Pautes de correcció de . · PDF fileCal que la correcció es faci...

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 1 de 2PAAU 2000

Pautes de correcció LOGSE: Filosofia

Pautes de correcció de Filosofia.

• El corrector té el deure d’estar informat sobre la normativa vigent i les instruccions donadesper la coordinació de les PAAU relatives a les matèries de l’àrea de Filosofia de les PAAU.Ha de tenir, per consegüent, una idea clara del nivell de coneixements i de destresesesperables en un estudiant de batxillerat.

• No correspon al corrector cap modificació personal, sovint més o menys inconscient, delscriteris de correcció ni cap establiment del grau de severitat correcte en funció de la dificultatde la prova. Les proves de Filosofia i d’Història de la filosofia tenen la dificultat que lacoordinació de les PAAU considera adequada per assolir els seus objectius (que sóncomplexos) i tota interpretació personal (perfectament legítima, d’altra banda) introdueix unfactor d’iniquitat i de desordre en el moment en què s’aplica per alterar els criteris comuns ques’exposen a continuació. És ben clar que qualsevol proposta de discussió que pugui servir permillorar aquests criteris comuns serà ben rebuda per la coordinació de Filosofia.

• El corrector ha de respectar les normes establertes per a la puntuació total i parcial de la prova.Cal que la correcció es faci explícita en l’assignació de punts a les parts o preguntes i queaquesta assignació es justifiqui pels procediments habituals en la correcció de textossemblants (anotacions i signes convencionals en vermell). Queda exclosa, tant en laqualificació global com en les parcials, tota temptativa de precisió que vagi més enllà del migpunt. Ni la puntuació màxima ni la mínima són ideals inassolibles (de perfecció od’imperfecció) i no hi ha cap raó per evitar-les.

• El corrector ha d’esperar que l’estudiant respongui els temes o preguntes tal com estableixliteralment l’examen. No es pot ni s’ha de demanar més que una resposta que s’ajusti a lapregunta, correcta i, si és possible, concisa. No es pot qualificar res que vagi més enllà d’això(evacuació de temes preparats, dades irrellevants sobre aspectes aparentment relacionats ambl’examen, etc.). D’altra banda, s’avaluen l’encert i la completesa del que es diu, no del que espodria haver dit.

• El corrector és, primer de tot, un bon lector de l’examen. Només un bon lector pot resoldreamb criteri les paradoxes que engendra la interpretació de qualsevol normativa de correcciócom aquesta. En aquest punt, l’alumne que s’examina pot ajudar el corrector escrivint bé, nofent faltes, etc.. Només en aquest sentit (que ja és molt important) intervenen qüestions decompetència gramatical (que s’han de jutjar directament amb altres exàmens d’altres matèries)en els criteris de correcció de les matèries d’aquesta àrea. Les qualificacions parcials i final javénen carregades amb aquest element de la qualitat formal de l’escriptura de l’alumne. Nos’ha d’afegir cap possible descompte de punts extra per aquest motiu al final de l’examen.



Criteris específics de correcció i qualificació de Filosofia:

La normativa apunta a la redacció d’un sol text. No ha de sorprendre, doncs, que l’estudiantredacti el seu examen sense solució de continuïtat. Ni la divisió, si és raonable, ni l’absència departs s’han de premiar o penalitzar particularment. Els criteris per a l’avaluació del text esdesglossen en tots els exàmens en quatre qüestions que s’han de puntuar de la següent manera:

1) La claredat i la precisió en la identificació del tema principal del text (1 punt) i de l’argumentde l’exposició que en fa l’autor (1 punt) són l’essencial.

2) Aquesta pregunta demana una definició o una explicació que cal fer a partir de la comprensiódel text. És una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. El punts s’han de repartirentre tres moments:

a) L’explicació o la definició és clara (1 punt)b) L’explicació o la definició s’ajusta al sentit del text (1 punt)c) S’aclareix bé aquesta relació entre el text i el significat del concepte que cal explicar (1

punt).

3) És clar que la comparació no ha de ser forçada ni anecdòtica. Però també és clar que és difíciltrobar exemples per a un exercici d’aquest tipus. Aquest tipus de dificultat prevista ha de serpremiada quan se supera bé. Per això els punts s’han de repartir només així:

a) La comparació que es proposa té sentit (1 punt)b) S’explica amb claredat el concepte amb què es compara el del text (1 punt)c) La comparació es fa explícita (diferències, analogies, problemes, exemples, etc.) i no

és una simple juxtaposició (1 punt).

4) La consistència de les raons que s’al∙leguen (perquè, evidentment, el sentit de l’opinió nocompta per a res) (1 punt) i la capacitat d’elegir directament o indirecta la tesi que s’aprova o esdesaprova (1 punt) són l’essencial.




• El corrector té el deure d’estar informat sobre la normativa vigent i les instruccions donadesper la coordinació de les PAAU relatives a les matèries de l’àrea de Filosofia de les PAAU.Ha de tenir, per consegüent, una idea clara del nivell de coneixements i de destresesesperables en un estudiant de batxillerat.

• No correspon al corrector cap modificació personal, sovint més o menys inconscient, delscriteris de correcció ni cap establiment del grau de severitat correcte en funció de la dificultatde la prova. Les proves de Filosofia i d’Història de la filosofia tenen la dificultat que lacoordinació de les PAAU considera adequada per assolir els seus objectius (que sóncomplexos) i tota interpretació personal (perfectament legítima, d’altra banda) introdueix unfactor d’iniquitat i de desordre en el moment en què s’aplica per alterar els criteris comuns ques’exposen a continuació. És ben clar que qualsevol proposta de discussió que pugui servir permillorar aquests criteris comuns serà ben rebuda per la coordinació de Filosofia.

• El corrector ha de respectar les normes establertes per a la puntuació total i parcial de la prova.Cal que la correcció es faci explícita en l’assignació de punts a les parts o preguntes i queaquesta assignació es justifiqui pels procediments habituals en la correcció de textossemblants (anotacions i signes convencionals en vermell). Queda exclosa, tant en laqualificació global com en les parcials, tota temptativa de precisió que vagi més enllà del migpunt. Ni la puntuació màxima ni la mínima són ideals inassolibles (de perfecció od’imperfecció) i no hi ha cap raó per evitar-les.

• El corrector ha d’esperar que l’estudiant respongui els temes o preguntes tal com estableixliteralment l’examen. No es pot ni s’ha de demanar més que una resposta que s’ajusti a lapregunta, correcta i, si és possible, concisa. No es pot qualificar res que vagi més enllà d’això(evacuació de temes preparats, dades irrellevants sobre aspectes aparentment relacionats ambl’examen, etc.). D’altra banda, s’avaluen l’encert i la completesa del que es diu, no del que espodria haver dit.

• El corrector és, primer de tot, un bon lector de l’examen. Només un bon lector pot resoldreamb criteri les paradoxes que engendra la interpretació de qualsevol normativa de correcciócom aquesta. En aquest punt, l’alumne que s’examina pot ajudar el corrector escrivint bé, nofent faltes, etc.. Només en aquest sentit (que ja és molt important) intervenen qüestions decompetència gramatical (que s’han de jutjar directament amb altres exàmens d’altres matèries)en els criteris de correcció de les matèries d’aquesta àrea. Les qualificacions parcials i final javénen carregades amb aquest element de la qualitat formal de l’escriptura de l’alumne. Nos’ha d’afegir cap possible descompte de punts extra per aquest motiu al final de l’examen.



Criteris específics de correcció i qualificació de Filosofia:

La normativa apunta a la redacció d’un sol text. No ha de sorprendre, doncs, que l’estudiantredacti el seu examen sense solució de continuïtat. Ni la divisió, si és raonable, ni l’absència departs s’han de premiar o penalitzar particularment. Els criteris per a l’avaluació del text esdesglossen en tots els exàmens en quatre qüestions que s’han de puntuar de la següent manera:

1) La claredat i la precisió en la identificació del tema principal del text (1 punt) i de l’argumentde l’exposició que en fa l’autor (1 punt) són l’essencial.

2) Aquesta pregunta demana una definició o una explicació que cal fer a partir de la comprensiódel text. És una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. El punts s’han de repartirentre tres moments:

a) L’explicació o la definició és clara (1 punt)b) L’explicació o la definició s’ajusta al sentit del text (1 punt)c) S’aclareix bé aquesta relació entre el text i el significat del concepte que cal explicar (1

punt).

3) És clar que la comparació no ha de ser forçada ni anecdòtica. Però també és clar que és difíciltrobar exemples per a un exercici d’aquest tipus. Aquest tipus de dificultat prevista ha de serpremiada quan se supera bé. Per això els punts s’han de repartir només així:

a) La comparació que es proposa té sentit (1 punt)b) S’explica amb claredat el concepte amb què es compara el del text (1 punt)c) La comparació es fa explícita (diferències, analogies, problemes, exemples, etc.) i no

és una simple juxtaposició (1 punt).

4) La consistència de les raons que s’al∙leguen (perquè, evidentment, el sentit de l’opinió nocompta per a res) (1 punt) i la capacitat d’elegir directament o indirecta la tesi que s’aprova o esdesaprova (1 punt) són l’essencial.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 2PAU 2001



• El corrector té el deure d’estar informat sobre la normativa vigent i lesinstruccions donades per la coordinació de les PAAU relatives a les matèries del’àrea de Filosofia de les PAAU. Ha de tenir, per consegüent, una idea clara delnivell de coneixements i de destreses esperables en un estudiant de batxillerat.

• No correspon al corrector cap modificació personal, sovint més o menysinconscient, dels criteris de correcció ni cap establiment del grau de severitatcorrecte en funció de la dificultat de la prova. Les proves de Filosofia i d’Històriade la filosofia tenen la dificultat que la coordinació de les PAAU consideraadequada per assolir els seus objectius (que són complexos) i tota interpretaciópersonal (perfectament legítima, d’altra banda) introdueix un factor d’iniquitat i dedesordre en el moment en què s’aplica per alterar els criteris comuns ques’exposen a continuació. És ben clar que qualsevol proposta de discussió quepugui servir per millorar aquests criteris comuns serà ben rebuda per lacoordinació de Filosofia.

• El corrector ha de respectar les normes establertes per a la puntuació total iparcial de la prova. Cal que la correcció es faci explícita en l’assignació de puntsa les parts o preguntes i que aquesta assignació es justifiqui pels procedimentshabituals en la correcció de textos semblants (anotacions i signes convencionalsen vermell). Queda exclosa, tant en la qualificació global com en les parcials, totatemptativa de precisió que vagi més enllà del mig punt. Ni la puntuació màxima nila mínima són ideals inassolibles (de perfecció o d’imperfecció) i no hi ha cap raóper evitar-les.

• El corrector ha d’esperar que l’estudiant respongui els temes o preguntes tal comestableix literalment l’examen. No es pot ni s’ha de demanar més que unaresposta que s’ajusti a la pregunta, correcta i, si és possible, concisa. No es potqualificar res que vagi més enllà d’això (evacuació de temes preparats, dadesirrellevants sobre aspectes aparentment relacionats amb l’examen, etc.). D’altrabanda, s’avaluen l’encert i la completesa del que es diu, no del que es podriahaver dit.

• El corrector és, primer de tot, un bon lector de l’examen. Només un bon lector potresoldre amb criteri les paradoxes que engendra la interpretació de qualsevolnormativa de correcció com aquesta. En aquest punt, l’alumne que s’examina potajudar el corrector escrivint bé, no fent faltes, etc.. Només en aquest sentit (que jaés molt important) intervenen qüestions de competència gramatical (que s’han dejutjar directament amb altres exàmens d’altres matèries) en els criteris decorrecció de les matèries d’aquesta àrea. Les qualificacions parcials i final javénen carregades amb aquest element de la qualitat formal de l’escriptura del’alumne. No s’ha d’afegir cap possible descompte de punts extra per aquestmotiu al final de l’examen.



L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntessobre el text. Les preguntes de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però elstextos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Lespautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmensque es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables aqualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes. Òbviament, se suposa que elcorrector és un professor de la matèria.Cada pregunta s’ha d’avaluar separadament a partir de la puntuació màxima establerta enl’enunciat de la prova. Ara bé, com que la normativa vigent apunta a la redacció d’un sol text,no es penalitzarà l’examen en què la divisió del text en preguntes no sigui evident, sempre,és clar, que al llarg del text s’observi una atenció als requisits temàtics marcats per aquestespreguntes.

Primera pregunta

a) Encert en la identificació de la idea. (1 punt)b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona pregunta

Aquesta pregunta demana una definició o una explicació que cal fer a partir de lacomprensió del text. S’ha de prendre com una pregunta exigent, que no admet gairemarrades. Cal repartir els punts de la manera següent :a) L’explicació o la definició és clara. (1 punt)b) L’explicació o la definició s’ajusta al sentit del text. (1 punt)c) S’aclareix bé aquesta relació entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que

cal explicar. (1 punt)

Tercera pregunta

És clar que la comparació no ha de ser forçada ni anecdòtica. Però també és clar que no ésgens fàcil trobar exemples per a un exercici d’aquest tipus, sobretot amb els recursos que espoden suposar en estudiants de batxillerat. La pregunta preveu, doncs, aquest tipus dedificultat i s’ha de premiar qui la supera bé. Cal repartir els punts de la manera següent:a) La comparació que es proposa té sentit. (1 punt)b) S’explica amb claredat el concepte amb què es compara el del text. (1 punt)c) La comparació es fa explícita (diferències, analogies, problemes, exemples, etc.), és a

dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt)

Quarta pregunta

a) Consistència de les raons que s’al·leguen (el sentit de l’opinió no compta per a res). (1punt)

b) Capacitat d’elegir directament o indirectament la tesi que s’aprova o es desaprova iinterès d’aquesta tesi. (1 punt)




• El corrector té el deure d’estar informat sobre la normativa vigent i les instruccionsdonades per la coordinació de les PAU relatives a les matèries de l’àrea de Filosofia deles PAU. Ha de tenir, per consegüent, una idea clara del nivell de coneixements i dedestreses esperables en un estudiant de batxillerat.

• No correspon al corrector cap modificació personal, sovint més o menys inconscient,dels criteris de correcció ni cap establiment del grau de severitat correcte en funció de ladificultat de la prova. Les proves de Filosofia i d’Història de la filosofia tenen la dificultatque la coordinació de les PAU considera adequada per assolir els seus objectius (quesón complexos) i tota interpretació personal (perfectament legítima, d’altra banda)introdueix un factor d’iniquitat i de desordre en el moment en què s’aplica per alterar elscriteris comuns que s’exposen a continuació. És ben clar que qualsevol proposta dediscussió que pugui servir per millorar aquests criteris comuns serà ben rebuda per lacoordinació de Filosofia.

• El corrector ha de respectar les normes establertes per a la puntuació total i parcial de laprova. Cal que la correcció es faci explícita en l’assignació de punts a les parts opreguntes i que aquesta assignació es justifiqui pels procediments habituals en lacorrecció de textos semblants (anotacions i signes convencionals en vermell). Quedaexclosa, tant en la qualificació global com en les parcials, tota temptativa de precisió quevagi més enllà del mig punt. Ni la puntuació màxima ni la mínima són ideals inassolibles(de perfecció o d’imperfecció) i no hi ha cap raó per evitar-les.

• El corrector ha d’esperar que l’estudiant respongui els temes o preguntes tal comestableix literalment l’examen. No es pot ni s’ha de demanar més que una resposta ques’ajusti a la pregunta, correcta i, si és possible, concisa. No es pot qualificar res que vagimés enllà d’això (evacuació de temes preparats, dades irrellevants sobre aspectesaparentment relacionats amb l’examen, etc.). D’altra banda, s’avaluen l’encert i lacompletesa del que es diu, no del que es podria haver dit.

• El corrector és, primer de tot, un bon lector de l’examen. Només un bon lector potresoldre amb criteri les paradoxes que engendra la interpretació de qualsevol normativade correcció com aquesta. En aquest punt, l’alumne que s’examina pot ajudar elcorrector escrivint bé, no fent faltes, etc.. Només en aquest sentit (que ja és moltimportant) intervenen qüestions de competència gramatical (que s’han de jutjardirectament amb altres exàmens d’altres matèries) en els criteris de correcció de lesmatèries d’aquesta àrea. Les qualificacions parcials i final ja vénen carregades ambaquest element de la qualitat formal de l’escriptura de l’alumne. No s’ha d’afegir cappossible descompte de punts extra per aquest motiu al final de l’examen.



L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntessobre el text. Les preguntes de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però elstextos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Lespautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmensque es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables aqualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes. Òbviament, se suposa que elcorrector és un professor de la matèria.Cada pregunta s’ha d’avaluar separadament a partir de la puntuació màxima establerta enl’enunciat de la prova. Ara bé, com que la normativa vigent apunta a la redacció d’un sol text,no es penalitzarà l’examen en què la divisió del text en preguntes no sigui evident, sempre,és clar, que al llarg del text s’observi una atenció als requisits temàtics marcats per aquestespreguntes.

Primera pregunta

a) Encert en la identificació de la idea. (1 punt)b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona pregunta

Aquesta pregunta demana una definició o una explicació que cal fer a partir de lacomprensió del text. S’ha de prendre com una pregunta exigent, que no admet gairemarrades. Cal repartir els punts de la manera següent :a) L’explicació o la definició és clara. (1 punt)b) L’explicació o la definició s’ajusta al sentit del text. (1 punt)c) S’aclareix bé aquesta relació entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que

cal explicar. (1 punt)

Tercera pregunta

És clar que la comparació no ha de ser forçada ni anecdòtica. Però també és clar que no ésgens fàcil trobar exemples per a un exercici d’aquest tipus, sobretot amb els recursos que espoden suposar en estudiants de batxillerat. La pregunta preveu, doncs, aquest tipus dedificultat i s’ha de premiar qui la supera bé. Cal repartir els punts de la manera següent:a) La comparació que es proposa té sentit. (1 punt)b) S’explica amb claredat el concepte amb què es compara el del text. (1 punt)c) La comparació es fa explícita (diferències, analogies, problemes, exemples, etc.), és a

dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt)

Quarta pregunta

a) Consistència de les raons que s’al·leguen (el sentit de l’opinió no compta per a res). (1punt)

b) Capacitat d’elegir directament o indirectament la tesi que s’aprova o es desaprova iinterès d’aquesta tesi. (1 punt)



Pautes de correcció PAU LOGSE: Filosofia

L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre eltext. Les preguntes de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però els textos i lespossibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren acontinuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucionsmolt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta ales preguntes.

Primera preguntaExplicar breument la idea principal del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent:a) Encert en la identificació de la idea. (1 punt)b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona preguntaExplicar un concepte o expressió del text (3 punts).

Aquesta pregunta demana una explicació que cal fer a partir de la comprensió del text. S’hade prendre com una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. Cal repartir els punts dela manera següent :a) L’explicació s’ajusta al sentit del text. (1 punt)b) L’explicació és clara. (1 punt)c) S’aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que calexplicar. (1 punt)

Tercera preguntaComparar un concepte o idea del text amb un altre que pot ser del mateix text o no (3 punts).

Cal repartir els punts de la manera següent:a) S’encerta en la determinació dels termes a comparar. (1 punt)b) La comparació es fa explícita (semblances, dissemblances, analogies, problemes,exemples, etc.), és a dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt)c) L’exposició en el seu conjunt és clara i precisa. (1 punt)

Quarta preguntaConsideració raonada de l’estudiant a favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent:a) Capacitat d’elegir directament o indirectament la tesi que s’aprova o es desaprova i interèsd’aquesta tesi. (1 punt)b) Consistència de les raons que s’al·leguen (el sentit de l’opinió no compta per a res). (1punt)

NO EXISTEIX L’ARXIU DEMANAT A LA NOSTRA BASE DE DADES

DISCULPI LES MOLESTIES

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 1 PAU 2003 Pautes de correcció Filosofia

PAUTES COMUNES A TOTES LES SÈRIES. L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però els textos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes. Primera pregunta Explicar breument la idea principal del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de la idea. (1 punt) b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona pregunta Explicar un concepte o expressió del text (3 punts).

Aquesta pregunta demana una explicació que cal fer a partir de la comprensió del text. S’ha de prendre com una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. Cal repartir els punts de la manera següent : a) L’explicació s’ajusta al sentit del text. (1 punt) b) L’explicació és clara. (1 punt) c) S’aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l’expressió

que cal explicar. (1 punt) Tercera pregunta Comparar un concepte o idea del text amb un altre que pot ser del mateix text o no (3 punts).

Cal repartir els punts de la manera següent: a) S’encerta en la determinació dels termes que la pregunta demana comparar. (1

punt) b) La comparació es fa explícita (semblances, dissemblances, analogies, problemes,

exemples, etc.), és a dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt)

c) L’exposició en el seu conjunt és clara i precisa. (1 punt) Quarta pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Capacitat d’elegir directament o indirectament la tesi que s’aprova o es desaprova

i interès d’aquesta tesi. (1 punt) b) Consistència de les raons que s’al·leguen (el sentit de l’opinió no compta per a

res). (1 punt)

Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2004 Pautes de correcció Filosofia

SÈRIE 3 PLA NOU L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre el text. En la segona pregunta, l’opció B consta de sis subpreguntes amb una estructura de respostes tancades. En aquest cas, les respostes permeten una correcció objectiva. En la segona pregunta de l’altra opció i en la resta de preguntes de les dues opcions, la gamma de respostes és més àmplia. Les preguntes no objectives de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però els textos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren a continuació pretenen també unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes; tret de la pregunta 2 de l’opció B, que s’ha de respondre estrictament com s’assenyala en aquestes pautes. Primera pregunta (totes dues opcions) Explicar breument la idea principal del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de la idea o idees. (1 punt) b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona pregunta OPCIÓ A Explicar el significat d’un concepte o expressió del text (3 punts).

Aquesta pregunta demana una explicació del significat que cal fer a partir de la comprensió del text i del coneixement del seu autor. S’ha de prendre com una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. Cal repartir els punts de la manera següent : a) L’explicació del significat s’ajusta al sentit del text. (1 punt) b) L’explicació del significat és clara i precisa. (1 punt) c) S’aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que cal explicar. (1 punt)

Segona pregunta OPCIÓ B Les respostes correctes a les preguntes de resposta tancada són les següents:.

2.1. (d) Necessàries i independents de la voluntat humana. (0,5 punts) 2.2. (d) La superestructura jurídica i política determina les relacions de producció. (0,5 punts) 2.3. (d) La consciència de l'home no determina el seu ser social, perquè les relacions de producció són la base real de la superestructura jurídica. (0,5 punts) 2.4. (b) Comunisme. (0,5 punts) 2.5. (c) Un condicionant. (0,5 punts) 2.6. (a) Estructura econòmica – superestrutura jurídica. (0,5 punts)


ATENCIÓ! Cada resposta errònia de la pregunta 2 descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta (a efectes de càlcul, s'han de restar 0,16 punts per cada resposta incorrecta). Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte. La puntuació global de la pregunta 2 no pot ser negativa. Al final de l’examen, s'ha de tenir en compte que, si la suma total de punts no és múltiple de 0,5, caldrà arrodonir-la. Tercera pregunta (totes dues opcions) Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre que pot ser del mateix text o no (3 punts).

Cal repartir els punts de la manera següent: a) S’encerta en la fixació clara i precisa dels termes que la pregunta demana comparar o relacionar. (1 punt) b) La comparació es fa explícita (semblances, dissemblances, analogies, problemes, exemples, etc.), és a dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt) c) L’exposició en el seu conjunt és clara i precisa. (1 punt)

Quarta pregunta (totes dues opcions) Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Capacitat d’elegir directament o indirectament la tesi que s’aprova o es desaprova i interès d’aquesta tesi. (1 punt) b) Consistència de les raons que s’al·leguen (el sentit de l’opinió no compta per a res). (1 punt)


PLA ANTIC L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però els textos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes. Primera pregunta Explicar breument la idea principal del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de la idea. (1 punt) b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona pregunta Explicar un concepte o expressió del text (3 punts).

Aquesta pregunta demana una explicació que cal fer a partir de la comprensió del text. S’ha de prendre com una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. Cal repartir els punts de la manera següent : a) L’explicació s’ajusta al sentit del text. (1 punt) b) L’explicació és clara. (1 punt) c) S’aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que cal explicar. (1 punt)

Tercera pregunta Comparar un concepte o idea del text amb un altre que pot ser del mateix text o no (3 punts).

Cal repartir els punts de la manera següent: a) S’encerta en la determinació dels termes que la pregunta demana comparar. (1 punt) b) La comparació es fa explícita (semblances, dissemblances, analogies, problemes, exemples, etc.), és a dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt) c) L’exposició en el seu conjunt és clara i precisa. (1 punt)

Quarta pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts).



SÈRIE 1 PLA NOU L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre el text. En la segona pregunta, l’opció A consta de sis subpreguntes amb una estructura de respostes tancades. En aquest cas, les respostes permeten una correcció objectiva. En la segona pregunta de l’altra opció i en la resta de preguntes de les dues opcions, la gamma de respostes és més àmplia. Les preguntes no objectives de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però els textos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren a continuació pretenen també unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes; tret de la pregunta 2 de l’opció A, que s’ha de respondre estrictament com s’assenyala en aquestes pautes. Primera pregunta (totes dues opcions) Explicar breument la idea principal del text (2 punts).

Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de la idea o idees. (1 punt) b) Claredat i precisió en l’explicació. (1 punt)

Segona pregunta OPCIÓ A Les respostes correctes a les preguntes de resposta tancada són les següents:.

2.1. (c) La raó. (0,5 punts) 2.2. (a) La utilitat no serveix com a criteri per a la justícia. (0,5 punts) 2.3. (b) Com que només la raó pot descobrir la utilitat d’una acció, és la raó la que ha

de decidir el que és moralment digne d’alabança. (0,5 punts) 2.4. (d) Emotivisme. (0,5 punts) 2.5. (c) Il·lustració. (0,5 punts) 2.6. (b) A l’empirisme. (0,5 punts)

ATENCIÓ! Cada resposta errònia de la pregunta 2 descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta (a efectes de càlcul, s'han de restar 0,16 punts per cada resposta incorrecta). Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte. La puntuació global de la pregunta 2 no pot ser negativa. Al final de l’examen, s'ha de tenir en compte que, si la suma total de punts no és múltiple de 0,5, caldrà arrodonir-la.


Segona pregunta OPCIÓ B Explicar el significat d’un concepte o expressió del text (3 punts).

Aquesta pregunta demana una explicació del significat que cal fer a partir de la comprensió del text i del coneixement del seu autor. S’ha de prendre com una pregunta exigent, que no admet gaire marrades. Cal repartir els punts de la manera següent : a) L’explicació del significat s’ajusta al sentit del text. (1 punt) b) L’explicació del significat és clara i precisa. (1 punt) c) S’aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que cal explicar. (1 punt)

Tercera pregunta (totes dues opcions) Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre que pot ser del mateix text o no (3 punts).

Cal repartir els punts de la manera següent: a) S’encerta en la fixació clara i precisa dels termes que la pregunta demana comparar o relacionar. (1 punt) b) La comparació es fa explícita (semblances, dissemblances, analogies, problemes, exemples, etc.), és a dir, la resposta no es limita a una simple juxtaposició. (1 punt) c) L’exposició en el seu conjunt és clara i precisa. (1 punt)

Quarta pregunta (totes dues opcions) Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts).


Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2005 Pautes de correcció Filosofia

SÈRIE 3 PLA NOU L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre el text. En la segona pregunta, l’opció B consta de sis subpreguntes amb una estructura de respostes tancades. En aquest cas, les respostes permeten una correcció exacta . En la segona pregunta de l’altra opció i en la resta de preguntes de les dues opcions, la gamma de respostes és més àmplia. Les preguntes més obertes de cada opció mantenen una estructura molt semblant, però els textos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren a continuació pretenen també unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes; tret de la pregunta 2 de l’opció B, que s’ha de respondre estrictament com s’assenyala en aquestes pautes. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Òbviament, si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no obstant, del que s’ha dit no s’ha de desprendre que la precisió, la claredat i la correcció gramatical no afectin la qualificació. D’una banda, el grau de precisió és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que en la mesura que siguin deficients afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta (totes dues opcions) Explicar breument el contingut del text (2 punts). Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de les idees. (1 punt) b) Encert en la descripció de les seves relacions (1 punt). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits.


Segona pregunta OPCIÓ A Explicar una idea, concepte o expressió (3 punts). Aquesta pregunta està dividida en dos subpreguntes: a) Què vol dir l’autor quan empra un concepte o expressió? (1 punt) b) Per què fa l’autor una afirmació? (2 punts) Com que estan relacionades, l’alumne és lliure de respondre les dues qüestions separadament o no. Aquesta decisió no podrà afectar l’avaluació. D’altra banda, la segona subpregunta requereix naturalment referir-se al pensament general de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees de l’autor que són pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el sistema general de l’autor. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Segona pregunta OPCIÓ B Les respostes correctes a les preguntes de resposta tancada de la sèrie 3 són les següents: 2.1 D 2.2 B 2.3 C 2.4 A 2.5 B 2.6 D ATENCIÓ! Cada resposta errònia de la pregunta 2 descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta –cada tres respostes errònies descompten el valor d’una pregunta encertada. Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte. La puntuació global de la pregunta 2 no pot ser negativa. Al final de l’examen, s'ha de tenir en compte que, si la suma total de punts no és múltiple de 0,5, caldrà arrodonir-la. Així, la taula següent representa totes les qualificacions possibles de la pregunta 2, en funció del nombre de respostes encertades i respostes errònies:

6 3 5 2,5 2,54 2 2 1,5 3 1,5 1,5 1 1 2 1 1 0,5 0,5 0,5 1 0,5 0,5 0 0 0 0 0

Res

post

es

ence

rtade

s

0 1 2 3 4 5 6 Respostes errònies


Tercera pregunta (totes dues opcions) Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (3 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada (1,5 punt) b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. (1,5 punt) En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta: més aviat tracta de suggerir, en cada cas, quina és l’estratègia més fàcil. Mai, però, no ha de comptar contra una resposta el fet que hagi triat una estratègia diferent de la suggerida. Quarta pregunta (totes dues opcions) Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents i com estan relacionades. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 PLA ANTIC L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i quatre preguntes sobre el text. Les preguntes mantenen una estructura molt semblant, però els textos i les possibilitats de respostes obren tot l’espai propi de la matèria de l’examen. Les pautes que figuren a continuació pretenen també unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Per això es formulen en termes aplicables a qualsevol opció i a qualsevol resposta a les preguntes. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Òbviament, si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no obstant, del que s’ha dit no s’ha de desprendre que la precisió, la claredat i la correcció gramatical no afectin la qualificació. D’una banda, el grau de precisió és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que en la mesura que siguin deficients afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument la idea principal del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text i la capacitat de síntesi. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Encert en la identificació de la idea. (1 punt) b) Establiment de les connexions adequades entre la idea escollida i la resta del text. (1 punt) Segona pregunta Explicar un concepte o expressió del text (3 punts). Aquesta pregunta demana una explicació que s’ha de fer a partir de la comprensió del text. Cal repartir els punts de la manera següent: a) L’explicació s’ajusta al sentit del text. (1’5 punt) b) S’aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l’expressió que cal explicar. (1’5 punt) L’explicació del concepte pot exigir el coneixement d’aspectes de la filosofia de l’autor, encara que no es mencionin explícitament en el text. La pregunta, però, no demana que l’alumne faci una redacció sobre el sistema filosòfic de l’autor. Per tant, no cal que l’alumne hi faci referència explícita. Ara bé, el desconeixement d’aspectes generals de la filosofia de l’autor sí pot impedir la comprensió adequada del concepte o expressió que és objecte de la qüestió: aleshores, òbviament, serà un factor pertinent, en la mesura que no permet respondre el que es demana.


Tercera pregunta Comparar un concepte o idea del text amb un altre. (3 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada (1,5 punt) L’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues explícitament descrites. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta: més aviat tracta de suggerir, en cada cas, quina és l’estratègia més fàcil. Mai, però, no ha de comptar contra una resposta el fet que hagi triat una estratègia diferent de la suggerida b) El contrast pertinent i explícit dels dos termes de la comparació que es demana. (1,5 punt) Quarta pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra del que diu l’autor del text (2 punts). Els punts s’han de repartir de la manera següent: a) Capacitat d’elegir directament o indirectament la tesi que s’aprova o es desaprova i interès d’aquesta tesi. (1 punt) b) Consistència de les raons que s’al·leguen (el sentit de l’opinió no compta per a res). (1 punt)


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció almenys 3 de les següents idees: (i) -La distinció entre raó i sentits en Plató (ii) -La dialèctica com a elevació des de les aparences a l’essència (iii) - La dialèctica com a mitjà per conèixer el bé (iv) - La justificació del paper dels savis com a governants Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) –la contraposició entre la moral de l’home noble i la moralitat del ressentiment (ii) –la inversió de valors pròpia de la moralitat del ressentiment. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que en alguns casos el significat habitual de l’expressió (opció B, subpregunta b) dóna la clau per al significat en el text, mentre que en altres (opció A, i opció B, subpregunta a) el significat en el text és diferent de l’ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.


D'altra banda, el corrector haurà d'evitar considerar si alumne pot o no inferir el que volen dir les expressions a partir del que es diu en la resta del text. Això no afecta el contingut que es demana: l'alumne té dret a inferir, si és possible, el significat a partir de la informació que li proporciona el text -i això, per si sol, és prova de la seva comprensió. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La distinció platònica entre els graus diferents de coneixement: els seus objectes. -La distinció platònica entre les els graus diferents de coneixement: les facultats associades -La caracterització platònica de la dialèctica Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La descripció nietzscheana de la moral del ressentiment: els seus orígens psicològics i socials -La tesi nietzscheana de la inversió dels valors en la moralitat del ressentiment. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Òbviament, si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. D’una banda, el grau de precisió és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que en la mesura que siguin deficients afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les següents idees: (i) -"Jo penso, jo sóc" és una veritat indubtable, a diferència de les creences sobre el meu cos. (ii) - Jo no sóc un cos material, sinó quelcom pensant. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d'exposar la idea expressada en (iii) i al menys una de les dues restants ((i) ó (ii)): (i) –En l'estat de naturalesa, l'ús de l'enteniment és un mer valor de supervivència (fingiment) (ii) –Utilitat de les convencions socials per evitar la guerra de tots contra tots. (iii)- Les normes de la veritat són imposades per les convencions socials.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Per tant, l'explicació de "sustància", opció A, pot fer-se en termes completament ordinaris i no tècnics: per exemple, "cosa estable". D'altra banda, el corrector haurà d'evitar considerar si alumne pot o no inferir el que volen dir les expressions a partir del que es diu en la resta del text. Això no afecta el contingut que es demana: l'alumne té dret a inferir el significat de la informació que li proporciona el text i això, per si sol, és prova de la seva comprensió. I quan tal cosa no és possible, l'explicació demanada és pertinent com a manera de mesurar la comprensió que té l'alumne del que es diu en una part del text. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament: - Les característiques del dubte metòdic cartesià. - Les característiques del nostre coneixement de la nostra ment i la nostra existència, en comparació amb les nostres creences sobre el món extern (opcional :...i amb les nostres creences matemàtiques) - El paper de l'auto-coneixement en el projecte global cartesià. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - El paper de les convencions socials en l'estipulació de les normes de la veritat. - L'explicació genètica d'aquestes convencions. - Els elements bàsics de la negació nietzscheana de l'objectivitat del que ordinàriament es considera “veritat” o “coneixement”. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer


una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents i com estan relacionades. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que en la mesura que siguin deficients afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en una petita redacció poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les següents idees: (i) -La raó ens diu que els sentits no incorporen evidència de la seva fiabilitat. (ii) -La raó pot demostrar l'existència d'un Déu que és perfecte i no enganya. (iii) -La falsedat sistemàtica dels sentits seria incompatible amb les propietats de Déu. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les següents idees: (i) – La societat té dret a exigir-nos el respecte a certes normes: (a) limitant la nostra capacitat d’interferir en la vida dels altres i (b) obligant-nos a la col·laboració mínima sense la qual la societat no funcionaria. (ii) - La societat no té dret a posar límits a la nostra llibertat quan no afectem en absolut la vida dels qui no volen ser afectats. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.


A l'opció A es demana l'explicació del sentit d'una afirmació de Descartes, no de la seva justificació en el sistema cartesià; per tant, un exemple de resposta vàlida seria: " No es possible demostrar que els sentits i la imaginació sempre són fiables. No tenim cap raó per creure que els sentits sempre representen veritablement el món: per tot el que sabem, podrien enganyar-nos" D'altra banda, el corrector haurà d'evitar considerar si alumne pot o no inferir el que volen dir les expressions a partir del que es diu en la resta del text. Això no afecta el contingut que es demana: l'alumne té dret a inferir, quan sigui possible, el significat a partir de la informació que li proporciona el text -i això, per si sol, és prova de la seva comprensió. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -Les característiques del dubte metòdic cartesià. -La raó pot fer palès que existim i que no ens equivoquem sobre les nostres idees. -A partir de la nostra idea de Déu (un ésser perfecte i veritable), es pot demostrar la seva existència. -Les propietats de Déu (omnipotència, omnisciència, bondat) fan que no pugui enganyar-nos sistemàticament: i seria un engany sistemàtic que permetés que no poguéssim distingir l'error de la veritat quan utilitzem els sentits de la millor manera que podem. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La connexió entre utilitarisme i liberalisme. -Els principis bàsics del liberalisme de Mill. -El liberalisme de Mill implica la necessitat d'impedir que la societat o el estat interfereixin en l'àmbit estrictament privat de la vida dels individus Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees següents: (i) - La distinció entre raó/enteniment i sentits/imaginació. (ii) - Les idees de Déu i l’ànima depenen de la raó. (iii) - Sense la raó/enteniment no ens podríem refiar dels sentits.

Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) - L’adquisició de la saviesa com un procés d’alliberació (des del món sensible al món de les idees). (ii) - El bé com a idea suprema: saviesa teòrica i saviesa pràctica. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que hi ha una diferència bàsica: en alguns casos (sèrie A), el significat en el text no s’allunya excessivament del significat ordinari. En altres (sèrie B), les expressions tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de Plató i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no


haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -L’escepticisme metòdic cartesià: els arguments de Descartes per a la sospita metòdica sobre els sentits. -L’argument cartesià sobre les característiques de les idees de l’ànima i Déu. No es pot dubtar de l’existència de l’ànima i, des d’ella, es pot concloure l’existència de Déu. -Les idees de Déu i l’ànima no provenen dels sentits, sinó de l’enteniment. -Déu garanteix que, quan fem un ús raonable dels sentits, no podem estar enganyats. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - Els graus de coneixement (experiència/raó) - El graus de realitat (món sensible/idees) - L’adquisició de coneixement (alliberament del món sensible) - El bé com a forma suprema... Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) -La distinció entre raó i gust (apetit, inclinació...) en Hume (ii) -La raó té una funció secundària, instrumental, en l’explicació/producció de l’acció. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) -La distinció entre objectes sensibles i idees: la geometria tracta, en contra del que de vegades es diu, d’idees/essències. (ii) -La geometria ajuda l’ànima a elevar-se cap a les idees eternes. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que, en les dues sèries, les expressions tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de l’autor i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - La idea humeana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. - La idea humeana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig. - La idea humeana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. - La idea humeana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La teoria platònica dels graus de coneixement i dels graus de l’ésser. Sentits i raó. Objectes materials i idees. - Tipus de ciències preparatòries per assolir el coneixement. - Caracterització del paper de la geometria: els seus objectes i les seves diferències amb l’experiència i amb les formes encara més altes de coneixement. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) - Estem determinats a formar-nos creences sobre relacions causals per observació repetida de regularitats (hàbit, costum...). (ii)- Aquesta creences no està justificades, perquè no podem identificar els poders ocults que serien responsables d'aquesta connexió. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) -Distinció entre moral noble i moral dels esclaus (afirmació, acció / negació, reacció, ressentiment) (ii) - Revolta dels esclaus com a capgirament/inversió de l’actitud moral.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes (sobre tot en l’opció B) tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors i se separen del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) -El paper dels elements bàsics de l'empirisme de Hume en la seva anàlisi de la relació causal. (ii) -El rebuig de la idea de connexió necessària. (iii) -L'observació del passat no justifica racionalment una creença sobre el futur si no descobrim una connexió necessària entre causes i efectes. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) -La gènesi (psicològica, social) de la moral del ressentiment. (ii) -Les tesis nietzscheanes sobre la forma de la moral del ressentiment: en quin sentit el ressentiment esdevé productor de valors i la inversió d’aquests. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientadores per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees següents: (i) - En Déu no hi ha imperfeccions. (ii) - La composició és una imperfecció: Déu no és composat de cos i ment. (iii) - Les coses imperfectes depenen de Déu per a la seva subsistència. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’expressar amb una mínima correcció les idees següents: (i) Els savis arriben a la contemplació del bé. (ii) La llei ha de procurar l’harmonia col·lectiva (la felicitat de tot l’estat...). (iii) S’ha d’obligar els savis a governar


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que hi ha una diferència bàsica: en alguns casos (sèrie A), el significat en el text no s’allunya excessivament del significat ordinari. En altres (sèrie B), les expressions tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de Plató i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -L’escepticisme metòdic cartesià i el cos: els arguments de Descartes per a la sospita metòdica sobre els sentits impliquen que l’existència del cos cau dintre de l’escepticisme metòdic. -El principi del cogito: per dubtar, cal l’existència de un jo. Aquesta és indubtable i Descartes conclou, d’això, que la naturalesa del jo no és material: el jo podria existir sense cap cos. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de coneixement. -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de realitat. -Les característiques de la idea de bé. -El vincle entre saviesa teòrica i saviesa pràctica. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer


una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 5 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a). Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’expressar amb una mínima correcció la idea següent: L’estat no té dret a castigar la conducta de la gent, quan altres persones no són perjudicades. Quan passa això no es viola cap deure envers els altres. El perjudici que un individu es produeix a si mateix és un mal menor que el de negar-li la llibertat de decidir... Opció b). Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’expressar amb una mínima correcció les idees següents: (i) No obtenim el veritable coneixement pels sentits. (ii) Els objectes de veritable coneixement són les idees.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes tenen un significat tècnic, sobre tot en l’opció B, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors i se separen del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La connexió entre utilitarisme i liberalisme. -Aspectes bàsics del liberalisme de Mill -La negació del suposat dret de l’estat a interferir en les decisions que no afecten la resta de la societat. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de coneixement. -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de realitat. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Oficina d�Organització de Proves d�Accés a la Universitat Pàgina 1 de 2 PAU 2008 Pautes de correcció Filosofia

SÈRIE 4 L�examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d�exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l�exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s�ajusta o no als principis generals que s�enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d�evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s�adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s�haurà d�utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s�expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d�afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L�objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l�alumne coneix els detalls de la filosofia de l�autor. (Excepte si la manca d�aquest coneixement l�impedeix d�entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s�espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l�alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l�alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) El coneixement de Déu i l�ànima garanteix que confiem (a) en les veritats clares i distintes i (b) que els sentits no ens enganyen constantment. (ii) La confiança en els sentits depèn de l�evidència que ens dóna la raó. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l�alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents (i) -La moral utilitarista requereix que els homes tinguin un sentiments socials. (ii) �Aquests sentiments son reforçats per la història de les societats humanes i cada vegada esdevé menys intel·ligible no tenir en compte els interessos de l�altre. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d�ús de les expressions, ni tampoc que l�alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors i se separen del significat ordinari. El que l�alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan

Oficina d�Organització de Proves d�Accés a la Universitat Pàgina 2 de 2 PAU 2008 Pautes de correcció Filosofia

sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l�autor a favor d�una tesi: (3 punts) L�enunciat demana referir-se al pensament de l�autor. En aquest respecte, s�haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l�afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l�afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l�autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) - La sospita sobre els sentits en l�escepticisme metòdic cartesià. (ii) - La raó i les idees clares i distintes: Déu, ànima. (iii) - La prova cartesiana de l�existència de Déu. Els atributs de Déu. (iv) - El paper de Déu com a garantia del coneixement.

Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) �Descripció de l�utilitarisme. El bé i l�utilitat. (ii)-El problema de la motivació: l�utilitarisme necessita explicar el fet que els éssers humans són motivats pel bé. (iii)- Segons Mill el problema de la motivació afecta a qualsevol teoria moral. No és un problema específic de l�utilitarisme. (iv)- La solució de Mill: existència de sentiments socials en la natura humana que la vida en societat millora. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S�ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d�un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l�alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d�una de les dues concepcions �qualsevol d�elles- i descriure l�altra per contrast. L�estratègia escollida no pot afectar l�avaluació. Per tant, l�enunciat exacte de la pregunta s�ha d�entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l�estudiant a favor o en contra d�una tesi (2 punts). S�haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l�alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D�altra banda, l�acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l�alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, però, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) La distinció entre raó i sentiment (humanitat). (ii) La raó té una funció secundària, instrumental, en l’explicació/producció de l’acció: el que ens mou és el fet que els fins no ens són indiferents. Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) Existeixen les essències. (ii) La captació d’allò que ens ve pels sentits requereix coneixement de les essències, les quals han de ser, doncs, conegudes prèviament. (iii) Això permet argumentar que tant les essències com la nostra ànima existien abans que nasquéssim.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes poden tenir un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La idea humana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. (ii) La idea humana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig, si els fets del món ens resulten indiferents. (iii) La idea humana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. (iv) La idea humana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Plató (l’autèntic coneixement és coneixement de formes, el paper de la reminiscència)

(ii) L’existència de la reminiscència com a base per argumentar a favor de la pre-existència de l’ànima.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 4 idees bàsiques següents:

(i) El Tractat defensa tesis escèptiques.

(ii) El coneixement es redueix gairebé exclusivament a l’experiència

(iii) La creença és un cert tipus de sentiment basat en l’hàbit

(iv) La naturalesa humana ens fa seguir tenint creences, malgrat els arguments filosòfics escèptics.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les idees bàsiques següents:

(i) La felicitat és desitjada, i per tant desitjable i per tant un fi de la conducta

(ii) Per a justificar que la felicitat és el fi de la conducta caldria mostrar encara que no hi ha cap altre fi a banda de la felicitat.

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes poden tenir un significat més o menys tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Hume: (distinció entre impressions i idees, en sentit estricte el coneixement es redueix a les impressions actuals (i a certes relacions entre percepcions), ...).

(ii) Tipus d’associació d’idees (semblança, continuïtat, causalitat) i paper de la causalitat en la formació de noves creences.

(iii) La creença com cert tipus de sentiment.

(iv) Solució “escèptica” de Hume: tendència natural en l’home a fer determinades inferències. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La prova que la felicitat general és un fi de la conducta (ii) La justificació que tots els altres fins de conducta són part de la felicitat


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents:

(i) Hi ha un ideal, que ha esdevingut dominant, negador del valor intrínsec del món natural, i que situa allò que té valor fora de la naturalesa.

(ii) Arribarà un moment on, com a resultat d’un impuls creatiu extraordinari, s’introduirà un nou ideal que (a) traurà el valor a tot allò que quedi fora del món natural i (b) evitarà el nihilisme.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents:

(i) Descartes busca una primera veritat completament certa a partir de la qual poder fonamentar el coneixement.

(ii) Per fer-ho decideix considerar com a fals tot allò del qual es pot dubtar: els records, el món material, Déu, la pròpia existència. .

(iii) Troba una veritat indubtable: ell existeix, perquè per dubtar i per pensar sobre tot això, ell ha d’existir.

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que les expressions, sobre tot en l’opció A, tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de l’autor i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(i) L’ideal ascètic, que postula que allò que té valor per si mateix rau fora del món natural.

(ii) La mort de Déu i el col·lapse de l’ideal ascètic que porta al nihilisme.

(iii) La concepció nietzscheana del “superhome” com a portador de nous valors que afirmen la vida, s’oposen a l’ideal ascètic, i superen el nihilisme.

Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) El mètode cartesià: intent de fonamentació del coneixement mitjançant la recerca de veritats indubtables. (ii) Arguments per dubtar del que ens diuen els sentits. (iii) Argument per dubtar de les proposicions generals i les proposicions matemàtiques (argument del geni maligne).


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2010 Pautes de correcció Història de la Filosofia

SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d’afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (entre 50 i 80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en el nombre de paraules indicades (50-80), no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s’enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l’alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l’estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents:

(i) Aquest text presenta un argument que té per conclusió que la col·lectivitat no pot ingerir-se en el comportament personal d’un individu quan aquest comportament no afecti directament els altres individus.

(ii) El que justifica aquesta conclusió és que si la majoria decreta com ha de ser el comportament personal de la minoria (a) és molt probable que ho faci tenint en compte només les seves pròpies preferències i, per aquest motiu, (b) és molt probable que ho faci de forma desencertada. S’ofereix una consideració addicional a favor de la conclusió: l’analogia entre les opinions i les preferències d’un individu i les seves possessions materials.



(i) En aquest punt de les Meditacions, Descartes ha arribat a que sap que ell existeix, que és una cosa que pensa i que no és una cosa corpòria.

(ii) La imaginació permet imaginar només allò que és corpori.

(iii) Per tant la imaginació no ens permet saber res sobre quina és la naturalesa del “jo” .

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els aspectes bàsics del liberalisme de Mill (ii) La connexió entre utilitarisme i liberalisme. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Descartes: criteri de claredat i distinció, paper de la raó, de la imaginació i dels sentits. (ii) El cogito demostra la meva existència com a cosa pensant, sense apel·lar als sentits o a la imaginació. (iii) La frase del text estableix purament una comparació. En aquesta comparació l’ús de la raó correspon a estar en estat de vigília, l’ús de la imaginació correspon a estar somniant. Voler usar la imaginació, en lloc de la raó, per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, igual que seria inadequat voler usar allò que experimentem en somnis, enlloc d’allò que percebem estan desperts, per a percebre una cosa real.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord o el desacord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 4 idees bàsiques següents:

(i) Hi ha gent que desitja la virtut per ella mateixa

(ii) Això semblaria que comporta que la felicitat no és l’única cosa que es desitja

(iii) I, per tant, això sembla que comporta un problema per a l’utilitarisme, ja que aquest manté que la felicitat és l’única cosa desitjable per ella mateixa

(iv) S’afirma al final, sense justificar, que això no és així.



(i) Totes les idees provenen de les impressions.

(ii) Les impressions són més clares i evidents que les idees

(ii) Per a esbrinar si un terme filosòfic té contingut, cal preguntar-se si denota una idea que prové d’una impressió. Si no ho fa, el terme no denota res.

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets principals de la doctrina utilitarista: la felicitat és l’única cosa bona/desitjable per ella mateixa, i és el criteri de la moralitat (ii) Descripció del possible problema que planteja el fet que es desitgi la virtut per ella mateixa. (iii) Solució de Mill: hi ha diferents activitats/tipus d’estats que són part de la felicitat, (no sols mitjans per a assolir-la). La virtut ha esdevingut part de la felicitat. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(i) Els trets bàsics de l’epistemologia empirista de Hume. Característiques de les impressions i de les idees.

(ii) La crítica de Hume a la noció de substància.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord o desacord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 3 PAU 2010 Pautes de correcció Història de la filosofia

SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d’afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s’enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l’alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l’estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) No podem tenir experiència/impressions d’un jo substancial. (ii) No hi ha una idea o noció d’una substància (un jo substancial) diferent de la d’una sèrie d’estats particulars. Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Els sentits no ens permeten conèixer la naturalesa d’un tros de cera, car allò que ens indiquen els sentits canvia. (ii) Coneixem què és el tros de cera només per l’enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l’alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) El paper dels elements bàsics de l’empirisme de Hume: tota idea deriva d’impressions. (ii) El rebuig de les idees de substància i jo substancial: no hi poden haver impressions d’un jo substancial. La idea d’un jo substancial, per tant, no té contingut. (iii) Per tant, som només un seguit d’estats mentals particulars, units per certes relacions de causalitat i semblança, sense que hi hagi un substrat (un jo substancial). Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement. (ii) Claredat i distinció com a marques del coneixement. (iii) Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord o desacord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text.) Les restriccions sobre espai (60-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents: (i) Les tres classes en la ciutat es corresponen amb les tres parts de l’ànima (ii) Allò que fa just a una persona és completament anàleg a allò que fa just un estat: que cadascuna de les seves parts faci allò que li és propi


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) Hi ha dos tipus de moral, la que Nietzsche anomena “moral dels esclaus” (o de “l’home vulgar”) i la que Nietzsche anomena “moral dels senyors”. (ii) La “moral dels esclaus” ha esdevingut dominant, desplaçant la “moral dels senyors”. (iii) Aquesta moral dels esclaus té el seu origen en el judaisme i el cristianisme. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari especialitzat. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar.. El que l’alumne utilitzi un llenguatge planer, sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Exemples de respostes que es podran considerar correctes (cal tenir en compte, però, que hi ha moltes altres possibilitats) Opció A)

a) «ciutat sàvia»: ciutat que està regida per un filòsof amb la formació adequada.

b) «classes»: cadascun dels tres grups de ciutadans que formen la ciutat Alternativament: els tres grups: (i) pagesos, artesans i comerciants; (ii) els militars; (iii) i els governants. Alternativament: també es donarà per bona la resposta si el que s’identifica són les tres “classes d’ànima”., p.ex.: “Cadascuna de les tres parts de l’ànima: la racional, la irascible i l’apetitiva”.

Opció B)

a) «senyors» : Els nobles, aquells que tenen les virtuts aristocràtiques b)«enverinament» degeneració que resulta de la pèrdua dels valors

aristocràtics Alternativament: enviliment per odi cap als nobles

Alternativament: degeneració provocada pel ressentiment Alternativament, també es comptaran com a correctes explicacions més literals i no tan filosòfiques com ara : “degeneració dels costums”.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Descripció de les tres classes de la ciutat, i de les virtuts associades a cadascuna (ii) La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi (iii) Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna (iv) Hi ha una analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa just un individu: Un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Caracterització de la “moral del senyors” i de la “moral dels esclaus”. (ii) Trets bàsics de la revolta dels esclaus en moralitat. Inversió dels valors “bo” i “dolent”. Paper dels sacerdots en aquesta inversió. (iii) Judaisme i cristianisme com a impulsors de la moral dels esclaus. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Ara bé, sí és essencial per a poder tenir aquesta pregunta aprovada (tenir com a mínim 1 punt) que l’alumne faci, explícitament o implícitament, una comparació. Hi ha, en totes dues opcions, molts possibles autors i concepcions amb qui fer la comparació. En la opció A es pot comparar, p.ex., amb la concepció de Descartes, o d’Aristòtil, o d’Epicur; en l’opció B, p.ex., amb Mill, Hume o Aristòtil. Tant en l’opció A com en l’opció B a l’hora de caracteritzar la concepció de l’autor (en l’opció A, de la naturalesa humana segons Plató; en l’opció B, de ‘moral noble’ segons Nietzsche),


l’alumne pot, si vol, fer referència a idees que ja hagi exposat en la seva resposta a la pregunta 3. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Pel que fa a l’opció B, una resposta correcta ha de mostrar que s’ha entès el que es demana –si avui en dia cert tipus d’actitud moral es predominant. Ara bé, atès que la cinquena pregunta busca fonamentalment avaluar la maduresa intel·lectual, la capacitat crítica, i, específicament, la capacitat d’argumentar a favor d’allò que l’alumne creu, no s’ha d’avaluar aquí si la caracterització que l’alumne fa de què és la moral dels esclaus és completament acurada. És compatible amb obtenir la qualificació màxima en aquesta pregunta (2 punts) que la descripció de què és la moral dels esclaus que ofereixi l’alumne no coincideixi exactament amb la concepció de Nietzsche (sí cal, però, que sigui una noció suficientment emparentada). El que s’avaluarà serà la coherència i claredat dels arguments que l’alumne ofereixi per a justificar que aquesta moral és (o no) predominant avui en dia.


SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text.) Les restriccions sobre espai (80-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 80-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 4 idees bàsiques següents: (i) Nietzsche distingeix dues concepcions del que és “bo”: la de la moral del ressentiment i la de la moral noble (ii) Per a l’home noble la categoria de “bo” és fonamental i la que s’hi contraposa, “dolent”, és una idea derivada, secundària. (iii) En la moral del ressentiment passa al contrari: la noció de “pervers” és la noció fonamental, i la noció de “bo” s’identifica per oposició a “pervers”.


(iv) El que la moral del ressentiment classifica com a “pervers” és el que és “bo” segons la moral noble. Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Tot coneixement en darrer terme es basa en la raó i no en els sentits (ii) Descartes ofereix dos exemples que justifiquen aquesta afirmació: la creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida tot i que proporcionin la mateixa sensació, la creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats del foc. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Caracterització de la moral noble i de la moral del ressentiment (ii) Inversió dels valors en la moral del ressentiment (iii) “pervers” i “dolent” es contraposen a conceptes de “bo” diferents, oposats Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els elements bàsics de l’epistemologia de Descartes (ii) Paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes (iii) Raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot coneixement rau en la raó


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: Això implica que no es poden avaluar separadament tots dos aspectes ((a) i (b)). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) En aquest fragment Descartes ofereix un argument a favor del dualisme. Cal que aquí l’estudiant descrigui, d’una forma o altra, aquest argument: (i) El cos té parts i és divisible (ii) La ment no té parts (les diferents facultats no són parts de la ment) (iii) Per tant, la ment no és el mateix que el cos


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents:

(i) Una persona en la qual cadascuna de les parts de la seva naturalesa fes allò que li pertoca, i manés la part que ha de manar, actuaria de forma justa.

(ii) Això confirma el principi sobre en què consisteix la justícia que ja s’havia establert respecte a la ciutat: la ciutat, igual que una persona, és justa si cadascun dels seus components fa allò que li pertoca.

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar.. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció (A) “ment”: la substància que té per essència el pensar “coses materials o extenses”: les coses que ocupen espai Opció (B) “justícia”: que cada part, ja sigui de la ciutat o de l’ànima, faci allò que li correspon “part de la seva naturalesa”: cadascuna de les tres parts o funcions de l’ànima: la part racional, la part irascible i la part apetitiva. Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) Per a obtenir la màxima puntuació cal que l’estudiant:

(i) expliqui amb les seves pròpies paraules l’argument per al dualisme que hi ha en el text de l’examen

(ii) expliqui algun altre argument o consideració que Descartes dóna a favor del dualisme. Per exemple, l’altre argument per al dualisme que hi ha abans en la meditació VI:

(iia) És possible concebre la ment com distinta del cos (iib) Si dues coses es poden concebre de forma distinta, aleshores podria existir una sense existir l’altra (iic) Per tant, la ment podria existir sense que existís el cos (iid) Per tant, ment i cos no són la mateixa cosa

Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(i) Esbrinar què fa justa una societat permet establir què és el que fa just un individu

(ii) Les tres classes de l’estat. La justícia en l’estat consisteix en que la societat s’organitzi segons el principi d’especialització i que cadascuna de les tres classes faci allò que li pertoca, sota la direcció del filòsof.

(iii) Les tres parts de l’ànima. A partir del que hem dit a (ii), podem establir que la justícia en l’individu consisteix en que cadascuna de les parts de l’ànima faci allò que li correspon, sota la direcció de la part racional.

Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) La distinció entre raó i sentiment (gust). (ii) La raó té una funció instrumental en l’explicació/producció de l’acció. És el sentiment o el gust el que ens mou a actuar


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les tres idees bàsiques següents: (i) Sé que quan faig un ús curós de les meves facultats cognitives no m’erro (ii) Això és així perquè Déu no enganya (iii) Els errors provenen de quan no es fa un ús prou curós de les nostres capacitats. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, un dels termes (“freda” en l’opció A, “enteniment” en l’opció B) que cal definir no tenen el seu significat ordinari més habitual sinó un sentit particular que l’alumne ha de saber identificar. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La idea humeana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. (ii) La idea humeana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig, si els fets del món ens resulten indiferents. (iii) La idea humeana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. (iv) La idea humeana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Dubte cartesià sobre el món extern. Cogito. (ii) Una prova de l’existència de Déu. (iii) La bondat divina no és compatible en que estiguem enganyats de forma general fins i tot quan fem un ús curós de les nostres capacitats intel·lectuals.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4 PAU 2012 Pautes de correcció Històra de la filosofia

SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per obtenir la màxima puntuació cal esmentar d’una forma o altra les següents idees:

(i) Què es considera veritat depèn de convencions i interessos que imposa la societat

(ii) D’altra banda, però, normalment no som conscients d’això i acceptem una mena d’obligació moral cap a la veritat que respon, però, només a les necessitats de l’ordre social.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) No percebem cap “poder” o força que sigui responsable de que els cossos actuïn com ho fan. (ii) Per tant, no tenim cap raó que justifiqui creure que el futur serà com el passat (iii) Per tant, pensem que el futur serà com el passat empesos pel costum, no per la raó. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció A)

“Metàfores”: Hi ha una metàfora quan s’usa una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se amb que es pot comparar algun aspecte d’allò que les dues expressions signifiquen.

“Propensió moral cap a la veritat”: Sentiment de que es té l’obligació d’usar el llenguatge de manera que s’avingui amb allò que es pren com a vertader. Opció B)

“qualitats sensibles”: les propietats que es poden percebre amb els sentits “la raó”: capacitat de pensar, de relacionar idees.

Observació important: hi ha òbviament moltes altres maneres correctes de respondre a aquesta pregunta. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - Els elements bàsics de la negació nietzscheana de l'objectivitat del que ordinàriament es considera “veritat” o “coneixement”. - El paper de les convencions socials en l'estipulació de les normes de la veritat. L'explicació genètica d'aquestes convencions.


Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’empirisme de Hume. El coneixement es basa en impressions. (ii) No hi ha impressions de cap connexió necessària. (iii) Rebuig de la noció de causalitat. No hi ha raons per creure en connexions necessàries. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Observació referent a la Opció A: Sigui el que sigui el que l’estudiant finalment defensa en aquesta pregunta, un aspecte a valorar en l’avaluació d’aquesta pregunta és que l’estudiant mostri que entén com algú podria intentar defensar d’alguna manera que la afirmació és falsa (ni que fos apel·lant simplement a que, tot i que la veritat és objectiva, les paraules signifiquen el que signifiquen com a resultat de convencions socials (p.ex., és una convenció que la paraula ‘Barcelona’ refereix a la ciutat de Barcelona). Observació referent a la Opció B: Un aspecte a valorar en l’avaluació d’aquesta pregunta és que l’alumne mostri que ha entès que hi ha un possible problema de


circularitat en aquesta afirmació --sigui quina sigui la postura que l’alumne decideix finalment adoptar, i a banda de les argumentacions concretes que intenti presentar per a defensar la seva postura.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’esmentar, d’una forma o altra, els dos punts següents: (i) Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat (ii) Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir i els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de (i) esmentar que aquest fragment conté un argument a favor del dualisme (que la ment i el cos són dues coses diferents) (ii) Descriure, d’una manera o altra, l’argument següent:

(iia) És possible concebre la ment com distinta del cos (iib) Si dues coses es poden concebre de forma distinta, aleshores podria existir l’una sense existir l’altra. (iic) Per tant, la ment podria existir sense que existís el cos (iid) Per tant, la ment i el cos no són la mateixa entitat

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció A) a) «poder legislatiu»: aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis b) «estat de guerra»: quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre Opció B) a) «de manera clara»: que no admet cap mena de dubte b) «a la meva naturalesa»: a allò que fa que jo sigui allò que sóc, que jo sigui jo Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se a: (i) Els trets bàsics de la concepció política de Locke: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte social, la naturalesa del poder polític. (ii) Situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual es va establir, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo.


Opció B) La màxima puntuació requeriria: (i) Explicar amb les pròpies paraules de l’estudiant l’argument per al dualisme que Descartes presenta en aquest mateix text. (ii) Això requerirà referir-se a: (iia) Les nocions de claredat i distinció, (iib) El cogito i com aquest estableix l’existència de l’ànima com a cosa pensant (iic) El cos com a cosa extensa (iid) La idea que allò que es pot concebre com distint, és distint (l’omnipotència de

Déu garanteix això). L’estudiant pot esmentar també altres arguments de Descartes en favor del dualisme (molt en particular, l’argument que apel·la a la divisibilitat del cos i la no divisibilitat de la ment). Si l’estudiant esmenta aquests arguments addicionals, es valorarà positivament; ara bé no és necessari esmentar aquests arguments addicionals per tal d’obtenir la màxima puntuació (3 punts) en aquesta pregunta. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. En referència a l’opció (A), és important que l’estudiant mostri que ha entès la consideració que es presenta en la pregunta (que defensa que no és desitjable que sigui massa fàcil poder justificar una revolució). L’estudiant ha de mostrar que ha entès


aquesta consideració, tant si decideix argumentar-hi a favor, com si decideix argumentar-hi en contra. En referència a l’opció B), es valorarà positivament que l’alumne mostri que entén què és el dualisme, i que el dualisme estaria d’acord amb l’afirmació –això, independentment que l’alumne decideixi argumentar a favor o en contra d’aquesta afirmació. (Per altra banda, l’alumne pot decidir respondre de forma que no calgui fer referència al dualisme, i això és compatible amb tenir la màxima puntuació (2 punts) en aquesta pregunta, si es mostra que s’ha entès quina és la tesi a discutir i es donen raons coherents a favor o en contra).


SÈRIE 5

L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’esmentar d’alguna manera i connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents:

(i) Es va produir una inversió de valors. Segons la nova valoració els febles i desgraciats són els bons, i els nobles i poderosos els malvats

(ii) Aquesta inversió té el seu origen en la cultura jueva, i segons Nietzsche, en el moment en que ell escrivia s’havia imposat i era predominant en la cultura occidental.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de presentar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) El passatge explica com funciona una analogia que s’ha presentat anteriorment. (ii) En aquesta analogia es donen les següents correspondències:

(iia) allò que hi ha a la caverna correspon a allò que podem percebre amb la vista, (iib) el foc que il·lumina la caverna, correspon al sol (iic) contemplar el que queda fora la caverna correspon al coneixement del món intel·ligible (iid) el sol correspon a la idea del Bé

(iii) La idea del Bé és la idea suprema Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció (A) a) «transvaloració»: que allò que es considerava bo passi a considerar-se dolent, i allò que es considerava dolent passi a considerar-se bo. b) «esclaus»: els grups d’individus més febles en una societat, que es contraposen als nobles i poderosos Opció (B) a) «món visible»: aquella part de la realitat que percebem amb els sentits i que és món d’aparences. b) «món intel·ligible»: aquella part de la realitat a la qual podem accedir amb l’enteniment. Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.


Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Caracterització de la “moral noble” i de la “moral dels esclaus”. (ii) Trets bàsics de la revolta dels esclaus en moralitat. Inversió dels valors “bo” i “dolent”. (Paper dels sacerdots en aquesta inversió). (iii) Judaisme i cristianisme com a impulsors de la moral dels esclaus. (iv) Explicació de perquè ja no “veiem aquesta moral”: Nietzsche creu que la “moral dels esclaus” forma part, no sols de la religió cristiana, sinó també de la cultura europea del seu temps. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Distinció platònica dels diferents graus de coneixement (ii) Autèntic coneixement com coneixement de les idees (iii) El bé com idea suprema. El coneixement de la idea del bé es necessari per poder obrar bé. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. Pel que fa a l’opció A) cal tenir en compte que, si bé la resposta és molt oberta, un aspecte a valorar és que l’estudiant mostri que ha entès que no es demana si la majoria de gent són o no cristians, sinó si la moral imperant és la cristiana.


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Descartes està considerant com a fals tot allò del qual és possible dubtar-ne: del que li diuen els sentits, de l’existència del seu cos, de l’existència del món material, de l’existència de Déu, i de la seva pròpia existència. .

(ii) Troba, però, una proposició de la qual no es pot dubtar: que ell existeix, perquè per dubtar i per pensar, ell ha d’existir.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les idees bàsiques següents:

(i) La felicitat és desitjada, i per tant, segons Mill, desitjable i per tant un fi de la conducta

(ii) Per a justificar que la felicitat és el fi de la conducta caldria encara mostrar que no hi ha cap altre fi (cap altra cosa que es desitgi per ella mateixa) a banda de la felicitat

Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Es tracta només que l’alumne mostri que entén el significat del terme en qüestió –i si es tracta d’un terme que pot tenir diferents significats, que mostri quin d’aquests significats és el que té en el text. Cal tenir en compte que el terme (a) de l’opció (A), i el terme (a) de l’opció (B) no tenen en el text el seu significat més habitual sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció (A) a) «extensió»: la capacitat d’ocupar espai b) «quimeres»: coses que algú pretén que existeixen, però que en realitat no ho fan. Opció (B) a) «felicitat»: plaer i absència de dolor b) «desitjable com a fi»: que és desitjable per ella mateixa, i no perquè permet obtenir una altra cosa Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. De vegades una exposició general correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) Per a obtenir la màxima puntuació cal que l’estudiant expliqui:

(i) En què consisteix l’escepticisme metòdic de Descartes en la primera meditació: és un mètode per trobar un fonament segur del coneixement.

(ii) Alguns dels arguments pel dubte general (a vegades hem comprovat que els sentits ens enganyen, l’argument del somni, l’argument del geni maligne).

(iii) El cogito com a prova d’una primera veritat segura. Al respondre aquesta pregunta és important, és clar, que l’alumne mostri que ha entès que en el text Descartes NO afirma que hi ha un ésser enganyador summament poderós que l’enganya, sinó que Descartes està argumentant que encara que hi hagués un ésser poderós que l’enganyés Descartes podria establir la seva primera veritat: que ell (Descartes) existeix.

Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a:

(i) L’explicació del principi utilitarista, i de la noció de felicitat com a plaer i absència de dolor

(ii) La “prova” de Mill que la felicitat general és un fi de la conducta (aquesta prova inclou, de forma crucial, el pas de la premissa que la felicitat és desitjada, a la conclusió que la felicitat és desitjable, i d'aquí a que la felicitat és un fi de la conducta)

(iii) La justificació que tots els altres fins de conducta són part de la felicitat


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cal tenir en compte que es demana comparar amb un únic autor. Si l’alumne compara amb més d’un autor només es tindrà en compte una de les comparacions (la més extensa). Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. Pel que fa a l’opció (A), tot i que la pregunta admet molts tipus diferents de respostes correctes, dos possibles aspectes a valorar són: (i) que l’estudiant mostri que sap distingir entre que es conegui determinada proposició i que es tingui certesa absoluta que la proposició és vertadera; (ii) que l’estudiant s’adoni que, pel que fa a la certesa, és raonable distingir entre diferents tipus de proposicions --per exemple entre proposicions matemàtiques elementals (“2+3=5”) i proposicions sobre el món físic (“París té més de 1000 habitants”). Pel que fa a l’opció (B), com en tots els altres casos aquesta pregunta és molt oberta. En particular, la pregunta pot tenir la màxima puntuació tant si, per exemple, l’estudiant se centra en la qüestió de si està justificat el pas de: “per a cada persona la seva pròpia felicitat és desitjable” a: “per a cada persona la felicitat de tots (i no sols la d’aquella persona) és desitjable”; com si l’estudiant se centra en la qüestió més general de si ell/a creu que el principi Utilitarista (“fes allò que maximitzarà la felicitat general”) és adequat o no.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2014 Pautes de correcció Història de la Filosofia

SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti aquests límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les següents idees: (i) En aquest text es defensa que no hi ha principis innats, i es fa de dues maneres: (ii) Primer, s’assenyala que l’argument principal a favor de l’existència de principis innats no és correcte: a partir de l’assentiment universal no es pot concloure que hi ha principis innats, si és que es pot explicar que hi hagi assentiment general sense assumir aquests principis innats. (iii) Segon, es dona un argument en contra de l’existència de principis innats: Si hi haguessin principis innats haurien de ser universals, però, diu Locke, no hi ha principis universals.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les dues idees següents: (i) Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques. (ii) Tot i així no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligne i molt poderós. • L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut perquè fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és tractar d’una forma o altra les idees que s’indiquen. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció A) a) «principis pràctics»: Regles que guien l’acció b) «inherent a l’ànima»: quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir. Opció B) a) «extensió»: capacitat d’ocupar espai. b) «geni maligne»: ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber. Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del pensament del filòsof pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.


Opció A) La màxima puntuació requeriria (i) Explicar què vol dir que un principi sigui innat (ii) presentar els diferents arguments que Locke dóna en contra de l’existència de principis innats a l’Assaig; Llibre I, cap. I, seccions 2 a 5. És a dir: (iia) Explicar amb les pròpies paraules de l’estudiant les raons en contra de l’argument principal per a defensar que hi ha principis innats (que s’expliquen en el segon paràgraf del text de l’examen): L’argument principal a favor de l’innatisme parteix de la premissa que hi ha principis que tothom accepta i conclou que això mostra que hi ha principis innats; Locke objecta que la conclusió no se segueix de la premissa: del fet que tothom assenteixi a un principi no es pot concloure que sigui innat: pot ser que la raó per la qual tothom hi assenteixi sigui una altra –i no el fet que sigui innat. (iib) L’argument de Locke en contra que hi hagi principis innats (que es comença a presentar en el tercer paràgraf del text de l’examen): si hi haguessin principis innats serien universals, però no hi ha cap principi universal: els nens i els idiotes no coneixen alguns dels candidats més clars a ser principis universals (iic) L’argument de Locke contra l’intent de defensar l’innatisme davant l’objecció de (iib) dient: “els principis són innats però cal temps per a que la ment els reconegui” (Locke objecta: si diem això, aleshores no hi ha cap diferència entre els principis innats i qualsevol altre principi vertader que algú pugui arribar a conèixer al llarg de la seva vida). Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se, d’una forma o una altra, a: (i) El projecte de Descartes de dubte metòdic. (ii) Els arguments per dubtar d’allò que ens diuen els sentits, que es basen en que a vegades aquests ens enganyen. (iii) L’argument del somni, i com aquest no sembla aplicar-se a les veritats més generals. (iv) L’argument del geni maligne. (v) Explicar molt breument com Descartes resol el dubte: (a) Descartes arriba a una primera veritat “jo penso, jo existeixo”, (b) La claredat i distinció com a marques del coneixement segur, (c) La bondat i omnipotència de Déu com a garants del coneixement. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. En referència a l’opció (A), hi ha moltes maneres possibles de respondre bé a aquesta pregunta (i obtenir els 2 punts). Ara bé, una de les formes més naturals d’encarar la resposta a aquesta pregunta és establint una diferència entre facultats o capacitats (que ens possibiliten aprendre), i els coneixements que un pot adquirir (o les proposicions que un pot aprendre) gràcies a que té aquestes capacitats; i es pot observar que negar que hi hagi coneixements innats és perfectament compatible amb creure que hi ha capacitats innates que ens permeten adquirir coneixements a partir de l’experiència. En qualsevol cas, un estudiant pot obtenir la màxima puntuació en aquesta pregunta encara que l’enfoqui d’una altra manera –sempre que la seva resposta es correspongui amb la pregunta que es formula.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents: (i) La dialèctica és el que permet conèixer l’essència de les coses, i la essència del bé (ii) El governant cal que conegui la idea del bé i, per tant, se l’ha d’educar en la dialèctica


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents: (i) Si un legislador actua de forma contrària a la protecció de la llibertat i els bens del poble, aquest legislador es posa en estat de guerra amb el poble. (ii) Dir al poble que es pot rebel·lar contra el legislador que no compleix la seva tasca no és fer quelcom que pugui causar de forma il·legítima que hagi aldarulls, sinó que el que causaria els aldarulls seria la conducta inadequada dels dirigents que no compleixen amb el seu deure. • L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut perquè fer el seu resum distingint justament els dos apartats que s’indiquen en els criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és tractar d’una forma o altra les idees que s’indiquen en els criteris. I no totes aquestes idees tenen el mateix pes, i per això no es poden avaluar de forma autònoma. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció A) a) «l’essència de les coses»: allò que fa que les coses siguin el que són b) «el bé en si»: la idea de bé Opció B) a) «rebels»: aquells que s’oposen per força a l’ordre que estableixen les lleis b) «legisladors»: aquells que tenen l’autoritat per promulgar lleis Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del pensament del filòsof pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Plató: la distinció entre opinió i ciència (ii) Distinció entre aparença i essència de les coses (iii) La distinció platònica entre els diferents graus de coneixement, i les seves facultats associades. La dialèctica com elevació des de les aparences a l’essència (iv) El bé com a idea suprema i la dialèctica com a mitjà per a conèixer la idea de bé. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se a: (i) Els trets bàsics de la concepció política de Locke: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte social, la naturalesa del poder polític. (ii) Situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual es va establir, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. Respecte a l’opció B), en el cas en que l’estudiant es faci seu el que diu Locke sobre aquesta qüestió en el text, és imprescindible que no es limiti simplement a repetir o parafrasejar les paraules de Locke, sinó que cal que expressi les diferents idees amb les seves pròpies paraules, mostrant així que les entén i se les fa seves.

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4 PAU 2014 Pautes de correcció Història de la filosofia

SÈRIE 5 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti aquests límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, no es pot esperar de cap manera un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’exposar, d’una forma o altra, les següents idees: (i) Haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia. (ii) En el cas de la ciutat, la justícia consistia en que cadascú fes allò que correspon a la seva naturalesa (iii) La justícia en un individu és això mateix, però aplicat a les diferent parts de l’ànima: per a que un individu sigui just cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi, i que aquestes parts estiguin en harmonia.


Opció B) L’alumne assolirà la màxima puntuació si connecta, amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents (que pot expressar, és clar, de moltes maneres diferents): (i) Els plaers que són propis de l’exercici de les capacitats intel·lectuals humanes són d’una qualitat superior als plaers que compartim amb altres animals. (ii) Mill afirma que el principi de l’utilitarisme és compatible amb que es mantingui que hi ha plaers de diferents qualitats. (iii) Allò que permet establir que un plaer és de qualitat superior a un altre és que aquells que els coneixen tots dos, prefereixen el primer a qualsevol quantitat del segon. • L’avaluació de la pregunta s’ha de fer de forma global. L’alumne no té en absolut per què fer el seu resum distingint exactament el mateix nombre d’apartats que s’indiquen en aquests criteris. El que s’ha de fer en una bona resposta és tractar d’una forma o altra les idees que s’indiquen. • En aquesta pregunta l’estudiant ha de mostrar que ha entès el que diu el text. Per això, per aprovar la pregunta l’estudiant no es pot limitar només a copiar el text o només a parafrasejar simplement algunes frases del text sense mostrar cap comprensió.

Segona pregunta

Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció A) a) «la seva pròpia casa»: en ell mateix, en la seva ànima b) «ànima»: la part immaterial d’una persona Opció B) a) «apetits animals»: Els desitjos que tenen els animals que provenen de diferents necessitats biològiques, com ara la inclinació a veure, menjar, o reproduir-se. b) «felicitat»: plaer i absència de dolor Important: aquestes respostes són sols un exemple de resposta correcta. En cadascun dels casos hi ha moltes altres maneres correctes de respondre.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. S’haurà de tenir present, però, que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a entendre la afirmació que es vol explicar i per entendre les raons de l’autor per a fer aquesta afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. A vegades una exposició general i correcta del pensament del filòsof pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) L’estratègia argumentativa de Plató que vol esbrinar què és la justícia fixant-se primer en quan una societat és justa i, a partir d’aquí, establir quan és just un individu. (ii) Descripció de les tres classes de la ciutat, i de les virtuts associades a cadascuna (iii) La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi (iv) Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna d’aquestes parts. (v) Hi ha una analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa just un individu: un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Què diu el principi utilitarista. Característiques de la proposta utilitarista (cal maximitzar la felicitat general no sols la de qui fa l’acció; s’avaluen les accions, no les intencions de qui les fa; etc.) (ii) La felicitat com a plaer i absència de dolor (iii) La distinció entre plaers d’ordre superior /ordre inferior. La noció de “jutges competents”. (iv) La justificació que hi ha plaers de diferent ordre (que es dona en bona part en el mateix text de l’examen) Quarta pregunta

Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa de les dues concepcions que s’han de comparar. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions de manera prèvia i independentment de la comparació i després establir la comparació, o fer la caracterització de les dues postures de forma implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) En aquesta pregunta l’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi). Es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori arguments històricament importants. Caldrà valorar, doncs, (a) El grau de comprensió que es demostri de la tesi a discutir (b) La coherència de les raons que l’estudiant doni ja sigui a favor o en contra de la tesi, i la claredat de la seva exposició. En referència a l’opció (B): en aquesta pregunta 5 cal que l’alumne argumenti de forma personal i doni les seves pròpies raons a favor o en contra d’una tesi. En el cas concret de la tesi que s’ha d’avaluar en l’opció (B) es tracta d’una tesi que Mill mateix defensa en el text. Per aquest motiu és segurament més probable que en altres casos que hi hagi alumnes que decideixin mostrar-se d’acord amb l’afirmació i que usin, del tot o en part, arguments o consideracions que usa el propi Mill. Que estiguin del tot d’acord amb Mill no ha d’impedir, és clar, que puguin tenir la màxima puntuació en aquesta pregunta. Ara bé, cal que en la seva resposta no es limitin a repetir el que diu Mill, sinó que ho exposin d’una forma personal que mostri que entenen bé les consideracions o arguments que estan donant, i que se’ls han fet seus.

Pautes de correcció de . · PDF fileCal que la correcció es faci...

Documents

Transcript of Pautes de correcció de . · PDF fileCal que la correcció es faci...