Interculturalitat i educacio PAC 1 Llicenciatura en Psicopedagogia

UOC 2on semestre 2010/11 Eva Franch Cazador Part B. Informe

a) Els actors principals de la polèmica eren dos: Joel i Berta. Quina nocióde “cultura” tenen cadascun d’ells? La opinio de la Berta es acord al concepte d’interculturalitat, doncs no tolera que en nom de la cultura i de una educacio pro tolerant i pro intercultural s’utilitzin mitjans xenofobics, recistes i d’exclusio social. El pensament del Joel es mes acord a la racionalitat il.lustrada, doncs en nom de la rao que vol progressar cap una educacio intercultural i tolerant, considera oportu utilitzar un joc xenofobic i racista. Una altra apreciacio: la Berta te una visio particularista de la cultura, doncs contextualitza els efectes de l’activitat segons la cultura d’origen dels qui la rebin; i en Joel s’enfoca mes en que cap a on apunta l’activitat que proposa es cap a una educacio tolerant i intercultural. Tambe considero que el posicionament de la Berta es mes irreductible, doncs no espera que els pares apreciin el contingut educatiu del joc: aixo li es incomesurable o incompatible tenint en compte les diferencies culturals. Per altra banda, observo que en Joel proposa treballar la diversitat cultural, compartint opinions i debat entre tots, amb l’interes de promoure una educacio intercultural entre els alumnes.

Valorant l’actuacio, observo que la Berta te en compte les consequencies que pot tenir l’activitat segons la cultura que ho rebi, per tant relativitza eticament la situacio. Aixo li genera una punt de vista particular, que el manifesta de manera etnocenrica: exigeix al Joel que accepti la seva rao, es mostra intolerant i projecta amb superioritat la seva visio particular.

b) És possible fomentar un programa de interculturalitat fort en el contextanalitzat?Tenint en compte el context de Catalunya en que es dona la situacio, i que la rellevancia de la interculturalitat en la politica d’estat catalana ha estat poc notable i que on mes pes ha tingut ha estat en les politiques d’inmigracio, considerar un programa d’interculturalitat fort crec que requereix que les politiques d’estat considerin la diversitat cultural i la interculturalitat com un factor de pes per al disseny de noves politiques i programes interculturals. Una possibilitat seria crear orientacions de base per dissenyar politiques pluriculturalistes, i que es fes extens als diferents departaments que configuren la politica d’estat. Per ex.: des del dep. d’educacio es dona la orientacio de presentar “l’educacio com a cosa de tots”. Aixi, s’han desenvolupat programes com els plans educatius d’enorn, experiencies educatives que neixen com a precedents, on TOTA la comunitat local participa en l’espai escolar, on la interculturalitat es treballa com un factor positiu, i no es restringida a la societat immigrant o amb problemes de marginacio social. Com a conclusio, crec que fomentar un programa d’interculturalitat es possible pero requereix molta voluntat politica.

Interculturalitat i educacio PAC 1 Llicenciatura en Psicopedagogia

UOC 2on semestre 2010/11 Eva Franch Cazador

c) En relació amb el text de l’Enric Prats,

L’estil educatiu de la Berta es comunitari, doncs es posiciona segons valors realtivistes: son racistes, violents i promouen els estereotips tenint en compte que el grup a qui es dirigeixen es una comunitat multicultural. Per tant, reforca la diferencia. Les seves consideracions entren en el joc de minories i majories, dirferenciant els efectes que l’activitat tindra en els inmigrants i en els autoctons. Per tant, es posiciona amb criteris de desigualtat. L’argument fort es educar des de la consideracio de que existeixen diferencies en el grup.

L’estil educatiu del Joel es critic, doncs planteja l’activitat i la justifica centrant-se en les relacions intersubjectives, entenent que el grup te el potencial de construir normes socials envers la diversitat cultural. Crea una eina de comunicacio (el blog), essencial per interactuar opinions i crear consens entre el grup. El seu estil pedagogic es transculturalista critic, on el grup es actiu i participatiu i la educacio es una eina per transformar la relacio entre societat (el grup, en aquest cas) i interculturalitat.

L’activitat proposada per al Joel tindria mes acceptacio si la gestio escolar fos del tipus assamblearia, doncs la idiosincracia d’aquesta es que la comunitat escolar te un paper actiu i transformador, tal i com el Joel invita als seus alumnes a treballar. Tambe, si la seleccio dels continguts fos de responsabilitat compartida, la proposta de fer us d’aquest material pedagogic seria consensuada entre la comunitat educativa. Pero la responsabilitat es professionalitzada, i per tant el contingut admet mes discussio, i mes tenint en compte que el Joel te poca experiencia en el centre.

En quant estructura curricular, el Joel proposa treballar transversalment els continguts, doncs apunta que l’activitat tambe educa en angles i matematiques.

La cultura docent que es despren d’aquest cas es forca variada i te diferents fases. En primer moment, el Joel proposa a la Berta treballar acord la cultura de colaboracio, on el conjunt d’alumnes son els qui construeixen l’educacio intercultural. Pero ambdos professors reaccionen amb una cultura individualista, la Berta fruit d’estar en desacord amb l’activitat, i el Joel desenvolupant l’activitat pel seu compte, el que com a resultat porta consequencies negatives tant per al centre escolar com per l’impuls d’una educacio intercultural. Com a conclusio, i tenint en compte el marc legal catala en que s’enmarca l’IES, si es preten desenvolupar una estructura curricular transversal, en que l’educacio intercultural tingui un pes significatiu en diferents ambits del curriculum educatiu, la cultura docent sera de colegialitat artificial, en que els professors es veuen obligats a treballar en colaboracio.

Des d’aquesta discordancia entre professors, tambe sorgeix una manera diferent de relacio de poder entre alumnes i professors. Per una banda, en Joel s’hi

Interculturalitat i educacio PAC 1 Llicenciatura en Psicopedagogia

UOC 2on semestre 2010/11 Eva Franch Cazador relaciona acord un model obert, en que els alumnes es fan responsables del proces d’aprenentatge, constructiu i participatiu. En canvi, la Berta actua acord un model comunitarista tancat, en que preten controlar la situacio advertint de les consecuencies de l’activitat; veient el grup com una realitat multicultural, amb diferencies entre si irreconciliables; i negant la possibilitat que els alumnes interactuin i construeixin les seves propies opinions i criteris envers la interculturalitat.