PAU. Examen Volum · Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització...

Generalitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accésa la Universitat

Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Volum

sèrie 1Escolliu una de les dues opcions (A o B)

Opció A

1

Dibuixar en l’espai

Exercici 1 [4 punts]

Llegiu atentament el text següent:

[...] El dibuix és un mitjà ideal per captar la realitat que l’artista decideix observar.Davant el tema, fixa certs detalls amb espontaneïtat, sense projectar necessàri-ament aquesta imatge en una realització ulterior, sense inserir-la en el procéscreatiu d’una obra amb sentit. El dibuix llavors no representa només una etapaamb vistes a un altre objectiu, sinó que és una obra per si mateixa, independent,encara que més tard l’artista hi recorri i acabi utilitzant-lo, transformat o no, pera una creació en curs.

El dibuix, exercici habitual i quotidià, constitueix la primera fase del coneixement.És alhora el reflex de quelcom vist a la natura (penyals, arbres, plantes, animalso insectes), el testimoni d’un esdeveniment, el record d’allò enregistrat durant unviatge (paratges, arquitectures, vestits o rostres) i la materialització d’una impres-sió experimentada davant d’un paisatge. És simultàniament la prova d’una per-cepció i un instrument per a la memòria. Observant la realitat en un moment pre-cís, el dibuixant es converteix alternativament en el cronista d’un esdeveniment(cerimònies, festes o esdeveniments), el testimoni d’una estació o d’un canviatmosfèric (tempestes, etc.) i l’espectador d’un incident del qual sap captar laimatge més fugaç fixant-la, per sempre, en el seu full. Així doncs, entre les sevesqualitats específiques, el dibuix té la de poder traduir aquesta instantaneïtat enuns traços de llapis o de ploma. En l’elecció del tema i la manera de represen-tar-lo en el full s’afirma la personalitat del dibuixant, la individualitat i la unicitat dela seva mirada. Aquesta es manifesta també en les variacions de la distància quel’artista decideix crear entre ell i el seu tema: de vegades, l’assumpte és vist demolt a prop i certs detalls es troben dissociats, en primer terme, perquè siguinanalitzats millor; d’altres, es tracta de vistes generals, panoràmiques.

J. Leymarie, G. Monnier, B. Rose. El dibujo. Skira, Carroggio, SA de Ediciones,Barcelona, 1979 (p.148)

Comenteu els valors que l’autor atribueix al dibuix i com aquests valors també sónusats en els diferents moments de la ideació del projecte escultòric.


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Volum


Opció A

1

Futurisme


Llegiu atentament el text següent, que és un fragment de L’escultura futurista, escritper Umberto Boccioni el 1912:

[...] En els monuments i exposicions de totes les ciutats d’Europa, l’escultura ensofereix un espectacle tan lamentable de barbàrie, malaptesa i monòtona imitacióque el meu ull futurista se n’aparta amb profund disgust.

En l’escultura de tots els països predomina la imitació cega i nècia de les fórmulesheretades del passat, imitació encoratjada per una facilitat doblement covarda.

[...] Cal que els escultors es convencin d’aquesta veritat absoluta: construir o pre-tendre crear encara amb elements egipcis, grecs o miquelangelescos és com pre-tendre treure aigua d’un pou sec amb una galleda sense fons.

No pot haver cap renovació en un art si abans no se’n renova l’essència, això és,la visió i concepció de la línia i les masses que formen l’arabesc. No n’hi ha prouamb la reproducció dels aspectes externs de la vida contemporània perquè l’artes converteixi en l’expressió de la seva pròpia època; per aquesta raó, l’escultura,tal com ha estat entesa fins ara pels artistes dels segles passats i present, és unmonstruós anacronisme!

L’escultura no ha progressat per culpa del restringit camp que el concepte aca-dèmic de nu determina. Un art que necessita despullar per complet un home ouna dona per iniciar la seva funció emotiva és un art mort!

[...] Nosaltres hem de partir del nucli central de l’objecte que es vol crear per des-cobrir noves lleis, és a dir, les formes noves que el connecten, de manera invisi-ble però matemàtica, a l’infinit plàstic aparent i a l’infinit plàstic interior. La novaplàstica serà, doncs, la traducció en guix, en bronze, en vidre, en fusta o en qual-sevol altra matèria, dels plànols atmosfèrics que uneixen i desuneixen les coses.Aquesta visió, la qual jo he denominat «transcendentalisme metafísic», podràexpressar plàsticament les simpaties i misterioses afinitats que creen les recípro-ques influències formals dels plànols dels objectes.

[...] Una composició escultòrica futurista tindrà en si mateixa els meravellosos ele-ments matemàtics i geomètrics que componen els objectes del nostre temps. Iaquests objectes no es trobaran al costat de l’estàtua com a elements decoratiusseparats, sinó que, conforme a les lleis d’una nova concepció de l’harmonia,estaran encaixats en les línies musculars d’un cos.

A. González García, Fco. Calvo Serraller i S. Marchán Fiz.Escritos de arte de vanguardia 1900/1945, p. 140-145. Ediciones Turner, Madrid, 1979

2

Elaboreu un breu comentari crític sobre l’opinió que dóna Umberto Boccioni en eltext. Per fer-ho destaqueu:

1. L’aportació que fa Umberto Boccioni a una nova concepció de l’escultura, i ladisposició crítica respecte a les convencions plàstiques.

2. L’aportació del moviment futurista com a innovació a l’escultura de comença-ments del segle XX.

3. Podeu fer referència a altres artistes que conegueu dins del moviment futurista,i complementar el vostre escrit amb comparacions d’actitud i moviments prece-dents de l’escultura fins a l’actualitat que creieu que poden haver estat continu-adors de posicions futuristes.

3


Des de la vostra contemporaneïtat, i aplicant algun aspecte que caracteritza el mo-viment futurista, realitzeu un projecte escultòric el títol del qual sigui «Homenatge alfuturisme».

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Seleccioneu el material amb el qual voleu treballar considerant-ne les caracterís-tiques físiques.

• Realitzeu apunts preparatoris.• Escolliu el motiu de representació i interpreteu-lo lliurement.• Construïu la vostra escultura.• Indiqueu per escrit o a través de croquis la ubicació adequada per a la vostra peça.

Les imatges que veieu a continuació poden ajudar-vos a recordar l’estètica del futu-risme.

Imatge 1Formes úniques de continuïtaten l’espai, 1913, d’Umberto Boccioni.

Imatge 2El puny de Boccioni – Línies de força, 1915,de Giacomo Balla.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet derespostes. Situeu la resolució tridimensional sobre una base transportable, a la qualheu d’adherir el vostre codi de barres. Presenteu també tots els vostres esbossos.Adheriu-hi sempre el vostre codi de barres.

4

Volum


Opció B

Escultura i espai


Llegiu el text següent en el qual Sergi Aguilar expressa la seva opinió sobre la rela-ció que existeix entre l’espai i l’escultura:

[...] L’element operatiu bàsic de l’escultura és l’espai. Aquesta és una idea que noentra a l’escena de la pràctica escultòrica fins a principis de segle. Abans s’ha-via treballat sobre l’expressivitat, la contenció o el moviment de la forma, però lasituació de l’obra en l’espai es donava per feta; és a dir, en l’escultura l’espai erael suport com a la pintura ho és el llenç. Així doncs, la idea de l’espai com a pro-tagonista i com a factor determinant no s’introdueix en la ment occidental fins adates molt recents. A més a més, l’escultura sempre ha tingut condicionants comla dependència o col·laboració amb l’arquitectura, i el seguiment o interpretacióde les idees de la pintura.

En la mesura en què no es reconegui l’ús de l’espai, l’obra estarà incompleta, do-nada la necessitat de partir del plantejament de la peça en relació amb l’espai enjoc, la mida, la corporeïtat, la verticalitat o horitzontalitat, la buidedat, etc. Tot aixòhaurà d’estar d’acord amb l’espai, tant pel que fa a l’emplaçament –un altre puntque s’haurà de tractar– com pel que fa a la participació total de la peça.

Hem llegit i escoltat en infinites ocasions que, tant en opinió dels clàssics comdels moderns, el caràcter més important de l’escultura és la seva «quantitat» devisió, les múltiples visions que l’objecte ha d’oferir, evitar que l’objecte tingui unacara dolenta o «posterior». Opino, no obstant això, que no hauria de ser així. Unapeça pot ser tan frontal com es vulgui si compleix la funció que té assignada –ladelimitació d’un espai, per exemple–, encara que aquesta frontalitat no ha d’es-tar desproveïda de volum, de manera que quan s’abandoni la perspectiva fron-tal la peça ofereixi, com qualsevol altra, variacions. El que no es veu també ésvolum, ja que és o pot ser un espai afectat per la forma [...].

S. Aguilar. Algunas reflexiones sobre el espacio, 1983, p. 20-23, a Escala y Estancias.Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2000

5

Escriviu un petit assaig i manifesteu la vostra opinió sobre aquest tema. Podeu fer-ho responent les qüestions següents:

1. Comenteu almenys una intervenció escultòrica (o artística) en la qual l’espaisigui determinant. Descriviu l’obra, l’espai i com aquest últim influeix en el resul-tat, o bé com l’obra transforma l’entorn.

2. L’espai no concerneix només l’escultura. Esmenteu altres disciplines en les qualsl’espai també sigui important. Raoneu i argumenteu la vostra resposta.

3. Podeu fer referència a altres artistes que conegueu i que tinguin un treball d’in-tervenció en l’espai.


Observeu les imatges que apareixen a continuació, en les quals trobareu diferentsrelacions espacials:

Imatge 1Torre avinguda, 1975-76,de Miquel Navarro.Refractari, terracota i guix,268 x 568 x 190 cm.

6

Imatge 2Conversa I-V, 1991,de Juan Muñoz.

Imatge 3Mapa, 1998,de Mona Hatoum.

Imatge 4El gran molinet, 1999,de Mona Hatoum.

7

Observeu també el plànol adjunt, en el qual es representa un espai interior entrequatre pilars.

Opteu per una proposta personal, que heu d’ubicar en aquest espai. Per fer-ho,seguiu el pla de treball següent:

• Escolliu un material senzill de treballar que us ajudi a construir la vostra proposta.• Realitzeu apunts preparatoris.• Construïu amb precisió la vostra proposta.• Exposeu per escrit les raons que us porten a plantejar la vostra proposta en funció

de l’espai de què disposeu.


2


Observeu les imatges que s’adjunten i que són obres d’escultors que «dibuixen enl’espai»:

Imatge 1Mòbil, s/d,

d’Alexander Calder.Ferro pintat, 62 x 91 x 42 cm.

Imatge 2Les portes, 1983,

d’Andreu Alfaro.Ferro pintat, 210 x 80 x 70 cm.

Imatge 3Línia indeterminada, 1988,

de Bernar Venet.La Défense, París.

3

Des de la vostra contemporaneïtat, realitzeu un projecte en el qual estigui present laidea de «dibuixar en l’espai».



• Escolliu el motiu de representació i interpreteu-lo lliurement sota el criteri de «di-buixar en l’espai». Construïu la vostra peça volumètrica.

• Indiqueu per escrit o a través de croquis la ubicació adequada per a la vostrapeça.


4

Volum


Opció B

Línia, pla i volum


Llegiu atentament el text i observeu les següents imatges d’obres de Brancusi, queus ajudaran a comprendre’l millor:

[...] Les primeres obres de Brancusi són amanerades i no es troben lliures de tra-ços de la sofisticació de l’Art Nouveau contemporani (primeres versions de laMusa adormida, 1906-1910, i de Mademoiselle Pogany, 1913). Però la seva for-ma evolucionà sota dos ideals constrenyedors: l’harmonia universal i la veraci-tat en el tracte dels materials. L’harmonia universal implica que el procés de crei-xement de la forma estigui determinat per unes lleis físiques. De la mateixa ma-nera que el vidre adquireix una forma determinada, bé de fulla, bé de petxina, perl’actuació de les forces físiques sobre la matèria animada per una energia inte-rior, així l’obra d’art ha de prendre forma en el combat entre l’energia creativa del’artista i el material del seu ofici. L’ou, per exemple, adopta la forma ovoïdal envirtut de les forces mecàniques que actuen durant el creixement, la gestació i lasortida. Quan Brancusi va concebre un símbol de marbre per a L’inici del món(1924), adoptà la forma d’un ou. Es tractava potser d’una reducció del procés del’art a una imitació dels processos naturals, i es podria criticar a Brancusi que lesformes que assoleix mitjançant aquest procés reductiu són massa àrides, simplesi sumàries. Però la simplicitat i la puresa eren els seus ideals, i mai va anar mésenllà dels límits de la vitalitat orgànica: les seves formes simples, de peix o d’ocell,viuen. Ara bé, la simplicitat és només una de les diverses virtuts possibles en elsobjectes vitals: la forma humana, per exemple, sense sacrificar gens ni mica laseva complexitat, pot expressar els mateixos ideals de vitalitat i harmonia [...].

Herbert Read. La escultura moderna. Ediciones Destino,Barcelona, 1994 (p. 80-82)

5

Imatge 1Musa adormida, 1906.

Imatge 2Mademoiselle Pogany, 1913.

Imatge 3L’inici del món, 1924.

6

Imatge 4El peix, 1926.

Imatge 5L’ocell, 1926.

A partir d’aquest material escriviu un petit assaig i expliqueu com evoluciona l’obrade Brancusi. Expresseu la vostra opinió a favor o en contra de l’argument del text.Per fer-ho, podeu recórrer a exemples, bé d’altres obres de Brancusi o d’altres es-cultors que conegueu, i establir comparacions.

7


Observeu les imatges que apareixen a continuació. Veureu com l’escultor AndreuAlfaro tracta un mateix tema mitjançant dos llenguatges diferents: la línia i el volum.

Imatge 6Les tres gràcies IV, 1988.Ferro pintat, 106 x 61,5 x 23 cm.

Imatge 7Les tres gràcies I, 1988.Marbre de Carrara, 211 x 240 x 215 cm.

Prenent ara el pla com a element configurador de la forma, i des de la vostra con-temporaneïtat, realitzeu un projecte que sigui un homenatge a l’escultor AndreuAlfaro. Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Escolliu un material pla, que mostri amb claredat aquest nou llenguatge.• Realitzeu apunts preparatoris.• Construïu amb precisió la vostra proposta.• Indiqueu per escrit o a través de croquis la ubicació adequada per a la vostra peça.• Exposeu per escrit la vostra opinió pel que fa a les diferències que existeixen, en

l’àmbit estètic i pràctic, entre la línia, el pla i el volum com a elements configuradorsde la forma escultòrica.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet derespostes. Situeu la resolució tridimensional sobre una base transportable, a laqual heu d’adherir el vostre codi de barres. Presenteu també tots els vostres esbos-sos. Adheriu-hi sempre el vostre codi de barres.


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Volum


Opció A

1

Futurisme


Llegiu atentament el text següent, que és un fragment de L’escultura futurista, escritper Umberto Boccioni el 1912:

[...] En els monuments i exposicions de totes les ciutats d’Europa, l’escultura ensofereix un espectacle tan lamentable de barbàrie, malaptesa i monòtona imitacióque el meu ull futurista se n’aparta amb profund disgust.

En l’escultura de tots els països predomina la imitació cega i nècia de les fórmulesheretades del passat, imitació encoratjada per una facilitat doblement covarda.

[...] Cal que els escultors es convencin d’aquesta veritat absoluta: construir o pre-tendre crear encara amb elements egipcis, grecs o miquelangelescos és com pre-tendre treure aigua d’un pou sec amb una galleda sense fons.

No pot haver cap renovació en un art si abans no se’n renova l’essència, això és,la visió i concepció de la línia i les masses que formen l’arabesc. No n’hi ha prouamb la reproducció dels aspectes externs de la vida contemporània perquè l’artes converteixi en l’expressió de la seva pròpia època; per aquesta raó, l’escultura,tal com ha estat entesa fins ara pels artistes dels segles passats i present, és unmonstruós anacronisme!

L’escultura no ha progressat per culpa del restringit camp que el concepte aca-dèmic de nu determina. Un art que necessita despullar per complet un home ouna dona per iniciar la seva funció emotiva és un art mort!

[...] Nosaltres hem de partir del nucli central de l’objecte que es vol crear per des-cobrir noves lleis, és a dir, les formes noves que el connecten, de manera invisi-ble però matemàtica, a l’infinit plàstic aparent i a l’infinit plàstic interior. La novaplàstica serà, doncs, la traducció en guix, en bronze, en vidre, en fusta o en qual-sevol altra matèria, dels plànols atmosfèrics que uneixen i desuneixen les coses.Aquesta visió, la qual jo he denominat «transcendentalisme metafísic», podràexpressar plàsticament les simpaties i misterioses afinitats que creen les recípro-ques influències formals dels plànols dels objectes.

[...] Una composició escultòrica futurista tindrà en si mateixa els meravellosos ele-ments matemàtics i geomètrics que componen els objectes del nostre temps. Iaquests objectes no es trobaran al costat de l’estàtua com a elements decoratiusseparats, sinó que, conforme a les lleis d’una nova concepció de l’harmonia,estaran encaixats en les línies musculars d’un cos.

A. González García, Fco. Calvo Serraller i S. Marchán Fiz.Escritos de arte de vanguardia 1900/1945, p. 140-145. Ediciones Turner, Madrid, 1979

2

Elaboreu un breu comentari crític sobre l’opinió que dóna Umberto Boccioni en eltext. Per fer-ho destaqueu:

1. L’aportació que fa Umberto Boccioni a una nova concepció de l’escultura, i ladisposició crítica respecte a les convencions plàstiques.

2. L’aportació del moviment futurista com a innovació a l’escultura de comença-ments del segle XX.

3. Podeu fer referència a altres artistes que conegueu dins del moviment futurista,i complementar el vostre escrit amb comparacions d’actitud i moviments prece-dents de l’escultura fins a l’actualitat que creieu que poden haver estat continu-adors de posicions futuristes.

3


Des de la vostra contemporaneïtat, i aplicant algun aspecte que caracteritza el mo-viment futurista, realitzeu un projecte escultòric el títol del qual sigui «Homenatge alfuturisme».



• Realitzeu apunts preparatoris.• Escolliu el motiu de representació i interpreteu-lo lliurement.• Construïu la vostra escultura.• Indiqueu per escrit o a través de croquis la ubicació adequada per a la vostra peça.

Les imatges que veieu a continuació poden ajudar-vos a recordar l’estètica del futu-risme.

Imatge 1Formes úniques de continuïtaten l’espai, 1913, d’Umberto Boccioni.

Imatge 2El puny de Boccioni – Línies de força, 1915,de Giacomo Balla.


4

Volum


Opció B

Escultura i espai


Llegiu el text següent en el qual Sergi Aguilar expressa la seva opinió sobre la rela-ció que existeix entre l’espai i l’escultura:

[...] L’element operatiu bàsic de l’escultura és l’espai. Aquesta és una idea que noentra a l’escena de la pràctica escultòrica fins a principis de segle. Abans s’ha-via treballat sobre l’expressivitat, la contenció o el moviment de la forma, però lasituació de l’obra en l’espai es donava per feta; és a dir, en l’escultura l’espai erael suport com a la pintura ho és el llenç. Així doncs, la idea de l’espai com a pro-tagonista i com a factor determinant no s’introdueix en la ment occidental fins adates molt recents. A més a més, l’escultura sempre ha tingut condicionants comla dependència o col·laboració amb l’arquitectura, i el seguiment o interpretacióde les idees de la pintura.

En la mesura en què no es reconegui l’ús de l’espai, l’obra estarà incompleta, do-nada la necessitat de partir del plantejament de la peça en relació amb l’espai enjoc, la mida, la corporeïtat, la verticalitat o horitzontalitat, la buidedat, etc. Tot aixòhaurà d’estar d’acord amb l’espai, tant pel que fa a l’emplaçament –un altre puntque s’haurà de tractar– com pel que fa a la participació total de la peça.

Hem llegit i escoltat en infinites ocasions que, tant en opinió dels clàssics comdels moderns, el caràcter més important de l’escultura és la seva «quantitat» devisió, les múltiples visions que l’objecte ha d’oferir, evitar que l’objecte tingui unacara dolenta o «posterior». Opino, no obstant això, que no hauria de ser així. Unapeça pot ser tan frontal com es vulgui si compleix la funció que té assignada –ladelimitació d’un espai, per exemple–, encara que aquesta frontalitat no ha d’es-tar desproveïda de volum, de manera que quan s’abandoni la perspectiva fron-tal la peça ofereixi, com qualsevol altra, variacions. El que no es veu també ésvolum, ja que és o pot ser un espai afectat per la forma [...].

S. Aguilar. Algunas reflexiones sobre el espacio, 1983, p. 20-23, a Escala y Estancias.Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2000

5

Escriviu un petit assaig i manifesteu la vostra opinió sobre aquest tema. Podeu fer-ho responent les qüestions següents:

1. Comenteu almenys una intervenció escultòrica (o artística) en la qual l’espaisigui determinant. Descriviu l’obra, l’espai i com aquest últim influeix en el resul-tat, o bé com l’obra transforma l’entorn.

2. L’espai no concerneix només l’escultura. Esmenteu altres disciplines en les qualsl’espai també sigui important. Raoneu i argumenteu la vostra resposta.

3. Podeu fer referència a altres artistes que conegueu i que tinguin un treball d’in-tervenció en l’espai.


Observeu les imatges que apareixen a continuació, en les quals trobareu diferentsrelacions espacials:

Imatge 1Torre avinguda, 1975-76,de Miquel Navarro.Refractari, terracota i guix,268 x 568 x 190 cm.

6

Imatge 2Conversa I-V, 1991,de Juan Muñoz.

Imatge 3Mapa, 1998,de Mona Hatoum.

Imatge 4El gran molinet, 1999,de Mona Hatoum.

7

Observeu també el plànol adjunt, en el qual es representa un espai interior entrequatre pilars.

Opteu per una proposta personal, que heu d’ubicar en aquest espai. Per fer-ho,seguiu el pla de treball següent:

• Escolliu un material senzill de treballar que us ajudi a construir la vostra proposta.• Realitzeu apunts preparatoris.• Construïu amb precisió la vostra proposta.• Exposeu per escrit les raons que us porten a plantejar la vostra proposta en funció

de l’espai de què disposeu.


PAU. Examen Volum · Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització...

Documents

Transcript of PAU. Examen Volum · Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització...