PAC 2: HISTRIA DE LA PSICOLOGIA.DE L'EMPIRISME DE LOCKE A L'INCONSCIENT DE FREUD.

En aquesta PAC podem trobat tres textos de tres autors diferents. Primerament farem una xicoteta introducci parlant una mica de cadascun d'ells. El primer text est escrit per John Locke, filsof angls del segle XVIII. Pertany al sensacionalisme empirista que basa l'experincia mental en la sensaci i noms a travs d'aquesta es pot crear el contingut mental. Dins la ment estan les idees, considerades per aquests com les unitats de coneixement, idea que uneix al primer i al segon autor, ja que Wundt, que pertany a la psicologia cientfica alemanya. Per altra banda, Locke utilitza el concepte d'associaci d'aquestes idees, per explicar la creaci de la conscincia. El segon text est escrit per Wilhelm Wundt (1832-1920) qu va nixer a Nackarau, Mannheim, i va estudiar Medicina i a ms de docent va estar d'ajudant del Laboratori de Fisiologia Experimental desprs de doctorar-se, sota les ordres de Hermann von Helmholtz. Desprs d'anys de treballar va acabar a la Universitat de Leipzig on va crear un laboratori d'investigaci i va impartir classes de psicologia experimental. a la seva representaci del sistema psicolgic recull les dues orientacions de la seva poca, una natural, experimental (individual) y altra cultura e histrica (collectiva). L'ltim personatge que estudiarem, que va escriure el tercer text, s Sigmund Freud (1856-1939). Aquest neix a Freiberg per quan tenia 4 anys la seva familia es va traslladar a Viena. Al llarg de la seva vida pateix dificultats econmiques i la persecucions antisemites. Va estudiar medicina on va comenar a fer investigacions neurolgiques. Posteriorment va estudiar a Pars amb Charcot on li va cridar molt l'atenci els malalts d'histria i com els tractava d'hipnotitzar. Ja als 42 anys, comena els seu autoanlisi aplicant la mateixa tcnica que utilitza amb els malalts i realitza una gran quantitat de descobriments. Si tenim en compte la classificaci que fa Locke al seu text, i intentem situar la psicologia que va nixer amb Wundt dintre d'aquesta em de tenir en compte que es podria encasellar en dos de les tres classes en funci del qu tenim en compte. Aix, podria classificar-se dins el primer grup, la fsica perqu es preocupa de conixer les coses que afecten a la ment humana tal com sn, i de fet aix s el que pretn, recollir de forma objectiva les dades de la ment, per a la qual cosa va adaptar mquines que s'utilitzaven en fsica per a mesurar de forma que pogueren utilitzar-se per mesurar per exemple activitats motores i fer aix objectives les mesures psicolgiques. Per per altra banda tamb pot classificar-se dintre del tercer grup, la Lgica, formada pels signes que s'utilitzen per expressar, per una part els resultats dels experiments que hem comentat abans i per l'altra, Wundt utilitza el mtode introspectiu per analitzar processos mentals simples en homes normals, i fa s dels signes per expressar-los i per comunicar els coneixements que ha adquirit. Aix converteix les idees i la paraula en instruments principals del coneixement. Si ens centrem en el text de Wundt, aquest considera que la psicologia s una cincia perqu considera que l'experincia interna i externa sn la mateixa cosa vista des de diferent perspectiva, i com l'estudi l'experincia externa es considerada una cincia natural tamb ho s la cincia que s'encarrega d'estudiar l'experincia interna. Per altra banda, i seguint amb l'afirmaci de que experincia interna i externa sn el mateix, han d'estudiar-se amb la mateixa metodologia experimental. Aix situa la psicologia fisiolgica en la frontera entre all fsic i all mental i estudia els processos perceptius utilitzant la maquinria fsica adaptada que ja hem esmentat abans i la introspecci, utilitzant el llenguatge, les costums o les normes com a instruments per la comprensi dels processos psquics ms complexos. Wundt es considerat el pare de la psicologia perqu estableix una metodologia experimental prpia per allunyar la psicologia de la filosofia i apropar-la a les cincies naturals (com la fsica, la fisiologia, etc.). D'aquesta forma la situa entre aquestes dues disciplines. Per consolidar la psicologia com una disciplina amb un camp d'estudi i metodologia prpia, Wundt utilitza, com ja hem dit, mtodes experimentals i d'investigaci que li permetien documentar les seves experincies amb dades mesurables sobre processos perceptius, sensacions, moviment, comportaments, etc. I posteriorment utilitzant diferents combinacions, a un nivell ms general, defineix el que s la conscincia. Es pot dir que introdueix les mesures objectives dins d'una cincia que abans es considerava subjectiva, allunyant-la del carcter especulatiu que t la filosofia. Per analitzar la importncia que tenen les cincies naturals per a Wundt cal tenir en compte diferents perspectives. Aix, com ja em comentat, Wundt adapta els aparells amb que es fan mesures fsiques per poder utilitzar-les i mesurar objectivament aix certs parmetres fsics relacionats amb fenmens psquics. Per abans d'aix, Wundt va haver d'estudiar els mateixos fenmens fsics sense relacionar-los amb els fenmens psquics per tal d'entendre'ls de manera allada i desprs poder estudiar-los de forma aplicada. Per altra banda, tamb estudia la metodologia emprada per les diferents cincies naturals per poder traslladar-la i adaptar-la a pa psicologia. Altra cincia natural molt important per Wundt s la fisiologia, ja que aquesta s la que s'ocupa de l'experincia externa, que est directament relacionada amb l'experincia interna que s la que estudia la psicologia, per tant, ha de tenir coneixements per poder trobar els fenmens que es revelen simultniament, que s el que estudia la psicologia fisiolgica. Si comparem el concepte de "conscincia" que maneja Freud a la seva teoria respecte a la que presenten la resta d'autors veurem que hi han clares diferncies.

Locke, utilitza el concepte d'associaci d'idees per definir la conscincia. Per Wundt la conscincia s el conjunt d'experincies viscudes per una persona interconnectades les unes amb les altres. Els elements que constituen la conscincia eren les sensacions i els sentiments. Per Wundt els subjectes podien accedir al contingut de la conscincia de forma voluntria, mitjanant el procs d'apercepci.

Per la seva banda, Freud ens mostra que no som amos de la nostra conscincia perqu dins la nostra ment est l'inconscient, que no manipulem a voluntat. Freud distingeix dos o tres sistemes psquics. Aquest serien, el primer estat, sistema o fase en el que es troba un acte psquic a l'entrar a la nostra ment s l'inconscient on passa un examen, de forma que, si no s acceptat no podr continuar a la segent fase i es quedar aqu retingut. En canvi, si s acceptat, passar a la segona fase, anomenada Preconscient, on els actes psquics que queden aqu emmagatzemats sn susceptibles de, en determinades circumstncies, passar a la tercera fase, anomenada Conscient. El pas del Preconscient al Conscient ja no est censurat, sin que un estat psquic pot fer-se conscient per exemple quan el subjecte vulga recordar, o s'active per l'associaci d'idees, etc. Per el que hem explicat als anteriors pargrafs radica tant en el tractament que es fa del terme "conscincia", ja que Locke nicament el concep com un conjunt d'idees en relaci, fins al tractament que fa Freud on fila ms prim i parla no d'idees en general sin d'actes psquics. s a dir, noms aquells que tenen unes repercussions psicolgiques. Per la principal diferncia radica en la voluntarietat amb que un subjecte podria accedir a aquestes idees o actes psquics. Per la seva part, Locke i Wundt suposen l'accs a la conscincia com un acte que domina el subjecte en qesti, s a dir, es un acte regit per la seva voluntat en qualsevol moment. Per Freud defensa que abans de que aquesta informaci estiga al conscient, ha de passar per una fase prvia anomenada inconscient i que nicament a travs d'un filtre passa a la part conscient de la nostra ment. Aquest fet implica que hi ha part de la informaci a la que no tenim accs perqu no ha passat aquest filtre, i que segons diu Freud est composta per aquells actes que volem reprimir. Aquesta informaci nicament s accessible a travs dels somnis. A continuaci i per acabar, analitzarem les diferents aportacions realitzades pels tres personatges estudiats a aquesta PAC.

Les aportacions de Locke foren fonamentals per encaminar posteriorment la psicologia cap a un cam basat en l'experimentaci i aportant el que seria l'eina que s'utilitzaria en aquesta experimentaci, les idees, per poder estudiar-les tant a elles de forma allada com la manera com aquestes es relacionaven per formar la conscincia.Posteriorment, Wundt va fer el pas definitiu per establir la psicologia com una disciplina independent, amb una metodologia experimental prpia i objectiva que la establia com a cincia. Amb aquesta es podien mesurar certs parmetres que estaven relacionats amb els processos psicolgics, de forma que es podia comenar a investigar, prendre dades objectivament, repetir els experiments per constatar les mesures i formar les teories, amb una base matemtica necessria. Encara que tamb treballa amb el mtode introspectiu. D'aquesta manera, Wundt dota a la comunitat de psiclegs primerament d'una disciplina prpia, d'uns mtodes cientfics que aplicar i unes bases sobre les que comenar a construir una cincia. Per ltim, Freud ha anat un pas ms enll en el tractament de la informaci que accedeix a la nostra ment, introduint el concepte d'inconscient dintre la nostra memria, el qual implica que hi ha una part de la informaci que existeix a la nostra ment per a la qual no tenim accs. A banda va fer una gran quantitat de troballes al mn de la ment i de la psicoanlisi, establint el mtode de l'associaci lliure, com a mtode prpiament psicoanaltic, investigant zones tan complexes com la personalitat o els somnis. BIBLIOGRAFIA:

Dra. Siz Roca, M. y Valldeneu Urpina, A. Els llindars de la psicologia cientfica. UOC.

Balltondre, M. Introducci. La Psicologia europea de la conscincia: origens i principals desenvolupament. Mnica Balltondre, 2007.

Tortosa Gil, F. (1998). El modelo dominante: la psicologa cientfica de Wilhem M. Wundt. En Una historia de la Psicologa moderna (98-108). Madrid: McGraw-Hill. Siz, M. i Siz, D. La Psicologia de Wundt. En Siz, M., Siz, D., Ruiz, G. i Snchez, N. Fundaci i establiment de la psicologia cientfica. (10-16). UOC.

Siz, M., Siz, D., Ruiz, G. i Snchez, N. Psicologies cientfiques alemanyes no wundtianes. En Fundaci i establiment de la psicologia cientfica. (16-24). UOC. Gondra, J. Ma. (1997). Bretano y la Psicologa del Acto. En Nacimiento de la psicologa cientfica (vol. I, pp. 156-163). Madrid: Editorial Sntesis. Siz, M., Siz, D. et. al. L'Escola Wrburg. En La Psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part: escoles i sistemes psicolgics. (12-18). UOC. Siz, M., Siz, D. et. al. La Psicologia de la Gestalt. En La Psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part: escoles i sistemes psicolgics. (61-80). UOC.

Siz, M., Siz, D. i Ruiz, G. La psicologia cientfica francesa. En Fundaci i establiment de la psicologia cientfica. (31-42). UOC.

Anguera, B. La Psicoanlisi. En Siz, M., Siz, D. et. al. La Psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part: escoles i sistemes psicolgics. (81-114). UOC.

Locke, J. (1690). Essai philosophique concernant lentendiment humain. Amsterdam et Leipzig. Chez J. Schreuder & Pierre Mortier, Le jeune, 1755, pp. 316. Wundt, W. (1896). Compendio de psicologa. Madrid: Arial, pp. 187-188. Freud, S. (1915). Lo inconciente. En S. Freud, Obras Completas. Tomo XIV. Contribucin a la historia del movimiento psicoanaltico. Trabajos sobre metapsicologa y otras obras (1914-1916). Buenos Aires: Amorrortu, 1976, p. 169 i 170.Fonts electrniques:

Tortosa, F., Gonzlez, H. i Miguel, Juan J. (1999). La hipnosis. Una controversia interminable. Anales de Psicologa. Universidad de Murcia.http://www.um.es/analesps/v15/v15_1pdf/04h03Tort.pdf Aida Beneyto Satorres

1