i expressar'se de manera a"ustada als diferents contextos isituacions de comunicaci$ (abituals per mit"! dels diversos llenuates&corporal, verbal, r!fic, pl!stic, musical i matem!tic.

D. E%'-#%-'* $'*ni%*%i*

8s s(a anatmodificant atenent a les necessitats reals de les famlies i el que era millor per linfant.-euidament detallarem com s el nostre dia a dia a lescola i concretarem el temps quedestinem a cada tasca, daquesta manera, sentendr! perqu) seuim aquest (orari i

perqu) duem a terme les rutines quotidianes duna manera tan marcada.

%(ora dentrada al mat s de ? a ?.:@ del mat, en aquesta mit"a (ora les famliesentren a lescola i passen una estoneta amb linfant a dins de la seva aula amb el seu

referent o tutor. Creiem necessari donar aquest mare de temps perqu) linfant se senti aust a lescola i la separaci$ siui el ms lleuera possible. Aquest moment tamb eldestinem a parlar amb les famlies, resoldre qualsevol dubte o qUesti$.Cap a les ?&:@ i quan tots els infants "a s$n a les seves aules, cada rup comenLa el matcantant la canL$ delEon dia, un canL$ amb molta forLa i necess!ria per motivar alsinfants. 0e ?&


21/31

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIFENDRES

ONCLEJOAN

Gn*!$nH

Psicomotricitat

IAIAMARTA

G12 *nH

Psicomotricitatexperimentaci$

CE3;E0D3E;Z-


CE3;E0D3E;Z-

Woc (eurstic

AFISEBASTI>G23 *nH

CE3;E0D3E;Z-


CE3;E0D3E;Z-


Wocsimb+lic;acons

Com sobserva a la taula el rup de nadons seueix unes rutines i un (orari diferent al

rup de mit"ans i rans, "a que, com b sabem, s$n infants que tenen un ritme propi,amb unes rutines individualitades, amb ms (ores de son i necessitats concretes. ot iaix, creiem important incloure lestona de psicomotricitat amb l4nic ob"ectiu de crearun lliam tamb important, amb la persona no referent i audir duna estona diferent ala resta de rutines de la setmana.

ornant a l(orari diari, cap a les 8@&:@, arriba un moment clau en el dia a dia delEscola, el moment de l"$'*'. %es tres aules el duen a terme de la mateixa manerai lequip educatiu valorem aquest moment no noms de rutina sin$ daprenentate

sinificatiu. Cada dia esmorem fruita que ens porten les famlies i vivim aquestmoment com un moment de tranquilFlitat i calma, de audi de laliment i contacteproper amb la referent. A ms, treballem din!miques de responsabilitat com repartir elstovallons, posar'se aiua amb les erres o pelar la fruita.Cap a les 88&@@ S 88&85 sortim al pati, un moment dexplosi$ necess!ria i contacte amblexterior. #n moment per a ells, per desconnectar, per "uar i respirar aire pur. -eonsel clima i lestaci$ de lan>, aquest moment sallara o sescurLa.Entre les 88&


22/31

els (!bits d(iiene com rentar mans i cara i rentar'nos les dents i cada rup es posa adormir a les seves aules. %estona de descans tamb s molt sinificativa "a que nointentem trencar el cicle de descans de cap infant i respectem els seus ritmes.

Els infants dormen, aproximadament, de 8:&straum!tica possible encara que som conscients que tots separaci$ s dolorosa icomplicada. Prioritem el di!le i lintercanvi de punts de vista com a llaL duni$ ambles famlies, buscant punts duni$ entre escola i el m$n familiar.

85. rans de esti$


23/31

Primer de tot, cal dir que lEscola Bressol Marrec t una intenci$ totalment participativai oberta pel que fa a la seva esti$ tan interna com externa. Com a esti$ directalEscola compta amb tres vies dactuaci$&

' L* #$$'!in*#i !" l)"-i( !i'"#%i-

%equip educatiu de lescola bressol Marrec compte amb tres educadores referents i ladirectora del centre. %equip educatiu treballa des del consens i la participaci$ con"unta,

per aix+ les proramacions de cada aula, les decisions a nivell eneral i elsprocediments enerals de funcionament es duen a terme con"untament. al i com (emesmentat, dins l(orari escolar, de les 8:&@@ fins les 85&@@ aproximadament duem aterme les reunions de coordinaci$. En aquestes reunions posem a punt les

proramacions mensuals, debatim els pro"ectes interdisciplinaris, contactem amb

lA"untament, resolem dubtes, posem en com4 propostes, resolem problemes interns,valorem les activitats fetes a les aules, actualitem el blo, realitem els diaris daula,etc... En definitiva, tot all+ que afecta directa o indirectament lescola.

amb s necessari destacar l)$'*'i !" l)"-i( "!-#*%i- per entendre a din!micaescolar. otes les educadores del centre, inclosa la directora, fan dos torns diferenciats.0ues educadores realiten l(orari de 7( a 85(, sent'(i presents dins el servei dacollidai men"ador i les altres dues educadores realiten la "ornada de [ de ? a 8=( de la tarda,cobrint lestona de la tarda i la sortida dels infants. Aquests dos torns permeten que les(ores de ms moviment i aflu)ncia a lescola, (i (ai el ma"or nombre deducadores i

les r!tios estiuin complertes. Cal destaca que aquests torns son rotatoris i cada setmanales educadores anem canviant, "a que daquesta manera totes vivim tota la "ornada alcentre.

#n altre dels factors que influeixen en la coordinaci$ i el treball de lequip educatiu sonles tasques de $'*#i ("'*n"n%. Com a decisi$ comuna, est! establert que cadaeducadora (a de fer, com a mnim, un curs de formaci$ a lan> de un mnim de :@(ores, o b, dos cursos de 85( cadascun. 0aquesta manera la renovaci$, lobertura ilaprenentate prenen forLa i ens a"uden a millorar com a professionals de leducaci$.

' El C$n"ll E#$l*'El Consell Escolar s l+ran colFleiat de participaci$ de la comunitat escolar en elovern del centre. Corresponen al consell escolar, les funcions establertes a la %lei899@@?, de 8@ de "uliol, deducaci$ son les que es detallen al quadre seUent&

- Aprovar el projecte educatiu i les modi-icacions corresponents per una majoria de tres

cin%uenes parts dels membres(

- Aprovar la programaci general anual del centre i avaluarne el desenvolupament i els

resultats(

- Aprovar les propostes dacords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

colFlaboraci del centre amb entitats o institucions(

- Aprovar les normes dorganitzaci i -uncionament i les modi-icacions corresponents(

- Aprovar la carta de comproms educatiu(

- Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes(

- Intervenir en el procediment dadmissi dalumnes(

- Participar en el procediment delecci i en la proposta de cessament de director o

directora(

- Intervenir en la resoluci dels con-lictes i, si sescau, revisar les sancions als alumnes(

- Aprovar les directrius per la programaci dactivitats escolars complement.ries i

dactivitats etraescolars, i avaluarne el desenvolupament(

- Participar en les an.lisis i les avaluacions del -uncionament general del centre i con=ier

levoluci del rendiment escolar(

- Aprovar els criteris de colFlaboraci amb altres centres i amb lentorn(

-


24/31

Els antecedents daquest +ran a lEscola Bressol Marrec s$n del curs 9@@7 quan es vacomposar lanomenat Consell de Participaci$, un +ran semblant al Consell Escolaractual que responia, ms o men>s, a les mateixes necessitats daquest i els i els

interants eren els mateixos. El curs 9@8@9@88 el 0epartament dEducaci$ va decidirconvertir aquests Consells de Participaci$ de les Escoles Bressols i iualar'los alsConsells de la resta de centres educatius p4blics amb la intenci$ de eneralitar inormalitar el servei educatiu de @ a 86 an>s. Cada 9 o : an>s aproximadament, duem aterme els processos electorals de canvi actualment lEscola Bressol compte amb unConsell Escolar constituGt i format per&

' +l director o la directora de la llar din-ants, %ue el presidei(

' n representant del personal de la categoria pro-essional deducador o educadora de llar

din-ants, elegits per i entre els %ue treballen a la llar din-ants(

' n representant del sector de mares i pares de la llar din-ants, elegits respectivament perells i entre ells(

' n o una representant de lajuntament del municipi(

' n o una representant dels treballadors de les altres categories pro-essionals %uetreballen a la llar din-ants, elegit o elegida per i entre a%uest personal(


25/31

Aquest rup de persones intenta ser un rup de decisi$ propi i amb una funci$ clara dinsel mecanisme de lEscola Bressol. Per aix+, les reunions intenten ser el ms pr!ctiques i4tils possibles. 0aquesta manera les famlies, a travs de la seva representant, elaborenun llistat de demandes, dubtes o qUestions a tractar telem!ticament i a cada trobada les

posen en com4. %Equip educatiu tamb intenta fer el mateix consensuant les propostesa tractar i compartint'les amb la representant mateixa. Per aquestes raons les trobadesamb el Consell Escolar intenten donar resposta a les necessitats de tots els !mbits delEscola, sent no noms un +ran ms, sin$ un +ran important de decisi$ i canvi.

' L)A,-n%*"n% #$ * ='*n "%$'%a esti$ de lEscola Bressol Marrec dep)n de lA"untament d1lesa de Bonesvalls "aque la titularitat de lEscola s municipal. Aquesta esti$ es concreta en el relament de;)im Dntern, tot i aix, creiem important destacar les actuacions del overn municipalque afecten al centre. %a principal tasca de lA"untament s estionar les matriculacionsi les quotes dels infants. #n altre de les tasques destacables s el control del pressupostdestinat a lescola i a la resta de despeses secund!ries. Qs important ressaltar que,actualment, lEscola no coneix el pressupost intera destinat a ella i no en t cap control

"a que la esti$ directa s 4nicament de lequip de overn. Per aquesta esti$ directa, sl+ic que lequip educatiu s treballador assalariat de lA"untament i els temes decontractaci$ i asseuranLa li corresponen.

#na de les fiures mediadores entre Escola i A"untament s el reidor dEducaci$. #na

fiura clau en aquest procs que serveix de llaL entre les dues institucions.

86. rans auxiliars i consultius

A part dels +rans directes que estionen lEscola Bressol cal destacar la resta d+ranssecundaris que, duna manera o altre, treballen activament en el pro"ecte de lescola ireforcen o amplien la seva vessant educativa i social dins la comunitat.

' CEIP P$n% !" l)A'#*!*%Escola p4blica dinfantil i prim!ria del poble, exactament un \E;, s el centre decontinuGtat desprs del cicle de lEscola Bressol. Per aix+ i pels estrets lliams que (imantenim des del curs 9@8@9@88, per lequip educatiu, s importantssim intentartreballar con"untament. Cada principi de curs es mant un primer contacte i aproximaci$amb lequip educatiu del centre per decidir de quina manera treballarem con"untament ien quins aspectes ens (em de posar dacord. #n dells s el del %'*(;els infants quemarxen de la Bressol i continuen el seu aprenentate al CEDP. Amb reunionsdintercanvi es vol afavorir una completa adaptaci$ al nou centre daquests infantscompartint informacions i coneixements entre els professionals dambd$s centres. #n

altre de les vies de treball com4 s$n les *#%ii%*% #$(*'%i!" s(an proramat unseuit dactivitats internes i externes per estr)n>er llaLos entre famlies i infants.


26/31

%aprenentate compartit, lintercanvi de coneixements i la relaci$ entre infants dediverses edats son les motivacions que ens empen>en a treballar con"untament, a ms de

poder compartir espais i maneres dentendre leducaci$. 0e cara al curs 9@8 deles nostres mans.

' Di(-%*#i !" B*'#"l$n*%a 0iputaci$ de Barcelona treballa molt activament amb les Escoles Bressol i elsserveis de @': an>s de tot Catalun>a. 0urant el curs 9@8@9@88, vam treballarcon"untament amb ells "a que la professional Carme Carnerero va realitar un an!lisi

lobal de la nostra escola. %a causa daquest an!lisi van ser els problemes estructurals,de esti$ i de personal que s(avien detectat al "uliol del 9@8@ i, tamb, les demandes de


27/31

les famlies, des de lA"untament es va encarrear a la 0iputaci$ aquest an!lisi tannecessari. 2r!cies a aquest s(an anat reduint les problem!tiques i optimitant elsrecursos existents. Per lequip educatiu va ser un pas endavant per aconseuir unaqualitat del servei i esperem treballar'(i con"untament sempre que siui possible.

8=. Pro"ectes interdisciplinaris

A lEscola Bressol Marrec creiem en una educaci$ lobal i interadora, per aix+, colemanar endavant i aprendre que lescola (a de caminar molt ms enll! dels seus murs.-abem que laprenentate es troba a tot arreu i no acaba mai, per aix+, tenim la intenci$de trencar aquests murs i proposar'nos pro"ectes on puuem sentir'nos lliures, feliLos i,en definitiva, aprendre a viure. al i com expliquem a continuaci$, els nostres pro"ectes

vitals, actualment s$n&

' EL MENJADOR; MKS ENLL> DEL SERFEIA lEscola Bressol valorem el moment de l!pat com una estona cabdal dins el nostredia a dia. A part de audir dun moment tranquil i motivador, cobrint una necessitat

b!sica com s lalimentaci$, tamb aprenem i ens desenvolupem...en definitiva,creixem. Per aix+, (em convertit lespai de men"ador en un pro"ecte interdisciplinari,creant un ambient, unes maneres de fer i uns (!bits especfics per aquest moment. al icom detallem a continuaci$, cada instant al men"ador s m!ic&

Primer de tot, anem a buscar les bates i els pitets %ue els tenim als penges( 1enim un

penja per a cada in-ant i cadasc* ja sap %uin ;s el seu( Al principi de curs, sempre

costa una mica anar a buscar la bata sols per a mida %ue va passant el curs ja $o

aprenen a -er sense %ue els $i diguem res( /espr;s seiem a la taula i arriba el moment

m;s esperat( a %ue nosaltres estem all. amb tots ells(


28/31

emporten a la cuina i $o netegen( /espr;s de recollir, esperem el segon plat i -em el

matei procediment %ue amb el primer plat( creix amb ms forLa i n(i traiem ms beneficis.

' L)ORT ESCOLAR


29/31

#n altre dels pro"ectes que vam comenLar "a fa uns an>s i que seuim tirant endavant sel de l(ort escolar. #n pro"ecte que va sorir desprs de les bones sensacions i bonsresultats dun pro"ecte anterior com el Ward Arom!tic. Arrel de la quantitat dactivitats i

beneficis que ens aportava el Ward, ens vam proposar fer un petit (ort escolar ecol+ic,on els infants en sortirien molt enriquits.

Amb l(ort, els infants sinicien en lart de cultivar amb respecte per la natura totobservant lentorn. -ense dubtes s un lloc per aprendre mit"anLant les viv)nciesdirectes, experimentant, tocant i sentint els elements /la terra, laiua, el sol.... Qs moltimportant que en aquest procs de colFlaboraci$ i da"uda a l(ort, la mestra acompan>ials infants posant paraules a les accions i al qu) est! passant, "a que permet als infantsinteractuar i intercanviar converses espont!nies i enriquidores tant pel mateix infantcom per la mestra que escolta i respon a les preuntes que soreixen.

Aquest pro"ecte funciona, a partir del mes de MarL aproximadament, quan comenLa elbon temps, "a que amb el fred i les baixes temperatures que tenim a 1lesa durantl(ivern, costa molt de mantenir i el procs per aconseuir els fruits es fa llar i pesat.Per aquest motiu, i perqu) els fruits destiu s$n de colors ms vistosos i frescos, eltransplantament el fem a mit"ans de MarL, principis dAbril. A l(ora de plantar, tenimen compte la compatibilitat de les diferents plantes, la millor )poca de plantada, i ladurada que (i (a entre la plantada i la recollida dels fruits, asseurant'nos l)xit. Elsfruits que creixen, es reparteixen entre els infants i sels emporten a casa amb lesfamlies per tastar'los i cuinar'los.

87. Prioritats dactuaci$ 9@8


30/31

El pati, s un espai de lleure per+ educatiu a la veada, per aix+, des de lequip educatiuens proposem modificar'lo i ampliar els recursos i activitats per tal de que es converteixien un espai ric en aprenentates i noves descobertes. Cal dir que en motiu de lesretallades i baixes subvencions per part de la 2eneralitat de Catalun>a, les noves

propostes que volem per al pati, seran amb materials reciclats i amb el mnim dedespeses econ+miques, aconseuint un espai exterior renovat i motivador per alsinfants.

' L* '"n$*#i "%'-#%-'*l

%edifici de lEscola Bressol presenta certes defici)ncies importants que s(an darrelaro renovar. Els protectors de la calefacci$, la calL que sacumula a les tuberies produintembussos freqUents als v!ters, el muntate de portes i persianes que no permeten obrir'les,... reballant con"untament amb els t)cnics de lA"untament (i (a una clara intenci$de millorar les instalFlacions en aquest sentit.

8?. 1ranirama de esti$

Jannex a laltre p!ina


31/31

PEC Escola Bressol Marrec

Documents

Transcript of PEC Escola Bressol Marrec