Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. Examen
-
Upload
daniel-climent-giner -
Category
Education
-
view
184 -
download
2
Transcript of Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. Examen
Daniel
Climent
Si la memòria ordenada és una bona prova de foc per qualsevol botànic a l’hora derecordar els noms científics, en el cas de l’etnobotànica cal, a més a més, establirrelacions amb diferents fitònims i propietats.
La veritat no resulta molt més difícil si se li “troba sentit” al significat dels noms.
En qualsevol cas la retentiva taxonòmica dels botànics devia resultar sorprenentper a molts altres científics, com es posa de manifest en la següent anècdotaatribuïda al físic italonordamericà i Premi Nobel (1938) Enrico Fermi.
Quan el 1940 es van crear els primers acceleradors de partícules i es vanpossibilitar les col·lisions entre elles van començar a descobrir-se més i méspartícules diferents a les que fins aleshores coneixien; i a més dels electrons,protons i neutrons es van trobar muons, kaons, pions, lambdes, khis, omegues,neutrins, positrons...; a mitjans dels anys seixanta n’eren quasi dues-centes lespartícules identificades i descrites i el conjunt s’assemblava molt a una mena dejardí desordenat i ple d’espècies sense organitzar [fins que Gell-Mann va introduir-hi una micad’ordre en proposar la idea dels quarks com a peces bàsiques en el trencaclosques quàntic].
Quan l’acumulació en la llista de partícules encara no havia arribat a la centena, unalumne li va preguntar a Enrico Fermi pel nom d’una partícula en concret, a la qualcosa el físic li va respondre: “jove, si jo fóra capaç de recordar el nom de totesaquestes partícules, m’hauria fet botànic”.
Doncs això.
Ammophilaarenaria
gramíniavegetació psammòfila
barró
rave de mar i barró
Cakile maritima, Ammophila arenaria
rave de mar
Cakilemaritima
Mantellet de la Mare de Déu
Fagonia creticaZigofil·làcies
Agrets
Oxalis pes-caprae
agulletes
Erodiummalacoides
gerani
Pelargonium x hortorum
del grec pelargos, [bec de] cigonya
el grec geranios, al·ludeix al [bec de] grua
(castellà «grulla»)
GERANIÀCIES
Sosa escarabella
Salsolaoppositifol
Una de les «soses»; per incineració s’obtenia la «pedra (de) sosa», carbonat sòdic Na2CO3; per
fer sabó i vidre
Preparant lleixiu amb pedra de sosa. Camp d’Elx 2014
Sosa
Suaeda vera
Salat blanc
Atriplexhalimus
Saliva(d)eta de la Mare de Déu, pixallits, xuplamel
LobulariamaritimaAlyssum
maritimumcrucífera
barrella (fina, d’Alacant)
Halogetonsativusquenopodiàcies
per incineració s’obtenia la «pedra (de) barrella», carbonat sòdic Na2CO3; per fer sabó i vidre
Barrella (fina, d’Alacant)
Halogetonsativusquenopodiàcies
palmerina, palma marina, barra, herba verderolera[reclam alimentici per captura verderols Carduelis chloris], bufalaga
Thymelaeahirsuta
escobellaSerra de l’escobella
Salsolagenistoide
s
ruca (> rúcula) Erucavesicaria
citró, ravanell, ravaníssia
Diplotaxiserucoides