Itinerari 4

5
Escoles Minguella. Projecte M ITINERARI-4 ACTIVITAT-2 Aquesta col·lecció la formen pe en un intent per part del Par centrarem en el col·lecció d'Egip esplèndida la vida quotidiana a continuació i relacioneu-los amb 1 Montserrat: Un Munt d’Aventures 2012-13 eces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia re Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bí pte, que presenta més de 300 peces que permeten a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elemen b la seva imatge: B=4 C=7 D=2 E=6 F=3 H=1 a, Palestina i Egipte, íblia. Nosaltres ens recrear de manera nts que descrivim a

description

Projecte Montserrat

Transcript of Itinerari 4

Escoles Minguella. Projecte Montserrat: Un Munt d

ITINERARI-4

ACTIVITAT-2

Aquesta col·lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte,

en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens

centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera

esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Ident

continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:

1

Minguella. Projecte Montserrat: Un Munt d’Aventures 2012-13

Aquesta col·lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte,

intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens

centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera

esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a

los amb la seva imatge:

B=4

C=7

D=2

E=6

F=3

H=1

Aquesta col·lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte,

intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens

centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera

ifiqueu els elements que descrivim a

ACTIVITAT – 3

La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat

diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica

original (s.XII-XIII) fins els nostres dies.

Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin

període pertany i identifiqueu els elements que e

1. Encapçala l'exposició una repro

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa

gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva

maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima,

davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els

turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

2

Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix un itinerari cronològic per les

diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica

XIII) fins els nostres dies.

Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin

període pertany i identifiqueu els elements que es repeteixen en les composicions.

Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla

romànica original, objecte de les diferents interpretacions

que es mostren a continuació.

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa

gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva

maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima,

davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els

turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista

encara es representa la Mare de Déu de quatre formes

diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en

compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus

atributs.

G=5

ofereix un itinerari cronològic per les

diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica

Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin

ducció fotogràfica de la talla

romànica original, objecte de les diferents interpretacions

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa

gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove

maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima,

davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista

encara es representa la Mare de Déu de quatre formes

diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en

compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus

3

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i

senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un

tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya

darrera, cada vegada representada amb més

precisió, porta vestits folgats i de lecs

ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb

les seves millors corones, amb tots els atributs i la

pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a

representar la Mare de Déu amb els vestits

encarcarats i en forma de campana, que ja

portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881

va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos

nous elements l'acompanyen: la corona i el

ceptre, símbols del patronatge.

6. La revalorització dels períodes medievals i el

desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer

augmentar l’ interès per restituir la imatge de Santa

Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien

sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap

indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja

sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron

d'argent que embolcalla la imatge.

4

ACTIVITAT 4

Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria i mostra l'evolució

dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia. Podríeu dir per a què serveixen

cadascun d'aquests objectes que formen part de la col·lecció?

A-El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a

contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística.

B- A la custodia se l’anomena també ostensori. Al culte catòlic, és la peça d'or, o altre metall preciós, on

es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per a adoració dels fidels.

C- Una canadella o setrill de missa és una gerra petita utilitzada a la missa per portar l'aigua o el vi que

es fan servir en la consagració.

D- S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relíquies o records dels sants i exposar-les a la

veneració dels fidels.

5

E- Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei.

F- El bàcul pastoral és un bastó que porten els bisbes.