Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

14
Patologies més comunes que es poden trobar en un centre esportiu Vanesa Vázquez Rivas de Roca

Transcript of Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Page 1: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

 

 

 

Patologies  més  comunes  que  es  poden  trobar  en  un  centre  esportiu  

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  

 

Page 2: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  2  

 

ÍNDEX  

 

Introducció  .....................................................................................................................  3  

Aparell  circulatori  .........................................................................................................  4  

Aparell  respiratori  ........................................................................................................  5  

Aparell  locomotor  .......................................................................................................  12  

Sistema  endocrí  ...........................................................................................................  14

Page 3: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  3  

 

Introducció  

Actualment  la  manca  d’activitat  física  provoca  el  sedentarisme  i  la  incidència  de  

les  malalties  cròniques  més  freqüents  com,  per  exemple,  l’obesitat,  la  diabetis,  la  

hipertensió  arterial,  les  malalties  cardiovasculars  o  respiratòries.  

 

Amb   l’exercici   físic   es   redueix   la   possibilitat   de   patir   un   infart   de  miocardi   o  

cerebral,   osteoporosi,   diabetis   tipus   2,   hipertensió   arterial,   augment   del  

colesterol  sanguini,  excés  de  pes  o  càncer  de  còlon,  entre  altres.  

 

A  continuació  com  a  prescriptora  de  l’Activitat  Física  us  presento  les  patologies  

més   comunes   que   ens   podem   trobar   en   un   centre   esportiu,   a   més   de   com  

treballar-­‐‑les  per  millorar  l’estat,  i  la  condició    física  de  les  persones.  

 

Page 4: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  4  

 

APARELL  CIRCULATORI  

 

HIPERTENSIÓ  ARTERIAL  

La  pressió  arterial  sistólica  de  les  persones  hipertenses  arriba  a  xifres  més  altes  

que   la  de   les  persones  normotenses.  En  canvi,   la  pressió  arterial  diastòlica  pot  

no   variar   o   augmentar   només   lleugerament   (perquè   tenen   una   resposta  

vasodilatadora   alterada).   Després   dels   30   minuts   d’Activitat   Física   la   pressió  

arterial  es  manté  a  nivells  més  òptims.  

Objectius:  Controlar   la  pressió  arterial  en  uns  valors  recuperats.  Evitar   l’excés  

de  pes.  Incentivar  un  canvi  d’estil  de  vida  (si  cal).  

Activitats   recomanades:   es   recomanen   activitats   aeròbiques   on   es   mobilitzin  

grans   grups   musculars,   com   ara   caminar,   córrer,   nedar,   anar   amb   bicicleta   i  

qualsevol  altra  activitat  que  es  pugui  mantenir  durant  períodes  prolongats  de  

temps.    

Precaucions:  No  s’ha  de  fer  exercici  si  la  pressió  arterial  sistòlica  és  >200  mmHg  

o   si   la   diastòlica   és   >115   mmHg.   En   les   persones   amb   hipertensió   no   es  

recomana   treball  de   reforçament  muscular   (excepte   l’entrenament  de   força   en  

circuit)   perquè   no   solament   no   disminueix   la   pressió   arterial   sinó   que   pot  

augmentar  de  manera  exagerada  durant  l’exercici  i  provocar  complicacions.  Es  

recomana   utilitzar   moltes   repeticions   i   baixes   resistències,   amb   grans   grups  

musculars.  No  fer  treball  de  força  si  la  hipertensió  no  està  controlada  >PAS  180  

mmHg  o  la  PAD  mmHg.  (Cal  mesurar  la  pressió  abans  de  l’exercici).  

 

Page 5: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  5  

 

APARELL  RESPIRATORI  

 

L’ASMA  

L’exercici   pot   desencadenar   una   crisi   d’asma   (intensitat   elevada,   durant   un  

mínim  de  6-­‐‑8  min).  

Les  crisis  associades  a  l’exercici  (en  cas  d’aparèixer,  ho  fan  durant  la  pràctica  de  

treballs  molt  més  intensos).  

Objectius:  Millorar  la  condició  física  global  del  pacient,  i  millorar  la  condició  de  

la  musculatura  respiratòria.  

Activitats  recomanades:  

-­‐‑   Treball   de   resistència:   primer   exercicis   amb   intervals   curts.   Participen   grans  

grups   musculars.   El   volum   setmanal   serà   de   3   dies   a   la   setmana,   però  

preferiblement   cada   dia.   Les   sessions   duraran   entre   45   –   60   minuts.   Evitar  

intensitats  elevades  i  estrés  competitiu  a  l’inici  de  la  pràctica.    

Precaucions:  Cal   prendre   la   medicació   abans   de   l’activitat   física   (al   vestidor  

abans   de   canviar-­‐‑se)   quan   estigui   indicat   i   aplicar   les   mesures   higièniques  

preventives  de  la  crisi,  és  a  dir,  fer  un  escalfament  prolongat  i  progressiu  de  ben  

bé  15  minuts,  procurar  fer  exercici  intervàlic.  

No   fer   mai   exercici   intens   si   es   senten   xiulets   o   es   té   tos   important.   Evitar,  

sempre  que  sigui  possible,  els  ambients  secs  mentre  es  practica  exercici.  

Consells:  Són  preferibles   les   activitats   realitzades   en   ambients   humits   perquè  

així   s’evita   la   pèrdua   d’humitat   de   les   vies   respiratòries,   que   és   el   motiu  

fonamental  d’aparició  de  la  crisi.  Sempre  que  sigui  possible,  cal  respirar  pel  nas.  

 

 

Page 6: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  6  

APARELL  LOCOMOTOR  

 

1. ARTRITIS  /  ATROSIS  

La   artrosis:     és   la   artropatia   degenerativa   del   cartílag   articular   (desgast   del  

cartílag).     És   deu   a   l’alteració   de   les   propietats   del   cartílag,     les   de   l’ós  

subcondral  i  les  de  la  sinovial.    

El   cartílag:   té   dues   funcions   principals,   distribuir   la   pressió   i   permetre   la  

mobilitat  articular.  

Objectius:  Millorar  la  condició  física  (flexibilitat,  força  i  resistència),  millorar  la  

qualitat  de  vida.  Aconseguir  dur  a  terme  les  AVD  (Activitats  de  la  Vida  Diària)  

amb  menys  dolor  i  menys  fatiga.  Prevenir  actituds  vicioses.  

Activitats   recomanades:   exercicis   genèrics   de   baix   impacte   per   reduir   pes,  

millorar  la  condició  física  i  reduir  el  risc  cardiovascular.  

Exercicis   específics   de   força-­‐‑resistència   per   millorar   el   to   muscular.   Treball  

genèric  d’activitats  de  caire  aeròbic  amb  o  sense  càrrega.  Exercicis  específics  de  

flexibilitat   de   l’articulació   afectada,   sense   dolor   i   dins   del   rang   de  moviment  

possible.   Aconseguir   una   transferència   a   les   AVD   (pujar   i   baixar   escales,  

aixecar-­‐‑se  de  la  cadira).  Exercicis  a  l’aigua,  tant  per  l’escalfor  que  comporta  com  

pels  efectes  de  l’impacte  articular.  

Precaucions:  Cal  individualitzar  la  prescripció  per  a  cada  pacient.  Evitar  dur  a  

terme  l’activitat  en  cas  de  brot  .  

 

Page 7: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  7  

2. ESQUENA  –  RAQUIÀLGIES  

Per  les  persones  amb  problemes  d’esquena  (  hèrnia  discal,  

escoliosis,   hipercifosis,   hiperlordosis):   evitar   rotacions,  

girs   i   canvis   bruscos.   És   necessari   mantenir   una   posició  

neutral   amb   la   retroversió   de  malucs,   espatlles   a   baix,   i  

peus   mirant   endavant.   Treballar   de   forma   compensada   i   equilibrada.   Els  

exercicis  s’hauran  de  fer  a  menys  velocitat  i  contraient  la  faixa  abdominal.    

a. HIPERCIFOSIS:   és   la   postura   exagerada   amb   les   espatlles   endavant.   Serà  

convenient   estirar   els   músculs   pectorals,   i  

enfortir:  dorsals,  romboides  i  trapezi.    

b. ESCOLIOSIS:   desviació   i   curvatura   lateral   del  

raquis    en  el  pla  coronal.    

Objectius:  

Evitar   el   sedentarisme.   Prevenir   l’atròfia  muscular,   la   rigidesa   vertebral,   i  

millorar   la   flexibilitat   del   raquis.   Augmentar   la   resistència  

cardiorespiratòria.  

Activitats  recomenades:    

Els  exercicis  de  flexibilitat  són  molt  importants  per  evitar  la  rigidesa  vertebral  

que   sol   acompanyar   la   deformitat.   És   important   també   fer   exercicis   que  

millorin   la   força   i   la   resistència   de   la   musculatura   del   tronc   (abdominal   i  

paravertebral).  S’ha  d’estimular  la  pràctica  d’activitats  aeròbiques.  

Tradicionalment,  la  natació  és  un  dels  esports  més  aconsellats  ja  que  es  pot  

treballar   la  musculatura  del  raquis  eliminant   l’efecte  de  càrrega.   Igualment  

vàlides   són   altres   activitats   com   el   bàsquet,   volei,   ballet...   on   treballen   la  

elongació  i  extensió.    

c. LUMBÀLGIA:  Dolor  localitzat  a  la  regió  lumbar.  Les  causes  principals  són  

les   alteracions   dels   discos   intervertebrals   i   de   les   articulacions  

Page 8: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  8  

interapofisials.  Pot  succeir  quan  realitzem  els  moviments  de  rotació  mentre  

s’aixeca  un  pes  són  la  causa  més  habitual.  

Objectius:   Aprendre   les   posicions   de   descans,   perdre   pes,   millorar   el  

condicionament  muscular,  millorar  la  higiene  postural  en  les  AVD.  

Activitats  recomanades:    

-­‐‑  Treball  de   la   força:  en  un  principi   isomètric   i  després  excèntric.  50-­‐‑60%  1  

RM  10-­‐‑20  repeticions.  3-­‐‑5  sèries.  Descans  entre  sèries:  90  segons  isometria:  6  

segons  (contracció  isomètrica)  6  segons  (relaxació).  

-­‐‑  Treball  de   resistència:  30  min  d’Activitat  Física  amb  moviments  de  grans  

grups   musculars.   La   freqüència   cardíaca   màxima   de   60-­‐‑70%.   Test   de  

conversa.  2-­‐‑5  sessions  per  setmana.  

-­‐‑  Treball  de  flexibilitat  (estiraments  relacionats  amb  les  AVD)  i  de  reeducació  

postural.   Descansar   estirats   sobre   l’esquena,   en   una   superfície   dura.   Es  

recomana   col·∙locar   un   coixí   sota   els   genolls   que   permeti   una   flexió   dels  

genolls  i  els  malucs.  

 

Page 9: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  9  

3. LESIONS  TENDINOSES  

Es  produeix  degut  a  una  afectació   traumàtica  aguda  del   tendó  (ruptura),  però  

les  lesions  per  sobrecàrrega  són  més  freqüents.  

Objectius:  El  principal  objectiu  consistirà  a  eliminar  la  causa  que  ha  afavorit  la  

lesió,   si   és   possible.   Evitar   o   minimitzar   el   repòs   absolut   sobre   el   tendó.  

Eliminar  el  dolor.  Aconseguir  un  reforçament  del  teixit  tendinós.  

Activitats  recomanades:  

-­‐‑  Treballar  els  moviments  en  el  màxim  rang  de  moviment  articular  possible.  

-­‐‑   Treball   isomètric     de     6   segons   (inicialment).   Treball   dinàmic   concèntric   i  

excèntric   més   endavant.   En   el   treball   excèntric   cal   tenir   present   la   velocitat  

d’execució  del  moviment  (inicialment  lenta  i  progressivament  més  ràpida).  Les  

repeticions   seran   entre   8   i   12   del   20-­‐‑50%  RM,   de   2   a   6   sèries.  Dividides   en   3  

sessions  setmanals.  

-­‐‑Treball  de  resistència  serà  un  treball  aeròbic,  amb  grans  grups  musculars,  2  a  5  

sessions   setmanals.   En   el   treball   de   flexibitat   s’ha   de   recuperar   el   grau   de  

flexibilitat.  En  el   treball  de  coordinació  es   recomanen  exercicis  propioceptius   i  

plataformes  vibratòries.  

Precaucions:  No  fer  exercici  en  presència  de  dolor  al  tendó.  

Consells:   S’hauria   d’intentar   esbrinar   la   causa   productora   de   la   tendinopatia  

per   eliminar-­‐‑ne   la   causa   (correcció   del   gest).   Es   recomanen   activitats   de   baix  

impacte.  

 

 

Page 10: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  10  

4. OSTEOPOROSIS  

Malaltia  dels  ossos  caracteritzada  per  la  disminució  de  la  massa  òssia.  

Objectius:   Reduir   el   risc   de   fractures   òssies.   Mantenir   un   sistema  

musculosquelètic.  

Activitats  recomanades:  Tots  els  estudis  científics  assenyalen  que  la  pràctica  

d’exercici   físic   de   forma   habitual   és   un   condicionant   importantíssim   per   al  

manteniment  de  la  massa  òssia.  La  pràctica  del  tai-­‐‑txi  ha  demostrat  que  millora  

la  força  musculosquèletica  i  l’estabilitat,  i  disminueix  la  freqüència  de  fractures.  

Activitats  recomanades:  els  exercicis  de  càrrega  i  d’impacte;  en  edats  avançades  

diferenciarem   el   grup   de   pacients   amb   osteoporosi   establerta,   en   els   quals  

s’aconsellen   només   els   exercicis   de   resistència   i   isomètrics,   dels   pacients   que  

presenten   una   massa   òssia   normal,   en   els   quals   sí   que   s’aconsellen   exercicis  

d’alt  impacte  com  graons  (steps).  

-­‐‑   Treball   de   força:   Músculs   quàdriceps,   isquiotibials,   glutis,   adductors-­‐‑  

abductors.  50-­‐‑80%  1  RM.  1-­‐‑4  sèries.  8-­‐‑20  repeticions  per  sèrie  (a  l’inici  començar  

amb   una   sèrie   de   20   repeticions   amb   poca   càrrega;  més   endavant   progressar  

reduint   el   nombre   de   repeticions   i   augmentant   la   intensitat).   2-­‐‑3   dies   a   la  

setmana.  

-­‐‑  Treball  isomètric:  Músculs  erectors  de  la  columna  

-­‐‑   Treball   de   resistència:   Treball   aeròbic   de   baix   impacte,   amb   participació   de  

grans  grups  musculars  (caminar,  bicicleta,  natació).  40-­‐‑70  %  FCM  10-­‐‑60  minuts  

per  sessió  (afegir  5  minuts  cada  sessió  en  funció  de  les  necessitats  individuals).  

3-­‐‑5  dies  a  la  setmana.EPE:  12-­‐‑16  (escala  de  Borg  6-­‐‑20).  L’Escala  de  Borg  es  una  

forma  de  mesurar  l’esforç  percebut.  Es  tracta  deestimar  el  ritme  cardíac  de  cada  

una  de  les  persones.  Quan  s’acaba  la  sessió  els  podem  preguntar  a  on  es  troben  

de  la  Escala  de  Borg.  

 

Page 11: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  11  

 

 

(Buceta,  1998)  

 

-­‐‑   Flexibilitat   i   coordinació.   20   –   60  minuts   de   sessió,   estiraments   de   totes     les  

cadenes  musculars.    

Precaucions:  Evitar   el   sedentarisme,   els   hàbits   tòxics   com  el   tabac,   el   consum  

excessiu  d’alcohol  i  de  cafè,  així  com  l’aprimament  excessiu,  ja  que  és  un  factor  

de  risc  de  patir  osteoporosi.  Cal  vigilar  la  possibilitat  d’encorbament  dels  ossos  i  

aparició  de  cifosi  dorsal.  

Consells:  Ingesta  adequada  de  calci  a  l’adolescència  i  a  l’edat  postmenopàusica.  

Evitar  dietes  hiperproteiques,  vegetarianes  estrictes  i  excés  de  sal.  Recomanar  a  

les  persones  amb  falta  d’estabilitat  que  utilitzin  bastons.  Evitar  estores  o  catifes,    

Page 12: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  12  

 

 

que  són  una  de  les  causes  de  caigudes  en  les  persones  grans.  Vigilar  la  postura  

en  fer  exercicis  (especialment  el  to  muscular)  per  evitar  la  cifosi  i  potenciar  els  

exercicis  per  corregir-­‐‑la.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 13: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  13  

 

SISTEMA  ENDOCRÍ  

OBESITAT  

Augment  del  greix  corporal.  Des  d'ʹun  punt  de  vista  antropomètric.  Es  considera  

que  una  persona  és  obesa  quan  el  seu  índex  de  massa  corporal  és  superior  a  30  

kg/m2.  Per  conèixer  l’IMC  es  calcula  mitjançant  la  fórmula:  pes  en  quilograms  /  

(talla  en  metres)2.  Exemple:  persona  de  60  quilos  amb  una  alçada  de  1,65.    

IMC=  60  /  1,65  x  1,65      

           =  60  /  2,7      

           =22,  2  no  té  sobrepès.  

Objectius:  Reducció  del  pes  corporal.  Incrementar  la  despesa  energètica.  Reduir  

la   ingesta.  Això   es   pot   aconseguir   perquè   l’exercici   disminueix   la   sensació  de  

gana   i   ajuda   a   seleccionar   aliments   amb  menys   greixos.  Millorar   la   capacitat  

respiratòria.  

Sobrepès.   Consells   nutricionals   i   d’exercici   físic.   Aconseguir   una   pèrdua  

mantinguda  del  5-­‐‑10%  del  pes  en  6  mesos.  

Obesitat.  Aconseguir  una  pèrdua  del  10%  del  pes  en  6  mesos.    

Obesitat  mòrbida.  Cal  aconseguir  una  pèrdua  mantinguda  del  20-­‐‑30%  del  pes  

en  6  mesos.    

L’activitat   física  necessària  per  prevenir   l’obesitat   s’estima  en  unes  1.000-­‐‑2.000  

kcal  extra  a  la  setmana.  

Activitat  recomanada:  Efectuada  de  forma  aeròbica  i  progressiva  durant  30-­‐‑60  

minuts  diaris,  que  es  poden   fraccionar  en  sessions  mínimes  de  10  minuts.  Cal  

començar  amb  exercicis  d’intensitat  baixa  i  augmentar-­‐‑los  de  forma  progressiva  

fins  a  assolir  el  50-­‐‑70%  de  l’FCM.  

-­‐‑   Treball   de   força   són   molt   importants   per   mantenir   la   massa   muscular.   Es  

poden   realitzar   exercicis   de   força   amb   càrregues   que   permetin   fer   entre   8-­‐‑12  

Page 14: Patologies més comunes. Vanesa VáZquez Rivas De Roca

Vanesa  Vázquez  Rivas  de  Roca  Llicenciada  en  Ciències  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

Col·∙legiada  52545  Tècnica  esportiu,  i  prescriptora  de  l’Activitat  Física  i  de  l’Esport  

  14  

repeticions   (50-­‐‑70%   de   força  màxima).   És   suficient   fer   2-­‐‑3   sessions   setmanals  

amb  8-­‐‑10  exercicis  suaus  repetits  sobre  els  grans  grups  musculars.  

 

Precaucions:    Evitar  alt  impacte.  

 A   tenir   en   compte:  Alimentació   variada,   fraccionada   i   equilibrada,   i   activitat  

física  adequada.  Cal  vigilar  els  augments  de  pes  superiors  a  5  kg/any.  

-­‐‑   Treball   de   resistència   ha   de   ser   aeròbic,     amb   participació   de   grans   grups  

musculars   (caminar,   bicicleta...).  La   càrrega   entre   30   i   60  minuts,  durant   5   –   7  

dies  a  la  setmana.  La  freqüència  cardíaca  estarà  entre  50-­‐‑80%.  Test  de  conversa.  

 

 

Nomenclatura:    

La  RM  és  la  repetició  màxima  que  un  subjecte  pot  realitzar.  

La  FC  la  freqüència  cardíaca.    

La  FCM  la  freqüència  cardíaca  màxima.  

 

 

BIBLIOGRAFIA  

-­‐‑  Guia  PEFS.  Guia  de  Prescripció  d’Exercici  Físic  i  per  a  la  salut.  Generalitat  de  

Catalunya.    

-­‐‑  http://www.efdeportes.com/efd73/percep.htm  

-­‐‑  http://www.medic.cat/