DIMECRES · 29 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14743 - AVUI / Any XL. Núm. 13613 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1822

91L

8011

75-1

1273

22w

ARGUMENT · Artadi defensaque s’identifiquessin encaputxatscontraris al símbol perquè hitenen competència exclusiva

El govern plantacara a la fiscaliapels MossosPRESSIÓ · L’executiu exigeixal ministeri fiscal que retiri lainvestigació contra la policiacatalana per l’afer dels llaços

P7

CULTURA-ESPECTACLES P22-24

Elogis a l’historiador Josep Fontana, mort ahir als 86 anys

Mestre de la històriaJosep Fontana, en una fotografia d’ara fa sis anys a la biblioteca de la UPF ■ JUANMA RAMOS

Enric Pujol

Fontana, un propòsit i un sentitOpinióOpinió

Retrat intel·lectual d’urgènciaJosep Maria Muñoz

El poder adquisitiu cauuns 400 euros anuals

Nacional P13

L’esquifit augment de sous nocompensa la pujada constant de preus

Torra ho avança en una conversa entrepresidents diumenge a El Punt Avui

Nacional P8,9

La conversa, que s’emetrà a El Punt Avui TV ■ P.P.

Acord ERC-JxCat persuperar el desacordsobre les suspensions

El preu del lloguer aBarcelona no toca sostre

Nacional P12

EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 20182 |

única manera defer-li entendre a

algú altre per què es-tàs tan enamorat dellloc on has nascut,crescut i viscut és

convidant-lo a anar-hi i mostrar-li totsels racons perquè se’n pugui fer unaidea sobre el terreny. Viure’l, trepitjar-lo. Tant de bo que amb aquestes líniesen tingueu prou per animar-vos a anara Besalú per sentir l’encant d’una co-munitat amb milers d’anys d’història.Just aquest cap de setmana que usproposa un viatge fins a una època tanfascinant com inquietant: la medieval.

Un passeig pels seus carrers per-met, entre altres coses, descobrir elssecrets que amaga l’antiga capital delcomtat. Sense oblidar el monestir deSant Pere o el micvé, els banys jueusde purificació, que es van trobar percasualitat l’any 1964 i dues autoritatsrabíniques en van certificar l’autentici-tat. Amb el permís de tot el patrimonimonumental que atresora Besalú, elpont és sense cap mena de dubte laimatge del poble. Ens hi hem referit de

diverses maneres: el pont vell, el pontromànic, el pont fortificat o, senzilla-ment, el pont. Per mi, però –si m’hopermeteu–, és i sempre serà el pontdels jueus. Aquest és el títol de la mevaprimera novel·la amb la qual convidavael lector a fer un passeig per l’antigacapital del comtat. Una ciutat que uncop emmurallada pel comte Bernat IIde Tallaferro, l’accés pel pont es vaconvertir en l’única via d’entrada mal-grat els cinc portals que hi havia hagut.Però si el pont atreu tantes mirades ésper la seva personalitat i al meu enten-dre rau en la particular i per res capri-ciosa forma, que encara el fa més ori-ginal i atractiu.

Us en podria explicar un gavadal,d’històries d’aquest pont, però nomésgoso fer-vos un suggeriment. Quan vi-siteu Besalú, mireu-vos-el des de sota iencara apreciareu millor l’extraordinà-ria magnificència d’aquesta gran obrade la qual la primera referència docu-mental data del 1075 i que ni les ri-uades ni les guerres li han fet perdre laseva naturalesa. El pont de Bisuldu-num és la suma de les arts, fruit de laforça del tità i de la mirada de la pun-taire.

L’

Keep calmMartí Gironell

Bisuldunum

Si aneu a Besalú, mireu-vosel pont des de sota i encaraapreciareu millor la sevaextraordinària magnificència

othom coincideix a dir que tin-drem una tardor calenta. Abansl’expressió es reservava als con-

flictes laborals vistos en perspectiva:malestar a les fàbriques, vagues par-cials o totals... Aquest any la tardor espresenta calenta a Catalunya pel pro-cés independentista irresolt, pels pre-paratius dels judicis als polítics empre-sonats... Pels aniversaris: un any delsfets parlamentaris del 6 i 7 de setem-bre, del referèndum severament ato-nyinat del primer d’octubre, de l’em-presonament de Jordi Cuixart i JordiSànchez, d’una primera declaraciód’independència ajornada al cap devuit segons, d’una segona sense efec-tes tangibles, origen dels empresona-ments i les fugides a l’exili del presi-dent Puigdemont i alguns consellers...Aviat de tot farà un any cada dia.Abans hi haurà l’Onze de Setembre,que unirà tots els malestars i reivindi-cacions. Cal comptar que els més con-traris a tots aquests fets també contri-buiran a l’escalfament. Ja ho fan, ambarrencades de llaços grocs, amb cridesa l’acció poc pacífica, amb decisions ju-dicials imparables...

T

Davant aquest panorama em surtexpressar que a mi no em ve gens degust una tardor calenta. De seguida al-gú em replica, literalment: “doncs a mino em ve gens de gust quedar-me dinsun estat intolerant, franquista i que-brat”. Home, dit així... Però, una tar-dor calenta, garanteix alliberar-sed’aquest estat? La tardor passada vaser escaldada a més no poder i els re-sultats han estat més aviat catastrò-fics. Commemorarem l’aplicació del’article 155? La diària usurpació depoder i funcions? El patir de cada matíquan ens llevàvem i tot eren males no-tícies? Encara n’hi ha, tots els matins

del món.I si assagéssim una tardor freda?

Vull dir sense precipitacions, improvi-sacions i errors, també demogràfics,com els que vam cometre. I calculant,ara sí, amb quin estat fotíssim ens tro-bem, fortíssim com tots els estats. “In-tolerant, franquista i quebrat”? Ambmés motiu perillós i hostil. I que comp-ta amb el suport natural de tots els es-tats del món, com vam comprovar elprimer d’octubre i en les successivesdeclaracions “republicanes”. El governespanyol no és el mateix que el de faun any. Ho celebrarem? Uns diuenque és idèntic, que no ha canviat res.¿Que no érem devots d’Heràclit?: “Totflueix, tot canvia, no ens banyem maien el mateix riu.” Sembla que enaquest cas siguem més seguidors delparalitzant Parmènides: “Tot és i resno s’altera.” La nostra estratègia tam-bé ha de canviar per aconseguir l’ob-jectiu. De moment, obrint el Parla-ment, on es discuteixen i ordenen lesidees, i no al carrer davant el primermicròfon escalfat. Ja ens el van tancaramb el 155. Abans que una tardor ca-lenta reproductora de l’anterior, el riu.

“De tot farà unany cada dia, entresetembre idesembre

Vuits i nous

Tardor fredaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 2018

ra vostès em diran que és el se-gon dia que aprofito aquest es-pai per fer un anunci. I no els ho

podré pas negar. Perquè, aprofitantque continuem a Waterloo, on dillunsvàrem enregistrar l’entrevista a duesbandes amb els presidents Torra iPuigdemont (i que emetrem aquest di-umenge), ahir vaig tenir l’oportunitatd’entrevistar Valtònyc, que és aquestjove raper mallorquí que s’ha hagut derefugiar a Bèlgica per no haver decomplir la condemna de tres anys imig de presó que li ha imposat l’Au-diencia Nacional per apologia del ter-rorisme, injúries a la Corona i amena-ces. Com que ell no és polític sinó ra-per, les seves reflexions per a mi tenenun altre valor. I en tenen més quan séque aquest dilluns vinent se la juga da-vant dels tribunals belgues. A Valtò-nyc jo li havia sentit fins ara declara-cions soltes, breus, en algun TN. Peròconversar amb ell la mitja hora que hi

A “Jo no hauriaescrit mai les lletresd’algunes de lesseves cançons, peròara no estemparlant d’això

vàrem conversar, per parlar del quepensa i de com està, fa feredat. Si ahirels deia que Torra i Puigdemont sóncontundents, ni s’imaginen com decontundent és Valtònyc. O sí. Perquèell, és clar, ja s’expressa així en les lle-tres de les seves cançons, aquestesque ara han estat mereixedores detres anys i mig de presó (tres anys imig!) i que l’han fet decidir a anar-se’n

a Bèlgica. Valtònyc ni vol l’indult ni espenedeix de res. Tornaria a escriureles mateixes cançons que l’han dut al’exili, i se sent un cap de turc. I, en al-gun moment (ho confessa en l’entre-vista que emetrem i publicarem al dia-ri a finals de setmana), l’ha sorprèsque el seu cas no hagi tingut més res-sò. “És que estem parlant dels límitsde la llibertat d’expressió!”, s’exclama.No es perdin la radiografia que fa del’Audiencia Nacional i del grau de lli-bertat que hi ha a Espanya. Jo no hau-ria escrit mai les seves cançons, pro-bablement perquè algunes afirma-cions les trobo excessives i d’altres noles comparteixo, però entenc que noestem parlant d’això. Del que estemparlant és de la llibertat d’expressió,d’on són els límits d’un raper, un artis-ta o un pintor. Les seves reflexions,dures, iròniques i demolidores, enshaurien de fer pensar. Més enllà decompartir o no les seves lletres.

ValtònycXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El nou alcalde de Lleida ha guanyat les primàriessocialistes i dirigirà una de les ciutats importantsde Catalunya en substitució d’Àngel Ros. Peròs’haurà d’esforçar per superar el rebuig de bonapart dels lleidatans a l’anticatalanisme introduïten el govern municipal els darrers anys per Ros.

INVESTIGADORA ONCOLOGIA VALL D’HEBRON (ICVH)

Nou alcalde amb reptes

Important descoberta de la investigadora d’unanova funció d’una proteïna que pot servir per fabri-car nous fàrmacs contra un dels càncers mésagressius, el de mama triple negatiu, en el marc delGrup de Biomarcadors Tumorals del VHIO, que téJosep Villanueva com a investigador principal.

-+=

-+=

Dimissió per principisNicolas Hulot

Contra el càncer de mamaOlga Méndez

-+=

Fèlix Larrosa

El fins ara responsable en matèria mediambientaldel govern francès d’Emmanuel Macron ha fet ungest d’honestedat dimitint de sorpresa amb durescrítiques al president per no liderar la revoluciómediambiental que va prometre des d’un exe-cutiu en què Hulot no vol ser pur maquillatge.

EXMINISTRE DE LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA DE FRANÇA

ALCALDE DE LLEIDA

Pedro Sánchez ha protago-nitzat en les darreres hores

un tancament de files amb el jutgedel Suprem Pablo Llarena, per laquerella presentada contra ell desde l’exili català, que reflecteix elgreu problema que comporta per al’Estat espanyol la barroera, esbiai-xada, manipulada i polititzada ins-trucció que ha fet el magistrat en elcas dels dirigents polítics indepen-dentistes catalans. El gir del presi-dent espanyol és un despropòsitperquè deixa en evidència la sevapròpia ministra de Justícia, que vaintentar posar un mínim de seriosi-tat i seny plantejant que la defensade Llarena no podia ser incondicio-nal i per tot. Però a més, tot plegatposa en relleu com de feble és l’ac-tual Moncloa davant les pressionsde la dreta espanyola que fan cap-tiu l’executiu de Sánchez del dis-curs ultranacionalista i l’allunyad’aquells que li han donat els su-ports per poder governar.

Cal tenir molt present que quiha dinamitat la imatge de la justíciaespanyola és el mateix Llarena ambuna instrucció plena d’artificis i in-vencions que no aguanta el mínimrigor jurídic, com ha demostrat ladecisió de la justícia alemanya id’altres països europeus. Una ins-trucció judicial inspirada en la ran-cúnia, el prejudici personal i afecta-da pel virus dels salvapàtries. Es-quinçar-se les vestidures ara per laquerella de Bèlgica mentre s’hatancat els ulls al reguitzell d’infà-mies perpetrades per Llarena és hi-pòcrita, però sobretot és un error.Si realment Sánchez busca solu-cions al conflicte, com va dir, ha desaber que Llarena forma part delproblema. Que el govern espanyoldefensi el jutge no només evidenciaencara més la falta de separació depoders, sinó que ens allunya d’en-carrilar la situació en la via de la re-solució pacífica i democràtica.

Sánchez ila vergonyade Llarena

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

El vestit deWilliams

9 de maig de 2018, Roland Garros. Serena Williamstorna a la competició després de mesos fora de les

pistes. La tennista havia donat a llum la seva filla AlexisOlympia Ohanian el setembre del 2017. El retorn de lapetita de les germanes Williams va estar marcat per lapolèmica. Res a veure amb el joc. L’objecte del debat vaser el vestit que havia elegit, una granota cenyida decolor negre amb un cinturó vermell. No era cap eleccióestètica. Es tractava d’un vestit postpart que facilitava lacirculació sanguínia. La jugadora va revelar fa poc que va

estar a punt de morir desprésd’haver nascut la nena. L’aparicióde coàguls de sang als pulmons lavan obligar a romandre en repòsdurant setmanes.D’aquesta història mèdica, aquelldisseny. No sembla haver-ho entèsel president de la FederacióFrancesa de Tennis, Bernard

Giudicelli, que va alertar fa uns dies que no tolerarien denou un equipament similar a Roland Garros. “Calrespectar el joc i el lloc”, va dir sense enrogir i obviant lescircumstàncies. Rancior i sexisme del bo en un esportsexista en què la maternitat s’aborda com a problema is’assimila a una lesió. Williams era número 1 mundialquan va començar el parèntesi maternal i havia caigut ala posició 491 quan hi va tornar. Injustícia i debat obert.Mentrestant, com descrivia Nike, patrocinador del’americana: “Pots treure-li a una superheroïna el seuvestit, però mai podràs treure-li els superpoders.”

2

La maternitaten el tenniss’aborda comun problemai s’assimila auna lesió

http://epa.cat/c/f7mq97

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

JxSí i la CUP registren alParlament la llei detransitorietat jurídicai fundacional de la república,que s’aprovarà abans de l’1-O.

10anys

20anys

Imposarà per llei unfinançament unilateral si no hiha acord. Irritació entre elspartits catalans pel to delvicepresident.

El Kremlin i la Duma ultimenuna retallada dels poders deIeltsin. El president rus afirmaque no pensa dimitir abansd’acabar el seu mandat.

Nou estatus Solbes amenaça Caos a RússiaTal diacomavui fa...

ants llocs que hiha on caldria exi-

gir neutralitat, i no-més la volen als car-rers: justament l’únicespai on la imposició

de la neutralitat no té cap mena desentit, ja que hi hauria de regnar la plu-ralitat i la llibertat. Molta exigència deneutralitat, però no la reclamen ni alsseus jutges instructors, ni als seus fis-cals, ni a la seva policia, ni als seus am-baixadors, ni a la seva televisió pública.Ni tan sols al seu rei, garant i àrbitreneutral, se suposava, de les diferentsopcions polítiques de la democràciaespanyola. Quan la unitat d’Espanyaestà en joc, l’Estat deixa de ser neutrali defensa la seva integritat, i la posa aldavant, si cal, de les persones i delsdrets individuals i col·lectius. L’Estat noés neutral, ni ho vol ser, i qualsevol ar-bitratge que hi pugui haver amb la so-cietat catalana que vol exercir i ha ex-ercit la seva sobirania haurà de venirde fora d’aquest Estat, o no n’hi haurà.

En lloc d’exigir neutralitat al jutgeLlanera, li posen un advocat perquè es

pugui defensar a Bèlgica de la denún-cia per la seva presumpta parcialitaten la instrucció. En lloc d’exigir neutra-litat en els informes policials i passarcomptes pels excessos (quina maneramés suau de dir-ho) de l’1 d’octubre, lafiscal general demana que s’investiguiels Mossos d’Esquadra que identifi-quen encaputxats a les nits. En lloc dedeixar que tots els súbdits de l’Estat espuguin expressar com vulguin a l’exte-rior, els ambaixadors pressionen uni-versitats i fan tot el possible, fins i totmés enllà del ridícul, per fer callar lesveus dissidents amb la versió de go-vern espanyol sobre el que ha passat ipassa a Catalunya. En lloc d’exigir neu-tralitat i rigor als seus mitjans, aplau-deixen i aprofiten qualsevol fake-newsque doni versemblança a una inexis-tent violència independentista, sigui acompte dels llaços grocs o dels textosmal llegits del president Torra.

I, després de tolerar i fins i tot aplau-dir aquesta parcialitat, surten a passe-jar pels carrers grocs de Catalunya itroben a faltar, llavors sí, la neutralitat.

T

Full de rutaDavid Marín

Neutralsdepèn del lloc

Els que exigeixen neutralitatal carrer, justament el lloc onno té sentit reclamar-la, no lavolen ni als jutjats, ni a lapolicia, ni a les ambaixades,ni als mitjans de comunicació

“La capella estàplena de sentit

a Lliga Espiritual de la Mare deDéu de Montserrat ha celebrat lamissa de Sant Jordi a la capella

que aquest sant té dedicada al Palau dela Generalitat. Aquesta missa se cele-bra anualment per una concessió a laLliga quan aquesta va cedir a la Genera-litat una relíquia de sant Jordi en unacustòdia obra de l’argenter Sunyer i da-tada el 1932. Enguany s’ha fet al juliolperquè no s’ha volgut celebrar fins ques’aixequés l’aplicació del 155.

TOT I QUE ALS LAÏCISTES MÉS PRIMARIS elspot generar certa urticària pensar queal Palau de la Generalitat hi ha una ca-pella i que ocasionalment s’hi celebraculte, la realitat és que, amb una míni-ma perspectiva històrica, la capella es-tà plena de sentit. Les referència a santJordi al Palau són constants. Figuresdel sant han estat sempre presents ales diverses façanes que l’edifici ha tin-gut i també en diferents estances. Mésenllà de les llegendes que envolten laseva figura, de gran popularitat, l’apel-latiu de sant està vinculat al fet quel’Església catòlica el va canonitzar al

L segle V. La seva veneració a Catalunyaes remunta al segle XI. Que un petit es-pai del Palau estigui dedicat al culte ca-tòlic vers aquest sant és un signe de lesprofundes arrels històriques i popularsde la institució de la Generalitat. Canò-nicament és una capella particular ads-crita a la presidència de la Generalitati, per tant, sense cap dependència del’arquebisbat de Barcelona ni de la je-rarquia catòlica en general.

L’HISTORIADOR HILARI RAGUÉ va trobarconsignada en l’obra d’un polític espa-nyol, catòlic i republicà, la sorpresa queva produir-li una visita al Palau, el 23d’abril de 1936, acompanyat del presi-dent Companys. Va veure un palau plede flors i de fidels que el visitaven i queanaven a venerar la relíquia del sant ala capella. Aquest va dir al president:“Caram, estimat Companys, la veritat

és que no es coneix gaire que hi hagi alfront d’aquesta casa un lliurepensadorcom vostè.” Companys va respondreamb gran serietat: “Jo soc el governanttransitori i no tinc cap dret a imposar aningú el meu criteri personal. Aquestesbones gents són les que des de fa seglesvenen a resar al sant aquest dia. El meudeure és de respectar-les i defensar-les.Jo no hi entraré. Soc aquí com a guar-dià dels drets de tots. Mentre ocupi elmeu càrrec no hi haurà ningú que per-torbi la llibertat de cap catòlic.” Malau-radament, mesos després, Companysno va poder complir aquesta promesa,però va donar proves de la seva sinceraintenció.

PER ALS CATÒLICS, l’eucaristia és el ci-mal del culte. La Lliga la celebra tot pre-gant pel país. Per això es diu aquestamissa de Sant Jordi. Com també, entred’altres, la missa en sufragi dels que handonat la vida per Catalunya i els seusdrets cada 11 de setembre a les deu delmatí, a la basílica de Santa Maria delMar, que aquest any recordarà els 150anys del cardenal Vidal i Barraquer.

Carles Armengol. Grup Sant Jordi de Drets Humans

Misses pel paísTribuna

Credibilitat

b Em pregunto quina credibi-litat té el papa Francesc perparlar dels greus errors come-sos per l’Església en el temade la pederàstia, quan va serell el que va fer sant Joan PauII, el gran responsable d’enco-brir el tema.SALVADOR ROFES CAPOSant Fost de Campsentelles (Va-llès Oriental)

Obrir o tancar lamemòriab Espero que quan el dicta-dor Franco estigui traslladat,es continuï l’obertura de lesaltres fosses escampades ar-reu del territori amb la finalitatde trobar més persones en-terrades de qui no se sap laidentitat. És cert que entre elsenterrats en aquestes fosses,n’hi ha que varen ser represa-liats i/o assassinats, peròtambé n’hi ha que varen sersoldats morts en combat. Uns

dels morts desapareguts erensoldats de lleva. D’altres, per-sones grans o adolescents,forçats a combatre. Un altregrup van anar-hi voluntària-ment, per defensar el governdemocràtic elegit per la volun-tat dels ciutadans. També n’hiha per altres motius. El cas alqual jo vull referir-me és aldels voluntaris que varen mo-rir en combat i que no se sapsi varen ser enterrats o no (se-gons la pressa de les tropesatacants per anar avançanten els seus atacs). Und’aquests combatents volun-taris, conscients del que po-dria succeir substituint elscombatents del front de bata-lla, era el meu pare. L’única ve-gada que em va veure va serquan jo tenia dos mesos, pertant jo no en tinc memòria, delmeu pare. Consultats perso-nalment i per escrit els dife-rents arxius militars de Sala-manca, d’Àvila, de Guadalaja-ra i del Valle de los Caídos, laresposta és que no els hi

consten dades. Als que s’opo-sen a obrir les fosses, els diréque per a mi aquella guerra nopot acabar fins que no localitziles seves restes. No es tractad’obrir noves ferides, es tractade tancar les que encara que-den obertes.FLORIÀ GIRÓ I ALGUERArenys de Mar (Maresme)

Sols dues minseshoresb A la consellera Sra. DolorsBassa. Vull expressar-li la me-va indignació i la pena quevaig sentir en saber que unamare malalta i la seva filla quemalauradament feia tempsque no es veien, sols pogues-sin abraçar-se i parlar duesminses i tristes hores. Vigiladapel camí i tractada com si fosuna delinqüent. Vull dir a lapersona que li concedí aques-tes dues minses hores..., ésque no estima gens la sevamare, que no té humanitat, nicor ni entranyes? La digna

consellera i presonera Sra.Dolors Bassa és castigada(com altres) injustament solsper uns ideals i per treballarper Catalunya, cosa que l’ho-nora. La tracten com una de-linqüent i hauria d’ésser forade presó (com els seus com-panys) i hauria de ser al costatde la seva mare per abraçar-latota l’estona que volgués. Lienvio el meu suport.MARIA BUSQUETS I SALTORBarcelona

Confrontacions

b Resulta que ara no ens po-drem manifestar ni posar lla-ços grocs. Nosaltres els po-sem i les dretes els treuen, te-nim confrontacions, les dretesens porten al jutjat, fins i totels Mossos per haver identifi-cat unes persones que els tre-ien. Però què us heu cregut.Eh nois, som catalans! I volemser-ho –no espanyols–.PERE-ANTON CARTANYÀReus (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 2018

Pedro Sánchez, PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“La demanda contra el jutge Pablo Llarena no és unaqüestió privada, sinó d’Estat”

La frase del dia

“El decret lleiesdevé una einapolítica de primerordre en mans delgovern

entre escric això és ja una rea-litat el decret llei del governSánchez pel qual s’ordena l’ex-

humació del cadàver de Franco del Va-lle de los Caídos. També la gent ha co-mençat a opinar, i llegia ahir qui m’en-senyà el que sé sobre Wittgenstein, elfilòsof de guàrdia, advertint aquestsnous aprenents de bruixot de totes lescaixes que estan obrint a més de la delcadàver. El cadàver, per cert, de qui fa-ríem bé de no oblidar que va morir al llitals anys setanta, després de controlarun país (inclosa Catalunya i ambl’anuència internacional) durant quasiquatre dècades. Com deia Herman He-ller als anys trenta, res és possible enuna governança autoritària sense elconcurs, passiu o actiu, de la gent go-vernada, i pel que fa al mort esmentat,d’aquell món occidental que sols a par-tir de cert moment va col·laborar en latransformació democràtica d’un terri-tori que en cap cas hauria volgut sota lainfluència del Kremlin.

PERÒ AIXÒ ÉS JA MOLT AVORRIT, enemics ifans de Franco ja formen tradicions he-reditàries molt hermètiques, mentreper a la majoria, amb arrels a aquellaguerra fratricida on els carrers podiendividir les famílies entre els dos bàn-dols, el tema és tan llunyà com perquèles noves generacions sols sàpiguen dirdel protagonista de la contesa que eraun general. Esgotadorament la discus-sió política gira de nou entorn del dit ino de la lluna, perquè en el fons tothomsap les raons espúries de Sánchez pertenir tanta pressa a complir una entreles promeses que va fer en la cursa pellideratge del seu partit: no té majoriesunànimes per fer les reformes profun-des i perdurables que calen, no té me-mòria històrica i sí la mena de valentiaque comporta la ignorància, i sobretotperquè entre el Felipe de la reconversióindustrial i el Zapatero que es fa fotosamb Maduro, és més fàcil emular el se-

M gon i aprestar-se a formar part de la po-lítica de barricada, on opinen i s’en-fronten els bàndols de vencedors i per-dedors de la Guerra Civil (els fills onets, vull dir) entorn l’avinentesa de lamesura.

PERÒ PER MOLT SOROLL QUE ES FACI enaquest tema, i per molta gent que sen’alegri de sentir-lo o s’entesti a evitar-ho, de nou es tracta d’un babau mirar eldit, mentre la lluna rutlla a la nostra es-quena. I què es aquí la lluna? Doncsaquesta tan emprada com criticada im-molació dels instruments jurídics enpro d’una finalitat política. No s’ha ditper part d’una gran majoria de l’opiniópublicada que s’ha judicialitzat un con-flicte polític? Doncs tornem-hi.

EL DECRET LLEI ÉS UNA NORMA JURÍDICAemanada del poder executiu, però queté rang de llei. No és fàcil explicar als es-tudiants de dret la paradoxa, perquèprèviament se’ls ha dit que les normesjurídiques que conformen un ordena-ment estan ordenades jeràrquicamenti que les normes que emanen del poderlegislatiu (les lleis) estan per sobre deles que fa el poder executiu (els regla-ments, en molts casos amb la forma dedecret). Després ho intentem arreglar

dient que una cosa és la funció legislati-va i una altra, el poder legislatiu, i que lafunció legislativa (fer normes legals) ésexercida tant pel poder executiu compel poder legislatiu, però és difícil expli-car la diferència entre funció i poder,perquè quin poder és aquest en el qualuna part de la funció no la fa ell, ans l’al-tre?

TENINT EN COMPTE EL SEU RANG i el proce-diment emprat per aprovar-lo, el decretllei esdevé una eina política de primerordre que la Constitució posa en mansdel govern (també els autonòmics),perquè habilita el seu ús en cas d’extra-ordinària i urgent necessitat, subjectea posterior convalidació per part delCongrés dels Diputats, però amb efec-tes plens des del moment en què es dic-ta. Sánchez volia fer una llei per blindarla decisió enfront de la família Franco,però on és la urgència que justifica undecret llei per treure un cadàver, permolt simbòlic que sigui, de la terra onha estat dècades? És evident que lapressa no s’hi dona, que complir la pro-mesa no s’obstaculitzava per dur alCongrés la discussió sobre l’avinentesade la mesura, respectant el que signifi-ca el parlamentarisme, malgrat la tena-lla que suposen els partits, amb la sevadictadura interna, sobre la democràcia.

PERÒ LA IRONIA D’IRONIES és que el partitpolític que ha comès aquest abús ambuna noma jurídica ja sovint molt polè-mica, és el company de viatge federaldel que al Parlament de Catalunya de-nuncià l’aprovació exprés dels dies 6 i 7de setembre, de normes de calat. Mol-tes institucions, inclosos els lletrats delParlament, van entendre que l’abúss’havia produït. És evident que exhu-mar Franco no té la mateixa importàn-cia, però justament per això, quin sen-tit tenia tornar a amartellar la ja mal-mesa imatge de les institucions amb uninjustificat decret llei?

Montserrat Nebrera. Professora de dret constitucional (UIC)

Decrets martellTribuna

SísifJordiSoler

aziel, santfeliuenccom la nostra ma-

re, a Quina mena degent som diu: “Catalu-nya, nacionalmentparlant, ha estat i és

un organisme imperfecte, rudimentari ifeble. Mai Catalunya no ha sabut actuaramb una veritable plenitud política.” Noha sabut i/o no ha pogut. Els reiteratspals a les rodes, per part dels veïns,d’una hostilitat persistent i amb verita-bles armes de destrucció massiva, pe-rò, no han enterrat, ara com ara, el meupaís. I això que s’hi han posat, amb l’ús(suposo que caríssim) d’amenaces,mentides, sancions que haurien esmi-colat i fet xixines projectes aparentmentmés sòlids. Per això hi torno, amb unaqüestió que ja sembla caducada: la delsPaïsos Catalans, tan present, ara fa 40anys, en aquell II Congrés de CulturaCatalana. La Constitució de 1978, a l’ar-ticle 145.1, tanca, a pany i forrellat, vellespropostes: “En cap cas s’admetrà la fe-deració de comunitats autònomes.” I ai-xò em revolta perquè la música i la lletradel meu país inclouen Ausiàs Marc, Ma-rià Villangómez, Sebastià Pons, JoanFuster, Ponç Pons, Toni Cucarella, Isa-bel-Clara Simó, Pau Faner, Antoni Mo-rell, Llorenç Vilallonga, d’una banda, iMaria del Mar Bonet, l’Ovidi i Raimon, alcostat del noi de Verges, Lluís Llach. I ala geografia el meu país hi ha el Canigó,Morella, les Escaldes, Fraga, Xàtiva, elriu Éssera i la Mola de Formentera, alcostat de Balaguer i Cunit i el barri bar-celoní de Gràcia i la Pobla.

Els que asseguraven que allò de Pa-ïsos Catalans pudia a imperialisme delPrincipat se sotmetrien a un màstersense trampes que demostrés aquestatesi? Qui rellegeixi els documentsd’aquell II Congrés quedarà bocabadatquan comprovi la riquesa raonada detantes propostes de futur, per al nostrepaís de Països.

G

De set en setIgnasi Riera

PaïsosCatalans

EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 20186 |

Assegura que s’hanllimat diferències enl’entrevista conjuntaamb Puigdemont aEl Punt Avui TV

Els preus creixenun 2% en nomésun trimestre i jasuperen els 900euros de mitjana

Torra avançal’acord entreJxCat i ERCpels suspesos

Els lloguersa Barcelona,en valorshistòricsNacional

El viatge transatlàntic quePedro Sánchez va iniciarahir amb Xile com a prime-ra escala ha suposat la cul-minació del viratge que ell iel seu govern han fet sobrela defensa del jutge del Su-prem Pablo Llarena per lademanda civil que li hapresentat a Bèlgica CarlesPuigdemont. Si dijous elMinisteri de Justícia feiapúblic un comunicat ambl’avís que no assumiria “encap cas la defensa del jutgeLlarena pels actes privatsque se li atribueixen”, ahiri a 10.000 quilòmetres dedistància Sánchez va volerconvèncer que “des del pri-mer minut” ha entès laprotecció de l’instructorde l’1-O com un “afer d’es-tat”. “Per descomptat, elgovern d’Espanya, des delprimer minut, ha tingutclar que aquesta no és unaqüestió privada, sinó d’es-tat, i que, en conseqüèn-cia, l’Estat actuarà en de-fensa dels seus interessos ide la seva sobirania juris-diccional”, va reblar el pre-sident fonent la personadel jutge i el Reino de Espa-ña.

El viratge de Sánchezno només suposa la desau-torització de la ministra deJustícia, Dolores Delgado–fitxada per ell quan ellaera fiscal a l’Audiencia Na-cional–, sinó també de lavicepresidenta, CarmenCalvo, perquè l’endemà dela nota de Justícia, des delConsell de Ministres Calvoexigia a Llarena curar-seles ferides al gremi. “Qual-sevol jutge ha de rebrel’empara legal i el suportestablert en el seu poder, el

judicial. A l’executiu no licorrespon”, va dir Calvo.La confusió emergia diu-menge amb un comunicat–ara de La Moncloa– que jano separava rotundamentel nom d’Espanya i el queLlarena va dir en privat elfebrer a Oviedo, on va opi-nar de la causa que instru-ïa negant que hi hagi pre-sos polítics.

Diner del contribuentA més de deixar en evidèn-cia dues ministres del seugovern, la conseqüènciadel gir de Sánchez és queara l’Estat pagarà amb di-

ner públic dels contri-buents un bufet belga queno serà per defensar la ju-risdicció espanyola –comes deia fins ara–, sinó perdefensar el jutge per la pre-sumpta relliscada que hagicomès en privat. En ple es-càndol, la ministra Delga-do va sol·licitar ahir com-parèixer al Congrés per ex-plicar-se. Com que no hi haprecedents de l’Estat espa-nyol sortint al rescat d’unjutge, la consellera de laPresidència, Elsa Artadi,avisa que el govern “viola lallei” del Consell Generaldel Poder Judicial. Artadi

va recordar que Llarena te-nia deu dies des del 5 de ju-ny per reclamar l’empara, il’aval del CGPJ i ara del go-vern ha arribat a l’agost,dos mesos més tard deltermini legal. “Anterior-ment no hi ha hagut ex-cepcions perquè seria vul-nerar la llei. Ens sembla unmica estrany haver d’estardebatent un tema que im-plica violar la llei”, va dirArtadi. Per Pablo Echeni-que (Podem), “el sensat ésque el jutge es pagui l’advo-cat”.

El PP de Pablo Casado,al seu torn, exigeix la desti-

tució de la ministra Delga-do, en qui l’oposició con-centra tots els dards tot ique més tard la vicepresi-denta Calvo va dir el ma-teix. “Delgado va dir el queva dir i Sánchez ens prenara per babaus”, resumiaCasado. Pel líder del PP,Sánchez “havia deixat ti-rat Llarena” i “només en-certa quan recula”.

Desobeir el jutjat belgaEl paradoxal del cas és queLlarena s’havia vantat detenir ja decidit que no acu-diria a la citació a Brussel-les del 4 de setembre i, des-

prés d’exigir l’empara delCGPJ i reclamar que el de-fensi tot l’Estat, ratificaque no acudirà a la citació ique boicotejarà igualmentla justícia belga. A l’hora dedesobeir el jutjat belga hiha col·laborat el jutge degàde Madrid, Antonio Viejo,que es va negar a notificaral seu col·lega la citacióperquè ell va decidir motuproprio que “no ha lugar” iva incomplir l’obligació delliurar el sobre al destina-tari. L’advocat de Puigde-mont, Jaume Alonso-Cue-villas, admet que serà “difí-cil” guanyar la demanda

David PortabellaMADRID

Llarena, afer d’estGIR Sánchez culmina el viratge sobre la defensa del jutgedient ara que és “qüestió d’estat” protegir-lo de la demandade Puigdemont a Bèlgica RETRET Artadi l’acusa de “violar lallei” i el PP li exigeix la destitució de la ministra Delgado

La demanda civil de CarlesPuigdemont contra el jutgePablo Llarena conté un errorde traducció que distorsionael que va opinar el magistratdesprés de dictar a Oviedouna conferència remunerada.Allà on el jutge va parlar de “lamotivació que hagi portat lespersones a cometre els delic-tes, si és que això ha estat ai-xí”, en la traducció al francèsl’última part no és traduïda encondicional, sinó afirmativa-ment (“i sí, així s’ha produït”).L’advocat Gonzalo Boye ad-met “l’error” i promet enviaruna correcció aviat al jutjatbelga.

“El govern d’Espanya,des del primer minut,ha tingut clar que noés una qüestióprivada, sinó d’estat”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ens sembla unamica estrany haverd’estar debatent untema que implicaviolar la llei”Elsa ArtadiCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

El sorprenent del cas ésque l’error no va ser detectatper Llarena –que és l’acusat ique, o no ha llegit la demanda,o, si ho ha fet, no l’ha entès–ni per l’advocat de l’Estat o elsserveis jurídics estatals, ni pelMinisteri de Justícia de Dolo-res Delgado que, segons Pe-dro Sánchez, ho aborden“des del primer minut” comuna “qüestió d’estat”. Qui hatrobat l’error és un professorfrancès castellanoparlant quea Twitter es diu @_Nikator_.Que un particular avergonyísl’Estat va ser aprofitat pel lí-der del PP, Pablo Casado, percarregar contra Sánchez.

Sánchez amb el president xilè,Sebastián Piñera, ahir a Santiagode Xile ■ J.J. GUILLÉN / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’error de traducció serà corregit

EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 7

Que els treguinL’APUNT ne cada dia, de fer el joc als que només volen destruir i

encendre metxes, prou d’ajudar-los a alimentar el relatirresponsable d’una crispació que només ells volen in-citar, i que no permet centrar-se a construir res. Tot-hom sap, ells els primers, que Catalunya és terra de paui que si algú ha pegat fins ara són uns pocs, i dels seus.La realitat és tossuda: que segueixin inventant.Òscar Palau

Que els treguin. Que facin, i treguin els llaços grocs dela via pública, que quan hagin marxat ja s’hi tornaran apenjar tants cops com calgui per denunciar l’existènciade presos i exiliats polítics. No prou sadollats ambaquesta flagrant venjança, a certs suposats demòcra-tes els irrita fins i tot el mínim dret a la protesta. Queprotestin cínicament ells si volen, però prou de parlar-

contra Llarena, però sostéque l’objectiu era “eviden-ciar que l’Estat no respec-ta la presumpció d’inno-cència” i que això “s’ha as-solit”. A Madrid, el món ju-dicial està en peu de guerrai, després de la insòlita co-munió d’associacions dejutges i fiscals en la qualnomés Jutges per a la De-mocràcia dissenteix, elMovimiento 24DOS, ungrup d’advocats presiditper Nicolás González-Cué-llar, prepara una querellacontra el titular del jutjatbelga si la demanda contraLlarena tira endavant. ■

tat

La consellera de la Presi-dència, Elsa Artadi, va de-manar ahir a la fiscalia su-perior de Catalunya que“deixi de monitoritzar”l’activitat dels Mossosd’Esquadra, després de sa-ber-se que investigarà laseva actuació el 17 d’agostquan van identificar fins a14 individus que treien lla-ços grocs de la via pública aVandellòs i altres pobles deles Terres de l’Ebre. Artadidefensava l’actuació poli-cial en el marc d’un proto-col que és habitual en casoscom ara el “d’encaputxatsque actuen de nit” i quevan amb pals i ganivets, imés encara si han rebutl’avís de veïns i fins i tot al-caldes “per alertar d’activi-tats que podien ser poten-cialment delictives” o deri-var en amenaces. La porta-veu lamentava l’actitud dela fiscalia: “Va contra elmés feble, contra qui té la

feina de protegir-nos.”Aprofitant aquesta i al-

tres polèmiques recents, elministre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska,insistia ahir a demanar percarta al conseller MiquelBuch que accepti incloureun punt per parlar de la“convivència en l’espai pú-blic” en la reunió pendentde la Junta de Seguretat deCatalunya, que proposaque se celebri entre el 3 i el7 de setembre, tot justifi-cant que la Constitucióatorga a l’Estat la compe-tència exclusiva en segure-tat pública, i que hi ha trespunts de la llei orgànica del1986 que regulen la relacióentre policies estatals i au-tonòmiques i que facultenl’Estat, com ja va fer l’1-O, afer actuar els seus cossos“si ho estimen necessari”,fins i tot assumint el co-mandament.

Com ja feia Buch en lamissiva que havia enviat di-lluns, Artadi parava elspeus ahir al ministre i li re-

cordava que l’Estatut ator-ga “competències exclusi-ves” als Mossos en segure-tat ciutadana, per la qualcosa no tenen la necessitat

de coordinar-se amb l’Es-tat, tot i que agraïa l’interèsdel ministre per la convi-vència i el convidava a feruna reunió sobre això quan

vulgui, però en un altremarc. I és que el govern en-tén que la Junta de Segure-tat, en l’ordre del dia de laqual continuen treballant,s’ha de focalitzar a pactartemes pendents que afec-ten les dues administra-cions, com ara la col·labora-ció contra el terrorisme,l’intercanvi d’informació,la coordinació operativaentre cossos, inclosos elsinternacionals, o el finan-çament dels Mossos, qües-tions, a més, en què encarano s’han aplicat els acordsals quals es va arribar enl’anterior junta del juliol del2017. El govern entén queels punts són prou “cru-cials” perquè la junta esconvoqui de manera imme-diata, encara que la convi-vència no figuri en l’ordredel dia. Tampoc veu que hihagi de figurar, per exem-ple, l’exigència que el presi-dent Torra va transmetredies enrere al govern espa-nyol perquè expliqui la par-ticipació de membres deforces de seguretat estatalsen actes delictius contraciutadans catalans.

El líder del PP català, Xa-vier García Albiol, ja vaamenaçar ahir que si de lainvestigació de la fiscalia esdesprèn que s’han “utilit-zat políticament” els Mos-sos, demanarà a PedroSánchez que retiri les com-petències de seguretat a laGeneralitat. ■

Artadi demana a la fiscaliaque deixi estar els Mossosa Defensa que s’identifiquessin encaputxats que treien llaços grocs, i recorda queen tenen la competència exclusiva a S’obre a parlar-ne fora de la Junta de Seguretat

Òscar PalauBARCELONA

El govern va celebrar ahir el seu primer Consell Executiu després de les vacances de l’estiu ■ MARTA PÉREZ / EFE

La dona que assegura que vaser agredida dissabte al parcde la Ciutadella de Barcelonaquan treia llaços grocs amb lafamília va presentar denúnciaahir a la tarda finalment perun suposat delicte de lesions“amb l’agreujant de motiva-ció ideològica”. El suposatagressor, que assegura que ladiscussió es va iniciar perquèembrutaven el carrer, tambéhavia presentat ja denúncia.Cs, partit on milita el marit dela dona, també va presentarahir pel seu compte denúnciaa la fiscalia perquè investiguiels fets incorporant a les dili-gències “el servei d’odi i dis-criminació”, i ha convocat unamanifestació de protestaaquesta tarda a Barcelona.

Artadi condemnava al ma-tí l’episodi, i deia que n’estanfent seguiment “perquè hi haversions contradictòries”. Laportaveu deplorava que esvulguin utilitzar informacionsfalses per distorsionar laimatge d’una societat “pacífi-ca, que ni és ni vol ser violen-ta”, i vestir així el relat de re-bel·lió que s’imputa als pre-sos i exiliats polítics. “És certque hi ha hagut accions pun-tuals i anecdòtiques que norepresenten ni l’independen-tisme ni la gent que hi està encontra, però són marginals”,recalcava Artadi, que exigiaque no se’n vulgui treure “rè-dit polític”, i emmarca l’actede Cs avui en la “llibertatd’expressió a l’espai públic”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Deplora que busquin rèdit polític

EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 20188 | Nacional |

8011

75-1

1928

05L

El president Quim Torraavança a El Punt Avui que,a les portes de l’inici delnou curs polític, que s’en-treveu convuls i tens,Junts per Catalunya(JxCAT) i Esquerra Repu-blicana (ERC) han cositaquest estiu les ferides del’últim ple del Parlamentamb un acord sobre la sus-pensió de Carles Puigde-mont com a diputat, aixícom la d’altres diputats.“Aquest acord hi és”, va as-segurar Torra durant l’en-trevista conjunta ambl’expresident Carles Puig-demont que van donar enexclusiva a El Punt AvuiTelevisió a Bèlgica i que se-rà retransmesa aquestdiumenge al vespre.

En un dia gris, fred iventós, els dos presidentsvan compartir part de laseva jornada de retroba-ment en un elegant hotelde Waterloo dilluns ambl’equip d’El Punt Avui Te-levisió. Una cita per enlles-tir els últims preparatorisde la nova temporada polí-

tica en què es van envoltardel seu entorn més proper–consellers a l’exili, assis-tents i membres del go-vern– sota l’atenta miradadels mitjans de comunica-ció que s’arreplegaven al’entrada de l’hotel. I ésque, a diferència de Bèlgi-ca, la tardor encara no haarribat a Catalunya, mal-grat que ja s’entreveginnúvols negres a l’horitzó

polític del país. Per això,Torra vol encarar aquestanova fase de “gran comple-xitat” amb “unitat del go-vern i del Parlament”. “Elsproblemes que hem tinguten els últims mesos nos’han de tornar a produir”,va dir per intentar girarfull del xoc parlamentarientre JxCAT i ERC, socis al’executiu i aliats a la cam-bra catalana.

Com dues cares de la

mateixa moneda, Torra iPuigdemont van seure una cada costat de Xevi Xir-go, director d’El Punt Avuii entrevistador, per desen-granar les principals pecesdel complex tauler políticcatalà i espanyol un anydesprés d’esclatar el con-flicte entre Catalunya il’Estat espanyol amb elsfets de l’1 d’octubre i lasuspensió de l’autonomia

amb l’article 155. Un noupanorama marcat per lesnegociacions amb l’execu-tiu socialista de Pedro Sán-chez, el judici als presos po-lítics i l’acció de govern dela Generalitat de Catalu-nya en l’era post-155. Lacomplicitat i bona sintoniaentre els dos polítics abansde l’entrevista no va ama-gar, però, un cert aire desolemnitat davant de lescàmeres en vista a la nova

etapa decisiva, que s’obrela setmana entrant.

Tret de sortidaDos dies abans de la granconferència sobre la situa-ció del país en què s’esperaque Torra dibuixi el seunou full de ruta per a l’in-dependentisme, el presi-dent avança en l’entrevis-ta d’aquest diumenge quinserà el to i l’objectiud’aquest esdeveniment,així com els seus plans pertirar endavant el nou pres-supost de la Generalitat.Preveient que “tot indicaque a final d’any pugui co-mençar el judici” sobre elsfets del referèndum de l’1-O, el president creu queara és el moment d’inten-sificar la pressió: “Cal quefins i tot s’accentuï la reac-ció aquests pròxims me-sos.” I és que durant la con-versa amb Puigdemont iXirgo, el càrrec institucio-nal de Torra no li va impe-dir llançar durs missatgescontra les estructures del’Estat espanyol, això sí,més mesurats cap al presi-dent Pedro Sánchez, ambqui haurà de dialogar enles setmanes vinents.

A banda de valorar l’es-

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

XERRADA · Quim Torra avança en una entrevista exclusiva, junt amb CarlesPuigdemont, l’acord amb el partit d’Oriol Junqueras EMISSIÓ · El Punt AvuiTelevisió emetrà diumenge la conversa amb els presidents sobre el nou curs polític

Acord entre JxCAT i ERCper superar els desacordsprovocats per Llarena

Waterloo

SEGURETAT A BÈLGICA“Seria una temeritatque no protegíssimuna personalitatcom el presidentPuigdemont a l’exili”

NatàliaSegura

❝

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont:“Ja n’hi ha proude perdonar-hotot a un governde Barcelona quela posa en risc”

Xevi Xirgo, amb Quim Torra i CarlesPuigdemont, i, al costat, amb Toni Comín, MeritxellSerret i Lluís Puig i el raper Valtònyc ■ PEP PADRÓS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal que fins i tots’accentuï lareacció aquestspròxims mesos”,sosté Torra sobreel judici de l’1-O

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 29 D’AGOST DEL 2018

1820

06-1

1916

90L

tat actual de les relacionsentre La Moncloa i la Ge-neralitat, Puigdemonttambé explica durant l’en-trevista la seva relacióamb Torra, quina serà laseva tasca com a figura deprojecció internacional delmoviment independentis-ta des de Brussel·les i comporta la vida a l’exili des-prés del seu retorn a la ca-pital belga. “No hem anat al’exili a salvar les nostresvides personals, hem anata l’exili per denunciar lapersecució política”, de-fensa fermament l’expre-sident de la Generalitat da-

vant de les càmeres.

Eleccions municipalsSi la tardor es preveu ca-lenta, la primavera pot serexplosiva i Puigdemont jaescalfa màquines de cara ales eleccions municipals,en què Barcelona és la joiade la corona que el sobira-nisme vol recuperar. “Jan’hi ha prou de perdonar-ho tot a un govern de Bar-celona que l’està posantseriosament en risc”, re-crimina amb un to moltdur el president al consis-tori liderat per Ada Co-lau. ■

INTERNACIONALITZACIÓ“No hem anat a l’exili asalvar les nostres videspersonals, hem anata l’exili per denunciarla persecució política”

❝

Serè, segur i decidit, JosepMiquel Arenas, més conegutcom a Valtònyc, no va tenirpèls a la llengua per dir el quepensa tal com raja durantl’entrevista amb El Punt Avuique s’emetrà aquest dijous alvespre. Una sincera conversaen què regala titulars a tort i adret amb la simplicitat i vo-luntat de provocació que elcaracteritzen. “L’esquerra es-panyola té una mica de tírriaa tot el que tingui a veureamb ser català”, recrimina eljove cantant. Valtònyc és crí-tic, contundent i sobretot di-recte en les seves declara-cions. Especialment amb elPSOE i Podem per no haverdefensat el seu dret a la lliureexpressió i, en canvi, donarsuport tàcit a la monarquiaespanyola. “Potser tenia unsuport de l’esquerra espa-nyola que ara he perdut per-què em relacionen amb elspolítics catalans”, conclou elraper davant de la càmera.

Per contra, el jove mallor-quí sí que té bones paraulesamb la xarxa de polítics exi-liats a Bèlgica, a qui agraeix elsuport rebut. Però Valtònyc,condemnat a l’Estat a dosanys de presó per injúries a laCorona i enaltiment del terro-risme, creu que el seu cas vamés enllà de la causa catala-na: “Ha donat a entendre a lagent que no només és un te-ma d’independència i dels ca-talans, sinó que a l’Estat es-panyol no s’estan respectantels drets fonamentals.”

En l’entrevista, el cantantmallorquí també parla amb eldirector del diari sobre el fu-tur més immediat del seuprocediment d’extradició iavança quin creu que serà elresultat de la decisió del jutgesobre l’euroodre. Dilluns vi-nent el tribunal de primerainstància de Gant ha de pro-nunciar-se sobre si executa ono aquesta ordre d’extradicióeuropea.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Valtònyc: “L’esquerra espanyolaté una mica de tírria a tot el quetingui a veure amb ser català”

❝SUPORTS“Potser tenia un suportde l’esquerra espanyolaque ara he perdut perquèem relacionen ambels polítics catalans”

ESPANYA“No s’estan respectantels drets fonamentals”