ACTA DERA SESSION EXTRAORDINÀRIA...

Passeg dera Libertat, num. 16, 25530 VIELHA, Tel 973 64 18 01, Fax 973 64 17 69 1

NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

ACTA DERA SESSION EXTRAORDINÀRIA URGENTA DETH PLEN DETH CONSELH DE DATA 26 DE MAI DE 2017

Assistissen: Sindic d’Aran, Mgfc. Sr. Carlos Barrera Sánchez Conselhèrs, Mgfc. Sr. Luis Carlos Medina Modroño, Mgfc. Sr. César Ruiz-Canela Nieto, Mgfc. Sr. Francesc Medan Juanmartí, Mgfca. Sra. Anna Díaz Morelló, Mgfc. Sr. José Enrique Arró Cuny, Mgfc. Sr. José Antonio Boya Quintana, Mgfc. Sr. Amador Marqués Atés, Mgfc. Sr. Juan-Antonio Serrano Iglesias, Mgfc. Sr. Francisco Bruna Capel, Mgfca. Sra. Maria Vergés Pérez, e Mgfc. Sr. José Antonio Bruna Vilanova

Secretari, Sr. David Montalà Palau En Arròs, a vint-e-sies de mai de dus mil dètz-e-sèt, en tot èster es dètz ores e quinze minutes, s’amassen ena sala de conselhèrs dera prumèra planta dera sendença administratiua deth Conselh Generau d’Aran en Vielha -abilitada ar efècte coma Sala de Plens- es membres nomentadi en marge. Assistís convidat peth sindic eth responsable de territòri, Sr. Xavier Playà Hernàndez. Se desencuse d’assistir-i eth conselhèr Mgfc. Sr. Francés X. Boya Alós.

Er objècte dera reünion ei celebrar Session Extraordinària Urgenta deth Plen deth Conselh Generau d’Aran en prumèra convocatòria e, un viatge comprovat peth secretari generau era existéncia de quòrum de besonh entà que pogue començar en prumèra convocatòria, ac comunique ath sindic que la declare dubèrta e publica e se procedís a balhar compde des següents punts der Orde deth dia: 1èr.- APROBACION, SE PROCEDÍS, DERA URGÉNCIA DERA AMASSADA.- Eth sindic explique qu’eth 19 de mai de 2017 s’amièc a tèrme ua amassada damb bailes entà parlar dera evolucion e perspectives der urbanisme ena Val d’Aran, especiaument per çò que hè ara adaptacion des normes subsidiàries ath Plan director urbanistic dera Val d’Aran, aprovat definitivament en 2015. Se pòrten dus ans trebalhant en un procès participatiu damb es ajuntaments, en tot partir des normes subsidiàries der an 1982, qu’an ua vision urbanistica comuna des municipis aranesi. Se parlèc ena amassada sus eth tramit e se vedèc qu’es tèrmes longs e era inabilitat der agost podien portar a qu’era aprobacion definitiva se’n podie anar ath 2018 e, entà auançar tramits, s’aurie de publica aguesta madeisha setmana. Per auta part, desencuse era abséncia ath conselhèr Mgfc. Sr. Francés X. Boya Alós, qu’ei dehòra dera Val d’Aran.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Dat qu’eth Govèrn d’Aran considère avient sotméter ara consideracion deth Plen era aprobacion iniciau dera modificacion des normes subsidiàries de planejament aplicables ath municipi de Naut Aran e dera rèsta de municipis dera Val d’Aran en aquerò relatiu ara regulacion dera preservacion e recuperacion des bòrdes e cabanes en solèr non urbanizable, entà adapatar-les as determinacions deth vigent Plan Director Urbanistic dera Val d’Aran. Vist er article 21 deth Reglament Organic deht Conselh Generau d’Aran atau coma er article 79 deth Reiau Decret 2568/1986, de 28 de noveme, peth quau s’apròve eth Reglament d’Organizacion, Foncionament e Regim Juridic des Ens Locaus, se prepause ara Comission Informativa Permanenta de Servicis Generaus era aprobacion dera urgéncia dera amassada. Un viatge sotmetuda era prepausa a votacion e debat, s’obtien dotze (12) vòts a favor deth sindic e des conselhèrs Mgfc. Sr. Luis Carlos Medina Modroño, Mgfc. Sr. César Ruiz-Canela Nieto, Mgfc. Sr. Francesc Medan Juanmartí, Mgfc. Sr. Jose Enrique Arró Cuny, Mgfca. Sra. Anna Diaz Morello, Mgfc. Sr. José Antonio Boya Quintana, Mgfc. Sr. Francisco Bruna Capel, Mgfc. Sr. Amador Marques Atés, Mgfca. Sra. Maria Vergés Pérez, Mgfc. Sr. Juan Antonio Serrano Iglesias e Mgfc. Sr. José Antonio Bruna Vilanova pera quau causa s’acòrde per unanimitat des dotze (12) membres presents deth totau de tretze que formen era Corporacion: Prumèr.- Aprovar era urgéncia dera amassada convocada en data 24 de mai de 2017 entath dia 26 de mai de 2017. 2au.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT APLICABLES AL MUNICIPI DE NAUT ARAN EN ALLÒ RELATIU A LA REGULACIÓ DE LA PRESERVACIÓ I RECUPERACIÓ DE LES BORDES I CABANES EN EL SÒL NO URBANITZABLE, PER ADAPTAR-LES A LES DETERMINACIONS DEL VIGENT PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VAL D’ARAN.- Eth sindic explique qu’era aprobacion ei desseparada pr’amor que, tecnicament, urbanisme dera Generalitat de Catalunya diferéncie entre es normes subsidiàries dera Val d’Aran e es normes subsidiàries e complementàries dera rèsta de municipis, pera quau causa obligaue a hèr era aprobacion en dus punts desseparats. Era motivacion deth Conselh Generau d'Aran ei dar contunhutat ena tramitacion d’aguesta reforma des normes subsidiàries entà adaptar-les ath Plan director urbanístic dera Val d’Aran, especiaument per çò que hè ar usatge ludic de bòrdes e cabanes. Eth conselhèr Mgfc. Sr. Amador Marqués Atés reitère era desencusa dera assisténcia deth conselhèr Mgfc. Sr. Francés X. Boya Alós. Per çò que hè ath posicionament deth sòn grop, manifèste qu’eth solèr rustic ei competéncia compartida des ajuntaments e d’urbanisme. Eth Conselh Generau d'Aran assumís


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

era competéncia per delegacion e afrònte era responsabilitat entà garantir ua regulacion comuna en territòri. Ei important qu’eth redactat sigue compartit de forma comuna e consensuada damb era Generalitat de Catalunya e damb es municipis per part des servicis tecnics deth Conselh Generau d'Aran, de forma que s’artenhen es maximes garanties possibles entà totes es parts implicades, en tot tier presenta era finalitat dera regulacion, qu’ei ua regulacion de bòrdes e cabanes en solèr non urbanizable, sustot ara vista deth procès traumatic deth quau ven, damb procediments penaus peth miei. Non cau pèrder de vista tanpòc es critèris arremassats ena modificacion, que calerà survelhar que se complisque. Calerà anar dempús ara aprobacion deth catalòg de bòrdes e cabanes, que cada ajuntament aurà d’aprovar. Non serà ua recuperacion ara carta ne damb usatges amplificats, senon que se protegirà eth patrimòni paisatgistic dera Val d’Aran, damb compliment des critèris de preexisténcia, respècte dera volumetria e des usatges. Ei en aguest sens, en conclusion, que se posicione eth sòn grop. Eth conselhèr Mgfc. Sr. César Ruiz-Canela Nieto plantège qu’es usatges previsti en art. 119.3.8.5 non li sèmblen ben entàs bòrdes e cabanes a pròplèus as nuclèus urbans (mens de 200 metres) enes quaus i a usatges que non se poderàn hèr, sonque eth ludic familhar, encara que siguen pròp deth nuclèu urban. Pren era paraula eth responsable de territòri deth Conselh Generau d'Aran, Sr. Xavier Playà Hernàndez, e expause que se tracte d’ua exigéncia deht Plan director urbanistic dera Val d’Aran, qu’imposèc era Generalitat de Catalunya ena redaccion d’aguest document. Eth conselhèr Mgfc. Sr. César Ruiz-Canela Nieto pregunte s’era Lei d’urbanisme, qu’ei mès laxa, poderie perméter qu’era regulacion d’usatges admetesse ua ampliacion des restriccions. Eth Sr. Xavier Playà Hernàndez li respon que se poderie hèr mejançant ua modificacion puntuau deth Plan director urbanistic dera Val d’Aran. Puntualize q’aguesta restriccion sonque afècte a bòrdes e cabanes; en cas d’existir d’autes activitats o finalitats –coma domicili, per exemple- non s’aplicarie aguest article ne tanpòc era restriccion des 200 metres. Eth conselhèr Mgfc. Sr. José Antonio Bruna Vilanova pregunte, entà aclarir, se non ei çò de madeish intervencion en bòrdes que reconstruccion e demane com s’actuarà. Eth Sr. Xavier Playà Hernàndez li respon qu’era reabilitacion e era reconstruccion van en foncion des rèstes presentes e cau passar pera comission d’urbanisme dera Val d’Aran era actuacion. Ena intervencion, ei er ajuntament qui pòt dar dirèctament era licéncia damb dus requisits dejà establidi. Eth conselhèr Mgfc. Sr. José Antonio Bruna Vilanova pregunte s’er inventari que hèc eth Conselh Generau d'Aran servís coma catalòg.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Eth sindic li respon que cada ajuntament calerà que hèsque eth sòn pròpri catalòg e qu’er inventari deth Conselh Generau d'Aran sonque servís coma basa de trebalh que poderàn hèr a servir es ajuntaments coma punt de partida. Eth Sr. Xavier Playà Hernàndez manifèste qu’eth catalòg s’a de començar a compdar d’ara en basa ar inventari hèt. ATÈS que, com és sabut, en data 28 de juny de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament el Pla director urbanístic de la Val d’Aran, que inclou els nou municipis de la Val d’Aran. Els objectius del Pla director s’orienten cap a la coordinació de l’ordenació urbanística del territori, elaborant directrius que s’han de desenvolupar en actuacions territorials. ATÈS que, posteriorment, en data 22 de març de 2011 el conseller de Territori i Sostenibilitat va resoldre iniciar, a proposta de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme així com, molt especialment, del Conselh Generau d’Aran, el procediment de modificació del Pla director. L’objecte de la modificació es cenyí, a la llum de les preocupacions dels ajuntaments afectats i dels particulars de la Val d’Aran, a determinats aspectes rellevants mitjançant el perfeccionament del document aprovat definitivament. Un d’aquests aspectes abordava la preservació i recuperació de bordes i cabanes de la Vall amb l’objectiu de protegir aquests elements patrimonials reconeguts explícitament al preàmbul de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme. D’altra banda, s’afrontava la problemàtica detectada en el sòl no urbanitzable, de transformació de bordes en habitatges, amb l’interès de protegir aquest patrimoni. ATÈS que el Conselh Generau d’Aran, juntament amb la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, amb la participació dels ajuntaments de la Val d’Aran, va redactar el document de modificació, que integrava en un annex els criteris i directrius d’intervenció en aquestes edificacions tradicionals. Per tal de guanyar seguretat jurídica en aquesta qüestió, es va atorgar caràcter normatiu a aquells aspectes considerats bàsics. Amb aquesta finalitat es va afegir a la Normativa del Pla director un nou títol: el “Títol VIII, Preservació i recuperació de bordes i cabanes”. VIST que, en virtut de l’acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en sessió de data 18 de gener de 1982, foren aprovades les Normes subsidiàries i complementàries de planejament de la Val d’Aran, havent-se publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 31 de març de 1982; aquestes Normes tenen abast plurimunicipal, estenent-se llur aplicació a tots els municipis de la Vall.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

ATÈS que, pel que fa el municipi de Naut Aran, amb la revisió de les Normes subsidiàries de planejament d’aquest municipi, aprovades definitivament pel conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya en data 20 de juny de 2002, i publicades en data 18 de juliol de 2002, l’esmentat instrument de planejament general plurimunicipal fou derogat en aquest municipi i les Normes subsidiàries de planejament van deixar de tenir el caràcter de complementàries, per esdevenir únicament “Normes subsidiàries de planejament”. ATÈS que en el municipi de Naut Aran són vigents les modificacions de l’article 126 de les Normes subsidiàries de planejament, que afegeixen els usos d’interès públic en el sòl de protecció especial; així com les modificacions dels articles 31, 114 i 119, pel que fa la regulació de l’ús agropecuari. L’al·ludida modificació de les Normes subsidiàries de planejament fou aprovada definitivament en data 8 de març de 2016 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 4 d’abril de 2016. VIST que, en qualsevol cas, les Normes subsidiàries de planejament aplicables actualment al municipi de Naut Aran són més restrictives que les disposicions del Pla director urbanístic vigent, i no s’hi troben adaptades en allò referent a les disposicions normatives que regulen la preservació i recuperació de bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable. VIST que, més enllà de l’anterior, el propi Pla director urbanístic de la Val d’Aran preveu la necessitat d’adaptar les Normes Subsidiàries suara citades a llurs determinacions. Així ho estableix, amb caràcter general, la Disposició Addicional Primera de les normes urbanístiques del Pla director, a saber:

“1.- Els plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic, els plans derivats, així com les seves modificacions de planejament urbanístic vigent s’hauran d’adaptar a les determinacions d’aquest Pla director. 2.- Els plans d’ordenació urbanística municipal, o la revisió d’aquests, han de contenir dins la seva memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes amb les determinacions d’aquest Pla director. 3.- En l’elaboració de plans urbanístics a què fa referència l’apartat 1, l’avanç de planejament que l’ajuntament ha d’elaborar, d’acord amb el que estableixen els articles 106 i 115 RLU, així com la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 6/2009, d’aValluació ambiental de plans i programes, serà tramès simultàniament a l’òrgan ambiental i al departament competent en matèria d’urbanisme, per tal que, prèviament a l’aprovació inicial, aquests puguin informar l’ajuntament sobre la conformitat de l’avanç amb les disposicions d’aquest Pla director i del PTP APiA. 4.- Cal també un informe del Programa de Planejament Territorial per a l’aprovació dels plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 1. Aquest informe se sol·licitarà quan esdevingui l’aprovació inicial.”


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

VIST que és per l’anterior que l’Ajuntament de Naut Aran considera escaient i necessària l’adaptació de les Normes subsidiàries de planejament a les determinacions del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, pel que fa les normes urbanístiques referents a la regulació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, així com als usos previstos en aquest tipus de sòl. VIST que l’article 54.3 de la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, disposa que “el Conselh Generau d’Aran pot formular, tramitar, aprovar i executar, dins dels límits de les potestats que la legislació urbanística atribueix als ajuntaments amb relació a llur planejament urbanístic, plans urbanístics que excedeixin l'àmbit d'un sol municipi, a petició expressa dels plens dels ajuntaments”. VIST que el ple de l’Ajuntament de Naut Aran va adoptar l’acord consistent en peticionar al Conselh Generau d’Aran la formulació i tramitació de la Modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Val d’Aran aplicables al municipi de Naut Aran, a fi i efecte d’adaptar-les al vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en allò referent a la regulació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable. ATÈS que l’aprovació inicial de la Modificació de les Normes subsidiàries de planejament aplicables al municipi de Naut Aran escau formular-la al Conselh Generau d’Aran, en virtut de la petició expressa de redacció i formulació d’aquest instrument formulada per l’Ajuntament de Naut Aran i prenent compte de que el municipi de Naut Aran no té més de cent mil habitants; així com d’allò que disposen els articles 54.3 de la Llei 1/2015, de 5 de febrer, abans citat; així com es articles 77, 79, 80 i 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. VIST l’informe jurídic referent a la competència del Conselh Generau d’Aran per a aprovar inicialment i provisionalment la susdita Modificació de les Normes subsidiàries de planejament aplicables al municipi de Naut Aran, pel que fa la regulació de la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, emès en data 17 de gener de 2017 pel Lletrat assessor del Conselh Generau d’Aran, còpia del qual costa incorporat a l’expedient administratiu. VIST l’Informe aprovat per la Comissió d’Urbanisme d’Aran en sessió de data 17 de febrer de 2017, en el que s’expressen diverses consideracions en relació amb el contingut substantiu de les propostes plantejades en seu d’Avanç de Pla. ATESA la resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya TES/467/2017, de 23 de febrer, per la qual s’emet l’informe ambiental estratègic de la Modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d’Aran, de contínua referència. Aquesta resolució fou publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 14 de març de 2017 i a la web del


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Departament esmentat, i conclou que el document urbanístic no s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària atès que no té efectes significatius sobre el medi ambient. VIST l’informe tècnic emès pel Cap de l’Oficina Tècnica del Conselh Generau d’Aran, referent a la procedència i necessitat d’adaptar les Normes subsidiàries de planejament aplicables actualment al municipi de Naut Aran, pel que fa la regulació de la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, el qual conté la proposta de regulació normativa corresponent; i el qual conté les consideracions de caire tècnic referents a l’informe de la Comissió d’Urbanisme d’Aran abans esmentades, que cal considerar envers el contingut substantiu de la Modificació proposada. D’acord amb tot això exposat, i vist l’article 12.5 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, vist el dictamen positiu de la Comissió Informativa Permanent de Serveis Generals del Conselh Generau d'Aran de data 24 de maig de 2017, es proposa al Ple: Un viatge sotmetuda era prepausa a votacion e debat, s’obtien dotze (12) vòts a favor deth sindic e des conselhèrs Mgfc. Sr. Luis Carlos Medina Modroño, Mgfc. Sr. César Ruiz-Canela Nieto, Mgfc. Sr. Francesc Medan Juanmartí, Mgfc. Sr. Jose Enrique Arró Cuny, Mgfca. Sra. Anna Diaz Morello, Mgfc. Sr. José Antonio Boya Quintana, Mgfc. Sr. Francisco Bruna Capel, Mgfc. Sr. Amador Marques Atés, Mgfca. Sra. Maria Vergés Pérez, Mgfc. Sr. Juan Antonio Serrano Iglesias e Mgfc. Sr. José Antonio Bruna Vilanova pera quau causa s’acòrde per unanimitat des dotze (12) membres presents deth totau de tretze que formen era Corporacion: Primer.- Aprovar inicialment la Modificació de les normes subsidiàries de planejament aplicables al municipi de Naut Aran per tal d’adaptar-les al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran en allò referent a les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, així com als usos previstos en aquest tipus de sòl, amb la regulació normativa següent:

(i) Modificació de l’article 31, apartat a), de les normes urbanístiques de les Normes

subsidiàries de planejament, per a la inclusió de la definició de l’ús de “lleure

familiar”:

“Article 31. Classes d'usos. A.- Segons la seva funció: 1.- Ús residencial, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar . S'estableixen les categories següents: a) Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifamiliar amb accés i elements comuns.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

2.- Ús hoteler, que compren els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, aparhotels, motels i, en general, els del ram d'hosteleria. 3.- Ús comercial. 3.1.- Definició. És l’ús comercial el que correspon als establiments oberts al públic destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les activitats lúdiques. Els usos comercials que, per llurs característiques -matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats- originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial. 3.2.- Classes d’establiments comercials. Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l’engròs. Els establiments poden ésser de caràcter individual o col·lectiu. Establiment comercial col·lectiu: Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin excercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients. aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients. Grans i mitjans establiments comercials: Els tipus d’establiments comercials que s’han de tenir en compte pel municipi de Naut Aran són els següents: - Grans establiments comercials, individuals o col·lectius, són

aquells que tenen una superfície de venda igual o superior als 800 m2.

- Els establiments comercials, dedicats essencialment a la venda d’automòbils i d’altres vehicles, de maquinària, de material per a la construcció i articles de sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria, són grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior als 2.500 m2. Si es dóna els supòsit que constitueixin un col·lectiu, sense superar individualment els 2.500 m2. de superfície de venda, el conjunt és un gran establiment comercial si supera els 5.000 m2. de superfície de venda.

- Els establiments mitjans, individuals o col·lectius, són aquells que tenen una superfície de venda igual o superior als 400 m2.

3.3.- Prohibicions d’ús comercial. En sòl no urbanitzable no es poden autoritzar implantacions comercials subjectes al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, d’acord amb l’article 9.4 de la seva normativa. En sòl urbà no està admesa la implantació de grans i mitjans establiments comercials alimentaris i no alimentaris amb les


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

excepcions pel que fa a aquests darrers al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials. En aquests casos la dotació d’aparcament prevista per als grans establiments comercials s’haurà d’ajustar a allò que estableix l’apartat 6.2 de l’Ordre de 26 de setembre de 1997, sobre tipologia dels equipaments comercials. 4.- Ús d'oficina, que inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa i assegurances i els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. 5.- Ús industrial. a) S'hi comprenen les següents categories: 1ª Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns. 2ª Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa. 3ª Garatges. 4ª Els tallers de reparació i de les estacions de servei i de rentat de vehicles. 5ª Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als béns. b) Diferents dels usos industrials definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris, forestals que es regulen segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes. 6.- Ús sanitari-assistencial. a) Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. b) L 'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars. c) També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari com asils, llar de vells, etc. 7.- Ús educatiu. Aquest ús compren l'ensenyament en tots els graus i modalitats. 8.- Ús socio-cultural i religiós: Aquest ús compren les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferencies, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social i religiós, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis, temples i similars. 9.- Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou els dels espectacles de tota mena, àdhuc els esports, així com els càmpings. 10.- Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals i edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. 11.- Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions i edificis afectes a qualsevol Administració Pública. 12.- Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

13.- Cementiri. 14.- Ús agrícola, ramader, forestal i agropecuari. Inclou totes les activitats de cultiu i directament derivades d’aquestes, així com les explotacions forestals i ramaderes. Específicament, i pel que fa a l’ús agropecuari, comprèn les instal·lacions i els edificis relacionats amb l’explotació agrícola i ramadera. 15.- Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. També inclou els espais i edificis utilitzats per a l'aparcament de vehicles. 16.- Ús de lleure familiar. Es defineix l’ús de lleure familiar com l’ús tradicional en bordes i cabanes de la Val d’Aran, compatible amb els usos rústics propis del sòl no urbanitzable, que comporta l’estança o la permanència esporàdica i no permanent d’una persona o grup reduït de persones en aquestes edificacions per a gaudir del seu entorn i per a preservar-lo, sense suposar mai una activitat econòmica.”

(ii) Modificació de l’article 119 de les normes urbanístiques de les Normes subsidiàries

de planejament aplicables al municipi de Naut Aran, substituint el seu contingut

actual pel corresponent als articles 111, 112 i 115 del vigent Pla director urbanístic

de la Val d’Aran:

“Article 119. Reconstrucció i rehabilitació de bordes i cabanes preexistents a l’entrada en vigor d’aquestes Normes. 1.- Amb caràcter general es permet reconstruir i rehabilitar les construccions preexistents d'acord amb el règim disposat pel planejament urbanístic d’aplicació a la Val d’Aran. 2.- A fi d'autoritzar les obres, el projecte d'adaptació haurà de contenir, ultra els documents exigits per l'article 17 d'aquestes Normes, documentació fotogràfica de l'edifici objecte de la reutilització o rehabilitació. 3.- Específicament, les intervencions sobre edificacions anteriors corresponents a bordes o cabanes hauran de respectar els següents punts: 3.1. Naturalesa i abast: L’articulat d’aquest precepte normatiu deriva del document intitulat “Preservació i recuperació de bordes i cabanes. Criteris i directrius d’intervenció”, que alhora forma part integrant del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en endavant PDUVA. Així doncs, la interpretació d’aquestes normes s’ha de fer d’acord als continguts d’aquests documents. 3.2. Objecte i finalitats:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

1.- L’objecte d’aquest títol és la regulació de les intervencions en les construccions de caràcter tradicional situades en el sòl no urbanitzable, lligades a l’explotació agrícola i ramadera i pròpies d’aquest territori de muntanya, anomenades comunament bordes i cabanes, tal i com queden definides en els articles 104 i 112 apartats a i b d’aquestes normes urbanístiques. 2.- La finalitat principal és la recuperació i protecció d’un patrimoni arquitectònic característic del sòl rústic, per tal de preservar-lo i posar-lo en valor, atès que és testimoni de la història i d’una manera tradicional i pròpia del territori d’exercir l’activitat agrícola i ramadera. La seva singularitat comporta un valor identitari i paisatgístic inqüestionable. 3.- Eventualment, altres finalitats preteses són: a) La sostenibilitat lligada a la recuperació d’edificacions en dessús i a la custòdia d’un territori amenaçat per un abandonament creixent; b) La dinamització econòmica que permeti diversificar les activitats i contribuir a la desestacionalització turística; c) Aportar un marc normatiu que unifiqui els criteris d’intervenció en bordes i cabanes per a tot el territori de la Vall, evitant interpretacions diverses i confusions a l’hora d’aplicar la normativa, en els procediments d’atorgament de llicències, així com la regulació dels usos admesos. 4.- Per assolir aquestes finalitats es regulen les diferents intervencions permeses en aquest patrimoni rústec, així com els possibles usos a implantar, incidint tant en aspectes estètics o formals, com de requisits previs per a l’atorgament de la llicència preceptiva. Així mateix és regulen mecanismes per tal de facilitar la implementació dels criteris i el seguiment del resultat, permetent adequar-lo de manera àgil, en funció del grau d’assoliment del objectiu de protecció fixat. 3.3.- Àmbit d’aplicació: 1.- Per bordes i cabanes, s’entenen aquelles edificacions que, tradicionalment, a més que per a la guarda del ramat i l’emmagatzematge de l’herba que consumia, servien d’aixopluc o estada temporal dels pastors que en tenien cura, amb les característiques definides en l’apartat 3.11 d’aquest mateix article. 2.- Atès el caràcter semi-estabular de les activitats ramaderes tradicionals, les bordes s’estenen per tot el territori, inclòs dins dels nuclis urbans o formant part dels propis habitatges. Aquesta normativa regula les bordes i cabanes situades en aquells sòls que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran descriu com a sistema d’espais oberts i els planejaments generals municipals corresponents classifiquen de sòl no urbanitzable.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.- Transitòriament mentre no s’aprovi una normativa específica, la regulació que es deriva d’aquest títol és d’aplicació a aquelles edificacions integrades en auviatges, forma d’assentament propi del territori de l’Aran. 4.- Així mateix queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquestes normes els habitatges i altres construccions preexistents en el sòl no urbanitzable que no responen a la definició que es fa en els apartats anteriors. 5.- Les bordes i cabanes objecte de recuperació han de ser anteriors a l’entrada en vigor de la primera figura de planejament general del municipi (és a dir: 18 de gener de 1982 per a les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament de la Val d’Aran i 24 d’abril de 1969 pel Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Naut Aran) i han d’acreditar valors arquitectònics o històrics que calgui preservar. 3.4.- Competències de l’administració local: L’activitat de l’Administració local en relació a la normativa de preservació i recuperació de bordes i cabanes es concreta en regular i controlar l’execució de les obres d’acord amb la legislació vigent i amb allò que en elles es determina, exercint les seves competències de: Atorgament de llicències. Manteniment de la disciplina urbanística mitjançant el seguiment de les obres i les actuacions. Participació activa en les tasques de seguiment del desenvolupament d’aquestes normes i la seva aplicació i adequació, segons allò que es determina a l’article següent. 3.5.- Seguiment: Es creen els inventaris municipals de bordes i cabanes i la Comissió de seguiment per tal de facilitar les tasques de gestió i de seguiment d’aquestes normes urbanístiques, permetre la valoració de la seva adequació i dotar l’administració d’eines de control que ajudin al manteniment de la disciplina urbanística. 3.6. - Inventari municipal de bordes i cabanes: 1.- Es tracta d’un recull que aplega la informació de les bordes i cabanes existents en el sòl no urbanitzable de cadascun dels municipis de la Val d’Aran. 2.- Ha d’incloure una fitxa per a cada borda, cabana o conjunt on es detalli, tant gràficament com per escrit, les seves característiques físiques i administratives actuals: localització, coordenades UTM, titularitat, accessos, ús actual i usos admesos, característiques constructives en la data d’inclusió a l’inventari, grau de compliment d’aquesta normativa, serveis, paràmetres d’una eventual intervenció i d’altres observacions, si s’escau.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.- L’inventari de bordes i cabanes es farà com a mínim a nivell municipal. És competència de l’ajuntament corresponent gestionar-ne la creació, manteniment i gestió, remetent-lo a la comissió de seguiment sempre que sigui requerit. 4.- L’inventari de bordes i cabanes té l’objectiu final d’incloure la totalitat d’aquests tipus d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de cada municipi. Mentre l’ajuntament corresponent o el Conselh Generau d’Aran no desenvolupin aquesta tasca, com a mínim ha de contenir la fitxa de totes aquelles bordes i cabanes existents per a les quals es sol·liciti qualsevol tipus de llicència. 5.- Els inventaris municipals de bordes i cabanes que es creïn en desenvolupament i execució de la present normativa són públics, així com són també públiques les llicències d’obres municipals que s’atorguin. 6.- S’adjunta com a annex de la present normativa el model de la fitxa que ha de conformar l’Inventari de bordes i cabanes. 3.7.- Comissió de seguiment: 1.- La Comissió de seguiment s’encarrega, a nivell de tota la Vall, de fer el seguiment de l’execució de les determinacions d’aquesta normativa i vetllar pel seu correcte desplegament, detectant possibles problemes i donant-hi la resposta que sigui pertinent. 2.- A la Comissió de seguiment han de ser-hi representats tots els ajuntaments de l’Aran i com a mínim un cop l’any s’ha de reunir en sessió de treball per posar en comú i valorar els diferents aspectes i problemàtiques derivats de l’aplicació de les normes en els respectius municipis; l’efectivitat i desenvolupament dels respectius inventaris de bordes i cabanes; i el seguiment i control de la protecció de la legalitat urbanística relativa a les construccions objecte d’aquesta normativa. 3.- El treball de la Comissió de seguiment es basa principalment en els inventaris de bordes i cabanes elaborats i presentats pels diferents ens municipals i ha d’elaborar un informe de conclusions de cada sessió. Aquest informe s’elevarà a tots els municipis de la Val d’Aran i a la Comissió d’Urbanisme. 4.- El Conselh Generau d’Aran és l’encarregat de coordinar les tasques de la Comissió de seguiment. 3.8.- Usos admesos: 1.- S’admeten, amb caràcter prioritari, els usos lligats a les activitats rústiques que en van propiciar la construcció: usos auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. Atès que bordes i cabanes servien també tradicionalment de refugi ocasional de pastors, les seves


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

famílies i propietaris dels ramats, s’admet com a ús compatible el de lleure familiar. 2.- Pel que fa l’ús de lleure familiar, aquest serà admissible pel cas que comporti obres de rehabilitació o reconstrucció de les susdites edificacions, o intervencions que en modifiquin el seu aspecte exterior o la seva distribució espaial interior, quan la finca on s’implanti estigui vinculada registralment a un habitatge localitzat a la Val d’Aran, essent ambdós propietat de la mateixa persona i en cap cas correspon ni es podrà assimilar a l’ús d’habitatge familiar. 3.- Amb caràcter general, no s’admet en les bordes i cabanes del municipi la implantació de l’ús hoteler, en qualsevol de llurs modalitats. En tot cas, per a la implantació d’usos admesos per la legislació vigent (tret de l’ús hoteler) i diferents als esmentats en els anteriors apartats 3.8.1 i 3.8.2, cal que la borda, cabana o conjunt hagi estat inclòs en el catàleg corresponent que estableix l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, i que en ell s’hi descriguin específicament els altres usos admesos. En tots els casos, aquests usos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. En cas de no estar elaborat l’esmentat catàleg, per a la implantació d’aquestes activitats caldrà seguir la tramitació i contingut de l’article 48 de la Llei d’urbanisme. 4.- Per a la implantació dels usos admesos regulats a l’apartat anterior és necessari justificar que la superfície de l’edificació és suficient per albergar l’ús que es preveu sense necessitar mai ampliació, ni carpa externa ni altres elements externs a l’element construït. 5.- Els usos que també puguin localitzar-se en sòl urbà, només seran admesos en aquelles bordes o cabanes situades a una distància de dos-cents (200) metres d’aquesta classe de sòl, per tal que no entrin en competència amb aquelles activitats similars existents en els nuclis urbans, on les despeses de funcionament són majors. 6.- En cap cas es poden reconstruir i rehabilitar bordes o cabanes amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. 3.9.- Vinculació amb habitatge existent: 1.- Per aquelles bordes o cabanes destinades a l’ús de lleure familiar, és condició indispensable per a tota intervenció de rehabilitació o reconstrucció, o per tota intervenció que modifiqui el seu aspecte exterior o la seva distribució espacial interior, que la finca on s'implanti estigui amb caràcter previ vinculada registralment a un habitatge, essent ambdós propietat de la mateixa o mateixes persones. 2.- Aquest habitatge s'ha de situar dins la Val d'Aran.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.- La vinculació entre la finca on s'emplaci la borda o cabana i l’habitatge habitual de la persona o persones propietàries s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat d'acord amb la normativa aplicable, mitjançant nota al marge de les dues entitats registrals. 4.- A cada habitatge se li pot associar una única borda o cabana. Aquella persona o persones propietàries que tenen més d'una borda o cabana, a més d'aquella edificació vinculada per al lleure familiar, s'admeten en aquelles bordes i cabanes que mantenen parets, les obres de conservació, d'adequació, de millorament o de manteniment amb l’objectiu final de preservar aquest patrimoni de la Vall. 3.10.- Sol·licitud de llicència: 1.- Qualsevol intervenció de reconstrucció o rehabilitació d’una borda o cabana destinada al manteniment dels usos tradicionals descrits a l’apartat 3.8.1 d’aquest mateix article, es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 50 del TRLUC. Les intervencions en edificacions destinades a albergar qualsevol dels altres usos admesos es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 48 de la Llei d’urbanisme, en absència de catàleg. 2.- La intervenció en una borda o cabana existent, s’ha de fer d’acord a la corresponent llicència municipal, que resta subjecta a la regulació que en faci el planejament urbanístic i/o ordenances del corresponent municipi. 3.- En qualsevol cas, la sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada de la documentació següent: Memòria tècnica, redactada per tècnic competent, que com a mínim inclogui: (a) Descripció de la finca i la seva explotació, si s’escau, amb documentació gràfica i fotogràfica. (b) Descripció de les obres a realitzar (tant en la construcció com a l’entorn), indicant la situació de la construcció en coordenades UTM. (c) Justificació del compliment de les determinacions d’aquesta normativa. Fitxa de la borda o cabana, segons model adjunt, per incloure’l a l’Inventari municipal de bordes i cabanes. Declaració responsable de la propietat de no destinar la borda o cabana a habitatge. Aquest document és una declaració jurada on l’interessat es compromet, sota la seva responsabilitat, a mantenir l’ús permès i a no transformar la construcció en un habitatge.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Escriptures o notes registrals de la finca on s’ubica la borda o cabana i de l’habitatge al que es vincularà la finca, segons allò que es determina a l’apartat 3.9 d’aquest mateix article. 4.- Un cop presentada la sol·licitud de llicència, juntament amb la documentació abans descrita, i comprovat, per part del tècnic municipal, el compliment de les determinacions del Pla director urbanístic de la Val d’Aran així com d’altra legislació aplicable, es pot emetre la llicència d’obres corresponent. 5.- L’executivitat d’aquesta llicència d’edificació resta condicionada a l’efectiva acreditació de la vinculació registral entre la finca objecte del projecte i l’habitatge habitual del propietari, segons allò que es determina a l’article 110 de la present normativa. 6.- Per a aquelles edificacions que es situen dins d’espais naturals protegits, cal sol·licitar els informes sectorials que siguin pertinents, si així ho determinen les normes de l’òrgan rector de l’espai natural. 3.11.- Definicions: Als efectes de la interpretació i aplicació d’aquestes normes urbanístiques, les definicions concretes dels elements que s’hi regulen són: a) Borda. Construcció situada fora dels nuclis urbans, lligada a l’explotació agrícola i ramadera i destinada tradicionalment a la guarda i emmagatzematge de l’herba dallada dels prats i allotjar el bestiar. Aquestes funcions es desenvolupaven en dos espais amb accessos diferenciats: l’estable i el paller, normalment situat sota coberta. Eventualment, servia d’aixopluc i refugi temporal de les persones a càrrec dels ramats. b) Cabana. Construcció, de petites dimensions, construïda pels propis pastors amb els recursos naturals del lloc. Les cabanes apareixen situades sovint a cotes superiors als 2.200m al llarg del circuit que segueix el bestiar durant l’estiu i els hi servien d’aixopluc i refugi temporal; per bé que també se’n troben en cotes inferiors. c) Auviatge. Diverses edificacions, destinades a habitatge permanent i bordes, formant un únic conjunt a l’entorn d’un pati tancat, amb una porta d’accés des del exterior. d) Conjunt de bordes i cabanes. Es refereix a diverses edificacions en volums aïllats però en unes condicions de proximitat tals que permeten considerar-los com una agrupació. e) Finca. Es correspon a la unitat registral. Pot estar constituïda per una o vàries parcel·les cadastrals i pot ser discontínua. f) Penalèrs. Són les façanes perpendiculars als vessants principals de la coberta. La seva part superior té forma triangular o trapezoidal, els costats del qual són les pales de la teulada. Són sempre les façanes més curtes d’un edifici. g) Penaus. Remat superior dels penalèrs a mode de petits graons damunt del mur. La seva funció és protegir la teulada, tant del vent i


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

de l’aigua com del foc dels habitatges veïns. Especialment es construeixen quan el penalèr està a tocar de construccions veïnes, quan estan encarats cap el mal temps i quan estan en la part superior del pendent. h) Ràfec o barbacana. És la vora que sobresurt d'una teulada i que habitualment es projecta fora de la façana de l'edifici per proporcionar protecció contra la intempèrie. i) Quiboish. Solució de coberta consistent en disposar-hi un tercer vessant que arriba fins a la meitat del triangle del penalèr amb la finalitat de protegir-lo j) Llucana tipus boca de lop i tipus capochina. Les llucanes són obertures que sobresurten dels vessants de la teulada i que tenen la funció d’il·luminar l’interior. La seva estructura està feta amb taules de fusta recobertes amb lloses, tant als vessants com als costats. La seva localització és variable en funció de les dimensions de la coberta. Gairebé sempre se situen de forma simètrica La caputxina es cobreix a dos vessants i tanca amb dos finestrons, mentre que La gola de llop, és un tipus de caputxina d’un sol vessant. Generalment té una obertura més petita (80x30cm) i sovint s’utilitzava com a entrada per als coloms. Per que aquests poguessin entrar o sortir, es tapava amb una llosa o amb un porticó de fusta amb dos o quatre forats. 3.12. Tipus d’intervencions: 1.- L’objecte de la normativa es centra en la protecció i recuperació d’elements específics del patrimoni rústic tradicional, establint mecanismes d’intervenció en edificacions existents. En funció de l’estat de conservació del element construït es diferencien dos tipus d’intervenció: la rehabilitació i la reconstrucció. 2.- No s’admet l’ampliació dels volums edificats originals. 3.13. Criteris generals d’intervenció: 1.- Qualsevol intervenció s’ha de regir pel criteri general de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinada. De la mateixa manera es vetllarà pel manteniment o restitució de les característiques constructives originals de l’edificació i pròpies de l’Aran. 2.- En cas que l’estat ruïnós de l’edificació a intervenir no permeti identificar la composició original de la construcció o que l’estat actual no s’ajusti a les característiques constructives tradicionals, s’aplicaran els paràmetres regulats als article 119, quant a configuració morfològica i volumètrica, i 120 quant a materials, acabats i cromatisme. 3.14. Reconstrucció de bordes i cabanes:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

1.- Seran objecte de reconstrucció les bordes i cabanes total o parcialment enrunades que, complint els requisits de l’article 106, calgui recuperar. 2.- Podran ser objecte de reconstrucció aquelles edificacions de les quals se’n pugui demostrar la seva existència mitjançant restes suficients que permetin identificar la seva ubicació exacta i les dimensions de la planta original. 3.- No es consideren recuperables aquelles ruïnes situades: - en espais amb valors ecològics i paisatgístics d'especial i destacable transcendència reconeguts pel planejament territorial, urbanístic i sectorial; aquests valors ecològics i paisatgístics prevalen sobre la recuperació arquitectònica. En coherència amb el que disposa l’article 119.3.2.2 d’aquestes Normes, en determinats supòsits i en aquests tipus d’espais, la recuperació de ruïnes pot tenir un valor paisatgístic. - en espais de risc reconegut. 4.- Per procedir a la recuperació d’edificacions enrunades en finques on prèviament s’hagi rehabilitat o reconstruït alguna edificació, s’ha d’acreditar també que aquestes edificacions en les que ja s’ha intervingut existien prèviament. 5.- La ubicació i dimensions en planta de l’edificació reconstruïda coincidiran estrictament amb la de la traça de les runes identificades. 3.15. Rehabilitació de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de rehabilitació les bordes i cabanes conservades que, complint els requisits de l’article 106, calgui preservar. 2.- Amb caràcter general, qualsevol intervenció en les bordes i cabanes existents ha de comportar el manteniment i/o rehabilitació dels elements constructius propis de la zona, i l’enderroc de tots aquells volums i/o edificacions que en malmeten l’aspecte exterior i perjudiquen el paisatge. 3.16. Localització, accessibilitat i entorn: 1.- Cal garantir l’existència d’accés a les bordes i cabanes existents, si l’ús previst és d’activitat econòmica. Per a reprendre l’ús tradicional i de lleure familiar, aquest no és imprescindible però en cap cas es podrà dotar de nou accés. 2.- Si el condicionament de l’accés existent suposa una obra rellevant (obertura de camins, desmunts, terraplenats, etc.) no estarà permesa


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

la rehabilitació o, en el seu cas, reconstrucció de l’edificació enrunada. 3.- Pel que fa a l’adequació de l’entorn immediat de la borda o cabana, s’estarà als requeriments del article 125 d’aquest mateix títol. 3.17. Tipologies de bordes i cabanes: A efectes de l’establiment dels paràmetres constructius admesos en les intervencions, es fixen dues tipologies bàsiques d’edificacions, en funció de la dimensió en planta, segons s’exposa en el quadre següent:

3.18. Configuració morfològica i volumètrica: 1.- Els materials, els elements i els sistemes constructius, el volum i la tipologia aparent de les edificacions hauran de respectar les tipologies de les bordes i cabanes tradicionals de la Val d’Aran i es mantindran les condicions existents. Pels casos de reconstrucció on no hi hagin preexistències certes es fixen els paràmetres permesos als quadres següents.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.19.- Materials, acabats i cromatisme: 1.- Quan no hi hagi testimoni dels materials, acabats i cromatisme originals de l’edificació a intervenir que s’han de mantenir, bé per l’estat de ruïna o bé perquè l’aparença actual hagi desvirtuat la tipologia tradicional, s’aplicaran els següents criteris i paràmetres:

Coberta - Tipologia A 1.- Palla, segons la col·locació tradicional 2.- Lloses grosses de pissarra local. 3.- Lloses petites de pissarra local.

De forma rectangular, col·locades amb la disposició tradicional.

- Tipologia B En el cas que es cobreixi amb un sol vessant integrat en el terreny es permet, a més dels materials propis de la tipologia A, la coberta vegetal, la llosa continua de formigó i les planxes metàl·liques de cromatisme adient.

Façanes Aspecte de paredat comú o pinyonat amb pedra

del país. S’admeten paraments de taulons de fusta només en l’àmbit de la testera (penalér) per sobre del pla horitzontal virtual conformat per l'arrencada dels faldons de coberta o bé tancar el tester en tota la seva alçada, mitjançant taulons de fusta amb junts oberts. NO s’admeten parets amb aparell de carreus ni els reforços a base de carreus concertats en les cantonades.

Fusteries Seran de fusta amb bastiment o pre-marc

encastat vist (NO obligatoris per obertures d'ample < 40 cm). Les obertures incorporaran contravents de fusta enrasats al pla de façana. En cas d’instal·lar-se reixes, aquestes se situaran ocultes per darrera dels contravents.

2.- Les intervencions conjunts o edificacions articulades o properes entre sí, han de vetllar pel manteniment del caràcter unitari emprant materials i colors que harmonitzin. 3.20.- Elements annexes: 1.- No s’admet la construcció d’elements auxiliars o cossos afegits al volum principal com ara cancells, porxos, pèrgoles, galeries, glorietes, etc.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

2.- Ates que una minoria de les bordes tradicionals podien disposar de balcons o galeries amb la funció d’assecador, s’admetran excepcionalment aquests elements sempre i quan s’acrediti documentalment la seva preexistència. 3.21.- Serveis: 1.- A la finca on s’emplaça la borda o cabana no es poden fer arribar altres serveis públics que els propis de les activitats rústiques. El cost de la possible portada del subministrament ha de ser proporcionat amb l’activitat rústica que ha de servir. 2.- Dins la borda o cabana, sempre amb mitjans autònoms i excloent la connexió a les xarxes municipals llevat que l’edificació es localitzi a menys de dos-cents (200) metres de distància, es poden tenir els serveis següents: a) Aigua: S’ha de justificar i descriure a la memòria tècnica la captació i portada. b) Electricitat: La memòria tècnica ha d’incorporar la descripció dels equips de producció, ubicació i traçat soterrat, si s’escau Plaques solars: No s’admeten La instal·lació elèctrica ha de donar compliment als requeriments de la legislació d’aplicació. c) Sanejament: S’haurà d'assegurar la depuració de les aigües residuals S’ha de justificar a la memòria tècnica el sistema d’abocament. No es permeten canals ni baixants vistos tant d'aigües pluvials com residuals. d) Foc a terra: S’admet. Sistema antiespurna obligatori. Es permet com a màxim una xemeneia d'extracció de fums que restarà situada sobre l’eix longitudinal de l’edificació. Es prohibeix qualsevol xemeneia o similar que suposi un volum adossat a la façana. 3.- Sempre que tècnicament sigui possible, cal que tots els elements que composen els sistemes autònoms de serveis es situïn dins l’edificació, integrats en el volum o completament soterrats, tot evitant la seva visió des de l’exterior. En cas que es soterrin dins o fora de l’edificació, el perfil resultant del terreny no suposarà cap modificació respecte del terreny original. 4.- S’evitarà la possible contaminació acústica provocada pels diferent components de les instal·lacions 3.22.- Entorn immediat de l’edificació:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

1.- No es permet la modificació dels perfils vistos originals del terreny. 2.- No es poden obrir nous camins ni accessos. 3.- Cal mantenir el caràcter rural de la finca i és obligatòria la recuperació i manteniment de l’entorn de l’edificació d'acord amb la seva funció i ús originals, 4.- Els espais no ocupats per l’edificació rebran un tractament d'acord amb les característiques naturals del paisatge del lloc, no permetent-se cap tipus d’enjardinament ni pavimentació. 5.- Resten prohibits els enjardinaments i elements propis dels sòls urbans (tanques; piscines; jardinera ornamental; figures de jardí; etc.). 6.- El mobiliari convencional exterior amb independència del material del que estigui fet; i altres elements accessoris o auxiliars tipus barbacoes, dutxes, estenedors, etc. no són propis de l’ús tradicional de la borda o cabana. Per això han de sers mòbils i fàcilment transportables i guardar-los a l’interior de l’edificació quan no s’utilitzin. 3.23. Tanques: 1.- Amb caràcter general, no es permet la construcció de tanques. 2.- La instal·lació de tanques ha d’estar justificada per obligatorietat determinada per normatives sectorials en relació a I'activitat a desenvolupar o per ser estrictament necessari per al funcionament o seguretat de l’explotació agro-ramadera. 3.- A banda dels que puguin ser exigits normativament, no es podrà autoritzar la instal·lació de tanques al voltant d’edificacions sense altre justificació que la de protecció. 4.- Les tanques s’instal·laran tenint en compte elements estructuradors del paisatge: vores de camins, rieres, marges, fileres arbrades, etc. 5.- L’altura de les tanques, amb les excepcions justificades per tal de donar compliment a la normativa sectorial, serà de com a màxim 1,20 m. 6.- Estaran configurades per murs amb l’aspecte de paredat comú de pedra del país o be calades de muntants i travessers de fusta. El seu disseny mantindrà al màxim el caràcter rural dels espais oberts i la continuïtat visual d’aquests espais. 7.- Excepcionalment, s’admeten les tanques tradicionals preexistents, com ara les dels tradicionals corrals (corraus). En el cas de trobar-se


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

enrunades, s’admetrà la seva reconstrucció amb la resta del conjunt edificat. 8.- Queden prohibides les tanques de caràcter urbà o industrial com la malla electrosoldada i les de plàstics de colors estridents, així com les pròpies dels sòls urbans. 9.- Sempre que sigui possible les tanques han de permetre el pas de fauna.”

(iii) Modificació de l’article 120 de les normes urbanístiques de les Normes subsidiàries

de planejament aplicables al municipi de Naut Aran, per tal de regular l’ús de

lleure familiar en bordes i cabanes en sòl no urbanitzable:

“Article 120.- Usos permesos Es permeten els usos següents: Habitatge unifamiliar, únicament i exclusiva en els supòsits legalment previstos. Comercial. Sanitari-assistencial. Recreatiu. Esportiu. Administratiu (àdhuc els quarters militars). Abastament. Cementiri. Indústries en la modalitat transformadora dels productes del país i dels recursos naturals del territori (fusta, llet, pinsos, ramaderia, càrnica, etc.). Indústria hidroelèctrica. Agrícola, ramader i forestal, àdhuc instal·lacions o magatzems agropecuaris. Lleure familiar, d’acord amb les condicions establertes a l’article 119, apartat 3.8.2 d’aquestes normes. Els usos preferents seran els agrícoles, forestals i ramaders.”


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

(iv) Modificació de l’article 126 de les normes urbanístiques de les Normes subsidiàries

de planejament aplicables al municipi de Naut Aran, per tal de poder fer efectiva la

preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable d’acord

amb la normativa del vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en qualsevol

de les categories de sòl establertes pel planejament territorial:

“Article 126.- Usos i condicions de l'edificació a. En les àrees qualificades com a Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial, només s’admeten els usos compatibles amb les condicions naturals i amb els objectius de la protecció especial i aquells usos previstos per a la recuperació de bordes i cabanes. b. Es prohibeix qualsevol nova construcció, llevat dels equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural i de les bordes per l’ús agropecuari. L’edificació dels equipaments d’interès públic es regularan pel determinat al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran, al Pla Territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i al Text Refós de la Llei d’urbanisme. L’edificació de les bordes es regularà per les condicions de les edificacions de dimensió reduïda per al sòl rústic. c. Les instal·lacions i les edificacions vinculades a l’explotació de les estacions d’esquí i muntanya, també es regularan per les condicions de les edificacions de dimensió major per al sòl rústic. En tot cas, les actuacions que suposin ampliació de l’estació d’esquí actual, caldrà tramitar-les mitjançant Pla especial. Les obres de reforma, millora o ampliació de les instal·lacions existents es tramitaran d’acord amb l’article 44 del Reglament de gestió urbanística, tret que prèviament es formuli un pla especial d’ordenació de l’actual domini esquiable. d. En aquells casos on les condicions de protecció admetin l’ús agropecuari d’acord amb la regulació de l’article 114 d’aquestes Normes, es podran destinar els sòl a aquest ús definit per l’article 31.14 d’aquestes Normes. Les condicions de les edificacions admeses restaran subjectes als articles 124 i 125 segons la superfície de la parcel·la on s’han d’implantar. e. Les intervencions de preservació i/o recuperació de bordes i cabanes queden regulades en l'art. 119 d'aquestes normes.”

Segon.- Manifestar, a la llum d’allò que disposa l’article 25 del Reial Decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal del sòl i rehabilitació urbana, que la Modificació de les Normes subsidiàries de


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

planejament de referència té efectes en tot el sòl no urbanitzable del municipi de Naut Aran i que el seu contingut substantiu es circumscriu als canvis següents: Incidència sobre els articles 31, 119, 120 i 126 de les Normes subsidiàries de planejament regulen els aspectes relacionats amb les determinacions del Títol VIII de la Modificació del Pla director urbanístic de la Val d’Aran. Així doncs, són aquests els articles afectats per la Modificació de les Normes subsidiàries de planejament, a saber: (i) L'article 31 defineix i classifica els usos a què es refereixen les Normes

subsidiàries de planejament. L'article 120 identifica els usos admesos en Sòl Rústic i l'article 126 els admesos en Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial.

La Modificació de les Normes Subsidiàries objecte d’aprovació inicial recull la definició de l'ús de lleure familiar previst a l'article 111 del Pla director urbanístic de la Val d’Aran i l’incorpora als usos admesos en els diferents tipus de Sòl No Urbanitzable.

(ii) L'article 119 regula la reutilització i rehabilitació de construccions anteriors a

l'entrada en vigor de les Normes subsidiàries de planejament.

La Modificació de les Normes subsidiàries de planejament adapta les exigències relatives a les preexistències i a les característiques de les possibles reutilitzacions o rehabilitacions a les determinacions establertes en els articles 111, 112 i del 115 al 126.

Tercer.- Sotmetre al tràmit d’informació pública la Modificació de les Normes subsidiàries de planejament aplicables al municipi de Naut Aran, per un termini de quaranta-cinc (45) dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord. Al llarg del tràmit esmentat, l’expedient de la Modificació de l’instrument urbanístic referit restarà a disposició de totes aquelles persones que el vulguin consultar, a la seu del Conselh Generau d’Aran (Passeg dera Libertat, 16 de Vielha), i s’hi podran formular al·legacions. Quart.- Donar audiència a l’Ajuntament de Naut Aran i a la resta Ajuntaments de la Val d’Aran, per un termini de quaranta-cinc (45) dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord. Cinquè.- Sol·licitar l’emissió dels corresponents Informes als organismes i administracions que en resultin afectats per raó llurs competències sectorials, tot recordant-los el termini legal previst per a emetre’ls. Sisè.- Publicar aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a dos diaris de major circulació en l’àmbit de la Val d’Aran; més enllà de la publicació


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

al taulell d’anuncis del Conselh Generau d’Aran, així com a la seu electrònica de la Corporació. Setè.- Publicar aquesta modificació de normes urbanístiques al Portal de la Transparència de la Corporació. Vuitè.- Facultar al síndic d’Aran, en nom i representació del Conselh, per a la signatura de tots els documents publics i/o privats que siguen necessaris per a fer efectives la tramitació i execució dels acords anteriors. 3au.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU MODIFICACIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES I COMPLEMENTÀRIES DE PLANEJAMENT APLICABLES ALS MUNICIPIS D’ARRES, BAUSEN, BOSSÒST, ES BÒRDES, CANEJAN, LES, VIELHA E MIJARAN I VILAMÒS EN ALLÒ RELATIU A LA REGULACIÓ DE LA PRESERVACIÓ I RECUPERACIÓ DE LES BORDES I CABANES EN EL SÒL NO URBANITZABLE, PER ADAPTAR-LES A LES DETERMINACIONS DEL VIGENT PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VAL D’ARAN.- ATÈS que, com és sabut, en data 28 de juny de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament el Pla director urbanístic de la Val d’Aran, que inclou els nou municipis de la Val d’Aran. Els objectius del Pla director s’orienten cap a la coordinació de l’ordenació urbanística del territori, elaborant directrius que s’han de desenvolupar en actuacions territorials. ATÈS que, posteriorment, en data 22 de març de 2011 el conseller de Territori i Sostenibilitat va resoldre iniciar, a proposta de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme així com, molt especialment, del Conselh Generau d’Aran, el procediment de modificació del Pla director. L’objecte de la modificació es cenyí, a la llum de les preocupacions dels ajuntaments afectats i dels particulars de la Val d’Aran, a determinats aspectes rellevants mitjançant el perfeccionament del document aprovat definitivament. Un d’aquests aspectes abordava la preservació i recuperació de bordes i cabanes de la Vall amb l’objectiu de protegir aquests elements patrimonials reconeguts explícitament al preàmbul de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme. D’altra banda, s’afrontava la problemàtica detectada en el sòl no urbanitzable, de transformació de bordes en habitatges, amb l’interès de protegir aquest patrimoni. ATÈS que el Conselh Generau d’Aran, juntament amb la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, amb la participació dels ajuntaments de la Val d’Aran, va redactar el document de modificació, que integrava en un annex els criteris i directrius d’intervenció en aquestes edificacions tradicionals. Per tal de guanyar seguretat jurídica en aquesta qüestió, va atorgar-se caràcter normatiu a


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

aquells aspectes considerats bàsics. Amb aquesta finalitat es va afegir a la Normativa del Pla director un nou títol: el “Títol VIII, Preservació i recuperació de bordes i cabanes”. VIST que, en virtut de l’acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en sessió de data 18 de gener de 1982, foren aprovades les Normes subsidiàries i complementàries de planejament de la Val d’Aran, havent-se publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 31 de març de 1982; aquestes Normes tenen abast plurimunicipal, estenent-se llur aplicació a tots els municipis de la Vall. ATÈS que, tant l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, com l’Ajuntament de Bossòst i l’Ajuntament de Les, respectivament, han aprovat determinades modificacions de determinacions concretes que afecten al sòl no urbanitzable d’aquests municipis, de forma individualitzada i diferent de la resta dels municipis aranesos. VIST que, en qualsevol cas, les Normes subsidiàries i complementàries de planejament aplicables actualment als municipis d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, són més restrictives que les disposicions del Pla director urbanístic vigent, i no s’hi troben adaptades en allò referent a les disposicions normatives que regulen la preservació i recuperació de bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable. VIST que, més enllà de l’anterior, el propi Pla director urbanístic de la Val d’Aran preveu la necessitat d’adaptar les Normes Subsidiàries suara citades a llurs determinacions. Així ho estableix, amb caràcter general, la Disposició Addicional Primera de les normes urbanístiques del Pla director, a saber:

“1.- Els plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic, els plans derivats, així com les seves modificacions de planejament urbanístic vigent s’hauran d’adaptar a les determinacions d’aquest Pla director. 2.- Els plans d’ordenació urbanística municipal, o la revisió d’aquests, han de contenir dins la seva memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes amb les determinacions d’aquest Pla director. 3.- En l’elaboració de plans urbanístics a què fa referència l’apartat 1, l’avanç de planejament que l’ajuntament ha d’elaborar, d’acord amb el que estableixen els articles 106 i 115 RLU, així com la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 6/2009, d’aValluació ambiental de plans i programes, serà tramès simultàniament a l’òrgan ambiental i al departament competent en matèria d’urbanisme, per tal que, prèviament a l’aprovació inicial, aquests puguin informar l’ajuntament sobre la conformitat de l’avanç amb les disposicions d’aquest Pla director i del PTP APiA.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- Cal també un informe del Programa de Planejament Territorial per a l’aprovació dels plans urbanístics municipals a què fa referència l’apartat 1. Aquest informe se sol·licitarà quan esdevingui l’aprovació inicial.”

VIST que és per l’anterior que els Ajuntaments d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, consideren escaient i necessària l’adaptació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament a les determinacions del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, pel que fa les normes urbanístiques referents a la regulació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, així com als usos previstos en aquest tipus de sòl. VIST que l’article 54.3 de la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, disposa que “el Conselh Generau d’Aran pot formular, tramitar, aprovar i executar, dins dels límits de les potestats que la legislació urbanística atribueix als ajuntaments amb relació a llur planejament urbanístic, plans urbanístics que excedeixin l'àmbit d'un sol municipi, a petició expressa dels plens dels ajuntaments”. VIST que els Ajuntaments de d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs van adoptar l’acord consistent en peticionar al Conselh Generau d’Aran la formulació i tramitació de la Modificació de les Normes Subsidiàries i complementàries de Planejament de la Val d’Aran que els són aplicables, a fi i efecte d’adaptar-les al vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en allò referent a la regulació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable. ATÈS que l’aprovació inicial de la Modificació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament referides escau formular-la al Conselh Generau d’Aran, en virtut de la petició expressa de redacció i formulació d’aquest instrument formulada pels Ajuntaments esmentats i prenent compte de que cap dels municipis esmentats no té més de cent mil habitants; així com d’allò que disposen els articles 54.3 de la Llei 1/2015, de 5 de febrer, abans citat; així com es articles 77, 79, 80 i 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. VIST l’informe jurídic referent a la competència del Conselh Generau d’Aran per a aprovar inicialment i provisionalment la susdita Modificació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament, pel que fa la regulació de la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, emès en data 17 de gener de 2017 pel Lletrat assessor del Conselh Generau d’Aran, còpia del qual costa incorporat a l’expedient administratiu. VIST l’Informe aprovat per la Comissió d’Urbanisme d’Aran en sessió de data 17 de febrer de 2017, en el que s’expressen diverses consideracions en relació amb el contingut substantiu de les propostes plantejades en seu d’Avanç de Pla.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

ATESA la resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya TES/467/2017, de 23 de febrer, per la qual s’emet l’informe ambiental estratègic de la Modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d’Aran, de contínua referència. Aquesta resolució fou publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 14 de març de 2017 i a la web del Departament esmentat, i conclou que el document urbanístic no s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària atès que no té efectes significatius sobre el medi ambient. VIST l’informe tècnic emès pel Cap de l’Oficina Tècnica del Conselh Generau d’Aran, referent a la procedència i necessitat d’adaptar les Normes subsidiàries i complementàries de planejament, pel que fa la regulació de la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, el qual conté la proposta de regulació normativa corresponent; i el qual conté les consideracions de caire tècnic referents a l’informe de la Comissió d’Urbanisme d’Aran abans esmentades, que cal considerar envers el contingut substantiu de la Modificació proposada. D’acord amb tot això exposat, i vist l’article 12.5 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, vist el dictamen positiu de la Comissió Informativa Permanent de Serveis Generals del Conselh Generau d'Aran de data 24 de maig de 2017, es proposa al Ple: Un viatge sotmetuda era prepausa a votacion e debat, s’obtien dotze (12) vòts a favor deth sindic e des conselhèrs Mgfc. Sr. Luis Carlos Medina Modroño, Mgfc. Sr. César Ruiz-Canela Nieto, Mgfc. Sr. Francesc Medan Juanmartí, Mgfc. Sr. Jose Enrique Arró Cuny, Mgfca. Sra. Anna Diaz Morello, Mgfc. Sr. José Antonio Boya Quintana, Mgfc. Sr. Francisco Bruna Capel, Mgfc. Sr. Amador Marques Atés, Mgfca. Sra. Maria Vergés Pérez, Mgfc. Sr. Juan Antonio Serrano Iglesias e Mgfc. Sr. José Antonio Bruna Vilanova pera quau causa s’acòrde per unanimitat des dotze (12) membres presents deth totau de tretze que formen era Corporacion: Primer.- Aprovar inicialment la Modificació de les normes subsidiàries i complementàries de planejament aplicables als municipis d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, per tal d’adaptar-les al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran en allò referent a les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable, així com als usos previstos en aquest tipus de sòl, amb la regulació normativa següent: 1. Pel que fa el municipi de d’Arres, Bausen, Es Bòrdes, Canejan i Vilamòs:

(i) Modificació de l’article 31, apartat a), de les normes urbanístiques de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament, per a la inclusió de la definició de l’ús de “lleure familiar”:

“Article 31. Classes d'usos.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

A.- Segons la seva funció: 1.- Ús residencial, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar . S'estableixen les categories següents: a) Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifamiliar amb accés i elements comuns. 2.- Ús hoteler, que compren els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, aparhotels, motels i, en general, els del ram d'hosteleria. 3.- Ús comercial. És l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l'engròs i al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat, bars, restaurants i similars. Els usos comercials que, per llurs característiques –matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats– originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial. 4.- Ús d'oficina, que inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa i assegurances i els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. 5.- Ús industrial. a) S'hi comprenen les següents categories: 1ª Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns. 2ª Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa. 3ª Garatges.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4ª Els tallers de reparació i de les estacions de servei i de rentat de vehicles. 5ª Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als béns. b) Diferents dels usos industrials definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris, forestals que es regulen segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes. 6.- Ús sanitari-assistencial. a) Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. b) L 'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars. c) També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari com asils, llar de vells, etc. 7.- Ús educatiu. Aquest ús compren l'ensenyament en tots els graus i modalitats. 8.- Ús sòcio-cultural i religiós: Aquest ús compren les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferencies, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social i religiós, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis, temples i similars. 9.- Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou els dels espectacles de tota mena, àdhuc els esports, així com els càmpings. 10.- Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals i edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. 11.- Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions i edificis afectes a qualsevol Administració Pública. 12.- Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors. 13.- Cementiri.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

14.- Ús agrícola, ramader i forestal. Inclou totes les activitats de cultiu i directament derivades d’aquestes, així com les explotacions forestals i ramaderes. 15.- Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. També inclou els espais i edificis utilitzats per a l'aparcament de vehicles. 16.- Ús de lleure familiar. Es defineix l’ús de lleure familiar com l’ús tradicional en bordes i cabanes de la Val d’Aran, compatible amb els usos rústics propis del sòl no urbanitzable, que comporta l’estança o la permanència esporàdica i no permanent d’una persona o grup reduït de persones en aquestes edificacions per a gaudir del seu entorn i per a preservar-lo, sense suposar mai una activitat econòmica.”

(ii) Modificació de l’article 119 de les normes urbanístiques de les Normes

subsidiàries i complementàries de planejament, substituint el seu contingut actual pel corresponent als articles 111, 112 i 115 a 126 del vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran:

“Article 119. Reconstrucció i rehabilitació de bordes i cabanes preexistents a l’entrada en vigor d’aquestes Normes. 1.- Amb caràcter general es permet reconstruir i rehabilitar les construccions preexistents d'acord amb el règim disposat pel planejament urbanístic d’aplicació a la Val d’Aran. 2.- A fi d'autoritzar les obres, el projecte d'adaptació haurà de contenir, ultra els documents exigits per l'article 17 d'aquestes Normes, documentació fotogràfica de l'edifici objecte de la reutilització o rehabilitació. 3.- Específicament, les intervencions sobre edificacions anteriors corresponents a bordes o cabanes hauran de respectar els següents punts: 3.1. Naturalesa i abast: L’articulat d’aquest precepte normatiu deriva del document intitulat “Preservació i recuperació de bordes i cabanes. Criteris i directrius d’intervenció”, que alhora forma part integrant del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en endavant PDUVA. Així doncs, la interpretació d’aquestes normes s’ha de fer d’acord als continguts d’aquests documents. 3.2. Objecte i finalitats: 1.- L’objecte d’aquest títol és la regulació de les intervencions en les construccions de caràcter tradicional situades en el sòl no urbanitzable, lligades a l’explotació agrícola i ramadera i pròpies d’aquest territori de muntanya, anomenades comunament bordes i


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

cabanes, tal i com queden definides en els articles 104 i 112 apartats a i b d’aquestes normes urbanístiques. 2.- La finalitat principal és la recuperació i protecció d’un patrimoni arquitectònic característic del sòl rústic, per tal de preservar-lo i posar-lo en valor, atès que és testimoni de la història i d’una manera tradicional i pròpia del territori d’exercir l’activitat agrícola i ramadera. La seva singularitat comporta un valor identitari i paisatgístic inqüestionable. 3.- Eventualment, altres finalitats preteses són: a) La sostenibilitat lligada a la recuperació d’edificacions en dessús i a la custòdia d’un territori amenaçat per un abandonament creixent; b) La dinamització econòmica que permeti diversificar les activitats i contribuir a la desestacionalització turística; c) Aportar un marc normatiu que unifiqui els criteris d’intervenció en bordes i cabanes per a tot el territori de la Vall, evitant interpretacions diverses i confusions a l’hora d’aplicar la normativa, en els procediments d’atorgament de llicències, així com la regulació dels usos admesos. 4.- Per assolir aquestes finalitats es regulen les diferents intervencions permeses en aquest patrimoni rústec, així com els possibles usos a implantar, incidint tant en aspectes estètics o formals, com de requisits previs per a l’atorgament de la llicència preceptiva. Així mateix és regulen mecanismes per tal de facilitar la implementació dels criteris i el seguiment del resultat, permetent adequar-lo de manera àgil, en funció del grau d’assoliment del objectiu de protecció fixat. 3.3.- Àmbit d’aplicació: 1.- Per bordes i cabanes, s’entenen aquelles edificacions que, tradicionalment, a més que per a la guarda del ramat i l’emmagatzematge de l’herba que consumia, servien d’aixopluc o estada temporal dels pastors que en tenien cura, amb les característiques definides en l’apartat 3.11 d’aquest mateix article. 2.- Atès el caràcter semi-estabular de les activitats ramaderes tradicionals, les bordes s’estenen per tot el territori, inclòs dins dels nuclis urbans o formant part dels propis habitatges. Aquesta normativa regula les bordes i cabanes situades en aquells sòls que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran descriu com a sistema d’espais oberts i els planejaments generals municipals corresponents classifiquen de sòl no urbanitzable. 3.- Transitòriament mentre no s’aprovi una normativa específica, la regulació que es deriva d’aquest títol és d’aplicació a aquelles


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

edificacions integrades en auviatges, forma d’assentament propi del territori de l’Aran. 4.- Així mateix queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquestes normes els habitatges i altres construccions preexistents en el sòl no urbanitzable que no responen a la definició que es fa en els apartats anteriors. 5.- Les bordes i cabanes objecte de recuperació han de ser anteriors a l’entrada en vigor de la primera figura de planejament general del municipi (és a dir, anteriors al dia 18 de gener de 1982) i han d’acreditar valors arquitectònics o històrics que calgui preservar. 3.4.- Competències de l’administració local: L’activitat de l’Administració local en relació a la normativa de preservació i recuperació de bordes i cabanes es concreta en regular i controlar l’execució de les obres d’acord amb la legislació vigent i amb allò que en elles es determina, exercint les seves competències de: Atorgament de llicències. Manteniment de la disciplina urbanística mitjançant el seguiment de les obres i les actuacions. Participació activa en les tasques de seguiment del desenvolupament d’aquestes normes i la seva aplicació i adequació, segons allò que es determina a l’article següent. 3.5.- Seguiment: Es creen els inventaris municipals de bordes i cabanes i la Comissió de seguiment per tal de facilitar les tasques de gestió i de seguiment d’aquestes normes urbanístiques, permetre la valoració de la seva adequació i dotar l’administració d’eines de control que ajudin al manteniment de la disciplina urbanística. 3.6. - Inventari municipal de bordes i cabanes: 1.- Es tracta d’un recull que aplega la informació de les bordes i cabanes existents en el sòl no urbanitzable de cadascun dels municipis de la Val d’Aran. 2.- Ha d’incloure una fitxa per a cada borda, cabana o conjunt on es detalli, tant gràficament com per escrit, les seves característiques físiques i administratives actuals: localització, coordenades UTM, titularitat, accessos, ús actual i usos admesos, característiques constructives en la data d’inclusió a l’inventari, grau de compliment d’aquesta normativa, serveis, paràmetres d’una eventual intervenció i d’altres observacions, si s’escau. 3.- L’inventari de bordes i cabanes es farà com a mínim a nivell municipal. És competència de l’ajuntament corresponent gestionar-ne la creació, manteniment i gestió, remetent-lo a la comissió de seguiment sempre que sigui requerit.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- L’inventari de bordes i cabanes té l’objectiu final d’incloure la totalitat d’aquests tipus d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de cada municipi. Mentre l’ajuntament corresponent o el Conselh Generau d’Aran no desenvolupin aquesta tasca, com a mínim ha de contenir la fitxa de totes aquelles bordes i cabanes existents per a les quals es sol·liciti qualsevol tipus de llicència. 5.- Els inventaris municipals de bordes i cabanes que es creïn en desenvolupament i execució de la present normativa són públics, així com són també públiques les llicències d’obres municipals que s’atorguin. 6.- S’adjunta com a annex de la present normativa el model de la fitxa que ha de conformar l’Inventari de bordes i cabanes. 3.7.- Comissió de seguiment: 1.- La Comissió de seguiment s’encarrega, a nivell de tota la Vall, de fer el seguiment de l’execució de les determinacions d’aquesta normativa i vetllar pel seu correcte desplegament, detectant possibles problemes i donant-hi la resposta que sigui pertinent. 2.- A la Comissió de seguiment han de ser-hi representats tots els ajuntaments de l’Aran i com a mínim un cop l’any s’ha de reunir en sessió de treball per posar en comú i valorar els diferents aspectes i problemàtiques derivats de l’aplicació de les normes en els respectius municipis; l’efectivitat i desenvolupament dels respectius inventaris de bordes i cabanes; i el seguiment i control de la protecció de la legalitat urbanística relativa a les construccions objecte d’aquesta normativa. 3.- El treball de la Comissió de seguiment es basa principalment en els inventaris de bordes i cabanes elaborats i presentats pels diferents ens municipals i ha d’elaborar un informe de conclusions de cada sessió. Aquest informe s’elevarà a tots els municipis de la Val d’Aran i a la Comissió d’Urbanisme. 4.- El Conselh Generau d’Aran és l’encarregat de coordinar les tasques de la Comissió de seguiment. 3.8.- Usos admesos: 1.- S’admeten, amb caràcter prioritari, els usos lligats a les activitats rústiques que en van propiciar la construcció: usos auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. Atès que bordes i cabanes servien també tradicionalment de refugi ocasional de pastors, les seves famílies i propietaris dels ramats, s’admet com a ús compatible el de lleure familiar. 2.- Pel que fa l’ús de lleure familiar, aquest serà admissible pel cas que comporti obres de rehabilitació o reconstrucció de les susdites edificacions, o intervencions que en modifiquin el seu aspecte exterior


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

o la seva distribució espaial interior, quan la finca on s’implanti estigui vinculada registralment a un habitatge localitzat a la Val d’Aran, essent ambdós propietat de la mateixa persona i en cap cas correspon ni es podrà assimilar a l’ús d’habitatge familiar. 3.- Per a la implantació d’usos admesos per la legislació vigent (habitatge familiar; establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; turisme rural; activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; equipaments o serveis comunitaris) i diferents als esmentats en els anteriors apartats 3.8.1 i 3.8.2, cal que la borda, cabana o conjunt hagi estat inclòs en el catàleg corresponent que estableix l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, i que en ell s’hi descriguin específicament els altres usos admesos. En tots els casos, aquests usos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. En cas de no estar elaborat l’esmentat catàleg, per a la implantació d’aquestes activitats caldrà seguir la tramitació i contingut de l’article 48 de la Llei d’urbanisme. 4.- Per a la implantació dels usos admesos regulats a l’apartat anterior és necessari justificar que la superfície de l’edificació és suficient per albergar l’ús que es preveu sense necessitar mai ampliació, ni carpa externa ni altres elements externs a l’element construït. 5.- Els usos que també puguin localitzar-se en sòl urbà, només seran admesos en aquelles bordes o cabanes situades a una distància de dos-cents (200) metres d’aquesta classe de sòl, per tal que no entrin en competència amb aquelles activitats similars existents en els nuclis urbans, on les despeses de funcionament són majors. 6.- En cap cas es poden reconstruir i rehabilitar bordes o cabanes amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. 3.9.- Vinculació amb habitatge existent: 1.- Per aquelles bordes o cabanes destinades a l’ús de lleure familiar, és condició indispensable per a tota intervenció de rehabilitació o reconstrucció, o per tota intervenció que modifiqui el seu aspecte exterior o la seva distribució espacial interior, que la finca on s'implanti estigui amb caràcter previ vinculada registralment a un habitatge, essent ambdós propietat de la mateixa o mateixes persones. 2.- Aquest habitatge s'ha de situar dins la Val d'Aran. 3.- La vinculació entre la finca on s'emplaci la borda o cabana i l’habitatge habitual de la persona o persones propietàries s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat d'acord amb la normativa aplicable, mitjançant nota al marge de les dues entitats registrals.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- A cada habitatge se li pot associar una única borda o cabana. Aquella persona o persones propietàries que tenen més d'una borda o cabana, a més d'aquella edificació vinculada per al lleure familiar, s'admeten en aquelles bordes i cabanes que mantenen parets, les obres de conservació, d'adequació, de millorament o de manteniment amb l’objectiu final de preservar aquest patrimoni de la Vall. 3.10.- Sol·licitud de llicència: 1.- Qualsevol intervenció de reconstrucció o rehabilitació d’una borda o cabana destinada al manteniment dels usos tradicionals descrits a l’apartat 3.8.1 d’aquest mateix article, es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 50 del TRLUC. Les intervencions en edificacions destinades a albergar qualsevol dels altres usos admesos es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 48 de la Llei d’urbanisme, en absència de catàleg. 2.- La intervenció en una borda o cabana existent, s’ha de fer d’acord a la corresponent llicència municipal, que resta subjecta a la regulació que en faci el planejament urbanístic i/o ordenances del corresponent municipi. 3.- En qualsevol cas, la sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada de la documentació següent: - Memòria tècnica, redactada per tècnic competent, que com a mínim

inclogui: (a) Descripció de la finca i la seva explotació, si s’escau, amb documentació gràfica i fotogràfica. (b) Descripció de les obres a realitzar (tant en la construcció com a l’entorn), indicant la situació de la construcció en coordenades UTM. (c) Justificació del compliment de les determinacions d’aquesta normativa. - Fitxa de la borda o cabana, segons model adjunt, per incloure’l a

l’Inventari municipal de bordes i cabanes. - Declaració responsable de la propietat de no destinar la borda o

cabana a habitatge. Aquest document és una declaració jurada on l’interessat es compromet, sota la seva responsabilitat, a mantenir l’ús permès i a no transformar la construcció en un habitatge.

- Escriptures o notes registrals de la finca on s’ubica la borda o cabana i de l’habitatge al que es vincularà la finca, segons allò que es determina a l’apartat 3.9 d’aquest mateix article.

4. Un cop presentada la sol·licitud de llicència, juntament amb la documentació abans descrita, i comprovat, per part del tècnic municipal, el compliment de les determinacions del Pla director


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

urbanístic de la Val d’Aran així com d’altra legislació aplicable, es pot emetre la llicència d’obres corresponent. 5.- L’executivitat d’aquesta llicència d’edificació resta condicionada a l’efectiva acreditació de la vinculació registral entre la finca objecte del projecte i l’habitatge habitual del propietari, segons allò que es determina a l’article 110 de la present normativa. 6.- Per a aquelles edificacions que es situen dins d’espais naturals protegits, cal sol·licitar els informes sectorials que siguin pertinents, si així ho determinen les normes de l’òrgan rector de l’espai natural. 3.11.- Definicions: Als efectes de la interpretació i aplicació d’aquestes normes urbanístiques, les definicions concretes dels elements que s’hi regulen són: a) Borda. Construcció situada fora dels nuclis urbans, lligada a l’explotació agrícola i ramadera i destinada tradicionalment a la guarda i emmagatzematge de l’herba dallada dels prats i allotjar el bestiar. Aquestes funcions es desenvolupaven en dos espais amb accessos diferenciats: l’estable i el paller, normalment situat sota coberta. Eventualment, servia d’aixopluc i refugi temporal de les persones a càrrec dels ramats. b) Cabana. Construcció, de petites dimensions, construïda pels propis pastors amb els recursos naturals del lloc. Les cabanes apareixen situades sovint a cotes superiors als 2.200m al llarg del circuit que segueix el bestiar durant l’estiu i els hi servien d’aixopluc i refugi temporal; per bé que també se’n troben en cotes inferiors. c) Auviatge. Diverses edificacions, destinades a habitatge permanent i bordes, formant un únic conjunt a l’entorn d’un pati tancat, amb una porta d’accés des del exterior. d) Conjunt de bordes i cabanes. Es refereix a diverses edificacions en volums aïllats però en unes condicions de proximitat tals que permeten considerar-los com una agrupació. e) Finca. Es correspon a la unitat registral. Pot estar constituïda per una o vàries parcel·les cadastrals i pot ser discontínua. f) Penalèrs. Són les façanes perpendiculars als vessants principals de la coberta. La seva part superior té forma triangular o trapezoidal, els costats del qual són les pales de la teulada. Són sempre les façanes més curtes d’un edifici. g) Penaus. Remat superior dels penalèrs a mode de petits graons damunt del mur. La seva funció és protegir la teulada, tant del vent i de l’aigua com del foc dels habitatges veïns. Especialment es construeixen quan el penalèr està a tocar de construccions veïnes, quan estan encarats cap el mal temps i quan estan en la part superior del pendent. h) Ràfec o barbacana. És la vora que sobresurt d'una teulada i que habitualment es projecta fora de la façana de l'edifici per proporcionar protecció contra la intempèrie.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

i) Quiboish. Solució de coberta consistent en disposar-hi un tercer vessant que arriba fins a la meitat del triangle del penalèr amb la finalitat de protegir-lo j) Llucana tipus boca de lop i tipus capochina. Les llucanes són obertures que sobresurten dels vessants de la teulada i que tenen la funció d’il·luminar l’interior. La seva estructura està feta amb taules de fusta recobertes amb lloses, tant als vessants com als costats. La seva localització és variable en funció de les dimensions de la coberta. Gairebé sempre se situen de forma simètrica La caputxina es cobreix a dos vessants i tanca amb dos finestrons, mentre que La gola de llop, és un tipus de caputxina d’un sol vessant. Generalment té una obertura més petita (80x30cm) i sovint s’utilitzava com a entrada per als coloms. Per que aquests poguessin entrar o sortir, es tapava amb una llosa o amb un porticó de fusta amb dos o quatre forats. 3.12. Tipus d’intervencions: 1.- L’objecte de la normativa es centra en la protecció i recuperació d’elements específics del patrimoni rústic tradicional, establint mecanismes d’intervenció en edificacions existents. En funció de l’estat de conservació del element construït es diferencien dos tipus d’intervenció: la rehabilitació i la reconstrucció. 2.- No s’admet l’ampliació dels volums edificats originals. 3.13. Criteris generals d’intervenció: 1.- Qualsevol intervenció s’ha de regir pel criteri general de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinada. De la mateixa manera es vetllarà pel manteniment o restitució de les característiques constructives originals de l’edificació i pròpies de l’Aran. 2.- En cas que l’estat ruïnós de l’edificació a intervenir no permeti identificar la composició original de la construcció o que l’estat actual no s’ajusti a les característiques constructives tradicionals, s’aplicaran els paràmetres regulats als article 119, quant a configuració morfològica i volumètrica, i 120 quant a materials, acabats i cromatisme. 3.14. Reconstrucció de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de reconstrucció les bordes i cabanes total o parcialment enrunades que, complint els requisits de l’article 106, calgui recuperar. 2.- Podran ser objecte de reconstrucció aquelles edificacions de les quals se’n pugui demostrar la seva existència mitjançant restes suficients que permetin identificar la seva ubicació exacta i les dimensions de la planta original.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.- No es consideren recuperables aquelles ruïnes situades: - en espais amb valors ecològics i paisatgístics d'especial i

destacable transcendència reconeguts pel planejament territorial, urbanístic i sectorial; aquests valors ecològics i paisatgístics prevalen sobre la recuperació arquitectònica. En coherència amb el que disposa l’article 119.3.2.2 d’aquestes Normes, en determinats supòsits i en aquests tipus d’espais, la recuperació de ruïnes pot tenir un valor paisatgístic.

- en espais de risc reconegut. 4.- Per procedir a la recuperació d’edificacions enrunades en finques on prèviament s’hagi rehabilitat o reconstruït alguna edificació, s’ha d’acreditar també que aquestes edificacions en les que ja s’ha intervingut existien prèviament. 5.- La ubicació i dimensions en planta de l’edificació reconstruïda coincidiran estrictament amb la de la traça de les runes identificades. 3.15. Rehabilitació de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de rehabilitació les bordes i cabanes conservades que, complint els requisits de l’article 106, calgui preservar. 2.- Amb caràcter general, qualsevol intervenció en les bordes i cabanes existents ha de comportar el manteniment i/o rehabilitació dels elements constructius propis de la zona, i l’enderroc de tots aquells volums i/o edificacions que en malmeten l’aspecte exterior i perjudiquen el paisatge. 3.16. Localització, accessibilitat i entorn: 1.- Cal garantir l’existència d’accés a les bordes i cabanes existents, si l’ús previst és d’activitat econòmica. Per a reprendre l’ús tradicional i de lleure familiar, aquest no és imprescindible però en cap cas es podrà dotar de nou accés. 2.- Si el condicionament de l’accés existent suposa una obra rellevant (obertura de camins, desmunts, terraplenats, etc.) no estarà permesa la rehabilitació o, en el seu cas, reconstrucció de l’edificació enrunada. 3.- Pel que fa a l’adequació de l’entorn immediat de la borda o cabana, s’estarà als requeriments del article 125 d’aquest mateix títol. 3.17. Tipologies de bordes i cabanes: A efectes de l’establiment dels paràmetres constructius admesos en les intervencions, es fixen dues tipologies bàsiques d’edificacions, en funció de la dimensió en planta, segons s’exposa en el quadre següent:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G



NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G


Coberta - Tipologia A 1.- Palla, segons la col·locació tradicional 2.- Lloses grosses de pissarra local. 3.- Lloses petites de pissarra local. De forma rectangular, col·locades amb la disposició tradicional.


Façanes Aspecte de paredat comú o pinyonat amb pedra del país.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

S’admeten paraments de taulons de fusta només en l’àmbit de la testera (penalér) per sobre del pla horitzontal virtual conformat per l'arrencada dels faldons de coberta o bé tancar el tester en tota la seva alçada, mitjançant taulons de fusta amb junts oberts.

NO s’admeten parets amb aparell de carreus ni els reforços a base de carreus concertats en les cantonades.

Fusteries Seran de fusta amb bastiment o pre-marc encastat vist

(NO obligatoris per obertures d'ample < 40 cm).

Les obertures incorporaran contravents de fusta enrasats al pla de façana. En cas d’instal·lar-se reixes, aquestes se situaran ocultes per darrera dels contravents.

2.- Les intervencions conjunts o edificacions articulades o properes entre sí, han de vetllar pel manteniment del caràcter unitari emprant materials i colors que harmonitzin. 3.20.- Elements annexes: 1.- No s’admet la construcció d’elements auxiliars o cossos afegits al volum principal com ara cancells, porxos, pèrgoles, galeries, glorietes, etc. 2.- Ates que una minoria de les bordes tradicionals podien disposar de balcons o galeries amb la funció d’assecador, s’admetran excepcionalment aquests elements sempre i quan s’acrediti documentalment la seva preexistència. 3.21.- Serveis: 1.- A la finca on s’emplaça la borda o cabana no es poden fer arribar altres serveis públics que els propis de les activitats rústiques. El cost de la possible portada del subministrament ha de ser proporcionat amb l’activitat rústica que ha de servir. 2.- Dins la borda o cabana, sempre amb mitjans autònoms i excloent la connexió a les xarxes municipals llevat que l’edificació es localitzi a menys de dos-cents (200) metres de distància, es poden tenir els serveis següents: a) Aigua: S’ha de justificar i descriure a la memòria tècnica la captació i portada. b) Electricitat: La memòria tècnica ha d’incorporar la descripció dels equips de producció, ubicació i traçat soterrat, si s’escau Plaques solars: No s’admeten La instal·lació elèctrica ha de donar compliment als requeriments de la legislació d’aplicació.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

c) Sanejament: S’haurà d'assegurar la depuració de les aigües residuals S’ha de justificar a la memòria tècnica el sistema d’abocament. No es permeten canals ni baixants vistos tant d'aigües pluvials com residuals. d) Foc a terra: S’admet. Sistema antiespurna obligatori. Es permet com a màxim una xemeneia d'extracció de fums que restarà situada sobre l’eix longitudinal de l’edificació. Es prohibeix qualsevol xemeneia o similar que suposi un volum adossat a la façana. 3.- Sempre que tècnicament sigui possible, cal que tots els elements que composen els sistemes autònoms de serveis es situïn dins l’edificació, integrats en el volum o completament soterrats, tot evitant la seva visió des de l’exterior. En cas que es soterrin dins o fora de l’edificació, el perfil resultant del terreny no suposarà cap modificació respecte del terreny original. 4.- S’evitarà la possible contaminació acústica provocada pels diferent components de les instal·lacions 3.22.- Entorn immediat de l’edificació: 1.- No es permet la modificació dels perfils vistos originals del terreny. 2.- No es poden obrir nous camins ni accessos. 3.- Cal mantenir el caràcter rural de la finca i és obligatòria la recuperació i manteniment de l’entorn de l’edificació d'acord amb la seva funció i ús originals, 4.- Els espais no ocupats per l’edificació rebran un tractament d'acord amb les característiques naturals del paisatge del lloc, no permetent-se cap tipus d’enjardinament ni pavimentació. 5.- Resten prohibits els enjardinaments i elements propis dels sòls urbans (tanques; piscines; jardinera ornamental; figures de jardí; etc.). 6.- El mobiliari convencional exterior amb independència del material del que estigui fet; i altres elements accessoris o auxiliars tipus barbacoes, dutxes, estenedors, etc. no són propis de l’ús tradicional de la borda o cabana. Per això han de sers mòbils i fàcilment transportables i guardar-los a l’interior de l’edificació quan no s’utilitzin. 3.23. Tanques: 1.- Amb caràcter general, no es permet la construcció de tanques.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

2.- La instal·lació de tanques ha d’estar justificada per obligatorietat determinada per normatives sectorials en relació a I'activitat a desenvolupar o per ser estrictament necessari per al funcionament o seguretat de l’explotació agro-ramadera. 3.- A banda dels que puguin ser exigits normativament, no es podrà autoritzar la instal·lació de tanques al voltant d’edificacions sense altre justificació que la de protecció. 4.- Les tanques s’instal·laran tenint en compte elements estructuradors del paisatge: vores de camins, rieres, marges, fileres arbrades, etc. 5.- L’altura de les tanques, amb les excepcions justificades per tal de donar compliment a la normativa sectorial, serà de com a màxim 1,20 m. 6.- Estaran configurades per murs amb l’aspecte de paredat comú de pedra del país o be calades de muntants i travessers de fusta. El seu disseny mantindrà al màxim el caràcter rural dels espais oberts i la continuïtat visual d’aquests espais. 7.- Excepcionalment, s’admeten les tanques tradicionals preexistents, com ara les dels tradicionals corrals (corraus). En el cas de trobar-se enrunades, s’admetrà la seva reconstrucció amb la resta del conjunt edificat. 8.- Queden prohibides les tanques de caràcter urbà o industrial com la malla electrosoldada i les de plàstics de colors estridents, així com les pròpies dels sòls urbans. 9.- Sempre que sigui possible les tanques han de permetre el pas de fauna.”

(iii) Modificació de l’article 120 de les normes urbanístiques de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament, per tal de regular l’ús de lleure familiar en bordes i cabanes en sòl no urbanitzable:

“Capítol Segon.- SÒL RÚSTIC Article 120.- Usos permesos Es permeten els usos següents: a. Habitatge unifamiliar, únicament i exclusiva en els supòsits

legalment previstos. b. Comercial. c. Sanitari-assistencial. d. Recreatiu.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

e. Esportiu. f. Administratiu (àdhuc els quarters militars). g. Abastament. h. Cementiri. i. Indústries en la modalitat transformadora dels productes del

país i dels recursos naturals del territori (fusta, llet, pinsos, ramaderia, càrnica, etc.).

j. Indústria hidroelèctrica. k. Agrícola, ramader i forestal, àdhuc instal·lacions o

magatzems agropecuaris. l. Lleure familiar, d’acord amb les condicions establertes a

l’article 119, apartat 3.8.2 d’aquestes normes. m. Ús turístic en qualsevol de les modalitats previstes per la

legislació sectorial en matèria d'establiments turístics i sempre d’acord amb la legislació urbanística aplicable.

Els usos preferents seran els agrícoles, forestals i ramaders.”

(iv) Modificació de l’article 126 de les normes urbanístiques de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament, per tal de poder fer efectiva la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable d’acord amb la normativa del vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en qualsevol de les categories de sòl establertes pel planejament territorial:

“Capítol Tercer.- SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ESPECIAL Article 126.- Usos i condicions de l'edificació a) En les àrees qualificades com a Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial, només s’admeten els usos compatibles amb les condicions naturals i amb els objectius de la protecció especial i aquells usos previstos per a la recuperació de bordes i cabanes. b) Es prohibeix qualsevol nova construcció, llevat dels refugis de muntanya - per a excursionistes, pescadors o pastors i per a l'ús forestal o d'indústria hidroelèctrica - i de les bordes per l’ús agropecuari. L’edificació es regularà per les condicions de les edificacions de dimensió reduïda per al sòl rústic. c) Les instal·lacions i les edificacions vinculades a l’explotació de les estacions d’esquí i muntanya, també es regularan per les condicions de les edificacions de dimensió major per al sòl rústic. d) Les intervencions de preservació i/o recuperació de bordes i cabanes queden regulades en l'art. 119 d'aquestes normes.”


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

2. Pel que fa el municipi de Bossòst:


“Article 31. Classes d'usos. A.- Segons la seva funció: 1.- Ús residencial, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar . S'estableixen les categories següents: a) Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifamiliar amb accés i elements comuns. 2.- Ús hoteler, que compren els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, aparhotels, motels i, en general, els del ram d'hosteleria. 3.- Ús comercial. És l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l'engròs i al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat, bars, restaurants i similars. Els usos comercials que, per llurs característiques –matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats– originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial. 4.- Ús d'oficina, que inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa i assegurances i els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. 5.- Ús industrial. a) S'hi comprenen les següents categories: 1ª Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns. 2ª Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa. 3ª Garatges. 4ª Els tallers de reparació i de les estacions de servei i de rentat de vehicles. 5ª Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als béns. b) Diferents dels usos industrials definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris,


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

forestals que es regulen segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes. 6.- Ús sanitari-assistencial. a) Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. b) L 'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars. c) També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari com asils, llar de vells, etc. 7.- Ús educatiu. Aquest ús compren l'ensenyament en tots els graus i modalitats. 8.- Ús sòcio-cultural i religiós: Aquest ús compren les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferencies, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social i religiós, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis, temples i similars. 9.- Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou els dels espectacles de tota mena, àdhuc els esports, així com els càmpings. 10.- Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals i edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. 11.- Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions i edificis afectes a qualsevol Administració Pública. 12.- Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors. 13.- Cementiri. 14.- Ús agrícola, ramader i forestal. Inclou totes les activitats de cultiu i directament derivades d’aquestes, així com les explotacions forestals i ramaderes. 15.- Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. També inclou els espais i edificis utilitzats per a l'aparcament de vehicles. 16.- Ús de lleure familiar. Es defineix l’ús de lleure familiar com l’ús tradicional en bordes i cabanes de la Val d’Aran, compatible amb els usos rústics propis del sòl no urbanitzable, que comporta l’estança o la permanència esporàdica i no permanent d’una persona o grup reduït de persones en aquestes edificacions per a gaudir del seu entorn i per a preservar-lo, sense suposar mai una activitat econòmica.”



“Article 119. Reconstrucció i rehabilitació de bordes i cabanes preexistents a l’entrada en vigor d’aquestes Normes.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

1.- Amb caràcter general es permet reconstruir i rehabilitar les construccions preexistents d'acord amb el règim disposat pel planejament urbanístic d’aplicació a la Val d’Aran. 2.- A fi d'autoritzar les obres, el projecte d'adaptació haurà de contenir, ultra els documents exigits per l'article 17 d'aquestes Normes, documentació fotogràfica de l'edifici objecte de la reutilització o rehabilitació. 3.- Específicament, les intervencions sobre edificacions anteriors corresponents a bordes o cabanes hauran de respectar els següents punts: 3.1. Naturalesa i abast: L’articulat d’aquest precepte normatiu deriva del document intitulat “Preservació i recuperació de bordes i cabanes. Criteris i directrius d’intervenció”, que alhora forma part integrant del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en endavant PDUVA. Així doncs, la interpretació d’aquestes normes s’ha de fer d’acord als continguts d’aquests documents. 3.2. Objecte i finalitats: 1.- L’objecte d’aquest títol és la regulació de les intervencions en les construccions de caràcter tradicional situades en el sòl no urbanitzable, lligades a l’explotació agrícola i ramadera i pròpies d’aquest territori de muntanya, anomenades comunament bordes i cabanes, tal i com queden definides en els articles 104 i 112 apartats a i b d’aquestes normes urbanístiques. 2.- La finalitat principal és la recuperació i protecció d’un patrimoni arquitectònic característic del sòl rústic, per tal de preservar-lo i posar-lo en valor, atès que és testimoni de la història i d’una manera tradicional i pròpia del territori d’exercir l’activitat agrícola i ramadera. La seva singularitat comporta un valor identitari i paisatgístic inqüestionable. 3.- Eventualment, altres finalitats preteses són: a) La sostenibilitat lligada a la recuperació d’edificacions en dessús i a la custòdia d’un territori amenaçat per un abandonament creixent; b) La dinamització econòmica que permeti diversificar les activitats i contribuir a la desestacionalització turística; c) Aportar un marc normatiu que unifiqui els criteris d’intervenció en bordes i cabanes per a tot el territori de la Vall, evitant interpretacions diverses i confusions a l’hora d’aplicar la normativa, en els procediments d’atorgament de llicències, així com la regulació dels usos admesos.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- Per assolir aquestes finalitats es regulen les diferents intervencions permeses en aquest patrimoni rústec, així com els possibles usos a implantar, incidint tant en aspectes estètics o formals, com de requisits previs per a l’atorgament de la llicència preceptiva. Així mateix és regulen mecanismes per tal de facilitar la implementació dels criteris i el seguiment del resultat, permetent adequar-lo de manera àgil, en funció del grau d’assoliment del objectiu de protecció fixat. 3.3.- Àmbit d’aplicació: 1.- Per bordes i cabanes, s’entenen aquelles edificacions que, tradicionalment, a més que per a la guarda del ramat i l’emmagatzematge de l’herba que consumia, servien d’aixopluc o estada temporal dels pastors que en tenien cura, amb les característiques definides en l’apartat 3.11 d’aquest mateix article. 2.- Atès el caràcter semi-estabular de les activitats ramaderes tradicionals, les bordes s’estenen per tot el territori, inclòs dins dels nuclis urbans o formant part dels propis habitatges. Aquesta normativa regula les bordes i cabanes situades en aquells sòls que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran descriu com a sistema d’espais oberts i els planejaments generals municipals corresponents classifiquen de sòl no urbanitzable. 3.- Transitòriament mentre no s’aprovi una normativa específica, la regulació que es deriva d’aquest títol és d’aplicació a aquelles edificacions integrades en auviatges, forma d’assentament propi del territori de l’Aran. 4.- Així mateix queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquestes normes els habitatges i altres construccions preexistents en el sòl no urbanitzable que no responen a la definició que es fa en els apartats anteriors. 5.- Les bordes i cabanes objecte de recuperació han de ser anteriors a l’entrada en vigor de la primera figura de planejament general del municipi (és a dir, anteriors al dia 18 de gener de 1982) i han d’acreditar valors arquitectònics o històrics que calgui preservar. 3.4.- Competències de l’administració local: L’activitat de l’Administració local en relació a la normativa de preservació i recuperació de bordes i cabanes es concreta en regular i controlar l’execució de les obres d’acord amb la legislació vigent i amb allò que en elles es determina, exercint les seves competències de: - Atorgament de llicències. - Manteniment de la disciplina urbanística mitjançant el seguiment

de les obres i les actuacions. - Participació activa en les tasques de seguiment del

desenvolupament d’aquestes normes i la seva aplicació i


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

adequació, segons allò que es determina a l’article següent. 3.5.- Seguiment: Es creen els inventaris municipals de bordes i cabanes i la Comissió de seguiment per tal de facilitar les tasques de gestió i de seguiment d’aquestes normes urbanístiques, permetre la valoració de la seva adequació i dotar l’administració d’eines de control que ajudin al manteniment de la disciplina urbanística. 3.6. - Inventari municipal de bordes i cabanes: 1.- Es tracta d’un recull que aplega la informació de les bordes i cabanes existents en el sòl no urbanitzable de cadascun dels municipis de la Val d’Aran. 2.- Ha d’incloure una fitxa per a cada borda, cabana o conjunt on es detalli, tant gràficament com per escrit, les seves característiques físiques i administratives actuals: localització, coordenades UTM, titularitat, accessos, ús actual i usos admesos, característiques constructives en la data d’inclusió a l’inventari, grau de compliment d’aquesta normativa, serveis, paràmetres d’una eventual intervenció i d’altres observacions, si s’escau. 3.- L’inventari de bordes i cabanes es farà com a mínim a nivell municipal. És competència de l’ajuntament corresponent gestionar-ne la creació, manteniment i gestió, remetent-lo a la comissió de seguiment sempre que sigui requerit. 4.- L’inventari de bordes i cabanes té l’objectiu final d’incloure la totalitat d’aquests tipus d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de cada municipi. Mentre l’ajuntament corresponent o el Conselh Generau d’Aran no desenvolupin aquesta tasca, com a mínim ha de contenir la fitxa de totes aquelles bordes i cabanes existents per a les quals es sol·liciti qualsevol tipus de llicència. 5.- Els inventaris municipals de bordes i cabanes que es creïn en desenvolupament i execució de la present normativa són públics, així com són també públiques les llicències d’obres municipals que s’atorguin. 6.- S’adjunta com a annex de la present normativa el model de la fitxa que ha de conformar l’Inventari de bordes i cabanes. 3.7.- Comissió de seguiment: 1.- La Comissió de seguiment s’encarrega, a nivell de tota la Vall, de fer el seguiment de l’execució de les determinacions d’aquesta normativa i vetllar pel seu correcte desplegament, detectant possibles problemes i donant-hi la resposta que sigui pertinent. 2.- A la Comissió de seguiment han de ser-hi representats tots els ajuntaments de l’Aran i com a mínim un cop l’any s’ha de reunir en


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

sessió de treball per posar en comú i valorar els diferents aspectes i problemàtiques derivats de l’aplicació de les normes en els respectius municipis; l’efectivitat i desenvolupament dels respectius inventaris de bordes i cabanes; i el seguiment i control de la protecció de la legalitat urbanística relativa a les construccions objecte d’aquesta normativa. 3.- El treball de la Comissió de seguiment es basa principalment en els inventaris de bordes i cabanes elaborats i presentats pels diferents ens municipals i ha d’elaborar un informe de conclusions de cada sessió. Aquest informe s’elevarà a tots els municipis de la Val d’Aran i a la Comissió d’Urbanisme. 4.- El Conselh Generau d’Aran és l’encarregat de coordinar les tasques de la Comissió de seguiment. 3.8.- Usos admesos: 1.- S’admeten, amb caràcter prioritari, els usos lligats a les activitats rústiques que en van propiciar la construcció: usos auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. Atès que bordes i cabanes servien també tradicionalment de refugi ocasional de pastors, les seves famílies i propietaris dels ramats, s’admet com a ús compatible el de lleure familiar. 2.- Pel que fa l’ús de lleure familiar, aquest serà admissible pel cas que comporti obres de rehabilitació o reconstrucció de les susdites edificacions, o intervencions que en modifiquin el seu aspecte exterior o la seva distribució espaial interior, quan la finca on s’implanti estigui vinculada registralment a un habitatge localitzat a la Val d’Aran, essent ambdós propietat de la mateixa persona i en cap cas correspon ni es podrà assimilar a l’ús d’habitatge familiar. 3.- Per a la implantació d’usos admesos per la legislació vigent (habitatge familiar; establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; turisme rural; activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; equipaments o serveis comunitaris) i diferents als esmentats en els anteriors apartats 3.8.1 i 3.8.2, cal que la borda, cabana o conjunt hagi estat inclòs en el catàleg corresponent que estableix l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, i que en ell s’hi descriguin específicament els altres usos admesos. En tots els casos, aquests usos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. En cas de no estar elaborat l’esmentat catàleg, per a la implantació d’aquestes activitats caldrà seguir la tramitació i contingut de l’article 48 de la Llei d’urbanisme. 4.- Per a la implantació dels usos admesos regulats a l’apartat anterior és necessari justificar que la superfície de l’edificació és suficient per albergar l’ús que es preveu sense necessitar mai


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

ampliació, ni carpa externa ni altres elements externs a l’element construït. 5.- Els usos que també puguin localitzar-se en sòl urbà, només seran admesos en aquelles bordes o cabanes situades a una distància de dos-cents (200) metres d’aquesta classe de sòl, per tal que no entrin en competència amb aquelles activitats similars existents en els nuclis urbans, on les despeses de funcionament són majors. 6.- En cap cas es poden reconstruir i rehabilitar bordes o cabanes amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. 3.9.- Vinculació amb habitatge existent: 1.- Per aquelles bordes o cabanes destinades a l’ús de lleure familiar, és condició indispensable per a tota intervenció de rehabilitació o reconstrucció, o per tota intervenció que modifiqui el seu aspecte exterior o la seva distribució espacial interior, que la finca on s'implanti estigui amb caràcter previ vinculada registralment a un habitatge, essent ambdós propietat de la mateixa o mateixes persones. 2.- Aquest habitatge s'ha de situar dins la Val d'Aran. 3.- La vinculació entre la finca on s'emplaci la borda o cabana i l’habitatge habitual de la persona o persones propietàries s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat d'acord amb la normativa aplicable, mitjançant nota al marge de les dues entitats registrals. 4.- A cada habitatge se li pot associar una única borda o cabana. Aquella persona o persones propietàries que tenen més d'una borda o cabana, a més d'aquella edificació vinculada per al lleure familiar, s'admeten en aquelles bordes i cabanes que mantenen parets, les obres de conservació, d'adequació, de millorament o de manteniment amb l’objectiu final de preservar aquest patrimoni de la Vall. 3.10.- Sol·licitud de llicència: 1.- Qualsevol intervenció de reconstrucció o rehabilitació d’una borda o cabana destinada al manteniment dels usos tradicionals descrits a l’apartat 3.8.1 d’aquest mateix article, es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 50 del TRLUC. Les intervencions en edificacions destinades a albergar qualsevol dels altres usos admesos es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 48 de la Llei d’urbanisme, en absència de catàleg. 2.- La intervenció en una borda o cabana existent, s’ha de fer d’acord a la corresponent llicència municipal, que resta subjecta a la regulació que en faci el planejament urbanístic i/o ordenances del corresponent municipi. 3.- En qualsevol cas, la sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada de la documentació següent:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Memòria tècnica, redactada per tècnic competent, que com a mínim inclogui: (a) Descripció de la finca i la seva explotació, si s’escau, amb documentació gràfica i fotogràfica. (b) Descripció de les obres a realitzar (tant en la construcció com a l’entorn), indicant la situació de la construcció en coordenades UTM. (c) Justificació del compliment de les determinacions d’aquesta normativa. - Fitxa de la borda o cabana, segons model adjunt, per incloure’l a




4. Un cop presentada la sol·licitud de llicència, juntament amb la documentació abans descrita, i comprovat, per part del tècnic municipal, el compliment de les determinacions del Pla director urbanístic de la Val d’Aran així com d’altra legislació aplicable, es pot emetre la llicència d’obres corresponent. 5.- L’executivitat d’aquesta llicència d’edificació resta condicionada a l’efectiva acreditació de la vinculació registral entre la finca objecte del projecte i l’habitatge habitual del propietari, segons allò que es determina a l’article 110 de la present normativa. 6.- Per a aquelles edificacions que es situen dins d’espais naturals protegits, cal sol·licitar els informes sectorials que siguin pertinents, si així ho determinen les normes de l’òrgan rector de l’espai natural. 3.11.- Definicions: Als efectes de la interpretació i aplicació d’aquestes normes urbanístiques, les definicions concretes dels elements que s’hi regulen són: a) Borda. Construcció situada fora dels nuclis urbans, lligada a l’explotació agrícola i ramadera i destinada tradicionalment a la guarda i emmagatzematge de l’herba dallada dels prats i allotjar el bestiar. Aquestes funcions es desenvolupaven en dos espais amb accessos diferenciats: l’estable i el paller, normalment situat sota coberta. Eventualment, servia d’aixopluc i refugi temporal de les persones a càrrec dels ramats.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

b) Cabana. Construcció, de petites dimensions, construïda pels propis pastors amb els recursos naturals del lloc. Les cabanes apareixen situades sovint a cotes superiors als 2.200m al llarg del circuit que segueix el bestiar durant l’estiu i els hi servien d’aixopluc i refugi temporal; per bé que també se’n troben en cotes inferiors. c) Auviatge. Diverses edificacions, destinades a habitatge permanent i bordes, formant un únic conjunt a l’entorn d’un pati tancat, amb una porta d’accés des del exterior. d) Conjunt de bordes i cabanes. Es refereix a diverses edificacions en volums aïllats però en unes condicions de proximitat tals que permeten considerar-los com una agrupació. e) Finca. Es correspon a la unitat registral. Pot estar constituïda per una o vàries parcel·les cadastrals i pot ser discontínua. f) Penalèrs. Són les façanes perpendiculars als vessants principals de la coberta. La seva part superior té forma triangular o trapezoidal, els costats del qual són les pales de la teulada. Són sempre les façanes més curtes d’un edifici. g) Penaus. Remat superior dels penalèrs a mode de petits graons damunt del mur. La seva funció és protegir la teulada, tant del vent i de l’aigua com del foc dels habitatges veïns. Especialment es construeixen quan el penalèr està a tocar de construccions veïnes, quan estan encarats cap el mal temps i quan estan en la part superior del pendent. h) Ràfec o barbacana. És la vora que sobresurt d'una teulada i que habitualment es projecta fora de la façana de l'edifici per proporcionar protecció contra la intempèrie. i) Quiboish. Solució de coberta consistent en disposar-hi un tercer vessant que arriba fins a la meitat del triangle del penalèr amb la finalitat de protegir-lo j) Llucana tipus boca de lop i tipus capochina. Les llucanes són obertures que sobresurten dels vessants de la teulada i que tenen la funció d’il·luminar l’interior. La seva estructura està feta amb taules de fusta recobertes amb lloses, tant als vessants com als costats. La seva localització és variable en funció de les dimensions de la coberta. Gairebé sempre se situen de forma simètrica La caputxina es cobreix a dos vessants i tanca amb dos finestrons, mentre que La gola de llop, és un tipus de caputxina d’un sol vessant. Generalment té una obertura més petita (80x30cm) i sovint s’utilitzava com a entrada per als coloms. Per que aquests poguessin entrar o sortir, es tapava amb una llosa o amb un porticó de fusta amb dos o quatre forats. 3.12. Tipus d’intervencions: 1.- L’objecte de la normativa es centra en la protecció i recuperació d’elements específics del patrimoni rústic tradicional, establint mecanismes d’intervenció en edificacions existents. En funció de l’estat de conservació del element construït es diferencien dos tipus d’intervenció: la rehabilitació i la reconstrucció. 2.- No s’admet l’ampliació dels volums edificats originals.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.13. Criteris generals d’intervenció: 1.- Qualsevol intervenció s’ha de regir pel criteri general de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinada. De la mateixa manera es vetllarà pel manteniment o restitució de les característiques constructives originals de l’edificació i pròpies de l’Aran. 2.- En cas que l’estat ruïnós de l’edificació a intervenir no permeti identificar la composició original de la construcció o que l’estat actual no s’ajusti a les característiques constructives tradicionals, s’aplicaran els paràmetres regulats als article 119, quant a configuració morfològica i volumètrica, i 120 quant a materials, acabats i cromatisme. 3.14. Reconstrucció de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de reconstrucció les bordes i cabanes total o parcialment enrunades que, complint els requisits de l’article 106, calgui recuperar. 2.- Podran ser objecte de reconstrucció aquelles edificacions de les quals se’n pugui demostrar la seva existència mitjançant restes suficients que permetin identificar la seva ubicació exacta i les dimensions de la planta original. 3.- No es consideren recuperables aquelles ruïnes situades: - en espais amb valors ecològics i paisatgístics d'especial i


en espais de risc reconegut. 4.- Per procedir a la recuperació d’edificacions enrunades en finques on prèviament s’hagi rehabilitat o reconstruït alguna edificació, s’ha d’acreditar també que aquestes edificacions en les que ja s’ha intervingut existien prèviament. 5.- La ubicació i dimensions en planta de l’edificació reconstruïda coincidiran estrictament amb la de la traça de les runes identificades. 3.15. Rehabilitació de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de rehabilitació les bordes i cabanes conservades que, complint els requisits de l’article 106, calgui preservar.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

2.- Amb caràcter general, qualsevol intervenció en les bordes i cabanes existents ha de comportar el manteniment i/o rehabilitació dels elements constructius propis de la zona, i l’enderroc de tots aquells volums i/o edificacions que en malmeten l’aspecte exterior i perjudiquen el paisatge. 3.16. Localització, accessibilitat i entorn: 1.- Cal garantir l’existència d’accés a les bordes i cabanes existents, si l’ús previst és d’activitat econòmica. Per a reprendre l’ús tradicional i de lleure familiar, aquest no és imprescindible però en cap cas es podrà dotar de nou accés. 2.- Si el condicionament de l’accés existent suposa una obra rellevant (obertura de camins, desmunts, terraplenats, etc.) no estarà permesa la rehabilitació o, en el seu cas, reconstrucció de l’edificació enrunada. 3.- Pel que fa a l’adequació de l’entorn immediat de la borda o cabana, s’estarà als requeriments del article 125 d’aquest mateix títol. 3.17. Tipologies de bordes i cabanes: A efectes de l’establiment dels paràmetres constructius admesos en les intervencions, es fixen dues tipologies bàsiques d’edificacions, en funció de la dimensió en planta, segons s’exposa en el quadre següent:



NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G


(iii) Modificació de l’article 120 de les normes urbanístiques de les Normes

subsidiàries i complementàries de planejament, per tal de regular l’ús de lleure familiar en bordes i cabanes en sòl no urbanitzable:

“Capítol Segon.- SÒL RÚSTIC Article 120.- Usos permesos Es permeten els usos següents: Habitatge unifamiliar, únicament i exclusiva en els supòsits legalment previstos. a.- Comercial. b.- Sanitari-assistencial.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

c.- Recreatiu. d.- Esportiu. e.- Administratiu (àdhuc els quarters militars). f.- Abastament. g.- Cementiri. h.- Indústries en la modalitat transformadora dels productes del país i dels recursos naturals del territori (fusta, llet, pinsos, ramaderia, càrnica, etc.). i.- Indústria hidroelèctrica. j.- Agrícola, ramader i forestal, àdhuc instal·lacions o magatzems agropecuaris. k.- Lleure familiar, d’acord amb les condicions establertes a l’article 119, apartat 3.8.2 d’aquestes normes. l.- Ús turístic en qualsevol de les modalitats previstes per la legislació sectorial en matèria d'establiments turístics i sempre d’acord amb la legislació urbanística aplicable. Els usos preferents seran els agrícoles, forestals i ramaders.”

(iv) Modificació de l’article 126 de les normes urbanístiques de les Normes

subsidiàries i complementàries de planejament, per tal de poder fer efectiva la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable d’acord amb la normativa del vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en qualsevol de les categories de sòl establertes pel planejament territorial:

“Capítol Tercer.- SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ESPECIAL Article 126.- Usos i condicions de l'edificació. a) En les àrees qualificades com a Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial, només s’admeten els usos compatibles amb les condicions naturals i amb els objectius de la protecció especial i aquells usos previstos per a la recuperació de bordes i cabanes. b) Es prohibeix qualsevol nova construcció, llevat dels equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural i de les bordes per l’ús agropecuari.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

L’edificació i usos dels equipaments d’interès públic es regularan pel determinat al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran, al Pla Territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i al Text Refós de la Llei d’urbanisme i per les condicions d’edificació de dimensió major per al sòl rústic establertes en aquestes normes. L’edificació de les bordes es regularà per les condicions de les edificacions de dimensió reduïda per al sòl rústic, establertes en aquestes normes. Les instal·lacions i les edificacions vinculades a l’explotació de les estacions d’esquí i muntanya, també es regularan per les condicions de les edificacions de dimensió major per al sòl rústic. d) AL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC - ZONA DE POLICIA DE LLERES Els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal, a una zona de policia de 100 m d'amplada, i a una zona de servitud de 5 m d'amplada. La zona de servitud ( zona d'ús de 5 m d'amplada) resta sotmesa al punt 4 del RD 9/2008. Les finalitats d'aquesta zona són de protecció de l'ecosistema fluvial i del DPH, pas públic peatonal i per al desenvolupament del servei de vigilància, conservació i salvament, etc. i ha de quedar lliure de qualsevol construcció, edificació, mur, moviment de terres, etc., que impedeixin aquestes finalitats, i ser apta, transitable i practicable en tot moment. Els propietaris d'aquesta zona podran lliurement sembrar i plantar espècies no arbòries, sempre que no deteriorin l'ecosistema fluvial o impedeixin el pas assenyalat anteriorment. Així doncs, totes les obres i intervencions realitzades en Zona de Policia de lleres i/o Domini Públic Hidràulic, requereixen l'autorització per part de l'Organisme Hidràulic Competent, de conformitat amb el RD 849/1986, d/11 d'abril pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, i les seves posteriors modificacions. En cas d'actuacions dins de la Llera del riu Garona, o en la seva Zona de Policia de lleres, i atenent que es tracta d'un riu internacional, serà de compliment l'establert al RD 2646/1985 de 27 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, en matèria d'obres hidràuliques, Així doncs, la tramitació d'aquests expedients, correspondrà a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, En relació a altres lleres del municipi, la tramitació d'actuacions en Zona de Policia de lleres 1 Domini Públic Hidràulic correspondria a


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

l'Agència Catalana de l'Aigua, rebent-se finalment la Resolució per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. ABASTAMENT Si l'abastament a les construccions / instal·lacions es realitza a través de captacions d'aigua superficials / subterrànies, caldrà adjuntar la resolució de CHE relativa a l'aprofitament / concessió. En cas de no trobar-se la captació regularitzada, s'adjuntaran característiques de la mateixa, juntament amb una còpia del registre d'entrada de la sol ,licitud de regularització davant l'Organisme de Conca. Si l'abastament a les construccions / instal·lacions es realitza a través de connexió a una xarxa municipal d'aigua, s'adjuntarà informe de l'Ajuntament de Bossòst. Es realitzarà un estudi de la demanda d'aigua. En relació a la reutilització d'aigües residuals depurades, s'acomplirà els art. 272 i 273 del RD 849/1986 d'11 d'abril pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, l'article 109 del RDL 1/2001 de 20 de juliol pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'aigües, i el RD 1620/2007 de 7 de desembre pel qual .s'aprova el regim-jurídic de la reutilització de les aigües depurades. SANEJAMENT Tal com estableix el TRLLA i el RDPH, per realitzar qualsevol abocament, directe o indirecte, al Domini Públic Hidràulic, cal disposar prèviament de la corresponent autorització d'abocament d'aigües residuals, a sol 'licitar al Departament d'Autoritzacions de l'Agència Catalana de l'Aigua, En relació als abocaments efectuats a qualsevol punt de la xarxa de clavegueram o col·lectors gestionats per les administracions autonòmiques o locals o per entitats dependents de les mateixes, I 'autorització correspondrà a l'òrgan autonòmic o local competent, d'acord amb el RDL 4/2007, de 13 d'abril, pel qual es modifica el TRLLA. En relació a les aigües residuals industrials, caldrà acomplir l'article 260 del RD 606/2003. En qualsevol cas, les activitats a dur a terme en el municipi hauran d'assumir tots els costos econòmics corresponents al sanejament de les aigües residuals i pluvials generades per aquelles (xarxa separativa, col·lectors, bombaments, EDAR, etc,), En cas de connectar les seves aigües residuals al sistema públic de sanejament, hauran d'assumir tots els costos econòmics de forma proporcional a la implantació de l 'ús, i es tindrà en compte l'establert a Decret 130/2003 de 13 de maig pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i el


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

PSARU (Aprovat per Resolució MAH/2370/2006 de 3 juliol - DOGC 4679 de data 19/07/06), Si el sistema escollit és l'emmagatzematge temporal de les aigües residuals en un dipòsit i el seu buidatge periòdic, llavors caldrà assegurar que aquest dipòsit sigui completament impermeable, així com realitzar els tràmits oportuns davant l 'Agència Catalana de l'Aigua relatiu als abocaments mitjançant camió cisterna. Les aigües pluvials no s'uniran amb les aigües residuals (xarxa -separativa). Essent necessari definir el punt d'abocament de residuals i de pluvials. HIDROLOGIA - HIDRÀULICA. INUNDABLlLTAT Qualsevol actuació a dur a terme en el municipi, haurà de ser compatible d'acord amb l'establert a l'article 6 "Directiu de preservació front al risc d'inundació", i la Disposició Transitòria Primera "Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d'Urbanisme" i Segona "Estudis d'inundabilitat en cas de manca d'instrument de planificació hidràulica aprovat" del Decret 205/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. Paral·lelament, les actuacions també hauran de complir amb l'article 9 del RD 9/2008 d'11 de gener pel qual es modifica el Reglament de Domini Públic Hidràulic. En el supòsit que fos necessari redactar un estudi d'inundabilitat, es seguirà l'establert a les guies i recomanacions publicades per l'organisme hidràulic. Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influencia del transport sòlid sobre la làmina d'aigua. Per a la seva valoració, l'estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l'arxiu executable de l'eina informàtica emprada), i amb definició mínima 1: 1.000. Es de destacar l'important paper de la topografia i del seu tractament adequat per a I'obtenció de resultats hidràulics coherents. L'estudi inclourà un anàlisi de la validesa dels resultats obtinguts. Quan sigui el cas, també caldrà tenir en compte l'existència de cons de dejecció, mitjançant la redacció d'estudis hidrogeomorfològics de detall, els quals també hauran de ser valorats per l'ICGC. En cas que sorgeixin noves tecnologies per avaluar la inundabilitat, o existeixen canvis en les metodologies de càlcul que aplica l'Agencia Catalana de l'Aigua, s'hauran d'aplicar els sistemes més actualitzats i que proporcionin resultats més precisos. e) Les intervencions de preservació i/o recuperació de bordes i cabanes queden regulades en l'art. 119 d'aquestes normes.”


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3. Pel que fa el municipi de Les:


“Article 31. Classes d'usos. A.- Segons la seva funció: 1.- Ús residencial, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar . S'estableixen les categories següents: a) Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifamiliar amb accés i elements comuns. 2.- Ús hoteler, que compren els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, aparhotels, motels i, en general, els del ram d'hosteleria. 3.- Ús comercial. És l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l'engròs i al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat, bars, restaurants i similars. Els usos comercials que, per llurs característiques –matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats– originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial. 4.- Ús d'oficina, que inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa i assegurances i els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. 5.- Ús industrial. a) S'hi comprenen les següents categories: 1ª Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns. 2ª Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa. 3ª Garatges. 4ª Els tallers de reparació i de les estacions de servei i de rentat de vehicles. 5ª Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als béns. b) Diferents dels usos industrials definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris,


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

forestals que es regulen segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes. 6.- Ús sanitari-assistencial. a) Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. b) L 'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars. c) També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari com asils, llar de vells, etc. 7.- Ús educatiu. Aquest ús compren l'ensenyament en tots els graus i modalitats. 8.- Ús socio-cultural i religiós: Aquest ús compren les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferencies, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social i religiós, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis, temples i similars. 9.- Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou els dels espectacles de tota mena, àdhuc els esports, així com els càmpings. 10.- Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals i edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. 11.- Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions i edificis afectes a qualsevol Administració Pública. 12.- Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors. 13.- Cementiri. 14.- Ús agrícola, ramader i forestal. Inclou totes les activitats de cultiu i directament derivades d’aquestes, així com les explotacions forestals i ramaderes. 15.- Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. També inclou els espais i edificis utilitzats per a l'aparcament de vehicles. 16.- Ús de lleure familiar. Es defineix l’ús de lleure familiar com l’ús tradicional en bordes i cabanes de la Val d’Aran, compatible amb els usos rústics propis del sòl no urbanitzable, que comporta l’estança o la permanència esporàdica i no permanent d’una persona o grup reduït de persones en aquestes edificacions per a gaudir del seu entorn i per a preservar-lo, sense suposar mai una activitat econòmica.”



“Article 119. Reconstrucció i rehabilitació de bordes i cabanes preexistents a l’entrada en vigor d’aquestes Normes.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

1.- Amb caràcter general es permet reconstruir i rehabilitar les construccions preexistents d'acord amb el règim disposat pel planejament urbanístic d’aplicació a la Val d’Aran. 2.- A fi d'autoritzar les obres, el projecte d'adaptació haurà de contenir, ultra els documents exigits per l'article 17 d'aquestes Normes, documentació fotogràfica de l'edifici objecte de la reutilització o rehabilitació. 3.- Específicament, les intervencions sobre edificacions anteriors corresponents a bordes o cabanes hauran de respectar els següents punts: 3.1. Naturalesa i abast: L’articulat d’aquest precepte normatiu deriva del document intitulat “Preservació i recuperació de bordes i cabanes. Criteris i directrius d’intervenció”, que alhora forma part integrant del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en endavant PDUVA. Així doncs, la interpretació d’aquestes normes s’ha de fer d’acord als continguts d’aquests documents. 3.2. Objecte i finalitats: 1.- L’objecte d’aquest títol és la regulació de les intervencions en les construccions de caràcter tradicional situades en el sòl no urbanitzable, lligades a l’explotació agrícola i ramadera i pròpies d’aquest territori de muntanya, anomenades comunament bordes i cabanes, tal i com queden definides en els articles 104 i 112 apartats a i b d’aquestes normes urbanístiques. 2.- La finalitat principal és la recuperació i protecció d’un patrimoni arquitectònic característic del sòl rústic, per tal de preservar-lo i posar-lo en valor, atès que és testimoni de la història i d’una manera tradicional i pròpia del territori d’exercir l’activitat agrícola i ramadera. La seva singularitat comporta un valor identitari i paisatgístic inqüestionable. 3.- Eventualment, altres finalitats preteses són: a) La sostenibilitat lligada a la recuperació d’edificacions en dessús i a la custòdia d’un territori amenaçat per un abandonament creixent; b) La dinamització econòmica que permeti diversificar les activitats i contribuir a la desestacionalització turística; c) Aportar un marc normatiu que unifiqui els criteris d’intervenció en bordes i cabanes per a tot el territori de la Vall, evitant interpretacions diverses i confusions a l’hora d’aplicar la normativa, en els procediments d’atorgament de llicències, així com la regulació dels usos admesos.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- Per assolir aquestes finalitats es regulen les diferents intervencions permeses en aquest patrimoni rústec, així com els possibles usos a implantar, incidint tant en aspectes estètics o formals, com de requisits previs per a l’atorgament de la llicència preceptiva. Així mateix és regulen mecanismes per tal de facilitar la implementació dels criteris i el seguiment del resultat, permetent adequar-lo de manera àgil, en funció del grau d’assoliment del objectiu de protecció fixat. 3.3.- Àmbit d’aplicació: 1.- Per bordes i cabanes, s’entenen aquelles edificacions que, tradicionalment, a més que per a la guarda del ramat i l’emmagatzematge de l’herba que consumia, servien d’aixopluc o estada temporal dels pastors que en tenien cura, amb les característiques definides en l’apartat 3.11 d’aquest mateix article. 2.- Atès el caràcter semi-estabular de les activitats ramaderes tradicionals, les bordes s’estenen per tot el territori, inclòs dins dels nuclis urbans o formant part dels propis habitatges. Aquesta normativa regula les bordes i cabanes situades en aquells sòls que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran descriu com a sistema d’espais oberts i els planejaments generals municipals corresponents classifiquen de sòl no urbanitzable. 3.- Transitòriament mentre no s’aprovi una normativa específica, la regulació que es deriva d’aquest títol és d’aplicació a aquelles edificacions integrades en auviatges, forma d’assentament propi del territori de l’Aran. 4.- Així mateix queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquestes normes els habitatges i altres construccions preexistents en el sòl no urbanitzable que no responen a la definició que es fa en els apartats anteriors. 5.- Les bordes i cabanes objecte de recuperació han de ser anteriors a l’entrada en vigor de la primera figura de planejament general del municipi (és a dir, anteriors al dia 18 de gener de 1982) i han d’acreditar valors arquitectònics o històrics que calgui preservar. 3.4.- Competències de l’administració local: L’activitat de l’Administració local en relació a la normativa de preservació i recuperació de bordes i cabanes es concreta en regular i controlar l’execució de les obres d’acord amb la legislació vigent i amb allò que en elles es determina, exercint les seves competències de: - Atorgament de llicències. - Manteniment de la disciplina urbanística mitjançant el seguiment


desenvolupament d’aquestes normes i la seva aplicació i


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

adequació, segons allò que es determina a l’article següent. 3.5.- Seguiment: Es creen els inventaris municipals de bordes i cabanes i la Comissió de seguiment per tal de facilitar les tasques de gestió i de seguiment d’aquestes normes urbanístiques, permetre la valoració de la seva adequació i dotar l’administració d’eines de control que ajudin al manteniment de la disciplina urbanística. 3.6. - Inventari municipal de bordes i cabanes: 1.- Es tracta d’un recull que aplega la informació de les bordes i cabanes existents en el sòl no urbanitzable de cadascun dels municipis de la Val d’Aran. 2.- Ha d’incloure una fitxa per a cada borda, cabana o conjunt on es detalli, tant gràficament com per escrit, les seves característiques físiques i administratives actuals: localització, coordenades UTM, titularitat, accessos, ús actual i usos admesos, característiques constructives en la data d’inclusió a l’inventari, grau de compliment d’aquesta normativa, serveis, paràmetres d’una eventual intervenció i d’altres observacions, si s’escau. 3.- L’inventari de bordes i cabanes es farà com a mínim a nivell municipal. És competència de l’ajuntament corresponent gestionar-ne la creació, manteniment i gestió, remetent-lo a la comissió de seguiment sempre que sigui requerit. 4.- L’inventari de bordes i cabanes té l’objectiu final d’incloure la totalitat d’aquests tipus d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de cada municipi. Mentre l’ajuntament corresponent o el Conselh Generau d’Aran no desenvolupin aquesta tasca, com a mínim ha de contenir la fitxa de totes aquelles bordes i cabanes existents per a les quals es sol·liciti qualsevol tipus de llicència. 5.- Els inventaris municipals de bordes i cabanes que es creïn en desenvolupament i execució de la present normativa són públics, així com són també públiques les llicències d’obres municipals que s’atorguin. 6.- S’adjunta com a annex de la present normativa el model de la fitxa que ha de conformar l’Inventari de bordes i cabanes. 3.7.- Comissió de seguiment: 1.- La Comissió de seguiment s’encarrega, a nivell de tota la Vall, de fer el seguiment de l’execució de les determinacions d’aquesta normativa i vetllar pel seu correcte desplegament, detectant possibles problemes i donant-hi la resposta que sigui pertinent. 2.- A la Comissió de seguiment han de ser-hi representats tots els ajuntaments de l’Aran i com a mínim un cop l’any s’ha de reunir en


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

sessió de treball per posar en comú i valorar els diferents aspectes i problemàtiques derivats de l’aplicació de les normes en els respectius municipis; l’efectivitat i desenvolupament dels respectius inventaris de bordes i cabanes; i el seguiment i control de la protecció de la legalitat urbanística relativa a les construccions objecte d’aquesta normativa. 3.- El treball de la Comissió de seguiment es basa principalment en els inventaris de bordes i cabanes elaborats i presentats pels diferents ens municipals i ha d’elaborar un informe de conclusions de cada sessió. Aquest informe s’elevarà a tots els municipis de la Val d’Aran i a la Comissió d’Urbanisme. 4.- El Conselh Generau d’Aran és l’encarregat de coordinar les tasques de la Comissió de seguiment. 3.8.- Usos admesos: 1.- S’admeten, amb caràcter prioritari, els usos lligats a les activitats rústiques que en van propiciar la construcció: usos auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. Atès que bordes i cabanes servien també tradicionalment de refugi ocasional de pastors, les seves famílies i propietaris dels ramats, s’admet com a ús compatible el de lleure familiar. 2.- Pel que fa l’ús de lleure familiar, aquest serà admissible pel cas que comporti obres de rehabilitació o reconstrucció de les susdites edificacions, o intervencions que en modifiquin el seu aspecte exterior o la seva distribució espaial interior, quan la finca on s’implanti estigui vinculada registralment a un habitatge localitzat a la Val d’Aran, essent ambdós propietat de la mateixa persona i en cap cas correspon ni es podrà assimilar a l’ús d’habitatge familiar. 3.- Per a la implantació d’usos admesos per la legislació vigent (habitatge familiar; establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; turisme rural; activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; equipaments o serveis comunitaris) i diferents als esmentats en els anteriors apartats 3.8.1 i 3.8.2, cal que la borda, cabana o conjunt hagi estat inclòs en el catàleg corresponent que estableix l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, i que en ell s’hi descriguin específicament els altres usos admesos. En tots els casos, aquests usos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. En cas de no estar elaborat l’esmentat catàleg, per a la implantació d’aquestes activitats caldrà seguir la tramitació i contingut de l’article 48 de la Llei d’urbanisme. 4.- Per a la implantació dels usos admesos regulats a l’apartat anterior és necessari justificar que la superfície de l’edificació és suficient per albergar l’ús que es preveu sense necessitar mai


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

ampliació, ni carpa externa ni altres elements externs a l’element construït. 5.- Els usos que també puguin localitzar-se en sòl urbà, només seran admesos en aquelles bordes o cabanes situades a una distància de dos-cents (200) metres d’aquesta classe de sòl, per tal que no entrin en competència amb aquelles activitats similars existents en els nuclis urbans, on les despeses de funcionament són majors. 6.- En cap cas es poden reconstruir i rehabilitar bordes o cabanes amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. 3.9.- Vinculació amb habitatge existent: 1.- Per aquelles bordes o cabanes destinades a l’ús de lleure familiar, és condició indispensable per a tota intervenció de rehabilitació o reconstrucció, o per tota intervenció que modifiqui el seu aspecte exterior o la seva distribució espacial interior, que la finca on s'implanti estigui amb caràcter previ vinculada registralment a un habitatge, essent ambdós propietat de la mateixa o mateixes persones. 2.- Aquest habitatge s'ha de situar dins la Val d'Aran. 3.- La vinculació entre la finca on s'emplaci la borda o cabana i l’habitatge habitual de la persona o persones propietàries s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat d'acord amb la normativa aplicable, mitjançant nota al marge de les dues entitats registrals. 4.- A cada habitatge se li pot associar una única borda o cabana. Aquella persona o persones propietàries que tenen més d'una borda o cabana, a més d'aquella edificació vinculada per al lleure familiar, s'admeten en aquelles bordes i cabanes que mantenen parets, les obres de conservació, d'adequació, de millorament o de manteniment amb l’objectiu final de preservar aquest patrimoni de la Vall. 3.10.- Sol·licitud de llicència: 1.- Qualsevol intervenció de reconstrucció o rehabilitació d’una borda o cabana destinada al manteniment dels usos tradicionals descrits a l’apartat 3.8.1 d’aquest mateix article, es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 50 del TRLUC. Les intervencions en edificacions destinades a albergar qualsevol dels altres usos admesos es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 48 de la Llei d’urbanisme, en absència de catàleg. 2.- La intervenció en una borda o cabana existent, s’ha de fer d’acord a la corresponent llicència municipal, que resta subjecta a la regulació que en faci el planejament urbanístic i/o ordenances del corresponent municipi. 3.- En qualsevol cas, la sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada de la documentació següent:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

- Memòria tècnica, redactada per tècnic competent, que com a mínim





4. Un cop presentada la sol·licitud de llicència, juntament amb la documentació abans descrita, i comprovat, per part del tècnic municipal, el compliment de les determinacions del Pla director urbanístic de la Val d’Aran així com d’altra legislació aplicable, es pot emetre la llicència d’obres corresponent. 5.- L’executivitat d’aquesta llicència d’edificació resta condicionada a l’efectiva acreditació de la vinculació registral entre la finca objecte del projecte i l’habitatge habitual del propietari, segons allò que es determina a l’article 110 de la present normativa. 6.- Per a aquelles edificacions que es situen dins d’espais naturals protegits, cal sol·licitar els informes sectorials que siguin pertinents, si així ho determinen les normes de l’òrgan rector de l’espai natural. 3.11.- Definicions: Als efectes de la interpretació i aplicació d’aquestes normes urbanístiques, les definicions concretes dels elements que s’hi regulen són: a) Borda. Construcció situada fora dels nuclis urbans, lligada a l’explotació agrícola i ramadera i destinada tradicionalment a la guarda i emmagatzematge de l’herba dallada dels prats i allotjar el bestiar. Aquestes funcions es desenvolupaven en dos espais amb accessos diferenciats: l’estable i el paller, normalment situat sota coberta. Eventualment, servia d’aixopluc i refugi temporal de les persones a càrrec dels ramats.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

b) Cabana. Construcció, de petites dimensions, construïda pels propis pastors amb els recursos naturals del lloc. Les cabanes apareixen situades sovint a cotes superiors als 2.200m al llarg del circuit que segueix el bestiar durant l’estiu i els hi servien d’aixopluc i refugi temporal; per bé que també se’n troben en cotes inferiors. c) Auviatge. Diverses edificacions, destinades a habitatge permanent i bordes, formant un únic conjunt a l’entorn d’un pati tancat, amb una porta d’accés des del exterior. d) Conjunt de bordes i cabanes. Es refereix a diverses edificacions en volums aïllats però en unes condicions de proximitat tals que permeten considerar-los com una agrupació. e) Finca. Es correspon a la unitat registral. Pot estar constituïda per una o vàries parcel·les cadastrals i pot ser discontínua. f) Penalèrs. Són les façanes perpendiculars als vessants principals de la coberta. La seva part superior té forma triangular o trapezoidal, els costats del qual són les pales de la teulada. Són sempre les façanes més curtes d’un edifici. g) Penaus. Remat superior dels penalèrs a mode de petits graons damunt del mur. La seva funció és protegir la teulada, tant del vent i de l’aigua com del foc dels habitatges veïns. Especialment es construeixen quan el penalèr està a tocar de construccions veïnes, quan estan encarats cap el mal temps i quan estan en la part superior del pendent. h) Ràfec o barbacana. És la vora que sobresurt d'una teulada i que habitualment es projecta fora de la façana de l'edifici per proporcionar protecció contra la intempèrie. i) Quiboish. Solució de coberta consistent en disposar-hi un tercer vessant que arriba fins a la meitat del triangle del penalèr amb la finalitat de protegir-lo j) Llucana tipus boca de lop i tipus capochina. Les llucanes són obertures que sobresurten dels vessants de la teulada i que tenen la funció d’il·luminar l’interior. La seva estructura està feta amb taules de fusta recobertes amb lloses, tant als vessants com als costats. La seva localització és variable en funció de les dimensions de la coberta. Gairebé sempre se situen de forma simètrica La caputxina es cobreix a dos vessants i tanca amb dos finestrons, mentre que La gola de llop, és un tipus de caputxina d’un sol vessant. Generalment té una obertura més petita (80x30cm) i sovint s’utilitzava com a entrada per als coloms. Per que aquests poguessin entrar o sortir, es tapava amb una llosa o amb un porticó de fusta amb dos o quatre forats. 3.12. Tipus d’intervencions: 1.- L’objecte de la normativa es centra en la protecció i recuperació d’elements específics del patrimoni rústic tradicional, establint mecanismes d’intervenció en edificacions existents. En funció de l’estat de conservació del element construït es diferencien dos tipus d’intervenció: la rehabilitació i la reconstrucció. 2.- No s’admet l’ampliació dels volums edificats originals.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.13. Criteris generals d’intervenció: 1.- Qualsevol intervenció s’ha de regir pel criteri general de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinada. De la mateixa manera es vetllarà pel manteniment o restitució de les característiques constructives originals de l’edificació i pròpies de l’Aran. 2.- En cas que l’estat ruïnós de l’edificació a intervenir no permeti identificar la composició original de la construcció o que l’estat actual no s’ajusti a les característiques constructives tradicionals, s’aplicaran els paràmetres regulats als article 119, quant a configuració morfològica i volumètrica, i 120 quant a materials, acabats i cromatisme. 3.14. Reconstrucció de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de reconstrucció les bordes i cabanes total o parcialment enrunades que, complint els requisits de l’article 106, calgui recuperar. 2.- Podran ser objecte de reconstrucció aquelles edificacions de les quals se’n pugui demostrar la seva existència mitjançant restes suficients que permetin identificar la seva ubicació exacta i les dimensions de la planta original. 3.- No es consideren recuperables aquelles ruïnes situades: - en espais amb valors ecològics i paisatgístics d'especial i


- en espais de risc reconegut. 4.- Per procedir a la recuperació d’edificacions enrunades en finques on prèviament s’hagi rehabilitat o reconstruït alguna edificació, s’ha d’acreditar també que aquestes edificacions en les que ja s’ha intervingut existien prèviament. 5.- La ubicació i dimensions en planta de l’edificació reconstruïda coincidiran estrictament amb la de la traça de les runes identificades. 3.15. Rehabilitació de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de rehabilitació les bordes i cabanes conservades que, complint els requisits de l’article 106, calgui preservar.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

2.- Amb caràcter general, qualsevol intervenció en les bordes i cabanes existents ha de comportar el manteniment i/o rehabilitació dels elements constructius propis de la zona, i l’enderroc de tots aquells volums i/o edificacions que en malmeten l’aspecte exterior i perjudiquen el paisatge. 3.16. Localització, accessibilitat i entorn: 1.- Cal garantir l’existència d’accés a les bordes i cabanes existents, si l’ús previst és d’activitat econòmica. Per a reprendre l’ús tradicional i de lleure familiar, aquest no és imprescindible però en cap cas es podrà dotar de nou accés. 2.- Si el condicionament de l’accés existent suposa una obra rellevant (obertura de camins, desmunts, terraplenats, etc.) no estarà permesa la rehabilitació o, en el seu cas, reconstrucció de l’edificació enrunada. 3.- Pel que fa a l’adequació de l’entorn immediat de la borda o cabana, s’estarà als requeriments del article 125 d’aquest mateix títol. 3.17. Tipologies de bordes i cabanes: A efectes de l’establiment dels paràmetres constructius admesos en les intervencions, es fixen dues tipologies bàsiques d’edificacions, en funció de la dimensió en planta, segons s’exposa en el quadre següent:



NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G




“Capítol Segon.- SÒL RÚSTIC Article 120.- Usos permesos Es permeten els usos següents: Habitatge unifamiliar, únicament i exclusiva en els supòsits legalment previstos. a.- Comercial. b.- Sanitari-assistencial.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

c.- Recreatiu. d.- Esportiu. e.- Administratiu (àdhuc els quarters militars). f.- Abastament. g.- Cementiri. h.- Indústries en la modalitat transformadora dels productes del país i dels recursos naturals del territori (fusta, llet, pinsos, ramaderia, càrnica, etc.). i.- Indústria hidroelèctrica. j.- Agrícola, ramader i forestal, àdhuc instal·lacions o magatzems agropecuaris. k.- Lleure familiar, d’acord amb les condicions establertes a l’article 119, apartat 3.8.2 d’aquestes normes. l.- Ús turístic en qualsevol de les modalitats previstes per la legislació sectorial en matèria d'establiments turístics i sempre d’acord amb la legislació urbanística aplicable. Els usos preferents seran els agrícoles, forestals i ramaders.”


subsidiàries i complementàries de planejament, per tal de poder fer efectiva la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable d’acord amb la normativa del vigent Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en qualsevol de les categories de sòl establertes pel planejament territorial:

“Capítol Tercer.- SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ESPECIAL Article 126.- Usos i condicions de l'edificació. a) En les àrees qualificades com a Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial, només s’admeten els usos compatibles amb les condicions naturals i amb els objectius de la protecció especial i aquells usos previstos per a la recuperació de bordes i cabanes. b) Es prohibeix qualsevol nova construcció, llevat dels equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural i de les bordes per l’ús agropecuari.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

L’edificació i usos dels equipaments d’interès públic es regularan pel determinat al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran, al Pla Territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i al Text Refós de la Llei d’urbanisme i per les condicions d’edificació de dimensió major per al sòl rústic establertes en aquestes normes. L’edificació de les bordes es regularà per les condicions de les edificacions de dimensió reduïda per al sòl rústic, establertes en aquestes normes. c) Les instal·lacions i les edificacions vinculades a l’explotació de les estacions d’esquí i muntanya, també es regularan per les condicions de les edificacions de dimensió major per al sòl rústic. d. Les intervencions de preservació i/o recuperació de bordes i cabanes queden regulades en l'art. 119 d'aquestes normes.”

4. Pel que fa el municipi de Vielha e Mijaran:


“Article 31. Classes d'usos. A.- Segons la seva funció: 1.- Ús residencial, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar . S'estableixen les categories següents: a) Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifamiliar amb accés i elements comuns. 2.- Ús hoteler, que compren els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, aparhotels, motels i, en general, els del ram d'hosteleria. 3.- Ús comercial. 3.1.- Definició. És l’ús comercial el que correspon als establiments oberts al públic destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les activitats lúdiques. Els usos comercials que, per llurs característiques -matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats- originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial. 3.2.- Classes d’establiments comercials.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l’engròs. Els establiments poden ésser de caràcter individual o col·lectiu. Establiment comercial col·lectiu: Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin excercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients. aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients. Grans i mitjans establiments comercials: Els tipus d’establiments comercials que s’han de tenir en compte pel municipi de Naut Aran són els següents: - Grans establiments comercials, individuals o col·lectius, són

aquells que tenen una superfície de venda igual o superior als 800 m2.

- Els establiments comercials, dedicats essencialment a la venda d’automòbils i d’altres vehicles, de maquinària, de material per a la construcció i articles de sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria, són grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior als 2.500 m2. Si es dóna els supòsit que constitueixin un col·lectiu, sense superar individualment els 2.500 m2. de superfície de venda, el conjunt és un gran establiment comercial si supera els 5.000 m2. de superfície de venda.

- Els establiments mitjans, individuals o col·lectius, són aquells que tenen una superfície de venda igual o superior als 400 m2.

3.3.- Prohibicions d’ús comercial. En sòl no urbanitzable no es poden autoritzar implantacions comercials subjectes al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, d’acord amb l’article 9.4 de la seva normativa. En sòl urbà no està admesa la implantació de grans i mitjans establiments comercials alimentaris i no alimentaris amb les excepcions pel que fa a aquests darrers al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials. En aquests casos la dotació d’aparcament prevista per als grans establiments comercials s’haurà d’ajustar a allò que estableix l’apartat 6.2 de l’Ordre de 26 de setembre de 1997, sobre tipologia dels equipaments comercials. 4.- Ús d'oficina, que inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa i assegurances i els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. 5.- Ús industrial. a) S'hi comprenen les següents categories: 1ª Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns. 2ª Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa. 3ª Garatges. 4ª Els tallers de reparació i de les estacions de servei i de rentat de vehicles. 5ª Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als béns. b) Diferents dels usos industrials definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris, forestals que es regulen segons el disposat a la legislació específica en la matèria i, segons el cas, pel que es disposa en aquestes Normes. 6.- Ús sanitari-assistencial. a) Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. b) L 'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars. c) També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari com asils, llar de vells, etc. 7.- Ús educatiu. Aquest ús compren l'ensenyament en tots els graus i modalitats. 8.- Ús socio-cultural i religiós: Aquest ús compren les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferencies, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social i religiós, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis, temples i similars. 9.- Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou els dels espectacles de tota mena, àdhuc els esports, així com els càmpings. 10.- Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals i edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. 11.- Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions i edificis afectes a qualsevol Administració Pública. 12.- Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors. 13.- Cementiri. 14.- Ús agrícola, ramader i forestal. Inclou totes les activitats de cultiu i directament derivades d’aquestes, així com les explotacions forestals i ramaderes. 15.- Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. També inclou els espais i edificis utilitzats per a l'aparcament de vehicles. 16.- Ús de lleure familiar. Es defineix l’ús de lleure familiar com l’ús tradicional en bordes i cabanes de la Val d’Aran, compatible amb els usos rústics propis del sòl no urbanitzable, que comporta l’estança o la permanència esporàdica i no permanent d’una persona o grup


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

reduït de persones en aquestes edificacions per a gaudir del seu entorn i per a preservar-lo, sense suposar mai una activitat econòmica.”



“Article 119. Reconstrucció i rehabilitació de bordes i cabanes preexistents a l’entrada en vigor d’aquestes Normes. 1.- Amb caràcter general es permet reconstruir i rehabilitar les construccions preexistents d'acord amb el règim disposat pel planejament urbanístic d’aplicació a la Val d’Aran. 2.- A fi d'autoritzar les obres, el projecte d'adaptació haurà de contenir, ultra els documents exigits per l'article 17 d'aquestes Normes, documentació fotogràfica de l'edifici objecte de la reutilització o rehabilitació. 3.- Específicament, les intervencions sobre edificacions anteriors corresponents a bordes o cabanes hauran de respectar els següents punts: 3.1. Naturalesa i abast: L’articulat d’aquest precepte normatiu deriva del document intitulat “Preservació i recuperació de bordes i cabanes. Criteris i directrius d’intervenció”, que alhora forma part integrant del Pla director urbanístic de la Val d’Aran, en endavant PDUVA. Així doncs, la interpretació d’aquestes normes s’ha de fer d’acord als continguts d’aquests documents. 3.2. Objecte i finalitats: 1.- L’objecte d’aquest títol és la regulació de les intervencions en les construccions de caràcter tradicional situades en el sòl no urbanitzable, lligades a l’explotació agrícola i ramadera i pròpies d’aquest territori de muntanya, anomenades comunament bordes i cabanes, tal i com queden definides en els articles 104 i 112 apartats a i b d’aquestes normes urbanístiques. 2.- La finalitat principal és la recuperació i protecció d’un patrimoni arquitectònic característic del sòl rústic, per tal de preservar-lo i posar-lo en valor, atès que és testimoni de la història i d’una manera tradicional i pròpia del territori d’exercir l’activitat agrícola i ramadera. La seva singularitat comporta un valor identitari i paisatgístic inqüestionable. 3.- Eventualment, altres finalitats preteses són:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

a) La sostenibilitat lligada a la recuperació d’edificacions en dessús i a la custòdia d’un territori amenaçat per un abandonament creixent; b) La dinamització econòmica que permeti diversificar les activitats i contribuir a la desestacionalització turística; c) Aportar un marc normatiu que unifiqui els criteris d’intervenció en bordes i cabanes per a tot el territori de la Vall, evitant interpretacions diverses i confusions a l’hora d’aplicar la normativa, en els procediments d’atorgament de llicències, així com la regulació dels usos admesos. 4.- Per assolir aquestes finalitats es regulen les diferents intervencions permeses en aquest patrimoni rústec, així com els possibles usos a implantar, incidint tant en aspectes estètics o formals, com de requisits previs per a l’atorgament de la llicència preceptiva. Així mateix és regulen mecanismes per tal de facilitar la implementació dels criteris i el seguiment del resultat, permetent adequar-lo de manera àgil, en funció del grau d’assoliment del objectiu de protecció fixat. 3.3.- Àmbit d’aplicació: 1.- Per bordes i cabanes, s’entenen aquelles edificacions que, tradicionalment, a més que per a la guarda del ramat i l’emmagatzematge de l’herba que consumia, servien d’aixopluc o estada temporal dels pastors que en tenien cura, amb les característiques definides en l’apartat 3.11 d’aquest mateix article. 2.- Atès el caràcter semi-estabular de les activitats ramaderes tradicionals, les bordes s’estenen per tot el territori, inclòs dins dels nuclis urbans o formant part dels propis habitatges. Aquesta normativa regula les bordes i cabanes situades en aquells sòls que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran descriu com a sistema d’espais oberts i els planejaments generals municipals corresponents classifiquen de sòl no urbanitzable. 3.- Transitòriament mentre no s’aprovi una normativa específica, la regulació que es deriva d’aquest títol és d’aplicació a aquelles edificacions integrades en auviatges, forma d’assentament propi del territori de l’Aran. 4.- Així mateix queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquestes normes els habitatges i altres construccions preexistents en el sòl no urbanitzable que no responen a la definició que es fa en els apartats anteriors. 5.- Les bordes i cabanes objecte de recuperació han de ser anteriors a l’entrada en vigor de la primera figura de planejament general del municipi (és a dir, anteriors al dia 18 de gener de 1982) i han d’acreditar valors arquitectònics o històrics que calgui preservar.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

3.4.- Competències de l’administració local: L’activitat de l’Administració local en relació a la normativa de preservació i recuperació de bordes i cabanes es concreta en regular i controlar l’execució de les obres d’acord amb la legislació vigent i amb allò que en elles es determina, exercint les seves competències de: - Atorgament de llicències. - Manteniment de la disciplina urbanística mitjançant el seguiment


desenvolupament d’aquestes normes i la seva aplicació i adequació, segons allò que es determina a l’article següent.

3.5.- Seguiment: Es creen els inventaris municipals de bordes i cabanes i la Comissió de seguiment per tal de facilitar les tasques de gestió i de seguiment d’aquestes normes urbanístiques, permetre la valoració de la seva adequació i dotar l’administració d’eines de control que ajudin al manteniment de la disciplina urbanística. 3.6. - Inventari municipal de bordes i cabanes: 1.- Es tracta d’un recull que aplega la informació de les bordes i cabanes existents en el sòl no urbanitzable de cadascun dels municipis de la Val d’Aran. 2.- Ha d’incloure una fitxa per a cada borda, cabana o conjunt on es detalli, tant gràficament com per escrit, les seves característiques físiques i administratives actuals: localització, coordenades UTM, titularitat, accessos, ús actual i usos admesos, característiques constructives en la data d’inclusió a l’inventari, grau de compliment d’aquesta normativa, serveis, paràmetres d’una eventual intervenció i d’altres observacions, si s’escau. 3.- L’inventari de bordes i cabanes es farà com a mínim a nivell municipal. És competència de l’ajuntament corresponent gestionar-ne la creació, manteniment i gestió, remetent-lo a la comissió de seguiment sempre que sigui requerit. 4.- L’inventari de bordes i cabanes té l’objectiu final d’incloure la totalitat d’aquests tipus d’edificacions existents en el sòl no urbanitzable de cada municipi. Mentre l’ajuntament corresponent o el Conselh Generau d’Aran no desenvolupin aquesta tasca, com a mínim ha de contenir la fitxa de totes aquelles bordes i cabanes existents per a les quals es sol·liciti qualsevol tipus de llicència. 5.- Els inventaris municipals de bordes i cabanes que es creïn en desenvolupament i execució de la present normativa són públics, així com són també públiques les llicències d’obres municipals que s’atorguin.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

6.- S’adjunta com a annex de la present normativa el model de la fitxa que ha de conformar l’Inventari de bordes i cabanes. 3.7.- Comissió de seguiment: 1.- La Comissió de seguiment s’encarrega, a nivell de tota la Vall, de fer el seguiment de l’execució de les determinacions d’aquesta normativa i vetllar pel seu correcte desplegament, detectant possibles problemes i donant-hi la resposta que sigui pertinent. 2.- A la Comissió de seguiment han de ser-hi representats tots els ajuntaments de l’Aran i com a mínim un cop l’any s’ha de reunir en sessió de treball per posar en comú i valorar els diferents aspectes i problemàtiques derivats de l’aplicació de les normes en els respectius municipis; l’efectivitat i desenvolupament dels respectius inventaris de bordes i cabanes; i el seguiment i control de la protecció de la legalitat urbanística relativa a les construccions objecte d’aquesta normativa. 3.- El treball de la Comissió de seguiment es basa principalment en els inventaris de bordes i cabanes elaborats i presentats pels diferents ens municipals i ha d’elaborar un informe de conclusions de cada sessió. Aquest informe s’elevarà a tots els municipis de la Val d’Aran i a la Comissió d’Urbanisme. 4.- El Conselh Generau d’Aran és l’encarregat de coordinar les tasques de la Comissió de seguiment. 3.8.- Usos admesos: 1.- S’admeten, amb caràcter prioritari, els usos lligats a les activitats rústiques que en van propiciar la construcció: usos auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. Atès que bordes i cabanes servien també tradicionalment de refugi ocasional de pastors, les seves famílies i propietaris dels ramats, s’admet com a ús compatible el de lleure familiar. 2.- Pel que fa l’ús de lleure familiar, aquest serà admissible pel cas que comporti obres de rehabilitació o reconstrucció de les susdites edificacions, o intervencions que en modifiquin el seu aspecte exterior o la seva distribució espaial interior, quan la finca on s’implanti estigui vinculada registralment a un habitatge localitzat a la Val d’Aran, essent ambdós propietat de la mateixa persona i en cap cas correspon ni es podrà assimilar a l’ús d’habitatge familiar. 3.- Amb caràcter general, no s’admet en les bordes i cabanes del municipi la implantació de l’ús hoteler, en qualsevol de llurs modalitats, ni tampoc de l’ús de turisme rural. En tot cas, per a la implantació d’usos admesos per la legislació vigent (tret de l’ús hoteler i de turisme rural) i diferents als esmentats en els anteriors apartats 3.8.1 i 3.8.2, cal que la borda, cabana o


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

conjunt hagi estat inclòs en el catàleg corresponent que estableix l’article 50.2 de la Llei d’urbanisme, i que en ell s’hi descriguin específicament els altres usos admesos. En tots els casos, aquests usos han de ser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. En cas de no estar elaborat l’esmentat catàleg, per a la implantació d’aquestes activitats caldrà seguir la tramitació i contingut de l’article 48 de la Llei d’urbanisme. 4.- Per a la implantació dels usos admesos regulats a l’apartat anterior és necessari justificar que la superfície de l’edificació és suficient per albergar l’ús que es preveu sense necessitar mai ampliació, ni carpa externa ni altres elements externs a l’element construït. 5.- Els usos que també puguin localitzar-se en sòl urbà, només seran admesos en aquelles bordes o cabanes situades a una distància de dos-cents (200) metres d’aquesta classe de sòl, per tal que no entrin en competència amb aquelles activitats similars existents en els nuclis urbans, on les despeses de funcionament són majors. 6.- En cap cas es poden reconstruir i rehabilitar bordes o cabanes amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. 3.9.- Vinculació amb habitatge existent: 1.- Per aquelles bordes o cabanes destinades a l’ús de lleure familiar, és condició indispensable per a tota intervenció de rehabilitació o reconstrucció, o per tota intervenció que modifiqui el seu aspecte exterior o la seva distribució espacial interior, que la finca on s'implanti estigui amb caràcter previ vinculada registralment a un habitatge, essent ambdós propietat de la mateixa o mateixes persones. 2.- Aquest habitatge s'ha de situar dins la Val d'Aran. 3.- La vinculació entre la finca on s'emplaci la borda o cabana i l’habitatge habitual de la persona o persones propietàries s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat d'acord amb la normativa aplicable, mitjançant nota al marge de les dues entitats registrals. 4.- A cada habitatge se li pot associar una única borda o cabana. Aquella persona o persones propietàries que tenen més d'una borda o cabana, a més d'aquella edificació vinculada per al lleure familiar, s'admeten en aquelles bordes i cabanes que mantenen parets, les obres de conservació, d'adequació, de millorament o de manteniment amb l’objectiu final de preservar aquest patrimoni de la Vall. 3.10.- Sol·licitud de llicència: 1.- Qualsevol intervenció de reconstrucció o rehabilitació d’una borda o cabana destinada al manteniment dels usos tradicionals descrits a l’apartat 3.8.1 d’aquest mateix article, es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 50 del TRLUC. Les intervencions en


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

edificacions destinades a albergar qualsevol dels altres usos admesos es tramitarà mitjançant el procediment regulat en l’article 48 de la Llei d’urbanisme, en absència de catàleg. 2.- La intervenció en una borda o cabana existent, s’ha de fer d’acord a la corresponent llicència municipal, que resta subjecta a la regulació que en faci el planejament urbanístic i/o ordenances del corresponent municipi. 3.- En qualsevol cas, la sol·licitud de llicència ha d’anar acompanyada de la documentació següent: - Memòria tècnica, redactada per tècnic competent, que com a mínim





4. Un cop presentada la sol·licitud de llicència, juntament amb la documentació abans descrita, i comprovat, per part del tècnic municipal, el compliment de les determinacions del Pla director urbanístic de la Val d’Aran així com d’altra legislació aplicable, es pot emetre la llicència d’obres corresponent. 5.- L’executivitat d’aquesta llicència d’edificació resta condicionada a l’efectiva acreditació de la vinculació registral entre la finca objecte del projecte i l’habitatge habitual del propietari, segons allò que es determina a l’article 110 de la present normativa. 6.- Per a aquelles edificacions que es situen dins d’espais naturals protegits, cal sol·licitar els informes sectorials que siguin pertinents, si així ho determinen les normes de l’òrgan rector de l’espai natural. 3.11.- Definicions:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Als efectes de la interpretació i aplicació d’aquestes normes urbanístiques, les definicions concretes dels elements que s’hi regulen són: a) Borda. Construcció situada fora dels nuclis urbans, lligada a l’explotació agrícola i ramadera i destinada tradicionalment a la guarda i emmagatzematge de l’herba dallada dels prats i allotjar el bestiar. Aquestes funcions es desenvolupaven en dos espais amb accessos diferenciats: l’estable i el paller, normalment situat sota coberta. Eventualment, servia d’aixopluc i refugi temporal de les persones a càrrec dels ramats. b) Cabana. Construcció, de petites dimensions, construïda pels propis pastors amb els recursos naturals del lloc. Les cabanes apareixen situades sovint a cotes superiors als 2.200m al llarg del circuit que segueix el bestiar durant l’estiu i els hi servien d’aixopluc i refugi temporal; per bé que també se’n troben en cotes inferiors. c) Auviatge. Diverses edificacions, destinades a habitatge permanent i bordes, formant un únic conjunt a l’entorn d’un pati tancat, amb una porta d’accés des del exterior. d) Conjunt de bordes i cabanes. Es refereix a diverses edificacions en volums aïllats però en unes condicions de proximitat tals que permeten considerar-los com una agrupació. e) Finca. Es correspon a la unitat registral. Pot estar constituïda per una o vàries parcel·les cadastrals i pot ser discontínua. f) Penalèrs. Són les façanes perpendiculars als vessants principals de la coberta. La seva part superior té forma triangular o trapezoidal, els costats del qual són les pales de la teulada. Són sempre les façanes més curtes d’un edifici. g) Penaus. Remat superior dels penalèrs a mode de petits graons damunt del mur. La seva funció és protegir la teulada, tant del vent i de l’aigua com del foc dels habitatges veïns. Especialment es construeixen quan el penalèr està a tocar de construccions veïnes, quan estan encarats cap el mal temps i quan estan en la part superior del pendent. h) Ràfec o barbacana. És la vora que sobresurt d'una teulada i que habitualment es projecta fora de la façana de l'edifici per proporcionar protecció contra la intempèrie. i) Quiboish. Solució de coberta consistent en disposar-hi un tercer vessant que arriba fins a la meitat del triangle del penalèr amb la finalitat de protegir-lo j) Llucana tipus boca de lop i tipus capochina. Les llucanes són obertures que sobresurten dels vessants de la teulada i que tenen la funció d’il·luminar l’interior. La seva estructura està feta amb taules de fusta recobertes amb lloses, tant als vessants com als costats. La seva localització és variable en funció de les dimensions de la coberta. Gairebé sempre se situen de forma simètrica La caputxina es cobreix a dos vessants i tanca amb dos finestrons, mentre que La gola de llop, és un tipus de caputxina d’un sol vessant. Generalment té una obertura més petita (80x30cm) i sovint s’utilitzava com a entrada per als


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

coloms. Per que aquests poguessin entrar o sortir, es tapava amb una llosa o amb un porticó de fusta amb dos o quatre forats. 3.12. Tipus d’intervencions: 1.- L’objecte de la normativa es centra en la protecció i recuperació d’elements específics del patrimoni rústic tradicional, establint mecanismes d’intervenció en edificacions existents. En funció de l’estat de conservació del element construït es diferencien dos tipus d’intervenció: la rehabilitació i la reconstrucció. 2.- No s’admet l’ampliació dels volums edificats originals. 3.13. Criteris generals d’intervenció: 1.- Qualsevol intervenció s’ha de regir pel criteri general de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinada. De la mateixa manera es vetllarà pel manteniment o restitució de les característiques constructives originals de l’edificació i pròpies de l’Aran. 2.- En cas que l’estat ruïnós de l’edificació a intervenir no permeti identificar la composició original de la construcció o que l’estat actual no s’ajusti a les característiques constructives tradicionals, s’aplicaran els paràmetres regulats als article 119, quant a configuració morfològica i volumètrica, i 120 quant a materials, acabats i cromatisme. 3.14. Reconstrucció de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de reconstrucció les bordes i cabanes total o parcialment enrunades que, complint els requisits de l’article 106, calgui recuperar. 2.- Podran ser objecte de reconstrucció aquelles edificacions de les quals se’n pugui demostrar la seva existència mitjançant restes suficients que permetin identificar la seva ubicació exacta i les dimensions de la planta original. 3.- No es consideren recuperables aquelles ruïnes situades: - en espais amb valors ecològics i paisatgístics d'especial i


- en espais de risc reconegut.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- Per procedir a la recuperació d’edificacions enrunades en finques on prèviament s’hagi rehabilitat o reconstruït alguna edificació, s’ha d’acreditar també que aquestes edificacions en les que ja s’ha intervingut existien prèviament. 5.- La ubicació i dimensions en planta de l’edificació reconstruïda coincidiran estrictament amb la de la traça de les runes identificades. 3.15. Rehabilitació de bordes i cabanes: 1.- Seran objecte de rehabilitació les bordes i cabanes conservades que, complint els requisits de l’article 106, calgui preservar. 2.- Amb caràcter general, qualsevol intervenció en les bordes i cabanes existents ha de comportar el manteniment i/o rehabilitació dels elements constructius propis de la zona, i l’enderroc de tots aquells volums i/o edificacions que en malmeten l’aspecte exterior i perjudiquen el paisatge. 3.16. Localització, accessibilitat i entorn: 1.- Cal garantir l’existència d’accés a les bordes i cabanes existents, si l’ús previst és d’activitat econòmica. Per a reprendre l’ús tradicional i de lleure familiar, aquest no és imprescindible però en cap cas es podrà dotar de nou accés. 2.- Si el condicionament de l’accés existent suposa una obra rellevant (obertura de camins, desmunts, terraplenats, etc.) no estarà permesa la rehabilitació o, en el seu cas, reconstrucció de l’edificació enrunada. 3.- Pel que fa a l’adequació de l’entorn immediat de la borda o cabana, s’estarà als requeriments del article 125 d’aquest mateix títol. 3.17. Tipologies de bordes i cabanes: A efectes de l’establiment dels paràmetres constructius admesos en les intervencions, es fixen dues tipologies bàsiques d’edificacions, en funció de la dimensió en planta, segons s’exposa en el quadre següent:

3.18. Configuració morfològica i volumètrica: 1.- Els materials, els elements i els sistemes constructius, el volum i la tipologia aparent de les edificacions hauran de respectar les tipologies de les bordes i cabanes tradicionals de la Val d’Aran i es mantindran


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

les condicions existents. Pels casos de reconstrucció on no hi hagin preexistències certes es fixen els paràmetres permesos als quadres següents.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G





S’admeten paraments de taulons de fusta només en l’àmbit de la testera (penalér) per sobre del pla horitzontal virtual conformat per l'arrencada dels faldons de coberta o bé tancar el tester en tota la seva alçada, mitjançant taulons de fusta amb junts oberts. NO s’admeten parets amb aparell de carreus ni els reforços a base de carreus concertats en les cantonades.




2.- Les intervencions conjunts o edificacions articulades o properes entre sí, han de vetllar pel manteniment del caràcter unitari emprant materials i colors que harmonitzin. 3.20.- Elements annexes: 1.- No s’admet la construcció d’elements auxiliars o cossos afegits al volum principal com ara cancells, porxos, pèrgoles, galeries, glorietes, etc. 2.- Ates que una minoria de les bordes tradicionals podien disposar de balcons o galeries amb la funció d’assecador, s’admetran excepcionalment aquests elements sempre i quan s’acrediti documentalment la seva preexistència. 3.21.- Serveis:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

1.- A la finca on s’emplaça la borda o cabana no es poden fer arribar altres serveis públics que els propis de les activitats rústiques. El cost de la possible portada del subministrament ha de ser proporcionat amb l’activitat rústica que ha de servir. 2.- Dins la borda o cabana, sempre amb mitjans autònoms i excloent la connexió a les xarxes municipals llevat que l’edificació es localitzi a menys de dos-cents (200) metres de distància, es poden tenir els serveis següents: a) Aigua: S’ha de justificar i descriure a la memòria tècnica la captació i portada. b) Electricitat: La memòria tècnica ha d’incorporar la descripció dels equips de producció, ubicació i traçat soterrat, si s’escau Plaques solars: No s’admeten La instal·lació elèctrica ha de donar compliment als requeriments de la legislació d’aplicació. c) Sanejament: S’haurà d'assegurar la depuració de les aigües residuals S’ha de justificar a la memòria tècnica el sistema d’abocament. No es permeten canals ni baixants vistos tant d'aigües pluvials com residuals. d) Foc a terra: S’admet. Sistema antiespurna obligatori. Es permet com a màxim una xemeneia d'extracció de fums que restarà situada sobre l’eix longitudinal de l’edificació. Es prohibeix qualsevol xemeneia o similar que suposi un volum adossat a la façana. 3.- Sempre que tècnicament sigui possible, cal que tots els elements que composen els sistemes autònoms de serveis es situïn dins l’edificació, integrats en el volum o completament soterrats, tot evitant la seva visió des de l’exterior. En cas que es soterrin dins o fora de l’edificació, el perfil resultant del terreny no suposarà cap modificació respecte del terreny original. 4.- S’evitarà la possible contaminació acústica provocada pels diferent components de les instal·lacions 3.22.- Entorn immediat de l’edificació: 1.- No es permet la modificació dels perfils vistos originals del terreny. 2.- No es poden obrir nous camins ni accessos. 3.- Cal mantenir el caràcter rural de la finca i és obligatòria la recuperació i manteniment de l’entorn de l’edificació d'acord amb la seva funció i ús originals,


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

4.- Els espais no ocupats per l’edificació rebran un tractament d'acord amb les característiques naturals del paisatge del lloc, no permetent-se cap tipus d’enjardinament ni pavimentació. 5.- Resten prohibits els enjardinaments i elements propis dels sòls urbans (tanques; piscines; jardinera ornamental; figures de jardí; etc.). 6.- El mobiliari convencional exterior amb independència del material del que estigui fet; i altres elements accessoris o auxiliars tipus barbacoes, dutxes, estenedors, etc. no són propis de l’ús tradicional de la borda o cabana. Per això han de sers mòbils i fàcilment transportables i guardar-los a l’interior de l’edificació quan no s’utilitzin. 3.23. Tanques: 1.- Amb caràcter general, no es permet la construcció de tanques. 2.- La instal·lació de tanques ha d’estar justificada per obligatorietat determinada per normatives sectorials en relació a I'activitat a desenvolupar o per ser estrictament necessari per al funcionament o seguretat de l’explotació agro-ramadera. 3.- A banda dels que puguin ser exigits normativament, no es podrà autoritzar la instal·lació de tanques al voltant d’edificacions sense altre justificació que la de protecció. 4.- Les tanques s’instal·laran tenint en compte elements estructuradors del paisatge: vores de camins, rieres, marges, fileres arbrades, etc. 5.- L’altura de les tanques, amb les excepcions justificades per tal de donar compliment a la normativa sectorial, serà de com a màxim 1,20 m. 6.- Estaran configurades per murs amb l’aspecte de paredat comú de pedra del país o be calades de muntants i travessers de fusta. El seu disseny mantindrà al màxim el caràcter rural dels espais oberts i la continuïtat visual d’aquests espais. 7.- Excepcionalment, s’admeten les tanques tradicionals preexistents, com ara les dels tradicionals corrals (corraus). En el cas de trobar-se enrunades, s’admetrà la seva reconstrucció amb la resta del conjunt edificat. 8.- Queden prohibides les tanques de caràcter urbà o industrial com la malla electrosoldada i les de plàstics de colors estridents, així com les pròpies dels sòls urbans.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

9.- Sempre que sigui possible les tanques han de permetre el pas de fauna.”



“Capítol Segon.- SÒL RÚSTIC Article 120.- Usos permesos Es permeten els usos següents:

a) Habitatge unifamiliar, únicament i exclusiva en els supòsits legalment previstos.

b) Comercial.

c) Sanitari-assistencial.

d) Recreatiu.

e) Esportiu.

f) Administratiu (àdhuc els quarters militars).

g) Abastament.

h) Cementiri.

i) Indústries en la modalitat transformadora dels productes del

país i dels recursos naturals del territori (fusta, llet, pinsos, ramaderia, càrnica, etc.).

j) Indústria hidroelèctrica.

k) Agrícola, ramader i forestal, àdhuc instal·lacions o magatzems

agropecuaris.

l) Lleure familiar, d’acord amb les condicions establertes a l’article 119, apartat 3.8.2 d’aquestes normes.

Els usos preferents seran els agrícoles, forestals i ramaders.”


subsidiàries i complementàries de planejament, per tal de poder fer efectiva la preservació i recuperació de les bordes i cabanes en el sòl no urbanitzable d’acord amb la normativa del vigent Pla director urbanístic


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

de la Val d’Aran, en qualsevol de les categories de sòl establertes pel planejament territorial:

“Capítol Tercer.- SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ESPECIAL Article 126.- Usos i condicions de l'edificació. a) En les àrees qualificades com a Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial, només s’admeten els usos compatibles amb les condicions naturals i amb els objectius de la protecció especial i aquells usos previstos per a la recuperació de bordes i cabanes. b) Es prohibeix qualsevol nova construcció, llevat dels equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural i de les bordes per l’ús agropecuari. L’edificació i usos dels equipaments d’interès públic es regularan pel determinat al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran, al Pla Territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran i al Text Refós de la Llei d’urbanisme i per les condicions d’edificació de dimensió major per al sòl rústic establertes en aquestes normes. L’edificació de les bordes es regularà per les condicions de les edificacions de dimensió reduïda per al sòl rústic, establertes en aquestes normes. c) Les instal·lacions i les edificacions vinculades a l’explotació de les estacions d’esquí i muntanya, també es regularan per les condicions de les edificacions de dimensió major per al sòl rústic. d. Les intervencions de preservació i/o recuperació de bordes i cabanes queden regulades en l'art. 119 d'aquestes normes.”

Segon.- Manifestar, a la llum d’allò que disposa l’article 25 del Reial Decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal del sòl i rehabilitació urbana, que la Modificació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament de referència té efectes en tot el sòl no urbanitzable dels municipis d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, i que el seu contingut substantiu es circumscriu als canvis següents: Incidència sobre els articles 31, 119, 120 i 126 de les Normes subsidiàries de planejament regulen els aspectes relacionats amb les determinacions del Títol VIII de la Modificació del Pla director urbanístic de la Val d’Aran. Així doncs, són aquests els articles afectats per la Modificació de les Normes subsidiàries de planejament, a saber:


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

(i) L'article 31 defineix i classifica els usos a què es refereixen les Normes subsidiàries de planejament. L'article 120 identifica els usos admesos en Sòl Rústic i l'article 126 els admesos en Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial.

La Modificació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament de la Val d’Aran objecte d’aprovació inicial recull la definició de l'ús de lleure familiar previst a l'article 111 del Pla director urbanístic de la Val d’Aran i l’incorpora als usos admesos en els diferents tipus de Sòl No Urbanitzable. (ii) L'article 119 regula la reutilització i rehabilitació de construccions anteriors a

l'entrada en vigor de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament.

La Modificació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament adapta les exigències relatives a les preexistències i a les característiques de les possibles reutilitzacions o rehabilitacions a les determinacions establertes en els articles 111, 112 i del 115 al 126. Tercer.- Sotmetre al tràmit d’informació pública la Modificació de les Normes subsidiàries i complementàries de planejament aplicables als municipis d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, per un termini de quaranta-cinc (45) dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord. Al llarg del tràmit esmentat, l’expedient de la Modificació de l’instrument urbanístic referit restarà a disposició de totes aquelles persones que el vulguin consultar, a la seu del Conselh Generau d’Aran (Passeg dera Libertat, 16 de Vielha), i s’hi podran formular al·legacions. Quart.- Donar audiència als Ajuntaments d’Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les, Vielha e Mijaran i Vilamòs, i addicionalment a l’Ajuntament de Naut Aran, per un termini de quaranta-cinc (45) dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest acord. Cinquè.- Sol·licitar l’emissió dels corresponents Informes als organismes i administracions que en resultin afectats per raó llurs competències sectorials, tot recordant-los el termini legal previst per a emetre’ls. Sisè.- Publicar aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a dos diaris de major circulació en l’àmbit de la Val d’Aran; més enllà de la publicació al taulell d’anuncis del Conselh Generau d’Aran, així com a la seu electrònica de la Corporació. Setè.- Publicar aquesta modificació de normes urbanístiques al Portal de la Transparència de la Corporació.


NU

M.

REG

ISTRE E

NTITAT: 0602018 –

CIF: P

-7500011 G

Vuitè.- Facultar al síndic d’Aran, en nom i representació del Conselh, per a la signatura de tots els documents publics i/o privats que siguen necessaris per a fer efectives la tramitació i execució dels acords anteriors. E en non auer mès ahèrs a tractar, se lhèue era session tàs dètz ores e quaranta cinc minutes deth dia vint-e-sies de mai de dus mil dètz-e-sèt, dera quau s’estien aguesta acta signada peth sindic e jo, eth secretari generau, que ne dongui fe.

Vist e platz Eth secretari generau Eth sindic

ACTA DERA SESSION EXTRAORDINÀRIA...

Documents

Transcript of ACTA DERA SESSION EXTRAORDINÀRIA...