ITINERARI ETNOBOTNIC DE SANT PERE A SANT FRANCESC

GOMBRN (Ripolls/ p. Girona)

Litinerari fa menys de 800 metres de longitud amb menys de 70 metres de desnivell. El cam antic a Montgrony es pot agafar des del costat mateix de lesglsia de Sant Pere, o b des de la carretera, ms al Nord, al peu del barri de la Costa. Ms amunt de Can Xicot, desprs de creuar el torrent es pot seguir pel cam principal, o b fer una petita marrada fins un petit gorg, per veure el fons de la vall. Desprs de loratori de Sant Francesc es pot seguir una mica ms, fins que sacaben els prats grans (guarets). Aquestes dues petites prolongacions no les varem fer el dia 30 de juny del 2013, per incloc les plantes que shi poden veure, per si alg vol fer litinerari pel seu compte. Potser escriur ms endavant una segona part comentant les plantes de la resta del cam fins a Montgrony.

A- Esglsia de Sant Pere a Gombrn, comenant el cam de Montgrony

1. Petunia hybrida (plantat) PETNIES 2. Platanus hybrida (plantat) PLATANER 3. Silybum marianum CARD MARI 4. Echinops sphaerocephalum CARD TUC 5. Lathyrus aphaca GERDELL / BANYA DE CABRA 6. Lapsana (=Lampsana) communis HERBA DE LES MAMELLES 7. Echium vulgare CUES DE PORC 8. Lactuva virosa ENSIAM BORD 9. Parietaria officinalis HERBA DE SANT PERE/ MORELLA ROQUERA 10. Sonchus oleraceus LLETSONS 11. Geranium rotundifolium RELLOTGES 12. Sedum sediforme CRESPINELLS

B- Can Rub (barri de la Costa)

1. Sedum dasyphyllum ARRS DE PARET 2. Fraxinus excelsior FREIXA

3. Geranium pyrenaicum SUASSANA PIRINENCA 4. Urtica dioica ORTIGA 5. Medicago sativa ALFALS 6. Arrhenatherum elatius FENS DE CEBETES 7. Silene latifolia (= alba) XIULITERA 8. Chrysanthemum/Tanacetum corymbosum HERBA CUQUERA 9. Asplenium trichomanes FALZIA DE POU 10. Syringa vulgaris (plantat) LIL 11. Lathyrus pratensis GUIXA DE PRAT 12. Iris germanica (plantat) LLIRIS DE SANT JOSEP 13. Origanum vulgare ORENGA 14. Verbascum lychnitis TREP CANDELER 15. Taraxacum officinale PIXALLITS 16. Silene inflata ESCLAFIDPRS 17. Ficus carica (plantat) FIGUERA 18. Laurus nobilis (plantat) LLORER 19. Centaurea scabiosa LLAPADENA 20. Prunus spinosa ARANYONER 21. Achillea millefolium MILIFULLES 22. Galium aparine APEGALS 23. Prunus laurocerassus (plantat) LLORER-CIRER 24. Bryonia dioica CARBASSINA 25. Rosa canina GRATACUL 26. Rubus ulmifolius ROMAGUERA 27. Lactuca serriola ENSIAM BORD 28. Vicia cracca GARLANDES 29. Artemisia vulgaris ALTIMIRA 30. Plantago major PLANTATGE DE FULLA GRAN 31. Cornus sanguinea SANGUINYOL 32. Hedera helix HEURA 33. Juglans regia (plantat) NOGUERA 34. Crataegus monogyna AR BLANC 35. Ranunculus bulbosus NAP DE SANT ANTONI 36. Eryngium campestre ESPINACAL 37. Plantago lanceolada ORELLA DE LLEBRE/ PLANTATGE DE FULLA

ESTRETA 38. Buxus sempervirens BOIX 39. Mantisalca salmantica HERBA ESCROMBRERA 40. Prunus domestica (plantat) PRUNERA 41. Trifolium repens TRANETA 42. Conyza canadensis CUA DE VACA

C- Can Xicot 1. Vinca major (plantat) VIOLA DE BRUIXA 2. Philadelphus coronarius (plantat) XERINGUILLA 3. Salvia officinalis (plantat) SLVIA DE JARD 4. Geranium robertianum HERBA DE SANT ROBERT 5. Quercus costae (mas x cerrioides) ROURE DE COSTA 6. Sedum telephium BLSAM DE PARET 7. Laserpitium latifolium TURBIT 8. Dipsacus fullonum CARCS 9. Campanula trachelium CAMPANETA DE BOSC

D- Torrent (de Barruell)

1. Trifolium pratense TRFOLA 2. Mentha longifolia MENTA DE LLOP 3. Equisetum arvense CUA DE CAVALL PETITA 4. Lonicera xylosteum XUCLAMEL XILOST 5. Clematis recta HERBA BORMERA 6. Fragaria vesca MADUIXERA 7. Sambucus nigra SAQUER 8. Potentilla reptans PEUCRIST

E- Cam desprs de la font, resseguint el torrent amunt per la vora de laigua

1. Knautia arvernensis VDUES BORDES 2. Ligustrum vulgare OLIVERETA 3. Eupatorium cannabinum LLADRAC 4. Rubus vigoi ROMAGUERA DEL VIGO 5. Pastinaca sativa XIRIVIA 6. Salix caprea GATSAULE 7. Tetragonolobus siliquosus CORONA DE REINA 8. Dactylorrhiza sesquipedalis BOTONS DE CA 9. Salix eleagnos SALANCA 10. Tamus communis GATMAIM 11. Saponaria ocymoides SAPONRIA DE ROCA 12. Eryssimum helveticum / mediohispanicum (gr. grandiflorum) ERSIM DE FLOR

GRAN 13. Satureja montana SAJULIDA 14. Thymus vulgaris FARIGOLA 15. Globularia vulgaris LLUQUET 16. Potentilla tabernaemontana PEUCRIST DE PRAT 17. Rubus saxatilis ROMAGUER 18. Valeriana officinalis VALERIANA 19. Onobrychis supina / argentea TREPADELLA BORDA

F - Gorg (i fi del cam que caldr desfer fins a la font)

1. Helleborus foetidus MARXVOL 2. Adiantum capillus-veneris FALZIA 3. Laserpitium gallicum TUIXOS 4. Anemone hepatica HERBA FETGERA

G - Cam a Sant Francesc (des de la font)

1. Cystopteris fragilis FALZIETA 2. Populus canadensis XOP / POLLANCRE 3. Anthyllis vulneraria VULNERRIA 4. Genista cinerea GINESTELL 5. Coronilla emerus CORONILLA BOSCANA 6. Acer campestre AUR BLANC 7. Polypodium vulgare HERBA PIGOTERA 8. Teucrium chamaedrys BRUTONICA

9. Rhinanthus pumilus (=mediterraneus) ESQUELLADA 10. Fumaria ericoides/procumbens AGARRAPEDRES 11. Dorycnium pentaphyllum BOTJA BLANCA 12. Linum milleti (=salsoloides) LLI DEL CABRER 13. Sideritis hirsuta HERBA DE SANT ANTONI 14. Linum catharticum CANXALAIGUA 15. Helianthemum nummularium HERBA PERDIUENCA 16. Lavandula angustifolia ESPGOL DE MUNTANYA 17. Hieracium praecox HERBA DEL FALC 18. Dipcadi serotinum MARCET 19. Ramonda myconii ORELLA DS/BORRAINA DE ROCA 20. Catananche coerulea CERVELLINA 21. Veronica orsiniana (gr. V. austriaca)/ llenasii (=orsiniana x tenuifolia) ANGELINA 22. Salvia pratensis HERBA DELS BONS HOMES 23. Genista scorpius ARGELAGA 24. Teucrium pyrenaicum ANGELINS 25. Coryllus avellana AVELLANER 26. Galium maritimum LLGRIMES DASE 27. Cuscuta epithymum CABELLS DNGEL 28. Ononis spinosa GAONS 29. Lithospermum purpureo-coeruleum MILL GRU 30. Filipendula vulgaris HERBA DEL POBRE HOME

H- Voltants de Sant Francesc

1. Plantago media PLATERETS 2. Juncus effusus JONQUERA 3. Prunella pyrenacia HERBA DEL TRADOR GRAN 4. Briza media CORS / XINXES 5. Hypochaeris/Hypochoeris maculata HERBA DEL PORC 6. Orchis mascula LLIRIS DE PRAT 7. Prunella vulgaris HERBA DEL TRADOR PETIT 8. Prunella laciniata HERBA DEL TRADOR BLANC 9. Aphyllanthes monspeliensis JONA / PA DNGEL 10. Primula veris CUCUTS DE MUNTANYA 11. Galium vernum (=Cruciata glabra) TE DE BOSC 12. Peucedanum officinale FONOLL DE PORC 13. Polygala calcarea HERBA BLAVA 14. Linum narbonense LLI BLAU 15. Linum viscosum LLI ROSAT 16. Verbena officinalis 17. Daphne laureola LLORERET 18. Orobanche gracilis (?) FRARES 19. Tragopogon pratensis SALSIF

**************************************************************************

Acer campestre AUR BLANC Arbre petit de fulles palmades amb lbuls arrodonits i trfids. Sempra lescora interna, en s extern, per a ferides, rascades, encetades, conjuntivitis. Hom el considera astringent depuratiu cosmtic tnic vermfug aprimant. Diuen que abaixa el colesterol. La saba no s tan dola com la tpica derable del Canad, per segueix essent molt depurativa i tnica (potser pel contingut en glucuronolactona). Les fulles sescampen per sobre la fruita perqu no es faci malb. Amb la fusta sen fan bols i estris de cuina.

Achillea millefolium MILIFULLA Herba robusta de fulles molt dividides i, al cim, rams de flors blanques. Es fa als marges assolellats que tant agraden a les serps. Combina molt b amb lhipric com a vulnerria. Sempra en ratafies i cerveses. -Mgia: Diuen que s una planta regida per Venus. Portada a la m ens dna valentia. Penjada del llit de matrimoni, dna felicitat durant set anys. Beguda la seva tisana, dna ms fora psquica. S'usa en exorcismes contra la negativitat d'una persona o d'un lloc. Afavoreix el fer ms amistats.

PROPIETATS DE LA MILIFULLA-anticancergena -antiespasmdica -antiflogstica -antiinflamatria -antisptica -aperitiva -astringent -bactericida -carminativa -catrtica

-colagoga -depurativa -desodorant -diafortica -emmenagoga -espasmoltica -estimulant -estomacal -expectorant -febrfuga

-hemosttica -laxant -litotrptica -nervina -regularitza la regla -sedant -tnica -vermfuga -vulneraria

USOS DE LA MILIFULLA-abscessos -alopcia -anmies -angiocolitis -anorxia aquests -asma -atonia -borradures -clculs -cames adolorides -cncer -cansament -caquxia -cellulitis dolorosa -cistitis -clics renals, biliars, intestinals -condilomes

-conjuntivitis -contusions -convulsions -cremades -cucs intestinals -dermatitis -diarrees amb sang -dismenorrea -disppsia -dolors psicosomtics femenins -dolors reumtics -edema de glotis -enteritis -enuresi -epistaxis -erupcions -escorbut -espasmes

-esquerdes a les mans -febre -febres intermitents -ferides -ferides verdes -fstules -flebitis -ganglis inflats -gasos -gastritis agudes o crniques -gonorrea -gota -hematmesi -hematria -hemorrgia intestinal -hemorrgies internes i externes -hemorroides

-hipertensi -hipocondries -incontinncia d'orina -inflors -leucorrea -macadures -mal de cames -mal de cap -mal de coll -mal de panxa punyent -mal de queixal -mal d'esquena -mal d'orella

-menopausa -menorrgia -metrorrgia -mossegades de serps -mugrons esquerdats -nafres -neurosi -paquets -porpra -primesa -puerperi -rampes -refredat

-regla (tots els trastorns) -reuma -ronyons malalts -suor excessiva -talls -tnica -tuberculosi -lceres varicoses -varius -voltadits

POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE LA MILIFULLA El seu s continuat pot desencadenar sensibilitat allrgica a la pell contra la llum (fotosensibilitat). Apareixen vescules coronant la dermatitis. Es creu que el responsable s l'alfa-perxid-aquiflid pel seu contingut en alfa-metilen-gamma-lactona. Per aix s preferible abstenir-se de consumir si es tenen allrgies a altres corimbferes com ara la camamilla, la calndula, o l rnica.

Adiantum capillus-veneris FALZIA Falguera petita de fulles en ventall de color verd molt clar, planes. Sempra com a dirtica (cistitis, infecci dorina, hematria), pectoral i mucoltica (tos tova, tuberculosi, catarro, asma, bronquitis, refredat), heptica (intoxicaci del fetge, alcoholisme, poca bilis, bufeta gandula), antivrica, antisptica, antioxidant, laxant, depurativa, antiinflamatria (melsa), sedant, antihemorrgica, astringent (diarrea, disenteria), tnica cardaca (hipotensi), sudorfica, febrfuga, cosmtica (pell seca, per enrogir els cabells i els refora, caspa, berrugues), regulador menstrual (amenorrea, dismenorrea, metrorrgia), galactagoga, antihelmntica (cucs intestinals). La planta fresca capolada saplica al front per combatre el mal de cap o al pit contra el mal de pit. O b a les picades dabelles o daranyes o de serps, com a resolutives. Com totes les falgueres cont una antivitamina B1 i per tant s millor prendren pocs dies i ben cuita. A algunes persones els pot provocar el vmit si es fa massa concentrada. Sen fa un xarop esps, amb suc de taronja, contra la bronquitis o el mal de colli a ms defecte refrescant.

Anemone hepatica (=Hepatica nobilis) HERBA FETGERA Herba senzilla de fulles enteres amb tres lbuls poc marcats, planes, llises, gruixudetes, i flors o b blaves o roses o blanques, tpica de les pinedes de pi roig ombrvoles. Sempra sobre tot contra malalties del fetge. Pot abaixar la pressi (efecte dirtic i sedant). Tamb t efecte mucoltic i pectoral (catarro, tuberculosis, laringitis) i analgsic. Per ferides i hemorrgies saplica la fulla tendra o b fregida o macerada prviament en vinagre. En s extern saplica o tendra o macerada en vinagre tamb a abscessos, pigues, dermatitis, czema, masegades, lceres, tinya, cremades del sol, periodontitis. Sha recomanat tamb contra lesclerosi mltiple, malria, diabetis, reuma, esplenomeglia, pedres a la bufeta del fel, cistitis, i indigestions o disppsia. Sempre cal prendre-la amb moderaci perqu molta quantitat resulta txica, sobre tot si s recent assecada. Externament pot irritar una mica la pell si saplica tendra. En homeopatia es dna contra mal de coll, bronquitis i hepatitis.

Anthyllis vulneraria VULNERRIA Herba petita, peludeta, coronada per un pom de flors dens de color groc clar, amb algunes taques de color marr. Hi ha varietats de muntanya amb la flor rosada i taques blanques. Com dna a entendre el seu nom popular o el cientfic, sempra com a vulnerria, o sigui, per guarir ferides,masegades i talls. Internament es pren com a astringent, depurativa, laxant i dirtica. Pot facilitar el vmit si es fa molt concentrada. Ms concretament hom la recomana contra erupcions, estrenyiment, estomatitis, gastritis, faringitis, hemorrgies, mala circulaci, infeccions, mal de coll, penellons, tos, lceres internes.

Aphyllanthes monspeliensis JONA / PA DNGEL Herba de tiges de color verd blavs, excepte a la base que s blanca, i fines com a cabells gruixuts, amb flors terminals de color blau clar, dolces. Es posa al caldo com a remei per millorar la circulaci. La base blanca t propietats heptiques,contra lhepatitis B en concret. El nctar s molt dol, i daqu li ve el nom que li donen a Moi, per exemple, de Pa dngel. s la planta preferida com a comestible per les ovelles.

Arrhenatherum elatius FENS DE CEBETES Gramnia tpica dels prats de dall, amb espiga allargada de flors fusiformes groguenques,i rel amb una mena de tubercle groc. Hom recomana la decocci daquests bulbs com a depurativa i sudorfica i contra els refredats, catarro i cncer de pulm.

Asplenium trichomanes FALZIA DE POU Falzia menuda de raquis negrs i folols ellptics una mica dentats. Sha emprat com a dirtica, desobstructiva, hipotensora, fludificant sangunia, pectoral,vermfuga, emmenagoga, ecblica o abortiva. Contra esclerosi de la melsa, clculs renals, cucs intestinals, artmia cardaca, part lent.

Briza media CORS / XINXES Gramnia elegant amb tija fina i floretes en forma de cors o xinxes,ms amples a dalt, penjants. Sha emprat com a dirtica i sudorfica.

Bryonia dioica CARBASSINA Liana de tiges molt poc fortes, de 3 mm, amb fulles deltoides cordades sinuades, dbils. s planta txica especialment quan s tendra (no seca), excepte els circells, que es poden menjar frescos (tuques), a manera d'esprrecs. L'arrel s molt voluminosa i t forma humana (fins a 5 kg). L'arrel, les fulles i els fruits sn vomitius. L'arrel cuita es dna de menjar als animals afectats pel borm. Les tiges bullits s'apliquen en cataplasma ales mamelles de les vaques amb mastitis per sobrecrrega de llet. s planta sudorfica, dirtica, abortiva, purgant i vomitiva. S'ha donat com purgant i dirtica, derivativa en casos de cirrosi heptica, contra epilpsia, inflamaci de la melsa, la tiroide, i reuma en general. S'aplica externament l'arrel triturada en cataplasmes. S'ha donat per combatre el cncer, la tuberculosi, la pleuresia i els cucs intestinals. En homeopatia s'usa molt per terrenys tuberculnics: refredat, pulmonia, escrfules de la tuberculosi, i tamb en citica i dolors musculars. Dna molt embotiment mental, a dosis ms concentrades que a la 9 CH. Per exemple, a la 5CH seria un bon remei per tractar la psicosi. Si es cull larrel caldr assecar-la una mica al forn perqu no sompli de floridures.

Diuen que allunya els llamps i que s'empra en mgia negra.

Buxus sempervirens BOIX Arbust amb moltes fulles ellptiques prunoses tpic del sotabosc de la pineda de pi roig. La rel sha emprat contra la tinya o la febre, la retenci de lquids, la cistitis o la gastritis, en decocci. Les fulles ms petites de les puntes van b contra el mal de queixal, mastegades. Unes poques (3-4) en decocci lleugera, sn un bon remei contra el refredat, el reuma, la inflamaci de la bufeta o el fetge. En s intern, hom la considera antihelmntica, biliar, anticancerosa, depurativa, dirtica, tnica, febrfuga, narctica, i antivrica. Sha donat tamb per a accelerar el part, i contra la sfilis, la malria, el tifus, la pulmonia. La brea de la fusta s ms efica encara, almenys externament. Saplica tamb a abscessos, herpes; i, barrejada amb xamp, com a tnic capillar. La decocci dun bon grapat de fulles durant una hora s un remei bo a aplicar externament contra fongs de la pell o de la vagina, o contra l herpes. Mgia: dur una branqueta a sobre alleuja el cansament fsic. Contra les berrugues caldria enterrar sota una pedra tantes fulles pelades com berrugues tinguem. La pedra hauria destar en un creuament de camins i abans dabandonar-la caldria resar una cosa aix com: berruga que tinc, berruga que em venc, i jo que surto corrent. A la vegada que les fulles es marciran les berrugues sassecaran. Com a flor de BACH hom la dna contra la falta de carcter.

Campanula trachelium CAMPANETA DE BOSC Campanetes blaves tpiques del bosc, amb fulles peciolades com cordades i dentades irregularment. Shan donat contra tumors de gola, amb sensaci de calor, i com a astringents. s planta comestible. Se nha emprat la rel per a fer aigua per netejar ferides.

Catananche coerulea CERVELLINA Herba de fulles basals poc visibles en general, grises, lanceolades i partides, i flors amb un embolcall com de paper transparent o blanquins, seques, de color blau cel, petites. Com a pectoral i dirtica sha emprat contra tos, febre i uretritis. Cont carlinsid [C-beta-D-glucopiranosil-8-C-alfa-L-arabinopiranosil-luteolina], un principi actiu atraient dels insectes.

Centaurea scabiosa LLAPADENA Herba de fulles dividides de color verd fosc i carxofetes grosses arrodonides, amb brctees adherents de marge negrs. Sha emprat contra el cncer, i com a dirtica, sudorfica, tnica i vulnerria. La planta sempra per banyar ferides infectades. Com a amulet, hom creu que pot curar les hemorroides. La infusi de lesflors sempra tamb per rebaixar el sucre de la sang. El destillat sempra com a colliri. La rel sempra com a dirtica. Cont lactones sesquiterpniques, flavonoides, i poliacetilens.

Chrysanthemum/Tanacetum corymbosum HERBA CUQUERA Herba comuna als marges, amb un ram termina molt lax de flors similars a margarites blanques, petites. Les llavors contenen fins a un 17% dcid octadeca-8t,10t-dien-12-inoic i fins a un 10% dcid crepennic. s desperar que com les especies similars tingui efectes antihelmntics contra parsits intestinals.

Clematis recta HERBA BORMERA Liana de fulles dun verd gaireb blavs, de folols lanceolats enters grans. Els brots tendres es poden menjar com a picants (molt forts). Shavia emprat contra la sfilis tant

en s extern com intern. La planta cuita s ms tolerada que no pas tendra (rubefacient). Externament el cataplasma de les fulles cuites sha aplicat a lceres canceroses. Internament es prenia com a dirtic i sudorfic. En bany de peus, la planta lleva el mal de cap. El poder vessicant de les Ridortes els ve duns ranunculsids (lactones de poc pes molecular, voltils, tpiques de la famlia de les Ranunculcies), molt biodegradables amb lescalfor (bullint o assecant la planta). La srie de degradaci (per dessecament) s la segent: ranunculsid (=ranoculina) ranunculina (+ glucosa) protoanemonina anemonina cid anemnic (no medicinal). Llevat el darrer, els altres compostos sn vesicants, poden produir ampolles a la pell i irritaci estomacal i diarrea (amb sang) en alguns casos. Per un cop degradades les substncies vessicants, pot fer efecte el vitalbsid (C-glicosil-flavona) = 4-O-cumaroil-isovitexina. s un potent antiinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgsic i antidiarreic. Clematis vitalba cont una di-vinil-ter-sintasa que actua sobre els hidroperxids produts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, t acci anti-allrgica. Lextracte de Clematis vitalba fet amb metanol t efecte antimictic contra llevats. Els responsables sn els vitalbsids B, D, G, H. Els pidolaires que volien rebre ms almoines es produen nafres aplicant-se la fulla picolada de les Ridortes. En homeopatia, dilucions de la tintura mare sempren contra les pstules, lceres a les cames, erupcions i favus, i tinya (s extern) i contra reuma (dolor al maluc i lumbago). o (s intern) dolors reumtics, neurlgies, artritis, prostatitis, metrorrgia. Com a flor de BACH cal suposar que tindr un efecte similar a les altres espcies comunes (C. vitalba), s a dir, que ser un bon remei per als qui tenen molta fantasia, no toquen de peus a terra,no sn prctics, o per als qui es maregen al viatjar. En s extern la planta semprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o tamb la columna vertebral, en casos de neuritis, congesti cerebral per insolaci altres causes, mal de cap, sinusitis, mareig, hipertensi, citica, lumbago. Els banys de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes reduts de fulles escaldades, semprava contra la cellulitis (inflamaci de les cicatrius de talls recents), taques a la pell o pigues. Un preparat antic s el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a sol i serena dins oli rosat (preparat deixant roses en maceraci 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les parts dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar de prop les fructificacions matxucades amb els dits pot fer esternudar. Daquesta manera alguns maldecaps sen van, segons deien els antics. De tota manera, ls ms conegut per la gent gran s el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets improvisats, o almenys recorden que ho feien de petits. A la Patum de Berga les lianes sempren per a protegir-se de les guspires que emeten algunes comparses (dimonis, guita, etc.). En s intern sempraven noms els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma, cncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (noms els circells i brotets ms fins) bullida; sempre presa amb molta moderaci. Un altre preparat antic era la decocci al bany Maria de la planta fins a reduir-se laigua a 1/3. Es donava a beure contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glndules botides, picors, neurlgies, reuma. Dolors, retenci de lquids. Un s veterinari tpic i actual dels Pallars s lligar darrera el braguer una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca acceleri el part i tregui la placenta del tot. Contraindicacions: Un abs, ja sigui extern o intern, pot desencadenar laparici duna irritaci forta de les mucoses. Diuen que aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va b per contrarestar la irritaci. Altres usos etnobotnics sn el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba), untades amb greix de porc perqu llisquin ms. Sha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets.

La liana es pot fer assecar i hom la dona com a herba als cavalls. Un cop seca perd la seva cremor.

Conyza canadensis CUA DE VACA Herba de fulles estretes i peludetes, abundants a la base, i de tija dreta tamb peludeta, amb flors menudes inapreciables, a no ser per la fructificaci en petits plomalls. Planta aromtica, dirtica i astringent. Sempra contra lcid ric, urea, reuma, gota, cistitis, nafra d'estmac, obesitat, cistitis, pielonefritis, diarrees (tiges), disenteria (tiges), leucorrea, part lent, hemorrgies de genitals (tumors), mal de coll, bronquitis, sarna, czemes , tinya, hemorroides, cucs intestinals, afeccions de la boca (gingivitis, periodontitis, estomatitis). s ideal per posar a la sauna. S'empra en perfumeria, com excitant. Tamb sempra contra hiperglucmia, febre, i afeccions de la menstruaci (menopausa, amenorrea) en homeopatia. De lextracte fet metanol, les fraccions refetes amb hex i clorur dacetil, de les arrels de la Conyza canadensis inhibeixen la proliferaci de lnies cellulars com ara HeLa (adenocarcinoma de coll de matriu), A431 (carcinoma de pell) i MCF-7 (adenocarcinoma de mama sense afectar els fibroblasts fetals humans no cancerosos. Alguns principis actius de la rel actuen inhibint Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Trichophyton longifusus, Candida albicans, Candida glaberata.

Cornus sanguinea SANGUINYOL Arbust que a la tardor es tenyeix de vermell, de fulles amples ovalades acabades en punta curta. Sha emprat contra la febre (escora), la rbia (escora). I com astringent (fulles, escora), vomitiva (fruits), a part de per fer bastons, cistells o per cremar. Dels fruits sen pot fer un tint de color verd blavs o sen pot treure un oli (apte per lmpades). Les flors contenen almenys rutsid i cid gllic. El rutsid inhibeix la fragilitat capillar i lcid gllic s antioxidant i protegeix contra la Leishmnia entre moltes altres virtuts.

Coronilla emerus CORONILLA BOSCANA De la famlia de les ginestes, aquest arbust t flors dun groc apagat i fulles compostes per folols ellptics mats. Sha emprat com a tnica, cardaca, dirtica i purgant. Cal emprar-la amb molta precauci, especialment en persones debilitades.

Coryllus avellana AVELLANER Arbust de tiges llenyoses fora rectes i llises, i fulles cordiformes dentades, ben conegut pels seus fruits, les avellanes. Les flors masculines sn dirtiques i fan aprimar. L'escora s febrfuga. Les fulles estimulen la circulaci venosa. La beina dels fruits o brctea envoltant va b contra l'enuresi. Les avellanes tendres, per rebaixar el colesterol, i com a font de protenes. La crema d avellanes amb cacau conv als que volen guanyar peso fer molt exercici. Es recomanen les avellanes contra la hipotensi i tumors en partides. Sn una bona font de protenes. Ajuden a dissoldre alguns clculs, a expellir alguns cucs intestinals. Es recomanen contra tuberculosi, clculs, clics nefrtics, tenia, diabetis. L'oli d'avellana s molt til contra la tnia.

Crataegus monogyna AR BLANC Arbust normalment de poc menys de 3 m, encara que pot arribar als 10 m. Branques fortes, adients per a fabricar estris de cuina; amb escora grisa brillant i algunes

espines fosques fortes rgides i agressives, per alguns cops musicals en fer-les vibrar. Fulles pinnatipartides, dividides en 3-5-7 lbuls cuneformes amb el terminal ms gran, amb estpules grans molt dentades, verdes, persistents, peciolades (3-15 mm) i amb nervis una mica retrorsos, sent la vora sub-enter, dentat ms o menys profundament, segons les varietats. Tnic cardac excellent, estimula la circulaci cerebral, ms aviat puja la pressi arterial quan est massa baixa. Est indicat en insomni, nerviosisme, angina de pit, desequilibris neurovegetatius, palpitacions, defectes (lleus) de vlvules cardaques, disppsia, angoixa, vertigen, mareig, arteriosclerosi, hipercolesterolmia, fatiga (esport), espasmes (regla, tos, etc.). Circulaci - cor. Arteriosclerosi - cardiotnic - depuratiu - dirtic - dispnea - hipertensi - hipotensor - intestinal - espasmes - estomacal. Refredats crnics (infusi de fulles). Leucorrea (banys amb cocci de flors). Paludisme (escora). Amb la fusta s'han fabricat nombrosos estris petits i forts. - Toxicitat: la sensibilitat a l'efecte cardiotnic s'accentua en persones eslaves, i en les poc avesades a l'exercici fsic. Potser alguns quimiotipus locals tinguin efecte taquicrdic. Caldria comenar prenent-ne en dosis mnimes a ra de 3 gotes d'extracte per quilmetre que ss capa de fer corrent, per exemple. s freqent que provoqui palpitacions a dosis puntualment excessives, tot i que a dosis majors sembla que pugui donar somnolncia i bradicrdia. - Preparats: s una planta molt treballada pels laboratoris farmacutics. Se n'empren els rams de flors i les fulles. Se'n fan comprimits, extracte sec, extracte hidroalcohlic, extracte glicric, tintura, etc. Es pot emprar a casa en infusi o en decocci (fins a 4 minuts), per caldr trobar la mesura justa per evitar els palpitacions. - Efectes generals sobre els nervis: antiespasmdic, hipntic lleuger, regulador de la tensi arterial (beta-blocant, inhibidor de la AMPc-fosfodiesterasa, abaixador de la calcmia intranuclear), sedant, simpaticoltic, tnic cardac (regularitat, velocitat, contractibilitat), vasodilatador, refrescant. - Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), angoixa, artmies, desequilibris neurovegetatius, dispnea, disppsia, mal de cap, dolor en plexe solar, eretisme cardiovascular, estrs, febre nerviosa, hipertensi, irritabilitat, insomni, neuroartritis, palpitacions, vertigen.

PROPIETATS DE L AR BLANC: -antiespasmdica -astringent fr -depuratiu -discutient -febrfug -hipntic lleuger -laxant flors -regulador de la tensi arterial -beta-betabloquejant, -inhibidor de la AMPc-

fosfodiesterasa, -descens de la calcmia intranuclear

-sedant -simptico-ltic -tnic circulatori -tnic cardac:

- cronotrpic (regularitat)

- dromotrpic (velocitat)

- inotrpic (contractibilitat)

- vasodilatador

[Fruits] -Astringents dirtics litotrptics - refrescants

USOS DE L AR BLANC: -Angina de pit -Angoixa -Artmies

-Arteriosclerosi -Aterosclerosi -Atletisme

-Bradicrdia -Cor defectus, cansat,

vell, amb vlvules

lleugerament anormals

-Debilitat cardaca -Esport -Desequilibris

neurovegetatius -Dispnea -Disppsies -Mal de cap -Mal de cor -Mal de coll UE -Dolor del plexe solar -Eretisme

cardiovascular -Espasmes en artries -Estrs -Febre -Hipertensi -Insomni -Irritabilitat -Leucorrea -Menopausa i pre-

menopausa -Miocarditis -Neuroartritis -Palpitacions

-Pedres FR -Peus inflats pel

cansament -Punxes clavades

[infusi o hidrolat de flors]

-Pleuresia -Taquicrdia -Vellesa -Vertigen -Brunzits a les orelles

[Fruits] -Diarrees disenteries gota - clculs urinaris o biliars

POSSIBLES EFECTES NOCIUS DE LAR BLANC: Algunes vegades hi ha hagut plantes contaminades per radioactivitat que podrien haver donat irritaci d'estmac. Com s planta cardaca forta, s de difcil dosificaci. Les persones poc atltiques o poc habituades a l'esfor fsic han de controlar molt si comencen a aparixer palpitacions. Si es dna aquest cas cal reduir les dosis molt, desprs d'un parell de dies sense. Es pot donar el cas que una sobredosi provoqui bradicrdia i somnolncia MGIA: En el llenguatge simblic de les flors l Ar Blanc significa "dola esperana". Si s'entra a l'interior de l'habitatge amb la planta, potser hi haur una mort propera d'alg. A l'exterior, protegeix de desastres naturals (tempestes, llamps). Posades unes branques en flor (amb alguns ptals de color violaci) sobre el llit de matrimoni, la nit de Sant Joan o de Sant Pere, procura bona entesa en la parella i fidelitat conjugal.. Un altre ritual popular consisteix a clavar a la terra de les vinyes branques d' Ar Blanc el dia de Sant Pere Mrtir, per protegir les vinyes de la calamarsa d'estiu. La viglia de Sant Joan es mengen els fruits per curar mal de coll i cncer de coll, especialment al comps de les campanades de mitjanit. Contemplar l'arbust en flor es diu que proporciona sort, especialment si floreix aviat, per Nadal. s planta regida per Mart.

Cuscuta epithymum CABELLS DNGEL s una planta parsita sobre les farigoles i panicals, que sembla com un manyoc de cabells de color rogenc. Preparada com a flor de BACH seria un remei contra la manca dauto-acceptaci. Preparada normal seria un remei contra la pell seca amb mala circulaci, o contra la bulmia o els xantomes sota la pell. Tamb sha emprat contra asma, berrugues, cncer, estrenyiment, gasos, ictercia, picors, retard en la regla, tuberculosi, ventre inflat, lceres. En general se la considera astringent, colertica, cosmtica, desodorant, dirtica, laxant, resolutiva i vulnerria.

Cystopteris fragilis FALZIETA Falguera menuda de frondes molt dividides, amb aspecte lanceolat. Cal esperar que contraresti la vitamina B1 i produeixi amnsia. En maceraci en aigua freda sha emprat com a vulnerria. Una decocci de la rel sempra com a nema contra cucs intestinals. La infusi de la planta sha emprat contra la bronquitis.

Dactylorrhiza sesquipedalis BOTONS DE CA Orqudia dinflorescncia alta com dun pam i compacta, de flors de color de rosa intens, i que creix sempre als patamolls. Ha de tenir, pel que fa a la part subterrnia,les mateixes propietats que D. incarnata (dinflorescncia menor). O sigui, astringent, emollient, mucoltica. I ha de ser adient per preparar una mena de salep o gelea nutritiva per a recuperar forces desprs de passar malalties de pulmons o diarrees. Tamb hauria de ser afrodisaca (ereccions,fructosa a lesperma, nombre despermatozous).

Daphne laureola LLORERET Mateta de tiges dretes i pom de fulles lanceolades brillants com de cuir al cim, amb floretes de color verds clar i fruits petits rodons verd i desprs vermellosos. Lescora s un laxant fort que sha emprat en petites dosis contra cncer (leucmia) o melsa inflamada, reuma, dermatitis. Ha estat emprada tamb com abortiva o almenys com a emmenagoga. Qualsevol part de la planta pot resultar vomitiva. Els fruits han produt alguna intoxicaci en nens.

Dipcadi serotinum MARCET Herbeta menuda, crassa, dreta, de flors de color beix com a campanetes estretes crasses, de color gaireb blanc per dins. Creix a llocs secs i assolellats. Sha emprat la cebeta com a tnic cardac i pectoral.

Dipsacus fullonum CARCS Sn els cards tpics, de fulles oposades grans lanceolades, tija una mica dentada i fructificaci ovoide rasposa que sha emprat per cardar la llana. Els cards shan emprat contra cncer de penis i sida. La rel s aperitiva, depurativa, dirtica, estomacal, sudorfica. La planta en general, per principalment la rel, sha emprat contra ictercia, gota, reuma, mal de cap. Laigua que queda a la base de les fulles quan plou (pila baptismal) hom creia que feia crixer el cabell. Posat el card al barret, evita les encetades (engonals, aixelles). Externament, i principalment les fulles, sha emprat contra pigues, dermatitis, berrugues (rel), voltadits (rel), quists (rel), fstules i per guarir ferides o tumors cancerosos a la pell. Amb alum saconsegueix un tinc groc. Sense, de color verds poc estable. En homeopatia les flors sempren contra malalties de la pell.

Dorycnium pentaphyllum BOTJA BLANCA Mata de color verd griss mat, mitjana i compacta, de fulles menudes dividides en ditets lanceolats, i amb flors blanques abundants i menudes. Sha emprat contra apendicitis i pressi alta. A dosis de 50 micrograms/mL t efecte inhibidor sobre el NF-kappa-beta (factor de transcripci relacionat amb inflamaci i cncer). Cont doricnisid,o sigui, 4-(4'-O-beta-D-glucopiranosil-3',5'-dimetoxi-fenil)-2-butanona. A ms de dos altres glucsids de fenilbutanona, flavonoides, un glucsid cianognic (linamarina), ciclitol, i un glucsid dhidroquinona. I, sobre tot, miricitrina (a lextracte fet amb metanol). La miricitrina s bactericida, antiinflamatria, antimutagnica, antioxidant, candidicida, colertica i dirtica, a ms despermicida.

Echinops sphaerocephalum CARD TUC Card dinflorescncia blava esfrica i fulles grans planes tendres poc punxents. Les arrels contenen oli essencial amb monoterpens, poliacetilens i sesquiterpenoides de triquinan. Els polisacrids de la rel contenen fins a un 35% dcid urnic o glucurnic.

Tradicionalment la planta (rel) sha emprat contra tumors als ossos i problemes a les mames (tumors, poca llet, mastitis). Lcid glucurnic s un bon desintoxicant i a ms augmenta latenci i disminueix el cansament.

Echium vulgare CUES DE PORC Herba amb pelussa punxent, de fulles basals en roseta lanceolades i inflorescncia dreta amb flors blaves. Les llavors blanques tenen forma de cap d'escur i contenen curare, un txic paralitzant, no perills a tan petites dosis com est en relaci a tota la planta. Les fulles tendres es mengen com les de borraina. Per hi ha indicis que algun toro de ldia podria haver mort enverinat per menjar-ne pasturant. Al costat de Senecio vulgare, sn plantes riques en alcaloides pirrrolicidnics. La mel i el pollen es posen en dubte per aquests alcaloides hepatotxics. La planta s dirtica, tnica, afrodisaca i sudorfica. Fa venir saliva - desf clculs digestius (intestinals o salivals) - prev intoxicaci per mossegades de serps. Va molt b per glopejar en cas de mal de queixal. Es dna tamb contra la tos, nerviosisme, febre, dolors. Sempra contra retenci d'orina o de suor - tos febre - nervis - mal de cap - urticria llpies - ferides, nafres. L'arrel cont alantona (cicatritzant, emollient). Les summitats florides triturades o el suc de la planta s'apliquen sobre llpies o furncols.

Equisetum arvense CUA DE CAVALL PETITA Planta de la vora els recs, de tiges primes verdes i fulles fent volts en pisos, fines com agulles llargues, rasposes. -Tiges frtils pelades, bullides com esprrecs i arrebossades i fregides (quaresma) / o conservades en oli i vinagre. -Decocci: bullir ms de 15 minuts un grapadet per L, com antitrombtic. Ideal per UI (4 g de planta / dia) quan hi ha la sang espessa. -Infusi: posar en aigua freda i, quan bull, apagar i colar, com antihemorrgic. Ideal per banys, lavatives, compreses. En UI tamb 4 g / dia. -Banys: 200 g planta seca o 400 g planta tendra, es posen en olla gran amb aigua freda. Quan comena a bullir es retira i s'aboca l'aigua bullint bugada sobre la de la banyera per a un bany general (sense sab) a 41 C. Sol anar molt b a claudicaci intermitent, dolors de malucs, mal d'esquena, ascites (panxa inflada), mal de ronyons. -Compreses contra taques a la pell: decocci de Cua de Cavall + arrel de Malvav a parts iguals. Colar i afegir suc de llimona. -Cataplasma d'argila preparada amb infusi de Cua de Cavall: contra grans, picors, psoriasi, fongs, herpes. Contra grans es pot reforar amb Sofre en pols. -Cataplasma resolutiu de Cua de Cavall + Fenigrec: molt til per mussols i grans, acne i malalties de la pell. -Pesticida ecolgic: macerar Ortiga i Cua de Cavall a poc aigua durant dues setmanes. Desprs afegir ms aigua per ruixar les plantes. -Neteja - plata: es poleix refregant la plata (amb vidres lenticulars microscpics de Slice) per sobre de metalls

PROPIETATS DE LA CUA DE CAVALL 1. -Afrodisac (espiga) 2. -Anodina (dolors) 3. -Anti-esterilitat 4. -Anticoagulant (molt bullit) 5. -Anti-degenerativa 6. -Antituberculosa

7. -Antisptica 8. -Astringent 9. -Carminativa (gasos) 10. -Cicatritzant 11. -Comestible (tiges frtils

12. -Dirtica 13. -Emmenagoga (fa venir la regla) 14. -Erosiva (seca, fregant) 15. -Estimulant de la creaci de teixit fibrs

16. -Galactagoga (augmenta la llet) 17. -Hemoltica lleuger (decocci) 18. -Hemopoitica 19. -Hemosttica (infusi)

20. -Remineralitzant (ungles, cabells, ossos) 21. -Reparador del collagen 22. -Resolutiva (pus, obstruccions) 23. -Sedant suau

24. -Vulnerria (ferides)

LA CUA DE CAVALL S EMPRA CONTRA

1. -Acne 2. -Aftes 3. -Albuminria 4. -Amenorrea 5. -Anmies 6. -Sorra 7. -Artrosi 8. -Ascites UI UE 9. -Astnia 10. -Aterosclerosi 11. -Melsa inflamat 12. -Blefaritis (pestanyes) 13. -Goll exoftlmic (Bassedow) 14. -Cabell feble 15. -Clculs urinaris, biliars i salivals 16. -Cncer 17. -Cncer d'ossos 18. -Cncer de llengua 19. -Cistitis 20. -Clics nefrtics UI UE 21. -Conjuntivitis 22. -Talls 23. -Dermatosis 24. -Diabetis 25. -Diarrees 26. -Disenteries sanguinolentes 27. -Disppsia 28. -Mal d'orella 29. -czemes 30. -Edemes 31. -Epistaxis 32. -Esclerosi en plaques

33. -Estomatitis 34. -Restrenyiment (hidrolat) 35. -Faringitis 36. -Fibromes uterins 37. -Febre 38. -Gingivitis 39. -Gonorrea 40. -Gota 41. -Hematmesi 42. -Hematria 43. -Hemoptisi 44. -Hemorrgies (internes i externes) 45. -Hemorrgies en els ulls UE 46. -Hemorroides 47. -Ferides 48. -Hrnies 49. -Herpes 50. -Herpes zster 51. -Hidropesia (retenci de lquids) 52. -Fetge congestionat 53. -Fongs 54. -Infeccions genitals 55. -Infeccions intestinals 56. -Infeccions urinries 57. -Intoxicacions per gas de guerra 58. -Leucorrea 59. -Lupus 60. -Nafra d'estmac 61. -Nafres UE UI 62. -Lupus eritemats 63. -Macadures 64. -Taques a la pell 65. -Marfan (primesa)

66. -Melenes (sang en femta) 67. -Menorrgia 68. -Metrorrgies 69. -Nefritis (fins i tot amb dilisi) 70. -Nerviosisme 71. -Oligria 72. -Mussols 73. -Osteoporosi 74. -Palpitacions 75. -Picors UI UE 76. -Pltora 77. Post-part problemtic 78. -Prstata inflamada 79. -Prostatitis 80. -Ptergion (ulls) 81. -Pstules 82. -Cremades 83. -Raquitisme 84. -Refredat 85. -Respiraci dificultosa 86. -Retenci de lquids 87. -Reuma 88. -Faves a la pell 89. -Tetnia 90. -Torades 91. Aquests 92. -Traumatismes ossis 93. -Tuberculosi 94. -Tumors 95. -lceres varicoses 96. -Ungles febles 97. -Uretritis 98. -Vitiligo 99. -Vulvovaginitis

OBSERVACIONS SOBRE LA CUA DE CAVALL. Un abs pot irritar els ronyons, baixar la tensi arterial, i causar intoxicaci amb torpor i atxia. No donar a persones molt debilitades per la quimioterpia. Fumat, s ms aviat estupefaent. El lloc on

creixen les plantes tamb influeix en la seva composici, especialment pels metalls pesats. Hi ha comarques on sembla ser ms dirtica. E. maximum t bastant menys palustrina que E. arvense. s preferible abstenir-se de prendre Cua de Cavall quan s'est embarassada, pel perill d'avanar el part, encara es toleren petites quantitats o dosis normals puntuals. No es recomana menors de 2 anys. No es recomana prendre ms que quantitats petites a mares que alleten. En problemes renals greus s preferible emprar la planta a UE. No prendre banys calents UE quan es tinguin problemes en les venes o al cor. Cas de prendre grans quantitats d'infusi o decocci, o d'haver pres quantitats normals per tenint els ronyons amb poca funcionalitat, pot presentar el quadre dintoxicaci: palpitacions, confusi, somnolncia, hipertensi, gastrlgia, hiperacidesa gstrica, nusees, vmits, marejos, sequedat de boca. La maceraci freda de la planta tendra o recent assecada pot produir mareig i prdua de memria, a causa de l'acci de la tiaminasa (enzim que degrada la tiamina o vitamina B1). L'cid acontic en UI pot provocar palpitacions en persones de cor debilitat, per la qual cosa es desaconsella prendre grans quantitats de Cua de Cavall a aquestes persones. En molt rares ocasions es desenvolupen brots allrgics en prendre tisana de la planta.

Eryngium campestre ESPINACAL/ PANICAL De fulles dividides de color verd groguenc blavs gaireb blanques i molt punxents, com la inflorescncia, de peces lanceolades. En marges argilosos secs. L'arrel s dirtica i antdot de verins de serp. S'usa en excs de clorurs, panxa inflada, mal de panxa, dolors, dolor d'oda, edemes, ferides infectades, nafres (com preventiu, en pla amulet), metritis, nefritis, oligria, refredat, bronquitis (mucoltic) tuberculosi, tos ferina, tumors, urmia, infeccions urinries, cistitis, hepatitis. Redueix la llet (antigalactagog). s emmenagog. Tocs amb les punxes de les fulles serveixen per millorar la circulaci de la sang en reuma i artrosi. Dirtica talls vaginitis otitis -refredat - bufeta de l'orina - diafortica - dirtica - expectorant micci dificultosa - mal de peus - tumors - vaginitis - reuma - mossegades de serps - dolor d'odes - talls infectats (amb arrels de Julivert i de Cicuta). Almenys cont (la rel) set saponines triterpniques. Aquestes dues 4-O-beta-d-glucopyranosyl-(1-->2)-[alpha-l-rhamnopyranosyl-(1-->4)]-beta-d-

glucuronopyranosyl-22-O-beta,beta-dimethylacryloyl-A1-barrigenol, 3-O-beta-d-glucopyranosyl-(1-->2)-[alpha-l-rhamnopyranosyl-(1-->4)]-beta-d-

glucuronopyranosyl-22-O-beta,beta-dimethylacryloyl-A1-barrigenol, sn dbilment actives contra HCT 116 i HT 29 (lnies cellulars de cncer de clon)

Tamb a les arrels del Panical shi troben: aegelinol benzoat (ster de dihidro-cantiletina) / agasillina (ster de cumarina) / grandivittina (ster de cumarina) / aegelinol.

Eryssimum mediohispanicum (gr. grandiflorum) ERSIM DE FLOR GRAN Crucfera de flors dun groc intens que es cria a vora les roques, fora alta i dreta. Espcies similars contenen glucsids cardacs com ara (denominaci internacional): strophanthidin 3-O-beta-D-glucopyranosyl-(1-->4)-beta-D-antiaropyranoside, cheiranthidin 3-O-beta-D-glucopyranosyl-(1-->4)-beta-D-boiviopyranoside cheiranthidin 3-O-alpha-L-rhamnopyranosyl-(1-->4)-beta-D-digitoxopyranoside, La planta daquesta espcie o similars, sha emprat contra tumors de mama, dermatitis, tos forta i contra cucs intestinals. Tamb contra mal de cap (esnifada),mal destmac, mal de queixal, cruiximent, ferides, insolaci, reuma a les articulacions.

Eupatorium cannabinum LLADRAC Herba alta de fulles dividides en dits com duna ma, amb folols lanceolats tendres una mica peludetes, i inflorescncia alta amb flors fines rosades. Es fa sempre vora els recs. Propietats: amarg, antifngic, antitumoral, astringent UE, biliar, desintoxicant, dirtic, heptic, immunostimulant, laxant suau (fulles), tnic, txic(a la llarga, pel seu contingut el alcaloides pirrolicidnics), repellent d'insectes (suc), vomitiu, vulnerari. Usos: abscessos, allrgies, anmia, annexitis, artritis, clculs biliars, clculs renals, cistitis, debilitat general, depressi, diarrees, dismenorrea, mal de cap, mal de coll, restrenyiment (arrel), febre, gota, ferides, infeccions vriques , pielonefritis, pleuresia, prostatitis, refredat, granellades, tumors (melsa, escrot, fetge, intestinal). Homeopatia: calfreds de la febre, grip, hepatitis, afeccions de la melsa i de la vescula biliar. Dosi diries: A) 4 g d'arrel en decocci: bullir 2 minuts i reposar 10 minuts, prendre abans dels pats. B) 10 g de fulles per L d'aigua. Bullir un moment i reposar 10 minuts. Beure abans dels pats.

Ficus carica (plantat) FIGUERA Arbre de fulles palmati-lobades aspres, grans, que dna les figaflors i les figues (fructificaci). Es relaciona amb la fertilitat i la potncia sexual. Es feien amulets per aix, de fusta de l'arbre. Si un cop escrita sobre un full de Figuera la nostra pregunta, aquesta es mant fresca, la resposta s afirmativa. Per, si es marceix rpidament, l'auguri s negatiu. Les figues sn un bon regal per comenar a fascinar alg. Per trobar la casa tal com l'hem deixada i que no ens passi res dolent en marxar de viatge, cal deixar una branca de Figuera a terra davant de la porta. Les figues sn restauratives, resolutives, una mica laxants, digestives, desinfectants, dirtiques, emollients. Han de menjar-se amb la pell pigmentada externa perqu no causin estries en els llavis. S'empren en abscessos, asma, cncer, calls, tos, grip, gingivitis, galteres, tuberculosi, butllofes, escrfules, gola adolorida, estomatitis, tumors (abdominals, d'ter), berrugues, cucs intestinals. Fresques, sn digestives, laxants, biliars, pectorals. Es recomanen en obstruccions intestinals parcials, clculs biliars, bronquitis. S'apliquen calentes a furncols, galindons, genives amb gingivitis, nafres lentes, amigdalitis, barbs, berrugues. Internament, conv a qui pateixi de restrenyiment, gastritis, enterocolitis, asma, tos, refredat, tuberculosi, febre, cncer de matriu o abdominal, mal de coll, xarampi, cucs intestinals. Les figues sn molt nutritives i convenen als esportistes, adolescents en edat de creixement, i embarassades, per no gaire (les seques) als qui pateixen cries dentals. Les fulles s'empren per a banys de cap, contra la caspa.

Filipendula vulgaris (=hexapetala) HERBA DEL POBRE HOME Herba humil amb fulles basals pinnati-dividides (tres vegades, amb 9 o ms parells de folols oposats bipinnatisectes). Flors de color blanc crema al capdamunt similars a les de la Reina dels Prats, ms grans per en una inflorescncia menor. En infusi de tota una nit es pren contra la gota o les pedres als ronyons o a la bufeta del fel, o contra la blennorrgia o cncer de matriu. Tamb contra lepilpsia, els parsits o malalties pulmonars, grip, mal de cap, febre ( sudorfica i analgsica), cucs intestinals, fractures ssies, ferides, lcera gastroduodenal. Protegeix Escherichia coli

dels efectes oxidants del ciprofloxacino (antibitic). Incrementa lactivitat (oxigenaci, fosforilaci) de les mitocndries al cervell amb seqeles dhipxia, a la vegada que disminueix la peroxidaci lipdica. I aix ho fa millor que la Valeriana. Tamb s millor que la Valeriana pel que fa a lactivitat ansioltica. Pel que fa a lactivitat antibitica s mxima si es barreja el salicil aldehid (que ve a ser les 2/3 de loli essencial de la planta) amb linalol (a 9 micrograms/mL), sempre i quan no hi hagi salicilat de metil competint.

Fragaria vesca MADUIXERA Mateta petita amb fulles trifoliolades, crenades, de color verd clar, una mica arrugades pels nervis. Produeix les maduixes de bosc. Propietats: aperitiva, anticancergena, antireumtica, cosmtica, depurativa, dirtica, heptica, hipoglucemiant, hipotensora, immunostimulant, pectoral, refrigerant, tnica. Usos: aftes a la boca (fulles tendres), amigdalitis (fulles UE), anmia, anorxia, arrugues a la cara (suc UE), artritis, asma (decocci arrels), clculs biliars, calor, cataractes (fulles UI), conjuntivitis (suc UE), couperose (suc UE), diarrees (fins i tot tifus), diabetis, gota (cid ric), gingivitis (fulles), hepatitis, hipertensi, ictercia, infeccions urogenitals (cistitis, leucorrea), insolaci UE, intoxicacions, nafres (fulles UE, maduixes picades), taques a les dents UE, menorrgia (arrels i fulles UI), ulls plorosos (fulles UE), palpitacions (destillat aqus), pigues UE (+ llimona), pielonefritis, reuma, penellons (arrels UE), xarampi (fulles UE), tabaquisme, tuberculosi.

Fraxinus excelsior FREIXA Arbre de fulles caduques pennati-compostes grandetes i borrons negres. Atrau fora els llamps. Les fulles i lescora agraden al bestiar. Hom la considera astringent, dirtica (cid ric), laxant, febrfuga, expectorant, antireumtica. Els fruits (alats) sn la part ms dirtica. Lescora s la part ms antiinflamatria (febre, mal de cap, reuma, malria, inflamaci o tumoracions a la melsa). Tamb sempra (les flors,les fulles o lescora),contra anorxia, diabetis, hipertensi, pedres a la bufeta del fel, peritonitis, tinya,picades descur, artritis, sfilis, tuberculosi, ferides. Una espcia similar (Fraxinus ornus) del centre del Mediterrani, de flors blanques en inflorescncia erecta gran, dna el mann, ric en mannitol, til contra ledema cerebral, i un dels ingredients principals de lelixir de llarga vida. El freixe, a part de ser laxant i dirtic, queda a la llista de plantes que allarguen la vida.

Fumana ericoides/procumbens AGARRAPEDRES Mateta molt fina de tiges mig ajagudes i poques fulles com aguletes curtes agrupades. Flors grogues petites. Sempra com a dirtica.

Galium aparine APEGALS Herba erecta enfiladissa apegalosa, tant ple que fa a les tiges com a les fulles, totes tendres i dbils, amb fulles lanceolades en grups de sis per pisos. El suc de la tija treu les taques de la pell, especialment quan sn perilloses per tenir un creixement alarmant (melanomes). s lleugerament laxant, molt dirtic (contra albuminria), aperitiu, astringent, anticancerigen, febrfug, hemosttic, hepato-

protector, hipotensor, intestinal, anti-ictric, antileucmic, aprimant, anti-parasitari, refrescant, idoni per quallar la llet, antiescorbtic, sudorfic, tnic antitumoral (mama). Alguns cientfics diuen que cal anar amb compte ja que aquesta planta absorbeix molts txics, la qual cosa fa desaconsellar-la si ha crescut enmig de camps ruixats amb pesticides. Alteratiu, laxant suau, aperitiu, astringent, depuratiu, hemosttic, refrescant, tnic. Contra hepatoma, hipertensi, ictercia, leucmia, obesitat, tumor de mama, cncer d'estmac.

Galium maritimum LLGRIMES DASE Herba dbil amb moltes tiges tota peludeta grisa,una mica ajaguda, amb fulles agrupades per pisos. Sempra contra inflamaci de la prstata, bufeta de l'orina (clculs), o pell (czemes). Cont fins a 200 ppm de Zinc.

Galium vernum (=Cruciata glabra) TE DE BOSC Herbeta erecta una mica com de cuir verd, amb fulles en pisos per quatre.

Sempra com a digestiu (anorxia), antireumtic i vulnerari (ferides).

Genista cinerea GINESTELL Ginesta similar a la gdua, ms densa i baixa, i mat. Cont formil-cinegalena i cinegalena. Com altres espcies similars cal suposar que s dirtica, tnica cardaca, laxant, emtica, i que serveix sobre tot per desfer clculs.

Genista scorpius ARGELAGA Arbust gris fosc mat, molt punxs. Fa flors com de ginesta, grogues. Sha emprat contra mal de queixal (planta triturada en cataplasma o glopejar decocci), externament, i internament contra catarro (amb sucre candi). La rel en decocci sha emprat contra afeccions heptiques o renals. La infusi de les flors sha emprat com a dirtica o contra el catarro. Les ovelles solen deixar al passar restes de llana penjades entre les punxes.

Geranium pyrenaicum SUASSANA PIRINENCA Gerani alt i dret de fulles arrodonides amb entrants rectes. Ha de ser astringent i vulnerari.

Geranium robertianum HERBA DE SANT ROBERT Cncer d'estmac, o de matriu, diabetis, faringitis. Astringent - cncer - cncer de prstata - cncer de matriu - cncer d'estmac cataractes - diarrea, enteritis - diabetis - dirtic (ascites, gota, clculs, mal de ronyons) - mal de coll (amigdalitis amb pus) - mal de queixal, estomatitis, gingivitis - febrfug (febres intermitents) - hemosttic (hematmesi, epistaxi, hematria) - herpes - ictercia - inflamacions - mastitis - tnic - tumors - vulnerari (ferides supurantes) - conjuntivitis. Repelleix mosquits. Remei homeoptic (hemorrgies internes). La planta seca cont: hyperoside (3.64 microg/100 mg), ellagic acid (7599.76 microg/100 mg), isoquercitrin (49.49 microg/100 mg), quercetrin (83.92 microg/100 mg),

kaempferols (143.43 microg/100 mg), caftaric acid (166.92 microg/100 mg), rutoside (72.23 microg/100 mg). La planta tendra cont: caffeic acid (6.62 microg/100 mg), ellagic acid (10550.65 microg/100 mg), quercetrin (203.44 microg/100 mg), kaempferols (231.80 microg/100 mg), caftaric acid (47.41 microg/100 mg) Ellagic tannins. La quantittat dcid ellgic augmenta desprs de la hidrlisi cida. Bi- or polycaffeoil derivatives. Lcid cafeic es troba noms en la plata

hidrolitzada. Flavonoid aglycones. Nhi ha de lliures i nhi ha d adherides a molcules de

flavonoides.

Geranium rotundifolium RELLOTGES Gerani baix, ramificat, de fulles arrodonides amb entrants recte i un punt vermell a la base de lentrant. Metritis - mal de coll - nafra d'estmac - berrugues. Astringent, dirtic, antivric.

Globularia vulgaris LLUQUET Herba llenyosa similar a la Foixarda per menor, de fins noms dos pams com a molt, i amb poques tiges. Dirtica, heptica (tres caps de flors en infusi una nit). Amb les flors sen feia un tint. La infusi de les flors semprava per baixar la pressi, fludificar la sang i rentar ferides, hemorroides i altres mals. Cal suposar que t les mateixes virtuts que la Foixarda (G. vulgaris). cid ric - Acne-Allrgies-Alzheimer-anria-Artritis-Artrosi-Bulmia-Cncer-Caspa citica - Cucs intestinals - Diabetis II - Dolor Estrenyiment Febre Ferides Furncols - Gota Hepatitis - Hiperacidesa estomacal (pirosi) - hipertensi ictercia Impotncia - intoxicacions per protenes a la dieta (llet, formatge) Leucmia - Mal de cap - Mal d'estmac - Mal de Queixal (planta crua mastegada) - Mala circulaci -Malalties autoimmunes Nafres Pielonefritis Psoriasi - Puerperi (expulsi placenta) reuma - tnic.

Hedera helix HEURA Liana per antonomsia, amb fulles unes rombodals amb base ampla i arrodonida i acabades en punta, i les altres, de les rames que no faran flors, amb cinc lbuls, sempre brillants. Tos de coll, disppsia, retenci d'orina. s hemoltica i vasoconstrictora. El cataplasma resol nduls de cellulitis i nafres de difcil curaci, aix com esquinos i dolors artrtics, citica, nafres i ferides. El cataplasma de fulles bullides en vinagre calma el dolor i redueix els calls. Bronquitis crnica, laringitis, diftria, gota, refredats, clculs biliars, regles insuficients, leucorrea, hipertensi, cremades, plips en les fosses nasals, mal de queixal. Els fruits sn vomitius (ms de 2) i purgants. La seva tintura es va emprar per debilitar el pl. Fulls de Heura amb All s'apliquen picats a galindons o dureses dels peus. Tamb en pomada amb oli d'Oliva. Pomada amb Llorer i Heura i oli d'oliva contra les cremades. Les fulles fregides s'apliquen a les mamelles de les vaques quan tenen inflamaci o esquerdes. Les fulles menjars per les vaques els ajuden a

expulsar la placenta. Contra la diarrea de les cabres aigua dhaver macerat fulles d'Heura i una mica d'oli, a beure a pastura.

Helianthemum nummularium HERBA PERDIUENCA Herba senzilla de fulles oposades estretament ellptiques i peludes blanquinoses per la banda de sota. Flors grogues grans com arrugades. Sha emprat tota la planta per fer un oli per les cremades (amb Hipric) o irritacions de la pell. En s intern sha recomanat contra diarrees, tuberculosi i colesterol alt. Sempra com a flor de BACH tpica (Rock Rose) y part principal del Rescue Remedy. Hom la recomana contra grans temors, por a la mort o a grans reptes, covardia, poca pau interior.

Helleborus foetidus MARXVOL Mateta de fulles pedaliformes, crassa, de color verd intens i brillant, excepte la inflorescncia que s verd clar o grogosa i mat. Els follicles contenen un nombre de llavors proporcional a la bondat de la collida de lanyada. Quatre llavors indiquen molt bona collita, i una, pssima. La planta sha emprat contra cncer, cop a tnica cardaca, per fer venir la regla i contra cucs intestinals. Com amulet, si es du a sobre, ajuda a alleujar el cansament. A les vaques, laigua de la planta els ajuda a guarir les ferides produdes pels tvecs. I travessals la papada amb una pecol de marxvol les ajuda a guarir moltes malalties. Travessar-ne lorella dun porc lajuda a guarir-se de lerisipela. En general, als animals els ajuda a combatre els scaris, la congesti pulmonar, els gasos, i les berrugues. Banys amb la decocci de la planta ajuden a combatre polls i puces. La rel s un purgant i vomitiu fort, per a molt petites dosis sha recomanat per fer venir la regla i contra els cucs. En homeopatia el remei es recomana contra mal de cap, mal de panxa, i histria.

Hieracium vogesiacum (murorumx cerinthoides) HERBA DEL FALC Herba de fulles oblongues lleugerament crenades, amb pecol llarg, mitjanes, una mica peludetes, sobre tot al a perifria i tacades. Hi ha poques pls glandulosos a linvolucre. Flor com les del lletsons, per sense tanta llet. Ha de servir per a millorar lepilpsia.

Hypochaeris/Hypochoeris maculata HERBA DEL PORC Herba amb roseta de fulles planes allargades arrapades a terra, una mica tacades i peludetes, i tija nica amb flors de color groc clar com a lletsons. Les fulles sn comestibles en amanides.

Iris germanica (plantat) LLIRIS DE SANT JOSEP Lliris blanc o blaus, amb fulles com a cintes dretes de color verd blavs i rizoma blanquins gruixut. El rizoma sempra durant la dentici dels nens, com masticatori, perqu els surtin abans les dents. Se li atribueixen les mateixes propietats, encara que en menor grau, que en Lliri de Florncia (de rizoma molt aromtic). Amulet per curar hemorroides. El rizoma s antiinflamatori, balsmic, expectorant. Sempra contra asma, problemes biliars, bronquitis, cncer, primesa, esclerosi, migranyes premenstruals, plips nasals, cremades, refredats, tnia, tos ferina, vegetacions o plips nasals. Els ptals guardats en oli sapliquen a cremades.

Juglans regia (plantat) NOGUERA La noguera t fulles grans compostes per folols ovats, de color verd clar i ms que aromtiques una mica repellents. Diuen que per evitar marejar-se si es fa la becaina a sota cal anar pessigant alguna fulla de tant en tant. Per altra banda la fulla de noguera sembla ser un remei universal, almenys pel que fa al que es pugui curar des de fora. Mal d'esquena - alteratiu - anod - antihelmntic - ntrax - escrfula - aftes - astringent - bactericida - clics - cncer de mama - cncer i coll de matriu - colagog - clic - conjuntivitis tes - dentifrici - depuratiu - detergent - digestiu - dirtic - disenteria - czema - ejaculaci preco - cabells blancs - dirtic - insecticida - conjuntivitis - dentifrici - depuratiu - pirosi - hemorrgies - tumors de tiroides - impotncia - insecticida - memria - intest - ronyons - pulmons - laxant - cames inflades - leucorrea - clculs - rejovenidor - reuma - semen escs - inflamacions - estimulant - sfilis - voltadits - vermfug - vitiligen. Mgia: Portades les Nous com amulet reforcen el cor, eviten els dolors reumtics. Si ens regalen Nous, aconseguirem els nostres desitjos. Posades sobre el cap prevenen la insolaci. Per allunyar els embarassos, una dona acabada de casar ha de posar tantes Nous torrades com anys vulgui mantenir aix, sota la roba interior. Per ho ha de fer ja en la mateixa nit del casament. Flor de BACH: covardia per excs de condicionament extern, poca llibertat, poc carcter, influncies alienes excessives. Les llavors o Nous convenen als qui tenen memria feble. Els envans membranosos llenyosos interns donen una tisana que convenen als febles de cor. Menjar Nous preveu fins a cert punt problemes cardacs. Podria ser que s'allargus la vida. Tamb ajuda a baixar el colesterol LDL. Es recomanen contra el mal d'esquena, clculs urinaris, enuresi, dolors diversos, cucs intestinals, cncer de mama, disenteria, pirosi, impotncia, poca memria, leucorrea, metritis, pielonefritis, debilitat de cames, debilitat pulmonar, sfilis, tuberculosi, cucs intestinals. Conv als diabtics. L'oli conv per fer massatges a nens amb poc creixement, anmics. El suc fresc de la Nuez s'aplica a herpes.

Juncus effusus JONQUERA Jonc de tiges dretes i fines, abundants, per friables. La tisana es dona als nens petits per ajudar-los a dormir b. Leffusol i el juncosol semblen els responsables de les seves virtuts ansioltica i sedant. Est indicat per a corregir petites convulsions. Com a dirtic est indicat en estrangria o disria, clculs i inflamaci de vies urinries. Com a depuratiu est indicat en ictercia i fstules. Tamb s pectoral.

Knautia arvernensis /arvensis VDUES BORDES Herba amb caps de flors de color de rosa i fulles oposades allargades acabades en punta. La planta sha emprat com a astringent, pectoral (tos ferina, tuberculosi), depurativa (ictercia) i vulnerria. Sobre tot per a guarir malalties de la pell (talls, cremades, xarampi, escarlatina, sarna, tinya). En cataplasma contra condilomes i escrfules. Cont:

C-6 flavone glycoside cryptochlorogenic acid chlorogenic acid 2-O-trans-caffeoylhydrocitric acid isovitexin 7-beta-D-glucopyranoside 7,4'-dihydroxy-5-methoxyflavone-6-C-beta-D-glucopyranoside

3,5-O-dicaffeoylquinic acid 4,5-O-dicaffeoylquinic acid

Lactuca serriola / virosa ENSIAM BORD Ensiam de fulles molt menors que el cultivat, blavoses i ms planes i resistents. Una espcies t les fulles ms dretes i partides i laltra ms planes i enteres. Lensiam bord es considera una planta anodina, narctica, antitussgena, antiasmtica, anticancerosa, hipntica, dirtica, galactagoga, sedant, tnica, soporfera, sudorfica. Sha emprat o b la planta o la llet (lactucari) contra reuma, la tos nerviosa, tos ferina, la hidropesia, la ictercia, la depressi, les fbies, la hiperactivitat infantil, insomni i ansietat. s perillosa per els alcohlics. En homeopatia s un remei contra catarro, cirrosis heptica, gasos, infeccions del tracte genital i urinari. La llet saplica a les berrugues tamb.

Lapsana communis HERBA DE LES MAMELLES Herba alteta i fina per amb fulles basals grans, i amb flors grogues molt menudes similars a les dels lletsons. Sempra en petit cataplasma per les esquerdes doloroses als mugrons, i per guarir talls i dermatitis,i desinflar ganglis. Presa, hom la recomana contra estrenyiment, diabetis, poliria, i com a dirtica, emollient, i tnica. Les fulles quan la planta encara no ha tret la flor sn comestibles tant crues en amanides com cuites en sopes o com a verdura. A partir del ltex es varen identificar cinc glucsids del guaianlid.

Laserpitium siler COM MARR Umbellfera grosseta amb folols oblongo - lanceolats enters i inflorescncia que al refregar-la emet una olor forta. Sha emprat la rel contra problemes dentals i cncer de genives. Tamb com a culinria. I contra esclerosis de melsa i com a digestiva estomacal.

Laserpitium latifolium TURBIT Umbellfera de fulles de color gris verds, compostes de folols ellptics dentats. La rel s aromtica i pot donar bon gust a les sopes o a la verdura com ara les carxofes. Les llavors sempren per elaborar algunes cerveses. En general s planta tnica i estomacal (contra anorxia i disppsia).

Lathyrus aphaca GERDELL / BANYA DE CABRA Guixa menuda de floretes grogues i fulles com triangulars amples. Semprava com a resolutiva (flors) i com narctica en cncer (fruits molt madurs).

Lathyrus pratensis GUIXA DE PRAT Guixa silvestre de flors grogues, ms fina que les pesoleres. Sha emprat contra el cncer. s antifngica (contra Candida i Aspergills). Actua com a repellent de ratolins. Amb els psols sen fa un cataplasma resolutiu. Menjar-los a algunes persones els provoca latirisme.

Laurus nobilis (plantat) LLORER Arbre de fulles amplament lanceolades, aromtiques, planes. Porta clarividncia, visions i somnis proftics. Prev les actuacions dels fantasmes i dels poltergeists. Porta fora fsica als esportistes de la lluita quan el porten o quan els han fet massatge amb el sab fet amb greix de baies de llorer. Escrivint un desig sobre un full i cremant pot ajudar a fer-ho realitat. Hom diu que el llorer beneit per Rams repelleix als raigs. S'usa molt en cuina. s planta digestiva i antiinflamatria. Va b bullit en vinagre en compreses per dolors de la grip o mals reumtics, o picades de bestioles (mosquits, etc.), en sinusitis, mal de ronyons, mal de la regla. Internament, a ms de millorar la digesti, estaria indicat en grip, hepatitis i paludisme. L'oli essencial est indicat en lumblgia i dolors musculars (torticoli, etc.). (Es prepara el sab dlep amb greix de la baia del Llorer). Grans, furncols. Aftes, amigdalitis, blefaritis. Angina de pit, coronaritis. Calvcie. Treu l'excs de YIN al budell prim, vescula biliar o pncrees. Dolors de la grip (ulls, pit, cap, costelles). Enterocolitis vrica. Hepatitis vrica. Hipertensi, histria. Reuma deformatori. Cellulitis, fongs, contusions. Hodgkin, adenitis. Distonia neuro - circulatria.

Lavandula angustifolia ESPGOL DE MUNTANYA s lespgol amb inflorescncia no ramificada, amb flors no gaire lluny de les fulles, i amb brctees, entre els flors, amples. Loli essencial cont acetat de linalil (55%) i linalol (35) principalment. Hom considera que lespgol millor s lhbrid entre angustifolia x latifolia= L. burnatii. En general lespgol s: analgsic antibitic anticoagulant suau antihelmntic anti-arnes antiptrid antireumtic antisptic antitussgen antiver aperitiu calmant de lexcitabilitat cerebro-espinal carminatiu cicatritzant colagog colertic cordial depuratiu digestiu dirtic ecblic emmenagog espasmoltic estomacal estimulant del creixement de les plomes (a les aus) excitant (a grans dosis) fludificant de mucositats fumigant (insecticida) fungicida - hipotensor perfum repellent de mosquits sedant suau sudorfic vermfug viricida - vulnerari. Lespgol sempra contra : cid ric acne acne rosaci afonia agulletes (cruiximent) alopcia amaurosi anmia angoixa ansietat apoplexia artritis asma blefaritis bronquitis mucosa cabell debilitat cncer destmac cara congestionada cistitis colesterol congesti cerebral - contractures musculars ( i rampes) cremades - crisis nervioses cucs intestinals - debilitat muscular depressi dermatitis desmais diftria disppsies discinsia biliar dolor a les articulacions dolor als ulls - czema perianal enteritis epilpsia erupcions amb febre escrfula esgotament nervis (per excs de conducci) - espasmes al cor o a les artries estmac irritable fatiga ferides o talls fetge congestionat - fstules anals gasos gonorrea grip hidropesia hipertensi histria ictercia indigesti - insomni irritabilitat laringitis leucorrea mal de queixal mal dorella - mal de panxa (de nens petits) mal humor mala circulaci mareig melsa inflamada - migranya mossegades de serps nusees nerviosisme neurlgies oligria palpitacions parlisi part dificults picadures dinsectes polls plexe solar engarrotat pulmonia quequesa - raquitisme regla escassa reuma sarna sinusitis taquicrdia tifus tinya tos espasmdica tos ferina tuberculosi lceres gastroduodenals lceres sifiltiques - lceres varicoses vertigen vmits.

A Moi hi ha la tradici de collir-ne pel 15 dagost, guardar-lo, i cremar-lo la nit de reis per tenir ms regals tot i donant la benvinguda las reis mags. Posat a lhabitaci lleva lansietat pel sexe o la por a la confessi.

Ligustrum vulgare OLIVERETA Arbust de fulles dun verd llustrs, ple de flors blanquinoses molt aromtiques. Les fulles sempren per a glopejar i aix llevar el delit pel tabac, o sempren en banys per a combatre infeccions a la vulva (craurosi) o leucorrees. Tamb laigua de les fulles sha emprat per a netejar ferides, o per a confeccionar corones per als campions olmpics. Els branquillons sempren per a fer cistells. Els fruits (txics) sempraven per a fer tinta per escriure o un colorant per a cobrir les canes, i externament per a curar petites nafres. Els fruits, combinats amb alum com a mordent, tenyeixen la llana de color violeta morat. Si sen pren pot haver-hi hemorrgies internes i diarrea, per en petites quantitats semprava com a colorant al vi. Lescora la recomanen contra lestrenyiment. Semprava combinada amb alum com a mordent per a tenyir la llana de color groc verds. Les flors sn laxants i sedants (contra lestrs). Poden emprar-se contra tumors dvula, angines, aftes i ferides a la boca. Contingut en principis actius: - cid behnic: a lescora. Cosmtic. - cid sirngic: a lescora. Antioxidant a 30 ppm (IC40) - ligulina: als fruits (matria colorant) - mannitol: a lescora. Contra el glaucoma, inflamacions, nefritis, malaltia de Reye, espasmes, cucs intestinals. I, com a edulcorant, per prevenir mutacions, i oxidacions per radicals lliures. s dirtic, i laxant. - siringina: a la fulla. Baixa la tensi, s adaptogen, antipirtic. Rebaixa la resposta immunitria, per la via del complement (antiallrgic). Rebaixa lestrs. s neurotrpic y tnic. - tan: a les fulles i a lescora (6-10%). Contra cucs intestinals, bacteris, cncer, diarrea, disenteria, intoxicaci heptica, SIDA, hipertensi, mutacions, prdua de grassa, nefritis, radicals lliures (antioxidant noms amb 1/3 de lactivitat de la quercetina), tumors (via xantina-oxidasa i ornitina-descarboxilasa), nafres, virus, cries (via la glucosil-transferasa), immunitat disparada, oxidaci de les grasses. Els tanins poden ser psicotrpics, i IMAO (anti-Parkinson). s medicinal (segons JEAN VALNET) - Per s intern cal emprar les fulles en decocci: 50 g per litre. Fer-ho bullir noms 1 minut. Deixar reposar 15 minuts. Beuren dos gots al dia. Per s extern, conv emprar la decocci ms concentrada i combinar les fulles amb arrel de Malv.

Linum catharticum CANXALAIGUA Herba molt fina i baixa, ramificada i tendra, amb algunes flors blanques molt menudes. Sempra com a dirtica, laxant, heptica i biliar,i contra parsits intestinals, reuma muscular, catarro pulmonar. En homeopatia sempra contra bronquitis, dolors de la regla, amenorrea, diarrea i hemorroides. La planta pot resultar vomitiva i provocar reacci allrgica forta.

Linum milleti (=salsoloides) LLI DEL CABRER Mateta de llocs assolellats curulla de flors blanques campanulades que miren amunt. Sha emprat contra els clculs de les vies urinries.

Linum perenne LLI BLAU Lli amb tiges dretes i flors blaves amb ptals de menys de 2 cm. Planta antireumtica, carminativa, cosmtica (cabells,psoriasis), emollient, estomacal, i oftlmica. La rel sempra contra els clic heptics.

Linum viscosum LLI ROSAT Lli no massa alt, de flors grans i de color de rosa.

Lithospermum purpureo-coeruleum MILL GRU Les flors daquesta planta pluricaule, de fulles verdes dbils, i de la forma de les de lolivera, sn a la vegada blaves i morades. Cal no confondre-la amb el Mill del Sol (Lithospermum officinale), que t les flors blanquinoses i la tija principal molt ms importanti dreta. La planta sempra contra problemes a la prstata, pedres als ronyons o a la bufeta, reuma, tos (efecte mucoltic), dermatitis (czema, picors), inflamaci de budells. Cont allantona, tanins, saponines i muclags.

Lonicera xylosteum XUCLAMEL XILOST Ms que una liana aquest xuclamel s un arbust, de fulles ellptiques de color verd fosc de mida mitjana i disposades gaireb en un sol pla a banda i banda de les tiges. Sen fan escombres amb les tiges. De les flors sen pot fer un xarop contra la tos o una infusi antiespasmdica, contra diarrees, febre, pedres als ronyons i malalties pulmonars. Els fruits sn vomitius i purgants. Les fulles sn vulnerries i van b per a glopejar quan hi ha aftes a la boca, i prenent-la laigua, contra malalties del fetge o la melsa. Fan suar. Les llavors sn dirtiques. Lescora s dirtica i sudorfica i va b contra el catarro.

Mantisalca (=Microlonchus) salmantica HERBA ESCROMBRERA La planta, que gaireb tot sn tiges, es recull i es penja de cap per avall i, un cop seca, sen fan feixos com a escombres. La decocci de les carxofetes, presa, abaixa el sucre de la sang.

Medicago sativa ALFALS Lalfals pot crixer fora dels conreus, i pot tenir les flors dun blau ms fosc que el cultivat tpic, o fins i tot tenir-les de color groc clar. Per sempre t pls blancs i rectes a la perifria de la fulla (trifolliolada). La rel conv a les mares per a tenir ms llet (o a les vaques), i als homes per a combatre la hipertrfia prosttica. La decocci de la rel conv prendre-la contra el mal destmac. I fer-ne banys de boca contra el mal de queixal. Les flors es prenen en infusi contra el cansament i la insolaci. El cataplasma de les fulles atura la sang de les hemorrgies i desinflama les masegades o patacades. Es prepara sola o amb llard de porc. Amb llard, combat el mal destmac (aplicada per fora), els furncols, les torades de peu, el lumbago, reuma,mal de panxa, fstules, mal de coll. Amb vinagre i sal atura hemorrgies del nas o hemorrgies per cops. El suc de la planta escalfat va b contra el mal dorella. La mel conv als qui tenen varius. Tamb els conv caminar descalos vora les mates dalfals. s una planta que cont ms oligoelements i vitamines que les altres. Per un tip dalfals tendre pot provocar gasos (timpanisme) als animals. Pres amb moderaci ajuda a combatre els dolors, lartritis, les infeccions, al cncer, el cansament del cor, el colesterol i els triglicrids, la falta dorina, les pedres als ronyons, la falta de regla, la poca memria,

les pedres als ronyons, lanmia (de glbuls rojos o de plaquetes), la tuberculosi, el raquitisme,el Marfan (malaltia que afecta el teixit conjuntiu) i les hemorrgies internes. Ajuda a evitar cries a les dents i a que pugi el sucre a la sang (diabetis). Ajuda a descontaminar de txics i de la radioactivitat. Ajuda contra losteoporosi, la poca cicatritzaci de ferides, i millora lestat mental i el sistema immunitari. Lalfals germinat s molt saludable. Conv a les pre-menopusiques, a les afectades per tumors de mama i als qui pateixen de cncer de clon, pncrees o leucmia. Hi ha dubtes sobre el seu efecte nociu (pels orotats) sobre els tumors de tiroides). Les llavoretes es barregen amb la sal per donar-li ms bon gust. La planta inactiva la vitamina E i per tant no s bo prendre les dues coses a la vegada. No conv als afectats per malalties autoimmunes. I ja que abaixa la hormona lutenitzant (LH), podria resultar anticonceptiva. Un ritual esotric assegura que si escampem les cendres de lalfals pel voltant de la casa allunyarem la pobresa i la fam.

Mentha longifolia MENTA DE LLOP Menta de fulles allargades acabades en punta, molt peludes i blanques per baix, de sabor amarg i picant. Creix sempre vora els recs. Les fulles, aplicades per la part llanosa sempren per a netejar les dents. La planta, deixada a la pallissa, espanta les rates i ratolins. Lextracte de la planta fet amb metanol t acci antifngica contra cndides. La infusi suau alleugereix els dolors de la regla. Feta molt concentrada podria resultar abortiva, com loli essencial. La planta cont fins a un 5 per mil doli essencial que sha emprat en confiteria. Aquest oli essencial est composat principalment i en general per pulegona (54%), isomentona (12%), 1,8-cineol (7%), borneol (7%) i piperitenona-xid (3%). Per segons la zona geogrfica on es faci, les proporcions canvien molt. Per exemple, a Grcia el darrer component s el principal. Loli essencial, a part de ser abortiu, insecticida i acaricida, combat la Listeria monocytogenes i la Klebsiella pneumoniae. La planta sha emprat contra malalties pulmonars (asma, bronquitis, tos, refredat, grip, febre), digestives (fetge, estmac, bufeta del fel, gasos, diarrees, clon irritable), contra parsits (cucs intestinals), contra dolors (de la regla, de cap, desquena), i com a refrescant i antireumtica. Tamb contra hemiplegies. Assaigs de laboratori han demostrat la seva eficcia contra el virus de la sida HIV-1BaL i la transcriptasa inversa. Ls principal, per, s com a digestiva i antiespasmdica. Cont apigenina-7-O-glucsid, que resulta molt antimutagnica. I cont almenys dos cerebrsids (longifosid A, B). I longitn (un glicsid de flavanona), longifona (derivat halogenat de la mentona), i longsid A i B (glicsids del beta-sitosterol).

Onobrychis supina/argentea TREPADELLA BORDA Trepadella silvestre, ms petita i ms peluda que la cultivada. Sudorfica contra malestar del catarro pulmonar. Espcies similars shan emprat contra parsits interns a les ovelles (nematodes, Eimeria) i contra tumors a la prstata. I, externament, contra dolors, en cataplasma.

Ononis spinosa GAONS Mata baixa similar a lalfals, per ms ajaguda, amb flors rosades i algunes punxes llargues mig amagades. Les arrels sn tant fortes que aturaven larada dels bous. s laxant suau, depurativa, mucoltica i antiinflamatria. Si la rel tendra es prepara en infusi (reposant desprs darrencar el bull mitja hora) , aleshores t un efecte dirtic. Per si la rel seca es fa bullir ms de 5 minuts, aleshores lefecte s antidirtic.

La rel sempra contra: albuminria - asma clculs a les vies urinries cistitis - clics nefrtics dermatitis edema per varicocele a l escrot edema cardac gingivitis - gota halitosis infeccions urinries ictercia hepatitis herpes zster - histria mal de queixal melsa inflamada - nefritis - reuma - tos.

Orchis mascula LLIRIS DE PRAT Orqudia de flors de color morat molt intens. Dels tubercles sen feia el salep, astringent, mucoltic, tnic per a convalescents i afrodisac. La gelea es prepara amb una part de tubercle picolat i 50 parts daigua. La recomanen contra mal destmac, singlots, tuberculosi, gota; i externament contra furncols, ferides, dermatitis, tumors de la pell.

Origanum vulgare ORENGA Planta aromtica culinria, de tiges morades i fulletes rombodals arrodonides. Recollit el 10 d'agost (Sant Lloren), abans de la sortida del sol, protegeix la casa dels incendis. Afrodisac anticancerigen antiespasmdic - antimicrobi (fins i tot contra Listeria monocytogenes) antioxidant carminatiu - colagog (bilis) condiment- corregeix l'excs de yin a la sang i en el sistema immunitari digestiu - emmenagog (fa venir la regla) estomacal expectorant immunostimulant miorelaxant- preventiu de malalties tropicals (amebes, lmblies, paludisme, etc.) sudorfic tnic. Indicat contra: adenitis aerofgia aftes bucals - amebiasi amenorrea anorxia - asma - astnia nerviosa bronquitis crnica bulmia cndides cansament mental - cellulitis cistitis dermatitis diarrea - disenteria - distensi abdominal czema UE - enterocolitis estrs - faringitis ferides flemons UE fongs UE grip - hipotensi ictercia - infeccions pulmonars - infeccions urogenitals - infeccions vriques - intoxicaci per marihuana, opi, jusquiam- mal de queixal mal dorella - melsa delicada nusees - nefritis nemtodes - neuritis otitis paludisme - picades de bestioles picors - pielonefritis - polls UE - prstata psoriasi UE - pulmonies - refredat retenci de lquids - reuma rinitis (rinovirus) sarna sndrome premenstrual - sordesa taquicrdia - tos irritativa - tuberculosi tumors lcera gastroduodenal. Xarop contra el refredat: roman, figues seques, pell de taronja, mel. O b: gavarreres, figues seques i panses. Barreja contra lasfxia (dispnea): orenga, roman i farigola. Aigua bona de boca: orenga, figues seques, poma i mel. Loli essencial pot provocar (> 2 gotes al dia) irritaci, hiperexcitabilitat nerviosa, nerviosisme, insomni, i fins i tot convulsions. Seria imprudent de prendre ms de 20 g de fulles al dia en cas d'embars o lactncia, o en nens amb tendncia a l'epilpsia.

Orobanche gracilis FRARES Herba parsita, de color gris rosat, que aixeca poc ms dun pam als prats. Tnica, afrodisaca, laxant i dirtica. Sha emprat contra cncer (leucmia) i contra gonorrea, dismenorrea, i espermatorrea. Sha emprat com a consolador.

Parietaria officinalis HERBA DE SANT PERE/ MORELLA ROQUERA Herba de tiges rogenques, peludeta, i fulles apegaloses rombodals, que creix a les parets. Daqu li ve el nom de Parietria. Externament sempra en cataplasma

resolutiu per a llevar cap a fora el pus intern duna ferida, o per a curar ferides, talls, o cremades. Tamb contra les morenes, magolaments, xantomes, psoriasi, impetigen i taques com ara pigues. En banys sempra per a augmentar la intelligncia dels nens petits. Tendra sempra com un parrac per a netejar les dents, o vidres o cassoles daram. Per altra banda, internament es pren contra pedres als ronyons (clics nefrtics) o a la bufeta de lorina o de la fel, uretritis, cistitis, pielonefritis, hepatitis, mala circulaci cerebral, gota, grip intestinal, pulmonia, reuma, acaloraments i nerviosisme. Cont fora nitrat potssic, i per tant s desaconsellable que en prenguin els nens petits, ja que els podria provocar metahemoglobinmia. El nitrat potssic s dirtic i anafrodisac. La planta tendra dna bon sabor a les truites. Les fa ms esponjoses. El pollen, dunes 15 micrmetres de dimetre, a algunes persones el provoca allrgies greus.

Pastinaca sativa XIRIVIA Planta silvestre similar a la Xirivia de lhort. s laxant i dirtica suau. Ajuda a posar b lestmac i a fer venir la regla. La rel pot emprar-se externament contra les taques blanques de la pell (vitiligo) i la psoriasis, per cal posar a cura a no prendre el sol, perqu pot haver-hi irritaci per fotosensibilitzaci, degut a la xantotoxina. Tamb el cataplasma serveix per desinflamar. La rel s ms dola desprs de les primeres glaades de la tardor. Cuita dna bon sabor al menjar (verdures, pastissos). Les llavors tamb tenen bon sabor (similar a lAnet), per contenen miristicina, una mica psicodlica. La rel s considerada tnica afrodisaca. Com a dirtica la recomanen contra pedres, edemes i pielonefritis. Conv als malalts dels pulmons o de lestmac, als qui tenen mal de panxa, o reuma, insomni i dolors. Les fulles tendres de la primavera sempren com a amanida. A lestiu, la planta triturada es deixa en maceraci una nit i laigua sempra per a ruixar les plantes i alliberar-les de pugons i aranyes roges.

Petunia hybrida (plantat) PETNIES Flors campanulades aromtiques de diversos colors, plantades a les torretes, originries del Brasil. Tant respirar-ne laroma com prendren la infusi ajuda a dormir b. Laroma es deu a derivats benzenoides/fenilpropanoides, per principalment a la beta-ionona. La beta-ionona pot ser la responsable de les allrgies provocades per les flors. Per actua contra bactries, cncer (melanoma),cries, colesterol, fongs, nematodes i Trichomonas.

Peucedanum officinale FONOLL DE PORC Herba similar al fonoll, molt fina. Emprada en homeopatia contra catarro pulmonar i dolor de la regla. La rel deixa anar un suc groc que un cop sec podria emprar-se com si fos encens, que tindria olor sulfurosa. Potser les tiges seques sempraven per a conservar les brases durant els viatges a peu a lEdat de Pedra. Sha emprat en bruixeria per espantar els mals esperits. Tot i ser planta culinria, un excs pot resultar txic, degut a la miristicina (tamb present a la Nou Moscada, per exemple). Sha emprat contra afeccions bucals com ara mal de queixal i parlisis de la llengua. Sobre el sistema nervis t efecte analgsic i en part estimulant i en part sedant. Sobre la pell actua com a sudorfic i depuratiu, per pot resultar foto-sensibilitzant. Sobre els pulmons actua com a mucoltic tant en tos, refredat, catarro, traquetis, bronquitis o asma. Respecte al tub digestiu actua com a lleuger laxant i es recomana contra gastroenteritis, anorxia, disppsia, gastritis, aerofgia. Tamb es recomana contra la ictercia, la gota i els dolors de la regla.

Philadelphus coronarius (plantat) XERINGUILLA Arbust originari dArmnia, plantat als jardins per les flors blanques oloroses. Herba sabonera que dna lluentor i olor als cabells. Emprada en homeopatia contra trastorns de la regla. Extractes de les flors actuen contra leucmia (HeLa) i contra cncer de mama (MCF-7). Tenen un lleuger efecte antibitic (30%9 sobre E. fecalis). Les fulles tenen activitat contra radicals lliures a concentracions de 0.05 microM/mL. El nctar cont sacarosa, glucosa, fructosa i sedoheptulosa. Lexudat de les arrels cont L-triptfan. Entre els principis actius derivats de lcid fenlic cont: cid 4-hidroxifenolactic / cid 4-fenoxibenzoic / cid protocatechuic / cid genstic / cid vainllic / cid sirngic. A ms, dentre els derivats de lcid cinnmic, cont: cid cumric, cid cafeic, cid ferlic, cid sinpic. A part, cont: tanins, leucoantocianines, cumarines (hidrangetina, escopolina), flavonsids (kaempferol, quercetina), saponines, triterpenoids (cid 3-beta-acetil-oleanlic, uvaol, taraxerol, alfa-amirina, beta-amirina, cid urslic, cid oleanlic), i esteroides (3-beta-D-stigmasterol-glucsid). Loli essencial de les flors fresques cont epi-13-manool (48%). El de les flors assecades cont: isolongifolol (15%), nonan-2-ol (11%) i 7-hidroxi-cumarina (10%). Loli essencial de les fulles fresques cont (E,E) farnesol (37%). Per a tenir un efecte teraputic ms complet val ms emprar una barreja de flors, fulles i branquillons.

Plantago lanceolada ORELLA DE LLEBRE/ PLANTATGE DE FULLA ESTRETA De Fulles estretes, de color verd fosc, de fins a 20 x 2 cm, lanceolades, amb 5 nervis molt marcats, especialment pel revers. Tija no llanosa. Rels fasciculades. s extern: picadures d'insectes, talls, mal de queixal, mal d'orella, conjuntivitis. Els rels sn un remei anestesiant (una rel neta, s posa al conducte auditiu). Posada com amulet al pit van curant els hemorroides. En general, s'empra directament contra hemorroides, escaldadures, nafres, grans, ferides, conjuntivitis, cabell que cau, picadures de bestioletes, berrugues, fstules, cremades. s intern: tos, asma, tuberculosi, leucmia, cncer, clculs urinaris, pielonefritis, prostatisme, erupcions a la pell, disenteria, hemorrgies. La inflorescncia (oblonga), s el ms dirtic. La planta s alterativa, aperitiva, dirtica, astringent, antiinflamatria, bquica, litotrptica, anticancerosa, hemosttica, desobstructiva, depurativa, vermfuga, vulnerria. Contra leucmia, tos, clculs urinaris, enteritis, bronquitis, mal de coll, cncer d'estmac, infeccions genitourinries, hepatitis, tuberculosi, aprimament. Propietats: antibacteri - antiltic - antiinflamatori - aperitiu - astringent - depuratiu - desobstructiva - dirtic (especialment, les inflorescncies) emollient - hemosttic - heptic - laxant - refrigerant - sialagog vulnerari. Usos: abscessos allrgies - asma - bronquitis - cncer - refredat - cistitis - colecistitis - clon irritable - conjuntivitis - czemes - febre del fenc - gastroenteritis - hematria - ferides - hemoptisi - hemorroides - hidropesia - picades d'insectes - pulmonia - cremades - refredat - reuma - rascades a la pell - set en afectats per cncer - sinusitis tos (de coll) en nens - tos ferina - traquetis - lceres malignes.

Plantago major PLANTATGE DE FULLA GRAN La fulla s amplament oval i afuada a ambdues puntes, i de mida molt variable segons ladob i laigua de la que disposi. En tot cas les fulles no jauen per terra. Una arrel a la butxaca protegeix de les serps [els alls tamb ho fan]. L'arrel fresca introduda en el conducte auditiu extern actua com anestesiant dels dolors del cos durant una estona. En els cotxes, la mata penjada protegeix dels mals esperits. Lligada amb un fil de llana vermell al cap alleuja el mal de cap.

Purifica la sang, els pulmons, l'estmac i la melsa. s astringent, cicatritzant, emollient, antihemorrgica (fins i tot en hemoflies), dirtica i emmenagoga. Estan indicada contra: debilitat general, primesa, raquitisme, hemorroides, leucmies, tuberculosi, bronquitis, faringitis, pielonefritis, diarrees, disenteries, leucorrea, conjuntivitis, nafres, gingivitis, malalties de la pell (s extern i intern), picades d'insectes, cremades, talls, encetades, hipertrfia prosttica (cataplasma amb Verbena officinalis). Propietats: Afrodisac (inflorescncia) - anod - antihemorrgic antimicrobi aperitiu - astringent cicatritzant comestible - contraver - depuratiu (sang, pulmons i tub digestiu) - dirtic (especialment les inflorescncies) (clorurs, cid ric, urea) emollient - expectorant- hemosttic-hipoglucemiant-refrigerant-resolutiu-vermfug-vulnerari. Usos: abscessos - cid ric - acne rosaci - amebiasis - ampolles - ascites - asma - balanitis - blefaritis - bronquitis - caiguda del cabell - cncer de boca - cncer d'estmac - cncer de matriu - cncer de