Patrimoni etnobotànic del Baix Llobregatcentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp... · La...

Patrimoni etnobotànic del Baix Llobregat

Amb el suport de:

.

Juan Manuel Marín Fernández, investigador en etnobotànica

Baix Llobregat, a 27 de març de 2017

2

Resum Tot i existir evidències bibliogràfiques i personals de la riquesa patrimonial

relacionada amb la botànica a l’àrea del Baix Llobregat, no s’havia fet mai

una aproximació científica en aquest àmbit. Aquest estudi representa el

primer pas cap a un estudi etnobotànic de la comarca del Baix Llobregat,

centrant-se en la plana deltaica del Baix Llobregat, i s’emmarca en un

projecte més extens portat a terme pel grup Etnobiofic (www.etnobiofic.cat),

del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de

Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), que té l’objectiu

principal d’inventariar el coneixement tradicional lligat a les plantes dels

territoris de l’àmbit lingüístic català. L’estudi aporta informació significativa

sobre els usos de les plantes al Delta del Bai Llobregat. L’objectiu principal

del treball és recollir, analitzar i avaluar el coneixement etnobotànic, o sigui,

establir el catàleg etnoflorístic del territori estudiat i arribar a recopilar els

inventaris de les plantes que són conegudes, apreciades i utilitzades per la

gent que viu en aquest indret, amb especificació dels seus diferents noms i

usos. Per això, s’han portat a terme entrevistes semiestructurades a 51

informants de 6 nuclis de població de l’àrea del Delta del Llobregat, s’han

identificat els tàxons, així com els seus usos. S’han catalogat 289 plantes per

a usos medicinals, alimentaris, agrosilvopastorals i diversos (cosmètics,

artesanals, lligats a la literatura popular, etc.). El total de noms popualrs

recollits és de 407 i el de citacions d’ús supera els 1.152 registres, un 28%

dels quals refereix dades medicinals, un 38% usos alimentaris i un 24%

referents a altres usos. El tractament dels resultats s’ha fet gràcies a una

base de dades dissenyada pel grup de recerca (www.etnobotanica.cat) amb

l’objectiu d’uniformitzar la informació dels territoris estudiats i facilitar-ne

l’anàlisi. Tots els esforços dedicats a recuperar els sabers populars de les

plantes en un àmbit metropolità són necessaris i importants i obre fronteres

investigadores en aquesta disciplina, ja que normalment s’acostumen a

estudiar àmbits rurals. Donar valor a aquest tipus de coneixements pot obrir

noves perspectives d’ús a les plantes citades, al propi territori i pot ser un

punt de partida de nous estudis i de retorn dels sabers a les generacions

futures.

3

“El temps no té aturador i allò que hem viscut forma part de la memòria, que

és l’ànima dels pobles”.

Manel Sunyer “el Trompas”

4

ÍNDEX

1. Introducció i objectius .......................................................................... 5

1.1. Justificació del treball ........................................................................... 5

1.2. Objectius i/o hipòtesi del treball ........................................................... 6

2. Àrea d’estudi i mètode de treball ........................................................ 7

2.1. Límits i descripció del territori .............................................................. 7

2.1.1. Situació geogràfica ........................................................................... 7

2.1.2. Geografia i relleu................................................................................8

2.1.3 Sòls ................................................................................................... 8

2.1.4. Hidrologia ......................................................................................... 9

2.1.5. Climatologia .....................................................................................10

2.1.6. Història .............................................................................................10

2.1.7 Paisatge vegetal ................................................................................12

2.2. Metodologia .........................................................................................13

3. Resultats ............................................................................. .................15

3.1. Catàleg etnoflorístic de tàxons ........................................................... 16

3.2. Catàleg de barreges ........................................................................... 19

4. Discussió dels resultats ..................................................................... 20

4.1. Usos medicinals ................................................................................. 20

4.2. Usos alimentaris ................................................................................. 24

4.3. Altres usos ...........................................................................................26

5. Conclusions i perspectives ................................................................ 29

6. Bibliografia ........................................................................................... 30

ANNEXOS

Annex I. Taules .........................................................................................32

Annex II. Catàleg etnoflorístic .....................................................................35

Annex III. Catàleg de barreges .................................................................125

Annex IV. Memòria econòmica .................................................................128

5

1. Introducció i objectius

1.1. Justificació del treball

L’ús de les plantes per part de les persones existeix des dels inicis de la humanitat:

la gent s’alimentava, es vestia, es guaria amb allò que tenia al seu voltant. El

coneixement que en tenim, doncs, ens ve de ben lluny.

L’etnobotànica és una matèria multidisciplinària situada en la cruïlla de les ciències

naturals i les ciències socials (Barrau,1971) i s’ocupa de les relacions entre les

societats humanes i les plantes i constitueix una bona eina per a l’estudi etnològic

d’un indret a través del seu paisatge. La recuperació del patrimoni etnològic associat

a antigues pràctiques agrícoles, a tradicions populars amb plantes com a

protagonista, receptes, remeis i altres usos botànics, és essencial per entendre el

passat, pressent i futur d’una comunitat.

Tradicionalment, la investigació etnobotànica se centra en societats primitives o en

societats rurals i de muntanya de països considerats industrialitzats. En el cas

d'aquest projecte, es pretén ampliar el camp d'aquesta disciplina en utilitzar les

mateixes eines metodològiques per investigar una àrea que, tot i mantenir uns

orígens rurals i agrícoles, la seva riquesa cultural ha quedat absorbida per l'anell

metropolità d'una gran ciutat, com és Barcelona.

En el Baix Llobregat mai s’ha fet un estudi etnobotànic rigorós, tot i la riquesa del

coneixement botànic –sobretot, agrícola- dels seus habitants més antics. Sí que hi

ha, però, algunes fonts bibliogràfiques que ens posen sobre la pista de la rellevància

i potencialitat del patrimoni etnobotànic en aquest territori. Són, per exemple,

d’interès les obres de Manel Sunyer (El veïnat de la meva infantesa, 2004, Arxiu

Històric de Viladecans), de Marga Gómez (El Prat Pagès, 2005, Arxiu Municipal del

Prat de Llobregat) o d’alguns articles presentats en les trobades anuals d’estudiosos

d’Eramprunyà, obres en les què es descriuen alguns usos populars de plantes a

nivell medicinal, d’aplicació agrícola o altres.

El present estudi és una primera aproximació a la investigació etnobotànica del Baix

Llobregat. Per limitacions de recursos i per qüestions de rellevància paisatgística i

florística, està enfocat en la plana deltaica del Llobregat, que comprèn els municipis

de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, el Prat de Llobregat i

Sant Boi de Llobregat. Tots ells formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat.

6

Aquest estudi s’emmarca en una investigació més àmplia duta a terme per l’autor

que amplia l’àmbit geogràfic d’estudi i abasta un àrea de coneixement

complementària a l’etnologia, que documentarà l’agrobiodiversitat comercialitzada.

El global de la investigació s’emmarca en la línia de recerca en Etnobotànica

catalana del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de

Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB).

1.2 Objectius i/o hipòtesi del treball L’objectiu principal del present estudi és inventariar el patrimoni etnobotànic del

territori estudiat, és a dir, arribar a recopilar tota la informació possible sobre les

plantes que són conegudes, apreciades i utilitzades per la gent que hi viu, amb

especificació dels seus diferents noms i usos.

Es proposen, a més, un seguit d’arguments d'interès científic i social, que són:

a) Contribuir al coneixement de la biodiversitat vegetal del Baix Llobregat,

considerant que el saber sobre els usos, aplicacions i la gestió dels recursos

naturals és una part indissoluble del saber general sobre la diversitat biològica d'un

territori. Aquestes dades unides a altres (florístiques, fitocenològiques,

sistemàtiques, citogenètiques, biologicomoleculars, de biologia de la reproducció, de

biologia de la conservació, ...) permetran a la llarga tenir una visió panoràmica i

completa de la riquesa botànica de la zona.

b) Contribuir al coneixement cultural i històric del Baix Llobregat, considerant que

l’aplicació i la gestió dels recursos vegetals locals són un eix important del patrimoni

cultural immaterial de la zona.

c) Contribuir a la preservació d'aquesta riquesa vegetal i cultural d'una zona sota una

gran pressió urbanística i demogràfica.

d) Estimular la valorització dels productes alimentaris, les espècies vegetals i els

territoris agrícoles, enfocant-se cap a les noves polítiques europees de gestió

sostenible de la biodiversitat i d’especialització industrial.

e) Fer possible la reversió dels coneixements a la societat mitjançant la publicació i

difusió dels resultats, fent-los accessibles al gruix de la població.

7

2. Àrea d’estudi i mètode de treball

2.1 Límits i descripció del territori

El present treball etnobotànic es limita els 6 municipis de la plana deltaica del marge

dret del riu Llobregat (plana de Ponent), que són Castelldefels, Gavà, Viladecans, El

Prat de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.

2.1.1. Situació geogràfica

El delta del Llobregat es localitza a la Mediterrània occidental, a la costa central de

Catalunya i al SW de la ciutat de Barcelona. El riu Llobregat neix als Pirineus, a

1.280m d’altitud, té uns 163 km de recorregut i drena una conca de gairebé 5.045

km2. És un riu mediterrani de poc cabal, amb aportacions anuals al mar d’entre 270 i

1.347,5hm3 (1912-1971), un marcat estiatge, crescudes fortes i una gran irregularitat

(Marquès, 1984).

El riu ha format la plana deltaica, de 97 km2, confinada entre el massís del Garraf

(NW), el turó de Montjuïc (NE) i la serra de Collserola (N), amb una línia de costa de

23 km, 15 km dels quals al marge dret.

Figura 1. Àmbit d’actuació del present estudi. Plana de Ponent del Delta de Llobregat.

8

2.1.2. Geografia i relleu

El delta del Llobregat s’assenta sobre la plana de Barcelona, que es constitueix com

a zona de transició entre la serralada Litoral (horsts del Garraf i de Collserola-

Montnegre) al NW, i la conca de Barcelona (o graben de Barcelona) al SE. Limiten

aquests tres blocs dues falles verticals de direcció NE-SW.

El recobriment quaternari de la plana de Barcelona integra dues unitats

morfològiques, la plana Alta i la plana Baixa, separades per un talús, escarpament

en part tectònic i en part erosiu (Cassasas & Riba, 1992). La plana Baixa està

constituïda per dipòsits holocènics i formen actualment els deltes del Llobregat i del

Besós.

El Delta de Llobregat descansa sobre diversos sistemes deltaics plistocens,

actualment submergits. El delta visible correspon al delta holocè, comprès per dues

formacions detrítiques de sorres i graves, separades per una cunya intermèdia de

llims i argiles que cap als marges canvia lateralment a materials més grollers.

La pauta estratigràfica d’aquest delta visible va ser marcada principalment pels

canvis relatius del nivell del mar i per les avingudes de sediments. Pel que fa a

aquestes avingudes, s’infereix que van ser afavorides per fluctuacions climàtiques i

per les activitats antròpiques a la conca de drenatge, factors que en acoblar-se van

provocar successius impulsos progradants i avulsions. També s’ha estimat que des

de fa 14.586 anys fins fa 6.405 anys la taxa de sedimentació va ser molt baixa, que

a partir de fa 6.045 anys es va incrementar molt i que des de fa 4.500 anys el nivell

del mar ha mantingut un valor semblant a l’actual, factor que ha fet possible el

naixement i la progradació de la plana deltaica actual.

2.1.3. Sòls

Segons el sistema de classificació americà, la Soil Taxonomy, tots els sòls del

Delta pertanyen a l’ordre Entisòls, caracteritzats per sòls poc meteoritzats i

evolucionats i amb escàs desenvolupament d’horitzons de diagnosi. Dins d’aquesta

categoria, es reconeixen tres grans grups de sòls amb representació al delta del

Llobregat: Xerofluvents, Xeropsamments i Xerortents.

Els Xerofluvents són sòls amb grans canvis sobtats en quant a textura i contingut de

matèria orgànica i tenen una relació directa amb la dinàmica fluvial i s’han localitzat

a les vores del riu i de lleres abandonades. Els Xerortents formen també un grup de

9

sòls poc desenvolupats i es relacionen amb una dinàmica erosivo-col·luvial, d’origen

natural o antròpic i són els que, juntament amb els xerofluvents, ocupen una bona

part de la plana. Els Xeropsamments es caracteritzen sobretot per la seva textura

sorrenca i, al Delta, es desenvolupen al litoral de Gavà i Castelldefels, conformant

les seves platges i dunes.

2.1.4. Hidrologia Les principals formes hidrogràfiques superficials del delta del Llobregat són el riu, les

rieres, els estanys, les basses, les maresmes i els canals.

El riu Llobregat aboca al mar uns 531 hm3/any, mentre que l’aigua recollida a la

conca és d’uns 3.216,4 hm3/any. Aquesta diferència és deguda, principalment, a

l’extracció o derivació per a usos diversos, la infiltració i l’elevada transpiració que es

produeix a la mateixa conca.

La torrencialitat és una altra característica del seu règim hidrològic, sovint traduïda

en avingudes i riuades de consideració.

A la plana de Ponent es reconeixen els estanys de la Murtra, el Remolar, la Roberta,

la Ricarda, la Magarola i l’estany de Cal Tet, tots ells d’origen natural, a excepció de

la Roberta i de Cal Tet, que va ser excavat artificialment al traslladar-se la

desembocadura del riu l’any 2004.

Els canals són d’origen artificial i formen part de la xarxa de drenatge i reg del Parc

Agrari del Baix Llobregat. Alguna de les corredores daten del segle XV.

A nivell subterrani, l’aqüífer del delta del Llobregat té una extensió de 110 km2 i una

forma triangular, amb els vèrtexs situats a Pallejà, la Zona Franca i les Botigues de

Sitges. Es divideix en un aqüífer superficial i un aqüífer profund. L’aqüífer superficial

ha estat utilitzat des dels primers poblaments deltaics. L’aqüífer profund, per contra,

va ser descobert cap al segle XIX i va provocar la substitució de l’ús de l’aigua de

l’aqüífer superficial per l’aigua de l’aqüífer artesià. L’aigua ha estat utilitzada pel

sector primari, secundari, terciari i per al consum humà de gran part de Barcelona.

10

2.1.5. Climatologia La precipitació mitjana anual registrada al Prat en el trienni 1969-1999 va ser de

631,1 mm, un valor no gaire alt, però lleugerament superior a l’obtingut per a la

península Ibèrica. Aquesta precipitació acostuma produir-se en forma de xàfecs

breus i intensos.

Pel mateix període, la variació anual de les temperatures registrades va determinar

un clima d’hiverns suaus i estius relativament càlids. L’oscil·lació tèrmica mensual

mitjana és de 8,9º. La temperatura mitjana anual és 15,5º.

Les glaçades són poc probables al Delta i estan circumscrites a l’hivern. Els dies de

boira són una mitjana de 10/any. Els valors d’humitat absoluta són molt alts,

normalment per sobre dels 10 g/cm3, i normalment corresponen a una humitat

mitjana relativa superior al 70%.

2.1.6. Història La presència del riu Llobregat, juntament amb les maresmes inundables del Delta i

les extremes condicions d'insalubritat (alta concentració salina) van condicionar les

dificultats del poblament de les terres del Delta.

El poblament estable es limitava a les terres més segures, lluny del mar i de les

zones inundades i a recer de les avingudes del riu. Només alguns masos, de pedra i

calç, ocupaven la part baixa del Delta. Al segle XII se'n comptabilitzaven una

dotzena.

L'activitat econòmica principal era l'agricultura i la ramaderia, aquesta situació

precària de domini total del medi sobre l'ocupació humana, començà a modificar-se

lentament a partir del segle XV amb l’ocupació de noves terres i el conreu de nous

productes.

L'expansió de l'agricultura, primer de secà i després de regadiu, representà la

primera gran transformació del territori ja que es començaren a dessecar maresmes

de manera lenta però continuada i es va iniciar la regressió10 del paisatge primigeni

del Delta.

Això representà un augment de la superfície conreada que a principis del segle XVI

ja era d'una quarta part del territori deltaic existent. Aquesta situació d'avanç

11

esdevingué constant fins al segle XIX.

Tot es veié substancialment alterat al llarg de la segona meitat del segle XIX, degut

als nous sistemes d'obtenció d'aigua com la construcció dels canals de reg paral·lels

al riu i el descobriment de l'existència de les aigües artesianes. A mesura que es

consolidà l'ocupació humana, s'organitzà la defensa contra les riuades amb la

construcció d’un terraplè, això va ser una mostra més de l'intent de dominar el medi.

La lluita fou constant i les avingudes del riu destruïren moltes vegades aquest primer

marge de defensa que no es consolidà fins a principis del segle XX. Durant les

primeres dècades, el paisatge primigeni del Delta ja havia estat molt transformat i els

conreus esdevingueren l'element dominant.

Tot i així, el canvi més profund del paisatge del Delta vingué aparellat a la

implantació i el desenvolupament de la societat industrial al segle XX, les industries

van venir atretes per l'abundància d'aigua i la proximitat a la ciutat de Barcelona. A

causa de la implantació de les noves activitats es produí una demanda creixent de

mà d'obra no qualificada que provocà un intens fenomen d'immigració, i els nuclis

del Delta van veure com la seva població es multiplicava en pocs anys. Això va tenir

com a conseqüència el creixement urbanístic caòtic de les ciutats, ja que no es van

preveure aspectes com la xarxa de clavegueram, l'eliminació de residus o la

depuració de les aigües.

Tot això explica que, a més de la profunda transformació del paisatge, en aquesta

etapa es produeixi una degradació de l'estat de conservació del medi ambient al

Delta i molt especialment del medi aquàtic en totes les seves manifestacions,

l'aqüífer superficial i profund, el riu, les aigües marines i els estanys.

Avui en dia el Delta és un espai ple de contrastos on hi conviuen un gran nombre

d'activitats: polígons industrials, grans nuclis urbans, complexes infraestructures de

comunicació, un port i un aeroport. Això explica que el Delta es veiés sovint des de

la centralitat metropolitana com un espai "buit" susceptible de satisfer les necessitats

territorials de moltes infraestructures bàsiques.

Cal destacar, però, les mesures correctores que s’han pres per pal·liar els efectes

nocius. Per garantir la gestió i la protecció dels espais naturals del delta del

Llobregat, el maig de 2005 es va crear el Consorci dels Espais Naturals del Delta del

Llobregat. El Consorci intervé en els espais de protecció especial del Delta del

12

Llobregat i actua com a entitat autònoma per delegació de les administracions que el

formen, i executa els acords presos per a la gestió i la conservació dels espais

naturals. La missió del Consorci és la gestió, la preservació, l’estudi i la divulgació

dels valors naturals i del paisatge del delta del Llobregat, així com la millora contínua

de l’oferta d’ús públic i educatiu de l’entorn natural, sempre compatible amb la

conservació. També la figura del Parc Agrari del Baix Llobregat, un ens consorcial

públic de caràcter local i naturalesa associativa i institucional, nascut al 1999, que té

per objecte l'ordenació, el desenvolupament i la gestió del Parc mitjançant les formes

de gestió establertes per la legislació de règim local i l'ús i el foment dels instruments

de cooperació interinstitucional per tal d'estudiar i cercar solucions globals als

problemes de l'Espai Agrari que li dóna nom, i constituir un fòrum consultiu i

assessor de debat i participació en el marc d'aquest objecte.

2.1.7. Paisatge vegetal A la plana deltaica podem distingir quatre grans grups de comunitats vegetals: les

comunitats halòfiles, vinculades a la salinitat edàfica; les comunitats psammòfiles,

vinculades als arenals litorals; les comunitats higròfiles, lligades a la influència de

l’aigua; i les comunitats antròpiques, lligades a les comunitats agrícoles i urbanes.

No obstant això, la influència humana és tan important que algunes de les

comunitats vegetals que es consideren pròpies d’ambients deltaics són fruit de la

capacitat de recuperació natural dels espais pertorbats i corresponen a etapes més

o menys avançades del procés de successió vegetal, segons la intensitat i

l’antiguitat de l’impacte humà en el territori.

13

2.2. Metodologia

Les dades i la seva gestió

El treball s’ha realitzat començant per recollir els usos anomenats de les plantes

durant les entrevistes fetes a diferents persones dels municipis estudiats. En la

majoria dels casos, l’entrevista s’ha enregistrat amb gravadora -amb permís previ de

l’informant- i, en tots els casos, s’ha realitzat una posterior transcripció seguint els

criteris adoptats pel grup de recerca, i bolcades en la base de dades del grup

EtnobotCat (www.etnobotanica.cat). Aquesta base de dades, de naturalesa

relacional i en format SQL, permet l’entrada de la informació en línia i organitzada

gràcies a diversos tesaurus de les diferents categories d’ús. Permet, també, la gestió

automàtica del catàleg de tàxons i de barreges, així com l’obtenció de fulls d’Excel®

Microsoft preparats per als anàlisis posteriors.

Les entrevistes han estat fetes a casa de l’informant, al seu lloc de treball –sent

normalment camp de conreu o botiga de fruites i verdures-, o directament passejant

pel camp.

S’han recollit mostres de totes les plantes citades i han estat dipositats a l’herbari

BCN, del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de

Barcelona. El recull de plantes s’ha ordenat a través d’unes fitxes on hi consta la

família, el nom popular i el científic (per al qual hem seguit Bolòs et al., 2005), els

usos i quina part i com s’emprava.

Els informants

Fins al moment, s’han realitzat un total de 65 entrevistes, tot i que per a aquest

estudi tan sols hem analitzat un total de 48, perquè hi ha 17 pendents de revisar de

nou amb els informants, sobretot per contrastar la informació o bé al camp o bé amb

una mostra de l’espècie citada per tal de validar la informació donada.

Aquestes entrevistes han estat fetes, sobretot, a gent gran arrelada al territori i amb

cert coneixement de plantes (antics pagesos o famílies amb un fort arrelament

territorial); però, per les característiques demogràfiques de la zona, així com també

per la voluntat de dotar els estudis etnològics del mateix dinamisme que tenen les

societats estudiades (en ràpid procés de transformació), s’ha potenciat també la

realització d’entrevistes a gent més jove que està relacionada o no amb l’agricultura i

fortament arrelada a la terra.

14

Els informants han estat localitzats a través de tres mètodes:

1) a partir del sistema anomenat de bola de neu (Goodman, 1961), en què molts

dels primers informants van remetent a d’altres de potencials.

2) a partir de dinamitzadors locals (pertanyents a l’Administració o no) que coneixen

el territori i els seus habitants i que ens han facilitat el contacte.

3) a partir de tallers puntuals de difusió de coneixements coordinats per entitats

locals, en els què s’han realitzat dinàmiques que han permès contactar amb els

informants.

Per veure el llistat de tots els informants vegeu la taula 1 a l’annex.

15

3. Resultats

Aquest estudi etnobotànic ha estat elaborat a partir de 48 entrevistes fetes a 51

informants, 25 homes i 26 dones. La mitjana d’edat total és de 63 anys . Per a

homes, és de 64,92 i per a dones és de 62,09.

Fig. 1. Rang d’edats dels informants.

El rang d’edats està distribuït tal i com s’aprecia a la figura 1. El 51% dels informants

superen els 65 anys (un 70% dels quals superen els 75 anys), el 33% dels

informants tenen entre 40 i 65 anys, i 16% tenen edats compreses entre el 18 i els

40 anys.

Fig. 2. Nombre de plantes citades per cada font del total dels 51 entrevistats.

18-40

40-65

+65

16

Després d’haver realitzat les enquestes hem recollit informació sobre 289 tàxons,

que figuren a la base de dades amb els noms populars (407 en total) i usos

corresponents, així com la indicació de quin informant l’ha citat. El 40,48%

d’aquests tàxons fan referència a espècies cultivades i/o importades amb usos

comercials. Finalment, hi ha un catàleg de barreges de plantes format per 12

mescles d’ús medicinal i 9 de caire culinari.

S’han obtingut un total de 1.152 citacions. Tota aquesta informació s’ha dividit en

tres grups principals: medicinals, alimentaris i altres usos. En cada cas, sempre s’ha

intentat saber quina part del tàxon s’estava utilitzant en alguns moments, però,

l’informant no ho sabia o bé, no ho ha sabut precisar. Pel que fa als tàxons que no

tenien una finalitat medicinal o alimentària, se’ls ha posat en un apartat d’altres usos

on s’hi inclouen, per exemple, usos fusters, artesanals o de maneig silvicopastoral. 3.1. Catàleg etnoflorístic de tàxons

Tot seguit es consignen la llista dels tàxons que constitueixen el catàleg

etnoflorístic, el contingut complet del qual es troba a l’annex 2.

• Acacia dealbata L. • Acmella oleracea (L.) R.K. Jansen • Actinidia chinensis Planch • Aesculus hippocastanum L. • Agaricus bisporus (J.E. Lange) Imbach • Allium cepa L. • Allium porrum L. • Allium sativum L. • Allium schoenoprasum L. • Aloe vera (L.) Burm. • Alyssum maritimum (L.) Lam. • Amaranthus retroflexus L. • Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T.

Durand et Schinz • Anagallis arvensis L. • Ananas comosus (L.) Merr. • Anethum graveolens L. • Annona cherimola Mill. • Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. • Apium graveolens L. • Apium graveolens L. var. rapaceum • Araujia sericifera Brot. • Artemisia annua L.

• Artemisia arborescens L. • Arundo donax L. • Asparagus acutifolius L. • Asparagus officinalis L. • Asphodelus fistulosus L. • Atriplex halimus L. • Atropa belladona L. • Avena sativa L. • Avena sterilis L. • Averrhoa carambola L. • Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var.

altissima Döll • Beta vulgaris subsp. maritima (L.) Arcang. • Beta vulgaris subsp. vulgaris L. • Bidens aurea (Ait.) Sherff • Boletus edulis • Borago officinalis L. • Brassica juncea (L.) Czern. • Brassica napus L. • Brassica napus var. napobrassica (L.) Rchb. • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.

botrytis • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.

17

capitata • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.

capitata • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.

gemmifera • Brassica oleracea subsp. oleracea L. var.

italica • Bromus catharticus Vahl. • Calendula arvensis L. • Calendula officinalis L. • Cannabis sativa L. • Cantharellus cibarius Fr. • Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. • Capsicum annuum L. • Carduncellus caeruleus (L.) C. Presl subsp.

caeruleus • Carduncellus monspelliensum All. • Carica papaya L. • Castanea sativa Mill. • Celtis australis L. • Centaurea aspera L. • Ceratonia siliqua L. • Chenopodium album L. • Chenopodium murale L. • Cicer arietirum L. • Cichorium endivia subsp. endivia L. • Cichorium intybus L. • Cirsium arvense (L.) Scop. • Cistus albidus L. • Cistus salviifolius L. • Citrullus lanatus (Thunb.) Matsumara et

Nakai • Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle • Citrus aurantium L. • Citrus deliciosa Ten. • Citrus japonica Thunb. • Citrus limon (L.) Burm. • Citrus paradisi Macfadyen in Hook. • Citrus sinensis (L.) Osbeck • Cocos nucifera L. • Convolvulus arvensis L. • Conyza bonariensis L. • Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker • Coriandrum sativum L. • Coriaria myrtifolia L. • Coronopus didymus (L.) Sm. • Crataegus monogyna Jacq.

• Craterellus cornucopioides • Craterellus lutescens • Cucumis melo L. subsp. melo • Cucumis melo subsp. flexuosus (L.)

Pangalo • Cucumis sativus L. • Cucurbita ficifolia C.D. Bouché in Verh. • Cucurbita maxima Duch. in Lam. • Cucurbita pepo L. • Cuminum cyminum L. • Curcuma longa L. • Cydonia oblonga Mill. • Cymbopogon citratus (DC.) Stapf • Cynara cardunculus L. • Cynara scolymus L. • Cynodon dactylon (L.) Pers • Cyperus rotundus L. • Daucus carota subsp. sativus (Hoffm.)

Arcang. • Diospyros kaki L. • Diplotaxis erucoides (L.) DC. • Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis

subsp. farctus • Equisetum arvense L. • Equisetum ramosissimum Desf. subsp.

ramosissimum • Equisetum telmateia Ehrh. • Erica multiflora L. • Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl. • Eruca vesicaria (L.) Cav. • Eryngium campestre L. • Eryngium maritimum L. • Eucalyptus globulus Labill. • Euphorbia characias L. subsp. characias • Euphorbia lathyris L. • Euphorbia serrata L. • Ficus carica L. • Foeniculum vulgare Mill. • Fragaria vesca L. • Galium aparine L. • Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.

subsp. scorpius • Globularia alypum L. • Glycyrrhyza glabra L. • Hedera helix L. • Helianthus tuberosus L. • Helichrysum stoechas (L.) Moench

18

• Hordeum murinum L. • Hordeum vulgare L. • Hypericum perforatum L. • Ilex aquifolium L. • Ipomoea batatas (L.) Lam. • Jasonia saxatilis (Lam.) Guss. • Juglans regia L. • Juncus acutus L. • Juncus maritimus Lam. • Lactarius sp. • Lactuca sativa L. • Laurus nobilis L. • Lavandula dentata L. • Lavandula stoechas L. • Lentinus edodes (Berk.) Singer • Lepidium draba L. • Lilium candidum L. • Linum usitatissimum L. • Lippia triphylla (L'Hér.) O. Kuntze • Litchi sinensis Sonner • Lolium perenne L. • Lolium rigidum Gaudin • Malva sylvestris L. • Mangifera indica L. • Manihot esculenta Krantz • Matricaria recutita L. • Medicago sativa L. • Melissa officinalis L. subsp. officinalis • Mentha pulegium L. • Mentha x gentilis L. • Mercurialis annua L. subsp. annua • Mesembryanthemum crystallinum L. • Mespilus germanica L. • Montia fontana L. • Musa balbisiana Colla • Musa cuminata Colla • Musa paradisiaca L. • Muscari neglectum Guss. ex Ten. • Narcissus tazetta L. subsp. tazetta • Nerium oleander L. • Ocimum basilicum L. • Olea europaea subsp. europaea L. • Opuntia ficus-indica (L.) Mill. • Origanum majorana L. • Origanum vulgare L. • Oryza sativa L.

• Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea

• Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth • Papaver rhoeas L. • Papaver somniferum L. • Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.)

Béguinot • Paspalum dilatatum Poiret in Lam. • Paspalum distichum L. • Passiflora edulis Sims • Pastinaca sativa var. hortensis Ehrh. • Pelargonium citrosum Voigt ex Breiter • Perilla frutescens (L.) Britt. • Persea americana Mill. • Petroselinum crispum (Mill.) Hill • Phaseolus vulgaris L. • Phoenix dactylifera L. • Phormium tenax J.R.Forst. & G.Forst. • Phragmites australis (Cav.) Trin. • Physalis peruviana L. • Pimpinella anisum L. • Pinus halepensis Mill. • Pinus pinea L. • Pistacia lentiscus L. • Pisum sativum L. • Plantago lagopus L. • Plantago lanceolata L. • Plantago major L. • Pleurochaete squarrosa (Brid.) Lindb. • Pleurotus ostreatus (Jacq. ex Fr.) P.Kumm. • Poa annua L. • Polygonum aviculare L. • Polypodium vulgare L. subsp. serralatum

Arcang. • Portulaca oleracea L. • Prunus armeniaca L. • Prunus avium (L.) L. • Prunus cerasifera Ehrh. • Prunus domestica L. • Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb • Prunus mahaleb L. • Prunus persica (L.) Batsch • Prunus persica var. nectarina Maxim. • Prunus persica var. platycarpa (Decne.)

L.H. Bailey • Psidium guajaba L. • Punica granatum L.

19

• Pyrus communis subsp. communis L. • Pyrus malus subsp. mitis (Wallr.) O. Bolós

et J. Vigo • Quercus humilis Lam. • Quercus ilex L.subsp. ilex • Ranunculus sardous Crantz • Raphanus raphanistrum subsp. sativus (L.)

Domin • Reichardia picroides (L.) Roth • Ribes uva-crispa L. • Ricinus communis L. • Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek • Rosa canina L. • Rosmarinus officinalis L. • Rubus idaeus L. • Rubus ulmifolius Schott • Rumex cristatus DC. • Ruscus aculeatus L. • Ruta graveolens L. • Salicornia europaea L. • Salvia officinalis L. • Sambucus nigra L. • Santolina chamaecyparissus L. • Satureja calamintha (L.) Scheele • Satureja fruticosa (L.) Briq. • Satureja montana L. • Scirpus holoschoenus L. • Sedum sediforme (Jacq.) Pau • Setaria verticillata (L.) Beauv. • Silene vulgaris (Moench) Garcke • Silybum marianum (L.) Gaertn. • Sisymbrium irio L. • Smilax aspera L. • Solanum lycopersicum L. • Solanum melongena L. • Solanum nigrum L. • Solanum tuberosum L. • Sonchus oleraceus L. • Sorbus domestica L.

• Sorghum halepense (L.) Pers. • Spartium junceum L. • Spinacia oleracea L. • Stachys officinalis (L.) Trevisan • Stellaria media (L.) Vill. • Stevia rebaudiana Bert. • Symphytum officinale L. • Syringa vulgaris L. • Syzygium aromaticum (L.) Merr. & L.M.

Perry • Tamarindus indica L. • Taraxacum officinale Weber in Wiggers • Thymelaea hirsuta (L.) Endl. • Thymus vulgaris L. • Tilia platyphyllos Scop. • Trencamànecs • Tribulus terrestris L. • Trifolium alexandrinum L. • Triticum aestivum L. • Tropaeolum majus L. • Typha latifolia L. • Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus • Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy • Urtica urens L. • Vaccinium myrtillus L. • Valerianella locusta (L.) Laterrade • Verbascum sinuatum L. • Verbena officinalis L. • Veronica persica Poiret in Lam. • Vicia faba L. • Vicia sativa L. • Vinca major L. • Viola sylvestris Lam. • Viola tricolor var. hortensis DC. • Vitis vinifera L. • Xanthosoma sagittifolium (L.) Schott • Zea mays L. • Zingiber officinale Roscoe

3.2. Catàleg de barreges

Les barreges són mescles d’espècies amb finalitat principalment medicinal. En

l’annex 3 es pot consultar el catàleg de barreges.

20

4. Discussió dels resultats

El total de tàxons esmentats ha estat de 289 i formen part de 58 famílies.

Predominen set famílies: gramínies, amb 19 representants; compostes, amb 17;

rosàcies, amb 15 representants;; labiades, amb 14; papilionàcies, amb 11; i

umbel·líferes i crucíferes, amb 10 representants cadascuna. Els resultats queden

representats en la taula 2 de l’annex 1.

Aquest predomini concorda amb la distribució de tàxons per famílies analitzada per

González et al. (2016) a la seva Flora Vascular del Delta del Llobregat, on veiem que

gramínies (13%), compostes (10,5%), papilionàcies (9,7%), crucíferes (4%),

umbel·líferes (2,7%) i labiades (2,6%) són les més abundants en aquest territori. La

família de les rosàcies, però, és present degut als nombrosos tàxons corresponents

a arbres fruiters que hi ha en aquesta zona eminentment agrícola.

Fig. 3. Distribució en les de diferents categories d’usos registrats.

4.1. Usos medicinals Aproximadament un terç dels usos totals són de caire medicinal. Comparat amb

altres estudis etnobotànics dels Països Catalans, és un percentatge relativament

baix. Això probablement té dues causes: la primera, la formació no farmacèutica de

l’autor, que ha provocat la no incidència en aquest aspecte al llarg de les entrevistes.

L’altra causa, de caire etnològic, és la pèrdua o manca del coneixement farmacèutic

i medicinal de les plantes per part de la població del Delta del Llobregat, població

21

que, per altra banda, ha estat lligada històricament a l’agricultura, però en menor

mesura, a la muntanya i a la recol·lecció d’herbes remeieres.

Figura 4: Espècies citades usos medicinals i nombre de citacions al Baix Llobregat

22

S’han esmentat 175 reports d’ús i 140 espècies citades diferents, entre les que

destaquen les següents:

1. Thymus vulgaris L. (farigola), amb 15 reports d’ús.

2. Zea mays L. (blat de moro), amb 8 reports d’ús.

3. Cynara scolimus L. (carxofa), amb 8 reports d’ús.

4. Foeniculum vulgare Mill. (fonoll), amb 8 reports d’ús.

5. Malva sylvestris L. (malva), amb 7 reports d’ús.

6. Citrus limon (L.) Burm. (llimoner), amb 7 reports d’ús.

Farigola i fonoll són plantes comunes de clima mediterrani, molt utilitzades en usos

medicinals. L’aigua timolada –la infusió de la farigola per a ús extern- és prou

coneguda com a antisèptic, tot i que aquest tàxon també ha estat citat per a d’altres

usos medicinals. També és interessant destacar la naturalesa agrícola d’almenys 3

de les 6 plantes més citades a nivell d’usos medicinals, fet provocat pel perfil dels

informants i per les característiques pròpies del territori.

Figura 5. Tipologia dels trastorns i nombre de citacions

23

Figura 6. Tipologia i nombre de citacions de les principals aplicacions medicinals al Baix Llobregat

En quant a tipologia de trastorns als que es fa referència, són els trastorns del

sistema digestiu els més citats. En concret, els usos medicinals més citats són

l’estomacal, el digestiu i el diürètic.

També cal esmentar el trastorns del sistema genitourinari, sent els usos medicinals

relacionats amb la protecció de fetge i ronyons també abundants.

I per últim, els usos relacionats amb la cura del refredat també han estat molt citats.

24

4.2. Usos alimentaris

El segon apartat sobre el qual hem treballat és l’alimentari, on s’han trobat 272

reports d’ús d’un total de 70 espècies. Les cinc espècies més citades en destinació

alimentària humana són les següents:

1. Thymus vulgare L., amb 12 reports d’ús.

1. Foeniculum vulgare Mill., amb 10 reports d’ús.

2. Portulaca oleracea L., amb 9 reports d’ús.

3. Prunus avium (L.) L., amb 8 reports d’ús.

4. Prunus persica (L.) Batsch, amb 8 reports d’ús.

5. Ceratonia siliqua L., amb 8 reports d’ús.

En l’anàlisi dels usos culinaris de les espècies vegetals acostuma a passar que els

informants no citen les propietats comestibles d’aquelles plantes cultivades per al

consum alimentari o que són tan comuns que obliden dir que es mengen. És per

això que les plantes més citades són aquelles que s’utilitzen en la preparació

d’alguna elaboració, com poden ser la preparació d’olives (Thymus vulgare L. i

Foeniculum vulgare Mill.), o la preparació de melmelades i confitures (Prunus avium

(L.) L. i Prunus persica (L.) Batsch).

Destaca també la menció repetida dels usos culinaris de la verdolaga (Portulaca

oleracea L.), una “mala herba” per a la major part dels informants, però de la que

coneixen la seva comestibilitat.

25

Figura 4. Plantes per alimentació humana citades i nombre de citacions al Baix Llobregat.

Pel que fa a l’alimentació animal, s’hi han recopilat 41 reports d’ús de 18 espècies

diferents, entre les que destaquen el garrofer (Ceratonia siliqua L.) i l’ufals –o alfals-

26

(Medicago sativa L.), espècies utilitzades com a farratge per als animals de treball i

de càrrega.

Figura 5. Plantes per alimentació animal citades i nombre de citacions al Baix Llobregat.

4.3. Altres usos

En aquest apartat es recullen aquells usos que no fan referència a les seves

propietats medicinals ni alimentàries. S’han recopilat 126 reports d’ús de 56

espècies diferents, dividides en 19 subcategories, les més importants de les quals

en nombre de citacions ha estat la referent als usos agrícoles i hortícoles i, en segon

terme, els usos ornamentals que, sobretot, fan referència a plantes que han estat

històricament emprades per al seu comerç com a plantes decoratives d’ús privat i

social.

27

Figura 6. Tipologia dels usos de les plantes altres que els medicinals i els alimentaris al Baix Llobregat.

En quant a l’aplicació hortícola i agrícola, el 43,4% dels usos estan relacionats amb

l’elaboració d’estris i elements de suport a les tasques agrícoles, com poden ser,

per exemple, les canyes per enramar tomaqueres o els joncs per lligar enciams.

Figura 7. Maneig agrícola i silvicopastoral i nombre de citacions al Baix Llobregat

A nivell general, l’espècie més citada és, sense dubte, la canya (Arundo donax L.),

molt emprada per enramar tomaqueres i mongeteres, però també com a

combustible, per a elaborar elements de construcció o emprada per a restaurar

talussos de rius.

28

Figura 8. Espècies citades amb altres usos i nombre de reports d’ús de cadascuna al Baix Llobregat.

29

5. Conclusions i perspectives

L’anàlisi de les dades proporcionades pels informants d’aquest estudi permet afirmar

que el coneixement etnobotànic al delta del Llobregat encara hi és present i està

molt vinculat al camp.

Es detecta, però, que aquest coneixement, més profund en la gent de més edat, no

ha esta traspassat a la següent generació, tot i estar també aquesta vinculada a

l’agricultura.

Pel que fa als usos, destaquen sobretot els usos alimentaris per sobre dels usos

medicinals, degut, en part, a la naturalesa agrícola del territori. És destacable,

també, que una quarta part dels usos no siguin ni medicinals ni alimentaris, fet que

indica la presència habitual de les plantes en usos de la vida quotidiana, usos

fortament lligats a l’agricultura i al sector econòmic primari.

A nivell general del projecte, s’han assolit els objectius i el pla de treball establert,

inventariant el patrimoni etnobotànic del territori estudiat, contribuint al coneixement

històric, natural i cultural del Delta del Llobregat.

Cal continuar la recerca etnobotànica al territori considerat (Delta del Llobregat) i

ampliar els límits geogràfics abastant més municipis de la comarca per tal de seguir

ampliant i recopilant tots aquells coneixements que han anat passant de generació

en generació, molts del quals, d’una manera gairebé inevitable, semblen abocats a

quedar-se en l’oblit. Si no coneixem el que ens envolta no serem mai capaços de

valorar-ho ni estimar-ho, sense la qual cosa la seva conservació, que considerem

necessària com a patrimoni alhora natural i cultural, serà impossible.

Per això és important retornar aquests coneixements a la comunitat a través de la

publicació i difusió d’aquests resultats, accions en les que a partir d’ara, l’autor i el

centre d’estudis de Gavà es veuran abocats.

30

6. Bibliografia

ALCOVER, A.M., MOLL, F.B.,1926-1962. Diccionari català-valencià-balear. Editorial

Moll. [diccionari en línia] <http://dcvb.iecat.net/>. [última consulta, agost 2013]

BOLÓS,O., VIGO, J., MASALLES, R. & NINOT, J., 2005. Flora manual dels països

catalans. Editorial Pòrtic S.A.

BOLÓS, O. de, VIGO, J., 1984. Flora dels Països Catalans. Vol. I. Ed. Barcino.

Barcelona.

BONET, M.À., 1993. Etnobotànica de la Vall del Tenes (Vallès Oriental). Ajuntament

de Bellpuig & Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

GONZÁLEZ, V., DEL HOYO, R., SEGUÍ, J.M., VALVERDE, A., 2016. Flora vascular

del Delta del Llobregat. Editorial Institut d'Estudis Catalans.

MAYANS, M., 2013. Estudi etnobotànic de Formentera. Tesi de Màster. Universitat

de Barcelona.

PARADA, M., 2007. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Tesi doctoral. Universitat

de Barcelona.

PARADA, M., SELGA, A., BONET, M.À., VALLÈS, J., 2002. Etnobotànica de les

terres gironines, natura i cultura popular a la plana interior de l’Alt Empordà i a les

Guilleries. Diputació de Girona, Girona.

POMÉS, J., 2001. L'agricultura En La Transformació De La Comarca. Una

Panoràmica Històrica De L'agricultura Al Baix Llobregat. Segles XVIII-XX. Ed. La

Terra.

RITA, J. (coord.)., 2007. Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les

Illes Balears [en línia] <http://herbarivirtual.uib.es>.[última consulta, març 2017]

SÁNCHEZ MONGE, E., 1991. La flora agrícola. Ed. Ministerio de Agricultura y

Pesca.

SELGA, A., 1998. Estudis etnobotànics a les Guilleries. Tesi de màster, Universitat

de Barcelona.

SUNYER, M., 2004. El veïnat de la meva infantesa. Ajuntament de Gavà.

TABARUELA, P., SANS, J., 2003. El Delta de Llobregat, terres d’oblit. Ed. l’Abadia

de Montserrat.

TARRIDA, A., 2005. Terra i ànima; el Gavà de quan jo anava a l’escola. Associació

d’amics del museu de Gavà.

VALLÈS, J., 2007. La recerca en etnobotànica a Catalunya: objectius, mètodes,

zones estudiades i alguns resultats i comentaris generals. RIDEC (Recerca i Difusió

de l’Etnologia Catalana), <http://cultura.gencat.net/cpcptc/ridec/>, 26-III-2007, pp. 1-

10.

31

VALLÈS, J. (dir.). Noms de plantes [en línia]. Barcelona:TERMCAT, Centre de

Terminologia, cop. 2009. [diccionaris en línia]

<http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html >.[última consulta, marc

2017]

32

Annex 1. Taules Taula 1. Llistat d’informants

Núm. Nom i cognoms Lloc de residència Any de naixement

Font d'informació

1 Esteve Carbonell Gavà 1942 #46 2 Manel Sunyer Viladecans 1932 #40 3 Joan Badia Viladecans 1952 #43 4 Sergi Camí Viladecans 1973 #35 5 Elias Carol Sant Boi de Llobregat 1969 #32 6 Arturo Arenols Castelldefels 1981 #30 7 Sisco Vendrell Sant Climent de Llobregat 1930 #29 8 Pere Llussà Sant Climent de Llobregat 1953 #28 9 Manel Torres Sant Climent de Llobregat 1935 #27

10 Jaume Vendrell Sant Climent de Llobregat 1965 #26 11 Jaume Campamà Sant Climent de Llobregat 1949 #25 12 Guillem Company El Prat de Llobregat 1930 #22 13 Enric Pi El Prat de Llobregat 1922 #21 14 Paco Jiménez Viladecans 1941 #15 15 Josep Comelles Viladecans 1947 #16 16 Albert Bou Sant Boi de Llobregat 1960 #17 17 Raúl Fernández Viladecans 1979 #13 18 José Juan López Viladecans 1966 #10 19 Jordi Tejada Viladecans 1972 #12 20 Jordi Morales Viladecans 1977 #12 21 Siscu Oller Viladecans 1943 #7 22 Josep Alaball Viladecans 1948 #8 23 Benet Pañella Viladecans 1926 #4 24 Enric Alaball Sant Climent de Llobregat 1983 #3 25 Joan Ribas El Prat de Llobregat 1953 #1 26 Coloma Estapé Gavà 1918 #48 27 Maria Berroy Viladecans 1936 #45 28 Adela Gràcia Viladecans 1936 #44 29 Rosa Mercat Viladecans 1968 #42 30 Maria Gato Viladecans 1956 #41 31 Natàlia Lázaro Viladecans 1968 #38 32 Montse Laguna Viladecans 1962 #39 33 Marta Garcia Viladecans 1977 #36 34 Mari González Viladecans 1967 #37 35 Maria Baumà Sant Climent de Llobregat 1934 #33 36 Karla Clarà Sant Climent de Llobregat 1986 #34 37 Carmen Mozo Castelldefels 1956 #31 38 Antònia Salisachs Sant Climent de Llobregat 1950 #24 39 Rosa Maria Vilà El Prat de Llobregat 1935 #23 40 Pilar Pérez El Prat de Llobregat 1937 #18 41 Maria Carme Padrosa El Prat de Llobregat 1940 #19 42 Anita Pi El Prat de Llobregat 1939 #20 43 Belén Hinojosa Viladecans 1981 #13 44 Montse Gil Viladecans 1942 #11 45 Mari Carmen Campillo Viladecans 1943 #9 46 Lola Planellas Viladecans 1939 #70

33

Núm. Nom i cognoms Lloc de residència Any de naixement

Font d'informació

47 Carme Ulla Viladecans 1959 #14 48 Anna Muns Viladecans 1994 #14 49 Sara Fraguas Viladecans 1970 #6 50 Marta Mata Gavà 1970 #5 51 Maria González Viladecans 1943 #2

Taula 1. Llistat de tots els informants, lloc de residència, any de naixement i número de font corresponent.

34

Taula 2. Llistat de les famílies citades

Família Citacions Tàxons Família Citacions Tàxons

ACTINIDIÀCIES 3 1 LILIÀCIES 3 2

ADOXÀCIES 3 1 LINÀCIES 1 1

AGAVÀCIES 3 1 LITRÀCIES 12 1

AIZOÀCIES 2 1 MALVÀCIES 11 1

AMARANTÀCIES 1 1 MIMOSÀCIES 3 1

AMARILÂ·LIDÀCIES 56 5 MIRTÀCIES 8 2

ANNONÀCIES 3 1 MORÀCIES 11 1

APOCINÀCIES 1 1 MUSÀCIES 4 1

ARALIÀCIES 1 1 OLEÀCIES 11 1

ASPARAGÀCIES 10 2 PALMES 2 2

BORAGINÀCIES 8 2 PAPAVERÀCIES 1 1

BROMELIÀCIES 1 1 PAPILIONÀCIES 62 11

CANNABÀCIES 1 1 PINÀCIES 8 2

CAPRIFOLIÀCIES 2 1 PLANTAGINÀCIES 1 1

CARIOFILÂ·LÀCIES 4 1 POLIGONÀCIES 2 1

CIPERÀCIES 4 1 PORTULACÀCIES 14 2

COMPOSTES 92 17 PRIMULÀCIES 1 1

CONVOLVULÀCIES 9 2 QUENOPODIÀCIES 41 6

CORIARIÀCIES 2 1 ROSÀCIES 107 25

CRUCÍFERES 55 10 RUBIÀCIES 1 1

CUCURBITÀCIES 49 6 RUTÀCIES 38 5

EBENÀCIES 4 1 SOLANÀCIES 63 6

EQUISETÀCIES 8 3 TIFÀCIES 2 1

ERICÀCIES 1 1 TIMELEÀCIES 1 1

EUFORBIÀCIES 2 2 TROPEOLÀCIES 1 1

FAGÀCIES 4 3 UMBEL·LÍFERES 67 10

GLOBULARIÀCIES 1 1 URTICÀCIES 12 3

GRAMÍNIES 51 19 VERBENÀCIES 1 1

GUTÍFERES 1 1 VIOLÀCIES 2 1

JUGLANDÀCIES 2 1 VITÀCIES 10 1

JUNCÀCIES 4 1 XANTORREÀCIES 1 1

LABIADES 77 14 ZIGOFILÂ·LÀCIES 4 1

LAURÀCIES 13 1 ZINGIBERÀCIES 3 2 Taula 2. Llistat de totes les famílies citades

35

Annex 2. Catàleg etnoflorístic Acacia dealbata Link. (mimosàcies)

NOMS POPULARS

Mimosa (2188, 2189, 2192)

ALTRES USOS

Part aèria

Ornamental: elaboració de rams

FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collien les

branques florides per vendre en manats.".

Tiges amb fulles/branques


FONTS 2188, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. “Als anys

’50, per Rams se’n venien de 200 a 400 manats a la rambla de Barcelona.” (2188).

"Ornamental. Es collien les branques florides per vendre." (2192).

Actinidia chinensis Planch (actinidiàcies)

NOMS POPULARS

Kiwi (2194, 2200, 2206)

Aloe vera (L.) Burm f. (xantorreàcies)

NOMS POPULARS

Aloe vera (2190)

USOS MEDICINALS

Suc de la fulla

Antipruriginós

FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós concret (ús extern).

DESTINACIÓ. Medicina humana i veterinària.

Allium cepa L. (amaril·lidàcies)

NOMS POPULARS

Calçot (2160, 2178, 2188, 2193, 2194, 2199, 2200, 2206)

Ceba (2172, 2174, 2178, 2193, 2195, 2196, 2197, 2198, 2199, 2204, 2210)

Ceba blanca (2194, 2199)

Ceba de Figueres (2199, 2200, 2203, 2205)

Ceba dolça (2201, 2203, 2205)

Ceba dolça Fuentes de Ebro (2204)

36

Ceba morada (2200, 2205)

Ceba seca (2200, 2201, 2205)

Ceba tendra (2164, 2178, 2182, 2193, 2198, 2200, 2206)

Cebolleta (castellà) (2168, 2169, 2170, 2171)

USOS MEDICINALS

Bulb

Mucolític

FONT 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es cou la ceba i es deixa macerar". DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Per a inflamacions de la pell

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. cataplasma (sinapisme) (ús extern).

MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Contra els furóncols anava bé un tall de

ceba. Abans, era freqüent veure joves amb furóncols al coll. Doncs bé, aquests es

curaven simplement amb un tros de ceba. Es parteix una ceba pel mig i n’agafem un

tall que faci cassoleta i, a l’interior, n’hi posem un trosset de sabó de rentar roba, de

mida aproximada com una avellana, i s’hi afegeix unes gotes d’oli. Aleshores, el

posem al foc i quan el sabó s’ha desfet i la ceba estigui mig cuita, s’aplica –el més

calent possible- al furóncol, com si fos una boina i s’embena fortament. A les poques

hores, ha deixat anar la pus i es cura aviat.". DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. cataplasma (sinapisme) (ús extern).

MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Es parteix una ceba pel mig i n’agafem un tall

que faci cassoleta i s’hi afegeix unes gotes d’oli. Aleshores, el posem al foc i quan la

ceba estigui mig cuita, s’aplica –el més calent possible- , com si fos una boina i

s’embena fortament. DESTINACIÓ. Medicina humana.

No consta

Expectorant

FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fa un xarop

amb sucre que va bé per a la tos". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Xarop (ús

intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Bulb

No consta el tipus d'ingesta - No consta el mode de preparació

FONTS 2175, 2204. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta

Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)

37

FONTS 2170, 2171. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació

humana.



Allium porrum L. (amaril·lidàcies)

NOMS POPULARS

Porro (2164, 2178, 2193, 2196, 2198, 2199, 2200, 2202, 2205)

Allium sativum L. (amaril·lidàcies)

NOMS POPULARS

All (2165, 2182, 2190, 2199, 2200, 2204)

All sec (2184, 2201, 2202)

All tendre (2167, 2178, 2193, 2194, 2196, 2197, 2198, 2200, 2201, 2202, 2203)

USOS MEDICINALS

Bulb

Per als penellons

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe)

(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Per a curar els penellons als dits

o a les orelles es fregava un gra d’all tallat directament al penelló.". DESTINACIÓ.

Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Bulb

Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en salmorra

FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Adobat d'olives.

DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Fulla


FONT 2165. CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

BARREGES AMB AQUEST TÀXON

Bulb

FONT 2192. Manera de fer conserva de tomàquet (vegeu catàleg de barreges)

FONT 2192. Manera de fer les olives (vegeu catàleg de barreges)

Allium schoenoprasum L. (amaril·lidàcies)

NOMS POPULARS

Cebollino (castellà) (2194)

38

Amaranthus retroflexus L. (amarantàcies)

NOMS POPULARS

Blet (2161)

Ampelodesmos mauritanica (Poiret) T. Durand et Schinz (gramínies)

NOMS POPULARS

Escarços (plural) (2192)

ALTRES USOS

Fulla

Maneig agrosilvopastoral: ús hortícola/agrícola

FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer lligalls.".

OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.

Anagallis arvensis L. (primulàcies)

NOMS POPULARS

Gallinassa (2184)

Ananas comosus (Stickm.) Merr. (bromeliàcies)

NOMS POPULARS

Pinya (fruit) (2200)

Anethum graveolens L. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Eneldo (castellà) (2163, 2165)

USOS ALIMENTARIS

Llavor

Condiment

FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Sobre carns i

peixos.". CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta

Condiment

FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per al peix.


Annona cherimola Mill. (annonàcies)

NOMS POPULARS

39

Xirimoia (fruit) (2200, 2201, 2206)

Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Perifollo (castellà) (2194)

Apium graveolens L. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Api (2170, 2171, 2173, 2174, 2178, 2194, 2196, 2197, 2198, 2199, 2200, 2201,

2205)

Api-nap (2196)

Àpit (2193, 2202)

USOS MEDICINALS

No consta

Diürètic

FONTS 2173, 2174. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.

DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fulla

Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en aigua

FONT 2197. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per al caldo.


No consta



ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2196. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Api-nap: var. rapaceum.

Artemisia absinthium L. (compostes)

NOMS POPULARS

Té moruno (castellà) (2163)

USOS ALIMENTARIS

Fulla

Preparació de begudes - Beguda preparada amb aigua

FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Conreada per un

veí marroquí. La fa servir per al té.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

40

Artemisia arborescens L. (compostes)

USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Els àrabs la bullen

i fan té.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Arundo donax L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Canya (2160, 2162, 2164, 2167, 2179, 2186, 2188, 2190, 2191, 2204, 2210)

USOS MEDICINALS

Tiges defoliades/branques

Antiàlgic lumbar


(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Hi havia qui curava la lumbàlgia

amb aquest procediment: calia agafar dues canyes, d’un metre i mig o dos de

llargada i aixafar-les amb els peus i, aleshores, partides pel mig i de llarg a llarg,

l’esllomat les agafava per la punta i les estrenyia, una a cada costat de la cintura.

S’havia de repetir el cerimonial uns quants dies fins que l’esllomat guaria”.


ALTRES USOS

No consta

Lúdic: jocs i joguines

FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Es feien unes

flautetes que se li deien trompetes”.


FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La van fer servir

per aguantar els talussos de les rieres, però és molt invasiva i s'ha estès per tot

arreu". OBSERVACIONS. Elements paisatgístics.

Tija

Fuster: obtenció de materials per a la construcció

FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Tot l'Eixample de

Barcelona estava construït amb cel ras, fet de guix i canya. La canya la trencaven

per a que allargués més i la ficaven amb guix.".


FONTS 2160, 2162, 2164, 2167, 2179, 2186, 2188, 2191, 2204, 2210. DESCRIPCIÓ

DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Les assequen i les fan servir per lligar

41

tomaqueres i mongetes del ganxet (2160). "S'assequen i les fan servir per lligar

tomaqueres i mongetes. Si es tallen en lluna vella duren més temps." (2162). "Per

enramar tomaqueres" (2164, 2188). Les fan servir per enramar mongetes. Quan

passa la temporada, les desmunten, les tallen i les guarden per encendre el foc i fer

flama. Per fer calçots van molt bé (2167). "Per emparrar tomàquets i mongeteres"

(2179). Per enramar tomaqueres i mongeteres (2186). "S’obre la punta amb un

ganivet i al mig es posa una pedra. S’utilitza per agafar préssecs i figues." (2188).

"Per enfilar les mongetes. Usa 14.000 canyes per cada hectàrea de mongetes. Les

canyes es posen de 4 en 4, fent una mena de piràmide, i es lliguen per dalt. D’això

se’n diu “pollera”. Les canyes es llossen (afilar la punta) i es claven al terra, per tal

que no caiguin si bufa el vent." (2191). Per enfilar mongeteres i tomaqueres (2204).

"Per enramar tomàquets" (2210). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús

hortícola/agrícola (2160, 2162, 2164, 2179, 2186, 2188, 2191, 2204, 2210).

Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola (2167).

Obtenció de combustible: llenya

FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La canya que ja

havia servit per emparrar tomàquets i mongeteres es cremava per escalfar la llar.".

Asparagus acutifolius L. (asparagàcies)

NOMS POPULARS

Espàrrec (2190, 2192, 2204, 2210)

Espàrrec de marge (2165)

USOS MEDICINALS

Tija

Protector renal

FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.


USOS ALIMENTARIS

No consta

Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en oli

FONT 2204. CONSUMICIÓ. Entrant - Truita. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Tija


FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Brots crus.

CONSUMICIÓ. Aperitiu - Aperitiu. DESTINACIÓ. Alimentació humana.


FONTS 2165, 2190. CONSUMICIÓ. Entrant - Truita. DESTINACIÓ. Alimentació

42

humana.

Asparagus officinalis L. (asparagàcies)

NOMS POPULARS

Espàrrec (2164, 2167, 2200, 2201, 2210)

USOS ALIMENTARIS

Tija


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Brot. DESTINACIÓ.

Alimentació humana.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2210. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. “A l’inici es feia una mota

rodona d’esparragueres calçada amb les sorres, però era dificultós. Més tard,

començaren a fer rengles amb mates alternades”.

Atriplex halimus L. (quenopodiàcies)

ALTRES USOS

No consta

Artesanal: elaboració d'escombres

FONT 2160.

Atropa belladonna L. (solanàcies)

NOMS POPULARS

Belladona (2204)

USOS MEDICINALS

No consta

Antiparotidític

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Quan es tenien galteres, el mal s’alleugia quan

s’untava el coll i la sotabarbeta amb un ungüent de belladona, aplicat amb un drap

que es lligava al voltant del coll”. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per a la infestació per puces

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Per a matar els polls del cap, els apotecaris feien un

ungüent amb belladona. S’untava directament les parts infectades. Al cap d’algunes

hores, es rentaven les parts tractades i es passava una pinta espessa per tal de

treure els insectes morts o llémenes aferrades als cabells”. DESTINACIÓ. Medicina

43

humana.

Avena sativa L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Civada (2204)

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Blancaneus, còndor,

nina, sala 6, aurora 2, Albacete, palles.

Avena sterilis L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Civada borda (2210)

ALTRES USOS

Fruit


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. L’espiga s’enganxa

a la roba. “Si les llences a una altra persona, el número d’espigues que queden et

diu les novies que té”.

Beta vulgaris L. (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Acelga (castellà) (2173, 2174)

Bleda (2161)

USOS MEDICINALS

No consta

Per a trastorns del sistema digestiu

FONTS 2173, 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Neteja

l'intestí". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Beta vulgaris L. subsp. vulgaris (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Bleda (2164, 2178, 2180, 2193, 2194, 2196, 2198, 2199, 2200, 2201, 2202, 2204,

2205)

Bleda de colors (2164)

Remolatxa (2178, 2196, 2198, 2204, 2208)

Remolatxa sucrera (2184)

44

USOS ALIMENTARIS

Arrel

Ingestió de la part de la planta crua - Conservada dessecada a l'aire

FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La "pulpa" era la

resta de la remolatxa sucrera un cop se n'havia extret el sucre. Això es tenia sec en

sacs. Quan calia, es posava en remull i es barrejava amb el pinso dels porcs".

DESTINACIÓ. Alimentació animal.

No consta


FONT 2180. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2178, 2184, 2196, 2198, 2204, 2208. DESCRIPCIÓ FETA PELS

INFORMANTS. Remolatxa: var. altissima Döll (2178). var. : altissima (2184).

Remolatxa: var. altissima (2196, 2198, 2204). var. altissima (2208).

Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. vulgaris (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Bleda (2186, 2190, 2195, 2197)

Remolatxa (2164)

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2164. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. var. altissima.

Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang. (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Bleda boscana (2182, 2204)

USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONT 2182. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta



Bidens aurea (Ait.) Sherff (compostes)

NOMS POPULARS

Té verd (2167, 2190)

USOS MEDICINALS

45

Fulla

Tranquil·litzant

FONT 2190. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es bullen en aigua unes quantes fulles, seques o

no.". DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Flor i fulla


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. En infusió.



No consta

FONT 2190. Per al refredat (vegeu catàleg de barreges)

Borago officinalis L. (boraginàcies)

NOMS POPULARS

Borraina (2208)

Borratja (2187, 2190, 2192, 2202, 2210)

USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONTS 2190, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a fer

bunyols dolços (amb sucre, un cop tretes les punxes i bullides) o salats (només amb

farina, un cop tretes les punxes i bullides)." (2190). "Posar en remull, enfarinar i

fregir." (2192). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2190, 2192).

No consta


FONTS 2208, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per

menjar. Es preparem com si fossin bledes, bullides. " (2210). CONSUMICIÓ. Entrant

- Bullit (2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2208, 2210).


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Arrebossades.


Tija



46

Brassica juncea (L.) Czern. (crucíferes)

NOMS POPULARS

Mostassa (2195)

Brassica napus L. (crucíferes)

NOMS POPULARS

Nap (2160, 2178, 2182, 2193, 2194, 2196, 2197, 2200, 2206)

Nap-i-col (2196)

ALTRES USOS

Planta sencera


FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Triturada, es deixa

sobre la terra i es rega. El gas que es després desinfecta el terra".

OBSERVACIONS. Plaguicides naturals.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2196. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Nap-i-col: var. napobrassica.

Brassica oleracea L. subsp. oleracea (crucíferes)

NOMS POPULARS

Bròcoli (2193, 2195, 2198, 2200)

Brocolí (2204)

Bròcoli (2208)

Bròquil (2160, 2164, 2190, 2191, 2194, 2196, 2198, 2205, 2210)

Bròquil lila (2193)

Bròquil morat (2178, 2198, 2202)

Bròquil verd (2193, 2198, 2203)

Col (2160, 2164, 2180, 2190, 2191, 2193, 2194, 2195, 2196, 2197, 2199, 2200,

2202, 2203, 2205, 2208, 2210)

Col arrissada (2201, 2202)

Col d'espigall (2167)

Col de brotons (2193)

Col de Brusel·les (2178, 2193, 2194, 2196, 2199, 2200, 2205)

Col de cabdell (2178)

Col de Milan (2198, 2204)

Col de paperina (2178, 2198, 2202)

Col kale (2178, 2195, 2196)

Col llombarda (2205)

47

Col verda d'espigall (2165)

Coliflor (2164, 2178, 2190, 2193, 2195, 2196, 2199, 2200, 2201, 2202, 2203, 2205)

Coliflor cheddar (2195)

Coliflor lila (2196)

Coliflor verda (2178, 2196, 2199, 2201)

Espigall (2206)

USOS MEDICINALS

No consta

Antineoplàstic



USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONTS 2165, 2167, 2178, 2193, 2206. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS

INFORMANTS. "Bullida i per al trinxat" (2178). CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit (2165,

2178, 2193, 2206). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2165, 2167, 2178, 2193,

2206).

No consta





ALTRES USOS

Fulla

Altres informacions

FONT 2180. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Li venen les fulles

als pescaters per posar el peix a sobre.

No consta

Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons

FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Com ha canviat el

bròquil!” (dita popular que fa referència al pas del temps).

Planta sencera


FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Triturada, es deixa

sobre la terra i es rega. El gas que es després desinfecta el terra".

OBSERVACIONS. Plaguicides naturals.

48

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2160, 2164, 2165, 2167, 2178, 2190, 2191, 2193, 2194, 2195, 2196, 2197,

2198, 2199, 2200, 2201, 2202, 2203, 2204, 2205, 2206, 2208, 2210. DESCRIPCIÓ

FETA PELS INFORMANTS. Bròquil: var. botrytis

Coliflor: var. botrytis

Col: var. capitata

(2164). var. capitata (2165, 2167, 2197). Col de paperina: var. capitata

Col kale: var. capitata

Col de cabdell: var. capitata

Bròquil morat: var. botrytis


Coliflor verda: var. botrytis Col de Brusel·les: var. gemmifera

(2178). Col: var. capitata


Bròquil: var. italica (2190). Col: var. capitata

Bròquil: var. botrytis (2191). Col de Brusel·les: var. gemmifera

Bròcoli: var. italica

Bròquil verd: var. botrytis

Bròquil lila: var. botrytis

Col: var. capitata

Col de brotons: var. capitata


(2193). Bròquil: var. botrytis

Col: var. capitata

Col de Brusel·les: var. gemmifera

(2194). Bròcoli: var. italica

Col: var. capitata


Coliflor cheddar: var. botrytis


(2195). Bròquil: var. italica

Col: var. capitata




Coliflor lila: var. botrytis

Coliflor verda: var. botrytis

49


Bròquil: var. botrytis

Bròquil morat: var. botrytis


Col de Milan: var. capitata

Col de paperina: var. capitata (2198). Col: var. capitata





Col: var. capitata



(2200). Col arrissada: var. capitata



(2201). Bròquil morat: var. botrytis

Col: var. capitata


Col arrissada: var. capitata

Col de paperina: var. capitata

(2202). Coliflor: var. botrytis


Col: var. capitata

(2203). Col de Milan: var. capitata

Brocolí: var. italica

(2204). Races: De paperina, set setmanera, francesa, holandesa, valenciana, col

verda (2204). Bròquil: var. botrytis

Col: var. capitata


Col llombarda: var. capitata


(2205). Espigall: var. capitata (2206). Bròcoli: var. italica Col: var. capitata (2208).

Bròquil: var. botrytis

Col: var. capitata (2210). OBSERVACIONS. Col: var. capitata

Bròquil: var. botrytis (2160).

50

Bromus catharticus Vahl (gramínies)

NOMS POPULARS

Ordi bord (2160)

Calendula officinalis L. (compostes)

NOMS POPULARS

Calèndula (2164, 2178)

USOS MEDICINALS

No consta


FONT 2164. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Crema (ús extern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

ALTRES USOS

No consta


FONTS 2164, 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Repel·lent

de la tuta absoluta (2164). "Font de fauna auxiliar" (2178). OBSERVACIONS.

Plaguicides naturals (2164). Associació de cultius i equilibri sistèmic (2178).

Capsicum annuum L. (solanàcies)

NOMS POPULARS

Pebrot (fruit) (2167, 2186, 2200, 2210)

Pebrot del Padrón (fruit) (2201, 2205)

Pebrot picant (fruit) (2201)

Pebrot verd (fruit) (2202, 2206)

Pebrot vermell (fruit) (2178, 2199, 2206, 2208)

Pimiento del Padrón (castellà) (2180)

ALTRES USOS

No consta


FONT 2180. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Unos pican y otros

no".

Castanea sativa Mill. (fagàcies)

NOMS POPULARS

Castanya (fruit) (2192)

USOS ALIMENTARIS

51

Fruit

Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita sense vehicle

FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Torrades.



Fruit

FONT 2192. Platillo de Sant Climent (vegeu catàleg de barreges)

Celtis australis L. (cannabàcies)

NOMS POPULARS

Lledoner (2167)

ALTRES USOS

Fruit


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Agafaven les

boletes de dins i amb un canut de canya jugaven a fer guerres".

Centaurea aspera L. (compostes)

NOMS POPULARS

Escanyaboc (2191)

USOS MEDICINALS

Arrel

Antiherpètic


(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "La gent amb problemes de

morenes se'n posa l'arrel a la butxaca i es guareixen. La seva dona encara ho fa.".


Ceratonia siliqua L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Garrofa (fruit) (2189, 2190, 2191, 2192, 2204, 2210)

Garrofer (2162)

USOS MEDICINALS

Fruit

Antidiarreic



No consta

52

Laxant



USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONTS 2190, 2191, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "La

polpa és per al pinso dels animals." (2191). “Abans, mastegàvem la garrofa” (2210).

DESTINACIÓ. Alimentació humana (2190, 2210). Alimentació animal (2191).


FONTS 2190, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als

animals de tir. “Se’ls hi posava al morralet, un sarró petit per donar-los de menjar”

(2210). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2190, 2210).

No consta


FONT 2192. DESTINACIÓ. Alimentació animal.


FONTS 2189, 2204, 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS.

Conills (2209). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2189). Alimentació animal (2189,

2204, 2209).

Pasta de la llavor


FONT 2162. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "El pinyol es molia i

es feia un pols per als gelats, que feia que aguantés més"."El que sobrava de la

mòlta del pinyol se li donava al bestiar". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Alimentació animal.

Polpa del fruit


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “En temps de la

guerra trinxaves les garrofes amb un morter, es feien bullir i eren com xocolata”.


Trituració del gra


FONTS 2191, 2204, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es

fa farina, que s’utilitza en pastisseria (ells la comercialitzen als germans Armengol,

que se’n dediques a la seva aplicació industrial)." (2191). "Es feia una mena de

xocolata desfeta amb farina de garrofa, llet i sucre." (2204). "La farina era un

53

substitut de la xocolata." (2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2191, 2204,

2210).

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2190. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: negra, del sucre,

valenciana.


Tija

FONT 2190. Arreglar les olives (vegeu catàleg de barreges)

Cicer arietinum L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Cigró (llavor) (2191)

Cichorium endivia L. subsp. endivia (compostes)

NOMS POPULARS

Endívia (2178, 2200, 2208)

Escarola (2160, 2178, 2186, 2191, 2192, 2193, 2194, 2200, 2202, 2203, 2204, 2205,

2208)

Escarolla (2185)

USOS MEDICINALS

No consta

Hepatoprotector



USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONT 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Ho sembraven per

encàrrec i ho enviaven a fora. En menjaven a França.". CONSUMICIÓ. Entrant -

Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Fulles velles


FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Vaques.


No consta



54






FONT 2204. CONSUMICIÓ. Entrant - Truita. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Cirsium arvense (L.) Scop. (compostes)

NOMS POPULARS

Calcida (2210)

Citrullus lanatus (Thunb.) Matsumara et Nakai (cucurbitàcies)

NOMS POPULARS

Síndria (fruit) (2200, 2206, 2210)

Síndria ratllada (fruit) (2194)

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2210. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. “Es fa un vall amb fems

orgànics per plantar a sobre”.


Fruit

FONT 2184. Arrop (vegeu catàleg de barreges)

Citrus aurantium L. (rutàcies)

NOMS POPULARS

Taronger bord (2204)

Taronja agre (fruit) (2204)

USOS MEDICINALS

Fulla

Desconegut per l'informant


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es bevia dos o tres cops al dia.". DESTINACIÓ.

Medicina humana.

ALTRES USOS

Fruit

Maneig agrosilvopastoral: ús en la matança del porc

FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Servien per a la

matança del porc, ja que amb els àcids, s’havien de fregar i netejar els budells girats

55

a l’inrevés”.

Citrus deliciosa Ten. (rutàcies)

NOMS POPULARS

Mandarina (fruit) (2194, 2195, 2200, 2201, 2202)

Citrus japonica Thunb. (rutàcies)

NOMS POPULARS

Cumquat (2193, 2194, 2200)

Mandariner xinès (2167)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es menja amb pell

i tot". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Citrus limon (L.) Burm. (rutàcies)

NOMS POPULARS

Limonero (castellà) (2176, 2177)

Llimona (fruit) (2189, 2193, 2194, 2198, 2201, 2202, 2204, 2206)

Llimoner (2173, 2174, 2188)

USOS MEDICINALS

Fruit

Antiàcid

FONTS 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós fluid àcid (ús


Antiferropènic

FONTS 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós fluid àcid (ús


Per a trastorns del sistema sanguini

FONTS 2173, 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a

l'acidesa en sang" (2173). "Contra l'acidesa en sang" (2174). FORMA

FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós concret (ús intern) (2173). Infusió (ús intern)

(2174). DESTINACIÓ. Medicina humana.

No consta

Per a l'esòfag

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). MODE

56

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a guarir el mal de gola, “s’havien de fer gàrgares

amb una barreja d’aigua, suc de llimona i mel, tot ben calent”. DESTINACIÓ.

Medicina humana.


Fruit


No consta


Citrus paradisi Macfadyen in Hooker (rutàcies)

NOMS POPULARS

Aranja (2206)

Pomelo (castellà) (2199, 2200)

Citrus sinensis (L.) Osbeck (rutàcies)

NOMS POPULARS

Taronger (2204)

Taronja (fruit) (2193, 2195, 2196, 2198, 2199, 2202)

Taronja sanguina (fruit) (2205)

Cocos nucifera L. (palmes)

NOMS POPULARS

Coco (2200)

Convolvulus arvensis L. (convolvulàcies)

NOMS POPULARS

Corretjola (2163, 2167, 2170, 2171, 2178, 2192)

USOS ALIMENTARIS

Flor


FONTS 2170, 2171. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "De petit,

se'n menjaven les flors perquè eren dolces". CONSUMICIÓ. Llaminadura -

Llaminadura. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Conills.


57

Conyza bonariensis (L.) Cronq. (compostes)

NOMS POPULARS

Trencadella (2160)

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2160. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. "Els herbicides no els hi fa

res".

Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker (compostes)

NOMS POPULARS

Miquelet (2160)

Coriandrum sativum L. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Cilandre (2165)

Cilantro (castellà) (2163)

USOS ALIMENTARIS

No consta


FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a salses,

guacamoles i ceviches". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Coriaria myrtifolia L. (coriariàcies)

NOMS POPULARS

Rondó (2187, 2191)

ALTRES USOS



FONTS 2187, 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es feia

servir com a cobriment de les cireres quan es ficaven en les caixes (bitllots), per a

protegir-les." (2187). "Es posava una capa a sobre de les cireres, per tal que la tapa

de les caixes no les aixafés." (2191).

Coronopus didymus (L.) Sm. (crucíferes)

NOMS POPULARS

Cervell de gat (2160)

58

Cucumis melo L. subsp. melo (cucurbitàcies)

NOMS POPULARS

Meló (2186, 2192, 2194)

Meló (fruit) (2200, 2201, 2203, 2204, 2205, 2206, 2210)

Meló groc (fruit) (2200)

USOS ALIMENTARIS

Fruit

Ingestió de la part de la planta cuita - Cuita en sucre

FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La pell, per fer

confitures". Confitura. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Escrits, tendral verd,

tendral negre, calents, francesos, de la guatlla, d’atzavara.


Fruit


Cucumis sativus L. (cucurbitàcies)

NOMS POPULARS

Cogombre (2164, 2199, 2201, 2205)

Cucurbita ficifolia C.D. Bouché in Verh. (cucurbitàcies)

NOMS POPULARS

Carbassa (2170, 2171, 2187)

Carbassa de cabell d'àngel (2178)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Confitura.



FONTS 2170, 2171. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Se'n fa el

cabell d'àngel". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta


FONT 2178. CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

59

Cucurbita maxima Duch. in Lam. (cucurbitàcies)

NOMS POPULARS

Carabassa (2175)

Carbassa (2168, 2169, 2173, 2174, 2177, 2178, 2182, 2189, 2193, 2194, 2196,

2197, 2198, 2201, 2204, 2205, 2208, 2209, 2210)

Carbassera (2178)

USOS MEDICINALS

No consta

Per a la melsa



USOS ALIMENTARIS

Fruit



Sopa (2175). Puré (2176, 2177). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2175, 2176,

2177).





No consta



ALTRES USOS

Fruit

Altres informacions

FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es buidaven i es

feien servir com a cantimplores.".


FONT 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “De carbassa, no

me’n donis massa i de rabequet ben poquet”. (rabequet és una raça de carbassa).

No consta


FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “De carbassa, amb

poca n’hi ha massa”.

60

Cucurbita pepo L. (cucurbitàcies)

NOMS POPULARS

Carbassó (2164, 2193, 2194, 2199, 2201)

ALTRES USOS

No consta


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Es diu "aquest xicot

creix com una carbassa", en referència al fet que una única planta pot ocupar tot un

camp.

Curcuma longa L. (zingiberàcies)

NOMS POPULARS

Cúrcuma (2200)

Cydonia oblonga Mill. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Codony (fruit) (2167, 2170, 2171, 2176, 2177, 2192)

Membrillo (castellà) (2168, 2169, 2173, 2174, 2199)

USOS MEDICINALS

No consta

Antidiarreic

FONTS 2173, 2174, 2176, 2177. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per

l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fa codonyat".

CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.


FONTS 2170, 2171. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Dels seus

fruits se'n fa la "carne de membrillo" (2171). "Dels seus fruits se'n fa la carne de

membrillo" (2170). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2170, 2171).

No consta



Cymbopogon citratus Stapf (gramínies)

61

NOMS POPULARS

Citronel·la (2193)

Cynara cardunculus L. (compostes)

NOMS POPULARS

Card (2193, 2194)

USOS ALIMENTARIS

No consta




FONT 2194. CONSUMICIÓ. Plat principal - Estofat. DESTINACIÓ. Alimentació

humana.

Cynara scolymus L. (compostes)

NOMS POPULARS

Alcachofa (castellà) (2200)

Carxofa (2160, 2193, 2194, 2195, 2196, 2197, 2198, 2199, 2201, 2204, 2205, 2208)

Carxofera (2178, 2204)

Escarxofa (2184, 2185, 2186, 2191)

Escarxofera (2167, 2182)

USOS MEDICINALS

Fulla

Hepatoprotector

FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

No consta

Coadjuvant en el tractament antiobesitat



Diürètic



Hepatoprotector

FONTS 2160, 2178, 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per


Part aèria

62

Hepatoprotector

FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Venien els

"renossos" (les soques ja velles) a una gent que feia uns complements medicinals

bons per al fetge i el ronyó.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per


Protector renal

FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Venien els

"renossos" (les soques ja velles) a una gent que feia uns complements medicinals

bons per al fetge i el ronyó.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per


USOS ALIMENTARIS

Flor


FONTS 2204, 2208. CONSUMICIÓ. Entrant - Bullit. DESTINACIÓ. Alimentació

humana.


FONTS 2204, 2208. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. “Es més

gustosa quan s’agafen ja fetes” (madures) (2204). Arrebossades (2208).

CONSUMICIÓ. Entrant - Truita (2204, 2208). DESTINACIÓ. Alimentació humana

(2204, 2208).

Quall

FONTS 2184, 2198. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Amb la

flor es quallava la llet per fer mató." (2184). "Per quallar la llet." (2198).

DESTINACIÓ. Alimentació humana (2184, 2198).

Part aèria


FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Vaques "però

llavors la llet no era tan bona". DESTINACIÓ. Alimentació animal.

ALTRES USOS

No consta


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Plantades en

rengleres, entre els altres cultius, provoquen un equilibri en els camps que fa que hi

hagi menys plagues". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.

Cynodon dactylon (L.) Pers (gramínies)

NOMS POPULARS

Gram (2204, 2210)

63

Grama (2167)

USOS MEDICINALS

No consta

Litotríptic renal



ALTRES USOS

No consta


FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “(Ser) més dolent

que el gram”.

Cyperus rotundus L. (ciperàcies)

NOMS POPULARS

Jonça (2161, 2163, 2178)

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2161, 2178. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. "És una mala herba.

Si et surt en el patatal, travessa fins les patates" (2161). "S'ha d'aprendre a conviure

amb ella. És important saber combinar els cultius per a què causi la menor molèstia

possible" (2178).

Chenopodium album L. (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Blet (2160)

Chenopodium murale L. (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Blet (2160)

Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Pastanaga (2164, 2178, 2193, 2194, 2196, 2197, 2198, 2200, 2201, 2202, 2204,

2205, 2206, 2208, 2210)

Pastanaga morada (2178)

Pastanaga negra (2198)

USOS MEDICINALS

Arrel

Antidiarreic

FONT 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

64

No consta




Diospyros kaki Linn. f. (ebenàcies)

NOMS POPULARS

Caqui (fruit) (2201)

Palosanto (2160, 2192, 2198)

Punsem (2192)

USOS ALIMENTARIS

Fruit



Diplotaxis erucoides (L.) DC. (crucíferes)

NOMS POPULARS

Jaramago (castellà) (2174)

Ravenissa (2178, 2210)

USOS ALIMENTARIS

Flor i fulla

Condiment

FONT 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Té gust a

mostassa". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta


FONT 2161. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per als ocells.


ALTRES USOS

No consta


FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Font de fauna

auxiliar". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.

Equisetum arvense L. (equisetàcies)

NOMS POPULARS

Cua de cavall (2162, 2164, 2178, 2204)

Cua de rata (2163)

USOS MEDICINALS

65

No consta

Diürètic



Part aèria

Per a l'esòfag


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a guarir el mal de gola, “calia bullir una mica

d’herba, i un xic tèbia es gargaritzava quatre o cinc vegades al dia”. DESTINACIÓ.

Medicina humana.

ALTRES USOS

No consta


FONT 2164. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Purins preventius

per a fongs"."Adob foliar". OBSERVACIONS. Plaguicides naturals. Adobs i

fertilitzants naturals.

Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum (equisetàcies)

NOMS POPULARS

Cua de cavall (2210)

USOS MEDICINALS

No consta

Diürètic



Equisetum telmateia Ehrh. (equisetàcies)

NOMS POPULARS

Cua de cavall (2187, 2191)

USOS MEDICINALS

No consta

Antiartròsic


Medicina humana.

Protector renal



66

Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Nesprer (2160, 2170, 2171, 2172, 2186, 2189)

Nespro (2179)

Nespro (fruit) (2192)

USOS ALIMENTARIS

Fruit



Fulla


FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fan infusions.".


No consta



Eruca vesicaria (L.) Cav. (crucíferes)

NOMS POPULARS

Ruca (2195)

Rúcula (castellà) (2200)

Eryngium campestre L. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Panical (2210)

USOS MEDICINALS

Arrel

Per a trastorns del sistema musculoesquelètic

FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a fer banys, bons per a les inflamacions

musculars. DESTINACIÓ. Medicina humana.

ALTRES USOS

No consta


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Arrel del panical,

per les cames del meu pare que li feien tant de mal”.

Eryngium maritimum L. (umbel·líferes)

67

NOMS POPULARS

Panical (2184)


Arrel


Eucalyptus globulus Labill. (mirtàcies)

NOMS POPULARS

Caliptus (2182, 2210)

Calitus (2209)

Eucaliptus (2185, 2186, 2192, 2204)

USOS MEDICINALS

Flor i fulla

Per al refredat

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es posava una olla amb aigua bullent i s’hi ficava

unes fulles i flors d’eucaliptus. Al cap d’una estona, el malat es tapava amb una

flassada gran, cap inclòs, com una petita tenda de campanya, amb l’olla també a

dins. Aleshores, havia de respirar el baf que desprenia l’eucaliptus una bona

estona”. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Fulla

Per al refredat

FONT 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

No consta

Per al refredat

FONTS 2182, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "En fan

bafus." (2182). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Per a fer bafs quan estem constipats." (2210).


ALTRES USOS

Flor i fulla


FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es fa servir per a

decoració".

Fruit sec

Domèstic: ambientador

68

FONT 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "En un plat de

llauna, amb aigua calenta, es posaven algunes fulles i fruits per escalfar i perfumar

la llar.".

Fulla


FONT 2209. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "En un plat de

llauna, amb aigua calenta, es posaven algunes fulles i fruits per escalfar i perfumar

la llar.".

Euphorbia lathyris L. (euforbiàcies)

NOMS POPULARS

Cagamucho (castellà) (2191)

Cagamuja (2191)


Llavor

FONT 2191. Laxant (vegeu catàleg de barreges)

Ficus carica L. (moràcies)

NOMS POPULARS

Figa (fruit) (2180, 2187, 2190, 2191, 2192, 2204)

Figuera (2166, 2179, 2182, 2184, 2189)

USOS MEDICINALS

Fruit sec

Expectorant

FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Suc del fruit

Antiberrugós


(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Per a guarir o treure berrugues

ens fèiem aplicacions de figues verdes. S’havia d’aplicar, directament, damunt les

berrugues la llet de les figues verdes, uns quants cops al dia”. DESTINACIÓ.

Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONTS 2180, 2182, 2191, 2192. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

69


FONTS 2187, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Confitura

(2187). Melmelada (2192). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2187, 2192).

Foeniculum vulgare Mill. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Fonoll (2169, 2174, 2176, 2177, 2178, 2184, 2192, 2193, 2194, 2196, 2197, 2204,

2209, 2210)

USOS MEDICINALS

Llavor

Carminatiu


(ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

No consta

Antiespasmòdic



Carminatiu



Digestiu



Diürètic



USOS ALIMENTARIS

Bulb


FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Rallat.".

CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.



Llavor

Condiment


No consta

70








FONTS 2184, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Adobat

d'olives. DESTINACIÓ. Alimentació humana.


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer els cargols.

Es bullien amb unes branques de fonoll.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.


FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per cuinar els

cargols". DESTINACIÓ. Alimentació humana.




Fragaria vesca L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Fresó (fruit) (2202, 2204, 2208)

Maduixa (fruit) (2167, 2199, 2205)

Maduixa de bosc (fruit) (2189)

Maduixot (fruita) (2200, 2201, 2206)

USOS ALIMENTARIS

Fruit



Infructescència


FONTS 2167, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al

consum propi. “Tothom en tenia a les vinyes. Algunes famílies s’havien especialitzat

en el seu conreu i en la venda a l’engròs” (2189). CONSUMICIÓ. Postres - Postres

(2167). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2167, 2189).

Galium aparine L. (rubiàcies)

71

NOMS POPULARS

Gàlium (2160)

Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Argelaga (2192)

ALTRES USOS

No consta


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien feixines o

gavelles amb altres espècies, que servien per cremar als forns.2.

Globularia alypum L. (globulariàcies)

NOMS POPULARS

Fuixarda (2191)

USOS MEDICINALS

No consta

Antihipertensiu



Glycyrrhiza glabra L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Regalèssia (2182, 2184)

USOS MEDICINALS

Arrel

Digestiu

FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Després de dinar o de sopar. DESTINACIÓ. Medicina

humana.


No consta


Hedera helix L. (araliàcies)

NOMS POPULARS

Heura (2188)

72

Helianthus tuberosus L. (compostes)

NOMS POPULARS

Nyàmera (2163)

Tupinambo (2163)

USOS ALIMENTARIS

No consta


FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Se'n fan cremes".


Helichrysum stoechas (L.) Moench (compostes)

NOMS POPULARS

Flor de Sant Joan (2187, 2189, 2190)

USOS ALIMENTARIS

No consta

Condiment

FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Com a condiment,

degut al seu aroma similar a la cúrcuma o al curri.". DESTINACIÓ. Alimentació

humana.


FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Infusió.


ALTRES USOS

No consta

Creences i pràctiques magicoreligioses

FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collia i es

posava dins de casa perquè donava sort.".



FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es posava a les

processons.".

Hordeum murinum L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Blat del dimoni (2210)

73

Hordeum vulgare L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Ordi (2204, 2210)

USOS ALIMENTARIS

Llavor


FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Els grans d’ordi

servien per a l’engreix d’un o dos porcs i per a aquells animals domèstics del corral”.


Trituració del gra


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Torrat i triturat se’n

feia malta, que era un substitut del cafè.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

ALTRES USOS

Tija


FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Era interessant

sembrar gra d’espiga per a obtenir-ne palla que, a més de ser un aliment per a les

cavalleries, servia per a fer el jaç o llit a l’estable; després, mesclat amb els

excrements i els pixums dels animals, s’obtenia l’adob biològic o fems per a l’hort de

la casa”.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Aurora palles, paner

I, sant Isidre, Igualada, barbes llises, cabot, samuntà, sis ratlles.

Hypericum perforatum L. (gutíferes)

NOMS POPULARS

Herba de Sant Joan (2204)

USOS MEDICINALS

No consta

Hipouricemiant


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Com a prevenció del mal de gota”. DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Per a les fissures cutànies

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Calia collir-la durant la revetlla, a fi que fos

plenament guaridora. Se’n feia servir per a molts tipus de ferides i nafres".

74




D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Hi havia qui les prenia com a infusió per als trastorns

intestinals ". DESTINACIÓ. Medicina humana.

Ipomoea batatas Poir. (convolvulàcies)

NOMS POPULARS

Moniato (2194, 2199, 2204)

USOS ALIMENTARIS

Tubercle


FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Escalivada a la

cendra". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Jasonia saxatilis (Lam.) Guss. (compostes)

NOMS POPULARS

Té de roca (2209, 2210)

USOS MEDICINALS

Fulla

Estomacal


Medicina humana.

Per al refredat


Medicina humana.

No consta

Estomacal


Medicina humana.

Juglans regia L. (juglandàcies)

NOMS POPULARS

Noguera (2167, 2192)

ALTRES USOS

Fulla

Domèstic: ajudes a la llar

FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "S’utilitzaven les

75

fulles de noguera per netejar les botes de vi.".

Juncus acutus L. (juncàcies)

NOMS POPULARS

Jonc (2185, 2190, 2204)

ALTRES USOS

Fulla


FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer lligalls per

lligar enciams i escaroles. Anaven a les Filipines perquè eren més prims i forts.".


Fulles joves


FONTS 2185, 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es

lligaven els enciams. Tallaven els joncs, el posaven estès al camp perquè es pansís

i fos més flexible. Hi havia gent especialitzada que es dedicava a això." (2185). "Per

a lligar escaroles" (2204). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús

hortícola/agrícola (2185, 2204).

No consta


FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Fins els anys ’90

anaven als Aiguamolls de l’Empordà a buscar joncs per lligar escaroles i enciams.

Agafen “dels més prims, que es vinclen sense trencar-se, no dels més gruixuts i

buits per dins, que es trenquen.” Havien agafat anteriorment al Delta del Llobregat,

però l’aviació (l’aeroport) va prohibir el pas a les jonqueres. Parlen de “passar jonc” a

l’acte de lligar escaroles i enciams, activitat que acostumaven a fer les dones.


Lactuca sativa L. (compostes)

NOMS POPULARS

Enciam (2160, 2168, 2169, 2178, 2192, 2193, 2198, 2204, 2210)

Enciam de fulla fina (2202, 2203)

Enciam francès (2205)

Enciam fulla de roure (2164, 2178, 2194, 2195, 2196, 2200, 2201, 2203, 2205)

Enciam fulla de roure verd (2195, 2201)

Enciam iceberg (2201, 2206)

Enciam llarg (2178, 2199, 2200, 2201, 2202)

76

Enciam meravella (2164, 2196, 2198, 2202)

Enciam romà (2185, 2186)

Enciam trocadero (2164, 2182, 2185, 2186, 2195, 2200, 2205)

Lechuga (castellà) (2173, 2174)

USOS MEDICINALS

Fulla

Sedant



No consta

Hepatoprotector



Sedant



USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONTS 2185, 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "En feien

enciam trocadero per "embarcar-lo" (exportar-lo). "Abans el trocadero no se'n

menjava aquí. Aquí el que es menjava era l'enciam romà" (2185). CONSUMICIÓ.

Entrant - Amanida (2185, 2186). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2185, 2186).

Fulles velles


FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Vaques.


ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2182, 2193. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. "Els embarcaven"

(exportaven en camió o tren, sobretot, a França.) (2182). Races : llarg, lollo rosa,

lollo verd, fulla de roure, (2193).

Laurus nobilis L. (lauràcies)

NOMS POPULARS

Llaurer (2167, 2182, 2183, 2184, 2186, 2188, 2189, 2192, 2196, 2209, 2210)

Llorer (2197, 2206)

USOS MEDICINALS

77

Fulles joves

Cicatritzant

FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Les embenaven a

sobre de la pelada per tirar el pus". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús

extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per a la distensió muscular


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Contra el flato. "Poses de tres a cinc cullerades a

bullir i t'ho beus". DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fulla

Condiment


rostits i estofats." (2184). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2184, 2209).



No consta



ALTRES USOS

Fulla


FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien corones

commemoratives i les venien a la floristeria.".



FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La setmana

d’abans del Diumenge de Rams sortien de Sant Climent camions plens de feixos de

llaurer per vendre a l’engròs i a la menuda. El volien per anar a beneir”.


FONTS 2188, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "En collien

i en venien per Rams." (2188). "Ornamental. Es venia a la menuda per Rams."

(2192).

Lavandula dentata L. (labiades)

NOMS POPULARS

Espígol (2189, 2204, 2209, 2210)

78

Lavanda (2167, 2187, 2189)

ALTRES USOS

No consta


FONT 2209.



FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a decoració.

En el mes de les cireres, en venien al mercat en manats petits.".


No consta

FONT 2209. Esperit de vi d'herbes (vegeu catàleg de barreges)


FONT 2204. Esperit de vi amb espígol i romaní (vegeu catàleg de barreges)

Lavandula stoechas L. (labiades)

NOMS POPULARS

Cap d'ase (2162)


Fulla

FONT 2163. Per al cos (vegeu catàleg de barreges)

Lepidium draba L. (crucíferes)

NOMS POPULARS

Capellà (2160, 2178)

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2160. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Es diuen així perquè “són

difícils d’exterminar, com els capellans”.

Lilium candidum L. (liliàcies)

NOMS POPULARS

Lliri de Sant Antoni (2204)

USOS MEDICINALS

Flor

Cicatritzant


(ús extern). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “S’aplicava un tros de la flor d’un

lliri de damunt de la ferida. Calia anar canviant la flor cada dia. D’aquesta manera la

ferida cicatritzava més ràpid”.

79

Linum usitatissimum L. (linàcies)

NOMS POPULARS

Llinosa (2204)

USOS MEDICINALS

Trituració del gra

Estomacal

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern).


Trituració del gra

FONT 2204. Lavativa d'aigua, gra de llinosa i oli (vegeu catàleg de barreges)

Lippia triphylla (L'Hér.) O.Kuntze (labiades)

NOMS POPULARS

Marialluïsa (2167, 2191, 2204, 2210)

USOS MEDICINALS

Fulla

Estomacal


Medicina humana.

No consta

Digestiu



Lolium perenne L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Margall (2184)

Malva sylvestris L. (malvàcies)

NOMS POPULARS

Malva (2160, 2162, 2170, 2171, 2174, 2178, 2179, 2182, 2192, 2204, 2209)

USOS MEDICINALS

Fulla

Antidiarreic


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "L'aigua de malves es feia bullint fulles de malva en

aigua". DESTINACIÓ. Medicina humana.

80

Desmai


Medicina humana.

Digestiu


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "L'aigua de malves es feia bullint fulles de malva en

aigua". DESTINACIÓ. Medicina humana.

Estomacal


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "L’aigua de malves, per guarir el mal de ventre.".



FONT 2162. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Bon remei per

beure, contra el mal de panxa". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern).


No consta

Antipneumònic

FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Pecíol

Purgant

FONT 2174. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Útil en bebès".

S'agafa el "rabo" de la fulla, s'unta amb oli d'oliva temperat i es fica en l'anus".

FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Macerat en oli (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina

humana.

USOS ALIMENTARIS

Llavor


FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La llavor sembla

un pa de viena i se les menjaven de petits". CONSUMICIÓ. Llaminadura -

Llaminadura. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

ALTRES USOS

No consta


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Està al país de les

malves”, frase popular que fa referència a que algú està mort.


81


auxiliar, tot i que dins del camp fa molta nosa perquè creix massa.".

OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.


Flor

FONT 2204. Aigua de malves (vegeu catàleg de barreges)

Fruit


Fulla


No consta


Medicago sativa L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Alfals (2164, 2204)

Ufals (2166, 2181, 2182, 2184, 2186, 2209, 2210)

USOS MEDICINALS

No consta


FONT 2181. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Quan tenies la

"carn esqueixada", t'embenaven ufals picat a sobre del mal.". FORMA

FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Part aer. de plantes diverses esmicolades (brost)

Per als traumatismes

FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “A vegades, a

causa dels cops que els pagesos ens donàvem accidentalment als óssos mentre

treballàvem al camp, per tal d’alleugerirnos el dolor i com a cura d’emergència,

havíem d’agafar grapats d’alfals tendre i els picàvem durant una estoneta.

Ràpidament, ens l’aplicàvem damunt del cop amb un mocador lligat amb força. Això

alleugeria força”. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern).


USOS ALIMENTARIS

No consta


FONT 2164. DESTINACIÓ. Alimentació animal.


FONTS 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Cavalls

82

Conills (2210). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2209, 2210).

Part aèria


FONTS 2184, 2186. DESTINACIÓ. Alimentació animal.


FONTS 2182, 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Conills i

cavalls (2182). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2182, 2184).

ALTRES USOS

No consta


FONT 2164. OBSERVACIONS. Mulching. Adobs i fertilitzants naturals.

Part aèria


FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Agafaven un pilot

d'ufals tendre i fregaven la fulla de les dalles per a netejar-les.".

Mentha pulegium L. (labiades)

NOMS POPULARS

Poliol (2210)

Poniol (2191, 2192, 2204)

USOS MEDICINALS

No consta

Digestiu


Medicina humana.

Estomacal




No consta

FONT 2192. Manera de fer anís de cireres (vegeu catàleg de barreges)


FONT 2190. Anís de cirera (vegeu catàleg de barreges)

Mentha x gentilis L. (labiades)

NOMS POPULARS

Menta (2173, 2176, 2177, 2178, 2182, 2188, 2191, 2196, 2197, 2198, 2204)

83

USOS MEDICINALS

Fulla

Estomacal


Medicina humana.

No consta

Digestiu


Medicina humana.

Estomacal


Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fulla



Preparació de begudes - Beguda preparada amb licor

FONTS 2176, 2177. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Mojitos".



No consta


Mesembryanthemum crystallinum L. (aizoàcies)

NOMS POPULARS

Ficoide (2165)

Ficoide glacial (2163)

USOS ALIMENTARIS

No consta


FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Amanides i

decoració plats". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació

humana.


FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "A Tailàndia la fan

servir en reposteria". CONSUMICIÓ. Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació

humana.

84

Part aèria

Condiment

FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Quan la menges, el

seu gust recorda el dels "berberechos" al natural. Es fan sopes i, per sobre, hi tiren

trossets de ficoide. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Mespilus germanica L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Nespre (fruit) (2192)

USOS ALIMENTARIS

Fruit



Montia fontana L. (portulacàcies)

NOMS POPULARS

Boruja (castellà) (2163)

Corruja (castellà) (2163)

Herba de la font (2163)

Pamplina d'aigua (2163, 2165)

USOS ALIMENTARIS

No consta



Part aèria



Musa paradisiaca ×paradisiaca L. (musàcies)

NOMS POPULARS

Plàtan (fruit) (2199, 2200)

Plàtano (2204, 2208)

USOS MEDICINALS

Fruit

Antidiarreic



85

Narcissus tazetta L. subsp. tazetta (amaril·lidàcies)

NOMS POPULARS

Jonquillo (2188, 2189, 2192)

ALTRES USOS

No consta


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Ornamental. En

collien per vendre.".

Tija florífera


FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collien per

vendre en manats.".

Nerium oleander L. (apocinàcies)

NOMS POPULARS

Baladre (2191)

USOS MEDICINALS

No consta

Antialopècic

FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Ocimum basilicum L. (labiades)

NOMS POPULARS

Albahaca (castellà) (2165)

USOS ALIMENTARIS

Flor i fulla


FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Alguns clients li

demanen només les flors. Les fan servir en cru per decorar amanides". "La més

típica pel cultiu és la varietat genovese, però s'espiga molt ràpid i té problemes per

cultivar. La varietat mozzarella té una fulla més gran i aguanta més el fred i la

humitat". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies)

NOMS POPULARS

86

Oliva (fruit) (2187, 2208)

Olivera (2167, 2181, 2184, 2189, 2190, 2191, 2192)

USOS MEDICINALS

No consta

Regulador de la tensió arterial

FONT 2191. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Injectable (ús intern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Oli de la llavor

Antiamigdalític

FONT 2181. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Parla de "trencar les angines", pràctica per curar les

angines, que es feia posant oli d'oliva al canell i estrenyent fortament el dit polze fins

l'avantbraç. DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONTS 2187, 2189, 2208. CONSUMICIÓ. Aperitiu - Aperitiu (2187). DESTINACIÓ.

Alimentació humana (2187, 2189, 2208).

No consta


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Com a menjar per

a les cabres". DESTINACIÓ. Alimentació animal.

Suc del fruit


FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer oli.".


ALTRES USOS



FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La setmana

d’abans del Diumenge de Rams sortien de Sant Climent camions plens de feixos de

llorer per vendre a l’engròs i a la menuda. El volien per anar a beneir”.

Tiges defoliades/branques


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per al pas d'una

aixada". OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola.


87

Fruit



Oli de la llavor

FONT 2182. Per a treure espines (vegeu catàleg de barreges)

Suc del fruit

FONT 2204. Lavativa d'aigua, gra de llinosa i oli (vegeu catàleg de barreges)

FONT 2191. Laxant (vegeu catàleg de barreges)

FONT 2204. Vespa (vegeu catàleg de barreges)

Origanum majorana L. (labiades)

NOMS POPULARS

Marduix (2191)

USOS ALIMENTARIS


Condiment

FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per adobar els

cargols.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Origanum vulgare L. (labiades)

NOMS POPULARS

Orenga (2189, 2190, 2207)

USOS ALIMENTARIS

Fulla

Condiment



FONT 2207. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Li posa a la salsa

de tomàquet. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

No consta

Condiment

FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer sardines en

escabetx". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Oryza sativa L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Arròs (2185)

88

ALTRES USOS

No consta


FONT 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Fa molts anys se

n'havia fet en terrenys salins. La terra estava lliure de sal l'any següent i es podien

plantar altres coses.". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.

Papaver rhoeas L. (papaveràcies)

NOMS POPULARS

Rosella (2210)

ALTRES USOS

Flor


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Recorda el joc del

“poll, gallina o pollastre”; es diu què sortirà del capoll: si surt blau, és poll; rosa és

gallina i vermell és pollastre.

Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot (urticàcies)

NOMS POPULARS

Herba morella roquera (2204)

Paretària (2160)

Trencarroques (2178)

USOS MEDICINALS

Fulla

Litotríptic renal


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Contra el mal de ronyons a causa de pedretes. Calia

fer-ne una “novena”, és a dir, prendre durant nou dies seguits, cada matí i en dejú,

una infusió d’herba morella roquera.". DESTINACIÓ. Medicina humana.

Part aèria

Antihemorroïdal

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Apòsit medicamentós (ús extern).

MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Es bullia la planta i es posava en un gibrell i,

col·locat estratègicament damunt d’una cadira, els afectats s’hi asseien una bona

estona, almenys dues vegades al dia”. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Paspalum dilatatum Poiret in Lam. (gramínies)

89

NOMS POPULARS

Margall (2210)

Paspalum distichum L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Agram (2184)

Gram del Biscarri (2210)

Pastinaca sativa L. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Xirivia (2178, 2193, 2200, 2205)

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2200, 2205. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. var. hortensis

(2200). var. hortensis (2205).

Petroselinum crispum (Mill.) Hill (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Julivert (2167, 2178, 2193, 2196, 2197, 2198, 2201, 2202)

Perejil (castellà) (2180)

USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONT 2180. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per cuinar amb el

peix". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Phaseolus vulgaris L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Mongeta (2193, 2199, 2202)

Mongeta de mig dol (2192)

Mongeta del ganxet (2191, 2194, 2202)

Mongeta fina (2206)

Mongeta perona (2164)

Mongeta tendra (2200, 2204, 2206)

Mongetera (2186)

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2192, 2193, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Raça

desapareguda (2192). Races: facciosa, buenos aires (2193). Races que ja no se'n

90

cultiven: De l’avellaneta, del genoll de Crist, del cuc, del cuc francès, del migdol

negre, del migdol ros, del pic, de facciosa, del carall, de petusca, d’Alcanar, del

ganxet, de la mantega, del rector, de llaminera, bajocons, fesolets, d’afartapobres,

escurçatites, de l’abundància, Buenos Aires (actual perona), carolina (2204).

Phoenix dactylifera L. (palmes)

NOMS POPULARS

Dàtil (fruit) (2200)

Phormium tenax Forst. (agavàcies)

NOMS POPULARS

Fòrnius (2209, 2210)

Forpa (2190)

ALTRES USOS

Fulla


FONTS 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Les fibres

serveixen per a lligar els enciams." (2209). "Les fibres de les fulles llargues

serveixen per lligar els enciams i també les tomaqueres que vagin pujant a munt per

les canyes." (2210). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola

(2209, 2210).

Fulles joves


FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer lligalls i

per a lligar canyes. S’agafa la fulla tendra i se’n treuen les fibres. ".


Tija florífera


FONT 2210.

Phragmites australis (Cav.) Steudel (gramínies)

NOMS POPULARS

Canyís (2167)

Canyota (2163)

ALTRES USOS

No consta


91

FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a tupir el

terreny". OBSERVACIONS. Mulching.

Pimpinella anisum L. (umbel·líferes)

NOMS POPULARS

Anís (2182)

Matafaluga (2210)

USOS MEDICINALS

Llavor

Digestiu

FONT 2182. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Després de dinar o sopar. DESTINACIÓ. Medicina

humana.

No consta

Digestiu



Pinus halepensis Mill. (pinàcies)

NOMS POPULARS

Pi (2162, 2166, 2184, 2189, 2192)

USOS MEDICINALS

Fulla

Expectorant

FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Xarop (ús intern). PREPARACIÓ.

Xarop amb la decocció de les fulles i mel. DESTINACIÓ. Medicina humana.

ALTRES USOS

No consta

Fuster: construcció de vehicles amb rodes

FONT 2162. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer galgues

per al carro".


FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per aguantar les

dunes de la costa". OBSERVACIONS. Elements paisatgístics.



gavelles amb altres espècies, que servien per cremar als forns.".

92



FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "S'esqueixaven

unes branques de pi de la Pineda del Delta en la nit de Sant Joan i es posava una a

cada punta dels camps de melons, perquè així s'evitaven les pedregades.".

Troncs

Fuster: obtenció de materials per a la construcció


bigues i puntals" (2162). "Es feien bigues per a la construcció." (2189).


Llavor


No consta


Pinus pinea L. (pinàcies)

NOMS POPULARS

Pi (2166, 2204)

USOS MEDICINALS

Escorça

Antiinflamatori bucal


D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a alleugerir-ne el mal de queixal, “calia bullir una

mica de vinagre i una teia de pi dins d’una olleta. Un cop fred, havíem de glopejar

diverses vegades al dia”. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Fulla

Expectorant

FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Xarop (ús intern). PREPARACIÓ.

Xarop amb la decocció de les fulles i mel. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Pisum sativum L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Pèsol (2178, 2190, 2193, 2194, 2202, 2205, 2206, 2208)

USOS ALIMENTARIS

Llavor



93

Plantago lagopus L. (plantaginàcies)

NOMS POPULARS

Plantatge (2184)

USOS MEDICINALS

Fulla

Cicatritzant


(ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Poa annua L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Herba de jardí (2160, 2178)

Polygonum aviculare L. (poligonàcies)

NOMS POPULARS

Estiravelles (2162)

Tiravella (2160)

Portulaca oleracea L. (portulacàcies)

NOMS POPULARS

Verdolaga (2160, 2161, 2163, 2162, 2172, 2175, 2179, 2184, 2208)

Verdulaga (2204)

Vordolaga (2178, 2210)

USOS ALIMENTARIS

Fulla



No consta



INFORMANTS. Per a amanides. No la conrea, però “de vegades li’n demanen els

seus clients.” (2163). "Per a les vaques" (2162). CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida

(2163, 2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2163, 2204, 2208, 2210).

Alimentació animal (2162).



Sopa (2175). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2161, 2172, 2175).

94

Part aèria



Prunus armeniaca L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Albercoc (2186)

Albercoquer (2210)

Bercoc (2179)

Prunus avium (L.) L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Cirera (fruit) (2187, 2189, 2191, 2192, 2200, 2206, 2208)

Cirerer (2188)

USOS ALIMENTARIS

Fruit



Ingestió de la part de la planta crua - Conservada en licor





FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Confitura.


Preparació de begudes - Beguda preparada amb aiguardent


fa licor de cirera" (2187). Se’n feia anís de cirera (o aiguardent de cirera): te’n

menjaves les cireres i te’n bevies el licor. “Es guardava per a celebracions

importants, tot i que després ningú se’n recordava d’obrir-lo” (2189). DESTINACIÓ.

Alimentació humana (2187, 2189, 2191).


Fruit

FONT 2190. Anís de cirera (vegeu catàleg de barreges)


FONT 2192. Manera de fer cireres seques (vegeu catàleg de barreges)


95

Prunus cerasifera Ehrh. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Mariana (2188)

Mirabolà (2160, 2162, 2192)

ALTRES USOS

Planta sencera


FONTS 2188, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es fa

servir com a peu per empeltar pruneres." (2188). "S’utilitza per empeltar pruneres."

(2192).

Prunus domestica L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Pruna (fruit) (2204)

Pruna clàudia (2200)

Pruna groga (fruit) (2203, 2205)

Pruna vermella (fruit) (2205)

Pruner (2179)

Prunera (2188, 2189)

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Pisardis, prunell,

geniva, colló de mico, japonesa, clàudia.


Fruit sec


Prunus dulcis (Mill.) Weeb. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Ametller (2160, 2188, 2190)

USOS ALIMENTARIS

Llavor


FONT 2190. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es trenquen, es

bullen una mica i s’hi posa sal. Es mengen sobretot en les postres.". CONSUMICIÓ.

Postres - Postres. DESTINACIÓ. Alimentació humana.


96

Fruit


Prunus mahaleb L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Santa Llúcia (2188, 2189)

ALTRES USOS

Planta sencera


FONTS 2188, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es fa

servir com a peu per a empeltar els cirerers. Es planta una Santa Llúcia, i quan és

gruixuda, que té uns 3 anys, es talla i s’hi posen dos eixarts amb pega calenta."

(2188). "És el peu on es fa el cirerer. Tradicionalment, mai es planta directament un

cirerer, sinó que es planta una Santa Llúcia i als 3 anys es talla i s’hi posa un eixart

de cirerer amb pega calenta. " (2189).

Prunus persica (L.) Batsch (rosàcies)

NOMS POPULARS

Nectarina (fruit) (2200)

Paraguaià (fruit) (2200)

Préssec (fruit) (2187, 2192, 2204, 2208, 2210)

Préssec d'aigua (fruit) (2202, 2205)

Préssec groc (fruit) (2194)

Préssec vermell (fruit) (2200)

Préssec vinya (fruit) (2205)

Presseguer (2170, 2171, 2178, 2179, 2184, 2186, 2188, 2189)

USOS ALIMENTARIS

Fruit





Confitura (2187). Melmelada (2208). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2187,

2192, 2208).


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Conserva.


97

No consta


FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Confitura . Almívar.




ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2200, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Nectarina: var.

necatrina Maxim.

Paraguaià: var platycarpa (Decne.) L.H. Bailey (2200). Races: Teclo, roquet gelat,

gavatx blanc, gavatx sant Jaume, escarolita, hamzam, benvingut, belga, sant Miquel

(2204).

Psidium guajava L. (mirtàcies)

NOMS POPULARS

Guaiaba (2200)

Punica granatum L. (litràcies)

NOMS POPULARS

Granada (castellà) (2172, 2175, 2176, 2177)

Magrana (fruit) (2201, 2206, 2210)

Magraner (2179, 2182, 2188, 2190)

Mangraner (2184)

USOS MEDICINALS

Escorça

Antihelmíntic

FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "L'escorça del fruit

serveix per combatre els cucs intestinals.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS.

Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana.

No consta

Determinant de lesions canceroses



USOS ALIMENTARIS

Fruit



98



ALTRES USOS



FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer caure el

sutge de la xemeneia, perquè rascava amb les punxes.".

Pyrus communis L. subsp. communis (rosàcies)

NOMS POPULARS

Pera (fruit) (2192, 2200, 2204)

Pera blanquilla (fruit) (2202, 2206)

Pera conference (2193, 2199)

Pera conference (fruit) (2205)

Pera conferència (fruit) (2202)

Pera forelle (fruit) (2205)

Pera llimonera (2193)

Pera rocha (fruit) (2205)

Perera (2179, 2184)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Melmelada.


ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2192, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Races: campmanya

(2192). Races: Campmanya, picona, de la senyera catalana, camosina, camosina

del gra, sant Jaume, tendral de Reus, moscatella, d’aigua, rica, castells, santjoanes

(2204).

Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) O.Bolòs et J.Vigo (rosàcies)

NOMS POPULARS

Poma (fruit) (2187, 2189, 2192, 2200, 2204, 2208)

Poma àcida (fruit) (2206)

Poma de gel (fruit) (2178)

Poma fuji (fruit) (2178, 2193, 2196, 2199, 2202)

Poma golden (fruit) (2199, 2202, 2205)

99

Poma reineta (fruit) (2203)

Poma royal gala (fruit) (2193, 2202)

Poma starking (fruit) (2193)

Poma verd donzella (fruit) (2203)

Pomera (2179, 2188)

USOS MEDICINALS

Fruit

Antidiarreic



Estomacal

FONTS 2204, 2208. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús

directe) (ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONTS 2178, 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Té un

aspecte de gelat a l'interior. Per madura que sigui, no queda seca" (2178).

DESTINACIÓ. Alimentació humana (2178, 2204).


FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Al forn.".




Confitura (2187, 2189). Melmelada (2192). DESTINACIÓ. Alimentació humana

(2187, 2189, 2192).

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2192, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Races: manyaga,

camosa, del ciri, ronyosa (2192). Races: Camosa, reineta, manyaga, del ciri, de cara

bruta, verd donzella, ties, mingueta (2204).

Quercus humilis Mill. (fagàcies)

NOMS POPULARS

Roure (2189)

ALTRES USOS

No consta

Obtenció de combustible: carbó

100

FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Fa 100 anys se'n

feia aquí".

Quercus ilex L. (fagàcies)

NOMS POPULARS

Alzina (2189, 2192)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Porcs.


ALTRES USOS

No consta

Obtenció de combustible: carbó

FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Fa 100 anys se'n

feia aquí".

Raphanus raphanistrum L. subsp. sativus (L.) Domin (crucíferes)

NOMS POPULARS

Rave (2178, 2182, 2193, 2194, 2196, 2198, 2205)

Ricinus communis L. (euforbiàcies)

NOMS POPULARS

Ricí (2204)

USOS MEDICINALS

Oli de la llavor

Purgant



Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek (crucíferes)

NOMS POPULARS

Créixem (2191, 2192)

Creixen (2163, 2165)

USOS MEDICINALS

No consta

Per a la intoxicació alcohòlica

101

FONT 2163. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Suc aquós fluid ensucrat (ús intern).

MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "En batut, contra la ressaca.". DESTINACIÓ.

Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

No consta




FONT 2163. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a fer batuts

contra la ressaca. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Part aèria



Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek subsp. nasturtium-aquaticum

(crucíferes)

NOMS POPULARS

Créixem (2187)

USOS ALIMENTARIS

Part aèria


FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Els recollien de les

rieres per a vendre’ls a la menuda (al mercat).". CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida.


Rosmarinus officinalis L. (labiades)

NOMS POPULARS

Romaní (2162, 2167, 2183, 2187, 2188, 2189, 2191, 2192, 2194, 2195, 2204, 2209)

USOS MEDICINALS

No consta

Antiinflamatori/Antiàlgic/Antiequimòtic

FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per als cops, es

fan fregues d’alcohol amb romaní.". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús

extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per al refredat

FONT 2209. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). Aerosol (ús intern).


102

USOS ALIMENTARIS

Fulla

Condiment


No consta

Condiment



Condiment

FONTS 2187, 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Com a

condiment de carns rostides." (2187). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2187,

2191).


No consta


FONT 2204. Infusió de comí, romaní i sàlvia (vegeu catàleg de barreges)

Part aèria

FONT 2184. Diürètic (vegeu catàleg de barreges)



FONT 2204. Esperit de vi amb espígol i romaní (vegeu catàleg de barreges)


Rubus ulmifolius Schott (rosàcies)

NOMS POPULARS

Esbarzer (2167, 2184, 2192)

Mora (fruit) (2208)

Sargués (2188, 2189)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2208. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Melmelada.


Infructescència



ALTRES USOS

103

No consta



gavelles amb altres espècies, que servien per cremar als forns.".



FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per fer caure el

sutge de la xemeneia. "Es feia una feixa de branques d'esbarzer, es lligava amb un

cordill i un estirava per amunt i un altre per avall per tal de netejar la xemeneia".

Ruscus aculeatus L. (liliàcies)

NOMS POPULARS

Galerà (2162, 2189)

ALTRES USOS

Part aèria


FONT 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es collia per

vendre al Nadal.".

Ruta graveolens L. (rutàcies)

NOMS POPULARS

Ruda (2184, 2190, 2204, 2209)

USOS MEDICINALS

No consta

Per al refredat



Per als ulls



Tranquil·litzant


Medicina humana.


Per als ulls

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Es bullia un branquilló de ruda i, amb un cotó fluix

104

amarat d’aquella aigua tèbia, calia fer-ne fregues als ulls. D’aquesta manera, es

guarien les infeccions superficials dels ulls”.

Salicornia europaea L. (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Herba salada (2165)

Salicòrnia (2163)

USOS ALIMENTARIS

No consta


FONTS 2163, 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es menja

crua i per a decorar plats." (2163). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2163, 2165).

Salvia officinalis L. (labiades)

NOMS POPULARS

Sàlvia (2167, 2187, 2189, 2191)

USOS MEDICINALS

No consta

Carminatiu



USOS ALIMENTARIS

No consta


FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Infusió.


ALTRES USOS

Fulla

Cosmètic

FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Amb les fulles es

netejaven les dents, restregant-les.".

No consta


FONT 2167. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Va bé per al

camp.". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.


No consta

FONT 2204. Infusió de comí, romaní i sàlvia (vegeu catàleg de barreges)

105

Sambucus nigra L. (adoxàcies)

NOMS POPULARS

Saüc (2182, 2184, 2204)

USOS MEDICINALS

Flor

Antitussigen



Per al refredat

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “S’havia d’agafar un mocador o drap, esquitxar-lo

amb un poquet de vinagre, i, damunt d’unes brases mig apagades, s’hi tiraven flors

de saüc, mentre s’aguantava el drap, aproximadament uns quatre dits per sobre,

perquè s’impregnés de fum. A l’hora d’anar a dormir, el drap es col·locava damunt

del pit”. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per als ulls

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Aerosol (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “S’havia de col·locar unes brases mig apagades

sobre una tapadora d’alumini girada. La tapadora es posava com si fos un plat a

taula, i el malalt acostava els ulls a la tapadora i es tapava el cap amb un drap gran.

Aleshores, ell mateix, col·locava les flors de saüc damunt les brases i es prenia bafs,

amb els ulls ben oberts”. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Restauratiu visual

FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Feien bullir les

flors i la infusió resultant la sucaven en draps que es posaven sobre els ulls quan

tenien "cops d'aire" (ulls vermells o aclucats com a conseqüència d'anar en bici o

d'estar al camp)". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Santolina chamaecyparissus L. (compostes)

NOMS POPULARS

Espernallac (2209, 2210)

USOS MEDICINALS

No consta

Digestiu


106

Medicina humana.

Satureja calamintha (L.) Scheele (labiades)

NOMS POPULARS

Almorahú (castellà) (2174)

Rementerola (2192)

USOS ALIMENTARIS

No consta




ALTRES USOS

No consta


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La decocció es fa

servir per netejar les botes de vi.".

Satureja montana L. (labiades)

NOMS POPULARS

Sajolida (2184, 2187, 2188, 2189, 2190, 2192, 2206, 2209, 2210)

USOS MEDICINALS

No consta

Estomacal



Per al refredat



USOS ALIMENTARIS

No consta


FONTS 2184, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Adobat

d'olives. DESTINACIÓ. Alimentació humana.




INFORMANTS. Adobat d'olives. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

107





Scirpus holoschoenus L. (ciperàcies)

NOMS POPULARS

Jonc boval (2184)


No consta


Setaria verticillata (L.) Beauv. (gramínies)

NOMS POPULARS

Panissola (2161)

Silene vulgaris (Moench) Garcke (cariofil·làcies)

NOMS POPULARS

Colleja (castellà) (2165)

Silybum marianum (L.) Gaertn. (compostes)

NOMS POPULARS

Card (2161, 2178)

Cardo mariano (castellà) (2172)

USOS MEDICINALS

No consta

Hepatoprotector

FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Neteja el fetge".

FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina

humana.

USOS ALIMENTARIS

Llavor


FONT 2178. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per als ocells".


Tija


108

FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Es pelen i es

mengen.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.


FONT 2161. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Es pelen i es

mengen les tiges. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Solanum lycopersicum L. (solanàcies)

NOMS POPULARS

Tomacó (fruit) (2205)

Tomaquera (2210)

Tomàquet (fruit) (2160, 2168, 2169, 2178, 2182, 2192, 2196, 2197, 2204, 2207,

2208, 2210)

Tomàquet branca (fruit) (2202, 2203, 2205, 2206)

Tomàquet cor de bou (fruit) (2200)

Tomàquet d'amanida (fruit) (2205)

Tomàquet d'ampolla (fruit) (2198)

Tomàquet d'untar (fruit) (2194)

Tomàquet de Barbastro (fruit) (2202)

Tomàquet de pa (fruit) (2206)

Tomàquet de penjar (fruit) (2202)

Tomàquet kumato (fruit) (2194)

Tomàquet madur (fruit) (2202)

Tomàquet Montserrat (fruit) (2196, 2198)

Tomàquet Muchamiel (fruit) (2198)

Tomàquet pera (fruit) (2199, 2203)

Tomàquet raf (fruit) (2200, 2203, 2205)

Tomàquet rosa (fruit) (2200)

Tomàquet verd (fruit) (2202)

Tomàquet verd d'amanir (fruit) (2198)

Tomàquet xerri (fruit) (2200, 2202, 2205)

Tomata (fruit) (2193)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Conserva.



109

FONTS 2208, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Es feien en

conserva. Se’ls hi treia la pell, es trinxaven i s’afegien uns pols que es compraven a

la farmàcia (2208). "Per fer conserves. S’escalda el tomàquet, es pela, es fica dintre

de pots, es tapa i al bany maria." (2210). DESTINACIÓ. Alimentació humana (2208,

2210).

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 2192, 2193, 2204. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. Races:

holandès, de conserva, poma verd, poma gros, Montserrat, de penjar, geperut

(2192). Races: barbastre, cebrino, lobelo, de penjar, raf, verda, vermella (2193).

Races que ja no se'n cultiven: Palosanto, holandès, francès, poma, pometa, capollet,

dàtil, tísics, de conserva, de penjar, de Montserrat, de pera, rosats, rosa de

Barbastro, caramba, de cor de bou (2204).


Fruit

FONT 2192. Manera de fer conserva de tomàquet (vegeu catàleg de barreges)

Solanum melongena L. (solanàcies)

NOMS POPULARS

Albergínia (2178, 2194, 2199, 2200, 2201, 2205, 2210)

Albergínia ratllada (2203, 2205)

Esbergínia (2168, 2169, 2192, 2202)


Fruit


Solanum nigrum L. (solanàcies)

NOMS POPULARS

Tomaquet (2165)

ACCIONS NOCIVES O TÒXIQUES

Fruit

FONT 2165. GRAU DE TOXICITAT. Indeterminat. VIA D'INTOXICACIÓ. Via interna.

Solanum tuberosum L. (solanàcies)

NOMS POPULARS

Patata (2170, 2171, 2178, 2195, 2197, 2210)

Patata blanca (2164, 2193, 2196, 2198, 2199, 2200)

Patata de guardar (2167)

110

Patata kennebec (2202, 2206)

Patata monalisa (2206)

Patata morada (2200)

Patata platillo (2200)

Patata red pontiac (2202)

Patata vermella (2164, 2193, 2198, 2206)

Patatera (2204)

USOS ALIMENTARIS

No consta


FONTS 2170, 2171, 2210. DESTINACIÓ. Alimentació humana (2170, 2171).

Alimentació animal (2210).

ALTRES USOS

Fulla

Planta fumable

FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Alguns homes a

qui se’ls havia acabat el tabac trituraven fulles de patatera i ben seques se les

fumaven”.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: d’Àlaba, alpha, bintje,

Desirée, eureka, étoile de Lyon, còndor, furore, royal kidney, Olalla, palogan, spunta,

Túria, Víctor, del bufet, kennebek, red pontiac.

Sonchus oleraceus L. (compostes)

NOMS POPULARS

Cerraja (castellà) (2172)

Llecsó (2182, 2210)

Lletsó (2160, 2162, 2178, 2192, 2204)

Llisó (2161, 2175)

USOS MEDICINALS

No consta


FONT 2172. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "És depuratiu".

FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina

humana.

USOS ALIMENTARIS

Fulla

111


FONTS 2175, 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per a

conills i tortugues" (2175). Conills (2182). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2175,

2182).

Fulles joves



No consta


FONTS 2160, 2162, 2172, 2192, 2204, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS

INFORMANTS. "La gent que té conills els hi dóna, però s’ha de deixar pansir per tal

que no tinguin mal de panxa" (2160). "Per als conills" (2162). Conills (2192).

CONSUMICIÓ. Entrant - Amanida (2172, 2210). DESTINACIÓ. Alimentació animal

(2160, 2162, 2192). Alimentació humana (2172, 2204, 2210).

ALTRES USOS

No consta

No consta


auxiliar". OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.

Sorbus domestica L. (rosàcies)

NOMS POPULARS

Servera (2192)

USOS ALIMENTARIS

Fruit



Sorghum halepense (L.) Pers. (gramínies)

NOMS POPULARS

Canyota (2210)

Spartium junceum L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Ginesta (2187, 2189)

Ginestera (2190, 2192, 2204)

ALTRES USOS

112

No consta



feia servir per a fer lligalls per als enciams." (2189). Per a fer lligalls (2190). "Per fer

lligalls" (2192). OBSERVACIONS. Elaboració d'estris d'ús hortícola/agrícola (2189,

2190, 2192).



FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Ornamental. Es

collien les branques florides per vendre.".

Pràctiques religioses

FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Els joves anaven a

la muntanya el dia abans del Corpus a buscar-ne. El dia de Corpus, de matinada,

ben proveïts de flors grogues de ginestera, preparaven l’altar”.

Spinacia oleracea L. (quenopodiàcies)

NOMS POPULARS

Espinac (2178, 2190, 2191, 2193, 2194, 2195, 2198, 2200, 2202, 2203, 2210)

Stachys officinalis (L.) Trevisan (labiades)

NOMS POPULARS

Herba brotònica (2204)

USOS MEDICINALS

No consta

Antihipertensiu


Medicina humana.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. "L’herba brotònica només

neix i creix a prop de les soques dels garrofers vius”.

Stellaria media (L.) Vill. (cariofil·làcies)

NOMS POPULARS

Gallinassa (2160, 2178)

Gallinassa d'hivern (2210)

Herba gallinera (2178)

USOS ALIMENTARIS

113

No consta


FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "A les gallines els hi

encanta i la gent els hi donaven". DESTINACIÓ. Alimentació animal.

Symphytum officinale L. (boraginàcies)

NOMS POPULARS

Consolda (2164, 2179)

ALTRES USOS

Fulla


FONT 2179. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Agafa els minerals

de set o vuit metres avall i els tira cap amunt. No fa cap prejudici a les plantacions.

Quan creix massa, es tallen les fulles i es tiren als camps com a adob verd.". "No

deixa pujar massa el gra ni les males herbes". OBSERVACIONS. Adobs i fertilitzants

naturals.Mulching.

No consta


FONT 2164. OBSERVACIONS. Adobs i fertilitzants naturals. Mulching.

Syringa vulgaris L. (oleàcies)

NOMS POPULARS

Lilà (2189, 2192)

ALTRES USOS



FONTS 2189, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Es collien

les branques florides per vendre en manats." (2189). "Ornamental. Es collien les

branques florides per vendre." (2192).

Thymelaea hirsuta (L.) Endl. (timeleàcies)

NOMS POPULARS

Bufalaga (2166)

USOS MEDICINALS

No consta

Antisèptic gingival

FONT 2166. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). DESTINACIÓ.

114

Medicina humana.

Thymus vulgaris L. (labiades)

NOMS POPULARS

Farigola (2162, 2167, 2181, 2182, 2183, 2184, 2187, 2188, 2189, 2190, 2191, 2192,

2195, 2204, 2206, 2207, 2209, 2210)

Timó (2184)

USOS MEDICINALS

No consta

Antipirètic



Antisèptic bucal

FONT 2183. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Antisèptic extern

FONT 2204. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a curar ferides

obertes o talls, “calia fer-ne rentades amb aigua de farigola. Es bullia aigua amb

farigola i amb cotó fluix es desinfectava la ferida”. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS.

Infusió (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antisèptic ocular

FONT 2183. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). DESTINACIÓ.

Medicina humana.

Antitussigen



Per a trastorns del sistema sensorial

FONTS 2192, 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Per desfer els taps de les orelles." (2192). "L’aigua

de farigola també servia per a a guarir el mal d’orella. Calia agafar una xeringa, amb

una pera de goma en forma de pera i una cànula, i introduir el líquid d’aigua de

farigola a l’oïda” (2204). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per al refredat

FONTS 2190, 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant

(2190). Infusió (ús intern) (2192). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per als ulls

FONT 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). MODE

115

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a fer aigua timolada. Per a la conjuntivitis, gases

amb aigua timolada sobre els ulls. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Restauratiu visual


Medicina humana.

Tranquil·litzant



Part aèria

Anticefalàlgic

FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Se'n feia aigua

timolada, es mullava un drap i es posava al front quan tenies mal de cap". FORMA

FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Estomacal


Medicina humana.


Estomacal

FONT 2204. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern).

USOS ALIMENTARIS

Fulla

Condiment


Part aèria






Sopa. DESTINACIÓ. Alimentació humana.


Condiment

FONT 2187. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Com a condiment

de carns rostides.". DESTINACIÓ. Alimentació humana.



INFORMANTS. Sopa . "En feien “sopes escaldades” amb farigola, pa sec i un ou."

116

(2187). Sopa (2188, 2191, 2192). Sopa . Amb pa sec i ou (2189). OBSERVACIONS.

"Es fa bullir l’aigua, es posa la farigola 5 minuts, es cola i després s’hi posa una mica

de pa. A vegades s’hi posa també un ou cru” (2192). DESTINACIÓ. Alimentació

humana (2187, 2188, 2189, 2191, 2192).




No consta



Part aèria

FONT 2184. Diürètic (vegeu catàleg de barreges)




Tribulus terrestris L. (zigofil·làcies)

NOMS POPULARS

Queixal de vella (2162, 2204, 2208, 2210)

USOS MEDICINALS

No consta

Hepatoprotector



Per a infeccions a la boca



Protector renal



Triticum aestivum L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Blat (2185, 2186, 2192, 2204, 2210)

USOS MEDICINALS

Segó

Per a l'esòfag

117

FONTS 2204, 2210. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. cataplasma (sinapisme) (ús

extern) (2204). Cataplasma (ús extern) (2210). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per a guarir el mal de coll, “s’havia de fer una

cataplasma ben calenta de segó de blat, ben pastat i aplicar-la al coll, a l’hora d’anar

a dormir” (2204). "Coixí calent de segó a dins i posat al coll, pel mal de gola." (2210).


Trituració del gra

Antiàlgic lumbar

FONT 2192. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern).

PREPARACIÓ. "Cataplasma de farina de blat amb un raig d’oli, es posava sobre els

ronyons tota la nit per apaivagar el mal". DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Segó


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La clofolla de blat

se’n diu segó i és un bon aliment per als animals. El segonet és el segó més fi i

també se li donava als animals.". DESTINACIÓ. Alimentació animal.

Tija


FONT 2185. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Cavalls.


ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2204. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Races: Velino, littorio,

mentana, fortunato, impeto, clàdor, impetuoso, mistral, Aragó 3, foraster, paner,

espelta, Sasserres, Montjuïc.


Tija

FONT 2182. Per a treure espines (vegeu catàleg de barreges)

FONT 2204. Vespa (vegeu catàleg de barreges)

Tropaeolum majus L. (tropeolàcies)

NOMS POPULARS

Caputxina (2165)

USOS ALIMENTARIS

Flor i fulla



118

Fulla


FONT 2165. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer

farcellets". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Typha latifolia L. (tifàcies)

NOMS POPULARS

Boga (2209, 2210)

ALTRES USOS

No consta

Fuster: elaboració de mobles

FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per fer els culs de

les cadires.".

Tija florífera


FONTS 2209, 2210.

Ulex parviflorus Pourr. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Gatosa (2187, 2188, 2189, 2192)

ALTRES USOS

No consta


FONTS 2188, 2189, 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per

Sant Joan es collien per encendre els focs. " (2189). "Feien feixines o gavelles amb

altres espècies, que servien per cremar als forns." (2192).



FONTS 2187, 2188, 2189. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. "Per

a netejar la xemeneia." (2187). "Per a netejar el sutge de la xemeneia. Se’n feia un

lligall i, amb una corda, un des de dalt i un altre des de sota, anaven rascant el tub

de la xemeneia” (2188). "Per a netejar el sutge de les xemeneies. Es feia un lligall i

un des de dalt i l’altre des d’avall estiraven i treien la brutícia." (2189).

Urtica dioica L. (urticàcies)

NOMS POPULARS

Ortiga (2179)

119

Urtica urens L. (urticàcies)

NOMS POPULARS

Ortiga (2161, 2162, 2178, 2180, 2182, 2191, 2209, 2210)

USOS MEDICINALS

Fulla



Medicina humana.

No consta

Antialopècic


Medicina humana.

Diürètic



Protector renal



Part aèria

Antihipertensiu


Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fulla


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Sopa.


ALTRES USOS

Part aer. de plantes diverses esmicolades (brost)


FONT 2182. OBSERVACIONS. Plaguicides naturals.

Vaccinium myrtillus L. (ericàcies)

NOMS POPULARS

Nabiu (fruit) (2205)

120

Valeriana officinalis L. (caprifoliàcies)

NOMS POPULARS

Valeriana (2182)

USOS MEDICINALS

No consta

Sedant



Valerianella locusta (L.) Laterrade (caprifoliàcies)

NOMS POPULARS

Canonge (2203)

Verbena officinalis L. (verbenàcies)

USOS MEDICINALS

No consta

Mucolític



Vicia faba L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Fava (2178, 2184, 2186, 2191, 2193, 2194, 2195, 2198, 2205, 2206)

Fava tendra (2203)

USOS ALIMENTARIS

Trituració del gra


FONT 2184. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "En feien farinassa

per a alimentar els porcs durant els últims tres mesos abans de la matança." Porcs.


ALTRES USOS

Planta sencera


FONT 2191. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “L'avi se’n posava

un grapat a la butxaca i anava plantant als marges, perquè atreia el pugó”.

OBSERVACIONS. Associació de cultius i equilibri sistèmic.

121

Vicia sativa L. (papilionàcies)

NOMS POPULARS

Trepadella (2210)

Veça (2160)

ALTRES USOS

Llavor


FONT 2160. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Les llavors es

posaven en un canuto i es llençaven amb la boca, per jugar".

Viola tricolor L. (violàcies)

NOMS POPULARS

Pensament (2165, 2193)

USOS MEDICINALS

No consta




USOS ALIMENTARIS

Flor



Vitis vinifera L. (vitàcies)

NOMS POPULARS

Cep (2188)

Gotim (fruit) (2192)

Parra (2166, 2173, 2190)

Raïm (infructescència) (2192)

Raïm negre (infructescència) (2200, 2203)

Raïm rosat (infructescència) (2203)

Vinya (2168, 2169, 2204)

USOS ALIMENTARIS

Fruit


FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a consumir-ne

sec. Es posava una rastella de raïm de gra gros penjat d’un cordill del sostre o d’una

122

canya en un lloc on passés l’aire. “Aguantava durant 3 ó 4 mesos”. “Quedava pansit,

però seguia sent raïm”. DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Preparació de begudes - Beguda preparada per fermentació

FONT 2192. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "S'elaborava vi per

al consum propi". DESTINACIÓ. Alimentació humana.

Fulla


FONT 2166. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Per a fer

farcellets". DESTINACIÓ. Alimentació humana.



No consta



ALTRES USOS

Oli de la llavor

Cosmètic

FONT 2166.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 2192. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. Gotims: "Petits grans de la

vinya que apareixen després de la verema.".


Fruit


Suc del fruit



Zea mays L. (gramínies)

NOMS POPULARS

Blat de moro (2160, 2179, 2182, 2184, 2185, 2186, 2187, 2191, 2192, 2209, 2210)

Panotxa (infructescència) (2183, 2204)

USOS MEDICINALS

Infructescència

Diürètic

FONTS 2187, 2191, 2192, 2204, 2209, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS

INFORMANTS. "La pelusa de les panotxes, en infusió, serveix per a fer orinar."

123

(2191). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern). MODE

D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "La pelussa de les panotxes va bé per orinar" (2192).

"La cabellera de panotxa era molt bona per a fer orinar. Calia bullir la cabellera de

panotxa i beure’n un got al dia, en dejú, durant nou dies seguits." (2204). La

cabellera de la panotxa va bé per orinar (2209). La cabellera de la panotxa, per a

orinar (2210). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Litotríptic renal

FONT 2183. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "El pèl de panotxa

va bé per al ronyó. ". FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern).


Protector renal


Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS

Fulles velles


FONTS 2185, 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Vaques

(2185). "La pellofa es donava a les vaques" (2186). DESTINACIÓ. Alimentació

animal (2185, 2186).

Llavor


FONT 2182. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Aviram.


No consta


FONTS 2184, 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Porcs

(2184). DESTINACIÓ. Alimentació animal (2184, 2210).

ALTRES USOS

Fulles velles

Artesanal: elaboració de joguines

FONT 2186. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "La pell de la

panotxa la comprava una senyora de Barcelona per a fer nines artesanes.".

Infructescència



"Anomena notaris als troncs de la panotxa un cop desgranats. Els fan servir per

cremar i fer brasa" (2160). "Els espigots del blat de moro també es guardaven i es

124

cremaven a l'hivern." (2179). "Els notaris (l'espiga sense gra) es cremaven a la llar

de foc perquè feien una bona brasa." (2185).

Tija


FONT 2210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. "Les cames (tiges),

servien com a adob orgànic per a les síndries.". OBSERVACIONS. Adobs i

fertilitzants naturals.

Zingiber officinale Roscoe (zingiberàcies)

NOMS POPULARS

Gingebre (2206)

Jengibre (castellà) (2200)

125

Annex 3. Catàleg de barreges Antidismenorreic Infusió de comí, romaní i sàlvia FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Cuminum cyminum L. (umbel·líferes) - No consta (No consta) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - No consta (No consta) Salvia officinalis L. (labiades) - No consta (No consta) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana Diürètic Diürètic FONT 1522. Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Rosmarinus officinalis L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) Thymus vulgaris L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana Estomacal Aigua de malves FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Malva sylvestris L. (malvàcies) - Flor (Element floral) Malva sylvestris L. (malvàcies) - Fruit (Element del fruit) Malva sylvestris L. (malvàcies) - Fulla (Fulla) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. “Per guarir el mal de ventre. S’havia de fer bullir les flors, les fulles o les llavors de les malves i, després d’haver colat el beuratge, beure’ns-el.” Laxant Laxant FONT 1531. Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Euphorbia lathyris L. (euforbiàcies) - Llavor (Llavor) Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Suc del fruit (Element del fruit) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Laxant. Es posa en oli 15-20 llavors seques i després s’unta l’ungüent." No consta Lavativa d'aigua, gra de llinosa i oli FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Linum usitatissimum L. (linàcies) - Trituració del gra (Element del fruit) Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Suc del fruit (Element del fruit)

126

FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ènema (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. “Es ficava aigua i gra de llinosa a bullir en una olla i un raig d’oli. L’olla tenia una mànega de goma adossada a sota, d’un metre de llargada, amb una cànula amb aixeta. El pacient havia de col·locar-se de cul enlaire mentre una segona persona sostenia l’olla ben alta, perquè la força de la gravetat hi actués i una tercera persona introduïa la cànula per l’anus, per on rajava el líquid calent”. Per a les punxades Vespa FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Suc del fruit (Element del fruit) Triticum aestivum L. (gramínies) - Tija (Tija) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. "Es feia servir quan et punxaves. Contra el tètanus. S’agafava una palla llarga, s’amarava d’oli d’oliva i es posava vertical, se li calava foc per la punta de baix i l’oli anava baixant per la palla. Quan arribava al foc, s’escalfava i, aleshores regalimava a l’interior de la ferida, com una boleta de foc". Per a trastorns del sistema musculoesquelètic Esperit de vi amb espígol i romaní FONT 1545. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Lavandula dentata L. (labiades) - Tiges amb fulles/branques (tija) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - Tiges amb fulles/branques (tija) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Ungüent (ús extern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Per al dolor d’ossos i músculs. Prèviament, i durant algun temps, calia haver ficat dins d’una ampolla esperit de vi, amb espígol i romaní –això era una pràctica habitual en moltes cases-. Aleshores, es feien fregues a les articulacions, als óssos, al ronyons… per a calmar el dolor. Per a treure espines Per a treure espines FONT 1520. Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Olea europaea L. subsp. europaea (oleàcies) - Oli de la llavor (Llavor) Triticum aestivum L. (gramínies) - Tija (Tija) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana i veterinària PREPARACIÓ. Les palles es feien servir per a "fer una palla". "Quan el bestiar o els mossos es clavaven una punxa, agafaven una palla de blat -del paller-, ho posaven perpendicularment sobre la ferida i tiraven oli d'oliva per dintre, s'encenia amb una espelma per la part superior i l'oli calent arribava fins a la zona adolorida, curant-la". Per al refredat Per al refredat FONT 1522. Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat, el)

127

INGREDIENTS: Eryngium maritimum L. (umbel·líferes) - Arrel (Arrel) Glycyrrhiza glabra L. (papilionàcies) - No consta (No consta) Scirpus holoschoenus L. (ciperàcies) - No consta (No consta) Vitis vinifera L. (vitàcies) - Suc del fruit (Element del fruit) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Vi medicinal (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana PREPARACIÓ. Es feien bullir tots els ingredients en vi negre. MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Una tassa abans d'anar a dormir. Per al refredat Per al refredat FONT 1529. Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Bidens aurea (Ait.) Sherff (compostes) - No consta (No consta) Mentha x gentilis L. (labiades) - No consta (No consta) Thymus vulgaris L. (labiades) - No consta (No consta) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana Per als traumatismes Esperit de vi d'herbes FONT 1550. Gavà (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Lavandula dentata L. (labiades) - No consta (No consta) Pinus halepensis Mill. (pinàcies) - No consta (No consta) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - No consta (No consta) Thymus vulgaris L. (labiades) - No consta (No consta) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Es fica tot en alcohol de 78º. Serveix per a fer fregues, per mitigar el dolor. Salutífer Per al cos FONT 1502. Viladecans (Baix Llobregat, el) INGREDIENTS: Lavandula stoechas L. (labiades) - Fulla (Fulla) Malva sylvestris L. (malvàcies) - No consta (No consta) Rosmarinus officinalis L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) Thymus vulgaris L. (labiades) - Part aèria (Part aèria) FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Infusió (ús intern) EFECTES SECUNDARIS. No consta DESTINACIÓ. Medicina humana DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. La seva dona, cada nit, feia un bullit amb moltes herbes que venia bé per al cos.

Patrimoni etnobotànic del Baix Llobregatcentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp... · La...

Documents

Transcript of Patrimoni etnobotànic del Baix Llobregatcentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp... · La...