DIVENDRES · 14 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14850 - AVUI / Any XL. Núm. 13720 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1822

91L

1787

40-1

1829

77Q

NACIONAL P26,27

Les tarifes deltransport públic,congeladesEl govern, que defensava un augment del2%, avisa que els 25 milions necessariss’hauran de treure d’obres previstes

NACIONAL P14,15

“Borrellactua ambun manuald’antidiplomàcia”

Alfred Bosch. Conseller d’Acció Exterior

Crida internacional per al’alliberament de ForcadellSUPORT · Uns 500 diputats iexdiputats de 25 països denuncien“la utilització de la justícia com aarma de coacció a un Parlament”

INDIGNACIÓ · La presidentadel Parlament de Gal·les reclamala llibertat “immediata iincondicional” de la presa política

P6-8

Multitud d’actes perprotestar pel Consellde Ministres del 21-D

La reconeguda escultura de Josep Llimona, ahir després de ser instal·lada al pati de carruatges del Palau ■ JUANMA RAMOS

CULTURA-ESPECTACLES P34-35

L’obra de Llimona canvia els dipòsits del MNAC pel Palau de la Generalitat

El retorn del ‘Desconsol’

May continua negociantamb el socis de la UE

Europa-Món P28,29

Espera assolir noves concessions d’unshomòlegs disposats a “ajudar-la”

Abatut el sospitós del’atemptat d’Estrasburg

Europa-Món P29

La policia el va localitzat al barri ondimarts li havien perdut la pista

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 2018

a retòrica actualde Pedro Sánchez

al Congrés dels Dipu-tats ens indica que elPSOE ha extret unalliçó molt concreta

del resultat de les eleccions andalu-ses. Al carrer Ferraz de Madrid po-drien haver reflexionat sobre els moti-us pels quals bona part de l’electoratd’esquerres va decidir quedar-se a ca-sa aquell diumenge, però això requeri-ria esforç, capacitat per a l’autocríticai, conseqüentment, haver de prendrealgunes decisions dràstiques i sacrifi-cades. Seria demanar massa. Final-ment, els socialistes han consideratque els resulta molt més senzill lliurar-se, amb encara més passió, a la baca-nal de l’autoritarisme i l’anticatalanis-me que hi ha desfermada a Espanyades que vam gosar qüestionar-nel’statu quo i vam decidir-nos a exercirels nostres drets. Els 12 diputats deVox a les eleccions andaluses hauranesdevingut els més rendibles de lahistòria. Un 11% dels vots en un parla-ment autonòmic han aconseguit des-

plaçar tot l’arc parlamentari estatalcap a les tesis més ultramuntanes itesticulars. No sabem si ha valorat, elPSOE, que per fer el discurs dels seusadversaris ja hi són els seus adversa-ris, que compten amb més tradició enaquest negoci, però en tot cas és elseu problema. El que sí que quedaben clar, després de tot això, és quel’Espanya “fraternal” que alguns vananunciar amb entusiasme, per oferiruna il·lusió alternativa a l’independen-tisme durant la darrera campanyaelectoral estatal, és una quimera. Nohi ha govern espanyol possible mésfavorable a la qüestió catalana quel’actual. El president en té el càrrecgràcies al vot de l’esquerra i de totsels partits independentistes i autode-terministes representats al Congrés.No només l’era de germanor que totho havia d’arreglar no ha arribat, sinóque el titular de La Moncloa ha deciditfer-se perdonar aquest pecat deixantentrar Vox per la porta de servei delpalau presidencial. Que els que s’hovan creure en prenguin nota.

L

Keep calmAndreu Pujol

El PSOE i lalliçó andalusa

Un 11% dels vots en unparlament autonòmic hanaconseguit desplaçar tot l’arcparlamentari estatal cap ales tesis més ultramuntanes itesticulars ssisteixo, al centre cultural Can

Palauet, a l’homenatge a AlbertPera, mestre magnífic de català

una pila d’anys, ja en el franquisme,escriptor de contes i poeta. Té la salutatropellada, i la filla l’acompanya em-penyent-li la cadira de rodes. La filla ésMarta Pera, traductora eminent, unade les millors i més celebrades d’ara.El germà de l’homenatjat és l’actorJoan Pera. Durant l’acte recita poesiesescollides de l’Albert. Hi intervé PereSolà, representant del Club d’OpinióJaume Llavina del qual Albert Pera ésmembre i que és una entitat mig ama-gada però molt viva que organitza de-bats i conferències restringides als so-cis. També, Segimon Garcia, rector deSant Josep. Albert Pera és un grancristià que fa serveis sostinguts a laparròquia. Joan Salicrú, codirector dela revista Valors, li agraeix les poesiesque número a número hi ha publicat.Diu que ja fa quinze anys de la revista.Quedo parat. Tants que la rebo cadames a casa? Carles Estapé, presidentde l’Òmnium de Mataró, li pondera lafeina pedagògica, desenvolupada pre-ferentment a l’entitat. La filla llegeix

A

una narració del pare, escollida entreles que s’han aplegat en un llibre queavui es presenta. Tanca l’alcalde, Da-vid Bote. Roser Trilla ha estat unamestra de cerimònies delicada i eficaç.Albert Pera, que diu unes paraulesd’agraïment al final, havia demanatuna sessió curta perquè es cansa. Tresquarts, i al carrer. Tot anés així.

Som molts, alguns no han pogut en-trar, però som els de sempre. Li dic aLluís Josep Comeron: “Els directors decine canvieu els extres perquè semblique diferents escenes situades en unmateix lloc passen en dies diferents,però aquí a Can Palauet els extres som

pertinaços, com en una producció cur-ta de pressupost.” No només sempresom els mateixos sinó que seiem a lesmateixes cadires. Fa l’efecte que enshi passem el dia esperant que per lataula vagin circulant avui una historia-dora que ens ha de parlar de la pirate-ria, avui un investigador de la repres-sió franquista, avui... Avui hem vinguta homenatjar Albert Pera.

No va ser mai professor de catalàmeu. Jo soc de “l’escola” Manuel Cla-riana i Joaquim Arenas. Però el coneci hi he simpatitzat tota la vida. Haviaregentat una llibreria. Un dia me’l vaigtrobar pel carrer i em va dir: “L’he tan-cada, m’he jubilat; em deien quel’enyoraria i soc l’home més feliç delmón.” Va multiplicar els poemes, lesnarracions i la correcció de textos i esva dedicar a assistir a tots els actesculturals de la ciutat que valguessin lapena. Sobretot a les presentacions dellibres a la Dòria i també a Can Pala-uet. Es va convertir en “els de sem-pre”, només que més actiu: pregunta,inquireix, opina... Dilluns vam córrerles cadires una mica perquè segués enposició central, a primera fila.

“Homenatge alprofessor de català,corrector, narradori poeta

Vuits i nous

Albert PeraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 2018

La persecució penal de l’Estatespanyol contra el referèn-

dum de l’1-O i l’existència per aquestmotiu de presos i exiliats políticsprovoca incomprensió i cada copmés mostres de rebuig arreu delmón democràtic. Una de significati-va és el manifest de suport a l’expre-sidenta del Parlament Carme Forca-dell, signat per la vicepresidenta delParlament Europeu i cinc-cents eu-rodiputats i exeurodiputats de 25països, que va ser presentat ahir almateix Parlament i en el qual es de-nuncia l’empresonament injust i in-sòlit de Forcadell per haver permèsel debat parlamentari i se’n demanal’alliberament immediat.

La constatació de la desmesurade la persecució judicial de polítics,líders socials, alts càrrecs del go-vern i fins i tot els membres de lasindicatura electoral de l’1-O i laconvicció que està moguda per undesig de venjança, no pas de justí-cia, és cada cop més estesa a àmbitinternacional. El cas de Carme For-cadell, abans presidenta de l’ANC ilíder de mobilitzacions massives del’independentisme, així com els delseu successor a l’ANC, Jordi Sàn-chez, i el president d’Òmnium JordiCuixart, que no tenien cap respon-sabilitat de govern, són paradigmà-tics en aquest sentit, per bé que ladesproporció i la injustícia afectaigual tots els encausats.

L’Estat espanyol està en guerracontra l’independentisme català i elmón sencer observa com ha des-lliurat la seva fúria i tota la seva ma-quinària repressiva contra un movi-ment escrupolosament democràtici pacífic, i de forma especialmentagressiva i cruenta contra els seuslíders polítics i socials. Si no rectifi-ca, allibera els presos i exiliats polí-tics i retira les acusacions falses iinfundades que ha construït, elpreu serà altíssim per a la justícia,per a l’estat de dret i per a la demo-cràcia a Espanya.

L’escrutiniinternacional

EDITORIAL

stic esgarrifat, esfereït, sentintel que diuen aquests dies els Ca-sados, els Riveras i les Calvos de

torn. Què fan, parlant de morts a Ca-talunya? Els han sentit? L’altre dia,José María Macías, vocal del ConsellGeneral del Poder Judicial, donava perfet (i es quedava tan tranquil) que elprocés a Catalunya acabarà amb algunmort. Alejandro Fernández, el líderdels populars a Catalunya (que no és elmateix que dir que és un líder populara Catalunya), afirmava que “el separa-tisme busca la balcanització d’Euro-pa”. La vicepresidenta del govern delPSOE, Carmen Calvo, deia que Torraha triat “una via sagnant” i, aquest di-mecres mateix, el líder de Ciudada-nos, Albert Rivera, advertia PedroSánchez que, si no fa res –i aplica el155, és clar– ell serà el responsable “sihi ha algun mort a Catalunya”. Mare-dedeu? Per què parlen de morts a Ca-talunya? Perquè el president Torra, la

E “No deu ser queens paren latrampa, com ens lavan parar amb lesbrigades antillaçosgrocs?

setmana passada, va visitar Eslovèniai va parlar de la convicció que van te-nir els eslovens per ser independents?“Els eslovens van decidir continuaramb totes les conseqüències; siguemcom ells”, va dir Torra a Brussel·les enl’acte de presentació del Consell per laRepública. Sí, és cert. Però algú devostès es pensa que feia referència alsmorts que hi va haver? Cap dels quiérem allà. Ni ningú que el sentís. Torra

parlava de fermesa i convicció entemps difícils de presó i de vagues defam. De res més. Vostès creuen queparlava de morts? Au, va! Per què,doncs, els Casados, Riveras i Calvos hiapel·len? Aquesta és la pregunta. Nodeu ser que el que volen és crear des-concert i que hi caiguem, en la provo-cació que suposa? A mi em sembla queés això. Intenten, a base de crearaquesta confusió, provocar. I provocara les portes d’un 21-D que ells preve-uen, i jo també, que serà complicat.Paren la trampa. Com la van pararamb les brigades antillaços grocs. Peraixò a mi em sembla que és molt im-portant no caure-hi. La temptació ésgran, i més en temps d’armilles gro-gues. I per això (a diferència de Torra)ells sí que parlen de morts; perquè ensvolen confondre i crear el clima queels convé per després poder assenya-lar-nos. Esgarrifa, tanta maldat. Peraixò és important no caure-hi.

Què fan, parlant de morts?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La prestigiosa primatòloga, amb 58 anys d’expe-riència en la investigació dels primats, ha aprofitatla seva visita a Barcelona per alertar d’un repuntdel tràfic il·legal d’animals salvatges i del perilld’extinció massiva d’espècies. Una denúncia quese suma a d’altres en la defensa del planeta.

VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENT EUROPEU

Protegir els animals

La vicepresidenta del Parlament Europeu encap-çala el manifest de suport a la presidenta del Par-lament català Carme Forcadell, signat per un totalde 500 eurodiputats o exeurodiputats del Parla-ment Europeu de diferents països, en què es de-mana el seu alliberament immediat.

-+=

-+=

Alentiment a la zona euroMario Draghi

Manifest pro-ForcadellHeidi Hautala

-+=

Jane Goodall

El BCE ha ajudat a sostenir el sistema monetari al’eurozona amb el seu pla d’injecció de liquiditat,que ahir el va tancar oficialment, però l’economiano acaba de remuntar i el mateix BCE va corregira la baixa la previsió de creixement de 2018 i 2019,(1,9% i 1,7%) que confirma l’alentiment.

DIRECTOR DEL BANC CENTRAL EUROPEU

PRIMATÒLOGA

De reüllAdela Genís

El terrorinesperat

costumen a actuar en un típic mercat de Nadal, enuna sala de concerts plena a vessar de gent jove,

entre una multitud que mira embadalida uns focsartificials o en una terrassa plena a l’hora de sopar. Avegades, quan s’és enmig d’una multitud és inevitablepensar-hi. De cop, es desencadena l’horror. Són elsanomenats llops solitaris –que a vegades també actuenen manada– que ataquen en un moment inesperatsense que pràcticament ningú els tingués controlats.Durant els darrers anys, la majoria de vegades en nom

d’Estat Islàmic, s’han perpetratatacs que han posat en alertamàxima els països occidentals.França, que fa pocs dies tornava aser colpejada amb l’atac aEstrasburg, n’és un clar exemple. Lapèrdua de territori i de gran partdels efectius del grup gihadista aSíria i a l’Iraq ha deixat debilitada

l’organització però no li impedeix continuar sembrant lapor i el terror amb aquest tipus d’atacs. Els païsoseuropeus també tenen entre una de les seves principalspreocupacions la tornada d’aquests combatents quehan estat expulsats per les forces de la coalicióinternacional de l’autoanomenat “califat” que esproclamava fa poc més de quatre anys. L’atac a un delsmercats de Nadal més antics d’Europa –quan elsmitjans de comunicació estan sobretot pendents delBrexit o de la lluita dels “armilles grogues”– recorda queel terrorisme, desgraciadament, continua latent.

A

Els atacs delsdarrers anyshan posat enalerta elspaïsosoccidentals

http://epa.cat/c/2q3i6z

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Només 332 empreses hanformalitzat el canvi de seu. Laxifra està lluny de les 3.000 quel’Estat cita per denigrarl’independentisme.

10anys

20anys

La recaptació per multes creixun 50% en tres anys. Durant el2009, Trànsit preveuincrementar els ingressos fins a93 milions d’euros.

La Policía Nacional substitueixl’Ertzaintza com a escorta delscàrrecs del PP a Euskadi. Elspopulars acusen el govern bascd’afavorir la pressió radical.

Canvis de seus Més multes SubstitucióTal diacomavui fa...

na enciclopèdia vol ser uncompendi del coneixementhumà, el conjunt de totes les

branques d’una ciència i alhora elconjunt de totes les ciències ambl’objectiu que tingui transcendènciaformativa i informativa. D’enciclo-pèdies, com de diccionaris o gramà-tiques, n’hi ha per dar i per vendre,com deia Gabriel Ferrater. Ara bé,les obres realment bones es podencomptar amb els dits de la mà. En elmón de l’enciclopèdia (del llatí tardàencyclopaedia, i aquest del grec enkýklo? paideía ‘educació en cercle’),una de les obres més prestigioses enl’actualitat és la Viquipèdia (Wikipe-dia en anglès, manlleu del hawaià wi-wiki, que vol dir ‘molt ràpid’, i enci-clopèdia).

MALGRAT LES CRÍTIQUES rebudes, cen-trades sovint en el vandalisme o in-formació no verificada, el New YorkTimes, en el 5è Simposi Internacio-nal sobre el periodisme en línia, hacitat la importància de la Viquipèdiano només com a referència, sinó

U també com a font de notícies actua-litzada regularment. Vegem, si no,l’entrada Pablo Llarena Conde, ontrobem informació molt detalladacontra el procés independentista,com ara la dada del 25 d’octubre del2018, en què el Tribunal Supremconfirma la instrucció d’aquest jutgei obre el judici oral per enviar al bancdels acusats els 18 processats per re-bel·lió, malversació i desobediència.O l’article completíssim sobre vagade fam, amb la dada també actualit-zada als Països Catalans (entre elsvaguistes, el capellà i activista LluísMaria Xirinacs als anys 70, JaumeSastre el 2014 i recentment JordiSànchez i Jordi Turull, l’1 de desem-bre, i encara dos dies després, JosepRull i Joaquim Forn).

TAMBÉ LA VIQUIPÈDIA en català es ca-racteritza per les diverses nits de lallengua al món digital, una activitatorganitzada anualment per AmicalWikimedia i la Direcció General dePolítica Lingüística de la Generalitatde Catalunya, en què diversos volun-

taris realitzen una viquimarató, unatrobada de viquipedistes físicamenten un lloc amb l’objectiu d’ampliaramb referències fiables els articlessobre la llengua catalana a la Viqui-pèdia. El 29 de novembre d’enguanyla Viquimarató es va dedicar a la vidai l’obra de l’il·lustre filòleg PompeuFabra: 180 persones en 18 idiomes(entre els quals l’anglès, l’àrab, elfrancès, el grec, l’hebreu, l’indonesi,el rus, l’ucraïnès, el vietnamita o elxinès) s’han dedicat a fer accessiblescontinguts sobre el Mestre.

EL CATALÀ ÉS UNA DE LES LLENGÜES mésactives de la Viquipèdia (ara mateixen la dinovena posició amb 597.004articles i 309.415 usuaris regis-trats): va ser la segona a fundar-se,al març del 2001, després de l’angle-sa. La Viquipèdia, una educació encercle, ràpida i sobretot d’esperit vo-luntarista i professional, oberta pertransmetre al món un gran feix dellum per saber-ho tot de tot, i obertatambé per unir-nos i multiplicar elcatalà a la xarxa.

Joan Abril Español. Filòleg

Oberts al mónTribuna

entre costegen la il·luminació deNadal, una de les més grans exhi-

bicions de mal gust a la via pública, elsajuntaments (com altres institucionspúbliques) se’n desentenen o, en totcas, no ajuden prou les persones a lesquals se’ls talla el subministrament de lallum (o del gas i de l’aigua, si és que en-cara tenen casa i, així doncs, poden pa-gar el lloguer o la hipoteca) per mancade recursos agreujats pel fet que les ta-rifes elèctriques, i totes les altres, vanpujant de manera escandalosa.

D’això que fins ara he escrit alguns (isembla que cada cop són més) en dirandemagògia d’esquerres. També proliferala idea que parlar de la immoralitat delcapitalisme és una mostra de superiori-tat moral. Tant és. Continuarem dientque és un fracàs, si no és una connivèn-cia, del poder polític, i així de les institu-cions públiques, la seva incapacitat perfrenar la manca d’escrúpols i la voracitatdel gran poder econòmic. Ens referirema un cas concret i pròxim. Des de famolts dies, els veïns del barri gironí de laFont de la Pólvora són víctimes d’unaprova pilot d’Endesa per detectar-neuns pocs que “punxen” la llum, cosaque, si en sabéssim, potser hauríem de

fer tots per protestar contra les tarifesabusives i la crueltat de les companyieselèctriques amb els més pobres. De qui-na manera són víctimes? Ho podenimaginar, si és que no ho saben: cadados per tres pateixen talls de llum. En lamesura que només ha fet una declara-ció de bones intencions sense arribar aprotegir 1.800 ciutadans d’aquest abús,el govern municipal de Girona consentque una multinacional privi un munt depersones d’un dret fonamental que, amés, paguen caríssim. Endesa ho faamb tota impunitat en un barri habitatper persones sense poder que, evident-ment, no només es queden a les fos-ques, sinó que pateixen fred i molts al-tres inconvenients, que en alguns casosextrems posen en perill la seva vida. Ales xarxes socials, l’exregidora gironinaIsabel Salamaña ha explicat aquest cas:una nena ha de ser alimentada per son-da, però la família no pot bullir els estrisni triturar el menjar i conservar-lo a lanevera; la resposta d’Endesa dona lamesura del seu cinisme: “Si està malaltaque la duguin a l’hospital.” Com diu Sala-maña i Amèlia Barbero, una altra exregi-dora, d’això se’n diu “violència social”.

M

Full de rutaImma Merino

Talls de llum

Potser hauríem de punxartots la llum per protestarcontra les tarifes abusives i lacrueltat de les companyiesamb els més pobres

Tornem al discursdel 155b Semblava que l’aplicaciódel 155 era cosa del passat,deien. Que no es tornaria a re-petir, i menys amb el PSOE algovern, deien. Doncs semblaque anaven equivocats. Ambles últimes declaracions eme-ses, primer, per una de les por-taveus del PSOE i, després, pelmateix Pedro Sánchez, tot fapensar que el 155 segueix es-sent una de les “eines” quemaneja el govern. I jo em pre-gunto: de veritat que pel fet detallar carreteres ja s’està insi-nuant l’aplicació del 155? Noho crec. Al meu parer l’únicque estan fent els socialistesés entrar en el joc de les dre-tes mediàtiques. Vistos els re-sultats de les eleccions anda-luses, deuen pensar que o pu-gen al vaixell de l’“a veure quila diu més grossa” o aleshoressí que quedaran fora de joc.XAVIER ROVIRA MARTÍSant Pere de Ribes (Garraf)

Modernitzar eltaxi

b Ara que els serveis de lesVTC com Cabify i Uber sem-blen tenir els dies comptats,l’entitat que regula el servei detaxi a Barcelona, l’AMB, ha en-gegat una gran campanya decomunicació per impulsar l’úsdel taxi. Considero que és unacampanya ineficient i inneces-sària, perquè els ciutadans jaconeixem el taxi, el seu servei iles seves condicions. No sem-blen tenir en compte que l’èxitd’aquestes plataformes esdeu al conjunt d’avantatgesque no podem trobar al taxi:preu tancat, cotxe nou, net i encondicions i un control sobreel conductor en cas d’incidèn-cia. Trobaria molt més interes-sant que, en comptes de fercampanyes de comunicació,l’AMB destines més recursos aaplicar i modernitzar tot allòque funciona i agradad’aquestes plataformes per

recuperar el valor i el prestigidel taxi com a servei públic.ADRIÀ SANTOSBarcelona

Carta d’una àviadesconcertadab Tal com deia en la meva últi-ma carta, sento una gran des-orientació. Ara s’acosta el21-D, aniversari de les elec-cions il·legals i il·legítimes im-posades per l’Estado i quevam guanyar encara que noho sembli. Per celebrar-ho, elGobierno farà un consell deministres aquí a Barcelona,sense tenir en compte la Ge-neralitat, sense acordar un diade treball amb el nostre go-vern. Per a què venen? Perprovocar? Per demostrar quimana? Per fer turisme pel ter-ritori Nordesteño? Aquest dia21-D és una fita. La gent de-mòcrata i sobiranista d’aquestpaís, que és la majoria, ja n’es-tà farta, d’agressions, provo-cacions i mentides, moltes

mentides, i vol sortir al carrer.Aquí tenim el problema. Pre-gunto: ANC? Òmnium? (percitar les organitzacions mésconegudes). Ens cal un lide-ratge com el d’en Jordi Cuixarto en Jordi Sánchez, una estra-tègia comuna que ens facianar tots en la mateixa direc-ció, una estratègia intel·ligentcapaç de fer recular els quiens ataquen. I si pensem queens hi podrem enfrontar ambla força, ens equivoquem, per-què estarem jugant en el seuterreny, que és el que volen, itenen les de guanyar. Sí, esticper la lluita no-violenta (la vio-lència arriba sola, no cal anar-la a buscar) i voldria la unitatde tots els que tenim els ma-teixos ideals. I voldria els nos-tres presos fora de la presó iels nostres exiliats a casa, i lliu-res tots els imputats i perse-guits. Però no oblidem quedarrere de tot això hi ha el de-sig de llibertat d’un poble.MARTA MALLEU SOLÀBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

a Càtedra FerraterMora-Universitat

de Girona ha tret el lli-bre que conté les con-tribucions al simposisobre Balmes fet a Vic

el 2016. El títol del volum convida a larevisió crítica del filòsof i periodistamés rellevant i discutit del segle XIXcatalà: Jaume Balmes: quin llegat,avui? El volum inclou treballs d’autorsque tracten diversos prismes d’aquellafigura. L’editor de l’obra, Joan VergésGifra, diu en el prefaci: “De Balmes sen’han dit moltes, de coses. I massa so-vint, o bé per a encimbellar-lo o bé pera defenestrar-lo.” És cert que la recep-ció dels escrits de Balmes, tant a la se-va època com a la nostra, està condi-

cionada de manera inevitable per lesposicions polítiques que mantenia enuns temps si fa no fa tan convulsoscom els d’ara. Potser podem convenir,nogensmenys, que Balmes ha estatprobablement l’escriptor polític mésintel·ligent que va donar la dreta cata-lana en el segle XIX. He fet una trans-posició d’una frase que Josep Benetdedicà a Gaziel: “Probablement ha es-tat l’escriptor polític més intel·ligentque ha donat la dreta catalana en elsegle XX.” El passat segle va donarmés periodistes dretans potents comGaziel, liberal conseqüent; com JosepPla i J.V. Foix, demòcrates amb vel·le-ïtats reaccionàries; i com Eugenid’Ors... si fem abstracció de la seva de-riva feixista. En les files conservadoresd’avui no hi ha periodistes de la intel·li-gència política i social de Balmes. L’in-tel·lectual de dretes amb talent és unaespècie ja extingida a Catalunya.

L

De set en setJosep Maria Casasús

Més Balmes

En les files conservadoresd’avui no hi ha periodistes dela intel·ligència política isocial de Balmes

Jordi Cuixart, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“No deixarem sols els nostres vaguistes ni un minut”La frase del dia

“Txecoslovàquiava néixer com unestat unitari, peròels txecs gaudiend’un nivell de vida ieducació molt mésalt, hi haviadiferènciesreligioses i elseslovacs van sertractats sempreamb unpaternalismedesdenyós. La unióno va reeixir.

oseph Roth ho va escriure a Lamarxa Radetzky, referint-se al’Imperi austro-hongarès: “Tan

aviat com l’emperador digui adeu, ensdesintegrarem en cent trossos. (...)Tots els pobles muntaran els seus pe-tits estats. (...) El nacionalisme és lanova religió.” Els txecs compartienaquesta fe. De tots els pobles de l’anticimperi, eren els que tenien més recur-sos i més sentit comú, la millor organit-zació i els líders més competents, en-capçalats per Tomás Garrigue Masa-ryk i Edvard Benes. Els delegats xecspresentaren els seus arguments da-vant el Consell Suprem de la Conferèn-cia de Pau, el febrer de 1919. Benes vaportar la veu cantant. L’expert ameri-cà Charles Seymour va escriure d’ell:“Havia fet molt per organitzar la revo-lució que deposà els Habsburg i per for-mar l’exèrcit txec-eslovac a Sibèria; laseva habilitat diplomàtica s’havia com-binat amb l’honradesa a tota prova delpresident Masaryk per obtenir delsaliats el reconeixement de l’estat aca-bat de néixer.”

I AIXÍ VA SER: Txecoslovàquia va néixercom un estat unitari. La seva situació,però, no era fàcil. D’una població de 14milions d’habitants, al voltant del 60%eren txecs; un 20%, eslovacs, i la res-ta, alemanys arrelats a la comarcadels Sudets, magiars, rutens (cosinsdels ucraïnesos) i jueus (molt in-fluents a Praga). Txecs i eslovacs par-laven la mateixa llengua, però elstxecs s’havien convertit en la zonamés industrialitzada de tot l’antic im-peri i gaudien d’un nivell de vida i edu-cació molt més alt que els eslovacs. Iles diferències religioses eren tambéfortes, començant pel fet que els txecs–per als qui el màrtir protestant JanHus era un heroi nacional– estaven encontra del catolicisme romà que, en laseva modalitat ultramuntana, era he-gemònic a Eslovàquia.

J MASARYK FOU UN LÍDER de gran qualitat inotòria honestedat, però la Constitu-ció del nou estat que ell va impulsar nova tenir prou en compte les minories.Així, l’any 1918 i en un moment d’eufò-ria, Masaryk digué: “Nosaltres, elstxecs, acabem de crear el nostre estat ino tenim cap intenció de parlar d’auto-nomia amb els alemanys (dels Su-dets).” Monika Zgustova ho té clar: “Elstxecs s’oblidaren de garantir a les mi-nories alemanya i eslovaca els matei-xos drets dels quals ells gaudien.” Elseslovacs –ètnicament eslaus com elstxecs– havien estat convidats a inte-

grar-se en el nou estat per disposar demajor dimensió i població, però forentractats des de sempre amb un pater-nalisme desdenyós. La unió no va reei-xir.

MOLT REVELADOR resulta també el casdels alemanys dels Sudets. Al comen-çament, tenint en compte que havienformat part fins aleshores de la mino-ria governant germànica, no volien ac-ceptar com a amos els seus antics súb-dits txecs. Esperaven que l’aplicaciódels principis de Wilson faria que el seuterritori fos annexat a Alemanya o aÀustria. No va ser així. Però, llavors, elsindustrials alemanys dels Sudets pen-saren que els beneficiaria la proteccióaranzelària bastida pel nou estat, i, amés, que com part d’una nació “vence-dora” no haurien de fer front a cap in-demnització. Aquestes consideracionsse’ls refermaren durant els anys infla-cionistes de 1921 a 1923, en què vantenir la sort de no formar part de la Re-pública de Weimar. Però, després de lacrisi de 1929, aquesta forta minoriaalemanya va tornar a aproximar-se aAlemanya.

ALS ANYS TRENTA, tant els eslovacs comels alemanys del Sudets acabaren en-trant en l’òrbita de l’Alemanya de Hit-ler. Els eslovacs perquè Hitler els per-meté formar un estat propi al preud’una absoluta lleialtat. I els Sudetsvan ser annexionats pel III Reich, pro-vocant els acords de Munic, signats lanit del 30 de novembre de 1938, el mo-ment més feble de les democràcies en-front del nazisme. Després vingué laSegona Guerra Mundial i, amb la pau,la divisió del món en zones marcadesper la guerra freda, que va imposar unaltre cop una Txecoslovàquia unida perl’ortopèdia de les divisions soviètiques.Però, quan l’Europa de l’Est recuperàla llibertat, Txecoslovàquia es tornà adividir.

Juan-José López Burniol. Notari

Cent anys després...Tribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 20186 |

Així ho sosté JaneGoodall, quedenuncia l’augmentdel tràfic il·legald’animals

Òmnium, l’ANC i elsCDR diran al Consellde Ministres que“no és benvingut” aBarcelona

“Estem vivintla sisenaextinciómassiva”

Col·lapseviari perrebre Sánchezel 21-DNacional

Un total de 524 diputats iexdiputats de 32 cambresparlamentàries de 25 pa-ïsos del món, englobadesen 19 estats, són els pri-mers signants d’un mani-fest que es va presentarahir al vespre al Parla-ment de Catalunya en su-port a la seva expresidentaCarme Forcadell, en presópreventiva des del març, ainiciativa dels expresi-dents Ernest Benach, Nú-ria de Gispert i Joan Rigol.Tots tres ja havien orga-nitzat l’abril de l’any pas-sat, en presència d’ella, unacte similar per denunciarla “persecució política” dequè era objecte. El textd’ahir, que es pot trobar encinc idiomes a freeforca-dell.org amb la llista de su-ports, manifesta la solida-ritat amb Forcadell i en de-mana “l’alliberament im-mediat”, i en general instaa resoldre els conflictesinstitucionals i polítics“per vies no penals”. “Nos-altres hauríem fet el ma-teix que la Carme, i per ai-xò demano la seva lliber-tat”, resumia De Gispert,la seva antecessora. A l’ac-te també hi havia el presi-dent Quim Torra i diver-sos consellers, càrrecselectes i representants de

la societat civil, a més de lafamília de l’expresidenta.

Entre les personalitatsque han donat suport almanifest hi ha la presiden-ta de l’Assemblea de Gal-les, Elin Jones, que ahir vaser a la presentació delmanifest i que aquesta tar-da visitarà Forcadell a lapresó de Mas d’Enric. “Ésincreïble que com a presi-denta estigui a la presósense judici per fer la sevafeina, per fer la feina que jo

faig!”, lamentava Jones,que constatava “l’enuig iastorament” amb què elseu parlament va rebrel’empresonament, i decla-rava el suport de la cambraal dret a l’autodetermina-ció de Catalunya. “Socaquí per demanar la lliber-tat immediata i incondi-cional de la presidentaForcadell”, s’acomiadava,en català, Jones.

Tots els discursos vancoincidir a ressaltar la “va-lentia” de l’expresidenta ique el seu únic delicte éshaver permès sempre eldebat, haver donat la pa-raula a tothom i haver per-mès totes les votacions.“El seu empresonamentés una injustícia tan in-comprensible com inac-ceptable des del punt devista del parlamentarismedemocràtic”, denunciavael seu successor, RogerTorrent, que asseguravaque, després que diversostribunals hagin rebutjatles euroordres d’extradi-ció dels exiliats, els presosnomés romanen tancats“per venjança política”.“Els jutges instructors nosaben les funcions del Par-lament i del govern?”, s’in-terrogava Benach. “No hodubtin, l’Estat espanyolno en farà cap cas”, lamen-tava Rigol, que malgrat totreivindicava actes com el

d’ahir: “L’única força quetenim és la voluntat detots plegats”, sostenia.

En nom dels companysde mesa de Forcadell, totstambé encausats (LluísCorominas, Anna Simó iRamona Barrufet) van

parlar també els diputatsLluís Guinó i Joan JosepNuet, que en destacavenun vessant més humà.“Ens vam discutir moltesvegades, no ens vam bara-llar mai”, subratllava eldels comuns, que ressalta

que Forcadell “va donar laveu a grups que tenienmolta gent al darrere, perparlar del que la gent delcarrer volia”. “Fan faltamoltes Carmes perquè laveu de la gent no quediaparcada a les portes dels

Òscar PalauBARCELONA

CLAM Mig miler llarg de diputats i exdiputats de 25 païsosdiferents donen suport en un manifest a l’expresidenta delParlament CENSURA El text denuncia l’ús de la justícia penalcom a “instrument de coacció” de l’activitat parlamentària

“AllibereuCarmeForcadell”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Estem en un estaton el clam de la gentno els serveix perrepensar la sevaactitud”Joan RigolEXPRESIDENT DEL PARLAMENT

Entre el més de mig miler designants del manifest, a mésde la gal·lesa Elin Jones, des-taquen el president del Parla-ment de Flandes, Jan Peu-mans; el del de Còrsega,Jean-Guy Talamoni; el de lesIlles Fèroe, Páll á Reynatúgvu;el del País Basc, Barkartxo Te-jeria (a més dels seus tres an-tecessors), així com l’expresi-denta del Parlament escocèsTricia Marwick. També hi figu-ren fins a 39 eurodiputats, en-tre els quals la vicepresidentadel Parlament Europeu, la fi-nesa Heidi Hautala, amb qui

“Soc aquí en solidaritatamb la presidentaForcadell, per demanarla llibertat immediata iincondicional”Elin JonesPRESIDENTA DEL PARLAMENT GAL·LÈS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És una injustícia tanincomprensible cominacceptable des delparlamentarismedemocràtic”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

justament es va reunir la set-mana passada Roger Torrenta Brussel·les per exposar-li lasituació dels presos i exiliatspolítics i la necessitat de re-soldre políticament el conflic-te. Entre els eurodiputatstambé destaca la copresiden-ta dels Verds, l’alemanya SkaKeller, o l’històric activistafrancès José Bové, a mésd’electes d’Irlanda, Itàlia, elsPaïsos Baixos, Bèlgica, Portu-gal, Suècia, Estònia, Eslovè-nia, Luxemburg i l’Estat espa-nyol. Pel que fa a parlamentsestatals i nacionals, destaca

l’adhesió de l’exministre d’Ex-teriors danès Holger K. Niel-sen, ara diputat, o la vicepre-sidenta quarta del Congrés,Gloria Elizo, de Podem, a mésde diputats de JxCat, ERC,PDeCAT, CUP i els comuns alParlament i a les corts espa-nyoles. Igualment l’han sub-scrit diputats dels parla-ments del Quebec, Xile, Fran-ça, Portugal, Bèlgica, Dina-marca, Estònia, Gal·les, Ale-manya, Irlanda, Islàndia, No-ruega, Suècia, el Regne Unit iFinlàndia, així com del PaísBasc, Navarra i Galícia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Diversos presidents de cambres i 39 eurodiputats

La presentació del manifestes va fer a l’auditori delParlament, i va reunir nombrosesautoritats ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Situar el focus en lavaga de fam

L’APUNT tats al Tribunal Constitucional, que impedeix acabar elrecorregut judicial intern, necessari per acudir al Tri-bunal Europeu de Drets Humans. La protesta incomo-da i preocupa el govern espanyol del PSOE, que ha op-tat per no parlar-ne i apartar el focus de la vaga defam. Seria bo que ni el govern català ni els partits in-dependentistes li ho possessin fàcil.Anna Serrano

Veuran el comptador en el seguiment que apareix a lesplanes de política del diari: 14 dies en vaga de fam. Jor-di Sànchez i Jordi Turull des de l’1 de desembre que noingereixen aliments, una protesta a la qual Josep Rull iJoaquim Forn es van sumar dos dies després. Es trac-ta d’una mesura extrema en aquest cas encaminada adenunciar el bloqueig dels recursos d’empara presen-

El ple del Tribunal Consti-tucional (TC) manté, perunanimitat, la suspensiódictada pel Tribunal Su-prem de les funcions de di-putats al president de laGeneralitat exiliat, CarlesPuigdemont; l’exvicepre-sident empresonat OriolJunqueras, els exconse-llers Raül Romeva, JordiTurull i Josep Rull, i l’ex-president de l’ANC JordiSànchez.

El ple del TC encara noha decidit sobre si és o noconstitucional la suspen-sió dels diputats, però re-butja revocar la decisió del’alt tribunal, tal com sol·li-citava el recurs d’un grupde particulars, encapçalatper l’escriptor Jaume Ca-bré, perquè considera queno és el moment processalper fer-ho, ja que accedir aanul·lar les resolucions delSuprem “equivaldria a an-ticipar una eventual sen-tència estimatòria del re-curs d’empara”.

Els recurrents demana-ven que, mentre el pleabordava de fons l’as-sumpte, dictés una mesu-ra cautelar i suspenguésles resolucions del Su-prem amb què Pablo Lla-rena intentava eliminar–amb l’aval posterior de lasala d’apel·lacions– del pa-norama polític els dipu-tats en qüestió, que avuisón a l’exili o a Lledoners.En el recurs, el grup departiculars plantejava quela suspensió de la seva actavulnera drets fonamen-tals com ara el de partici-pació política, llibertatideològica, llibertat d’ex-pressió, dret d’associació ipresumpció d’innocència.

D’altra banda, el Su-prem ha denegat un copmés la posada en llibertatde Sànchez, Turull i Rull–en vaga de fam per l’obs-truccionisme del TC– per-què considera que no hanvariat les circumstànciesper les quals es va dictar lapresó preventiva. Totstres al·legaven que sí quehan canviat amb la pre-

sentació dels escrits d’acu-sació ja que, entre altresqüestions, se’ls vulnera eldret de ser iguals davant lallei: la fiscalia demanavamés anys per al major delsMossos d’Esquadra, JosepLluís Trapero –que està enllibertat– a l’AudienciaNacional que l’advocaciade l’Estat per a ells al Su-prem. ■

E.B.BARCELONA

El Constitucionalmanté la suspensióde Puigdemonta El tribunal no decideix encara si la mesura de Llarena s’adiu ambla Constitució a Tornen a denegar la llibertat a Sànchez, Turull i Rull

Tamara Carrasco haurà decontinuar confinada a Vilade-cans, al Baix Llobregat. L’Au-diencia Nacional ha reiterat laprohibició a la membre d’unCDR de sortir del seu munici-pi de residència com a mesu-ra cautelar. La jove havia de-manat ampliar el seu radi demobilitat al conjunt de Cata-

Tamara Carrasco, en una imatge d’arxiu ■ EL PUNT AVUI

lunya, però el tribunal li recor-da que està investigada perfets “greus”, com desordrespúblics, i que actualment japot anar al metge o a treba-llar fora de Viladecans, a mésde poder demanar permisospuntuals per altres motius,segons va avançar ahir Cata-lunya Ràdio.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El confinament de Carrasco continua

parlaments”, concloïa.“Hauria d’estar lliure i fentpolítica com a ella li agra-dava”, resumia Guinó.

La presentació públicad’ahir no serà més que unpunt i seguit abans de con-tinuar la campanya per su-mar més adhesions al ma-nifest entre càrrecs i ex-càrrecs parlamentaris detot el món. El text denun-cia que s’acusi Forcadellde no haver impedit de-bats i tramitacions parla-mentàries, i subratlla quela rebel·lió de què se l’acu-sa “no s’ha produït”. “Vaactuar atenent sempre elreglament de la cambra iva complir les funcions in-herents al seu càrrec, totpreservant tant els princi-pis de l’autonomia parla-mentària i la separació depoders, com la llibertatd’expressió i el dret d’ini-ciativa dels diputats”, des-criu. Així mateix, assegu-ra que l’acusació contra

ella “afecta els fonamentsdemocràtics de tot siste-ma parlamentari”. “Unademocràcia parlamentà-ria no es pot permetre cen-surar els debats polítics enel seu parlament ni prohi-bir als diputats d’exercirlliurement les seves fun-cions amb respecte a la

normativa de la cambra”,prossegueix. I és que el do-cument reconeix que unacambra legislativa potcomptar amb mecanis-mes “que regulin la consti-tucionalitat del marc nor-matiu resultant de l’activi-tat”, però “no pot vetar”l’exercici de les funcions idrets inherents a la tascaparlamentària. “La utilit-

zació de la justícia penalcom a instrument de coac-ció de l’activitat d’un par-lament és incompatibleamb els principis que re-geixen les democràciesparlamentàries”, ressalta,ja que el debat lliured’idees i la seva translacióen iniciatives “constituei-xen l’essència de la políti-ca parlamentària”.

Molts dels signants vanpenjar al llarg del dia fotosamb el lema “freeforca-dell” a les xarxes, i els delParlament també es vanfer una foto conjunta a lesescales, igual que van fer aEstrasburg una part delseurodiputats signants. Elsdiputats de Cs van prota-gonitzar just abans de lapresentació un breu actede protesta a la porta del’auditori, ja que, a crits de“Libertad!”, es van con-centrar amb una pancartaamb el lema “Basta ya. ElParlament es de todos”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Fan falta moltesCarmes perquè laveu de la gent noquedi aparcada”

14 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

839944-1197408Q

Òmnium Cultural, l’ANC,els CDR i altres organitza-cions independentistes fa-ran notar a Pedro Sán-chez i els seus ministresque no són benvinguts aCatalunya divendres vi-nent, quan el govern espa-nyol pretén reunir-se aBarcelona –a la Llotja deMar– coincidint amb elprimer aniversari de la vic-tòria independentista enles eleccions del 21-D, im-posades per Mariano Ra-joy a toc de 155.

L’entitat presidida perElisenda Paluzie proposauna concentració multitu-dinària de vehicles percol·lapsar la capital. “Debon matí sortirem d’arreuamb cotxe i tranquil·la-ment anirem cap a Barce-lona a fer una concentra-ció massiva de vehicles.Direm ben clar que no sónbenvinguts”, va piular ahirel compte de l’ANC. A les 9del matí “serem amb Ro-ger Español [el jove que vaperdre un ull l’1-O a causade la violència policial] a laCiutat de la Justícia”,avancen.

Al seu torn, Òmniumorganitzarà el que ha ano-menat Consell Popular deMinistres, un acte polític ales onze del matí, en unlloc encara per determi-nar, per protestar “de for-

ma pacífica i determinadaper la presència del governespanyol a Barcelona”. Hiprendran part diverses or-ganitzacions de la societatcivil. No cal dir que en elsdos casos les entitats re-marquen la “tranquil·li-tat” i la forma “pacífica”amb què rebutjaran la visi-ta de Sánchez, tota una“provocació clara”, segonsva afirmar ahir el presi-dent de la Generalitat al’exili, Carles Puigdemont,al costat de Clara Ponsatí aLondres, on va oferir unaconferència a la seu deFrontline Club, un fòrumsobre afers internacionalsi periodisme independent.

Puigdemont va convi-dar a “resistir les provoca-cions” i va fer una crida a lacalma: “Tenim maneresmolt enginyoses, imagina-tives, sempre pacífiques,civilitzades i democràti-ques d’expressar el nostredret a la protesta.”

En el seu desè dia de va-ga de fam, l’exconsellerd’Interior Quim Forn, em-presonat a Lledoners, vaescriure a Twitter:“Agraeixo totes les mos-tres de suport, però no en-tenc que se’ns reivindiquiamb la cara tapada.”

Els CDR van recordar aTwitter que “les barrica-des poden tallar un carrer,però obren el camí” i vanevocar els casos de l’EscolaIndustrial, Torroella,

Santpedor, Deltebre o Sa-llent el matí del referèn-dum de l’1-O. En aquestaocasió es proposen “tom-bar el règim” el proper 21-D a primera hora del matí

a la Llotja de Mar. “Intel·li-gència col·lectiva i organit-zació”, reclamen, sota ellema Ingovernables. Uni-versitats per la República iel Sindicat d’Estudiants

dels Països Catalans hanfet una crida a interrom-pre les classes per “aturar”la reunió governamental.

Si bé l’executiu delPSOE manté que té “con-

fiança absoluta” que elsMossos d’Esquadra garan-tiran la seguretat durantel consell –en paraules dela portaveu, Isabel Celaá–,en paral·lel el Ministeri del’Interior prepara un dis-positiu de reforç, és a dir,la tornada dels piolins aBarcelona. No consten demoment crits d’a por ellosni s’ha concretat si arriba-rien per mar.

Amb l’excusa del reforç,el PSOE del 155 posa so-bre la taula l’amenaça demobilitzar més de 1.100policies i guàrdies civils. Eldispositiu encara no s’hatancat i està subjecte apossibles canvis en funcióde l’evolució dels esdeveni-ments, segons avançavaahir Efe, però ja hi ha pre-parats vuit grups d’unitatsd’intervenció policial(UIP) i quatre més d’uni-tats de prevenció i respos-ta (UPR) de diferents ciu-tats espanyoles. També esdesplaçarien 500 guàrdiescivils des d’Espanya perafegir-se als que estan des-tinats a Catalunya.

El govern de Sánchezs’aferra als talls d’autopis-ta i a l’aixecament de peat-ges impulsats pels CDR lasetmana passada i al “de-sistiment de funcions”que va observar en elsMossos –que està sent in-vestigat per la fiscalia– perplantejar el reforç policialper la previsible tensió quegenerarà la presència deministres al Principat.

D’altra banda, el governde Quim Torra es reuniràla vigília de la visita delmandatari espanyol, unatrobada que habitualmentés els dimarts però que, enser la darrera de l’any, enquè hi acostumen a anarmolts assumptes adminis-tratius, alguns consellershan demanat una micamés de temps. ■

a Òmnium, l’ANC i els CDR recordaran al president del govern espanyol que el Consell de Ministres“no és benvingut” a Barcelona a L’executiu del PSOE prepara la tornada de ‘piolins’ a la capital

Emili BellaBARCELONA

Col·lapse viari a Barcelonaper rebre Sánchez el 21-D

Cartell d’Universitats per la República per convidar a la protesta divendres vinent ■ ACN

14 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1371

79-1

1977

42L

el jutge considera que siSànchez surt del cen-tre penitenciari hi hau-ria risc que pogués im-pulsar “mobilitzacionspúbliques violentes”.També sosté que el fetde mantenir-lo empre-sonat no fa perillar eldret del candidat deJxCat a ser escollit a lesurnes pels electors.

Llarena nega a Sànchezpoder fer campanya

Puigdemont i els consellers exiliats a Bèlgica ■ ACN

El magistrat del Su-prem Pablo Llarena hadenegat la petició deJordi Sánchez, númerodos de la llista de Juntsper Catalunya, de po-der sortir de la presóamb permisos pun-tuals per participar enactes de la campanyaelectoral.

En la seva resolució,

moure lliurement perqualsevol país tret del’Estat espanyol, on se-gueix vigent l’ordre dedetenció contra ells.L’arxivament del cass’ha portat a terme ate-nent la decisió del jutgeLlarena de retirar l’eu-roordre de detenciócontra tots cinc.

La justícia belga ha ar-xivat definitivament lapetició d’extradició delpresident Puigdemonti dels quatre consellersexiliats a Brussel·les.D’aquesta manera,tant Puigdemont comToni Comín, MeritxellSerret, Lluís Puig i Cla-ra Ponsatí ja es poden

Arxivat el cas contrael govern a l’exili

Toni Dalmau

MALEÏDA HEMEROTECAAVUI FA UN ANY 14 de desembre del 2017

L’endemà que Pedro Sán-chez fes el discurs més ra-dical contra l’independen-tisme des que va arribar algovern, el PSC va volerpresentar-se davant delParlament, amb una foto-grafia amb una trentenad’alcaldes i regidors, comel garant de la moderació ila centralitat, i va dema-nar, en paraules del secre-tari de Política Municipal ialcaldable per Barcelona,Jaume Collboni, fer un“cordó sanitari per evitarla irrupció de la ultradretaa les institucions”. Els so-cialistes van presentar unmanifest per defensar “laconvivència, les llibertats ila democràcia” en vista dela preocupació arran delclima polític creat per la ir-rupció de Vox, que suposauna “amenaça” a totsaquests valors i avenços ales llibertat que el PSC haliderat transformant elsmunicipis, segons va ex-plicar Collboni.

Per aquest motiu pri-mer va demanar a Cs i elPP que deixin de “blan-quejar” l’extrema dreta“per poder justificar pac-tes electorals”, recordantque els valors que defensaVox van contra “els valors

fonamentals de la Consti-tució i les conquestes dedrets i llibertats aconse-guides a Espanya i Catalu-nya”. Però l’alcaldable deBarcelona també ho vaaprofitar per tornar a car-regar contra el presidentde la Generalitat QuimTorra, en entendre que se-gons quins discursos apel-lant a “vies unilaterals” i“incendiaris”, en referèn-cia a la via eslovena, “noajuden”.

Collboni va aprofitarl’acte per atacar de passa-da dos dels seus contrin-cants a l’alcaldia seguint el

fil argumental. Primer,Ada Colau pel que conside-ra “un doble discurs” ambl’independentisme, criti-cant-ne les apel·lacions ala via unilateral, però tam-bé impedint amb el seu votque Torra donés explica-cions al consistori. I el se-gon va ser Manuel Valls,preguntant-li en veu alta si“continuarà sent candi-dat” en el cas que Cs pactiamb Vox a Andalusia.

Mesures de combatI després dels retrets elPSC també va donar les se-ves receptes per posar fi i

combatre els populismes ila ultradreta sorgida tam-bé, segons Collboni, per lacrescuda de les desigual-tats econòmiques i socials.Per aquest motiu va pro-posar revertir “les retalla-des” en serveis públics, re-activar els plans de barriimpulsats per la llei apro-vada el 2004 pel tripartit(PSC, ICV i ERC) i que lacrisi va aturar el 2010, i fo-mentar un pacte per laconvivència i respecte al’espai públic. El PSC téprevist impulsar mocionsen aquest sentit a tots elsajuntaments catalans. ■

Jordi AlemanyBARCELONA

El PSC demana un “cordósanitari” contra Vox i quees moderin els discursosaUna trentena d’alcaldes i regidors presenten un manifest per la convivència,culpen Cs i el PP de blanquejar l’extrema dreta i l’independentisme d’alimentar-la

Alcaldes, càrrecs i regidors del PSC, davant del Parlament ahir al matí ■ J. ALEMANY

14 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 201812 | Nacional |

1823

28-1

1803

33w

8326

15-1

2010

72Q

Ajuntament de Caldes de Montbui

ANUNCI D’EXPOSICIÓ PÚBLICA

En compliment del que disposa l’article 17 delText refós de la Llei reguladora de les hisendeslocals aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004,de 5 de març, s’anuncia que l’Ajuntament, ensessió del Ple de data 29 de novembre de2018, ha aprovat amb el quòrum legalment exi-gible, entre d’altres, els acords següents:

“Primer. Aprovar provisionalment la modificacióde l’Ordenança fiscal núm. 10, reguladora de laTaxa per l’ocupació i l’ús ocasional del dominipúblic local, així com el seu text refós.

Segon. Publicar l’anunci d’exposició pública d’a-quests acords provisionals en el Butlletí Oficialde la Província de Barcelona.

Tercer. Exposar al públic en el tauler d’anunciselectrònic de l’Ajuntament aquests acords provi-sionals, així com el text complet de l’Ordenançafiscal modificada, durant el termini de trentadies hàbils, comptats des del dia següent al dela publicació de l’anunci d’exposició en el Butlle-tí Oficial de la Província.

Quart. Publicar, així mateix, en un diari de màxi-ma difusió de la província, l’anunci d’exposiciópública dels acords d’aprovació provisional demodificació de l’Ordenança fiscal núm. 10.

Cinquè. Els acords definitius en matèria de mo-dificació de l’Ordenança fiscal, així com el seutext refós, seran objecte de publicació íntegra enel Butlletí Oficial de la Província i en el web mu-nicipal.

Sisè. Els acords definitius en matèria de modifi-cació d’ordenances fiscals entraran en vigorl’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial dela Província de l’acord d’aprovació definitiva.

Durant el període d’exposició pública de les Or-denances, qui hi tingui un interès directe o enresulti afectat, en els termes previstos a l’article18 del Text refós de la Llei reguladora de les hi-sendes locals aprovat pel Reial decret legislatiu2/2004, de 5 de març, podrà examinar l’expe-dient i presentar-hi les reclamacions que estimioportunes. Transcorregut el període d’exposiciópública, si no s’han presentat reclamacions, elsacords adoptats restaran definitivament apro-vats.»

Caldes de Montbui, 11 de desembre de 2018

L’alcalde accidental

Vicenç Personat Pallarès

Tot i que Pedro Sáncheztrasllada als seus baronsque vol esgotar la legislatu-ra fins al 2020 i que elmanxec Emiliano García-Page veu la seva fi a la tar-dor del 2019, el PP no s’hocreu i sosté que el presi-dent té incentius per fercoincidir les generals ambles autonòmiques i localsdel 26 de maig. El super-diumenge electoral és elque més tem l’equip de Pa-blo Casado, perquè creuque Sánchez té un as a lamàniga per fer oblidar el

vot d’ERC i el PDeCAT a lamoció de censura: forçarl’aplicació d’un segon 155–o almenys portar-lo al Se-nat o fer un requeriment–centrat en la seguretatcom a preu a pagar als ba-rons del PSOE per com-partir el protagonismeelectoral amb ells i benefi-ciar-se del seu poder d’ar-rossegar vots de l’urna lo-cal a l’urna de La Moncloa.

La tesi del PP, segonsl’entorn de Casado, par-teix de la hipòtesi que Sán-chez descobrirà al generque les esmenes a la totali-tat derroten el projecte depressupostos en el primer

tràmit al Congrés. A partird’aquí, l’equip de Casadososté que l’escenari mésbeneficiós per a Sánchez–i dolent per al PP i Cs– ésque el PSOE forgi una re-conciliació en clau espa-nyolista i més bel·ligerantamb l’independentisme.

Independentisme il·legalL’únic preu que Sánchezpot oferir als barons com apagament perquè ells ac-ceptin compartir mítingsamb el president és, se-gons el PP, un segon 155ideat per un socialista i envigílies electorals. El PPfins i tot albira una hipòte-

si perversa: que el PSOEporti al Senat un 155 cen-trat en el control de la se-guretat que “es quedi curti no pugui ser votat a favorpel PP” perquè Casado volpilotar des de Madrid elsMossos però també TV3 il’escola. Els barons delPSOE, però, van més enllài ahir l’aragonès Javier

Lambán s’obria a il·legalit-zar partits independentis-tes amb la llei de partits ala mà. “Algun cop s’ha apli-cat al País Basc i en algunmoment es pot aplicar aCatalunya”, avisa citant elcas de HB el 2003. Quiobria el debat era Page,per qui il·legalitzar partitspot ser “el procés final”. ■

David PortabellaMADRID

El PP tem un 155 deSánchez previ a unsuperdiumenge 26-Ma Creu que vol les generals amb les autonòmiques a La repeticiódel 155 seria el preu a barons que volen il·legalitzar partits

El líder del PP, Pablo Casado, amb la portaveu DolorsMontserrat als escons del Congrés ■ ZIPI / EFE

14 DIES EN VAGA DE FAM

ostè va assumir el càr-rec ara fa uns 15 diesdesprés de renunciar aser el cap de llista

d’ERC a les municipals. Quinaés la seqüència, perquè renun-cia quan ser alcalde era un delsseus somnis i, quan renuncia, jasap que serà conseller?Aquest estiu vaig tenir conver-ses amb un seguit de gent, deforma destacada amb l’OriolJunqueras i, col·lectivament,vam arribar a la conclusió queera millor renunciar a la candi-datura a l’Ajuntament perquè lapogués ocupar algú que poguéstenir més oportunitats. I a par-tir d’aquí vam començar a par-lar de com podia ser útil al par-tit i al país i finalment se’m vaproposar la possibilitat de serconseller. Vaig dir que sí perquèsegurament és el lloc que mésm’agrada i on crec que puc sermillor per estar al servei de Ca-talunya.

Va coordinar les consultes in-dependentistes a Barcelona, vaser candidat a l’alcaldia, porta-veu al Congrés a Madrid, cor-responsal en zones de conflic-te... quina part del seu bagatgepot ser més útil?La vida i l’experiència sempreés útil, però hi ha tota una partde persona de món que pensoque és indispensable. Estemparlant de la projecció de Cata-lunya al món, estem parlant so-bretot que Catalunya sigui co-neguda i reconeguda arreu delmón, que com a país cada copsiguem més forts. Per tant, jocrec que algú que coneix el móntindrà més facilitats de tirar en-davant aquestes tasques. Jocrec que haver estat en diversesuniversitats del món, parlar di-verses llengües, haver organit-zat esdeveniments internacio-nals... tot això, a mi, em resultamolt útil...

El primer acte va ser anar a Lle-

V

doners a veure Raül Romeva,què li va dir, com el va veure?Vaig anar a veure el Raül Rome-va perquè va ser el conseller queva fundar el Departament d’Ex-teriors i ,a més, represaliat ambel 155 i enviat a presidi sense ju-dici. Una altra de les víctimesinnocents de tot aquest procésde repressió política que estàdesplegant el poder espanyol.Per tot això, jo creia que el pri-mer que havia de fer era un actede reconeixement. Ell em va dirque hauríem de parlar sovint,que hauria d’anar sovint a lapresó. I jo ho faré, perquè témoltes coses a explicar-me iperquè vol ajudar. I jo li demanoque ens ajudi perquè crec quel’experiència que té ell mai l’hihem de robar, cada dia que faigfeina el recordo.

També va ser a Brussel·les pervisitar el president Puigdemonta Waterloo. Va haver de dema-nar permís al seu partit? Ho dicperquè en una entrevista re-cent l’exconseller Ernest Mara-gall insinuava que ell no haviavisitat Puigdemont perquè ladirecció del partit així ho prefe-ria.Va ser una decisió meva. Teniamolt clar que havia d’anar a lacapital d’Europa, que havia deser el meu primer viatge, quehavia de veure la delegació cata-lana, que és la més importantque tenim al món i a més a méstenia clar que anant a Brussel-les no tenia cap sentit que noanés a veure el president Puig-demont. És el més conegut i elmés influent en termes de polí-tica catalana i de projecció exte-

rior. Però és que si faltessinraons n’hi ha una altra: és el lí-der d’una de les formacions queforma coalició amb el govern dela Generalitat i jo em dec aaquest govern, en soc membre.

Com va anar la trobada? Es po-den trepitjar les tasques quepuguin fer el Departamentd’Exteriors i el Consell de la Re-pública?La trobada a Waterloo va ser ex-tremadament cordial. Bàsica-ment vam estar parlant sobrecom podíem col·laborar tots perfer conèixer la realitat de la re-pressió, la realitat dels presos iles preses polítiques, la realitatdels exiliats i les exiliades, larealitat de gairebé nou-centscàrrecs, bàsicament alcaldes,que poden ser processats per

haver posat les urnes. De gentque està essent perseguida no-més per haver col·laborat en unprocés democràtic.

Fins a quin punt creu que hi hadistanciament entre les duesformacions. S’està treballantper llimar asprors?Tingui en compte que allò quepugui haver passat fa mesos ami se m’escapa una mica per-què estava a l’Ajuntament deBarcelona, fent feina per a laciutat, molt convençut del quefeia. Per tant el que pugui haverpassat ho hauríeu de demanarals que eren més protagonistesdels fets que comenteu. Sí pucdir que en prendre aquesta de-cisió la vaig contrastar amb elpresident del meu partit, amb lasecretària general, amb el Pere

“Borrell actua amb unmanual d’antidiplomàcia”TRUCADA · “Vaig parlar molt breument per telèfon amb el ministre espanyol d’Exteriors i ja d’entrada em va dir que seriamolt difícil l’entesa” COMPRENSIÓ · “A tot Europa hi ha un viratge des de fa un any cap a la comprensió del que està passanta Catalunya” OBSERVADORS · “És molt important que vinguin observadors internacionals a seguir els judicis”

Igor LlongueresBARCELONA

Alfred Bosch Nou conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

El conseller Alfred Bosch, ahir, en un moment de l’entrevista concedida a El Punt Avui TV ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 201814 | Nacional |

Aragonès, vicepresident del go-vern, amb el president Torra, itots em van dir que els sembla-va perfecte.

Quin són els objectius del seudepartament?La meva feina és fer que Catalu-nya sigui coneguda i reconegu-da arreu del món. Com ho po-dem fer això? Amb democràcia,amb solidaritat i també ambprojecció mundial. Les tres co-ses depenen del departament.Tenim l’obligació de demostrarque som demòcrates. Per tant,hem de fer més consultes, hemde millorar el sistema de vot, elvot electrònic, a distància, de lagent que està fora del país. Hemde millorar la legislació electo-ral. Tot això depèn del departa-ment que tinc l’honor d’encap-çalar. Per tant, aquí hi ha moltafeina. Després hi ha l’àmbit queés de la solidaritat. A vegadesse’ns acusa de ser egoistes, deser els rics que volem marxar iseparar-nos dels altres veïnsmés pobres. Nosaltres hem dedeixar ben clar que això no ésaixí, que el poble de Catalunya iel govern són tremendament

solidaris, que estem cooperantamb tot el món. I finalment, hiha la projecció mundial. Hem deser presents als cinc conti-nents. Catalunya té l’obligaciód’estar present al màxim dellocs del món, com qualsevol al-tre país, per explicar-se, per fo-mentar l’intercanvi, per millo-rar la vida dels ciutadans de Ca-talunya amb més importacions,més exportacions, amb inter-canvis culturals i de tota mena.I també explicant tot el que estàpassant i les injustícies que es-tem vivint en aquest moment.És la nostra obligació.

Què es pot fer des de la conse-lleria per amplificar l’explicaciód’aquesta situació que es viu aCatalunya per denunciar la far-sa de judici que és l’1-O...Li donaré un exemple d’una co-sa que podem fer i que hi estemtreballant: que vinguin observa-dors internacionals a seguir elsjudicis, a seguir-los en viu i endirecte. És molt important quevinguin perquè quan parlesamb cònsols i ambaixadors iamb periodistes de la premsainternacional, o amb observa-

dors d’altres països, el primerque et diuen és que fins que novan venir no s’ho creien.

I abans del judici es mourantambé per pressionar?Sí. Ja ho estem fent. Una de lescoses que més ens ha ajudat enl’esfera internacional és com-provar les contradiccions delsistema judicial espanyol res-pecte als sistemes judicials eu-ropeus. És a dir, allò que els jut-ges de tot Europa on han estatels nostres exiliats diuen que noés delicte, que no és lícit reteniro tancar ningú per aquells fets,

ni tan sols se’ls pot jutjar i nos’admet una euroordre judicialsobre la suposada sedició o re-bel·lió aquí es continua defen-sant com a delicte sense cap ar-gument vàlid. Convèncer lagent de fora que s’està come-tent una injustícia és molt im-portant. A tot Europa hi ha unviratge des de fa un any cap a lacomprensió del que està pas-sant a Catalunya. Perquè cadacop és més clar que s’està ac-tuant d’acord amb uns interes-sos i no d’acord amb la justícia iencara menys amb el dret uni-versal.

El ministre d’Exteriors, JosepBorrell, és un dels membresmés bel·ligerants del govern deSánchez. Ha parlat amb ell?Hi vaig parlar molt breumentper telèfon i ja d’entrada em vadir que seria molt difícil l’ente-sa. Potser és així, però jo tincl’obligació de parlar amb tot-hom i sobretot amb els meusoponents. Jo li he demanat re-unir-nos perquè nosaltres cre-iem en el diàleg. De moment notinc resposta i més aviat he ob-tingut evasives. I estem veient

com el cap de la diplomàcia es-panyola actua amb un manualde l’antidiplomàcia, fent tot elcontrari del que li pertoca a ladiplomàcia. Per exemple quanfalten al respecte a Eslovèniavinculant-la a la violència, insul-tant els indis nord-americans oesgrimint un tema de naciona-lisme espanyol i gairebé de fana-tisme de bandera com Gibraltarper posar pedres en el camí del’acord pel Brexit entre la GranBretanya i la Unió Europea.

Com creu que rep l’opinió públi-ca internacional el canvi d’es-tratègia de Pedro Sánchez ambl’ofensiva contra l’independen-tisme català?Crec que Pedro Sánchez s’equi-voca si l’única manera que té dejustificar el revés electoral queel PSOE ha patit a Andalusia ésculpant l’independentisme ca-talà. No estan aprofundint enels motius reals de la davallada.I en tot cas, si abandonen el dià-leg que promulgaven per un re-vés electoral quantes victòrieselectorals necessiten per asseu-re’s a dialogar? S’equivoquen imolt. ■

❝Catalunya tél’obligació d’estarpresent al màxim dellocs del món, comqualsevol altre país

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 2018

185777-1201105Q

14 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 14 DE DESEMBRE DEL 201816 | Nacional |

868608-1201060L

L’alcalde de Montblanc, elrepublicà Josep Andreu,va començar ahir una va-ga de fam indefinida en so-lidaritat amb els presospolítics. El batlle va asse-gurar que es tracta d’unadecisió personal que nos’ha d’entendre com unacrida perquè s’hi sumin al-tres alcaldes. És la prime-ra persona fora de la presóque comença una vaga defam pel “grau d’injustíciainsuportable a què hemarribat”, segons Andreu,que va assegurar: “La si-tuació al país és molt greu i

fa que haguem de recórrera tots els mecanismes quetenim per denunciar-ho.”

Andreu va fer l’anunciacompanyat del presidentde l’Associació de Munici-pis per la Independència(AMI), Josep Maria Cerve-ra, i l’expresident de l’AMIJosep M. Vila d’Abadal.Tots dos hi van donar su-port –Andreu és vocal del’AMI– i van precisar queno es tracta d’una acciópromoguda des de l’enti-tat. Andreu seguirà treba-llant mentre pugui i esplanteja fer vaga fins queels presos hi posin fi. No-més l’abandonarà per pro-blemes de salut. ■

a És el primer que fa un dejuni indefinitfora de la presó a El batlle republicà nofa cap crida als altres alcaldes

L’alcalde deMontblanc,en vaga de fampels presos

RedaccióMONTBLANC

D’esquerra a dreta, Andreu, Cervera i Vila d’Abadal, ahir aMontblanc ■ ACN

La comunitat educativa de laUniversitat de Vic ha organit-zat un dejuni col·lectiu de 24hores per dilluns vinent perexigir la llibertat dels presospolítics. El dejuni forma partd’una jornada reivindicativaque està oberta a tothom, icomençarà a les nou del ves-pre. Membres de la FundacióUniversitària del Bages s’hanadherit a la proposta.

La convocatòria és a títolpersonal, ja que no l’ha con-vocat la universitat, i els orga-nitzadors esperen que altrescentres s’hi afegeixin. S’haelaborat un manifest en quèes denuncia la situació queviuen els independentistesempresonats, i es reclama unjudici just. El manifest, que téper ara 160 adhesions, s’hafet arribar als presos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dejuni a la Universitat de Vic

Manuel Valls va presentarahir la seva candidatura al’alcaldia de Barcelona alPalau de Congressos. Se-cundat per càrrecs de Cs iindependents, Valls vamostrar la seva imatge decampanya –una gran V– iva repartir crítiques entreel sobiranisme i Colau. ■

Valls presentael seu projecteen societat

Un moment de l’acte que la candidatura de Manuel Valls va fer ahir a Barcelona ■ CEDIDA

14 DIES EN VAGA DE FAM