SÈRIE 5 PAU. Curs 2003-2004 VOLUM

Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què constacadascuna.

OPCIÓ A

Lliscant sobre la taula

Exercici 1 [4 punts]

1.1. Llegiu les paraules següents de l’escultor Julio González (Barcelona, 1876-Arcueil, 1942):

Projectar i dibuixar en l’espai amb l’ajuda de nous mitjans, aprofitar aquest espai i construir amb ellcom si es tractés d’un material adquirit novament, aquest és tot el meu intent.

Només una fletxa de catedral pot assenyalar-nos un punt en el cel on la nostra ànima quedi ensuspens...

En la quietud de la nit els estels semblen indicar-nos punts d’esperança en el cel, aquesta fletxaimmòbil ens indica un nombre infinit. Són aquests punts en l’infinit els que han estat els precursorsd’aquest nou art: dibuixar en l’espai.

Observeu l’escultura After Emma d’Anthony Caro (New Malden, Surrey, Anglaterra,1924).

Imatge 1. After Emma (1977-1982). Acer pintat i soldat, 244 x 274,5 x 188 cm.Col·lecció particular, Londres.

Feu una petita reflexió escrita, d’unes 10 línies, que defensi l’escultor Anthony Carocom a continuador d’aquest pensament de Julio González que proposa un nou art:dibuixar en l’espai.

1.2. Observeu aquesta altra escultura d’Anthony Caro, titulada Month of May, i llegiula descripció que el mateix autor fa de la seva obra:

Imatge 2. Month of May (1963). Acer i alumini pintats de magenta, taronja i verd,279,5 x 305 x 358,5 cm. Col·lecció particular, Londres.

Amb tres colors volia diferenciar els tres temes independents però vagament connectats d’aquestaescultura. Passava com en música, quan diversos instruments poden tocar temes diferents, cadascun perseparat, però formant una melodia de conjunt en entrellaçar-se. Com a tot escultor, a mi m’hauria agradattenir un ganxo invisible que n’elevés les parts, que es mantinguessin enlaire malgrat la massa i el pes. Defet, les barres taronja i verda són cames que sostenen les unitats aèries magenta. Volia que cada partestigués tan separada de les altres com fos possible i que, malgrat tot, agafessin cohesió en una escultura.

Elaboreu un breu text d’opinió que, fonamentant-se en una descripció formald’aquesta obra, qüestioni o corrobori les paraules de l’escultor.

1

IMATGE 1

2

IMATGE 2

3

Exercici 2 [6 punts]

Realitzeu una proposta per a una «escultura de taula» tenint en compte les reflexionsd’Anthony Caro que trobareu tot seguit sobre el lloc d’ubicació d’una escultura:

He vist tantes escultures a terra, que tenia ganes de fer-ne una que estigués damunt d’una taula. No pasuna maqueta o un model petit per a un altre de més gran, sinó una escultura petita de ple dret. Per tant,calia establir-hi l’escala i, com a les tasses, les gerres, hi vaig aplicar nanses. Discutint amb MichaelFried, vam estar d’acord que el caire marca la diferència entre «la taula només com a nivell» i la «taulacom a taula». El caire estableix que una taula és una taula. […] La superfície de la taula deixad’implicar un horitzó o unes idees de part superior i part inferior, i crea conjunts en què totes les partstenen la mateixa importància.

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Penseu quin tipus de peça voleu realitzar. Us podeu fixar en l’obra escultòricad’Anthony Caro i recórrer, com a excusa, a fer-li un homenatge.

• Tingueu present l’escala.• Seleccioneu el material de realització: en el procés i en l’obra.• Escolliu el sistema constructiu més adient.• Construïu la vostra escultura de taula. • Indiqueu com situaríeu la vostra escultura a la taula. Per fer-ho, podeu utilitzar la

mateixa base transportable o fer un dibuix representatiu de la ubicació. Afegiu perescrit qualsevol observació (sobre l’escala, el material o el sistema constructiu, etc.)que cregueu necessària per a la comprensió de la vostra proposta.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet de respostes. Situeula resolució tridimensional sobre una base transportable a la qual heu d’adherir el vostre codi debarres. Presenteu també tots els vostres esbossos. Adheriu-hi sempre el vostre codi de barres.

4

OPCIÓ B

Al museu

Exercici 1 [4 punts]

Escriviu un breu assaig d’aproximadament una plana que exposi des de la mirada delvisitant el diàleg que s’estableix entre aquest i l’escultor a través de les seves obresen una exposició o museu monogràfic. Per fer-ho, podeu utilitzar l’exemple quemostren les imatges següents, pertanyents al Museo Chillida Leku:

Imatge 3. Vista de l’interior del museu.Imatge 4. Detall del tríptic, guia del museu, que mostra la distribució per plantes.Imatge 5 (A, B, C i D). Vistes de l’exterior del museu i jardí.

Hi trobem dues situacions: les peces sota cobert, que s’ordenen segons criterismuseístics d’agrupació, i les que s’exposen al jardí, que s’ordenen per l’entornpaisatgístic.

5

IMATGE 3

6

IMATGE 4

IMATGE 5A

7

IMATGE 5B

IMATGE 5C

8

IMATGE 5D

9

Exercici 2 [6 punts]

Llegiu atentament les paraules següents de l’escultor Eduardo Chillida (SantSebastià, 1924-2002):

L’escultura és viva mentre la faig. Després deixa d’existir fins que un espectador li dóna una nova vida.Jo sóc dels que pensen, i per a mi és molt important, que els homes som d’algun lloc. L’ideal és que

siguem d’un lloc, que tinguem les arrels en un lloc, però que els nostres braços arribin a tothom, queens serveixin les idees de qualsevol cultura. Tots els llocs són perfectes per a la persona que hi estàadequada, i jo aquí, al meu País Basc, em sento al meu lloc, com un arbre que està adequat al seuterritori, al seu terreny, però amb els braços oberts cap a tothom. Jo miro de fer l’obra d’un home, lameva, perquè jo sóc jo, i com que sóc d’aquí, aquesta obra tindrà uns trets particulars, una llum negra,que és la nostra.

Tenint en compte aquests dos conceptes que vinculen l’obra amb l’autor i els seusorígens, feu la vostra obra de manera que registri el mateix «moment» en què esrealitza, és a dir, quan és viva, i que parli del vostre «lloc», és a dir, d’on sou.

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• La realització ha de considerar els límits entre la bi i la tridimensió en l’espaiconstruït.

• El material ha de ser únic, en tipologia, pes i/o textura.• La tècnica constructiva només pot ser la sostracció: tall, incisió, buidatge, etc.• A més a més, heu d’indicar la seva posició idònia: respecte al lloc on se situaria, el

seu ús com a obra d’art (perquè sigui mirada, tocada, guardada, donada, venuda,continuada, etc.).

Podeu tenir en compte l’obra Gravitació del mateix escultor, Eduardo Chillida, com aexemple del procediment demanat.

Imatge 6. Gravitació (1990). Feltres i talls, 182 x 194 x 6 cm.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits grapats al quadernet de respostes. Situeula resolució tridimensional sobre una base transportable a la qual heu d’adherir el vostre codi debarres. Presenteu també tots els vostres esbossos. Adheriu-hi sempre el vostre codi de barres.

10

IMATGE 6

11

12