panell 5 def - coac.net...• Magraner (Punica granatum), arbust de marge, apreciat com a tanca...
1
EL CORREDOR VERD DEL CENTRE DIRECCIONAL DEL VALLÈS >memòria 5 JANSANA, DE LA VILLA, DE PAAUW, ARQUITECTES, S.L.P. Imma Jansana, Conchita de la Villa, Robert de Paauw, Barbara Hellin, Carlota Socias, Toni Abello, Betta Canepa, Josep MªVidal / ERF, GESTIÓ I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, S.L. Ramon Folch, Josep M. Palau, David Bessó / ZETA INGENIEROS, S.L.P. Mario Gutierrez, Àngels Fernández, Roser Fil, Queralt Guerrero / ROSER VIVES, enginyera agrònoma. 1. Identificació dels valors ecològics i paisatgístics actuals i potencials de l’àmbit Els espais lliures que resten a l’àmbit del Vallès i, en especial, a la plana entre la Serralada Litoral i la Prelitoral són encara a dia d’avui un clar reflex d’un passat agrícola i forestal. Com a conseqüència de l’activitat agrícola a la plana, de la introducció d’espècies forànies i dels importants creixements urbanístics desenvolupats en les darreres dècades, la presència de la vegetació potencial –que, en el cas de la zona d’anàlisi, és l’alzinar medite- rrani litoral- ha quedat reduïda principalment als espais amb reconeixement legal (Serra de Collserola, Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac) i a les àrees de relleu important. En aquest sentit, la vegetació natural de l’àmbit d’anàlisi es troba associada fonamentalment als marges dels camps de conreu i als cursos fluvials, els quals drenen cap al sud –amb règim hídric intermitent- per a confluir amb la riera de Sant Cugat. Formacions vegetals de la plana vallesana Termenant els conreus o refugiades en barrancs, turons agronòmicament poc interessants, etc. hi ha una malla laxa de comunitats espontànies o formacions induïdes per l’activitat agronòmica que garanteix l’estabilitat biològica del sistema, serveix de refugi per a la fauna i forneix elements a la pagesia (llenya, aspres, etc.). Les paisatgísticament més significatives són: • Alzinar, bosc dens d’alzina (Quercus ilex) i roure cerrioide (Q. cerrioides), ric en arbusts i enfiladisses, que es concentra residualment a les fondalades no roturables (era la formació dominant a la plana abans de la seva transformació agrícola). • Pineda, arbreda de pi blanc (Pinus halepensis) o de pi pinyer (P. pinea), amb sotabosc ric en subarbusts, subsegüent a la regressió de l’alzinar, afavorit per l’interès fuster que tenia el pi en altres temps. • Gatelleda/omeda, bosc en galeria de gatell (Salix atrocinerea catalaunica), vern (Alnus glutinosa) i om (Ulmus minor) que ressegueix els torrents i rierols, sovint desplaçat per formacions subespontànies d’àlber (Populus alba). • Jonquera, herbassar higròfil on predominen el jonc boval (Scirpus holoschoenus) i la menta borda (Mentha rotundifolia). • Canyar, comunitat al•lòctona de canya (Arundo donax), certament introduïda i invasora de torrenteres i rials (caldria eradicar-la d’alguns llocs i mantenir-la selectivament en altres), però indissociable del paisatge agrícola per l’explotació que en feia la pagesia. Arbres aïllats de la plana vallesana Als marges o en punts estratègics, destaquen arbres espontanis o plantats, útils per a l’agricultor i puntuadors del paisatge agropecuari vallesà, tals com: • Lledoner (Celtis australis), plantat en marges, apreciat per les forques obtingudes amb les seves bran- ques. • Figuera (Ficus carica), ametller (Prunus dulcis) i oliverao(Olea europaea), plantats en llocs immediats a cases, camins, barraques d’eines, etc., apreciats per l’ombra i pels seus fruits. • Magraner (Punica granatum), arbust de marge, apreciat com a tanca viva. • Plataner (Platanus sp.), sovint plantat en filera resseguint camins d’entrada a masos o a nuclis de pobla- ció. • Alzina, roure i pi pinyer (Quercus ilex, Q. humilis, Q. cerrioides, Pinus pinea), arbres espontanis, amb un cert caràcter monumental, respectats en les rompudes a efectes d’ombra i recer en les pauses de l’activitat agrícola. Conreus A la plana agrícola predominen els conreus herbacis de secà (cereals i farratges), els quals s’alternen amb retalls d’àrees forestals així com amb àrees urbanes i industrials configurant el paisatge vallesà. 2. Definició de les característiques ambientals i funcionals de l’espai - Ambients humits i de ribera: riera de Sant Cugat, torrent de Can Fatjó i torrent del Bosc Quant a la vegetació de ribera destaca la presència d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), oms (Ulmus minor), així com alguns exemplars de salze (Salix) i de plataner (Platanus). L ’estat arbustiu es troba dominat principalment per la canya (Arundo donax) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius), fet que converteix les lleres en àrees força inaccessibles. Aquests espais són especialment rellevants ja que constitueixen els eixos princi- pals de circulació de la fauna. Cal destacar la proposta de crear unes basses de laminació a la riba esquerra del torrent de Can F atjó atès que esdevindrà un espai humit naturalitzat que afavorirà de ben segur la presència de fauna, especialment d’ocells i amfibis. - Ambients forestals La presència d’espècies forestals com ara alzines (Quercus ilex), roures (Quercus humilis i Q. cerrioides) i pi blanc (Pinus halepensis) es troba associada a les fondalades frescals i a alguns turons i margenedes. Els ambients forestals són àrees d’alimentació, circulació i refugi de la fauna. - Ambients oberts L ’alternança d’ambients forestals amb ambients de caràcter més obert (bosquines, prats i conreus) ofereix gran diversitat de recursos i recers i explica la presència d’un destacat nombre d’espècies animals adaptades als diferents ambients. En aquest sentit, són especialment importants els retalls de boscos i bosquines i les espècies arbòries o arbustives aïllades situades enmig dels espais oberts. Val a dir que el cultiu de cereals d’hivern -de cicle més llarg i collita més tardana- esdevé una alternativa per tal de minimitzar l’afectació sobre la fauna. - Zones d’estada i itineraris de lleure Pel que fa a les característiques funcionals cal dir que el resultat de l’àmbit oferirà una xarxa d’itineraris nord-sud i est-oest ben travat, d’on cal destacar la via reservada a vianants i ciclistes que acompanyarà la carretera de Bellaterra i la variant del GR-173, a mitja carena, vorejant les basses i connectant amb l’altra banda de l’autopista a través del pas de fauna. De tant en tant en els itineraris, un petit eixamplament, tres arbres que fan ombra, oferiran petits llocs d’estada o de repòs. A la zona humida s’instal•larà un punt d’aguait per observació d’aus i al petit turó entre els abocadors Helena i Montserrat, prop de la zona urbanitzada, un mirador cap a Sant Cugat del conjunt del corredor verd. Es preveu, junt a l’edifici de recolzament de l’activitat de les hortes, un centre d’interpretació que pugui fer difusió, orientar i donar a conèixer els valors d’aquest corredor verd. 3. Establiment de criteris d’intervenció general Els criteris d’intervenció s’estructuren en tres vectors d’actuació (aigua, fauna i paisatge) els quals, a la vegada, es transformen en actuacions concretes. Vectors d’actuació • Aigua: laminació del torrent de Can Fatjó, d’una banda per a reduir les puntes de cabal de la riera de Sant Cugat en moments de grans pluges (impermeabilització causada per la urbanització del Centre Direc- cional) i, d’una altra, per a crear una zona humida d’alt valor ecològic i paisatgístic. • Fauna: pas de l’AP-7, que permeti el trànsit de la fauna vertebrada entre els boscos de la serra de Collserola i els de la serra de Galliners. • Paisatge: restauració i adequació morfològica d’argileres i abocadors per a cicatritzar els actuals esvorancs i deixius industrials lligats a les bòbiles i dipòsits de residus. Actuacions principals • Construcció d’un pas inferior diàfan per salvar eficaçment l’AP-7 i dotar el sistema d’un solució singular . - L ’opció ecoducte assegura una certa continuïtat super ficial però, a més de comportar una ocupació excessiva de terreny , no resulta gaire atractiva per a la fauna. - L ’opció ducte inferior multifuncional, amb dimensions (15x7,5m) que doblen les mínimes recomana- des per la normativa (7x3,5m), il•luminat amb celoberts, té un reduït impacte, permet el pas de persones i de fauna (que ja aprofita els cursos d’aigua com a itineraris ordinaris) i augmenta la capacitat de drenatge del torrent. • Reforçament del corredor biològic en la millora i condicionament dels diversos passos inferiors ja existents, en especial els que creuen la trinxera de la via del tren. • Creació d’aiguamolls temporals aprofitant la necessitat de laminar el torrent de Can F atjó. Construc- ció d’una resclosa o assut, disposició d’un curs erràtic que entretingui i episòdicament retingui temporalment les aigües, n’afavoreixi la infiltració i creï uns aiguals generadors d’una nova zona humida. • Reforestació de les zones d’interès agrícola menor o de compromès retorn a l’espai agrícola: - Plantacions forestals sobre els sòls més degradats, sobre l’abocador (discretes emissions de metà per anys) i en les àrees més abruptes. - Plantació de grups d’arbres o d’arrengleraments arboris per a diversificar el paisatge i millorar les conques visuals. - Transformació dels vivers forestals actuals per tals de complementar adequadament aquesta política. • Restauració agrícola a les àrees degradades recuperables i/o planes. - La zona de la bòbila, plana i pròxima de la part urbanitzada del CDV i de l’actual horta intensiva, es dedicarà a una àrea d’horts de producció i urbans de concepció paisatgísticament avançada. - La resta del sector conservarà el caràcter de camps de conreu extensius. • Creació d’un centre d’interpretació, amb la doble funció de recolzament logístic als usuaris dels horts i d’interpretació del corredor ecològic. • Valorització perceptiva de la carretera de Bellaterra, des d’on s’obtenen les millors visuals ordinàries sobre la zona, amb la inclusió d’una senda d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes. • Rescat de l’antiga xarxa de camins rurals, per ordenar-la i garantir-ne les distintes jerarquies d’ús (vianants, ciclistes, vehicles lleugers rurals o d’esbarjo,...) i modificació del traçat del GR-173, que actualment és adjacent al sector . En canvi, la solució adoptada, un ducte inferior multifuncional, presenta nombrosos avantatges: - l’accés es fa al mateix nivell que el terreny adjacent, de manera que si la via transcorre sobre terraplè (com és el cas) és preferible optar per un pas inferior . - les espècies animals aprofiten els cursos naturals d’aigua com a vies de comunicació preferents. En aquest cas, doncs, la lògica seguida no ha estat crear un nou pas de fauna, sinó aprofitar i millorar el ja existent. - Les terres obtingudes en l’excavació poden ser aprofitades per a l’adequació mor fològica dels diversos espais del corredor . Per optimitzar el ducte inferior se seguiran les següents estratègies: - Les dimensions adoptades són sensiblement superiors (15 m d’ample per 7,5 m d’alçada) a les mínimes recomanades per les Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i valles perimetrals (7 m d’ample i 3,5 m d’alçada). - L ’alta intensitat de trànsit de l’autopista aconsella la instal•lació de pantalles opaques en la part superior de l’estructura que n’atenuïn el soroll i les pertorbacions. - S’habilitaran obertures als espais entre les calçades de l’autopista, que actuarien com a pous de llum natural (vegeu figures 1 i 2), i que permetrien, d’una banda, el creixement a la base del pas d’espècies herbàcies i arbustives i, de l’altra, l’entrada d’un mínim de llum natural per garantir la circulació de la fauna (serà hàbil a efectes de pas el 95% del temps total). Fig.1. Esquema general del pas Fig.2. Percentatge de temps en què s’assoleixen més de 300 lux (9h a 18h, hora solar) D’altra banda, els passos per sota de la via dels FF.CC. no compleixen les dimensions mínimes recollides a les prescripcions tècniques. Per tant, caldrà modificar-ne l’amplada, ja que ni l’alçada (per la presència del curs d’aigua i de la infraestructura superior), ni la longitud són modificables. Així, el pas del subtorrent dret de Can F atjó passa d’una amplada de 4 m a 7, el del subtorrent esquerre de 3 m a 12 (degut a la seva gran longitud) i el del torrent del Bosc passa d’un tub de drenatge de 0,8 m de diàmetre a un caixó de 7 m d’ample. En la modificació dels passos caldrà preveure la realització de plantacions i el condicionament per a naturalitzar el pas. Font: Elaboració pròpia Font: Elaboració pròpia 4. Elaboració de propostes concretes 4.1 Proposta de pas de fauna per sota de l’autopista i en les altres obres d’infraestructures Amb l’objectiu de facilitar la connectivitat ecològica entre els hàbitats separats per l’autopista AP-7 es proposa la construcció d’una estructura transversal a la via que permeti el pas de fauna i d’altres usos, com el pas d’un dels torrents de Can F atjó i l’accés a persones. La construcció d’un pas superior en forma d’ecoducte ha estat descartada atesos els següents condicionants: - la super fície que ocuparien les rampes d’accés (que no poden superar el 15% de pendent per garantir el pas de fauna) és excessiva, ja que en la part sud arribarien al límit de Can F atjó. - el cost econòmic i el temps d’execució són sensiblement superiors a la solució proposada i, a més, és necessari l’aportació d’un gran volum de terres. A D N U F O R P A V A L C L A I C I F R E P U S A V A L C E T C U D O C E s e u q i s à b s e u q i t s í r e t c a r a C r o i r e p u s s a P m 0 8 a d a l p m A a n o t c ò t u a ó i c a t e g e V r o i r e f n i s a P m 5 1 : a d a l p m A m 5 , 7 : a d a ç l A r o i r e f n i s a P m 5 1 : a d a l p m A m 5 , 3 : a d a ç l A m 7 : x i a l a c l e d e r b o s s e r r e t e d x i u r G M E P t s o p u s s e r P . 4 5 1 . 2 € 0 0 0 5 8 8 . 4 € 0 0 0 . 1 3 2 . 3 € 0 0 0 ó i c u c e x e ’ d s p m e T s o s e m 5 s e m 1 s o s e m 3 s e r r e t e d t n e m i v o M ó i c a v a c x E t e l b e R e d t n e r r o t l e i a t s i p o t u a ’ l e r t n e l l e v i n s e D m 5 2 , 5 / 8 , 9 s e e u q s e r r e t e d ó i t s e g a l x i e r o v a f A s l e d ó i c a r u a t s e r a l a r e p r i v r e s r e f n e d o p s r o d a c o b a ó i c a v a c x E t n e r r o t l e i a t s i p o t u a ’ l e r t n e l l e v i n s e D m 0 2 / 5 1 e d s e e u q s e r r e t e d ó i t s e g a l x i e r o v a f A ó i c a r u a t s e r a l a r e p r i v r e s r e f n e d o p s r o d a c o b a s l e d 7 - P A a t s i p o t u a ’ l e d ó i c a t c e f A a l a l i r r a c n u ’ d s é m e d ó i c a t c e f A a d a g e v a l a a d a ç l a c a n u ’ d ó i c a t c e f A a l · l u n ó i c a t c e f A a d a g e v a d a t c e f a t n e c a j d a e i c í f r e p u S m 2 1 2 . 3 2 2 m 2 6 4 . 2 2 m 4 8 1 . 6 2 a n u a f e d s a P e u q t n e d n e c s a t n e d n e p n e s é c c A a n u a f a l e d s a p l e a t u c i f i d e r u i l l e r i a ’ a s a P l a r u t a n m u l L a t s i p o t u a ’ l e d l l o r o s l a e l b i s n e s s e M l e a t i l i c a f t n e r r o t l e d s r u c l e r a t i f o r p A . a n u a f a l e d s a p r i n e t b o n e t e m r e p m u l l e d s u o p s l E m i n í m a m o c s e x u l 0 0 3 e d s t a t i s n e t n i . y n a ’ l e d % 5 9 l e t n a r u d a t s i p o t u a ’ l e d l l o r o s l e a z t i m i n i m s E l e a t i l i c a f t n e r r o t l e d s r u c l e r a t i f o r p A s a c t s e u q a n e e u q i t o t , a n u a f a l e d s a p . r o n e m s é l a t i n e z m u l l a l a t s i p o t u a ’ l e d l l o r o s l e a z t i m i n i m s E 4.2 Integració funcional i paisatgística de la bassa de laminació A la riba esquerra del torrent de Can F atjó es crearà un nou hàbitat d’interès faunístic especialment interes- sant per als ocells i els amfibis amb la construcció de les basses de laminació que seran convenientment naturalitzades i integrades en l’entorn. S’inundaran ocasionalment i s’impermeabilitzaran les zones més properes a la llera del torrent per tal d’afavorir la presència d’aigua de forma semicontinuada a les basses. La vegetació que s’hi plantarà serà pròpia d’ambients humits i les espècies es disposaran d’acord amb els seus requeriments hídrics. Hi haurà canyís (Phragmites australis), boga (Typha sp.), lliri groc (Iris pseudacorus), càrexs (Carex sp.) i joncs (Scirpus holoschoenus i Juncus sp.) Estudi hidrològic: S’ha fet un estudi previ hidrològic i hidràulic per al redimensionament del sistema de basses de laminació al torrent de Can F atjó Inicialment es determinen els hidrogrames d’aportació d’aigua, al torrent segons el tipus de pluja dominant a la zona, conegut el seu cabal punta. Es diferencia entre períodes de retorn de 10 anys (Qp = 13’8 m3/s) i 500 anys (Qp = 55’4 m3/s) per estudiar els casos més probables i els més excepcionals. A continuació es mostren els gràfics de la secció del riu pels dos períodes de retorn estudiats en el moment més desfavorable. CORREDOR CERDANYOLA, T=500 anys CORREDOR CERDANYOLA, T=10 anys MODELS HIDRÀULICS: t=35 MINUTS MODELS HIDRÀULICS: t=35 MINUTS Per reduir el cabal punta del torrent es realitzarà un sistema de basses de laminació formades per un assut d’ample variable segons la bassa i per un tub Ø400 en el fons que connectarà a la bassa següent. El funciona- ment serà el següent; el riu derivarà a un canal rectangular obert amb una longitud de 5 metres i un ample a determinar per sobre d’un assut de 1 a 2 metres d’alçada. L ’aigua derivada arribarà fins la primera bassa de laminació que s’anirà omplint en tota la seva extensió fins que el seu calat sigui superior a l’alçada de l’assut, moment en el qual l’aigua desbordarà cap a la bassa següent a través d’un sobreeixidor de 0’5 a 1 metre. Aquest procés es repetirà fins a la última bassa que retornarà l’aigua al riu. La funció dels tubs al fons dels assuts és desballestar l’aigua acumulada en varies hores de manera que la avinguda esdevingui lamina- da. Amb la geometria definida s’introdueixen les dades al model. Es dissenya el sistema de manera que l’aportació a les basses sigui la corresponent a una capacitat de 47.300 m3, que és superior a la necessària (38.000 m3) amb l’objectiu d’estar del costat de la seguretat. Els càlculs es realitzen dividint el hidrograma de T=500 en dos parts, un serà l’aportació al riu, que correspon al hidrograma tallat a partir del cabal que passarà per sobre de l’assut de 1 metre, i l’altre l’aportació a la bassa, que correspon a la punta restant. Hidrograma d’aportació al riu Hidrograma d’aportació al sistema de basses de laminació Definides la geometria i les aportacions a cada element del sistema, els resultats obtinguts de la laminació de la punta del cabal a través de les basses són els següents: CORREDOR CERDANYOLA, T=500 anys MODELS HIDRÀULICS: t=55 MINUTS Els resultats reflexen que no es produeix desbordament per sobre de les basses en cap punt que no siguin els assuts Gràficament es comprova que el cabal punta del riu ha disminuït en el punt on tornen a confluir el cabal de les basses i el riu. A més la durada de l’avinguda s’allarga considerablement, vessant aigua a raó d’uns 500 l/s com a mínim durant 24 h més, mostrant així el correcte funcionament del sistema de laminació. 3 2 7 . 2 6 1 3 1 3 5 . 7 8 1 3 0 1 3 . 1 2 N u d o I n u n d a c i ó n 0 . 0 0 5 0 0 . 0 0 2 0 0 0 . 0 0 5 0 0 0 . 0 0 L P S P P L í n e a C a C u d a l 5 0 0 0 . 0 0 1 0 0 0 0 . 0 0 2 0 0 0 0 . 0 0 5 0 0 0 0 . 0 0 L P S P P 3 5 1 5 5 0 . 6 7 5 1 8 5 8 . 4 2 5 2 2 0 9 . 1 1 5 2 6 5 1 7 1 2 7 . 6 1 1 7 1 2 7 . 5 3 1 7 1 2 7 . 4 0 1 7 1 2 1 4 9 2 . 3 9 1 5 3 3 . 6 4 0 . 0 0 0 . 0 0 0 0 0 0 0 . 0 0 0 . 0 0 0 0 . 0 0 N u d o I n u n d a c i ó n 0 . 0 0 1 0 0 . 0 0 1 0 0 0 . 0 0 5 0 0 0 . 0 0 L P S P P Perfil del nivell d'aigua a les basses de laminació 07/10/2009 23:00:00 Distancia (m) 220 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 38 27 29 31 33 34 37 22 Cota (m) 113 112 111 110 109 108 107 106 105 104 103 102 101 100 Perfil del nivell d'aigua a les basses de laminació 07/10/2009 00:55:00 Distancia (m) 220 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 38 27 29 31 33 34 37 22 Cota (m) 113 112 111 110 109 108 107 106 105 104 103 102 101 100 4.3 Actuacions per a potenciar els valors ecològics i paisatgístics (mosaic agroforestal) Una visió històrica de l’àmbit d’anàlisi a partir de fotografies aèries i mapes històrics dels usos del sòl posa de manifest que el mosaic agroforestal es configurava aleshores com el paisatge per excel•lència a la plana vallesana. És per això que les actuacions proposades van encaminades a recuperar l’antic mosaic agroforestal, actualment força desdibuixat com a conseqüència de l’abandó d’alguns conreus i dels desenvolupaments urbans i industrials. A l’hora es preveu la recuperació dels camins tradicionals, així com el condicionament i millora dels hàbitats principals diferenciat pels diferents estrats: arbori (bosc de ribera i bosc mixt), arbustiu (marges dels camps i camins i ribes dels cursos fluvials) i herbaci (conreus i prats). 4.4 Actuacions per a la millora del bosc de ribera Els boscos i matollars de ribera que ressegueixen els cursos d’aigua de la zona requereixen un seguit d’actuacions de condicionament i millora per tal de garantir-ne la seva funcionalitat ecològica i paisat- gística. D’una banda, seria convenient esclarissar l’estrat arbustiu i herbaci de les lleres dels torrents i rieres on predominen espècies com l’esbarzer (Rubus ulmifolius), l’heura (Hedera helix) o l’arítjol (Smilax aspera), així com eradicar espècies al•lòctones i invasores com l’acàcia (Robinia pseudoacacia) o l’ailant (Ailanthus altissima) i estassar selectivament la presència de canyes (Arundo donax). De l’altra, caldrà identificar i mantenir aquelles espècies arbòries i arbustives d’interès, així com plantar vegetació pròpia d’aquests ambients tals com àlbers (Populus alba), pollancres (P. nigra) o salzes (Salix sp.). 4.5 T ractament dels vivers existents i de les hortes En les hortes existents al sud de l’àmbit, en la zona on el torrent de Can F atjó s’incorpora a la riera de Sant Cugat, es manté l’activitat hortícola. A la super fície ocupada actualment per a tal fi s’hi incorporen les parcel•les que havien tingut aquesta vocació fa unes dècades. D’aquesta manera es poden mante- nir unes parcel•les per a la producció professional d’entre 1000 i 2000 m2 i organitzar una horta de caràcter social amb parcel•les d’entre 150 i 200 m2. Es proposa seguir tècniques de conreu ecològic oferint la formació i tutoratge necessaris, lligats al centre d’informació/interpretació o en conveni amb altres organismes que poguessin participar . Igualment, es proposarà organitzar el sistema de reg de forma localitzada buscant la màxima eficiència possible, ja que l’horta és una gran consumidora d’aigua i aquesta haurà de provenir, segurament, del pou existent. Es preveu que els vivers forestals/ornamentals existents a l’actualitat es transformin al mosaic agrofo- restal proposat en el conjunt dels àmbits recuperats. Es procurarà que la vegetació existent s’aprofiti en el propi àmbit o en els espais verds del centre direccional mentre es tracti, això si, d’espècies que siguin adients. El que pugui restar s’hauria de col•locar a través d’altres viveristes. Per al viver existent dins l’àmbit previst d’horta social i productiva es pot estudiar la seva reconversió a viver forestal de producció ecològica que pugui preparar i subministrar planta per a les diferents fases d’execució de les actuacions previstes en el conjunt de l’àmbit del Centre Direccional, les del corredor i també les dels espais verds. Un cop acabades les actuacions es podrà valorar la convenièn- cia de la seva continuïtat o la seva reconversió a zona de producció hortícola. En tot cas, des d’un inici es preveu la seva integració amb l’horta del voltant en el tractament dels camins i dels tancaments. Hauria de funcionar seguint tècniques de producció ecològica d’acord amb el que s’exigeix a les parcel•les d’horta però també per garantir una determinada qualitat a la planta que s’emprarà en el conjunt de les restauracions proposades. 4.6 Integració funcional i paisatgística de les àrees on s’estan desenvolupant estu- dis i treballs de remediació de sòls Els àmbits de Montserrat 2, Àrids Catalunya, Àmbit 1, PAVIBAR i Elena seran revegetats amb vegetació herbàcia, arbustiva i arbòria, sempre que els projectes de segellament i restauració d’aquestes àrees garanteixin les condicions adequades per al creixement de la vegetació i es prevegin sistemes que impedeixin el contacte entre les arrels i la capa de segellat dels abocadors. D’altra banda, als terrenys de la bòbila Capmany manca per realitzar un estudi del sòl romanent. Tot i així, just en l’espai de la bòbila es preveu la ubicació del Centre d’Interpretació i d’un aparcament ombrejat gràcies a la plantació d’arbres. 4.7 Idees per al tractament de les aigües residuals d’origen urbà en el torrent de Can F atjó. L ’estudi d’obres bàsiques preveu una depuradora que tracti l’aigua residual corresponent a 90 habitat- ges, provinents del subtorrent dret de Can F atjó (amb l’objectiu d’assegurar un cabal estable, encara que reduït, i disminuir el cabal del col•lector d’aigües residuals). Això comporta (suposant que a cada habitatge hi viuen 4 persones i produeixen entre 80 i 150 l/hab•dia d’aigua residual) un cabal d’entre 0,33 i 0,63 l/s. Es proposa modificar la ubicació prevista per aquesta depuradora al costat oposat de l’autopista, limítrofa amb el subtorrent esquerre. Les aigües hi rebran tractament secundari biològic i seran conduïdes, a través del pas inferior de fauna, fins a l’aiguabarreig amb el subtorrent dret. A partir d’aquí, seran guiades a la zona més profunda de les basses de laminació naturalitzades, on rebran un semi-tractament terciari, atesa a la capacitat d’absorció de nitrogen i fòsfor dels macròfits halòfits que s’hi plantaran, procés generalment no realitzat a les EDAR’ s. 5. Criteris de gestió de l’espai Existeix la possibilitat que el propi Centre Direccional s’ocupi de la gestió subcontractant cada una de les feines necessàries per a la conservació i manteniment de l’àmbit del corredor o la possibilitat de crear un Centre que pugui gestionar els diferents temes de forma conjunta i pugui oferir a més progra- mes educatius o altres activitats complementàries. Entre aquestes dues fórmules, qualsevol solució intermitja. Els principals temes a tenir en compte seran: - gestió agrícola dels cultius extensius - àmbits de gestió forestal - àmbit de la zona humida - seguiment de les hortes/viver en cultiu ecològic - establiment d’indicadors ambientals i seguiment dels mateixos Proposta de gestió per a la conservació dels hàbitats i el paisatge proposat Des d’aquesta primera proposta d’idees volem insistir en que l’establiment d’uns indicadors i un pla de seguiment dels mateixos serà un dels temes importants un cop l’àmbit hagi de tirar endavant, en el què serà una evolució dinàmica, on el seguiment ha de permetre ajustar les decisions, o confirmar que el camí seguit és prou satisfactori. Els indicadors que proposaríem són els següents: • Diferencial entre la qualitat de l’aigua a l’entrada i la sortida del sector: mesurable a partir de l’anàlisi dels paràmetres fisicoquímics (pH, temperatura, conductivitat, terbolesa, clorurs, nitrats, nitrits, amoni, fosfats i DQO). • Qualitat ecològica del bosc de ribera: valoració del recobriment, l’estructura, la diversitat d’espècies vegetals i la cicatrització de les alteracions antròpiques prèvies. • Ocupació del sòl: Super fície agrícola (cultius extensius i horts urbans) i super fície forestal comparada amb la prexistent. • Utilització del pas de fauna: mesurable a partir dels rastres deixats pels animals (petjades, excrements) i, eventualment, trampes fotogràfiques. • Inventari faunístic al conjunt del sector, destacant l’inventari d’ocells a les zones de conreu de cereals i a la zona humida artificial.. A ACTUACIONS PER A POTENCIAR ELS VALORS ECOLÒGICS I PAISATGÍSTIC S 1.946.288,50 Actuacions per a potenciar els valors ecològics i paisatgístics (mosaic agro-forestal). Inclou la part proporcional de camins a cada una de les actuacions. Es comptabilitzen els boscos de nova creació sobre sòl ja remediat amb els d'ampliació i recuperació. A.1 m2 Ampliació, recuperació i neteja de boscos 284.604,00 Ampliació, recuperació i neteja de boscos mixtos d'alzines, roures i alguns pins. A.2 m2 Creació de bosc mixt d'alzines i roures 1.128.848,00 A.3 m2 Creació de bosc mixt 564.304,00 Creació de bosc mixt a la franja de l'autopista. A.4 m2 Ampliació, recuperació i netja de boscos mixtos 214.436,00 Ampliació, neteja i recuperació de boscos mixtos de pins. A.5 m2 Manteniment i creació de nous marges de cultiu 38.700,50 Manteniment de cultiu extensiu amb creació de nous marges i plantacions d'arbres aïllats. A 1.946.288,50 B ACTUACIONS PER A LA MILLORA DEL BOSC DE RIBER A 1.819.222,4 40 Restauració de bosc de ribera existent i recuperació de noves àrees per a bosc de ribera a tot el llarg dels torrents amb un eixamplament en el punt d'enllaç del torrent de Can Fatjó amb la riera de Sant Cugat. B.1 m2 Restauració de bosc de ribera 1.291.222,40 B.2 m2 Retirada dels canyars 528.000,00 B 1.819.222,40 E INTERVENCIÓ EN ELS VIVERS 632.617,40 Desmantellament dels vivers. Preparació dels sòl pel nou ús. E.1 m2 Conversió de vivers a bosc 583.606,40 E.2 m2 Conversió de vivers a bassa de laminació, desmantellament 3.651,00 E.3 m2 Conversió de vivers a hortes 45.360,00 E 632.617,40 F INTERVENCIÓ EN HORTS EXISTENTS I DE NOVA CREACI Ó 340.104, ,00 Restauració de camins, creació de camins nous, organització de la xarxa de reg, construcció de tanques. F.1 m2 Recuperació d'hortes existents en horts urbans 340.104,00 F 340.104,00 G INTEGRACIÓ FUNCIONAL I PAISATGÍSTIC A 2.542.7 766,00 Integració funcional i paisatgística de les àrees on s'estan desenvolupant estudis i treballs de remediació de sòl. Aportació de terres provinents de l'exavació del pas de fauna i de les basses de laminació, formació de la nova topografía, deixant el sòl preparat per al nou ús. G.2 m2 Recobriment amb prat graminoide en sol remediat 1.179.324,00 G.1 m2 Conversió d'àrees en bosc 1.363.442,00 G 2.542.766,00 I RECONVERSIÓ DE ZONES INDUSTRIAL S 1.346.1 141,00 Previ desmantellament de les instal·lacions, deixant el sòl preparat per al nou ús I.1 m2 Conversió d'àrees en prats graminoide 215.101,00 I.2 m2 Conversió d'àrees en bosc 600.687,00 I.3 m2 Conversió d'àrees en hortes 76.368,00 I.4 m2 Conversió d'àrees en àrees d'acollida 453.985,00 Conversió d'àrees e àrees d'acollida (serveis horts urbans, edificic d'interpretació del corredor verd. aparcament....) I 1.346.141,00 TOTAL P.E.M. CORREDOR VERD DEL VALLES 8.627.1 139,30 6. Pressupost estimatiu
Transcript of panell 5 def - coac.net...• Magraner (Punica granatum), arbust de marge, apreciat com a tanca...
EL CORREDOR VERD DEL CENTRE DIRECCIONAL DEL VALLÈS
>memòria 5
JANSANA, DE LA VILLA, DE PAAUW, ARQUITECTES, S.L.P. Imma Jansana, Conchita de la Villa, Robert de Paauw, Barbara Hellin, Carlota Socias, Toni Abello, Betta Canepa, Josep MªVidal / ERF, GESTIÓ I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, S.L. Ramon Folch, Josep M. Palau, David Bessó / ZETA INGENIEROS, S.L.P. Mario Gutierrez, Àngels Fernández, Roser Fil, Queralt Guerrero / ROSER VIVES, enginyera agrònoma.
1. Identificació dels valors ecològics i paisatgístics actuals i potencials de l’àmbit
Els espais lliures que resten a l’àmbit del Vallès i, en especial, a la plana entre la Serralada Litoral i la Prelitoral són encara a dia d’avui un clar reflex d’un passat agrícola i forestal. Com a conseqüència de l’activitat agrícola a la plana, de la introducció d’espècies forànies i dels importants creixements urbanístics desenvolupats en les darreres dècades, la presència de la vegetació potencial –que, en el cas de la zona d’anàlisi, és l’alzinar medite-
rrani litoral- ha quedat reduïda principalment als espais amb reconeixement legal (Serra de Collserola, Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac) i a les àrees de relleu important. En aquest sentit, la vegetació natural de l’àmbit d’anàlisi es troba associada fonamentalment als marges dels camps de conreu i als cursos fluvials, els quals drenen cap al sud –amb règim hídric intermitent- per a confluir amb la riera de Sant Cugat.
Formacions vegetals de la plana vallesana Termenant els conreus o refugiades en barrancs, turons agronòmicament poc interessants, etc. hi ha una malla laxa de comunitats espontànies o formacions induïdes per l’activitat agronòmica que garanteix l’estabilitat biològica del sistema, serveix de refugi per a la fauna i forneix elements a la pagesia (llenya, aspres, etc.). Les paisatgísticament més significatives són:• Alzinar, bosc dens d’alzina (Quercus ilex) i roure cerrioide (Q. cerrioides), ric en arbusts i enfiladisses, que es concentra residualment a les fondalades no roturables (era la formació dominant a la plana abans de la seva transformació agrícola).
• Pineda, arbreda de pi blanc (Pinus halepensis) o de pi pinyer (P. pinea), amb sotabosc ric en subarbusts, subsegüent a la regressió de l’alzinar, afavorit per l’interès fuster que tenia el pi en altres temps.
• Gatelleda/omeda, bosc en galeria de gatell (Salix atrocinerea catalaunica), vern (Alnus glutinosa) i om (Ulmus minor) que ressegueix els torrents i rierols, sovint desplaçat per formacions subespontànies d’àlber (Populus alba).
• Jonquera, herbassar higròfil on predominen el jonc boval (Scirpus holoschoenus) i la menta borda (Mentha rotundifolia).
• Canyar, comunitat al•lòctona de canya (Arundo donax), certament introduïda i invasora de torrenteres i rials (caldria eradicar-la d’alguns llocs i mantenir-la selectivament en altres), però indissociable del paisatge agrícola per l’explotació que en feia la pagesia.
Arbres aïllats de la plana vallesana Als marges o en punts estratègics, destaquen arbres espontanis o plantats, útils per a l’agricultor i puntuadors del paisatge agropecuari vallesà, tals com:• Lledoner (Celtis australis), plantat en marges, apreciat per les forques obtingudes amb les seves bran-
ques.
• Figuera (Ficus carica), ametller (Prunus dulcis) i oliverao(Olea europaea), plantats en llocs immediats a cases, camins, barraques d’eines, etc., apreciats per l’ombra i pels seus fruits.
• Magraner (Punica granatum), arbust de marge, apreciat com a tanca viva.
• Plataner (Platanus sp.), sovint plantat en filera resseguint camins d’entrada a masos o a nuclis de pobla-
ció.
• Alzina, roure i pi pinyer (Quercus ilex, Q. humilis, Q. cerrioides, Pinus pinea), arbres espontanis, amb un cert caràcter monumental, respectats en les rompudes a efectes d’ombra i recer en les pauses de l’activitat agrícola.
Conreus A la plana agrícola predominen els conreus herbacis de secà (cereals i farratges), els quals s’alternen amb retalls d’àrees forestals així com amb àrees urbanes i industrials configurant el paisatge vallesà.
2. Definició de les característiques ambientals i funcionals de l’espai
- Ambients humits i de ribera: riera de Sant Cugat, torrent de Can Fatjó i torrent del Bosc Quant a la vegetació de ribera destaca la presència d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), oms (Ulmus minor), així com alguns exemplars de salze (Salix) i de plataner (Platanus). L’estat arbustiu es troba dominat principalment per la canya (Arundo donax) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius), fet que converteix les lleres en àrees força inaccessibles. Aquests espais són especialment rellevants ja que constitueixen els eixos princi-pals de circulació de la fauna.
Cal destacar la proposta de crear unes basses de laminació a la riba esquerra del torrent de Can Fatjó atès que esdevindrà un espai humit naturalitzat que afavorirà de ben segur la presència de fauna, especialment d’ocells i amfibis.
- Ambients forestals La presència d’espècies forestals com ara alzines (Quercus ilex), roures (Quercus humilis i Q. cerrioides) i pi blanc (Pinus halepensis) es troba associada a les fondalades frescals i a alguns turons i margenedes. Els ambients forestals són àrees d’alimentació, circulació i refugi de la fauna.
- Ambients oberts
L’alternança d’ambients forestals amb ambients de caràcter més obert (bosquines, prats i conreus) ofereix gran diversitat de recursos i recers i explica la presència d’un destacat nombre d’espècies animals adaptades als diferents ambients. En aquest sentit, són especialment importants els retalls de boscos i bosquines i les espècies arbòries o arbustives aïllades situades enmig dels espais oberts. Val a dir que el cultiu de cereals d’hivern -de cicle més llarg i collita més tardana- esdevé una alternativa per tal de minimitzar l’afectació sobre la fauna.
- Zones d’estada i itineraris de lleure
Pel que fa a les característiques funcionals cal dir que el resultat de l’àmbit oferirà una xarxa d’itineraris nord-sud i est-oest ben travat, d’on cal destacar la via reservada a vianants i ciclistes que acompanyarà la carretera de Bellaterra i la variant del GR-173, a mitja carena, vorejant les basses i connectant amb l’altra banda de l’autopista a través del pas de fauna.
De tant en tant en els itineraris, un petit eixamplament, tres arbres que fan ombra, oferiran petits llocs d’estada o de repòs. A la zona humida s’instal•larà un punt d’aguait per observació d’aus i al petit turó entre els abocadors Helena i Montserrat, prop de la zona urbanitzada, un mirador cap a Sant Cugat del conjunt del corredor verd.
Es preveu, junt a l’edifici de recolzament de l’activitat de les hortes, un centre d’interpretació que pugui fer difusió, orientar i donar a conèixer els valors d’aquest corredor verd.
3. Establiment de criteris d’intervenció general
Els criteris d’intervenció s’estructuren en tres vectors d’actuació (aigua, fauna i paisatge) els quals, a la vegada, es transformen en actuacions concretes.
Vectors d’actuació
• Aigua: laminació del torrent de Can Fatjó, d’una banda per a reduir les puntes de cabal de la riera de Sant Cugat en moments de grans pluges (impermeabilització causada per la urbanització del Centre Direc-
cional) i, d’una altra, per a crear una zona humida d’alt valor ecològic i paisatgístic.
• Fauna: pas de l’AP-7, que permeti el trànsit de la fauna vertebrada entre els boscos de la serra de Collserola i els de la serra de Galliners.
• Paisatge: restauració i adequació morfològica d’argileres i abocadors per a cicatritzar els actuals esvorancs i deixius industrials lligats a les bòbiles i dipòsits de residus.
Actuacions principals
• Construcció d’un pas inferior diàfan per salvar eficaçment l’AP-7 i dotar el sistema d’un solució singular.- L’opció ecoducte assegura una certa continuïtat superficial però, a més de comportar una ocupació excessiva de terreny, no resulta gaire atractiva per a la fauna.
- L’opció ducte inferior multifuncional, amb dimensions (15x7,5m) que doblen les mínimes recomana-
des per la normativa (7x3,5m), il•luminat amb celoberts, té un reduït impacte, permet el pas de persones i de fauna (que ja aprofita els cursos d’aigua com a itineraris ordinaris) i augmenta la capacitat de drenatge del torrent. • Reforçament del corredor biològic en la millora i condicionament dels diversos passos inferiors ja existents, en especial els que creuen la trinxera de la via del tren.
• Creació d’aiguamolls temporals aprofitant la necessitat de laminar el torrent de Can Fatjó. Construc-
ció d’una resclosa o assut, disposició d’un curs erràtic que entretingui i episòdicament retingui temporalment les aigües, n’afavoreixi la infiltració i creï uns aiguals generadors d’una nova zona humida.
• Reforestació de les zones d’interès agrícola menor o de compromès retorn a l’espai agrícola:- Plantacions forestals sobre els sòls més degradats, sobre l’abocador (discretes emissions de metà per anys) i en les àrees més abruptes. - Plantació de grups d’arbres o d’arrengleraments arboris per a diversificar el paisatge i millorar les conques visuals.
- Transformació dels vivers forestals actuals per tals de complementar adequadament aquesta política.
• Restauració agrícola a les àrees degradades recuperables i/o planes. - La zona de la bòbila, plana i pròxima de la part urbanitzada del CDV i de l’actual horta intensiva, es dedicarà a una àrea d’horts de producció i urbans de concepció paisatgísticament avançada.
- La resta del sector conservarà el caràcter de camps de conreu extensius.
• Creació d’un centre d’interpretació, amb la doble funció de recolzament logístic als usuaris dels horts i d’interpretació del corredor ecològic. • Valorització perceptiva de la carretera de Bellaterra, des d’on s’obtenen les millors visuals ordinàries sobre la zona, amb la inclusió d’una senda d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes.
• Rescat de l’antiga xarxa de camins rurals, per ordenar-la i garantir-ne les distintes jerarquies d’ús (vianants, ciclistes, vehicles lleugers rurals o d’esbarjo,...) i modificació del traçat del GR-173, que actualment és adjacent al sector.
En canvi, la solució adoptada, un ducte inferior multifuncional, presenta nombrosos avantatges:- l’accés es fa al mateix nivell que el terreny adjacent, de manera que si la via transcorre sobre terraplè (com és el cas) és preferible optar per un pas inferior. - les espècies animals aprofiten els cursos naturals d’aigua com a vies de comunicació preferents. En aquest cas, doncs, la lògica seguida no ha estat crear un nou pas de fauna, sinó aprofitar i millorar el ja existent. - Les terres obtingudes en l’excavació poden ser aprofitades per a l’adequació morfològica dels diversos espais del corredor. Per optimitzar el ducte inferior se seguiran les següents estratègies:- Les dimensions adoptades són sensiblement superiors (15 m d’ample per 7,5 m d’alçada) a les mínimes recomanades per les Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i valles perimetrals (7 m d’ample i 3,5 m d’alçada).
- L’alta intensitat de trànsit de l’autopista aconsella la instal•lació de pantalles opaques en la part superior de l’estructura que n’atenuïn el soroll i les pertorbacions.
- S’habilitaran obertures als espais entre les calçades de l’autopista, que actuarien com a pous de llum natural (vegeu figures 1 i 2), i que permetrien, d’una banda, el creixement a la base del pas d’espècies herbàcies i arbustives i, de l’altra, l’entrada d’un mínim de llum natural per garantir la circulació de la fauna (serà hàbil a efectes de pas el 95% del temps total).
Fig.1. Esquema general del pas Fig.2. Percentatge de temps en què s’assoleixen més de 300 lux (9h a 18h, hora solar)
D’altra banda, els passos per sota de la via dels FF.CC. no compleixen les dimensions mínimes recollides a les prescripcions tècniques. Per tant, caldrà modificar-ne l’amplada, ja que ni l’alçada (per la presència del curs d’aigua i de la infraestructura superior), ni la longitud són modificables. Així, el pas del subtorrent dret de Can Fatjó passa d’una amplada de 4 m a 7, el del subtorrent esquerre de 3 m a 12 (degut a la seva gran longitud) i el del torrent del Bosc passa d’un tub de drenatge de 0,8 m de diàmetre a un caixó de 7 m d’ample. En la modificació dels passos caldrà preveure la realització de plantacions i el condicionament per a naturalitzar el pas.
Font: Elaboració pròpia Font: Elaboració pròpia
4. Elaboració de propostes concretes
4.1 Proposta de pas de fauna per sota de l’autopista i en les altres obres d’infraestructures
Amb l’objectiu de facilitar la connectivitat ecològica entre els hàbitats separats per l’autopista AP-7 es proposa la construcció d’una estructura transversal a la via que permeti el pas de fauna i d’altres usos, com el pas d’un dels torrents de Can Fatjó i l’accés a persones.
La construcció d’un pas superior en forma d’ecoducte ha estat descartada atesos els següents condicionants:- la superfície que ocuparien les rampes d’accés (que no poden superar el 15% de pendent per garantir el pas de fauna) és excessiva, ja que en la part sud arribarien al límit de Can Fatjó. - el cost econòmic i el temps d’execució són sensiblement superiors a la solució proposada i, a més, és necessari l’aportació d’un gran volum de terres.
ADNUFORP AVALC LAICIFREPUS AVALC ETCUDOCE
seuqisàb seuqitsíretcaraC roirepus saP
m 08 adalpmA
anotcòtua óicategeV
roirefni saP
m 51 :adalpmA
m 5,7 :adaçlA
roirefni saP
m 51 :adalpmA
m 5,3 :adaçlA
m 7 :xialac led erbos serret ed xiurG
MEP tsopusserP .451.2 € 000.588.4 € 000.132.3 € 000
óicucexe’d spmeT sosem 5 sem 1 sosem 3
serret ed tnemivoM óicavacxE trelbeR
ed tnerrot le i atsipotua’l ertne llevinseD m 52,5/8,9
se euq serret ed óitseg al xierovafA sled óicaruatser al a rep rivres ref nedop
srodacoba
óicavacxE
tnerrot le i atsipotua’l ertne llevinseD m 02/51 ed
se euq serret ed óitseg al xierovafA óicaruatser al a rep rivres ref nedop
srodacoba sled
7-PA atsipotua’l ed óicatcefA al a lirrac nu’d sém ed óicatcefAadagev
al a adaçlac anu’d óicatcefA al·lun óicatcefA adagev
adatcefa tnecajda eicífrepuS m 212.32 2 m 264.2 2 m 481.6 2
anuaf ed saP euq tnednecsa tnednep ne séccA anuaf al ed sap le atlucifid
eruill eria’l a saP
larutan mulL
atsipotua’l ed lloros la elbisnes seM
le atilicaf tnerrot led sruc le ratiforpA .anuaf al ed sap
rinetbo netemrep mull ed suop slE miním a moc sexul 003 ed statisnetni
.yna’l ed %59 le tnarud
atsipotua’l ed lloros le aztiminim sE
le atilicaf tnerrot led sruc le ratiforpA sac tseuqa ne euq i tot ,anuaf al ed sap
.ronem sé latinez mull al
atsipotua’l ed lloros le aztiminim sE
4.2 Integració funcional i paisatgística de la bassa de laminació A la riba esquerra del torrent de Can Fatjó es crearà un nou hàbitat d’interès faunístic especialment interes-
sant per als ocells i els amfibis amb la construcció de les basses de laminació que seran convenientment naturalitzades i integrades en l’entorn. S’inundaran ocasionalment i s’impermeabilitzaran les zones més properes a la llera del torrent per tal d’afavorir la presència d’aigua de forma semicontinuada a les basses. La vegetació que s’hi plantarà serà pròpia d’ambients humits i les espècies es disposaran d’acord amb els seus requeriments hídrics. Hi haurà canyís (Phragmites australis), boga (Typha sp.), lliri groc (Iris pseudacorus), càrexs (Carex sp.) i joncs (Scirpus holoschoenus i Juncus sp.)
Estudi hidrològic:
S’ha fet un estudi previ hidrològic i hidràulic per al redimensionament del sistema de basses de laminació al torrent de Can FatjóInicialment es determinen els hidrogrames d’aportació d’aigua, al torrent segons el tipus de pluja dominant a la zona, conegut el seu cabal punta. Es diferencia entre períodes de retorn de 10 anys (Qp = 13’8 m3/s) i 500 anys (Qp = 55’4 m3/s) per estudiar els casos més probables i els més excepcionals.
A continuació es mostren els gràfics de la secció del riu pels dos períodes de retorn estudiats en el moment més desfavorable.
CORREDOR CERDANYOLA, T=500 anys CORREDOR CERDANYOLA, T=10 anysMODELS HIDRÀULICS: t=35 MINUTS MODELS HIDRÀULICS: t=35 MINUTS
Per reduir el cabal punta del torrent es realitzarà un sistema de basses de laminació formades per un assut d’ample variable segons la bassa i per un tub Ø400 en el fons que connectarà a la bassa següent. El funciona-
ment serà el següent; el riu derivarà a un canal rectangular obert amb una longitud de 5 metres i un ample a determinar per sobre d’un assut de 1 a 2 metres d’alçada. L’aigua derivada arribarà fins la primera bassa de laminació que s’anirà omplint en tota la seva extensió fins que el seu calat sigui superior a l’alçada de l’assut, moment en el qual l’aigua desbordarà cap a la bassa següent a través d’un sobreeixidor de 0’5 a 1 metre. Aquest procés es repetirà fins a la última bassa que retornarà l’aigua al riu. La funció dels tubs al fons dels assuts és desballestar l’aigua acumulada en varies hores de manera que la avinguda esdevingui lamina-
da.
Amb la geometria definida s’introdueixen les dades al model. Es dissenya el sistema de manera que l’aportació a les basses sigui la corresponent a una capacitat de 47.300 m3, que és superior a la necessària (38.000 m3) amb l’objectiu d’estar del costat de la seguretat. Els càlculs es realitzen dividint el hidrograma de T=500 en dos parts, un serà l’aportació al riu, que correspon al hidrograma tallat a partir del cabal que passarà per sobre de l’assut de 1 metre, i l’altre l’aportació a la bassa, que correspon a la punta restant.
Hidrograma d’aportació al riu Hidrograma d’aportació al sistema de basses de laminació
Definides la geometria i les aportacions a cada element del sistema, els resultats obtinguts de la laminació de la punta del cabal a través de les basses són els següents:
CORREDOR CERDANYOLA, T=500 anysMODELS HIDRÀULICS: t=55 MINUTS
Els resultats reflexen que no es produeix desbordament per sobre de les basses en cap punt que no siguin els assutsGràficament es comprova que el cabal punta del riu ha disminuït en el punt on tornen a confluir el cabal de les basses i el riu. A més la durada de l’avinguda s’allarga considerablement, vessant aigua a raó d’uns 500 l/s com a mínim durant 24 h més, mostrant així el correcte funcionament del sistema de laminació.
327.26
13135.7813013.12
Nudo
Inundación
0.00
500.00
2000.00
5000.00
LPSPP
Línea
CaCC udal
5000.00
10000.00
20000.00
50000.00
LPSPP
3
51550.67
51858.42
52209.11
5265
17127.61
17127.53
17127.40
1712
1492.39
1533.64
0.00 0.00
00
00
0.00
0.000
0.00
Nudo
Inundación
0.00
100.00
1000.00
5000.00
LPSPP
Perfil del nivell d'aigua a les basses de laminació
07/10/2009 23:00:00
Distancia (m)
220200180160140120100806040200
38
27
29
31
33
34
37
22
Cota
(m
)
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
Perfil del nivell d'aigua a les basses de laminació
07/10/2009 00:55:00
Distancia (m)
220200180160140120100806040200
38
27
29
31
33
34
37
22
Cota
(m
)
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
4.3 Actuacions per a potenciar els valors ecològics i paisatgístics
(mosaic agroforestal)
Una visió històrica de l’àmbit d’anàlisi a partir de fotografies aèries i mapes històrics dels usos del sòl posa de manifest que el mosaic agroforestal es configurava aleshores com el paisatge per excel•lència a la plana vallesana. És per això que les actuacions proposades van encaminades a recuperar l’antic
mosaic agroforestal, actualment força desdibuixat com a conseqüència de l’abandó d’alguns conreus i dels desenvolupaments urbans i industrials. A l’hora es preveu la recuperació dels camins tradicionals, així com el condicionament i millora dels
hàbitats principals diferenciat pels diferents estrats: arbori (bosc de ribera i bosc mixt), arbustiu (marges dels camps i camins i ribes dels cursos fluvials) i herbaci (conreus i prats).
4.4 Actuacions per a la millora del bosc de ribera
Els boscos i matollars de ribera que ressegueixen els cursos d’aigua de la zona requereixen un seguit d’actuacions de condicionament i millora per tal de garantir-ne la seva funcionalitat ecològica i paisat-
gística. D’una banda, seria convenient esclarissar l’estrat arbustiu i herbaci de les lleres dels torrents i rieres on predominen espècies com l’esbarzer (Rubus ulmifolius), l’heura (Hedera helix) o l’arítjol (Smilax
aspera), així com eradicar espècies al•lòctones i invasores com l’acàcia (Robinia pseudoacacia) o l’ailant (Ailanthus altissima) i estassar selectivament la presència de canyes (Arundo donax). De l’altra, caldrà identificar i mantenir aquelles espècies arbòries i arbustives d’interès, així com plantar vegetació pròpia d’aquests ambients tals com àlbers (Populus alba), pollancres (P. nigra) o salzes (Salix sp.).
4.5 Tractament dels vivers existents i de les hortes
En les hortes existents al sud de l’àmbit, en la zona on el torrent de Can Fatjó s’incorpora a la riera de Sant Cugat, es manté l’activitat hortícola. A la superfície ocupada actualment per a tal fi s’hi incorporen les parcel•les que havien tingut aquesta vocació fa unes dècades. D’aquesta manera es poden mante-
nir unes parcel•les per a la producció professional d’entre 1000 i 2000 m2 i organitzar una horta de
caràcter social amb parcel•les d’entre 150 i 200 m2. Es proposa seguir tècniques de conreu ecològic oferint la formació i tutoratge necessaris, lligats al centre d’informació/interpretació o en conveni amb altres organismes que poguessin participar. Igualment, es proposarà organitzar el sistema de reg de
forma localitzada buscant la màxima eficiència possible, ja que l’horta és una gran consumidora d’aigua i aquesta haurà de provenir, segurament, del pou existent. Es preveu que els vivers forestals/ornamentals existents a l’actualitat es transformin al mosaic agrofo-
restal proposat en el conjunt dels àmbits recuperats. Es procurarà que la vegetació existent s’aprofiti en el propi àmbit o en els espais verds del centre direccional mentre es tracti, això si, d’espècies que siguin adients. El que pugui restar s’hauria de col•locar a través d’altres viveristes. Per al viver existent dins l’àmbit previst d’horta social i productiva es pot estudiar la seva reconversió
a viver forestal de producció ecològica que pugui preparar i subministrar planta per a les diferents fases d’execució de les actuacions previstes en el conjunt de l’àmbit del Centre Direccional, les del corredor i també les dels espais verds. Un cop acabades les actuacions es podrà valorar la convenièn-
cia de la seva continuïtat o la seva reconversió a zona de producció hortícola. En tot cas, des d’un inici es preveu la seva integració amb l’horta del voltant en el tractament dels camins i dels tancaments. Hauria de funcionar seguint tècniques de producció ecològica d’acord amb el que s’exigeix a les parcel•les d’horta però també per garantir una determinada qualitat a la planta que s’emprarà en el conjunt de les restauracions proposades.
4.6 Integració funcional i paisatgística de les àrees on s’estan desenvolupant estu-
dis i treballs de remediació de sòls
Els àmbits de Montserrat 2, Àrids Catalunya, Àmbit 1, PAVIBAR i Elena seran revegetats amb vegetació herbàcia, arbustiva i arbòria, sempre que els projectes de segellament i restauració d’aquestes àrees garanteixin les condicions adequades per al creixement de la vegetació i es prevegin sistemes que impedeixin el contacte entre les arrels i la capa de segellat dels abocadors. D’altra banda, als terrenys de la bòbila Capmany manca per realitzar un estudi del sòl romanent. Tot i així, just en l’espai de la bòbila es preveu la ubicació del Centre d’Interpretació i d’un aparcament ombrejat gràcies a la plantació d’arbres.
4.7 Idees per al tractament de les aigües residuals d’origen urbà en el
torrent de Can Fatjó.
L’estudi d’obres bàsiques preveu una depuradora que tracti l’aigua residual corresponent a 90 habitat-
ges, provinents del subtorrent dret de Can Fatjó (amb l’objectiu d’assegurar un cabal estable, encara que reduït, i disminuir el cabal del col•lector d’aigües residuals). Això comporta (suposant que a cada habitatge hi viuen 4 persones i produeixen entre 80 i 150 l/hab•dia d’aigua residual) un cabal d’entre 0,33 i 0,63 l/s.
Es proposa modificar la ubicació prevista per aquesta depuradora al costat oposat de l’autopista, limítrofa amb el subtorrent esquerre. Les aigües hi rebran tractament secundari biològic i seran conduïdes, a través del pas inferior de fauna, fins a l’aiguabarreig amb el subtorrent dret. A partir d’aquí, seran guiades a la zona més profunda de les basses de laminació naturalitzades, on rebran un semi-tractament terciari, atesa a la capacitat d’absorció de nitrogen i fòsfor dels macròfits halòfits que s’hi plantaran, procés generalment no realitzat a les EDAR’s.
5. Criteris de gestió de l’espai
Existeix la possibilitat que el propi Centre Direccional s’ocupi de la gestió subcontractant cada una de les feines necessàries per a la conservació i manteniment de l’àmbit del corredor o la possibilitat de crear un Centre que pugui gestionar els diferents temes de forma conjunta i pugui oferir a més progra-
mes educatius o altres activitats complementàries. Entre aquestes dues fórmules, qualsevol solució intermitja.
Els principals temes a tenir en compte seran:- gestió agrícola dels cultius extensius- àmbits de gestió forestal- àmbit de la zona humida- seguiment de les hortes/viver en cultiu ecològic- establiment d’indicadors ambientals i seguiment dels mateixos
Proposta de gestió per a la conservació dels hàbitats i el paisatge proposat
Des d’aquesta primera proposta d’idees volem insistir en que l’establiment d’uns indicadors i un pla
de seguiment dels mateixos serà un dels temes importants un cop l’àmbit hagi de tirar endavant, en el què serà una evolució dinàmica, on el seguiment ha de permetre ajustar les decisions, o confirmar que el camí seguit és prou satisfactori.Els indicadors que proposaríem són els següents:• Diferencial entre la qualitat de l’aigua a l’entrada i la sortida del sector: mesurable a partir de l’anàlisi dels paràmetres fisicoquímics (pH, temperatura, conductivitat, terbolesa, clorurs, nitrats, nitrits, amoni, fosfats i DQO). • Qualitat ecològica del bosc de ribera: valoració del recobriment, l’estructura, la diversitat d’espècies vegetals i la cicatrització de les alteracions antròpiques prèvies. • Ocupació del sòl: Superfície agrícola (cultius extensius i horts urbans) i superfície forestal comparada amb la prexistent. • Utilització del pas de fauna: mesurable a partir dels rastres deixats pels animals (petjades, excrements) i, eventualment, trampes fotogràfiques. • Inventari faunístic al conjunt del sector, destacant l’inventari d’ocells a les zones de conreu de cereals i a la zona humida artificial..
A ACTUACIONS PER A POTENCIAR ELS VALORS ECOLÒGICS I PAISATGÍSTICS 1.946.288,50
Actuacions per a potenciar els valors ecològics i paisatgístics (mosaic agro-forestal). Inclou la part
proporcional de camins a cada una de les actuacions. Es comptabilitzen els boscos de nova creació
sobre sòl ja remediat amb els d'ampliació i recuperació.
A.1 m2 Ampliació, recuperació i neteja de boscos 284.604,00
Ampliació, recuperació i neteja de boscos mixtos d'alzines, roures i alguns pins.
A.2 m2 Creació de bosc mixt d'alzines i roures 1.128.848,00
A.3 m2 Creació de bosc mixt 564.304,00
Creació de bosc mixt a la franja de l'autopista.
A.4 m2 Ampliació, recuperació i netja de boscos mixtos 214.436,00
Ampliació, neteja i recuperació de boscos mixtos de pins.
A.5 m2 Manteniment i creació de nous marges de cultiu 38.700,50
Manteniment de cultiu extensiu amb creació de nous marges i plantacions d'arbres aïllats.
A 1.946.288,50
B ACTUACIONS PER A LA MILLORA DEL BOSC DE RIBERA 1.819.222,42,40
Restauració de bosc de ribera existent i recuperació de noves àrees per a bosc de ribera a tot el llarg
dels torrents amb un eixamplament en el punt d'enllaç del torrent de Can Fatjó amb la riera de Sant
Cugat.
B.1 m2 Restauració de bosc de ribera 1.291.222,40
B.2 m2 Retirada dels canyars 528.000,00
B 1.819.222,40
E INTERVENCIÓ EN ELS VIVERS 632.617,40
Desmantellament dels vivers. Preparació dels sòl pel nou ús.
E.1 m2 Conversió de vivers a bosc 583.606,40
E.2 m2 Conversió de vivers a bassa de laminació, desmantellament 3.651,00
E.3 m2 Conversió de vivers a hortes 45.360,00
E 632.617,40
F INTERVENCIÓ EN HORTS EXISTENTS I DE NOVA CREACIÓ 340.104,104,00
Restauració de camins, creació de camins nous, organització de la xarxa de reg, construcció de
tanques.
F.1 m2 Recuperació d'hortes existents en horts urbans 340.104,00
F 340.104,00
G INTEGRACIÓ FUNCIONAL I PAISATGÍSTICA 2.542.742.766,00
Integració funcional i paisatgística de les àrees on s'estan desenvolupant estudis i treballs de
remediació de sòl. Aportació de terres provinents de l'exavació del pas de fauna i de les basses de
laminació, formació de la nova topografía, deixant el sòl preparat per al nou ús.
G.2 m2 Recobriment amb prat graminoide en sol remediat 1.179.324,00
G.1 m2 Conversió d'àrees en bosc 1.363.442,00
G 2.542.766,00
I RECONVERSIÓ DE ZONES INDUSTRIALS 1.346.14146.141,00
Previ desmantellament de les instal·lacions, deixant el sòl preparat per al nou ús
I.1 m2 Conversió d'àrees en prats graminoide 215.101,00
I.2 m2 Conversió d'àrees en bosc 600.687,00
I.3 m2 Conversió d'àrees en hortes 76.368,00
I.4 m2 Conversió d'àrees en àrees d'acollida 453.985,00
Conversió d'àrees e àrees d'acollida (serveis horts urbans, edificic d'interpretació del corredor verd.
aparcament....)
I 1.346.141,00
TOTAL P.E.M. CORREDOR VERD DEL VALLES 8.627.13927.139,30
6. Pressupost estimatiu
