PSICOPATOLOGA DE ADULTOS

PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT2n SEMESTRE 2014/2015

PAC2 SARA NAVAS VAZQUEZPSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

2n SEMESTRE 2014/2015

PAC2 SARA NAVAS VAZQUEZ

Resum: El propsito de este estudio fue describir la personalidad y las estrategias de afrontamiento utilizadas por un grupo de 99 estudiantes universitarios, y observar si estas dos variables se relacionan. Para ello, se utiliz el Inventario NEO de los Cinco Factores [NEO-FFI], y el Cuestionario de Afrontamiento al Estrs [CAE]. De acuerdo con los resultados, el Neuroticismo correlacion con estrategias pasivas y emocionales de afrontamiento, consideradas no adaptativas, mientras que la Extraversin, Amabilidad y Responsabilidad, correlacionaron con afrontamiento activo y centrado en la solucin de problemas. Los resultados de este estudio aportan evidencia para la comprensin de las diferencias individuales respecto a la forma en la que los jvenes afrontan las demandas del ambiente. Contreras-Torres, F.V., Espinosa-Mndez, J.C., i Esguerra-Prez, G.A. (2009). Personalidad y afrontamiento en estudiantes universitarios. Universitas Psychologica, 8 (2), 311-322.

1. Indiqueu quin tipus daproximaci a lestudi de la personalitat (clnica, correlacional o experimental) sutilitza en lestudi titulat Personalidad y afrontamiento en estudiantes universitarios (Contreras-Torres, Espinosa-Mndez i Esguerra-Prez, 2009). A la vostra resposta:

a. Indiqueu quin s lobjectiu principal daquesta aproximaci. Poseu un exemple a partir de lestudi presentat. b. Indiqueu quines sn les limitacions i avantatges daquesta aproximaci. Poseu exemples a partir de lestudi presentat.

Lestudi presentat es basa en una aproximaci correlacional. Tal com explica el resum, es tracta dun estudi lobjectiu del qual s descriure la personalitat, aix com analitzar les estratgies dafrontament i com es relacionen entre les diferents dimensions dels models multifactorials de la personalitat.( 5 Factors).Lobjectiu principal daquesta aproximaci s la recerca de lestructura bsica de la personalitat , els seus diferents trets i caracterstiques, i analitzar amb tcniques estadstiques les relacions entre ells. Un smil molt encertat s el que utilitzen Pervin i John (1997/1999) en relaci a la taula peridica utilitzada en Qumica amb la qual els qumics categoritzen els elements segons les seves caracterstiques. Sota aquesta perspectiva, sestudia als individus en el context natural, s a dir, no manipula lentorn ni al subjecte, i utilitza com a metodologia destudi enquestes, tests i proves psicomtriques per tal de poder establir relacions quantitatives entre les diferents conductes. Ho veiem en lestudi de lenunciat en tant que utilitzen lInventari NEO dels cinc Factors [NEO-FFI] i el Qestionari dafrontament a l estrs [CAE] per a estudiar la relaci entre dues variables, personalitat i estratgies dafrontamentAltre caracterstica es que solen escollir mostres grans per poder establir relacions estadstiques. En aquest cas, una mostra de 99 estudiants no s gaire gran, per shauria de conixer la poblaci real per saber si es estadsticament representativa.

Els avantatges daquesta perspectiva es centren en la possibilitat destudiar un rang de variables molt ampli i estudiar les seves interaccions entre elles. Veiem com en el cas presentat, saconsegueix establir relacions entre els diferents factors o dimensions de la personalitat i les diferents estratgies dafrontament en un mateix estudi.

En utilitzar instruments estandarditzats (en lestudi els qestionaris anomenats), gaudeix duna validesa cientfica que en altres aproximacions s difcil destablir a causa de la necessitat dinterpretaci i lexcessiu grau de subjectivitat, sense poder replicar-ne els resultats (com en el cas de la perspectiva clnica). La no manipulaci del subjecte o de lentorn tamb es un avantatge enfront a per exemple, laproximaci experimental, ja que en ser una situaci natural s ms fcil establir generalitzacions.

Ara b, com sutilitzen sovint com a instruments de recollida de dades autoinformes, ens trobem amb problemes de fiabilitat i validesa, en tan que els subjectes mostrin els seus pensaments reals i no el que es pensen que haurien de posar, o es vegin afectats per lestat dnim que tenen en aquell moment. Aix, malgrat poder establir resultats generals en el cas de lestudi presentat grcies als instruments estandarditzats, aquests a la mateixa vegada poden disminuir la seva fiabilitat en veures afectats per altres factors (per exemple, si aquell dia han tingut un examen o han danar desprs, si s primera hora i estan adormits, etc....)Puntualitzar tamb que en aquest tipus destudi no es busquen relacions causals, sin relacions entre les variables. Aix, en lestudi no es busca qu s el que causa lestrs o perqu safronta duna manera o daltre... sestudia les relacions entre els diferents factors amb la manera dafrontar una situaci.

2. Si estigussiu interessats en estudiar la relaci entre la personalitat de la Irene, la Rosa i la Laura (PAC1) i les estratgies dafrontament que utilitza cadascuna delles davant dels problemes amb qu es troben...

a. Com hauria de ser aquest estudi des duna aproximaci clnica: Quines caracterstiques tindria? Amb quins avantatges i limitacions us trobareu? Des duna aproximaci clnica, no sestudiarien les relacions entre la personalitat de les tres amigues. Aquesta tradici t com a objecte destudi la conducta dun individu en particular. A diferncia de la correlacional, es tracta duna perspectiva idiogrfica de la personalitat, centrat en la prpia individualitat. Conixer en profunditat el cas que es tracta, estudiant la relaci entre el subjecte i el seu entorn. Daquesta manera, estudiaria com s la Rosa( la Irene o la Laura, s un exemple) i quines sn les diferents situacions o circumstncies en les que es troba i que fan que utilitzin un tipus destratgia dafrontament o altra. No podrem estudiar la relaci entre les personalitats de les tres amigues ni les seves estratgies ja que, en centrar-se en la vivncia i testimoni individual, una conducta es basa en una experincia subjectiva en la qual influeix la forma de percebre, de sentir, dexpressar i assimilar una situaci que sempre s nica daquella persona. Aix, podrem conixer a fons a cadascuna, aprofundint en els seus desitjos, les seves aspiracions, els seus gustos, les seves pors.... de manera que entendrem com sn i com safronten les situacions que sorgeixen amb unes estratgies o altres. Establint mltiples hiptesis sobre la seva conducta.Per poder arribar a profunditzar en cada cas, la recollida de dades es realitza mitjanant entrevistes i lobservaci i interpretaci del clnic. Aqu ens trobem amb les principals limitacions daquesta aproximaci: la dificultat de replicaci i la subjectivitat. En no recollir-se les dades duna manera estandarditzada i tractar-se dobservacions asistemtiques. i en estar influda per la interpretaci del clnic que segueix el cas, s molt difcil que altres clnics puguin confirmar les interpretacions. Dins la mateixa tradici existeixen diferents teories les quals difereixen en el determinant de la conducta, aix que un mateix cas tindr una interpretaci ben diferent segons si el clnic s psicoanalista, conductista..... per tant no es poden establir relacions causa efecte clares.A ms, el fet de centrar-se en el subjecte no permet establir lleis ni generalitzacions que puguin ser extrapolables a la resta de subjectes.

Aquestes limitacions impossibiliten tenir una validesa cientfica.b. I des duna aproximaci experimental: Com hauria de ser aquest estudi i quines caracterstiques tindria? Amb quins avantatges i limitacions us trobareu?

Un estudi experimental, tal com explic Pervin (1978) es basaria en la manipulaci sistemtica de diferents variables per aconseguir establir relacions causals.Aix, exposarien a les noies en diferents situacions per aconseguir una reacci en la seva conducta. Les pondrien molt nervioses enfrontant-les a diferents situacions lmit de diferent natura buscant de que les noies reaccionin i mostrin com senfronten a les situacions. Es repetirien amb cadascuna delles comenant per un mateix nivell de manipulaci i adequant desprs a cada cas la intensitat, per tal de poder establir les diferncies que es presentin. Es recollirien les dades segons uns instruments prviament definits i es compararien els resultats. A partir daqu es desenvoluparien relacions causals: Per qu utilitzen estratgies defensives? Quines sn les situacions que els genera estrs? Malgrat la possibilitat de manipular les variables , en el cas de lestudi de la personalitat s molt difcil establir relacions causals ja que, sn pocs els trets o caracterstiques que es poden estudiar en un experiment al laboratori.

A ms es tracta de situacions fictcies, i no asseguren ser la representaci fidel de situacions reals. Segons com he exemplificat lestudi experimental, podrien establir per exemple que en situacions lmits sutilitzen estratgies no adaptatives a causa de lestrs que els genera, i en situacions habituals sutilitzen estratgies actives dirigides a trobar solucions. Per no podr donar relacions entre la personalitat i lelecci de les estratgies perqu sn tantes les variables que influeixen i que linvestigador no pot manipular, que s impossible establir relacions causa-efecte.3. Segons la sistematitzaci proposada per J.M. Tous, hi ha quatre models principals destudi de la personalitat: els psicodinmics, els de trets, els situacionals i els interaccionistes. Indiqueu a quin tipus de model pertany larticle de Contreras-Torres et al. (2009). Justifiqueu la vostra resposta tenint en compte:

a. Quin s el determinant de la conducta (s duna estratgia dafrontament o altra) en aquest estudi. Poseu exemples extrets del cas.

b. Quines sn les unitats bsiques danlisi en aquest estudi. Poseu exemples extrets del cas.

c. Quin tipus de llei genera aquest estudi.d. Quins tipus de pressupsits predictius bsics sassumeixen en aquest estudi (estabilitat versus canvi i consistncia versus especificitat). Poseu exemples extrets del cas.

Lestudi que es presenta segueix un model de trets, el qual correspon a laproximaci correlacional, del qual sabem que genera lleis dassociaci. Es relacionen els principals factors o trets de la personalitat amb la manera dafrontar les situacions. Aix, estableix que el determinant de ls duna conducta o altra esdev del factor o tret dominant en la personalitat dels subjectes. Per tant, atribueix lelecci a les variables endgenes de cada individu, sent un estudi de la variabilitat interindividual ( compara els diferents subjectes del mateix pas) . Podem deduir que les unitats bsiques danlisis sn els 5 factors de la personalitat: Neurocitisme, Extraversi, Amabilitat, Responsabilitat i lApertura a lexperincia.

Per exemple, els estils actius com centrar-se en trobar la soluci es relaciona amb el domini dExtraversi, Amabilitat i Responsabilitat, mentre que el domini Neuroticisme es relaciona amb les estratgies passives i no adaptatives.A la vegada, compara resultats dels dominis en les diferents nacionalitats, convertint-se tamb en un estudi intergrupal: compara les dades dels dominis colombians amb altres normatius de diferents pasos com Espanya i Estats Units: Con respecto a la comparacin con los datos normativos espaoles, se encontraron diferencias significativas en cuatro de los cinco dominios. En el caso de Amabilidad y Responsabilidad la muestra colombiana present un puntaje menor, mientras que para los dominios Neuroticismo y Apertura a la Experiencia, la puntuacin fue mayor...Podem deduir que les unitats bsiques danlisis sn els 5 factors de la personalitat: Neurocitisme, Extraversi, Amabilitat, Responsabilitat i lApertura a lexperincia.

Es presenta segons un enfocament reduccionista ja que no considera lentorn o lexperincia com a determinants. Noms t en compte els trets innats i propis de la naturalesa de cada subjecte. Sassumeix , en relaci als pressupsits predictius en lestudi, una estabilitat ja que no considera cap canvi en la personalitat aix com una consistncia de tipus A, ja que en no diferenciar situacions, entenem que el domini Neuroticisme per exemple sempre presenta estratgies passives mentre que el domini Extraversi presenta estratgies actives que cerquen la soluci dels problemes.

4.Si volgussiu estudiar com influeix la personalitat dels estudiants universitaris (com la Irene, la Rosa i la Laura) en ls destratgies dafrontament adaptatives versus no adaptatives:

a.Des dun model situacionista, quines caracterstiques hauria de tenir lestudi? A la vostra resposta heu despecificar quin seria el determinant o determinants de la conducta, les unitats bsiques danlisis, els tipus de lleis que podria generar a lestudi i els pressupsits predictius bsics que sassumirien (estabilitat versus canvi i consistncia versus especificitat). Utilitzeu els casos de la Irene, la Rosa i la Laura (PAC1) per a exemplificar les vostres respostes.

El model situacionista es basa en el paradigma mecanicista, pel qual les causes de les conductes venen donades per factors externs a lindividu. Aix sn les caracterstiques de lentorn i de les situacions les que determinaran en aquest cas quines seran les estratgies dafrontament. Aix . al contrari que al model dels trets, lindividu s reactiu i la conducta saprn a mesura que la persona senfronta a situacions, de manera que no podem parlar destabilitat de la conducta, sin de canvi, dadaptaci de la conducta a les exigncies de lentorn. Tampoc podem parlar de consistncia, ja que sn factors exgens els causants de la conducta, aix que es parla despecificitat: la conducta varia segons les caracterstiques situacionals, i si es repeteixen patrons de resposta s degut a les similitud entre les situacions que es presenten. En ser la conducta apresa, el que interessa en aquest model sn els processos daprenentatge que ho fan possible. La conducta s la unitat danlisi i la seva metodologia lexperimentaci. Basant-nos en tot aix, lestudi hauria dincloure:

Estudi de la microhistria de cada noia: com la conducta saprn en conixer la seva histria i el seu entorn, la seva vida quotidiana, podem conixer els patrons de canvi que segueix.

Una situaci experimental on manipulssim les variables exgenes per poder estudiar els patrons de canvis en la conducta de les noies, utilitzant un anlisi de varincia (AVAR). La informaci recollida a la fase experimental es tractarien amb tcniques estadstiques com lanlisi de retards.Daquesta manera saconseguirien establir lleis causals que expliquin perqu cadascuna t uns patrons dafrontaments diferents. Possiblement els resultats ens explicarien, que la Rosa, en haver gaudit dun entorn familiar democrtic, donant-li una certa independncia a ms de un suport en les seves tasques, presenta respostes actives dirigides a enfrontar-se als problemes. Pot ser la Laura, en crixer en un entorn competitiu, pot presentar patrons ms violents o no adaptatius si considera la mateixa situaci com no superable per ella..... i la Irene pot mostrar patrons ms passius ja que la situaci experimental se li fa una muntanya. b.I des dun model interaccionista? A la vostra resposta heu despecificar quin seria el determinant o determinants de la conducta, les unitats bsiques danlisis, els tipus de lleis que podria generar lestudi i els pressupsits predictius bsics que sassumirien (estabilitat versus canvi i consistncia versus especificitat). Utilitzeu els casos de la Irene, la Rosa i la Laura (PAC1) per a exemplificar les vostres respostes.En el cas de tractar-se dun model interaccionista, de paradigma dialctic que termina amb la unidireccionalitat daltres models, on la conducta ve determinada tant per les variables prpies del subjecte com per les externes, prenent ms importncia la interacci entre aquestes, les quals seran les unitats bsiques danlisi. Es considera doncs la conducta com el resultat del desenvolupament de processos dinteracci i autoregulaci , fruit de les caracterstiques personals, de lentorn i el significat que atorguem sobre aquestes.En el cas del nostre estudi sanalitzarien dos tipus dinteraccions:

Una de tipus unidireccional, mecanicista, que es refereix a la influncia de les diferents variables prpies i de lentorn en la conducta. Es tracta dinteraccions entre causes. Sestudia mitjanant tcniques estadstiques com lanlisi de varincies establint com a variables independents les caracterstiques i dependent la conducta. En el cas de les noies es podria analitzar com les variables prpies i de lentorn influeixen en les estratgies a escollir. Per exemple la timidesa de la Irene i el seu entorn sobre protector afecten la seva conducta.

Una multidireccional, dinmica, referida a la interacci entre la conducta, els factors endgens i exgens, aix com el significat que atorga la persona de la percepci daquestes interaccions- aix ens mostra una tasca activa en el subjecte que en els altres models no viem. Per a estudiar aquesta, utilitzarem diferents mtodes: autoinformes, tests, observacionals, per poder determinar la influncia entre cada factor. Amb tests psicotcnics, autoinformes, resultats estadstics , observacions recollides.... podrem trobar la relaci entre les interaccions, les variables internes i externes i la conducta de manera recproca. Aix arribarem a establir les relacions entre lentorn democrtic de la rosa, el seu carcter i la manera dafrontar situacions i com interaccionen aquestes forces.

Del seu anlisi sortirien lleis dassociaci entre les variables i les interaccions, ja que noms es poden definir lleis causals en mtodes experimentals quan es manipulen les variables i hi ha una assignaci aleatria dels subjectes al grup de la mostra (aix que malgrat poder haver una manipulaci de variables, no sacompleix laleatoritzaci ni estem parlant dun mida de mostra suficientment gran).En relaci als pressupsits predictius del model, es considera la conducta coma consistent per a la vegada sadmet que hi podem haver canvis causats per modificacions en els factors externs, en les situacions o com a maduresa o aprenentatge del subjecte. En el cas de la especificitat, en donar importncia al conjunt dinteraccions que existeixen entre subjecte i entorn, la conducta mai ser igual al 100% ja que entren en acci moltes variables. Es podria establir per la similitud entre les conductes en situacions semblants entre elles.BIBLIOGRAFIA

Andrs Pueyo, A. (2005). La personalitat. Barcelona: UOC..Andrs Pueyo, A. (1995). Personalitat i diferncies individuals. Barcelona: UOC. Cano Garca, F. J.(2005) Introduccin de la psicologia de la personalidad aplicada a las ciencias de la educacin: manual terico. Sevilla. MAD. Clonninger, S. (2002). Teoras de la Personalidad. Mxico: Pearson Educacin

Contreras-Torres, F. V., Espinosa-Mndez, J.C., i Esguerra-Prez, G.A. (2009). Personalidad y afrontamiento en estudiantes universitarios. Universitas Psychologica, 8 (2), 311-322.

Larsen Randy J.(2005).Psicologa de la personalidad: dominios de conocimiento sobre la naturaleza humana revisin tcnica Emilia Lucio Gmez Maqueo, Quetzalcatl Hernndez Cervantes traduccin Jorge Alberto Velzquez Arellano.Mxico, D.F.: McGraw-Hill Interamericana, cop. Pervin, L. (1998). La ciencia de la Personalidad. Madrid. Disponble a: https://www.u-cursos.cl/bachillerato/2012/1/BA04/300/material_docente/bajar?id_material=598023