Paraules de paper 2015

Paraulesde paper

escola sant gregori butlletí del seminari de llengua

juny 2015

Par

aule

s de

pape

r 2

015

ANIVERSARI 1955-1956/2015-2016

Paraulesde paper


juny 2015

índex

presentació 6

premis sant jordi

SílviaAparicio,L’aventura de la Sofia i la Fina1rpremidecontesde1rdePrimàriaA 8

CarlaPol,El pagès i les ovelles1rpremidecontesde1rdePrimàriaB 10

MartinaRahola,La flor i el cavallAccèssitdecontesde1rdePrimàriaB 12

LauraCallizo,Els planetes parlants1rpremidecontesde2ndePrimàriaA 14

MartinaRocchetti,L’orquestra dels animalsAccèssitdecontesde2ndePrimàriaA 16

GuillemRosales,Les tortugues enfadades1rpremidecontesde2ndePrimàriaB 18

PabloRibot,L’aventura d’en Tom1rpremidenarracióde3rdePrimàriaA 20

MariaMoreno,El misteri del sol1rpremidenarracióde3rdePrimàriaB 21

PatríciaRevilla,La desaparició1rpremidenarracióde4tdePrimàriaA 22

CarolinaPavón,Jungles misterioses1rpremidenarracióde4tdePrimàriaB 23

VictòriaFranco,El lleó1rpremidepoesiade5èdePrimàriaA 25

AlexandreRosales,Aquell dia no va sortir el sol1rpremidenarracióde5èdePrimàriaA 26

OlíviaAcuña,Quan no surten les flors a l’ametller1rpremidepoesiade5èdePrimàriaB 28

SarahCoral,Aquell dia no va sortir el sol1rpremidenarracióde5èdePrimàriaB 29

MariaSangés,La lluna1rpremidepoesiade6èdePrimàriaA 30

MireiaTorres,Aquell dia no va sortir el sol1rpremidenarracióde6èdePrimàriaA 31

Gal·laTorres,A la manera de Josep Maria de Sagarra... 1rpremidepoesiade6èdePrimàriaB 32

RobertNebot,Aquell dia no va sortir el sol 1rpremidenarracióde6èdePrimàriaB 33

ÀgataBechdeCareda,De camí al cel1rpremidepoesiade1rd’ESO 34

MaxZuna-Kratky,El naixement de la llum1rpremidepoesiade1rd’ESO 35

AinaVila,El centre de l’Univers Accèssitdepoesiade1rd’ESO 36

ÀgataBechdeCareda,Gravat a la pedra1rpremideprosade1rd’ESO 37

AureliBoncompte,Aturada d’emergència1rpremideprosade1rd’ESO 39

PaulaBach,El quadre1rpremideprosade1rd’ESO 41

LucíaSanted,L’arribada de l’electricitat1rpremidepoesiade2nd’ESO 44

SequiGiró,La llum 1rpremideprosade2nd’ESO 45

StellaSorensen, L’univers paral·lel1rpremideprosade2nd’ESO 46

MireiaPalou,Joc entre claror i foscor1rpremidepoesiade3rd’ESO 48

MiquelSalicrú,Sonet a l’astrònom 1rpremidepoesiade3rd’ESO 49

AnnaCapellà,Sense títol1rpremideprosade3rd’ESO 50

CarlaSuñol,Sense títol1rpremideprosade3rd’ESO 53

JorgeIsern,El destí de l’astrònom1rpremideprosade3rd’ESO 54

GlòriaCastaño,Records d’estiu 1rpremidepoesiade4td’ESO 57

AnnaArenas,Estimada inspiració 1rpremidepoesiade4td’ESO 58

AnnaGarcia,Petita llum fugaç1rpremidepoesiade4td’ESO 59

PolAliaga,L’ànima del teu viatge Accèssitdepoesiade4td’ESO 60

BernatFigueras,Ni la capa 1rpremideprosade4td’ESO 61

MariaColl-Vinent, Llum 1rpremideprosade4td’ESO 65

AnnaSerrarols,Només demano respecte 1rpremideprosade4td’ESO 67

OctavideDaniel,Set boques i una nit de lluna clara Accèssitdeprosade4td’ESO 69

JoaquimFerrer,El sonet del repòs 1rpremidepoesiade1rdeBTX 74

GabrielFortuny,Llum sobre tela 1rpremidepoesiade1rdeBTX 75

TomàsGiró,La llum sobre una tela 1rpremidepoesiade1rdeBTX 76

BertaBallesteros,Llum pròpia1rpremideprosade1rdeBTX 77

NúriaFerrón,La lletera1rpremideprosade1rdeBTX 78

JordiJené,Una amistat de tota la vidaAccèssitdeprosade1rdeBTX 79

PatríciaLleal,A la recerca de la soledat1rpremidepoesiade2ndeBTX 82

ElenaRodríguez,L’oblit i la nostàlgia...Accèssitdepoesiade2ndeBTX 83

AnnaArmengol,La clau 1rpremideprosade2ndeBTX 84

GeorginaRiba, El dubte1rpremideprosade2ndeBTX 88

MercèBoncompte,Lliçons de vida1rpremideprosade2ndeBTX 91

BertaLlanas,La duríssima vida de l’empiristaAccèssitdeprosade2ndeBTX 93

6 · paraules de paper

presentació

I ja és hora que callem els vells perquè parlin els joves...

AmbaquestafraseacabavalapresentaciódelsegonnúmerodelanostrarevistaParaules de paper.Aixòeraelmaigdel1974,isibélarevistahavianascutunanyabans–el1973–,aquestsegonnúmeroeraelprimerques’introduïaambunapresentació.Iheu-nosaraaquí,buscantunsmotsnouspertornaradirelmateixdesempre!

Paraules de papervaserfundadaperFrancescGarrigaiBarata,quivamorirelpassatmesdemarç.Anticprofessordellenguaid’històriadel’artdelanostraescola,unrefe-rentestimatperdiferentsgeneracionsdedeixebles,poetaimestredepoetes,FrancescGarriga–al’escola, el senyor Garriga–hadeixatempremtaenmoltslectorsienmoltsjovesartistes.Itambéal’EscolaSantGregori:larevistaqueaquípresentemés,enefec-te,obraseva.

ÉsperaixòquevolemdedicaralasevamemòriaelpresentnúmerodeParaules de paper.Potserenunaltremomentescriuremtambéalgunacosasobrelasevapoesiapersona-líssima,amblaqualvaguanyarelPremiCarlesRiba2012benmerescudament.

Donarcontinuïtatalesobresendegadespelsaltres,quanvalenlapena,éstambéunabellatasca,laquediferentsgeneracionsdemestresiprofessorsportemfentsensein-terrupcionsdesdel’any1973...Ibé!Sielsvellsdel’any1974cedienlaparaulaalsquialeshoreséremjoves,arasomnosaltres,complintambalegriaelquedetotesmanereséslleidevida,queensdisposem,javells,acedirlaparaulaalsnostresjoves.Ifentaixò,enssentimtambéhereusdelsenyorGarriga.

paraules de paper · 7

TeniuacontinuacióelreculldetreballspremiatsalcertamenliterarideSantJordid’en-guany.Jaqueel2015ésl’AnyInternacionaldelaLlum,enaquestaocasióvamproposaralsjovesescriptorsquetractessinaquesttema.Hohanfettotselsquehanvolgut.Enalgunscasos,enfrontatsareptesdiversosproposatspelsprofessorsdellengua,comarainventarunanarracióqueincloguilaideaque«Aquelldianovasortirelsol»oprovardedescriureelsefectesdellumdediferentsquadresdeVermeer,entred’altres.

Mentrerellegimenveualtaelqueacabemd’escriure,enstornaaveniralcaplapre-sentaciódel’any1974.Allà,ambunesaltresparaules,se’nsensenyavaqueescriureéssempreunactedegenerositat.Aquestéseltext:

«Apartirdelmomentenquèpubliquemunescrit,elquehemescritpertanyatotelmónqueensenvolta.(...)Resnoéscomparablealgoigdeveurequeelquehempensat,tre-ballatiexpressatsurtenlletresd’impremta,jafixiinalterable,peracostar-sealsaltresambvidapròpia.(...)Paraules de papersentcomusfeugranscadacopqueespubliquenelsvostresescrits...is’alegraquanalvespre,dinslavostrahabitació,enelsilenciienlasolitud,uscontemplallegirirellegirelquevauescriureundiaambil·lusió,iquealesho-resjaussemblaquenoésvostre.Irealmentjanohoés,perquèésnostre.»

Nocaldirqueaquestesparaules,escritesprobablementperFrancescGarriga,janosónseves.Perquèsónvostres.Iperquèsónnostres.Lesparaulesambquèusconvidemarebreeldoqueusfanelsnostresjovesescriptorsenlespàginesquesegueixen.I, ara sí, ja és hora que callem els vells perquè parlin els joves.


L’aventura de la Sofia i la FinaSílviaAparicio1rpremidecontesde1rdePrimàriaA

Vet aquí una vegada, hi havia dues nenes que anaven a un parc cada dia. Una es deia Sofia i l’altra Fina.

Un dia van decidir anar al bosc del costat del parc, i es van emportar ampolles, menjar i llanternes.


Quan ja hi estaven arribant, es van perdre. Aleshores el seu gos Momo, que les havia vist marxar, va olorar el seu rastre i les va anar a buscar.

Al final les va trobar i les va ajudar a tornar amb els seus pares. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!


El pagès i les ovellesCarlaPol1rpremidecontesde1rdePrimàriaB

Hi havia una vegada un pagès que cada dia anava a pasturar les seves ovelles pels prats.

Un dia en va perdre dues al bosc. El pagès les va anar a buscar.


Quan les va trobar, li van explicar que s’havien escapat perquè havien anat a buscar menjar.

El pagès els va dir que ell els donaria tot el menjar que volguessin, però que no s’escapessin més. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!


La flor i el cavallMartinaRaholaAccèssitdecontesde1rdePrimàriaB

Hi havia una vegada, en una granja, molts cavalls. Un d’ells era diferent a tots els altres.

Un bon dia va sortir a passejar i es va trobar una flor que era màgica. Li va concedir un desig. El cavall va demanar que volia ser com tots els altres cavalls.


El desig es va complir, però el cavall no se sentia bé. I va demanar a la flor que el tornés a fer com era abans.

Quan va tornar a la granja i va veure que tornava a ser diferent, va ser feliç com els altres. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!


Els planetes parlantsLauraCallizo1rpremidecontesde2ndePrimàriaA

Hi havia una vegada una astronauta que feia col·lecció de trossos de planetes. A cada planeta que anava, hi clavava una bandera del seu color preferit, que era el taronja.

Un dia, per sorpresa, va trobar un planeta nou. Va pensar que li podia posar un nom, li va dir Castro. Estava molt contenta d’haver fet aquest descobriment.


Però el que encara no sabia era que descobriria una cosa millor. Els planetes parlaven! Un dia va trobar Júpiter, Saturn, Urà, Mercuri, Venus i la Terra que parlaven.

Uns parlaven d’estels, uns d’amics i uns d’asteroides. Aleshores va decidir que hi posaria, en tots ells, la seva bandera de color taronja.


L’orquestra dels animalsMartinaRocchettiAccèssitdecontesde2ndePrimàriaA

Hi havia una vegada un elefant i una girafa que vivien a la sabana africana. Allà no hi havia música, així que van decidir anar a Barcelona.

Van fer classes amb el senyor Pop. El pop els va preguntar quin instrument els agradaria tocar. La girafa va triar el contrabaix i l’elefant el clarinet.


Un dia van trucar per telèfon des del Palau de la Música. Els demanaven per fer un concert. Van estar tan contents que van practicar tota la setmana.

Van arribar al Palau de la Música en taxi. No parava d’arribar gent; dels Estats Units, del Japó i de molts països més. Després de l’actuació tothom parlava d’ells.


Les tortugues enfadadesGuillemRosales1rpremidecontesde2ndePrimàriaB

Hi havia una vegada dues tortugues, una es deia Oriol i l’altra es deia Pol. Vivien juntes en una casa al bosc, dalt d’un arbre que era un pi. Trigaven molta estona a pujar i baixar per les escales.

Un dia es van enfadar i van decidir fer una carrera. El recorregut era molt difícil, havien de pujar una muntanya i baixar-la i tornar al bosc. Guanyaria qui arribés el primer.


Van començar la carrera i l’Oriol anava primer. Estava molt cansat però no va parar. Quan en Pol gairebé l’havia avançat, tots dos van parar a descansar i després van continuar caminant.

L’Oriol va caure però en Pol el va agafar de la mà i van continuar caminant els dos junts. Tots dos havien guanyat! Quan van arribar es van posar a jugar amb tots els animals.


L’aventura d’en Tom PabloRibot1rpremidenarracióde3rdePrimàriaA

Aquell dia el sol no va sortir i en Tom va decidir anar al bosc. Pel camí va trobar una guineu. La guineu li va preguntar a on anava i en Tom li va explicar que anava a buscar el sol. En Tom li va preguntar si volia anar amb ell i la guineu va dir que sí.

Junts, van seguir el camí quan de sobte van trobar un conill que també els va preguntar a on anaven. En Tom i la guineu li van explicar que anaven a buscar el sol i li van preguntar si volia anar amb ells. El conill va dir que sí i tots tres van seguir el seu camí.

Més tard, pel camí, van trobar un esquirol que els va preguntar a on anaven. Tots tres van explicar-li que anaven a buscar al sol i li van preguntar si volia anar amb ells. L’esquirol va dir que sí i tots quatre van seguir el seu camí.

A l’altra banda d’una muntanya van veure el sol i el van anar a buscar. En Tom els va fer afanyar per poder tenir llum i no foscor com abans.

Van tornar el sol al seu lloc i tot tenia llum i tots estaven contents. En Tom va tornar content a casa per sopar. La guineu va anar a caçar, el conill es va posar a menjar i l’esquirol va marxar escalant un arbre. El sol il·luminava i tots estaven contents. Els nens jugaven, els malalts es curaven, els somnis brillaven i tothom podia fer coses. Les bruixes feien pocions, els astronautes arribaven a la lluna, els taurons nedaven, els dofins saltaven i les orques també.

Tothom estava content.


El misteri del solMariaMoreno1rpremidenarracióde3rdePrimàriaB

Aquell dia el sol no va sortir. La lluna deia que era perquè tenia por. El núvol deia que era perquè tenia fred. L’aire deia que era perquè estava malalt. Tot era un misteri.

La lluna, el núvol i l’aire discutien per quin motiu devia ser que no hagués sortit el sol. Van decidir que li preguntarien al seu marit però... On era el seu marit?

Es van separar per trobar-lo. Dos van anar cap al barri del sol i l’altre cap al barri de l’aigua. Quan van acabar de buscar es van reunir. Cap d’ells no havia trobat el marit del sol però de cop i volta algú va cridar:

–Sóc aquí, l’he trobat! M’han dit que el sol era al metge perquè ha tingut un solet!

Conte contat, conte acabat.


La desaparicióPatríciaRevilla1rpremidenarracióde4tdePrimàriaA

Aquell dia el sol no va sortir perquè... bé, millor començo pel principi. Em dic Kate, filla de Posidó, déu del mar. Sóc una semideessa, n’hi ha d’altres com jo. N’hi ha un campament i tot. Un dia em vaig despertar i em pensava que era mitjanit. Però em vaig tornar a despertar (perquè m’havia tornat a adormir), i vaig començar a preparar-me. Quan vaig estar llesta, vaig anar a parlar amb el director que es deia Quiron. Em va dir que havia passat una cosa terrible, Apol·lo i Artemisa s’havien barallat. Artemisa, com a deessa de la lluna, li deia a Apol·lo que li tornés el seu arc (que deia que ell havia robat) i, com que ell deia que no, Artemisa va fer que la lluna tapés el Sol. Em va dir que busqués Artemisa. Vaig haver d’anar a diferents llocs del món: París, Roma, Londres... Al final la vaig trobar a New York. Després de moltes discussions, la vaig convèncer i vaig aconseguir que tornés a L’Olimp. Al final no vam aconseguir l’arc. Era com si la terra se l’hagués empassat. De sobte, uns monstres van atacar-me i Zeus, per haver ajudat Artemisa, em va donar una daga màgica i vaig matar els monstres.


Aquell dia el sol no va sortir. Em vaig aixecar al matí, no hi havia escola. Trobava a faltar alguna cosa, vaig rumiar-hi una mica. És clar, el sol! No hi havia sol, per què?

Vaig apropar-me a la finestra i vaig veure (no us ho creureu) una jungla davant de casa meva. Vaig vestir-me d’exploradora, vaig agafar la cantimplora, la bossa amb el menjar i els prismàtics. Ui!, gairebé m’oblido la llanterna! I una navalla. Mai se sap! Vaig sortir de casa, quins nervis! Per fi, davant de la jungla! Vaig caminar una estona amb la llanterna a la mà, estava molt fosc. Vaig pujar a un arbre, la jungla era gegant!

Vaig començar a tenir por, molta por, i just en aquell moment, vaig sentir un crit i després algú que corria cap a mi, una nena! Darrere, un ós que la perseguia, amb la panxa blava?!! Ara ho entenia tot. Vaig dir a la nena que pugés a l’arbre i li vaig preguntar què li havia passat i com es deia.

A la Noa li va passar el mateix que a mi, però pel camí va trobar un ós. Les dues vam pensar com podíem escapar de l’ós i, de sobte, se’m va ocórrer una idea: anar per les lianes fins un lloc on l’ós no ens pogués agafar. Ella hi va estar d’acord, i així ho vam fer.

Més tard, ben lluny de l’ós, vam baixar de les lianes i ens vam posar a caminar. Hi havia molts misteris: cases abandonades, coves, sorolls estranys (la llanterna sempre encesa) i, sobretot, trampes. Cada deu minuts jo o la Noa quèiem en forats amagats.

Jungles misterioses CarolinaPavón1rpremidenarracióde4tdePrimàriaB


Al cap d’una estona vam veure una piràmide gegant protegida per dos jaguars. Per sort, la Noa també duia una navalla. A que no endevineu què anàvem a fer? Doncs sí, just el que esteu pensant!

No sé com, a les fosques, ho vam fer, estàvem dins la piràmide! De sobte, vam veure una inscripció, la vam llegir en veu alta i un tresor va aparèixer davant dels nostres ulls, un tresor! Seguidament tot tornava a la normalitat, però aquesta va ser una experiència que ni jo ni la Noa no l’oblidarem mai.


El lleó VictòriaFranco1rpremidepoesiade5èdePrimàriaA

Pentineu-me la «melena»que en la claror he de lluirestirat en un turó,cosa que bé em fa sentir.Ja ve la fosca i, tot d’una,preparo bé els meus ullals,instal·lat prop d’uns matollsper caçar alguns animals.Sóc el rei dels animals,si lleó vil em destronai m’arracona en un llac,el reptaré de seguida;i que el lleó entossuditem torni a guanyar, si pot.


Aquell dia no va sortir el sol AlexandreRosales1rpremidenarracióde5èdePrimàriaA

En Josep era un nen d’onze anys que vivia amb els seus pares i el seu germà en un poblet envoltat de muntanyes a la vora d’un riu. En aquell poble no hi havia fanals al carrer i quan es feia de nit, tot era fosc. Ell sempre es despertava molt aviat al matí, i es posava a llegir fins que els seus pares s’aixecaven i esmorzaven junts. El seu germà es despertava molt tard, cap a les onze o les dotze.

Aquell matí, quan es va despertar, va mirar el rellotge; eren les vuit del matí, però, sorprenentment, era negra nit. Tot i això es va aixecar i es va posar a llegir amb una llanterna: «Deu ser un eclipsi», se li va acudir. Aquell dia no va haver-hi classe; l’escola era tancada i de tanta foscor que hi havia ningú no hi havia pogut arribar. Va passar tot el dia tancat a casa. Quan se’n va anar a dormir va pensar que si allò fos un eclipsi no duraria tant...

L’endemà, quan es va despertar, encara era fosc. En aquell moment se li va acudir que la Terra devia haver deixat de girar i, per tant, en una banda seria de dia i a l’altra seria sempre de nit. Ell i la seva família, com moltes altres persones del costat del món on era de nit, van anar a viure a la part on era de dia, no només perquè si no es feia de dia no es podien moure de casa seva, sinó també perquè les plantes no podien fer la fotosíntesi, es morien, i els humans no podien respirar. Tampoc podien viure allà perquè sense l’escalfor del sol, tenien massa fred. Van estar vivint dos anys a Austràlia, a la banda on sempre era de dia, i finalment el Josep va pensar que havien de


trobar una solució perquè els humans, com que havien de construir molts edificis perquè hi pogués viure tota la gent que havia vingut de l’altra banda del món, estaven destrossant boscos i espais naturals.

Va rumiar i rumiar i, finalment, se li va acudir que un meteorit es devia haver estampat contra la Terra en la direcció contrària a la que girava i havia fet que s’aturés. Per tant, perquè la Terra tornés a girar, havia de fer caure un meteorit en la direcció en què havia girat sempre. Va haver de convèncer científics d’arreu del món i finalment van dir que provarien la seva idea. Va funcionar i la Terra va tornar a girar. Tothom va poder tornar a casa seva i des d’aquell dia tothom de la Terra el recorda com un heroi.


Quan no surten les flors a l’ametllerOlíviaAcuña1rpremidepoesiade5èdePrimàriaB

Oh, ametller florit!Tu sempre dus la primavera,tan majestuós com etsdigues què t’ha passat.

Que he arribat massa d’hora?Que potser massa tard?Que potser la tristesa de tu s’ha emparat? O les fulles no s’han despertat?

Com enyoro aquelles florsprecioses, blanques i roses,amb olor de dolça melque perfuma el mar immens.


Aquell dia no va sortir el solSarahCoral1rpremidenarracióde5èdePrimàriaB

Avui és un nou dia. Comencen les vacances d’estiu! Obro la finestra i... Però què veig, no hi ha sol, és tot foscor!

Vaig a l’habitació dels pares, que en aquests moments estan mirant per la finestra i els dic el que passa. No responen! Els miro la cara, els peus, les cames, els braços, però res! Què els deu passar?

Busco la meva germana petita, l’Elisabet. La trobo a la cuina preparant l’esmorzar. No l’espanto i li explico que els pares es despertaran tard.

Miro el gos, que jeu al seu coixí preferit dormint una mica més. Surto fora i busco el sol o la lluna amb la mirada. Quan acabo la meva observació, m’adono que no hi són. Busco les estrelles, que miro sempre abans d’anar al llit, però no són al seu lloc! M’estic posant nerviós. Penso com puc solucionar el problema, però no ho aconsegueixo. He tornat al llit amb els meus pelutxos i em pessigo. Res! Però... un moment! I si el sol s’ha cansat de fer la feina cada dia? O si l’han segrestat?

Ho comento a la policia i em diuen que serà només un dia, i que tot ha passat a causa de l’escut negre que estava provant l’exèrcit militar dels EEUU. Em tranquil·litzo una mica, però no del tot. Agafo un cubell, l’omplo d’aigua molt freda i la tiro als meus pares, que es desperten a l’instant. Els ho explico tot i passem a la cuina, on esmorzem. Els pares expliquen que no sortirem de casa en tot el dia. A la nit, miro el cel que continua negre i penso:

«Demà em despertaré i veuré el meu apreciat sol».

Avui, quan em desperto, obro la finestra i observo el cel blau, lluminós i amb el sol, que és allà dalt observant el món i es pregunta com és la vida aquí baix.


La lluna MariaSangés1rpremidepoesiade6èdePrimàriaA

Quan la lluna apareix al celun silenci envaeix l’entorn,els ocells ja han fet l’últim cant,i el sol s’adorm.La lluna rodona,serena i orgullosa,guarda el son dels infantsi els secrets dels més grans.Però... no està pas sola,companyia li fa l’òlibaamb uns ulls de lluna plenaque vetllen la natura i la miren a ella.Recomença el movimentquan tot just canta el gall,la lluna ens diu adéui el sol somrient es desperta.


Aquell dia no va sortir el solMireiaTorres1rpremidenarracióde6èdePrimàriaA

Eren les set del matí quan va sonar el meu sorollós despertador. El vaig aturar ràpidament, i poc després vaig obrir la persiana. Em vaig endur una gran sorpresa, no hi havia llum! En el seu lloc hi havia una foscor que esgarrifava i un silenci espantós. De sobte, es va posar a ploure molt fort, a bots i barrals com deia la meva àvia. Jo em vaig espantar, em vaig calçar les sabatilles i vaig córrer escales avall. A la cuina hi havia els meus pares prenent el cafè i mirant esgarrifats per la finestra.

Al cap d’una estona, vaig obrir la porta de casa per anar a l’escola. Vaig caminar tan de pressa com vaig poder (no em feia gens de gràcia aquella foscor) fins que «Bum!» vaig topar amb un senyor força gras. Em vaig disculpar tímidament i vaig seguir el meu camí, però aquesta vegada corrents. De fons, sentia els nens cridar i la gent amoïnada per no saber el que passava.

Els ulls de la gent, endormiscats per la foscor d’aquell dia, se’n van anar a dormir esperant que l’endemà hi hagués claror.

Però, el que la gent no sabia, era que el sol no havia sortit perquè havia estat convidat al casament de Venus i Neptú. A l’hora dels anells, cap estrella, ni cap planeta, ni cap estel no havia aconseguit trobar-ne cap de la mida ideal, per això Saturn, generós, es va treure dos dels seus catorze anells i en va donar un al nuvi i l’altre a la núvia. Per aquest fet, el planeta Saturn només té dotze anells.


A la manera de Josep Maria de Sagarra...

Gal·laTorres1rpremidepoesiade6èdePrimàriaB

No sents, cor meu, aquesta remor tan divinadins el silenci de la dolça matinada?I l’aroma tan dolç que s’hi respira,que acaricia la gent de manera deliciosa?

No sents, cor meu, l’aigua del riu saltant d’alegria,que serveix de mirall a tothom que s’hi inclina?No sents les pedres que l’admiren,que es barallen entre si per la seva carícia?

No sents, cor meu, aquest cant tan agradable,misteriós i amagat entre els frondosos arbres?I no sents, també, cada cop que trepitgesles pedretes cruixir sota les teves sabates?


Aquell dia no va sortir el solRobertNebot1rpremidenarracióde6èdePrimàriaB

Aquell dia no va sortir el sol. La ciutat va entrar en pànic. Com que l’electricitat venia de plaques solars, no hi havia llum, només en els fars d’alguns cotxes.

L’Enric no sabia què fer. Des de feia un any treballava a l’administració de l’empresa que s’encarregava de l’electricitat de la ciutat. Aleshores el telèfon va sonar. L’Enric va contestar i va sentir la veu rugosa del seu cap, que li deia d’anar a la seu de la seva empresa.

Als carrers tot era caos. Els semàfors no funcionaven, els carrers eren desolats de vianants, els cotxes circulaven sense cap tipus de control i als carrers principals s’havien format embussos de trànsit. Quan finalment va arribar a les oficines es va trobar la porta principal tancada, però ell tenia la clau d’una porta de servei que donava a un carreró.

Va haver de pujar per les escales fins al vuitè pis, on hi havia la gran sala de reunions, on, il·luminats per espelmes, l’esperaven el seu cap, l’executiu de l’empresa i el president del país.

Van estar parlant durant unes hores, fins que a l’Enric se li va acudir que per renovar l’electricitat podien fer servir l’antiga presa hidroelèctrica.

Aquella nit, sota la claror de la Lluna, un equip dels millors enginyers tècnics va anar a la presa per arreglar-la. L’Enric també va anar amb ells per donar les instruccions. Unes quantes setmanes després ja havien quasi acabat.

Quan van haver acabat, el president va donar l’ordre de posar la presa en funcionament. La presa va funcionar a la perfecció. L’electricitat va tornar al país, gràcies a la presa i als molins elèctrics.

El Sol encara no ha tornat...


De camí al cel ÀgataBechdeCareda1rpremidepoesiade1rd’ESO

Dedicada a la meva besàvia Carmen, que és i serà sempre amb nosaltres.

És de nit, lluna plena al cel.L’única espelma es consumeixmentre els seus ulls, color mel,fan espurnes; espurnes d’anhel.És de nit, vent del nord que s’endú l’últim record,l’aire en suspens,l’estança en silenci,mentre la lluna amb el seu velil·lumina la teva ànimade camí al cel.


El naixement de la llumMaxZuna-KratkyTorres1rpremidepoesiade1rd’ESO

Quan jo era petiti rebia el menjar pel melic,restava en una mena de covaon hi regnava la foscor.

Sense cap company o cosaque em distragués, m’avorria.Sense cap mobilitat,sense moure cap extremitat,esperava el diade la llibertat.

Passaren nou mesosi jo seguia esperant,fins que el sòl tremolài la cova, sense pietat, s’enfonsà.

Confús, vaig obrir els ullsi un passadís davant meu s’alçà;curiós, sense experiència,vaig avançar.

Uns desconeguts aparegueren,i amb molt de comptedel passadís em tragueren.Començava a veure una llum...

Un altre món, diferent de la foscor,semblava molt acollidor.De sobte, dintre el cor, vaig tenir una sensacióque em va emplenar d’emoció.

Vaig sentir por, i amb raó,però també em va envair l’atraccióde l’esplendor de la llumi de la seva escalfor.


El centre de l’UniversAinaVilaAccèssitdepoesiade1rd’ESO

Vosaltres heu vist maiun sol brillant en l’espaique fa llum a vuit planetescomptant amb els cometes? Aquest astre tan brillantque és enorme i geganten una galàxia enlluernadoraté una claror esperançadora. Tots giren al seu voltant,centre d’una galàxia fascinant,el Sol ens fa pensaren què voldríem somiar.


Gravat a la pedra ÀgataBechdeCareda1rpremideprosade1rd’ESO

Entre el bosquet impenetrable de pins i aquell vell poble de nom oblidat... Val a dir que havia estat bell, en el seu temps, però ara, deixat de la mà de Déu, era un lloc on gairebé mai no hi acudia ningú. I en els noms pràcticament esborrats de les làpides hi havia molt més que una paraula gravada en una pedra.

A l’extrem hi havia una làpida que pertanyia a un orfe que havia viscut en els humits carrers del poble. Cap nom ni origen. A la làpida només hi constava «Home - 1910-1928». D’ell només se sabia que vagabundejava pels carrers en busca d’un mos que a vegades es guanyava fent petits treballs. Però el poble silenciava que mai ningú no l’hagués acollit. Un hivern que va ser recordat com uns dels més durs el trobaren sota el pont d’un riu congelat sense vida. Probablement l’havien enterrat al cementiri gràcies al sentiment de culpa dels veïns.

Una mica més enllà, gairebé completament tapada per les heures hi havia una altra làpida (aquesta no tan modesta) on hi figuraven les inscripcions «Adina 1902-1925». Aquesta noia de cara morena i simpàtica sí que conservava el seu record en la faç de la Terra. Provenia d’un poble de nom complicat de Romania, i formava part d’un grupet de saltimbanquis que sempre aconseguia, amb les seves cintes de seda acolorides, animar els veïns. Era l’alegria d’aquell circ ambulant. Ningú no arribava a pensar que tenia els pulmons corcats i la blancor propis de la tuberculosi, que se la va emportar del món aquell vespre.


Corre el rumor que la trobaren amb les robes acolorides de saltimbanqui i amb un somriure gravat als llavis.

L’única tomba que té escultura pròpia pertany a «Pierre Lemaitre 1870-1930», i es tractava d’un home que havia viscut tota la seva vida patint pel seu fill, suposadament desaparegut durant la primera Guerra Mundial. Una tarda, rendit pels 50 anys de recerca, trucaren a la porta, a l’acte va saber de qui es tractava; aquella mateixa nit va expirar amb aquella alegria tan anhelada dins.

Era l’única sepultura que encara conservava flors fresques.


Aturada d’emergènciaAureliBoncompte1rpremideprosade1rd’ESO

Dos de desembre de 2021, nou trenta-dos de la nit. Central nuclear de Vandellós.

En Manel Rivera es prenia l’entrepà de xoriço que li havia fet la seva dona. Una molla caigué sobre un botó que deia: «aturada d’emergència». En apartar la molla de l’interruptor, el va activar sense voler i la central nuclear es va aturar. Això va provocar que moltes empreses d’aliments deixessin de produir; de menjar en quedava ben poc, a la ciutat.

En Manel corria pels passadissos de la planta, desesperat, per avisar al director general tal i com diu el protocol. Mentrestant, a la ciutat no se sentia ni una mosca, com a molt els plors dels infants i els gossos que bordaven.

En arribar al despatx del cap de la central, aquest estava fent mots encreuats. En Manel l’informà del problema i el director li explicà que la central nuclear tardaria vint dies a tornar a funcionar.

Cinc dies més tard, la gent es moria de gana, podien arribar a matar algú per aconseguir una llesca de pa. Els carrers solitaris, els supermercats arrasats, alguns cadàvers al terra envoltats de muntanyes de brossa en les quals hi havia un vagabund buscant alguna cosa per menjar... Els cotxes aparcats a la vorera tenien els vidres trencats i els havien robat les rodes i la benzina. El caos era total.

Aquell mateix dia, una família de Sant Gervasi amb un nen i una nena es morien de por dintre de casa seva. Havien tancat totes les portes i finestres.


De cop i volta, algú va intentar entrar, la porta tremolava, va forçar el pany i, finalment, hi va entrar. Tots es van amagar dins d’un armari, i a través del forat del pany es veia un home tatuat, fort i corpulent, amb una arma de foc. No sabien què volia el desconegut, segur que no seria res de bo, així que, quan va entrar en una habitació, els quatre van sortir de casa baixant per les escales d’incendi sense adonar-se que havien anat al lloc més perillós, el carrer.

La família buscava un lloc segur on dormir. Uns carrers més lluny hi havia un parc on van poder passar la nit a sota d’un banc. Al matí següent, un home s’hi va asseure, posà la mà dins la butxaca i va treure un entrepà de xoriço. El pare es posà dempeus per veure-li el rostre i, per sort, era el tiet Manel. En Manel els explicà el que havia passat i quan tornaria tot a la normalitat.

El tiet els acompanyà fins a una casa de camp que tenia, on hi havia un hort amb el qual podrien alimentar-se, espelmes per veure-hi de nit i llits i llençols per dormir.

Allà van passar els quinze dies que quedaven. Al vintè dia, l’electricitat va tornar, i la gent va tornar a passejar pels carrers, encara que hi hagués cadàvers o brossa. Les finestres s’obrien, tornava a haver-hi camions amb aliments i els supermercats obrien de nou.


El quadrePaulaBach1rpremideprosade1rd’ESO

Tot va començar l’estiu del 1982, quan la meva mare em va deixar a la porta d’una vella casa amb un rètol que hi deia «Internat d’Ameli». Jo deuria tenir tres anys i encara no era gaire conscient del que passava al meu voltant.

Ja fa més de 10 anys que sóc aquí. S’ha de dir que és un lloc on m’hi he sentit sempre còmoda.

Ara mateix sóc en un dels seients de l’autocar del meu internat. L’autocar s’ha aturat a diverses parades, de les quals ha baixat una nena del meu centre. A l’última parada, m’ha tocat baixar a mi. Abans de tancar la porta del vehicle, m’han donat la maleta i una bossa de cuir, i el meu tutor m’ha acompanyat fins a una casa.

La casa no té gaire bon aspecte; les parets tenen una pintura ja molt vella. He tocat el timbre i m’ha obert una senyora que deu ser la mestressa de la casa. M’ha deixat entrar mentre ella donava un sobre amb diners al professor. El professor ha explicat que tancaven l’internat per manca de professors disposats a viure 24 hores al dia pendents de nens. La mestressa s’ha acomiadat del professor i ha tancat la porta i m’ha portat a una sala on hi ha una font al mig i una pantalla.

Sense perdre ni un segon, m’ha acompanyat fins la porta de la meva habitació i m’ha deixat sola. He entrat i he mirat al meu voltant. Em trobo en una sala amb més de cinc portes. En aquest moment estic molt


desconcertada, no sé quina porta obrir. Obro la primera porta, és tot molt negre i només hi puc distingir una llum al final de tot. Obro les altres i em trobo el mateix que a la primera. Finalment obro la cinquena porta, darrere la qual hi ha un sofà, una tele i una cortina que em tapa el que hi ha més enllà.

Hi he entrat i he apartat la cortina. Hi ha un llit molt ben decorat, una tauleta i una cadira.

M’he estirat al llit i he vist un quadre que m’ha cridat l’atenció. Una nena molt petita donant de menjar a unes oques. Tant l’olor del lloc com l’escena del quadre em resulten familiars.

El quadre no s’ha mogut, però he vist que la nena de dins el quadre anava corrents cap a la seva mare cridant «mama, mama».

La mare li deia «No t’apropis a mi, no puc estar amb tu».

He colpejat amb tota la meva força el quadre... Ara ho entenc tot, ara entenc per què he viscut tants anys en un internat.

Aquesta nit no he dormit, pensant com era possible que la meva mare em rebutgés d’aquella manera! Jo no havia fet res dolent.

M’està vencent la son! Finalment, els meus ulls s’han acabat tancant a poc a poc.


M’ha despertat una veu llunyana que venia del pati de la casa. M’he acostat a la finestra i he vist la mestressa muntant un cavall, i portant-ne un altre amb una corda.

He baixat i li he preguntat a la senyora què hi faig jo en aquesta casa.

Ella s’ha limitat a moure les espatlles, però jo sabia que ella sap què dimonis faig jo aquí. Finalment li he explicat la vivència que he tingut amb el quadre i m’ha acabat explicant la meva història.

«Tot això va passar arran de la mort del teu pare, un home jove i de molt bon caràcter. Va morir d’una malaltia greu, i la teva mare es va voler suïcidar. En aquest quadre que has vist, hi ets representada tu, donant de menjar els ànecs del parc on la teva mare et va voler deixar perquè no es veia amb forces per continuar-te cuidant. El que has vist, ho vas viure en realitat. Tan sols has de saber que per a la mare no va ser fàcil deixar-te.»

No dic res. Només he notat com se’m feia un gran nus a la gola. I des d’ara hauré d’aprendre a estimar la mestressa, la meva «nova mare».


L’arribada de l’electricitatLucíaSanted1rpremidepoesiade2nd’ESO

En la bella antiga història,els nostres vells avantpassatsno vivien molt en la glòria i havien de viure tots plegats.

L’electricitat arribà i, gràcies a això, tot canvià.El molt famós descobridor fou Franklin l’investigador.

Hi havia grans coses per feri el tema obtingué un gran paper.Cada cop va anar augmentant i encara l’estem estudiant.

Ara tots en fem un gran ústant un català com un rus.Ens fa la vida més fàcil i, sobretot, molt mes àgil.


Em dic Llum i sóc la més ràpida de tots, ningú mai no m’ha pogut atrapar, és impossible. En el meu primer aniversari ja he recorregut 9,4 bilions d’anys llum. A vegades, em poso de color vermell i puc arribar als 2.000ºC; si em poso blanca arribo als 5.500ºC i si sóc d’un blau intens, em poso a 9.000ºC.

Algun cop, a causa de la meva alta temperatura, puc provocar incendis o accidents. Si jo no existís no hi hauria vida, sóc essencial, petits humans! Gràcies a mi, vosaltres i les plantes obteniu energia. Aquesta la poden fer servir per a la fotosíntesi, que produeix oxigen que respireu els animals i vosaltres. Sense mi, estaríeu a les fosques a la nit o hauríeu de fer foc per veure-hi com a la prehistòria.

A vegades els humans fan servir l’expressió «S’ha fet la llum!». M’encanta quan diuen això perquè pensen en mi, com si jo els hagués ajudat a solucionar alguna cosa. Veieu l’important que sóc! I com els agrado!

Cada nit estic a la llar de les famílies, fent companyia mentre estudien, sopen, juguen o, simplement, parlen. A vegades, quan hi ha nens petits, els acompanyo tota la nit perquè tenen por de la foscor. Jo els entenc perfectament perquè jo la detesto, no em cau bé. Hem tingut moltes disputes… A vegades guanya ella, a vegades jo. Estem molt igualades.

Per acabar us diré que la meva intenció és no desaparèixer mai, acompanyar-vos sempre fins als confins de la humanitat i potser després també.

La llum SequiGiró1rpremideprosade2nd’ESO


L’univers paral·lel StellaSorensen1rpremideprosade2nd’ESO

La Mull era una simpàtica bombeta que vivia a casa seva, amb el seu pare Rotpurretni i la seva mare Taticirtcele. La casa era molt gran i lluminosa ja que, encara que fos molt car, tenien molts humanets donant-los llum les vint-i-quatre hores.

Un dia, l’humanet més vell que tenien es va fondre i costava molt esforç buscar-ne un de nou per il·luminar: haurien de travessar Mont-Fosc, nedar pel llac Poca-Llum i vorejar el Bosc-Llumí. Un cop allà, haurien de buscar una ferrethomeneria amb humans amb experiència. Dit i fet. L’endemà ja sortien de casa amb tot el material necessari per a la travessa. En poc temps, ja eren a la falda del Mont-Fosc, encenent les humanternes per poder-s’hi veure. Van travessar-lo sense problemes, però el gran desafiament era creuar el llac ja que s’electrocutarien.

–Mare, Pare, ara què fem? –preguntà la petita Mull.

–No ho sé, petita, suposo que tornar a casa i viure amb un humanet menys –respongueren alhora.

De sobte, va aparèixer una rentaplats oferint-se per fer de vaixell, i així ho feren. Però, just quan arribaven, un enorme tauró va aparèixer i se’ls va menjar, i… oh! On eren?! Estaven envoltats d’humanets que duien escrit RECICLA’M! CONTAMINO!


La Mull s’adonà que estaven contaminant molt perquè usaven tants humanets innecessaris i que calia fer alguna cosa. Farien servir, a partir d’ara, la llum del dia! No els semblava gaire bona idea, però bé, no importava gaire… S’abraçaren per primer cop i… BUM! La mare havia quedat atrapada en una corda de goma negra que unia la Mull i el Rotpurretni… i estaven fent llum! Els encantava!

Quan sortiren de la panxa del tauró, impulsats per un pet, anaren drets cap a ciutat, però aquesta havia estat envaïda pels humanets que com havien estat tant de temps penjats del sostre, fent llum, s’havien revoltat. Aquests demanaren a la família que es pengessin del sostre per fer llum, i acceptaren encantats!

Aquesta és la raó per la qual tenim bombetes fent llum!


Joc entre claror i foscor MireiaPalou1rpremidepoesiade3rd’ESO

Les gràcils pinzellades de l’autorcreen un joc entre claror i foscorconvertint-ho tot en una gran harmonia.

Les ombres del teu voltantressalten la teva figuradins la cambra clara i obscura.

Les hàbils i experimentades mansel paper van recorrent, tot traçantlínia i corba en sintonia.

El teu rostre està perdutentre un mar de pensamentstot ideant quin serà el pròxim recorregut.

És un joc entre claror i foscor,línia i corba en sintonia,creant entre si una gran harmonia.


Sonet a l’astrònomMiquelSalicrú1rpremidepoesiade3rd’ESO

Perdona, vols que et pari en sec l’esperaencara que et sembli tan entretingut?Perquè per mi la màgia ja ha perdutconeixent tots els secrets de la Terra.

Tens ja la idea que és una esfera?Ai! Ho sento, no hi havia caigut!M’he fixat que eres sempre tan tossut,i no he vist què tenies al darrere.

Doncs et deixaré amb tot això que estaves,no tenia intenció de molestar…I concentra’t amb allò que miraves.

Dóna records a aquell que et va pintar,que tu la seva feina milloravesorgullós de poder-te contemplar.


14 de març de 1668

La vida a la Terra és diferent de la vida a què nosaltres estem acostumats però, tot i així, es troben només a cent quaranta-nou milions sis-cents mil quilòmetres. No és tan gran la diferència com alguns dels nostres diuen i pensen. Un cop vaig arribar, vaig veure que ja m’havíeu organitzat

la vida, tot i que val a dir que ja m’agrada i que, encara que hauria preferit un treball en el qual fos necessari viatjar, ja m’està bé treballar com a geògraf. A vegades em fan pena aquests humans que diuen que del sol arriba la llum però que no hi viu ningú! No sé si prendre-m’ho malament o tenir compassió d’ells, que es pensen que no hi ha més vida fora del seu planeta... No he tingut cap incident si no comptem el del primer dia, aquell en què, quan m’estava acabant de transformar, un senyor va entrar al servei i em va mirar amb una cara estranya, com si hagués vist alguna cosa fora del normal... Tot i així no l’he tornat a veure en un radi de tres quilòmetres.

Sobre la pregunta que em vau fer en l’últim correu, crec que encara estan molt poc avançats i que necessiten algú que els doni un cop de mà amb la tecnologia, entre d’altres coses... I, evidentment, no crec que sigui una bona idea que, de cop i volta, sense saber què és un cotxe, coneguin per primera vegada un ordinador, crec que no aguantaria ni un dia ja sigui pel seu egoisme o per la seva falta de coneixements.

Sense títolAnnaCapellà1rpremideprosade3rd’ESO


Com em vau dir, tots els qui treballen o estudien el sol es creuen que no en sé res. Ho continuaré fent però agrairia que em donéssiu una petita explicació sobre aquest punt. Tampoc no vaig acabar d’entendre per què hem de venir en aquest lloc. Ja sé que és per tenir més coneixement de tot el nostre sistema (ells en diuen sistema solar) i per poder millorar la nostra forma de vida, però, per què només a la Terra? Per què no a Mercuri que el tenim més a prop? O a Saturn on, segons l’IDE (Índex de Desenvolupament Especial) és el segon millor planeta (després de nosaltres, és clar)?

També m’hauríeu d’enviar algunes coses que pensava que ja trobaria aquí, però que de fet no s’hi troben. Necessitaria un dels carregadors que vaig crear l’any passat, aquells que ens donen a nosaltres, que som la llum, tot un mes seguit de vida; també necessito més sèrum de creixement general ( ja fa un mes i mig que no creixo jo ni els meus cabells i podrien començar a sospitar). I, finalment, demanaria que algú em fes companyia; tot i que m’estic adaptant, no puc fer els esports que practicava amb vosaltres (per exemple, les curses; ja m’he assabentat que el Llum 4631 va fer un temps rècord, 3 anys llum en mig minut).

Per finalitzar, crec necessari destacar que no tots pensen igual, és a dir, alguns opinen que sí que hi ha vida en altres planetes. Si ho descobrissin, tots ja sabem el que podria passar i per això crec que seria una bona cosa que convoquéssim una reunió amb tots els altres per comunicar aquesta notícia i com més aviat millor. Però, abans de res, necessitaria tenir algunes


proves més fiables. Però continuo pensant que el que es va proposar ara fa cinc anys hauria de començar a posar-se en marxa, i sobretot en el planeta Mart. Si això no és possible, també crec que hauríem de començar a establir relacions amb els humans si no volem que es formin conflictes i al final haguem d’enviar-los a ells o algun altre planeta al forat negre... Però no crec que estiguin en condicions de descobrir-ho, mínim fins al 2064, on la seva tecnologia podria començar a superar la de Neptú, tot i que no fa falta ser un gran enginyer per superar-la...

Ho sento si aquest missatge arriba una mica tard, des de la Terra es nota que no hem establert les connexions dels altres planetes. L’anterior missatge va trigar cinc segons en arribar, això no pot ser!

Atentament,

Llum 4632

P.S: Espero una resposta a les diferents preguntes que us he anat enviant!


Sense títolCarlaSuñol1rpremideprosade3rd’ESO

Delft, 24 d’abril 1668

Estimat amic,

Incomplí el primer manament de Déu en estar ahir amb tu. I per això parteixo avui cap a un lloc on em podré concentrar en Ell.

I, encara que no vulgui, sempre et recordaré tan concentrat amb la vista clavada en les estrelles que t’explicaven històries fantàstiques. Recordaré com la mà del Senyor il·luminava el teu món de paper així com contrastava les teves faccions assenyalant virtuts, ja que de defectes no en vaig poder trobar. I veuré com miraves els teus llibres amb entusiasme i orgull.

I cada nit, miraré cap el cel i veuré aquell estel que vam anomenar nostre i, encara que no vulgui, sempre et recordaré.

De la teva amiga,

Estrella


El destí de l’astrònomJorgeIsern1rpremideprosade 3rd’ESO

A la ciutat de París hi havia un crític d’art anomenat Jean Pierre que treballava en un diari. No era un home molt interessant, més aviat avorrit. Era divorciat, vivia en un pis miniatura al centre de París, sol, ja que la seva exdona li havia pres gairebé tot.

Un dia el cap del seu diari li va demanar fer una crítica d’art de la nova col·lecció de pintures arribades al Louvre des d’Holanda, del gran pintor barroc Johannes Vermeer i ho acceptà.

L’endemà, Jean Pierre, com sempre, s’aixecà, es dutxà, s’afaità, pujà en un taxi i es dirigí al Louvre per anar a veure l’exposició. Baixà del taxi i va entrar al museu. A l’entrada hi havia molta gent però, a mesura que avançava, cada vegada n’hi havia menys.

L’exposició estava col·locada en un passadís llarg. Les obres penjades a les parets dels costats estaven totes il·luminades des de l’angle equivocat, amb la importància de la llum en els quadres de Vermeer! Jean Pierre tragué una petita llibreta, on, per fer les critiques, s’apuntava el títol de l’obra i posava un comentari al costat. Es mirava cadascuna de les pintures amb molt de detall. L’única obra d’art que estava ben col·locada i il·luminada era una situada al fons del passadís i que no era gaire coneguda: L’astrònom. El crític quedà meravellat, tant que va haver de seure en un banc que hi havia just davant del quadre. Jean Pierre l’admirà durant molta estona. Desprès s’aixecà i tornà a casa seva.


Aquella nit no va parar de pensar en aquella pintura. Cavil·lant, cavil·lant el crític es preguntà : «On deu apuntar aquell astrònom sobre el globus terraqüi?» i «qui és aquell científic?», «i aquell globus terraqüi i aquell llibre?». L’endemà, anà a una biblioteca i va buscar informació sobre aquell quadre meravellós.

Va trobar que aquesta obra de Johannes Vermeer data del 1668, l’home retratat sembla que és el mateix que el d’una altra obra anomenada El geògraf la identitat del qual és desconeguda, però se sabia que el globus terraqüi era un model de Jodocus Hondius i el llibre sobre la taula es titulava Institutiones Astronomicae Geographicae (o manual de Metius), obert pel capítol III, una secció en la qual el científic busca la inspiració de Déu. Per últim, el quadre que hi ha dins de la pintura, en la paret del fons, és Moisès salvat de les aigües del Nil.

Aquesta obra meravellosa té un equilibri de llum, una perspectiva perfecta en la qual tot coincideix i té un detall molt precís. Segons en Jean Pierre el missatge de l’obra és un equilibri perfecte entre ciència i religió i, encara que l’obra sigui d’un format petit, té uns detalls d’una perfecció immensa.

Però qui és aquell científic?

Tres dies després en Jean Pierre va anar a buscar un mapa del segle XVII i tornà al Louvre a veure aquell quadre. Com a gran mestre de


la perspectiva, deduí els punts on l’astrònom apuntava. El dit inferior apuntava prop de l’equador, per Mali, però el dit superior apuntava a Holanda. Va demanar a un professional de la cartografia i amant de l’art, anomenat Clotaire, que l’ajudés a trobar el punt exacte on l’astrònom apunta, i així ho van fer. Semblava que el dit apuntava a la ciutat de Delf. Jean Pierre va decidir anar de vacances a aquesta població holandesa.

Va visitar la meravellosa ciutat de Vermeer.

Un dia, passejant per les rodalies de la ciutat, trobà un vell cementiri. En Jean Pierre entrà per fer una ullada i trobà una tomba on posava «Aquí descansa el microbiòleg Antone van Leeuwenhoek, amic i model de Vermeer de Delft (24 de octubre de 1632 – 26 d’agost de 1723, DELFT)».

Havia trobat l’astrònom!


Records d’estiuGlòriaCastaño1rpremidepoesiade4td’ESO

Per fi ens retrobem.Feia mesos que esperavaaquella brisa a la cara que tan dolçament m’arribava.

Els peus nus sobre la sorra, que entre els meus dits jugava,de sobte i per sorpresauna onada els banyava.

Quins records que ara em vénen,d’aquell moment entranyable,quan només tu, jo i les onadessabíem l’inconfessable.

En sentir volar les gavinesvaig sentir que em faltaves,i en aquell mateix momenten el meu record perduraves.

Mai no sabré si tornaràs,però ara sóc aquí asseguda.Escrivint el teu nom a la sorra,t’espero commoguda.


Estimada inspiracióAnnaArenas1rpremidepoesiade4td’ESO

Estimada inspiració,aquesta és la meva situació:i és que vostè mai no apareix quan més se la requereix.I si vostè fa una aparició,cosa ben poc comuna, ho fa sense cap soi en una situació inoportuna.

Estimada inspiració,és difícil la meva situació.I, a més que la inspiració no m’arriba,no és un dels meus dons el de la rima.Ja sé que vostè està ocupadai que difícilment llegirà això.Però jo estaria menys preocupadasi em donés una mica el seu do.

Estimada inspiració,haig d’anar acabant tot això:i encara que no ha aparegutespero no haver-la decebut.Desitjo que torni a venirencara que sigui de niti, a ser possible, teniruna ploma vora el llit.


Petita llum fugaçAnnaGarcia1rpremidepoesiade4td’ESO

Petita llum fugaçque il·lumines mon camí,sempre hi ets, mai no te’n vas.Mai no et podré agrairtot el que has fet per mi.

Quan és fosc creixes,fent-me veure la realitat.De dia, però, t’esvaeixescom si no haguessis estat.

Vas treure’m del meu món,en el qual em consumia,on la tristesa era al troni la por amb mi feia via.

Ets un somni o de veritat hi ets?Ets qui m’aguanta dempeus,la raó dels meus fets,i només temo el teu adéu.

No t’apaguis, t’ho suplico,petita llum fugaç,entén-me quan t’explico

que m’ensorro si te’n vas.Recordo el primer raig,el que em va salvar la vida.Guiant tot el que faig,em protegeixes de la mentida.

Em portes cap on vols,em rescates de la foscor,em tornes el cor dolçi no em deixes tenir por.

No t’apaguis, insisteixo,petita llum fugaç,Mai no demano, mai no em queixo.Em perdré si tu te’n vas.


L’ànima del teu viatgePolAliagaAccèssitdepoesiade4td’ESO

Hi ha moments màgicsdamunt el paper, que tremola, inexpert,atent a la ploma, àgil i lliure,a l’espera de la paraula de l’autor.Vella art de la imaginació i del viatged’infinites possibilitats de tu i del teu paisatge,que de nou et sorprèn amb qualsevol imatgesorollosa, desèrtica, inquieta o tranquil·la,que vesteix i despulla alhorael cor i l’ànima del teu viatge.


Ni la capaBernatFigueras1rpremideprosade4td’ESO

Fa molts anys, en una terra el nom de la qual ja ningú no recorda, vivia un noi anomenat Max. Era un jove orfe i molt pobre. Menjava el que podia arreplegar del bosc i dormia en una vella màrfega que algun viatger havia abandonat feia temps. A l’hivern passava fred, a l’estiu calor. La seva vida era una rutina penosa i avorrida, era com una cursa contra la mort on tard o d’hora havia d’acabar relliscant ell. Així doncs, veient que estava destinat a perdre aquella esgotadora carrera, va decidir provar sort. Agafà la vella motxilla, les sabates esparracades, els quatre aliments que tenia guardats per si venien temps dolents, la seva preciosa màrfega i la poca energia que li quedava, per a fer la primera passa. Un cop va haver començat, la inèrcia el portà i ja no va parar, i gràcies als seus coneixements del bosc, va poder sobreviure, i de mica en mica, el camí va esdevenir més lleuger.

Creuà rius i llacs, pujà muntanyes i baixà valls, travessà llargues planes i fins i tot es va construir una barca per a creuar un mar on va aprendre a pescar millor, però mai, en cap poble ni ciutat, no hi va ser benvingut ja que parlava una llengua desconeguda, i com que ningú no el podia entendre, tampoc no el volien per allà a prop. Aquest fet li feia un mal que li removia les entranyes, i tot i que, de mica en mica, va millorar les seves condicions de vida, la seva felicitat no va fer més que disminuir. Va aconseguir unes bones sabates, una camisa apedaçada i sense cap estrip, una capa gastada però càlida i fins i tot va estalviar cinc ducats de bronze, tres de plata i un d’or; però en canvi la seva infelicitat no va fer més que augmentar. Tot i això, mai no guardava rancor a ningú per haver-lo fet fora de casa seva, sinó


que sempre es compadia de la gent i intentava entendre’ls mentre seguia fent camí.

Un dia, en un poble petit, en Max va ser expulsat a crits, com de costum. Va seguir endavant: brut, cansat, i amb els ulls plens de llàgrimes. Dèbil com estava, no va adonar-se que tres vells sortien del poble i el seguien. El dia següent, aconseguí robar un pa sencer i tres ducats de plata, amb els quals va poder dormir en un hostal on per primer cop en tota la seva vida va ser benvingut. Semblava que la sort li anava per fi de cara i és per això que feliç com estava no va veure els tres vells que entraven a l’hostal darrere seu. Al cap de poc, arribà a una ciutat, i aquest cop va decidir d’entrar-hi. A dins, es trobà amb tot de gent que parlava la mateixa llengua que ell i meravellat, va decidir de quedar-s’hi. Al cap de pocs dies, gràcies a la seva gran fortalesa física, va aconseguir una feina i, en pocs mesos, ja es va poder comprar una caseta. La fortuna semblava somriure a Max, que passat un any ja havia obert el seu propi negoci i era un home benestant de la ciutat.

Un dia assolellat d’agost, quan semblava que res no podia ser millor, va rebre una notícia: el rei casaria la seva filla amb l’home que fos capaç de portar-li un anell d’or, un de plata i un de bronze i que tots tres anells encaixessin perfectament en tres dels dits de la princesa.

Max va veure que era el moment de tornar als camins. Així doncs, va posar tot el que li era imprescindible en un sac i s’ho carregà a l’esquena. Va començar a caminar cap a la ciutat reial, i quan estava dalt d’un turonet, en girar-se


per dir adéu a la ciutat que tan bé l’havia acollit, va presenciar una escena esgarrifosa: la ciutat estava cremant, amb grans flames enlairant-se i engolint-ho tot al seu pas. Va plorar pel que havia esdevingut casa seva, però també va saber veure que s’havia salvat de la mort pels pèls, i que, de fet, la sort li seguia somrient. El que no va saber veure, però, era que darrere seu el seguien de prop els tres vells. Va caminar i caminar, com tants altres cops havia fet, i, mentrestant, pensava com s’ho faria per aconseguir els tres anells.

Al cap d’un mes, arribà al cim d’un nou turonet, però aquest cop la vista fou més agradable. Al lluny va poder divisar la imponent ciutat reial. Content, va començar a baixar, i va ser llavors quan es trobà amb els tres vells que tant de temps l’havien estat seguint d’amagat. El van saludar amablement i el primer li demanà si podia donar-li un glopet d’aigua. Max, que sabia com era de dura la vida als camins, li va regalar la cantimplora. El segon li demanà si li sobrava alguna engruna de pa i Max li oferí un pa de pagès sencer, l’últim que tenia. Finalment, el tercer vell li preguntà si li podia donar una moneda i Max, que era tan generós, li donà tota la seva bossa amb tres ducats d’or, vint-i-cinc de plata i quaranta de coure: tota una fortuna! Els vells estaven molt agraïts i van decidir de fer-li un regal: cadascun d’ells es va treure del dit un anell, el primer de bronze, el segon de plata i el tercer d’or. El jove, va acceptar el regal meravellat, i veient que ja quasi havia arribat al seu destí, va decidir regalar la seva màrfega i la seva capa als vells tot dient-los que els farien més servei a ells.


Un cop arribat a la ciutat, es va dirigir directament al palau del rei, convençut que els tres anells eren un regal màgic i encaixarien perfectament amb els dits de la princesa. El rei el convidà a passar, i un cop a dins li presentà la seva filla. Quan Max la veié, quedà bocabadat de la seva bellesa i se n’enamorà a l’instant. Dolçament, li oferí els tres anells. El de bronze, li encaixà perfectament al dit petit i el de plata va entrar suaument a l’índex. Max, confiat, va demanar a la futura reina permís per posar-li ell mateix l’anell d’or. La noia li oferí la mà a Max, que suaument va provar d’introduir l’anell en el dit anular de la princesa. Però l’anell no va entrar de cap de les maneres i el rei va fer fora a Max com havia fet amb tants altres pretendents.

Quan les portes de la ciutat es van tancar darrere seu, Max es va adonar que no tenia menjar, ni diners, ni aigua, ni màrfega, ni capa.


LlumMariaColl-Vinent1rpremideprosade4td’ESO

Ningú no sap ben bé què és. Uns, fidels a la ciència, la defineixen com aquella font d’energia que es propaga per tot arreu. Per altres, és simplement l’oposat de la foscor.

Trobem els romàntics, que la lloen en la sortida de l’arc de Sant Martí en un dia plujós o simplement en el reflex de la lluna plena.

N’hi ha d’altres que deixant de banda la ciència, els fenòmens meteorològics i l’amor... designen amb el nom de llum un somriure, l’eufòria per la victòria del teu equip preferit o, fins i tot, els més atrevits, la satisfacció de menjar xocolata.

La conclusió és que sense adonar-nos-en, la llum sempre és present, des dels nostres orígens. És molt més que el fenomen físic que dura una seqüència de temps, forma part del cicle de la vida.

Tot comença amb donar a llum, és a dir amb el nostre naixement. Aquest és el tret de sortida que dóna lloc a centenars d’esdeveniments que marcaran un abans i un després en les nostres vides.

A mesura que creixem anem passant per etapes diferents, bones i dolentes, ja sigui quan «es fa la llum» i desenvolupem les nostres idees o quan finalment trobem «llum al final del túnel», en aquell instant que veiem que no és important les vegades que caiem sinó les que ens aixequem.


D’altra banda, trobem la llum fora de les nostres vides personals, és a dir, com a gran esdeveniment històric com va ser el «segle de les llums», en el despertar de l’art, la ciència o les lletres.

Sense adonar-nos-en, el cicle de les nostres vides transcorre com el trajecte del sol.

Tot comença amb l’albada i creua el cel fins a la posta.


Només demano respecteAnnaSerrarols1rpremideprosade4td’ESO

Tothom diu que qui dóna de manera altruista acabarà rebent alguna cosa a canvi. Doncs, en el meu cas no és així.

Jo ja porto molts anys ajudant a tots els éssers vius de la Terra i, en molts pocs casos ells s’han adonat que jo hi era.

Cada dia em llevo d’hora i m’engalano de colors vius com el taronja, el vermell i fins i tot el rosat. Però és poca la gent que es digna a mirar-me. Al vespre, succeeix el mateix i durant el dia, que ja no vaig tan acolorida, ningú no em mostra la seva admiració, que sóc la que els il·lumino la vida, que gràcies a mi s’hi veuen, sinó que només s’indignen quan algun brètol de la colla dels núvols em tapa i el dia s’enfosqueix. Clar, només s’adonen que em necessiten quan no hi sóc.

A més, quan els núvols em tapen tampoc no diuen que m’han tapat a mi. Diuen «Ui, el Sol s’ha tapat». És a dir, que ni m’anomenen, quan sóc jo la que els faig arribar la claror. El Sol és allà, sense moure’s, i a ell sí que tothom l’adora: Oh, quin Sol tan bonic fa avui!» diuen. Quina barra! Si sóc jo la que fa milions de quilòmetres per poder satisfer-los.

Ja que estic posada a queixar-me, vull dir que la modernitat és un fàstic. Jo abans tenia una vida dura, però almenys a la nit podia descansar. Però resulta que fa un temps uns científics van començar a fixar-se en mi. La molt burra de mi em vaig pensar que era per fer-me un homenatge, però


quan em van despertar en contra de la meva voluntat per il·luminar una habitació ho vaig entendre tot: M’havien esclavitzat!

Des d’aquell dia no he tornat a dormir i vaig d’un lloc a un altre del món sense parar. Si un nen diu «Mama, tinc por», doncs a mi em toca passar-me tota la nit al seu costat. Ningú no pensa que jo tinc por de morir-me de cansament? No, ningú no pensa en mi!

Són pocs els artistes a qui agrado i em representen en poesies, llibres o fotografies. Aquests són els que em fan tirar endavant en els moments més durs.

I com em paguen els altres la feina que faig per a ells? Doncs, molt fàcil, en comptes d’estar-me agraïts perquè gràcies a mi poden viure, m’emparenten a la mort. Sempre diuen «Si algun cop et passa alguna cosa greu sobretot no vagis cap a la llum». Com si jo tingués una daga a la mà a punt de matar a qui gosés acostar-se’m. Quina ximpleria! Si jo, per no tenir, no tinc ni cos!


Set boques i una nit de lluna claraOctavideDanielAccèssitdeprosade4td’ESO

La música sonava per tota la vall com un crit d’esperit alegre, que dansava amb la seva pròpia veu al ritme de tambors i gralles. Encara que en la festa hi fossin concentrades un enorme grup de persones que bramaven amb crits i rialles, algunes preferien sortir de la casa de camp i asseure’s a l’herba verda del jardí que feia olor de fresc i de vida.

Un home escarransit i un xic vell amb cara de pomes agres discutia amb un jove prim i alt, amb ulleres rodones.

–Com t’atreveixes a dir això, Hawkins! –deia el vell mentre besava un penjoll amb forma de creu repetides vegades, com si li anés la vida.

–Deixa la teva superstició per un altre dia, Pope. Mira les coses tal com són. Que no veus que allò és un satèl·lit? No et deixis influir per un llibre tan antic escrit per uns inútils – al jove no li feia cap falta pujar el to de veu, ja que el vell s’horroritzava com un boig en sentir aquelles paraules.

–Sacrilegi! Heretgia! Com t’atreveixes a profanar la paraula de Déu? Insolent!

Aquella paraula va desencadenar una pluja de cops de puny i de bastó junt amb un núvol de ràbia, d’insults i malediccions que s’inflava més i més, que deixava un ambient de llamps i trons. Si no hagués estat per la Sofia que els va deixar estesos als dos d’un cop, haurien continuat tota la nit fins que sortís la llum de l’alba.

–A veure, nois, ara per què us baralleu? –preguntava mentre es col·locava els


llargs cabells negres darrere l’orella.

–L’estúpid d’en Pope diu que la lluna és un fanal per indicar la nit i les festes, no li entra al cap que això és mentida.

–Però ho diu la paraula de Déu.

–I com t’expliques que de vegades la lluna no surti – el vell Pope es quedà pensatiu un moment i respongué que així ho volia Déu. Hawkins replicà:

–És aquesta la teva resposta per tot? – i abans de tornar amb els cops, la Sofia ja els va reeducar a base de crits.

–Sou uns beneïts i no respecteu res, pobra lluna – els dos es giraren i li preguntaren què volia dir. Ella va contestar:

–La lluna és la bellesa que ens mostra un camí de plenitud i vida.

–Sofia, creus que aquell tros de pedra és viu?

Després que ella assentís, van restar callats un segon i van tornar els crits, ara amb un tercer participant. Va passar una bona estona i no van arribar a res. No trobaven cap resposta que els semblés satisfactòria a tots, cadascú defensava la seva idea com si fos la veritat absoluta.

En Pablo va arribar al cap d’una estona amb el Francisco, qui portava una mirada seriosa. El primer era un home de quaranta anys amb un nas gros i uns ulls


negres, mentre que l’altre caminava dèbilment amb una pinta de sense sostre que no se les aguantava.

–Nois, el Francisco està en fase depressiva… – digué en Pablo mentre l’estirava al terra.

–És que des que m’he quedat sord, m’he adonat, en veure els vells amb bastó, que algun dia moriré. Però no sóc l’únic, moriràs tu, tu, tu, tu, mmm i crec… no, tu sí, tu també moriràs – digué amb una veu feble assenyalant la lluna.

–Com que morirà? Com vols que mori una cosa tan perfecta com la lluna? – va dir en Pope.

–La lluna no morirà, Pope, perquè no és viva! – contestà en Hawkins.

Sortiren espurnes una altra vegada allà on es creuaren les mirades dels dos homes, i en Pablo, que portava alguna copa de més, es rigué d’ells.

–No sé, però aquesta lluna sembla que li hagin sortit grans. Mira quants forats que té.

–Calla i ves-te’n a pintar – en Pablo va maleir entre dents i va fer un glop d’una petita ampolla que tenia amagada a la butxaca.

–No he pogut evitar escoltar la vostra conversa – digué una ombra que se’ls apropava – m’hi puc afegir?


L’home portava una americana elegant sobre una camisa blanca i una corbata vermellosa. També duia ulleres i un maletí. Clarament era un executiu.

–A veure, Bill – i llavors la Sofia va preguntar: què veus tu quan mires la lluna?

Ell va treure un mocador de seda i el va posar estès a terra, i després s’hi va asseure per no fer malbé els pantalons.

–És ben clar, diners – tots el van mirar d’una manera estranya i, per fer-se entendre, va afegir: Tots voldríeu anar a la lluna, no? Doncs seria una bona inversió organitzar viatges a la lluna molt cars per a rics. Potser fins i tot se’n podrien treure minerals...

–Perquè és una roca – va dir ràpid en Hawkins abans que en Pope digués res.

–I què hi veieu vosaltres?

–Un símbol.

–Una cosa que si cau ens mata a tots.

–Una creació de Déu.

–Una pintura que ni fa falta que li canviï la perspectiva, perquè ja es deforma tota sola.


–Deixa el cubisme per un altre moment, Pablo.

Es posaren a discutir tots sis com a bojos. La música de la festa semblava molt callada en comparació a aquells que cridaven i la Sofia finalment se’n va afartar. Va mirar cap a qualsevol altre lloc i es va sorprendre de veure una nena petita asseguda a l’herba, de cabells curts, amb un moc penjant del nas, que mirava el cel il·luminat com si fos una de les set meravelles. S’hi va apropar i li va preguntar.

–Digues, tu què creus que és la lluna? – tots van callar i van mirar la nena com si fos el jutge definitiu i ella, sense deixar de mirar cap amunt, va dir:

–No ho sé – tots van quedar decebuts amb aquella resposta i ella va tancar els ulls mentre somreia i digué: però és molt bonica.

Primer tots van riure, però després van callar, van pensar i, finalment, van apartar la mirada de la nena i la van fixar en el cel.

–Sí, sí que ho és.

Però després d’aquesta discussió, tot seguia igual. Aquell roc o fanal o símbol o el que fos no digué res. Es quedà tan misteriosa en l’aire com els que la miraven des de la terra. Brillant i destacant en aquella nit, enlluernava aquelles set persones, aquelles set boques que li buscaven un significat. La lluna seguia brillant i seguia sent el que sempre havia estat: una llum en la nit fosca.


El sonet del repòsJoaquimFerrer1rpremidepoesiade1rBTX

La pau i la calma s’han imposat.Un silenci celestial ha trencat la rutina.Per un instant la vida ha canviat.Ella ara pensa només amb aquells qui estima.

–Quin plaer arriba a ser – pensava la minyona–parar tranquil·la una estona.Deixar la monòtona feina de cada diaper descansar per fi una mica.

I és que ella no sapque a l’home se li és atorgatel do més preuat:

ser il·luminat per una llum divinaque ens permet poder dedicarunes paraules a aquells a qui més estimes.


Llum sobre tela GabrielFortuny1rpremidepoesiade1rBTX

Enmig de la foscores troben senyora i minyona, però un raig de clarorlucidesa a la sala dóna.

El flux cristal·lí es reflecteixen tot el que té a l’abast, i així un bell contrastque el nostre astorament mereix.

L’efecte lluminós que transmetdota l’obra d’una gràcia divina;fins i tot l’aire sembla quiet.

Penetra la llum com una pluja finai envolta les figures amb tot un aire net.Aquesta mostra d’art així culmina.


La llum sobre una tela TomàsGiró1rpremidepoesiade1rBTX

D’un entorn vast i basardósi d’un no-res buit, mes tenebrós,té lloc l’esclat potent, majestuós,d’un astre imponent i poderós.

És el Sol que s’enrabia,però que incessant i benvolentens dóna vida i alegria,amb els seus dards, els raigs del dia.

La fosca por desapareix;la llum informa, complidora, dels detalls preuats del cel,i a l’ull humà, encegadora,dels perills severs i inexorables:la foscor, les cataractes – el molest vel.

És amb la llum que podem viureplens de llibertat, magnificència,tot lluint el nostre bell somriureque la claror, sense intermitència,permet guaitar per ben gaudir-ne.


Llum pròpiaBertaBallesteros1rpremideprosade1rBTX

La llum mostra perfectament el seu perfil. Sembla una dona gran, desgastada per la vida, vídua potser, trista més aviat i molt concentrada en la carta. A qui escriurà? Potser a la seva filla, preguntant-li com està el seu nét, o a la seva germana, si és que en té, o simplement redacta els seus pensaments, reflexiona... però sincerament, no m’importa, no m’interessa la vida d’aquest personatge i encara menys la de la pobre criada que està mirant per la finestra

aparentment tranquil·la, sembla obedient i discreta, bona amb la seva feina però resignada amb la seva vida, veig en la seva mirada un desig de sortir d’aquelles quatre parets que la retenen, de veure món, d’abandonar-ho tot, potser vol crear una família o simplement dedicar-se a si mateixa. Cantar, ballar... qui sap quins són els desitjos d’aquesta jove?

I és que el quadre que es troba darrera de tot és el que crida la meva atenció, el que em sorprèn, el que em captiva. Em sembla molt curiós el fet que la mateixa llum que il·lumina el quadre sigui la causant que aquest hagi perdut el color al llarg del temps. Em sembla més estrany encara que aquesta llum, que realment només treu vida al quadre, tingui l’aparença i la fama de generadora de vida pel simple fet d’il·luminar-lo. El quadre ja té una llum pròpia, que expressa totes les idees amagades darrere d’unes simples formes i el fa brillar. No necessita cap llum per ser viu, té vida pròpia.

Tots nosaltres som com quadres, mons, conjunts d’idees amagades sota uns cossos però, sobretot, el fet que ens apropa més a poder dir que som com quadres és la llum interior que té cada un de nosaltres. No necessitem cap llum exterior que ens faci destacar, brillem amb llum pròpia perquè tenim vida.


La lleteraNúriaFerrón1rpremideprosade1rBTX

«Així, a poc a poc, amb molt de compte...». La lletera recordava les paraules que tantes vegades li havia repetit la seva mare quan li ensenyava l’ofici. Al principi, la lletera no volia seguir els seus passos: ella volia viatjar i conèixer altres muntanyes, altres valls i qui sap si algun dia podria veure el mar... però ara, que estava abocant la llet a la gerra de fang, ara, que la llum que tot ho il·lumina entrava per la finestra, ara, només en aquest

moment, a la lletera no li importava haver-se hagut de quedar al poble, perquè era en aquest moment, quan li venien al pensament paisatges amb colors i olors que potser mai no hauria arribat a sentir. Era el moment en què la llet queia, a poc a poc, a penes fent soroll, pel bec de la gerra, quan li semblava sentir el cant de mil ocells desconeguts que voletejaven, alegrement, pel cel. Era el moment en què la llum entrava per la finestra i pintava l’habitació de diferents colors, quan creia veure serralades senceres nevades permanentment, deserts amb oasis i palmeres, boscos frondosos que amaguen camins i coves... Era quan la llum li tocava les mans, que sentia el fred del nord i la calor del sud, era quan la llum, que havia viatjat des de tan lluny per veure-la, li acariciava la cara, que sentia totes les històries que havia viscut en el seu viatge: peixos que nedaven en aigües cristal·lines, ocells que migraven cap a terres més càlides... però, el que més li agradava eren les olors: tancava els ulls i les notava. Algunes eren salades, i la lletera s’imaginava que venien dels grans oceans; d’altres, en canvi, eren més humides, i li recordaven els boscos després d’una pluja intensa. Finalment, la lletera va obrir els ulls: la llet ja no queia i un núvol feia més feble la llum que entrava. El seu moment havia acabat, ara calia tornar a la realitat.


Allà, a la recambra de la botiga, m’hi sentia la mar de bé. Allà hi passàvem les nits, jo i la resta de les vaques.

La veritat és que mai no m’havia avingut gaire amb les altres vaques i era clar que es tractava d’un sentiment mutu ja que mai, des que era una vedella, cap d’elles no havia mostrat el més mínim interès per la meva existència.

La situació era ben diferent amb la meva mestressa, la lletera, una noia jove, de cara bonica i de complexió robusta que cada matí entrava a la quadra amb la intenció de munyir-nos a totes, però que era a mi a qui li feia més festes i, un cop per setmana, em premiava amb un terròs de sucre, un premi que només havien tastat els meus llavis.

Des que era una nena i entrava a la nostra cambra d’amagat sense cap por que aquelles bèsties blanques i negres li poguéssim fer cap mal, ja teníem aquesta complicitat, pràcticament es podria dir que vam créixer juntes i hem viscut juntes. Algunes nits, quan ja era més grandeta, venia a veure’m i m’explicava les seves intimitats, les seves experiències i els seus problemes mentre m’acaronava la cara i em raspallava l’esquena com si, quan m’ho explicava, d’alguna manera la gravetat dels problemes s’anés minimitzant, i jo, sense saber ben bé què feia, aconseguia asserenar-la i transmetre-li d’alguna manera quina era la decisió correcta, o almenys allò era el que semblava, perquè un cop acabava em feia un petó al front i se n’anava a dormir amb un somriure confident, amb la cara vermella, com si li fes una mica de vergonya sana que jo sabés els seus secrets i, potser, dins seu pensés que els explicaria a les altres vaques.

Una amistat de tota la vidaJordiJenéAccèssitdeprosade1rBTX


Amb el pas del temps, aquell lligam tan estret que havíem arribat a tenir va anar desapareixent de mica en mica, les seves visites nocturnes cada cop eren menys freqüents i tan sols la veia quan venia amb la seva mare a treure’ns la llet a totes, això sí, mai no va deixar de tractar-me com la seva preferida.

Un dematí com qualsevol altre, les primeres llums de l’alba entraven lentament i silenciosa per les escletxes de les parets de fusta aconseguint d’aquesta manera un contrast preciós entre la llum i la foscor, entre les taques negres de les vaques sobre el pelatge blanc. I enmig d’aquell espectacle, mentre les meves companyes més gandules s’acabaven d’aixecar, la porta de la quadra es va obrir fent el clàssic grinyol que havia sentit tota la meva vida. Quan vaig aixecar la vista, però, vaig quedar ben sorpresa. No era la mare que venia a munyir-nos sinó que era la filla. Mai no l’havia vista amb aquelles robes, i ben bé val a dir que aquells tons grocs i blaus de l’uniforme feien en ella molt millor efecte del que havien fet mai en l’anterior portadora, i aquells raigs de sol, que a mesura que avançaven els minuts intensificaven la seva brillantor, ressaltaven la cara rodona de la jove que tenia una mirada d’il·lusió però alhora de nervis.

Jo devia fer cara de sorpresa, dins de la sorpresa que pot mostrar la poca expressivitat de la cara de les vaques, perquè quan se’ns van creuar les mirades ella em va fer un somriure tímid des de la distància, amb la inseguretat del primer dia de feina, com si tingués por que, per venir-me a acaronar, la resta de les vaques se sentissin geloses i se li giressin en contra i per aquesta raó no li deixessin que les munyís.


Tot i aquesta salutació tan freda, va anar fent la seva feina i va deixar-me a mi per al final, i abans de començar, mirant a banda i banda per assegurar-se que no hi hagués cap vaca a la vora, em va donar una pastanaga.

Era el primer cop que jo tastava una delícia com aquella, i ben a gust que me la vaig menjar, i amb aquell detall vaig saber que res no havia canviat, que jo encara continuava sent la seva preferida tot i que ja no venia a veure’m a les nits i ja no necessitava la meva companyia com abans, però que jo encara tenia un lloc especial en el seu cor. I va ser des d’aquell dia que la meva amiga va prendre les regnes del negoci familiar, que per mi va ser com una nova vida, una vida on cada dia era un dia bonic i especial, que jo esperava amb ànsia l’arribada del dematí següent per poder-me trobar amb qui em sentia a gust.

El temps va anar passant i, a dia d’avui, quan ja sóc vella i cada passa que avanço em suposa un esforç colossal, encara puc dir que compto amb el suport i l’amor incondicional de la lletera, i tot i que sigui difícil fer que un dia sigui especial en una vida tan rutinària com la meva, val a dir que el seu amor m’aporta una dosi d’autoestima que em dóna forces per seguir endavant i tenir ganes de viure un nou dia per poder veure-la com somriu i com tira endavant la seva vida, veure com les nits que vam passar juntes quan ella era petita l’han ajudat a ser qui és, i potser les reflexions que la vaig ajudar a pensar l’han portat a ser aquesta persona tan dolça que es preocupa que una simple vaca com jo acabi els seus dies sentint-se com la vaca més important del món, almenys la més important del seu propi món.


A la recerca de la soledatPatríciaLleal1rpremidepoesiade2nBTX

No en vols parlar,no hi vols pensar.Vols estar tot sol,que et deixin estar.Vols desaparèixer,et vols amagar.No saps on anar.Et busquen i t’escapes.Pregunten i els evites.Et miren i els esquives.Què hi penses fer?La resposta és res.Pots marxar, però el tempset perseguirà.Pots esperar, però el tempsno s’aturarà,i t’atraparà.Caus estès a terrai, de sobte, etsen un altre món.No vols despertar,per fi estàs sol.


L’oblit i la nostàlgia...ElenaRodríguezAccèssitdepoesiade2nBTX

L’oblit i la nostàlgia bateguen juntsdurant instants on tot sembla un somni.Quimera, fantasia, ficció,imaginació, ideesneden cap a l’horitzó,caminen cap a una frontera,volen cap als núvolsi s’esvaeixen lluny de les nostres mans.Ara només una ànima quedaque cerca una fugida,que cerca una sortida.


La clauAnnaArmengol1rpremideprosade2nBTX

L’Arnau baixava caminant, afeixugat per una altra nit de poc dormir, amb la mirada distreta i els passos curts, pel carrer que cada tarda, a la mateixa hora, el veia passar camí de l’institut. No tenia pressa. En realitat, volia retardar la seva arribada, no volia trobar-se un dia més amb les mateixes persones de sempre. Aquella tarda volia fugir d’una monotonia que mai no es trencava.

Quan ja arribava a la darrera cruïlla, va veure un sobre de paper que començava a mullar-se amb les gotes d’una pluja que ja feia estona que havia començat a caure.

La viva imaginació de l’Arnau li va fer intuir que el contingut del sobre podria amagar algun misteri que el portés a viure alguna aventura emocionant.

Es va afanyar a agafar-lo i el va obrir amb ansietat. Hi havia una clau. Una clau gran, de ferro rovellat, i de la seva anella hi penjava una etiqueta de cartró amb una adreça.

Coneixia aquell carrer i era força a prop. L’Arnau va trobar l’excusa perfecta per variar els plans d’aquella tarda.

Va fer mitja volta i va traçar mentalment el recorregut que hauria de fer per arribar fins a aquell destí misteriós. Ara els seus passos eren més vius, la seva mirada més decidida i el batecs del seu cor demostraven una


emoció que feia molt de temps que no sentia. El seus pensaments estaven tan dirigits a intentar esbrinar el que amagava aquella clau, que no s’havia adonat que la pluja, que ja feia estona que queia, havia mullat la seva cara.

No va trigar més de vint minuts a veure el primers arbres del carrer de l’adreça de la clau. Era un carreró curt amb arbres a cada banda. Feia pujada i les seves cases eren antigues. No hi havia cap edifici modern. Només torretes de començaments del segle vint.

Arnau va identificar el número gairebé al final del carrer. Es va aturar a la porta i la seva mirada va recórrer el pocs detalls de l’interior que les heures de la reixa deixaven veure. Era una casa gran, de dues plantes, amb un jardí gran i descuidat i un camí interior que portava fins al porxo d’entrada. No semblava habitada.

L’Arnau va posar la clau al pany. Per uns instants, va pensar a no girar-la, a marxar corrents, a abandonar aquella aventura, però ja era tard, si havia arribat fins allà, havia de continuar.

Va girar la clau del pany de la reixa exterior i la porta es va obrir. Amb la punta del peu, la va empènyer lleument i va entrar a dintre sense tornar-la a tancar. Va dirigir els seus passos a través del jardí fins arribar a la gran porta de fusta que donava accés a l’interior de la torre.


Havia deixat de ploure i les gotes de pluja que mullaven la seva cara ara eren gotes de suor. La porta era oberta i, amb una petita empenta amb els dits, la va acabar d’obrir prou com per veure l’escala de marbre que pujava a la planta superior.

Semblava que feia molts anys que ningú no habitava aquella casa. Hi havia humitat a les parets i pols per tot arreu.

L’Arnau va recórrer les estances de la planta baixa: una cuina gran, un bany petit, una sala, una biblioteca i dues habitacions.

Li va cridar l’atenció l’únic llibre de la biblioteca. Per què només un llibre? Semblava que algú l’havia deixat expressament. S’hi va acostar estenent la mà per agafar-lo mentre caminava. De cop es va adonar que una rosa blanca feia de punt separant dues pàgines.

Arnau va treure el llibre amb cura i el va deixar sobre la taula de la sala. El va obrir deixant la rosa blanca al descobert enmig de les dues pàgines. La rosa era fresca, encara humida. La tija i les espines encara eren molles per la pluja.

Una de les pàgines era en blanc i a l’altra hi havia una nota escrita a mà amb una lletra cuidada, línies molt rectes i amb la tinta de ploma encara no seca del tot.

Un fred intens va recórrer la seva esquena de dalt a baix quan va començar a llegir:


«Arnau, fa temps que t’esperava. Sabia que la clau et portaria a mi. Només era qüestió de temps. Puja les escales i entra a l’habitació que trobaràs al final del passadís amb la porta oberta».

Va sortir de la casa de pressa. Sense adonar-se’n es va trobar al mig del carrer i es va aturar de cop. Va girar la mirada cap a la casa i la va veure a la finestra. D’esquena, pentinant-se els cabells llargs. Era la noia que apareixia en els seus somnis des de feia temps. Aquell cabell, aquelles mans i aquella forma de pentinar-se... Sí, era ella. La noia sense nom que el despertava a mitja nit quan el somni era molt viu.

Palplantat, enmig del carrer, amb la clau a la mà, dubtà entre el somni i la realitat.


El dubteGeorginaRiba1rpremideprosade2nBTX

Una vegada més, després de vés a saber quants intents, m’assec per fi davant del paper i em disposo a gastar tinta sobre vés a saber quin tema, esperant que alguna força superior m’inspiri per fer-ho. De fet, ara que ja he escrit tres línies m’adono que potser no és tan difícil com em pensava això de triar un tema; i és que, si us he de dir la veritat, no estic pas asseguda davant d’un paper ni tinc una ploma (a l’estil Sant Gregori) a la mà: estic teclejant tot això en un portàtil, i d’aquesta manera us podria començar a parlar sobre els canvis de suport en la nostra era o vés a saber quin tema semblant que potser seria un bon tema per omplir aquestes dues pàgines que se’m demanen. Us preguntareu, i jo també m’ho pregunto (no us ho negaré), per quin maleït motiu he mentit tot just començar el text en qüestió sense gairebé ni adonar-me’n. I la veritat és que no sabria què respondre-us: podria dir-vos que simplement em volia fer la interessant, fer veure que sóc una d’aquelles intel·lectuals que poden despertar admiració, però també podria dir-vos que, si he mentit, ha estat simplement per ficció literària, perquè he començat sense ni tan sols saber què anava a escriure, si això acabaria essent una narració o potser un poema en versos lliures o, fins i tot, un assaig...

Més enllà d’aquesta qüestió del gènere, m’adono que dubto sobre el tema, dubto sobre les possibles justificacions de les meves opinions... Dubto, simplement dubto. I si una cosa és veritat en això que ara escric són les tres primeres paraules («Una vegada més...») que expressen les moltes ocasions


en què he volgut provar d’escollir un tema entre les moltes possibilitats que se m’ofereixen. I en el moment en què he teclejat el punt amb què acabava la frase anterior a aquesta que esteu llegint (o escoltant, vés a saber), de l’únic que tinc la certesa és que el dubte és evidentment fruit de les moltes opcions, de la possibilitat de triar i de la responsabilitat d’escollir. I dic responsabilitat perquè cada acte es troba subjecte a una elecció i, per tant, és molt sovint que els nostres actes es veuen determinats pel dubte.

Personalment, i com a molts d’altres els deu passar, aquesta fase de dubte em fa patir, em fa passar nervis. Abans de posar-me a escriure tot això he dubtat sobre en quin moment fer-ho perquè dubtava també sobre el tema a tractar i, a més, sobre com expressar-ho. I ara, mentre us dic tot això, dubto a cada instant, per breu que sigui el dubte, sobre quina és la paraula més adient per expressar el pensament que m’ha vingut al cap. Dubtar és una de les activitats més quotidianes i inevitables del dia a dia de l’home.

A més a més, es dóna el cas que sóc estudiant de segon de Batxillerat, que em trobo en un moment de decisió suposadament clau de la meva vida, i puc assegurar-vos (d’això sí que no en dubto) que sé molt bé en què consisteix això de dubtar. Crec que fins a l’últim moment estaré dubtant de si la meva decisió per a l’any vinent és la correcta o no. De fet, encara no he decidit res del tot.


Potser és així com se m’ha acudit, tot escrivint, que això de dubtar és un luxe del qual hauríem de gaudir en lloc de fer-ne un patiment. El dubte és un luxe que només es presenta davant d’aquell home que té l’oportunitat de triar i, per tant, davant d’aquell home que gaudeix de llibertat.

Així doncs, això potser podria explicar per què molta gent es ven la llibertat tot seguint la societat de masses, i s’estalvia aquest calvari del dubte que suposa tota decisió. O potser, també podria ser que aquest dubte sigui fruit no pas de la llibertat, sinó de la quantitat de prejudicis que tenim inconscientment i que ens impedeix ser lliures del tot per triar allò que el nostre jo més profund triaria impulsivament.

Consideracions a banda, jo ara només sé que el dubte m’ha permès crear prou suposicions per omplir aquestes dues pàgines d’una vegada per totes. Algun avantatge havia de tenir.


Lliçons de vidaMercèBoncompte1rpremideprosade2nBTX

Aquest és un recull de suggeriments que pretenen ser de gran utilitat en el viatge turbulent de la vida.

Per començar, advertim que aquesta vida et resultarà nombroses vegades surrealista i fantasiosa, però això és un fet inevitable i, per difícil que sigui de creure, és la crua realitat. Davant d’aquesta mena d’impressions, recomanem prendre’s la situació amb humor i intentar actuar desenvolupant al màxim les arts relatives al camuflatge per tal de passar desapercebut. El fet de tenir a l’abast un parell d’auriculars i bona música et serà de gran utilitat, ja que ajustar el volum al màxim, asseure’t, o de ser possible, ajeure’t i tancar els ulls intentant escapar d’aquest laberint, és la millor solució descoberta fins a dia d’avui.

És de gran utilitat, també, saber que sentiràs a parlar una infinitat de vegades d’un ésser mitològic anomenat Sort. Ja avancem que és fictici. Tan sols és el nom d’una excusa per no haver d’admetre que el vent et bufa a favor, i la millor manera d’intervenir en aquest tipus de fenòmens meteorològics és treballar, treballar molt dur. I sí, és cert, la vida és esgotadora, però ja descansaràs eternament quan siguis mort.

S’ha d’advertir, a més a més, que la vida passa ràpid, però ràpid és un terme subjectiu, així que no et desesperis, tindràs temps per tot. Tal i com hem mencionat anteriorment, hauràs de treballar molt dur i picar molta pedra però, això sí, no oblidis que de tant en tant hauràs de prendre-t’ho tot poc


seriosament, i quan ho facis, aboca-hi tot el que vas abocar en el treball i encarrega’t de posar-hi tota la teva ànima en ambdós casos.

És cert, però, que la quantitat de temps invertit en prendre’t les coses a la lleugera dependrà únicament de la teva personalitat, de quins siguin els teus objectius i de quin sigui el termini per assolir-los malgrat que, segons els estudis més recents, ronda sobre el trenta/trenta-cinc per cent del temps propi. Ara bé, a mesura que t’acostis a la vellesa, observaràs que aquest percentatge augmentarà notablement fins a duplicar-se, fruit de l’experiència viscuda i producte d’altres lliçons que la vida et proporcionarà d’infinites maneres diferents i, majoritàriament, en forma d’ensopegades.

AVÍS IMPORTANT:

L’empresa distribuïdora no es fa responsable dels efectes secundaris i males interpretacions del producte que poden causar símptomes d’optimisme, aïllament i, en casos extrems, distorsions de la realitat.


La duríssima vida de l’empiristaBertaLlanasAccèssitdeprosade2nBTX

Benvolguts lectors,

He escrit aquest document per tal d’exposar una queixa molt seriosa respecte de l’opinió de tots aquells filòsofs que consideren que l’empirisme és «la doctrina filosòfica sostinguda per aquells que no entenen ni un borrall de matemàtiques, i els és més fàcil creure que la facultat cognoscitiva dels homes, que ens proporciona el coneixement objectiu, són els sentits».

Fàcil? Però, què s’han cregut? Ser empirista és més aviat el contrari, una feina feixuga i esgotadora! Que han provat de llevar-se cada matí i pensar: recoi, com sé jo que les sabatilles d’anar per casa realment són davant meu o tan sols són una al·lucinació del meu enteniment? Que ho saben vostès com pot arribar a ser de frustrant voler-se preparar unes torrades amb melmelada, però que, en posar el pa dins la torradora, em surti una cosa completament diferent? Perquè tan sols cal mirar el pa que introdueixo i el que en surt; es veu a simple vista que no són pas el mateix!

Tampoc no saben pas la intranquil·litat que em provoca haver de creuar un carrer quan el semàfor, suposadament, està verd. I si per a una altra persona aquest color és vermell, i si m’atropellen? De ben segur que ni s’imaginen vostès les maratons que realitzo cada matí per tal d’arribar a la facultat de filosofia sana i estàlvia on dirigeixo un estudi sobre el grandíssim David Hume. Alguns filòsofs envejosos asseguren que tan sols ens passem el dia observant una cadira i decidint sobre si és segur seure-hi o no. Renoi, que


primmirats! Potser no hem avançat massa el nostre projecte, val a dir-ho, però la salut és la salut i prefereixo meditar que no pas trencar-me una cama.

Per acabar-ho d’adobar, després d’un dia esgotador de lliurar-me completament als sentits i de dubtar de tot el que em passa pel davant, tan sols tinc ganes de relaxar-me tot observant el vaivé de la flama d’una espelma. Però, ai la mare! En el moment que l’encenc, la cera comença a fondre’s! No saben l’esglai que em suposa veure com un determinat objecte es converteix, així del no-res, en un altre. En contra del pensament de René Descartes, a mi no em sembla pas evident que la cera sigui la mateixa abans i després, però he de reconèixer que aquest canvi d’identitat suposa un espectacle peculiar de veure: ara és una cosa i ara n’és una altra i ni rastre del que havia estat abans! Encara no entenc com els científics poden afirmar amb tanta seguretat que existeix una ciència objectiva del món. Si la matèria no es crea ni es destrueix, com expliquen la desaparició de la cera sòlida i l’aparició de la líquida? Ah, incompetents!

Així doncs, després d’aquest escrit, espero haver deixat ben clar d’una vegada i per sempre els sacrificis que comporta ser empirista, tot i que, ben mirat, tampoc no puc estar del tot segura que el paper del meu davant sigui paper i, en el cas que ho sigui, que les diferents combinacions de paraules que conté signifiquin exactament el mateix per a vostès que per a mi i que, per tant, algú s’hagi assabentat del tot de la meva disconformitat filosòfica.

Aquest butlletí literari ha estat dissenyat per l’Estudi Juste Calduch i imprès el juny de 2015 per Anglofort La tipografia dels textos s’anomena Dante, basada en els tipus de l’impressor renaixentista Francesco Griffo del segle xv i dissenyada al 1957 per Giovanni Mardesteig La tipografia complementària és l’Scala Sans, dissenyada al 1994 per Martin Majoor A la coberta

s’ha utilitzat el paper Aquarello de Fedrigoni.

Paraulesde paper


juny 2015

Par

aule

s de

pape

r 2

015

ANIVERSARI 1955-1956/2015-2016

Paraules de paper 2015

Documents

Transcript of Paraules de paper 2015